Examenes Analogica003

ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ ELECTRÒNICA ANALÓGICA ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ ELECTRÒNICA ANALÓGICA
ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL EXÀMENS_CURSOS_ANTERIORS ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL EXÀMENS_CURSOS_ANTERIORS

ENGINYERIA TÈCNICA EN TELEMÀTICA EXÀMENS PRIMAVERA 2002 ENGINYERIA TÈCNICA EN TELEMÀTICA EXÀMENS PRIMAVERA 2002
ELECTRÒNICA ANALÒGICA 2.- Calculeu els valors del corrent IC i de la tensió VCE del transistor. Indiqueu també l’estat
CURS : 2A (tall, zona activa o saturació) en què es troba el transistor.
EXAMEN 8-ABRIL-2002
================================================================== VBB = 5 V VCC
VCC = 24 V
1.- Calculeu els valors dels corrents sol·licitats a la taula en els dos casos: R1 = 100 kΩ R2
a) R1 = 50 Ω R2 = 1 kΩ
b) R1 = 100 Ω R1 R3 = 200 Ω VBB
T: VBE = 0,6 V R1
Vi = 24 V β = 200
R2 = 100 Ω I1 R3
Z1 I2
R3 = 200 Ω IZ1 R2
Z1: Vγ = 0,6 V Vi
Vz = 10 V
Z2: Vγ = 0,6 V I4
Vz = 6 V I3 IZ2 IC VCE Transistor
R3 Z2
I1 I2 IZ1 I3 IZ2 I4
R1 = 50 Ω
R1 = 100 Ω
-1- -2-
3.- Calculeu els valors de les resistències RB i R1 de manera que el transistor estigui saturat 1.- Calculeu els valors dels corrents sol·licitats a la taula en els dos casos:
IC
amb una relació IB = 20 i que el corrent del LED sigui igual a 20 mA. a) R1 = 50 Ω
b) R1 = 100 Ω R1
Relé: 12 V 12 V
200 Ω Vi = 24 V
LED: VLED = 2 V R2 = 100 Ω I1 I2
Z1 IZ1 R2
D: Vγ = 0,6 V R1 R3 = 200 Ω
Relé D
T: VBE = 0,6 V Z1: Vγ = 0,6 V Vi
β = 120 LED Vz = 10 V
5V Z2: Vγ = 0,6 V I4
RB Vz = 6 V R3 I3 IZ2
Z2
T2
a) R1 = 50 Ω
RB R1
Suposem que els dos Zeners condueixen en conducció inversa: VZ1 = 10 V
VZ2 = 6 V
VR1 Vi−VZ1−VZ2 24−10−6 24−16 8
I1 = R1 = R1 = 0,05 = 0,05 = 0,05 = 160 mA
VR2 VZ1 10
I2 = R2 = R2 = 0,1 = 100 mA
VR3 VZ2 6
I3 = R3 = R3 = 0,2 = 30 mA
IZ1 = I1 − I2 = 160 − 100 = 60 mA
IZ2 = I1 − I3 = 160 − 30 = 130 mA
I4 = IZ1 − I3 = 60 − 30 = 30 mA
Els valors positius de IZ1 i de IZ2 ens confirmen que la suposició és correcta i que, per tant,
podem donar per bons aquests resultats.
b) R1 = 100 Ω
Suposem com abans que els dos Zeners condueixen en conducció inversa: VZ1 = 10 V
VZ2 = 6 V
VR1 Vi−VZ1−VZ2 24−10−6 24−16 8
I1 = R1 = R1 = 0,1 = 0,1 = 0,1 = 80 mA
VR2 VZ1 10
I2 = R2 = R2 = 0,1 = 100 mA
VR3 VZ2 6
I3 = R3 = R3 = 0,2 = 30 mA
-3- -4-
IZ1 = I1 − I2 = 80 − 100 = −20 mA 2.- Calculeu els valors del corrent IC i de la tensió VCE del transistor. Indiqueu també l’estat
(tall, zona activa o saturació) en què es troba el transistor.
IZ2 = I1 − I3 = 80 − 30 = 50 mA
VBB = 5 V VCC
El resultat negatiu de IZ1 ens indica que la suposició no és correcta i que, per tant, hem de VCC = 24 V
rebutjar tots els resultats i provar amb una nova hipòtesi. R1 = 100 kΩ R2
R2 = 1 kΩ
Suposem que Z1 no condueix i que Z2 condueix en inversa: IZ1 = 0 R3 = 200 Ω VBB
VZ2 = 6 V T: VBE = 0,6 V R1
β = 200
I1 = I2 = Vi−VZ2
= 24−6
= 18
= 90 mA R3
R1+R2 0,1+0,1 0,2
VR3 VZ2 6
I3 = R3 = R3 = 0,2 = 30 mA
IZ2 = I2 − I3 = 90 − 30 = 60 mA
Suposem que el transistor funciona en la zona activa: VBE = 0,6 V
I4 = −I3 = −30 mA β = IC / IB = 200
El valor positiu de IZ2 està d’acord amb la suposició de conducció inversa de Z2. Ara falta
VBB−VBE 5−0,6 4,4
verificar la no conducció de Z1; per això comprovem que la seva tensió és inferior a 10 V. VBB = IB $ R1 + VBE d IB = R1 = 100 = 100 = 0, 044 mA
VZ1 = VR2 = I2 $ R2 = 90 $ 0, 1 = 9 V IC = $ IB = 200 $ 0, 044 = 8, 8 mA

VR2 VR3 VCC−VCE VCE
La suposició, doncs, és correcta i els resultats són bons. IR2 = IC + IR3 d R2 = IC + R3 d R2 = IC + R3 d
24−VCE VCE
Resultats: d 1 = 8, 8 + 0,2 d 24 − VCE = 8, 8 + 5 $ VCE d
15,2
d 24 − 8, 8 = 6 $ VCE d 15, 2 = 6 $ VCE d VCE = 6 = 2, 533 V
I1 I2 IZ1 I3 IZ2 I4
R1 = 50 Ω 160 mA 100 mA 60 mA 30 mA 130 mA 30 mA Els valors positius dels corrents IB i IC confirmen la conducció del transistor i el valor de
R1 = 100 Ω 90 mA 90 mA 0 30 mA 60 mA -30 mA VCE més gran que 0,2 V confirma que ho fa en la zona activa.
IC VCE Transistor
8,8 mA 2,53 V zona activa
-5- -6-
3.- Calculeu els valors de les resistències RB i R1 de manera que el transistor estigui saturat ELECTRÒNICA ANALÒGICA
IC
amb una relació IB = 20 i que el corrent del LED sigui igual a 20 mA. CURS : 2A
EXAMEN 22-ABRIL-2002
Relé: 12 V ==================================================================
12 V
200 Ω
LED: VLED = 2 V 1.- Tenim un generador de senyal sinusoïdal que podem modelitzar amb un circuit equivalent
D: Vγ = 0,6 V R1 Thévenin format per una font de tensió Vs i una resistència Rs = 200 Ω. Tenim també un
Relé D amplificador de tensió modelitzat per una resistència d’entrada Ri, un guany de tensió en
T: VBE = 0,6 V
β = 120 LED circuit obert Avco i una resistència de sortida Ro.
5V
RB 1) Amb el generador en buit Generador
(figura 1) ajustem la seva tensió
T2 de sortida al valor V1 = 0,1 Vpic
V1
(sinusoïdal).
Figura 1
Amb el transistor saturat prenem VCE = 0
IC = Irelé + ILED = 12−VCE

