UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA

GEE - GEEIA

Assignatura: “Teoria de Circuits II”

Tema I – Sistemes Trifasics

(3)

60
1.7.3. Mesura de la potència reactiva d’un sistema trifàsic de 3
fils mitjançant la connexió Aron.
Si el sistema a més a més de ser de 3 fils és equilibrat, de les lectures
dels wattímetres W1 i W2, podem obtenir més informació. Per al diagrama
fasorial de la figura es té:

W1  VAC I A cos(VAC , I A ) 
 VLINIA I LINIA cos(30º  ) 
 3 1 
 VLINIA I LINIA  cos  sin  
 2 2 

W2  VBC I B cos(VBC , I B ) 
 VLINIA I LINIA cos(30º  ) 
 3 1 

 VLINIA I LINIA  cos  sin  
 2 2 

3 1
Nota: cos(𝐴 ± 𝐵) = cos 𝐴 cos 𝐵 ∓ sin 𝐴 sin 𝐵, cos(30)  , sin( 30)  .
2 2

61
Sumant W1 i W2:
W1  W2  3VLINIA I LINIA cos  P
I restant-los:
Q
W1  W2  VLINIA I LINIA sin  
3

Q W  W2
Q  3W1  W2  tan    3 1
i P W1  W2

Si el sistema és equilibrat i a 3 fils: de la lectura dels dos

wattímetres a més a més de la potència activa P, es pot obtenir la
potència reactiva (Q) i l’angle de desfasament (φ) (i per tant el
factor de potència).

Atenció: S’ha de tenir en compte la seqüència de fases (a-b-c-a-b-) per

W1 i W2. W1 entre la primera i la tercera fase (A i C, B i A o C i B) i W2 entre
la segona i la tercera fase (B i C, C i A o A i B).

62
Per a alguns valors particulars de l’angle de desfasament φ , es té:
 Si φ=0 el sistema és purament resistiu i W1=W2.
 Si φ=60º (inductiu), W2=0.
 Si φ=-60º (capacitiu), W1=0.

Atenció: Quan el wattímetre no pugui efectuar lectures negatives (

  60º ) es podrà canviar la polaritat d’una de les bobines de tal
forma que la lectura sigui positiva, tanmateix caldrà no oblidar
d’assignar-li el seu verdader signe si així ho fem.

Nota: El diagrama fasorial anterior representa un sistema inductiu. Si fos

capacitiu, fent el mateix raonament que abans, l’equació obtinguda per
W1 s’obtindria ara per W2 i viceversa. S’arribaria al mateix resultat amb
la diferència de que la potència reactiva i l’angle φ serien de signe
diferent (resultat previsible per un sistema capacitiu).

S’ha considerat també seqüència directa. Si la seqüència fos inversa els

resultats serien els contraris que abans, és a dir, per al sistema capacitiu
es tindrien els resultats que abans s’obtingueren per l’inductiu i
viceversa.

63
Lectures normalitzades dels wattímetres Aron en funció de l’angle de la
impedància de fase.

64
1.8. Mesura de la potència reactiva en un sistema trifàsic
equilibrat de 3 fils
Si el sistema és equilibrat i de tres fils podem obtenir la potència reactiva
amb un sol wattímetre.
IA
A
W1

IB
B CÀRREGA
+
VBC
IC
C -

Q
W1  VBC I A cos(VBC , I A )  VLINIA I LINIA cos(90º  )  VLINIA I LINIA sin  
3
Q  3W1
Nota: cos(90  A)  sin A . Vegeu també el manual del wattímetre digital (botó T3FE i Fig. 4.4.2).

65
1.9. Mesura de la potència reactiva en un sistema trifàsic
desequilibrat de 3 fils.
En el cas d’una instal·lació desequilibrada qualsevol, la potència reactiva
que consumeix la càrrega és igual a la que proporciona el generador, que
podríem considerar que està constituït per 3 fonts de tensió equilibrades
amb tensions simples vAN(t), vBN(t) i vCN(t). Es demostra que la potència
reactiva es pot mesurar connectant tres wattímetres:
IA
A
W1
- +

