TEMA 2: Aplicacions Lineals dels Amplificadors Operacionals (AO)

Conversió V-I (Fonts de corrent controlades per tensió)

Cas ideal

Rin
+
Vi io io = G·Vi
G·Vi
-
Rin = ∞

Relació de conversió: G (Transconductància)

Cas simple

+
iL iL=Vi/RL

Vi RL Dependents de la càrrega
Rin=RL
-
G=1/RL
Conversió V-I (Fonts de corrent per càrregues flotants)

Configuració inversora amb AO Configuració no-inversora amb AO

iL Vin=iR·R Rin→∞
Vin=Iin·R Rin=R + +
R Vin _ iL=iR G=1/R
_ ZL
iL=Iin G=1/R ZL
+ Iin
Vin iR iL=Vin/R
+
iL=Vin/R R
iL

R1 R2 IR2 Va IR2·R2 R2
IL = IR2 − IR3 = IR2 − = IR2 + = IR2· 1+
R3 R3 R3
Iin _ IL Va= - IR2·R2
+ Va
Vin + RL
IR3 R3 R2 1 R2 1 R2
IL= Iin· 1+ = Vin· · 1+ G= · 1+
R3 R1 R3 R1 R3

Iin = IR2 Vin Rin = R1

Iin=
R1
Conversió V-I (Fonts de corrent per càrregues connectades a massa)
Rin Vcc
β molt gran i IinAO= 0
IR R Vcc−Vin Vin−Vcc
IL ≈ IR =Vin/R Iin=−IR1=− =
R1 R1
+
_
Vin Vcc−(Vcc−Vin) Vin
Rin=R1, G=1/R IR= =
+ R R
IL ZL
R1

Vcc β molt gran i IinAO= 0

IR3 R2 R2 R2
R3 IL ≈ IR3 = ·IR2 ≈ ·IR1 = ·Vin
R3 R3 R1·R3
R2 IR2
_
T2
IR3·R3=IR2·R2 Rin→∞
+
+ +
T1 R2
Vin IL RL G=
_ R1·R3

IR1 R1
Font de Corrent de Howland

R1 R4
A
R4
-
_ isc= − ·Vi
+ R1·R3
Vid Vo
Vi + + isc Req
G4 R1·R2·R3
R3 A Req= =
G2·G4 − G1·G3 R1·R3 − R2·R4
R2 RL
A’
A’ Cas particular R1·R3=R2·R4 →Req = ∞ (Font ideal)

Diagrama de flux
R1
−
R1+R4
R4
−
R1+R4 Vid A1(s) Vid
Vi Vo

R2′
R2’=R2 ∕∕ RL
R2′+R3
 Ao·w1
a s =A1 s =
Vid s+w1

R1 R2′
f s = −
R1+R4 R2′+R3

R1 R2′
R1 R2′ Ao·w1 >
Realimentació negativa si R1+R4 R2′+R3
T s = − ·
R1+R4 R2′+R3 s+w1

R2′+R3 R1+R4 R3 R4 R3 R4
> 1+ >1+ >
R2′ R1 R2′ R1 R2′ R1

El cas d’interès era R1·R3 = R2·R4

Com que R2’=R2 ∕ ∕ RL < R2, hi ha realimentació negativa i és estable

Conversió I-V (Fonts de tensió controlades per corrent)

Gin Vo = R·Ii R
+ +
_
Ii R·Ii Vo Rin = 0
- Vo = -R·Iin
Gin = ∞ Iin
+ +
Vo
Relació de conversió = R (transresistència) -

R1 Iin
R3
Vo = Va − IR3·R3 = Va − Iin·R3 + IR2 · R3 = Va· 1+ − Iin·R3
R2
_ IR3
Va IR3 = Iin - IR2 IR2 = Va/R2
Iin + +
R3 R2
Vo R3 R3
- IR2 Vo = −Iin·R1· 1+ +
R2 R1

Va = -Iin·R1
Aplicació a la mesura del corrent de curtcircuit
R
_
λ -
V
+ + λ +
Vo
- I I
Vo en funció de la intensitat de llum (Φ)
ISC=f(Φi)
- Vo = ISC · R
V V
λ + Φ creixent

Provoquem un curtcircuit amb l’AO

El díode dona el corrent de curtcircuit corresponent a cada intensitat de llum
Vo = ISC · R
Aplicació en la conversió D/A

MSB
b3
b2 Vo ó Io Vo = VLSB·(b0 + 2·b1 + 4·b2 + 8·b3)
b1 DAC
b0
VLSB: tensió corresponent al valor de conversió del bit menys significatiu (“Least Significant Bit”)
LSB

bi ∈ 0,1 Vo
15·VLSB
Característica entrada-salida

VLSB
0000 0001 1111 Codi d’entrada
Conversor D/A amb resistors ponderats de forma binària

Vref
Vref·bi Vref i
I Ii= = ·2 ·bi i=0,1,2,3 bi ∈ 0,1
b0 R Rf R/2 i R
I0 _
b1 R/2
3 3
+ + Vref
෍ 2i ·bi
I1
R/4 Vo I= ෍ Ii=
b2
-
R
i=0 i=0
I2
b3 R/8 Vref
Vo= −Rf·I= −Rf· · bo+2b1+4b2+8b3
R
I3
Vref
VLSB = Rf·
R
Inconvenients:
- Realització de resistències de precisió de valors molt diferents (molt car i complicat)
- Consum de Vref dependent del codi d’entrada (Font de tensió difícil de dissenyar)
- Càrrega/descàrrega de C paràsita a tensions diferents (El sistema tarda en estabilitzar-se
i es fa lent)
Conversor D/A amb resistències R i 2R (xarxa en escala R-2R)

R R R 2R Vref
I3=
Vref 2R
I3 Vref
2R I2= =
2R 2R 2R 2R 2 4R
I2 Vref
I0 I1 I2 I3 I1= =
2 8R
b0 b1 b3
b2 Rf I1 Vref
I0= =
1 0 1 0 1 0 1 0 _ 2 16R

I + Vref
+ Vo Ii = 2i · i=0,1,2,3
-
16R

3 3
Vref
I= ෍ Ii·bi = ෍ 2i bi • Només valors R i 2R
16·R
i=0 i=0 • Consum independent del codi d’entrada
• Capacitats commuten entre el mateix
Vref 0
Vo= −Rf·I= −Rf 2 b0+21 b1+22 b2+23 b3 valor de tensió (no hi ha càrregues i
16R descàrregues)