+ ILED = 12−0
+ 20 = 60 + 20 = 80 mA 2) Quan connectem el generador Generador Amplificador
Rrelé 0,2
amb l’amplificador (figura 2),
IC 80 obtenim un guany de tensió Av =
IB = 20 = 20 = 4 mA V2 V3
V3 / V2 = 50.
5−VBE 5−0,6 4,4
RB = IB = 4 = 4 = 1, 1 k
Figura 2
12−VLED−VCE 12−2−0 10
R1 = ILED = 20 = 20 = 500
3) Si entre el generador i Generador Amplificador
1,8 k Ω
l’amplificador intercalem en sèrie
RB R1 una resistència de 1,8 kΩ (figura
1,1 kΩ 500 Ω 3), comprovem que V4 = 2·V5. V4 V5
Figura 3
4) Quan connectem a la sortida de Generador Amplificador

l’amplificador una resistència de
500 Ω (figura 4), comprovem que
la tensió de sortida V6 és la meitat V2 500 Ω V6
del valor V3 que tenia abans de
connectar la resistència. Figura 4
5) Finalment, connectem a la Generador Amplificador

sortida de l’amplificador una
resistència de 1 kΩ (figura 5).
Calculeu la tensió de sortida V7 V2 1 kΩ V7
d’aquest muntatge.
Figura 5
-7- -8-
2.- Calculeu el punt de treball del JFET (VGS, VDS, ID). 1.- Tenim un generador de senyal sinusoïdal que podem modelitzar amb un circuit equivalent
VDD Thévenin format per una font de tensió Vs i una resistència Rs = 200 Ω. Tenim també un
VDD = 20 V amplificador de tensió modelitzat per una resistència d’entrada Ri, un guany de tensió en
RD = 2 kΩ RD circuit obert Avco i una resistència de sortida Ro.
ID
JFET : VP = 4 V
IDSS = 12 mA D 1) Amb el generador en buit Generador
G (figura 1) ajustem la seva tensió
Equacions del JFET: de sortida al valor V1 = 0,1 Vpic
S (sinusoïdal). V1
V GS V DS V DS 2
regió òhmica: I D = I DSS $ 2 $ 1 + VP $ VP − VP
Figura 1
V GS 2
regió d’estricció: I D = I DSS $ 1 + VP
2) Quan connectem el generador Generador Amplificador
amb l’amplificador (figura 2),
obtenim un guany de tensió Av =
V3 / V2 = 50. V2 V3
Figura 2
3) Si entre el generador i Generador Amplificador

l’amplificador intercalem en sèrie 1,8 k Ω
una resistència de 1,8 kΩ (figura
3), comprovem que V4 = 2·V5. V4 V5
Figura 3
4) Quan connectem a la sortida de Generador Amplificador

l’amplificador una resistència de
500 Ω (figura 4), comprovem que
la tensió de sortida V6 és la meitat V2 500 Ω V6
del valor V3 que tenia abans de
connectar la resistència.
Figura 4
5) Finalment, connectem a la Generador Amplificador

sortida de l’amplificador una
resistència de 1 kΩ (figura 5).
Calculeu la tensió de sortida V7 V2 1 kΩ V7
d’aquest muntatge.
Figura 5
-9- - 10 -
1) 2.- Calculeu el punt de treball del JFET (VGS, VDS, ID).

Rs VDD
VDD = 20 V
+ V1 = 0,1 Vpic
Vs _ V1 RD = 2 kΩ RD
ID
JFET : VP = 4 V
IDSS = 12 mA D
G
V1 = Vs d Vs = 0, 1 Vpic Equacions del JFET:
S
2
2) regió òhmica: I D = I DSS $ 2 $ 1 +
V GS
$
V DS
−
V DS
Rs Ro VP VP VP
V GS 2
+ Avco·V2 + regió d’estricció: I D = I DSS $ 1 +
Vs _ V2 Ri _ V3 V3 = 50·V2 VP
V3 = Avco $ V2 d Avco = 50 Del llaç d’entrada (porta-sortidor) es dedueix:
3) V GS = 0
Rs 1,8 k Ω Ro
Del llaç de sortida (drenador-sortidor) es dedueix:
Avco·V5 +
Vs
+
_ V4 V5 _ V4 = 2·V5
Ri V DD = R D $ I D + V DS d 20 = 2 $ I D + V DS
Suposem regió d’estricció:

Ri Ri 1
V5 = V4 $ 1,8+Ri d 1,8+Ri = 2 d Ri = 1, 8 k 2
V GS 2
I D = I DSS $ 1 + VP d I D = 12 $ (1 + 04 ) = 12 $ 1 = 12 mA
4)
Rs Ro
Calculem la tensió VDS:
Avco·V2 + 1
Vs
+
_ V2 _ 500 Ω V6 V6 = 2 $ V3 V DS = V DD − R D $ I D = 20 − 2 $ 12 = 20 − 24 = −4 V
Ri
Comprovem si la suposició realitzada és correcta:

500 500 1
V6 = Avco $ V2 $ Ro+500 d Ro+500 = 2 d Ro = 500 V DS m V ∏P = V P + V GS = 4 + 0 = 4 V d −4V <4V No és correcte!
Aquest resultat no és
5) conforme a la suposició.
Rs Ro
Així doncs, la suposició de la regió d’estricció no és correcta. Haurem de suposar que el
+
Avco·V2 + JFET es troba en la regió òhmica:
Vs _ V2 Ri _ 1 kΩ V7
V GS V DS V DS 2 V DS V DS 2
I D = I DSS $ 2 $ 1 + VP $ VP − VP = 12 $ 2 $ (1 + 04 ) $ 4 − 4 =
Ri 1,8 1,8
V2 = Vs $ Rs+Ri = 0, 1 $ 0,2+1,8 = 0, 1 $ 2 = 0, 09 Vpic V DS V DS 2 V DS V 2DS
= 12 $ 2 $ 1 $ 4 − 4 = 12 $ 2 $ 4 − 16 = 6 $ V DS − 0, 75 $ V 2DS
1 1
V7 = Avco $ V2 $ Ro+1 = 50 $ 0, 09 $ 0,5+1 = 3 Vpic
- 11 - - 12 -
Sistema d’equacions: ELECTRÒNICA ANALÒGICA