VCA VAB
IB
B - CÀRREGA
W2
+
VBC
IC
C - +
W3

W1  VBC I A cos(VBC , I A )  VLINIA I A cos(90º  )  3VAN I A sin   3QA

W1  W2  W3
W2  VCA I B cos(VCA , I B )  VLINIA I B cos(90º  )  3VBN I B sin   3QB Q
3
W2  VAB I C cos(VAB , I C )  VLINIA I C cos(90º  )  3VCN I C sin   3QC

66
1.10. Compensació del factor de potència en sistemes trifàsics
equilibrats

- Igual que als sistemes monofàsics la compensació de potència

aconsegueix disminuir el corrent de línia i les pèrdues associades.
- Normalment els receptors són circuits inductius equilibrats i es compensa
el factor de potència amb 3 condensadors idèntics. El cost dels
condensadors augmenta amb la capacitat i la tensió de treball.
- La connexió en estrella requereix capacitats més grans CY  3C  i la
tensió de treball dels condensadors és més petita. Es fa servir normalment
en aplicacions de mitjana tensió.
- La connexió en triangle requereix capacitats més petites C   CY / 3 que
l’estrella però els condensadors han de ser de tensió més gran. Es fa servir
en baixa tensió.
- S’ha de procurar que el factor de potència no sigui capacitiu per evitar
que la tensió al final de la línia de transport sigui més gran que al
començament. Normalment es fan servir diversos bancs de condensadors
que es connecten i desconnecten segons la potència reactiva consumida
per la instal·lació.

67
Diagrama de Potències

S  3VLINIAI LINIA  3VAB I A

jQC P  S cos ; Q  P tan
jQ
Q'  P tan '
S

S'  QC  Q  Q'  P tan   tan  '

φ φ' jQ’
P VLINIA S '  3VLINIAI'LINIA  3VAB I' A
A I’A IA
+ -
VAB A I’A IA
IB Càrrega + -
- B I’B
+ VCA P VAB
Càrrega
- B I’B IB
VBC cos + VCA P
C I’C IC
- + VBC cos
+ C I’C IC
- +
VC CY +
CΔ
-
N VC
CY
CΔ -
CΔ
CY

68
Càlcul de la capacitat

VC2
 QC  3QCFASE  3  3CVC2
1
C
P tan  tan '
C
3VC2
VLINIA
En triangle VC  VLINIA i en estrella VC  VFASE 
3
P tan  tan '
P tan  tan ' CY   3C 
C  V
2
3VLINIA 3( LINIA )2
3
Recordem que a l’equivalència estrella-triangle C Y  3C  també.

69
1.11. Determinació de la seqüència de fases en un sistema trifàsic

- El circuit de la figura, amb un condensador i dues bombetes iguals de

resistència R connectades en estrella, es fa servir per determinar si la
seqüència de fases és directa a-b-c (s’encén la bombeta connectada a la
fase b) o inversa a-c-b (s’encén la bombeta connectada a la fase c).
+ Van - VaN Ia
+ a
a Ia
+ - 1/jCY
Vab CY VbN + b Ib
- V b Ib N n
+ ca n R
R VcN Ic
Vbc + c
c Ic
- + R
R - VNn +
No es connecten els neutres.
Normalment s’ajusta la impedància del condensador perquè compleixi:
1 1 1 G
XC   R  C Y   G  C Y  
C Y R R  (R=500 Ω, 100 W)
70
La tensió entre els punts neutres (T.Millman o 3 x T->N) serà:
jGVaN  GVbN  GVcN
VnN 
jG  G  G
I els corrents pel condensador i les bombetes:
I a  jG(VaN  VnN ); I b  G(VbN  VnN ); I c  G(VcN  VnN );
En seqüència directa (SD):
VaN  E0; VbN  E  120; VcN  E120
j  ( 1 / 2  j 3 / 2)  ( 1 / 2  j 3 / 2) 1 j
VnN  E E
2 j 2 j
1 j 3 1 j

I b VbN  VnN 2 2 j ( 1  j 3 )(2  j )  2  2 j
  
Ic VcN  VnN  1  j 3  1  j ( 1  j 3 )(2  j )  2  2 j

2 2 j

71
 2 2
Ib 1  j(2  3 )
  3,732  13,93
Ic  1  j(2  3 ) Bombeta b lluu molt més que c!