CURS : 2A
 20 = 2 $ I D + V DS  EXAMEN 21-MAIG-2002
  d 20 = 2 $ [6 $ V DS − 0, 75 $ V 2DS ] + V DS d ==================================================================
I
 D = 6 $ V DS − 0, 75 $ V 2
DS 
d 20 = 12 $ V DS − 1, 5 $ V 2DS + V DS d 20 = −1, 5 $ V 2DS + 13 $ V DS d 1.- a) Trobeu la funció de transferència del circuit (Vo en funció de V1 i V2).
b) Calculeu el valor de la tensió de sortida Vo quan V1 i V2 prenen els valors indicats.
d 1, 5 $ V 2DS − 13 $ V DS + 20 = 0 c) Calculeu el valor del corrent Io a la sortida de l’amplificador operacional.
d) Calculeu el valor del corrent I2 a la branca de la resistència R2.
13+7 20
13! 13 2 −4$1,5$20 13! 169−120 13! 49 13!7 3 = 3 = 6, 66 V
V DS = = = = =< 13−7 6 OP AMP ideal
Rf
2$1,5 3 3 3
3 = 3 =2V R1 = 4 kΩ
R2 = 6 kΩ R1
El sistema d’equacions dóna dues solucions matemàtiques, però només una d’elles té sentit R3 = 30 kΩ V1
físic ja que el punt de treball s’ha de trobar en la regió òhmica. Per tant, rebutgem la solució _
R4 = 20 kΩ
V DS = 6, 66 V i prenem com a bona la solució V DS = 2 V . Vo
Rf = 12 kΩ I2 R2 + Io
Rf’ = 12 kΩ V2
V DS [ V ∏P = V P + V GS = 4 + 0 = 4 V d 2 V < 4 V Correcte! RL
RL = 0,96 kΩ Rf'
+5 V R3
V1 = -1 V
Finalment, acabem de calcular el corrent ID:
V2 = 2 V
20 = 2 $ I D + V DS d ID =
20−V DS
= 20−2
= 18
= 9 mA R4
2 2 2
Resultats:
V GS = 0 I D = 9 mA V DS = 2 V
ID Recta de càrrega i punt de treball.

(mA)
VGS = 0
IDSS 12
10
9
2 4 20 VDS
(V)
VP
- 13 - - 14 -
2.- Dissenyeu un filtre passa banda a partir de dos filtres de primer ordre, un passa altes i un 1.- a) Trobeu la funció de transferència del circuit (Vo en funció de V1 i V2).
passa baixes. Les freqüències de tall estaran situades a 50 rad/s i 800 rad/s. El guany estàtic b) Calculeu el valor de la tensió de sortida Vo quan V1 i V2 prenen els valors indicats.
de cada una de les dues etapes serà de 12,04 dB. c) Calculeu el valor del corrent Io a la sortida de l’amplificador operacional.
a) Dibuixeu el circuit i escriviu la funció de transferència de cada etapa i del circuit complet. d) Calculeu el valor del corrent I2 a la branca de la resistència R2.
b) Calculeu el valor de tots els components.
Rf
c) Representeu els diagrames de Bode de magnitud i de fase de la funció de transferència de OP AMP ideal
cada etapa i del circuit complet. R1 = 4 kΩ R1
d) Calculeu la magnitud i la fase de la funció de transferència del circuit complet a la R2 = 6 kΩ V1
freqüència de 8000 rad/s. R3 = 30 kΩ _
R4 = 20 kΩ Vo
I2 R2 +
Rf = 12 kΩ Io
V2 RL
Rf’ = 12 kΩ Rf'
RL = 0,96 kΩ +5 V R3
A V1 = -1 V
dB V2 = 2 V
40
R4
30
a)
20 V − = ( V1
R1 +
Vo
Rf
) $ (R1 Rf ) = ( V1
4 +
Vo
12
) $ (4 12 ) = ( V1
4 +
Vo
12
)$3
10 V+ = V2
+ 5
+ 0
+ 0
$ (R2 R3 R4 Rf ∏ ) = ( V2 5
R2 R3 R4 Rf ∏ 6 + 30 + 0 + 0 ) $ (6 30 20 12 ) =
0
1 10 100 10 100 1000 ω = ( V2
6 +
5
30
)$3
1000
rad/s rad/s rad/s rad/s krad/s krad/s krad/s
-10 V− = V+ ( V1 Vo
) $ 3 = ( V2 5 V1 Vo V2 5
4 + 6 + + = +
d 12 30
)$3 d 4 12 6 30 d
-20 d 15$V1+5$Vo
= 10$V2+10
d 15 $ V1 + 5 $ Vo = 10 $ V2 + 10 d
60 60
ϕ
−15$V1+10$V2+10
180 d Vo = 5 = −3 $ V1 + 2 $ V2 + 2
Vo = −3 $ V1 + 2 $ V2 + 2
90  V1 = −1 V 
b)   d Vo = −3 $ (−1) + 2 $ 2 + 2 = 3 + 4 + 2 = 9 V
 V2 = 2 V 
0 Vo = 9 V
1 10 100 1000 10 100 1000 ω
c) V + = ( V2
6 +
5
30
) $ 3 = ( 26 + 5
30
) $ 3 = 1, 5 V V − = V + = 1, 5 V
-90 Vo−V − Vo 9−1,5 9 7,5 9
Io = Rf + RL = 12 + 0,96 = 12 + 0,96 = 0, 625 + 9, 375 = 10 mA
Io = 10 mA
-180
V2−V + 2−1,5 0,5
d) I2 = R2 = 6 = 6 = 0, 0833 mA
I2 = 0, 0833 mA
- 15 - - 16 -
2.- Dissenyeu un filtre passa banda a partir de dos filtres de primer ordre, un passa altes i un Les freqüències de tall són:
passa baixes. Les freqüències de tall estaran situades a 50 rad/s i 800 rad/s. El guany estàtic
1
de cada una de les dues etapes serà de 12,04 dB. *L = R3$C2 la freqüència de tall a baixes freqüències la determina el filtre
a) Dibuixeu el circuit i escriviu la funció de transferència de cada etapa i del circuit complet. passa altes.
b) Calculeu el valor de tots els components. *H = 1
R2$C1 la freqüència de tall a altes freqüències la determina el filtre
c) Representeu els diagrames de Bode de magnitud i de fase de la funció de transferència de
passa baixes.
cada etapa i del circuit complet.
b) Freqüències de tall:
d) Calculeu la magnitud i la fase de la funció de transferència del circuit complet a la
freqüència de 8000 rad/s.
* L = 50 rad/s
a) Esquema del circuit:
* H = 800 rad/s
R2
1 1
R3 $ C2 = *L = 50 = 20 $ 10 −3
C1 R4
20$10 −3
Prenem C2 = 1 F d R3 = 1$10 −6 = 20 $ 10 3 = 20 k
C2
R1 R3
Vi _ _ R2 $ C1 = 1
*H = 1
= 125 $ 10 −5
800
A1 A2 Vo2
+ Vo1 + Prenem C1 = 10 nF d R2 = 125$10 −5
= 125 $ 10 3 = 125 k
10$10 −9
Guany estàtic:
El primer circuit és un filtre passa baixes de primer ordre. La seva funció de transferència és:
v o1 (s)
Ao1 dB = 12, 04 dB d 12, 04 = 20 $ log Ao1 d
A1(s) = v i (s) = − R2
R1 $
1
R2$C1$s+1
−1 12, 04
d Ao1 = log = log −1 (0, 602 ) = 3, 999 j 4
20
El segon circuit és un filtre passa altes de primer ordre. La seva funció de transferència és:
v o2 (s) R3$C2$s
Ao1 = Ao2 = 4
A2(s) = v o1 (s) = − R4
R3 $ R3$C2$s+1
R2 R2 125
Ao1 = R1 d R1 = Ao1 = 4 = 31, 25 k
Encadenant els dos circuit obtenim un filtre passa banda. La seva funció de transferència és:
R4
Ao2 = R3 d R4 = Ao2 $ R3 = 4 $ 20 = 80 k
v o2 (s) v o2 (s) v o1 (s)
A(s) = v i (s) = v o1 (s) $ v i (s) = A2(s) $ A1(s)
Resultats:
R3$C2$s
A(s) = (− R4
R3 ) $ R3$C2$s+1 $ (− R2
R1 ) $
1
R2$C1$s+1
R1 = 31, 25 k R2 = 125 k C1 = 10 nF
R4 R2 R3$C2$s 1
A(s) = $ $ $
R3 R1 R3$C2$s+1 R2$C1$s+1
R3 = 20 k R4 = 80 k C2 = 1 F
El guany estàtic és el guany a la banda de pas: c) Per representar adequadament les freqüències de tall en el gràfic quadriculat fem:
R2
Ao1 = R1 passa baixes. log * L = log 50 = 1, 69897 j 1, 7
R4
Ao2 = R3 passa altes. log * H = log 800 = 2, 90309 j 2, 9
R4 R2
Ao = Ao2 $ Ao1 = R3 $ R1 passa banda. Guany estàtic del filtre passa baixes: Ao1 dB = 12, 04 dB
Guany estàtic del filtre passa altes: Ao2 dB = 12, 04 dB
- 17 - - 18 -
El guany estàtic del filtre passa banda serà: d) * = 8000 rad/s d s = j $ * = j $ 8000
j$20$10 −3 $* j$20$10 −3 $8000
Ao dB = A1 dB + A2 dB = 12, 04 + 12, 04 = 24, 08 dB A(*) = (−4) $ 1
$ (−4) $ = 16 $ 1
$
j$125$10 −5 $*+1 j$20$10 −3 $*+1 j$125$10 −5 $8000+1 j$20$10 −3 $8000+1
La fase també compleix: '(*) = '1(* ) + '2(* ) 1 j$160

A(*) = 16 $ j$10+1 $ j$160+1
1
j$10+1 = 1
10 2 +1 2
/−arctg( 101 ) = 1
100+1
/−84, 289407 = 1
10,049876 /−84, 289407
A
dB j$160 160
j$160+1 = 160 2 +1 2
/90 − arctg( 160
1
)= 160
25600+1
/90 − 89, 641906 = 160
160,00312 /0, 358094
40
1 160
30 A(*) = 16 $ 10,049876 /−84, 289407 $ 160,00312 /0, 358094
+20dB/dècada 1 160
24 A(*) = 16 $ 10,049876 $ 160,00312 /−84, 289407 +0, 358094
20 -20dB/dècada
12 A(*) = 1, 5920284/−83, 931313

10
Magnitud: A(*) = 1, 5920284 d A(*) dB = 20 $ log(1, 5920284) = 20 $ 0, 2019508

0
1 10 100 1000 10 100 1000 ω
rad/s rad/s rad/s rad/s krad/s krad/s krad/s A(*) dB = 4, 0390162 dB
-10
50 800
8000
rad/s rad/s Fase: '(* ) = −83, 931313 o
rad/s
-20
ϕ Per representar adequadament la freqüència de 8000 rad/s en el gràfic quadriculat fem:
180
log 8000 = 3, 90309 j 3, 9
90
800 8000
rad/s rad/s
0
1 10 100 1000 10 100 1000 ω
50
rad/s
-90
-180
- 19 - - 20 -
ELECTRÒNICA ANALÒGICA 2.- a) Feu els càlculs necessaris per omplir la taula de resultats.
CURS : 2A
EXAMEN 10-JUNY-2002 VCC = 15 V VCC
================================================================== VBB = 10 V
T: VBE = 0,6 V
1.- a) Feu els càlculs necessaris per omplir la taula de resultats. β = 200 VBB I1 R1
Z: Vγ = 0,7 V
Vi = 15 V R1 R2 Vz = 5 V I2
Z1: Vγ = 0,7 V RB IZ
RB = 100 kΩ
Vz = 10 V R1 = 200 Ω
I1 I2 R2
Z2: Vγ = 0,7 V R2 = 500 Ω
Vz = 6 V Vi IZ1 Z1 IZ2 Z2 I3 R3 Vo
R1 = 100 Ω
R2 = 200 Ω
R3 = 600 Ω IB IC I1 IZ I2 VCE VZ
I1 IZ1 I2 IZ2 I3 VZ1 VZ2 Vo b) Suposem que podem variar VBB. Per quin valor de VBB el Zener se situa a la frontera de
la conducció inversa i la no conducció.
b) Suposem que podem variar Vi. Quin és el valor mínim de Vi per garantir Vo = 6 V. (3,5+1,5)
c) Suposem que podem variar R3. Quin és el valor mínim de R3 per garantir Vo = 6 V.
(3+1+1)
- 21 - - 22 -
3.- Volem situar el transistor en el següent punt de treball: 4.- Connectem diverses càrregues a la sortida d’un amplificador amb els següents resultats:
IC = 5 mA VCC VCC - quan RL = 600 Ω la tensió de sortida pren el valor Vo = 2 V