En seqüència inversa (SI):

VaN  E0; VbN  E120; VcN  E  120
j  ( 1 / 2  j 3 / 2)  ( 1 / 2  j 3 / 2) 1 j
VnN E E
2 j 2  j (No canvia!)
1 j 3 1 j

I b VbN  VnN 2 2 j ( 1  j 3 )(2  j )  2  2 j
  
Ic VcN  VnN  1  j 3  1  j ( 1  j 3 )(2  j )  2  2 j

2 2 j
(Surten les expressions inverses!)
2 2
Ib  1  j(2  3 ) 1 1
  
Ic 1  j(2  3 ) 3,732 13,93 Bombeta c lluu molt més que b!

72
1.12. Estudi dels sistemes trifàsics desequilibrats pel mètode de
les components simètriques
L’estudi dels sistemes trifàsics desequilibrats es pot abordar fent ús del
mètode de les components simètriques (Teorema de Stokvis o de
Fostercue).
El teorema de Stokvis o de Fostercue diu que: sempre és possible, i a
més a més té solució única, la descomposició d’un sistema
desequilibrat de tres vectors (tensions, corrents,...) en tres
sistemes equilibrats de tres vectors cadascun, de seqüència
directa, inversa y homopolar.
Els sistemes equilibrats de seqüència directa i inversa ja s’han estudiat a
la Secció 1.2. El sistema de seqüència homopolar es refereix a tres
vectors del mateix mòdul i amb la mateixa direcció i sentit.
Aquests tres sistemes s’anomenen components simètriques:
Va1 Va0
V b2
Vb0
120°
120° 120° Vc0
120° Els subíndex a, b i c fan
Va2 referència a l’ordre de fase dels
120° 120°
vectors i els números 1, 2 i 0 a la
Vc1 V b1 seqüència: directa, inversa i
homopolar respectivament.
Vc2

73
Si es sumen els vectors de les mateixes fases dels tres sistemes s’obté
un sistema desequilibrat de tres vectors ( Va ,Vb ,Vc ):
Va  Va 0  Va1  Va 2
Vb  Vb 0  Vb1  Vb 2
Vc  Vc 0  Vc1  Vc 2
Va Va2

Va1 L’objectiu en el nostre cas és el

contrari, donat un sistema
desequilibrat de tres vectors (
Va ,Vb ,Vc ) veure si es possible
Vc1
Va0 = Vb0 = Vc0 descompondre’l en tres sistemes
Vb
V b1 equilibrats com els anteriors (
Vb2
Vc2 Va 0 ,Vb 0 ,Vc 0 ), ( Va1,Vb1,Vc1 ) i ( Va 2 ,Vb 2 ,Vc 2 ).
Vc
O

74
Prenent com a referència el vector de la primera fase de cada sistema
Va 0 , Va1, Va 2 poden determinar-se els vectors de les altres fases d’aquests
sistemes:
- Els tres vectors del sistema homopolar són iguals: Va 0  Vb0  Vc 0
- En els sistemes directe i invers, a partir de Va1 i Va 2 es poden calcular
els vectors Vb1 , Vc1 i Vb 2 , Vc 2 , aplicant adequadament desfasaments de
120º i -120º respectivament.

Definició: Vector unitari a:

És un vector de mòdul unitat i argument 120º.
1 3 Im
a  1120º    j a -a2
2 2
1 3
 a  1  60º   j
2 2
a3=1
1 3 -a3=-1
a  1240º    j
2
Re
2 2
a 3  1360º  10º  1

a2 -a
75
a3  a  a 2  1  a  a 2  0
Als vectors Va 0 , Va1 i Va 2 se les anomena components simètriques bàsiques
dels tres sistemes equilibrats. En funció d’aquests components i del vector
a:
Va1  Va 2 
 
Vb1  a 2Va1  Vb 2  aVa 2 
Va 0  Vb 0  Vc 0
Vc1  aVa1   Vc2  a 2
V

a2 

D’aquesta manera podem expressar el sistema desequilibrat de vectors

Va , Vb i Vc en funció de les components simètriques bàsiques:
Va  Va 0  Va1  Va 2 

Vb  Va 0  a 2Va1  aVa 2 

Vc  Va 0  aVa1  a 2Va 2 
En forma matricial:
Va  1 1 1  Va 0 
    
V
  
b  1 a 2
a  Va1  V   T V C
Vc  1 a a 2  Va 2 

76
on
Va 
V   Vb 
Matriu de vectors del sistema desequilibrat.
Vc 
Va 0 
 
V C  Va1 
Matriu de components simètriques bàsiques dels tres
Va 2 
sistemes equilibrats.