VCE = 7 V - quan RL = 200 Ω la tensió de sortida pren el valor Vo = 1,2 V
Z: VZ = 5,6 V - quan RL = 100 Ω la tensió de sortida pren el valor Vo = 0,75 V
IZ = 3 mA RC RC CC
VCC = 14 V R1 R1 Calculeu la tensió de sortida quan RL = 1,2 kΩ
CB
T: VBE = 0,6 V
hFE = 120 (4)
vi RL
RL = 1,2 kΩ Z _+ Z
RE RE CE
vi _+ RL vo
a) Calculeu el valor de les resistències RC, RE i R1.

b) Dibuixeu les rectes de càrrega estàtica i dinàmica.
c) Quin és el màxim valor pic de vce sense que es produeixi distorsió a la sortida.
(3+2+1)
iC
(mA)
30
25
20
15
10
vCE (V)
4 8 12 16
- 23 - - 24 -
5.- a) Deduïu l'equació del canvi d'escala representat a la figura: 6.- a) Calculeu les tensions Vo1 i Vo2 del circuit.
b) Calculeu els corrents Io1 i Io2 del circuit.
Vo
+10V +5V 12ΚΩ 12ΚΩ
12ΚΩ
6ΚΩ Vo1
_ Io1 6ΚΩ Vo2
_ Io2
+
4ΚΩ 12ΚΩ +
+5V 15ΚΩ 12ΚΩ
0
+5V Vi
10ΚΩ
-10V
b) Dissenyeu un circuit amb un amplificador operacional que compleixi aquesta equació.

(Disposem únicament d’una font d’alimentació externa de 5 V).
- 25 - - 26 -
7.- a) Calculeu els valors de R1, R2 i VR del circuit trigger de Schmitt sabent que els nivells 8.- Construïm el següent circuit a partir del circuit dissenyat a l’exercici anterior.
de disparament compleixen:
R4 = 3 kΩ R4
V+H + V+L = -4 V C = 400 nF
V+H - V+L = +8 V _ R3
Vo
Vi _ R3 C +
Z1, Z2: Vγ = 0,7 V Vo Z1
Vz = 6,3 V +
Z1 Z2
R3 = 200 Ω
R1 R2 VR R1 R2
VR Z2
b) Apliquem al circuit anterior un senyal Vi sinusoïdal de 10 V d’amplitud i 20 Hz de Dibuixeu les formes d’ona de Vo, V+ i V-. Aquestes dues últimes dibuixeu-les superposades.
freqüència. Feu els càlculs necessaris per obtenir els valors de tH, tL, la freqüència i la relació de cicle δ
Dibuixeu les formes d’ona de Vi, Vo i V+ respecte el temps. (Vi i V+ superposades). de Vo.
Calculeu els temps tH i tL. Calculeu la relació de cicle δ de la sortida.
(V) V+ V-
+10
(V) Vi V+ +8
+10 +6
+8 +4
+6 +2
+4 0
+2 -2 t
0 -4
-2 t -6
-4 -8
-6 -10
-8
-10 Vo (V)
Vo +10
(V) +8
+10 +6
+8 +4
+6 +2
+4 0
+2 -2 t
0 -4
-2 t -6
-4 -8
-6 -10
-8
-10
- 27 - - 28 -
1.- a) Feu els càlculs necessaris per omplir la taula de resultats. 2.- a) Feu els càlculs necessaris per omplir la taula de resultats.
Vi = 15 V R1 R2 VCC = 15 V VCC
Z1: Vγ = 0,7 V VBB = 10 V
Vz = 10 V T: VBE = 0,6 V
Z2: Vγ = 0,7 V I1 I2 β = 200 VBB I1 R1
Vz = 6 V Vi IZ1 Z1 IZ2 Z2 I3 R3 Vo Z: Vγ = 0,7 V
R1 = 100 Ω Vz = 5 V I2
RB IZ
R2 = 200 Ω RB = 100 kΩ
R3 = 600 Ω R1 = 200 Ω R2
R2 = 500 Ω
b) Suposem que podem variar Vi. Quin és el valor mínim de Vi per garantir Vo = 6 V.
c) Suposem que podem variar R3. Quin és el valor mínim de R3 per garantir Vo = 6 V. IB IC I1 IZ I2 VCE VZ
0,094 mA 18,8 mA 50 mA 21,2 mA 10 mA 5V 5V
a) Suposem que els dos Zeners condueixen en inversa: VZ1 = 10 V i VZ2 = 6 V b) Suposem que podem variar VBB. Per quin valor de VBB el Zener se situa a la frontera de
la conducció inversa i la no conducció.
Llavors la tensió de sortida serà: Vo = 6 V
a) Suposarem que el transistor condueix en zona activa i que el Zener condueix en inversa.
Càlcul dels corrents:
V BB −V BE 10−0,6 9,4
Vi−VZ1 15−10 5
IB = RB = 100 = 100 = 0, 094 mA
I1 = R1 = 0,1 = 0,1 = 50 mA
I C = $ I B = 200 $ 0, 094 = 18, 8 mA
VZ1−VZ2 10−6 4
I2 = R2 = 0,2 = 0,2 = 20 mA
V CE = V Z = 5 V
Vo 6
I3 = R3 = 0,6 = 10 mA
V CC −V CE 15−5 10
I1 = R1 = 0,2 = 0,2 = 50 mA
IZ1 = I1 − I2 = 50 − 20 = 30 mA
VZ 5
I2 = R2 = 0,5 = 10 mA
IZ2 = I2 − I3 = 20 − 10 = 10 mA
I Z = I 1 − I C − I 2 = 50 − 18, 8 − 10 = 21, 2 mA
Amb aquests valors es confirma la conducció dels dos Zeners.
Amb aquests valors es confirmen les hipòtesis.
I1 IZ1 I2 IZ2 I3 VZ1 VZ2 Vo
50 mA 30 mA 20 mA 10 mA 10 mA 10 V 6V 6V b) Z: frontera ON INV - OFF VZ = 5 V
IZ = 0
b) Z1: OFF IZ2 = 0 Z2: frontera ON INV - OFF VZ2 = 6 V
IZ2 = 0 Els corrents I1 i I2 no hauran variat; en canvi, IC si que haurà variat:
I1 = I2 = I3 = 10 mA
I C = I 1 − I Z − I 2 = 50 − 0 − 10 = 40 mA
Vi = I1 $ (R1 + R2) + Vo = 10 $ (0, 1 + 0, 2) + 6 = 10 $ 0, 3 + 6 = 3 + 6 = 9 V
IC 40
IB = = 200 = 0, 2 mA
c) Z1: ON INV VZ2 = 10 V Z2: frontera ON INV - OFF VZ2 = 6 V
IZ2 = 0 V BB = I B $ RB + V BE = 0, 2 $ 100 + 0, 6 = 20 + 0, 6 = 20, 6 V
Vo 6
I3 = I2 = 20 mA d R3 = I3 = 20 = 300
- 29 - - 30 -
3.- Volem situar el transistor en el següent punt de treball: Recta de càrrega estàtica:
IC = 5 mA VCC VCC V CC = I C $ (RC + RE) + V CE d 14 = I C $ 1, 4 + V CE

VCE = 7 V
14
Z: VZ = 5,6 V Extrems de la recta: V CE = 0 e I C = 1,4 = 10 mA
IZ = 3 mA RC RC CC
VCC = 14 V R1 R1 I C = 0 e V CE = 14 V
CB
T: VBE = 0,6 V
hFE = 120 Recta de càrrega dinàmica:
vi RL
RL = 1,2 kΩ Z _+ Z v ce = −i c $ (RC RL ) = −i c $ (0, 4 1, 2 ) = −i c $ 0, 3
RE RE CE
aquesta recta va muntada sobre el punt de treball: IC = 5 mA VCE = 7 V
V CE 7
Extrems de la recta: v CE = 0 e i C = I C + 0,3 =5+ 0,3 = 28, 33 mA
a) Calculeu el valor de les resistències RC, RE i R1.
b) Dibuixeu les rectes de càrrega estàtica i dinàmica. i C = 0 e v CE = V CE + I C $ 0, 3 = 7 + 5 $ 0, 3 = 8, 5 V
c) Quin és el màxim valor pic de vce sense que es produeixi distorsió a la sortida.
c) El màxim valor de vce és 1,5 Vpic.
a) Ens permetrem les aproximacions I E = I C = 5 mA i I 1 = I Z = 3 mA ja que
IC 5
I B = h FE = 120 = 0, 04166 mA és molt petit.
V B = V Z = 5, 6 V
V E = V B − V BE = 5, 6 − 0, 6 = 5 V
VE 5
RE = IE = 5 = 1 k
14−7−5 2
V CC = I C $ RC + V CE + V E d 14 = 5 $ RC + 7 + 5 d RC = 5 = 5 = 0, 4 k
14−5,6 8,4
V CC = I 1 $ R1 + V Z d 14 = 3 $ R1 + 5, 6 d R1 = 3 = 3 = 2, 8 k
b)
iC
(mA)
28,33
recta de càrrega dinàmica
10 punt de treball (IC, VCE)
5 recta de càrrega estàtica
vCE (V)
7 8,5 14
- 31 - - 32 -
4.- Connectem diverses càrregues a la sortida d’un amplificador amb els següents resultats: 5.- a) Deduïu l'equació del canvi d'escala representat a la figura:
- quan RL = 600 Ω la tensió de sortida pren el valor Vo = 2 V

- quan RL = 200 Ω la tensió de sortida pren el valor Vo = 1,2 V Vo
- quan RL = 100 Ω la tensió de sortida pren el valor Vo = 0,75 V +10V
Calculeu la tensió de sortida quan RL = 1,2 kΩ
Ri Ro
vi _+ _+ RL vo 0
+5V Vi
Va
La sortida de l’amplificador es modelitza com un circuit Thévenin amb una font de tensió i
una resistència. Llavors, el circuit que es forma amb la càrrega és un simple divisor de tensió.
-10V
RL
vo = Va $ Ro+RL
Amb la informació que ens donen obtenim equacions per formar un sistema: b) Dissenyeu un circuit amb un amplificador operacional que compleixi aquesta equació.
(Disposem únicament d’una font d’alimentació externa de 5 V).
0,6
2 = Va $ Ro+0,6
Equació de la recta:
0,2
1, 2 = Va $ Ro+0,2 Vo = a $ Vi + b
0,1
0, 75 = Va $ Ro+0,1 Extrem inferior:
De fet, amb dues equacions en tenim prou per resoldre el sistema i calcular les incògnites Va Vi = 0 , Vo = −10 V d − 10 = a $ 0 + b d b = −10 V
i Ro; la tercera servirà per confirmar els resultats.
Extrem superior:
2$(Ro+0,6) 1,2$(Ro+0,2)
De les dues primeres obtenim 0,6 = 0,2 d
Vi = +5 V , Vo = +10 V d + 10 = a $ (+5) + b d
d 0, 2 $ 2 $ (Ro + 0, 6 ) = 0, 6 $ 1, 2 $ (Ro + 0, 2 ) d 0, 4 $ Ro + 0, 24 = 0, 72 $ Ro + 0, 144 d
20
d 10 = 5 $ a − 10 d 5 $ a = 10 + 10 d 5 $ a = 20 d a= 5 =4
0,096
d 0, 32 $ Ro = 0, 096 d Ro = 0,32 = 300
Equació de la recta:
Substituint aquest resultat en una de les equacions, per exemple la primera, obtenim Va:
Vo = 4 $ Vi − 10
2$(Ro+0,6) 2$(0,3+0,6) 2$0,9 1,8
Va = 0,6 = 0,6 = 0,6 = 0,6 =3V
El terme -10 l’hem de descompondre en dos factors: un serà una tensió d’entrada i l’altre serà
un coeficient. Utilitzarem una font de tensió de 5 VDC com a entrada del circuit. L’equació
Finalment, calculem la tensió de sortida quan RL = 1,2 kΩ: queda:
RL 1,2 1,2
vo = Va $ Ro+RL =3$ 0,3+1,2 =3$ 1,5 = 2, 4 V Vo = 4 $ Vi − 2 $ 5
- 33 - - 34 -
Observem que els coeficients no estan equilibrats: 4 positius contra 2 negatius; ens falten 6.- a) Calculeu les tensions Vo1 i Vo2 del circuit.
dues unitats negatives. Modifiquem l’expressió de l’equació sense modificar-ne el seu b) Calculeu els corrents Io1 i Io2 del circuit.
resultat afegint un terme de valor nul.
Vo = 4 $ Vi − 2 $ 5 − 2 $ 0 +5V 12ΚΩ 12ΚΩ

12ΚΩ
Disseny del circuit. 6ΚΩ
_ Io1 Vo1
6ΚΩ Vo2
R1 Rf _ Io2
+5V +
R2 4ΚΩ 12ΚΩ +
_
+5V 15ΚΩ 12ΚΩ
Vo
+
R3 Rf' 10ΚΩ
Vi
La resistència Rf’, que es connecta del terminal no inversor a massa, es pren sempre del
mateix valor que la resistència Rf de realimentació.
Les resistències d’entrada connecten cada una de les tensions d’entrada amb el terminal, OP AMP 1:
inversor o no inversor, que els correspon. El valor d’aquestes resistències vindrà determinat
Vo1 Vo1 5+Vo1
pel seu coeficient. V −1 = ( 125 + 0
6 + 12
) $ (12 6 12 ) = ( 125 + 12
)$3= 4
Prenem Rf = Rf’ = 120 kΩ. V +1 = ( Vo2