1 1 1
T   1 a 2 a 
Matriu de transformació.
1 a a 2 

Donat que la matriu T  és no singular ( detT   0 , T  j 3 3 ) es pot calcular

la matriu inversa T  :
1

77
 1 1 1
T 1  1 1 a a 2 
3
1 a 2 a 
Per tant, les relacions inverses que proporcionen les components
simètriques bàsiques del sistema desequilibrat de vectors són:

 1
 a0 3 Va  Vb  Vc 
V 
Va0  V0  1 1 1  Va  
    1
V  V
 a1   1  3   1 a a2  
 Vb 

V
 a1 
1
3

Va  aVb  a2Vc 
Va2  V2  1 a2 a  Vc  

V 
1
 2
 a2 3 Va  a Vb  aVc 


78
Es dedueix que si els vectors dels sistema trifàsic compleixen que
Va  Vb  Vc  0 , aquest no tindrà component homopolar. Per tant, si ens
referim a les magnituds elèctriques, es pot dir:
 Un sistema trifàsic desequilibrat de tensions de línia no té component
homopolar, ja que segons la 2ª llei de Kirchhoff la suma de les tres
tensions ha de ser zero.
 En un sistema trifàsic desequilibrat a tres fils els corrents de línia no
tenen component homopolar, donat que segons la 1ª llei de Kirchhoff
la suma dels tres corrents ha de ser zero.
Nota: Les components simètriques bàsiques Va 0 , Va1 , Va 2 es solen representar també amb el subíndex del
sistema al que es refereixen (0=homopolar; 1 directe y 2 invers) quedant definides com V0 , V1 , V 2 .

 Recordem que en un sistema desequilibrat, es pot expressar la

potència complexa en funció de les tensions i corrents de fase com:

S  P  jQ  VA I A*  VB I B*  VC I C*
Es pot demostrar que

79
 S  P  jQ  3 (V0I0*  V1I1*  V2I2* )
Metodologia d’aplicació de les components simètriques a l’anàlisi
de sistemes trifàsics desequilibrats

El desequilibri en un sistema trifàsic de subministrament d’energia elèctrica

es pot produir per diferents causes:
- Anomalia en el sistema d’alimentació de tensions, degut a
incidència o avaria.
- Desequilibri en el receptor o càrrega trifàsica, essent equilibrat el
sistema de tensions d’alimentació. Pot ser per una avaria en el receptor
o per un error en el disseny de la instal·lació. Si existeix fil de neutre
es té un sistema equilibrat en tensions i desequilibrat si la instal·lació
és a 3 fils.
- Ambdues causes, tant si hi ha fil de neutre com si no, els sistemes
de tensions i corrents són desequilibrats.

L’aplicació més important d’aquest mètode es dóna en el camp del

transport i distribució d’energia, per al disseny i ajust de proteccions.

80
Com a metodologia general es pot establir la següent:

1. Descompondre el sistema desequilibrat de tensions en les seves

components simètriques.
2. Considerar la impedància que les diferents components de la
instal·lació presenten per aquests sistemes equilibrats de tensions
(homopolar, directe i invers), obtenint la impedància total per a
cadascun d’ells ( Z0 , Z1 , Z 2 ).
3. Càlcul dels corrents de la instal·lació per cadascun dels sistemes
equilibrats de tensions. Es considera per fer-ho un circuit monofàsic
equivalent per cada seqüència (directa, inversa i homopolar).
4. Aplicació del teorema de superposició per a tenir l’efecte total
(corrents, potències,...)

81
Impedàncies relacionades amb les components simètriques

Els elements d’una instal·lació poden presentar impedàncies diferents per

cadascun dels sistemes equilibrats. Es defineixen així els conceptes de
impedància a la seqüència homopolar ( Z 0 ), a la seqüència directa ( Z1 ) i a
la seqüència inversa ( Z 2 ) com els quocients entre les components
simètriques bàsiques de tensions i les respectives components simètriques
bàsiques de corrents:

V0 V1 V2
Z0  Z1  Z2 
I0 I1 I2

82