4 +
0
12
) $ (4 12 ) = ( Vo2
4
)$3= 3$Vo2
4
Rf Rf 120 5+Vo1 3$Vo2

R1 = 2 d R1 = 2 = 2 = 60 k V − 1 = V +1 d 4 = 4 d 5 + Vo1 = 3 $ Vo2 d Vo1 = 3 $ Vo2 − 5
Rf Rf 120
R2 = 2 d R2 = 2 = 2 = 60 k OP AMP 2:
2$Vo1+Vo2
Rf
R3 = 4 d R3 = Rf
4 = 120
4 = 30 k V −2 = ( Vo1
6 +
Vo2
12
) $ (6 12 ) = ( Vo1
6 +
Vo2
12
)$4= 3
V +2 = ( 155 + 0
10 + 0
12
) $ (15 10 12 ) = ( 155 ) $ 4 = 4
3
2$Vo1+Vo2 4
V − 2 = V +2 d 3 = 3 d 2 $ Vo1 + Vo2 = 4 d Vo2 = −2 $ Vo1 + 4
Sistema d’equacions:
Vo1 = 3 $ Vo2 − 5
Vo2 = −2 $ Vo1 + 4
Vo1 = 3 $ (−2 $ Vo1 + 4) − 5 d Vo1 = −6 $ Vo1 + 12 − 5 d 7 $ Vo1 = 7

7
Vo1 = 7 =1V
Vo2 = −2 $ Vo1 + 4 = −2 $ 1 + 4 = −2 + 4 = 2 V
- 35 - - 36 -
Resultats: Vo1 = 1 V 7.- a) Calculeu els valors de R1, R2 i VR del circuit trigger de Schmitt sabent que els nivells
de disparament compleixen:
Vo2 = 2 V
V+H + V+L = -4 V
Tensions a les entrades dels operacionals:
V+H - V+L = +8 V
5+Vo1 5+ 1 6
V −1 = 4 = 4 = 4 = 1, 5 V
Vi _ R3
V +1 = V −1 = 1, 5 V Z1, Z2: Vγ = 0,7 V Vo
Vz = 6,3 V +
2$Vo1+Vo2 2$1+2 2+ 2 4 Z1
V −2 = 3 = 3 = 3 = 3 = 1, 33 V R3 = 200 Ω
R1 R2
VR Z2
V +2 = V −2 = 1, 33 V
Càlcul dels corrents Io1 i Io2:

b) Apliquem al circuit anterior un senyal Vi sinusoïdal de 10 V d’amplitud i 20 Hz de
Vo1−V −1 Vo1−V −2 1−1,5 1−1,33 −0,5 −0,33
Io1 = 12 + 6 = 12 + 6 = 12 + 6 = −0, 04166 − 0, 05555 freqüència.
Dibuixeu les formes d’ona de Vi, Vo i V+ respecte el temps. (Vi i V+ superposades).
Io1 = −97, 222 A Calculeu els temps tH i tL. Calculeu la relació de cicle δ de la sortida.
Vo2−V −2 Vo2−V +1 2−1,33 2−1,5 0,66 0,5
Io2 = 12 + 4 = 12 + 4 = 12 + 4 = 0, 05555 + 0, 125
(V) Vi V+
+10
Io2 = +180, 55A +8
+6
Resultats: Io1 = −97, 222 A +4
+2
0
Io2 = +180, 55 A -2 t
-4
-6
-8
-10
Vo
(V)
+10
+8
+6
+4
+2
0
-2 t
-4
-6
-8
-10
50 ms són 36 quadrets; cada quadret equival a 1,38888 ms
- 37 - - 38 -
a) Tensió de sortida: V OH = 6, 3 + 0, 7 = 7 V V OL = −(6, 3 + 0, 7) = −7 V 8.- Construïm el següent circuit a partir del circuit dissenyat a l’exercici anterior.
 V +H + V +L = − 4  4 R4 = 3 kΩ R4
Tensions V+ i V- :   d 2 $ V +H = − 4 + 8 d V +H = =2V C = 400 nF
 V +H − V +L = + 8 
2
V + L = −4 − V + H = −4 − 2 = −6 V
_ R3
Vo
Càlcul de R1, R2 i VR:
C +
Z1
 V +H =   V +H + V +L = 2$V R $R2 
V OH $R1+V R $R2
R1+R2 R1+R2
 −4 = 2$V R $R2 
R1+R2
 V OL $R1+V R $R2  d  2$V OH $R1  d  2$7$R1  d
 V +L = R1+R2   V +H − V +L = R1+R2   8= R1+R2  Z2
VR R1 R2
2$7$R1 6
8= R1+R2 d 8 $ R1 + 8 $ R2 = 14 $ R1 d 6 $ R1 = 8 $ R2 d R2 = 8 $ R1 = 0, 75 $ R1
Prenem R1 = 12 kΩ. Llavors, R2 = 0, 75 $ 12 = 9 k

Dibuixeu les formes d’ona de Vo, V+ i V-. Aquestes dues últimes dibuixeu-les superposades.
2$V R $R2 −4$(R1+R2) −4$(12+9) −4$21 −84
−4 = R1+R2 d VR = 2$R2 = 2$9 = 18 = 18 = −4, 666 V Feu els càlculs necessaris per obtenir els valors de tH, tL, la freqüència i la relació de cicle δ
de Vo.
b) Vi(t) = 10 $ sin(*t) * = 2 $ f = 2 $ 20 = 125, 66371 rad/s
(V) V+ V-
1 1
T= f = 20 = 50 ms +10
+8
+6
*t 1 : Vi(t 1 ) = 10 $ sin(*t 1 ) d 2 = 10 $ sin(*t 1 ) d *t 1 = sin −1 ( 102 ) +4
+2
*t 1 = 11, 536959 o = 0, 2013579 rad (primer quadrant) 0
-2 t
-4
*t 2 : Vi(t 2 ) = 10 $ sin(*t 2 ) d − 6 = 10 $ sin(*t 2 ) d *t 2 = sin −1 ( −106 ) -6
-8
*t 2 = 216, 8699 o = 3, 7850938 rad (tercer quadrant) -10
*t L = *t 2 − *t 1 = 3, 7850938 − 0, 2013579 = 3, 5837359 rad Vo (V)

+10
*t L 3,5837359 +8
tL = * = 125,66371 = 28, 5184 ms +6
+4
t H = T − t L = 50 − 28, 5184 = 21, 481536 ms +2
0
tH 21,481536
-2 t
= T $ 100 = 50 $ 100 = 42, 963072 % -4
-6
-8
-10
1 ms són 5 quadrets; cada quadret equival a 0,2 ms
- 39 - - 40 -
ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ ELECTRÒNICA ANALÓGICA
ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL EXÀMENS_CURSOS_ANTERIORS
ENGINYERIA TÈCNICA EN TELEMÀTICA EXÀMENS PRIMAVERA 2002
Tensió de sortida Vo: V OH = +7 V V OL = −7 V
Tensió de disparament V+: V + H = +2 V V + L = −6 V
Constant de temps: $ = R4 $ C = 3 $ 10 3 $ 400 $ 10 −9 = 1, 2 ms

t
Càrrega del condensador: V C (t) = V C (t = 0) + [V OH − V C (t = 0) ] $ 1 − e − $
valor inicial: V C (t = 0) = V +L valor final: V C (t = t H ) = V +H

tH
V +H = V +L + [V OH − V +L ] $ 1 − e − $
tH
2 = −6 + [7 − (−6 )] $ 1 − e − $
tH tH tH
8 8 5 13
13 = 1 − e− $
d e− $
=1− 13 = 13 d e $
= 5
t H = $ $ ln[ 135 ] = 1, 2 $ 0, 9555114 = 1, 1466137 ms

t
Descàrrega del condensador: V C (t) = V C (t = 0) + [V OL − V C (t = 0) ] $ 1 − e − $
valor inicial: V C (t = 0) = V +H valor final: V C (t = t L ) = V +L

tL
V +L = V +H + [V OL − V +H ] $ 1 − e − $
tL
−6 = 2 + [−7 − 2 ] $ 1 − e − $
tL tL tL
−8 8 1
−9 = 1 − e− $ d e− $ = 1 − 9 = 9 d e $
=9
t L = $ $ ln[9 ] = 1, 2 $ 2, 1972246 = 2, 6366695 ms
Període i freqüència:
T = t H + t L = 1, 1466137 + 2, 6366695 = 3, 7832832 ms

1 1
f= T = 3,7832832$10 −3 = 264, 32068 Hz
tH 1,1466137
Relació de cicle δ: ( %) = T $ 100 = 3,7832832 $ 100 = 30, 307372 %
- 41 -

Examenes Analogica003

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Examenes Analogica003

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ ELECTRÒNICA ANALÓGICA ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ ELECTRÒNICA ANALÓGICA

ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL EXÀMENS_CURSOS_ANTERIORS ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL EXÀMENS_CURSOS_ANTERIORS

IZ1 = I1 − I2 = 160 − 100 = 60 mA

IZ2 = I1 − I3 = 160 − 30 = 130 mA

VZ1 = VR2 = I2 $ R2 = 90 $ 0, 1 = 9 V IC =  $ IB = 200 $ 0, 044 = 8, 8 mA

IC = Irelé + ILED = 12−VCE

4) Quan connectem a la sortida de Generador Amplificador

5) Finalment, connectem a la Generador Amplificador

3) Si entre el generador i Generador Amplificador

4) Quan connectem a la sortida de Generador Amplificador

5) Finalment, connectem a la Generador Amplificador

1) 2.- Calculeu el punt de treball del JFET (VGS, VDS, ID).

V3 = Avco $ V2 d Avco = 50 Del llaç d’entrada (porta-sortidor) es dedueix:

Suposem regió d’estricció:

Comprovem si la suposició realitzada és correcta:

Sistema d’equacions: ELECTRÒNICA ANALÒGICA

ID Recta de càrrega i punt de treball.

Guany estàtic del filtre passa altes: Ao2 dB = 12, 04 dB

La fase també compleix: '(*) = '1(* ) + '2(* ) 1 j$160

12 A(*) = 1, 5920284/−83, 931313

Magnitud: A(*) = 1, 5920284 d A(*) dB = 20 $ log(1, 5920284) = 20 $ 0, 2019508

IC = 5 mA VCC VCC - quan RL = 600 Ω la tensió de sortida pren el valor Vo = 2 V

a) Calculeu el valor de les resistències RC, RE i R1.

b) Dissenyeu un circuit amb un amplificador operacional que compleixi aquesta equació.

IC = 5 mA VCC VCC V CC = I C $ (RC + RE) + V CE d 14 = I C $ 1, 4 + V CE

recta de càrrega dinàmica

10 punt de treball (IC, VCE)

5 recta de càrrega estàtica

- quan RL = 600 Ω la tensió de sortida pren el valor Vo = 2 V

Calculeu la tensió de sortida quan RL = 1,2 kΩ

Vo = 4 $ Vi − 2 $ 5 − 2 $ 0 +5V 12ΚΩ 12ΚΩ

Prenem Rf = Rf’ = 120 kΩ. V +1 = ( Vo2

Rf Rf 120 5+Vo1 3$Vo2

Vo1 = 3 $ (−2 $ Vo1 + 4) − 5 d Vo1 = −6 $ Vo1 + 12 − 5 d 7 $ Vo1 = 7

Càlcul dels corrents Io1 i Io2:

50 ms són 36 quadrets; cada quadret equival a 1,38888 ms

Prenem R1 = 12 kΩ. Llavors, R2 = 0, 75 $ 12 = 9 k

*t L = *t 2 − *t 1 = 3, 7850938 − 0, 2013579 = 3, 5837359 rad Vo (V)

1 ms són 5 quadrets; cada quadret equival a 0,2 ms

Tensió de sortida Vo: V OH = +7 V V OL = −7 V

Tensió de disparament V+: V + H = +2 V V + L = −6 V

Constant de temps: $ = R4 $ C = 3 $ 10 3 $ 400 $ 10 −9 = 1, 2 ms

valor inicial: V C (t = 0) = V +L valor final: V C (t = t H ) = V +H

t H = $ $ ln[ 135 ] = 1, 2 $ 0, 9555114 = 1, 1466137 ms

valor inicial: V C (t = 0) = V +H valor final: V C (t = t L ) = V +L

t L = $ $ ln[9 ] = 1, 2 $ 2, 1972246 = 2, 6366695 ms

T = t H + t L = 1, 1466137 + 2, 6366695 = 3, 7832832 ms

You might also like

VZ1 = VR2 = I2 $ R2 = 90 $ 0, 1 = 9 V IC = $ IB = 200 $ 0, 044 = 8, 8 mA

La fase també compleix: '() = '1( ) + '2(* ) 1 j$160

Magnitud: A() = 1, 5920284 d A() dB = 20 $ log(1, 5920284) = 20 $ 0, 2019508

t L = t 2 − *t 1 = 3, 7850938 − 0, 2013579 = 3, 5837359 rad Vo (V)