Problemes

d’Electrotècnia

curs 2003-2004
Francesc J. Suelves Joanxich

ETSECCPB
Universitat Politècnica de Catalunya
Departament d’Enginyeria Elèctrica
Introducció

Aquí trobareu tots els exàmens d’Electrotècnia de primer d’Obres Públiques

fets a l’ETSECCPB durant el curs 2003-2004. Cada examen té dues parts: a la
primera part es treballen els conceptes bàsics i la segona part està orientada a
les màquines elèctriques, les instal·lacions elèctriques i l’enllumenat viari.
Cada part té cinc preguntes curtes, que normalment són independents, i unes
altres cinc amb un nexe en comú anomenat problema.

Darrere de cada examen hi trobareu també les solucions, però és millor que no
les llegiu sense intentar resoldre les preguntes que es proposen. Penseu que els
enginyers no ens guanyarem el pa aplicant maquinalment fórmules i
procediments, ja que si fos així qualsevol persona podria fer la nostra feina
amb uns quants manuals i una bona calculadora. Però en el món real les
variants són infinites, constantment apareixen tècniques noves, les normes i
els reglaments canvien, no sempre tenim tota la informació necessària, de
vegades les dades són poc fiables, etc.

En comparar les respostes, tingueu present que la manera en què s’ha resolt
cada qüestió pot no ser l’única ni la millor. Quan la resposta sigui numèrica no
cal que coincideixi exactament, normalment n’hi ha prou donant dues o tres
xifres significatives perquè les dades tampoc es coneixen amb més precisió.
Recordeu també que en un resultat final no té cap sentit indicar una tensió o
una intensitat amb un nombre complex i que cal donar sempre les unitats
correctes.

Francesc J. Suelves
 Índex

Introducció __________________________ 3 Problema_________________________ 24

Índex _______________________________ 5 Examen del 26-5-2004 (segona part) ____ 27

Examen del 18-12-2003 (primera part) ___ 7 Preguntes curtes ___________________ 27

Preguntes curtes_____________________ 7 Problema_________________________ 28

Problema __________________________ 8 Respostes __________________________ 29

Respostes ___________________________ 9 Preguntes curtes ___________________ 29

Preguntes curtes_____________________ 9 Problema_________________________ 30

Problema _________________________ 11 Examen del 22-6-2004 (primera part)___ 33

Examen del 18-12-2003 (segona part) ___ 13 Preguntes curtes ___________________ 33

Preguntes curtes____________________ 13 Problema_________________________ 34

Problema _________________________ 15 Respostes __________________________ 35

Respostes __________________________ 17 Preguntes curtes ___________________ 35

Preguntes curtes____________________ 17 Problema_________________________ 36

Problema _________________________ 18 Examen del 22-6-2004 (segona part) ____ 39

Examen del 26-5-2004 (primera part) ___ 21 Preguntes curtes ___________________ 39

Preguntes curtes____________________ 21 Problema_________________________ 41

Problema _________________________ 22 Respostes __________________________ 43

Respostes __________________________ 23 Preguntes curtes ___________________ 43

Preguntes curtes____________________ 23
Examen del 18-12-2003 7

Examen del 18-12-2003 (primera part)

Preguntes curtes

100 V
1. Indiqueu el valor eficaç d’aquesta
tensió: 50 V

0V

–50 V

–100 V

0 5 10 15 20 25 30 35 40 ms

2. Indiqueu la intensitat que mesura A

aquest amperímetre:
10 Ω 10 Ω
+
12 V
+
10 Ω 15 V 10 Ω

C1
10 µF
3. Indiqueu el valor de la tensió U2: 550 V
50 Hz
C2
U2
100 µF

4. En una línia trifàsica de 400 V, hi hem posat tres

resistències de 100 Ω connectades en triangle. Si es 100 Ω 100 Ω
talla un dels conductors d’alimentació, quina serà la
intensitat I que circula pels altres dos conductors? R
100 Ω
400 V
50 Hz S

T
8 Francesc J. Suelves.

5. Quina intensitat indica aquest amperímetre?

100 Ω
R A

10 µF
400 V
50 Hz
S

10 nF 22 mH

Problema
En la figura següent apareix un circuit trifàsic. Els condensadors aporten un total de 15 kvar. Calculeu:

6. La lectura de l’amperímetre A1.

7. La lectura de l’amperímetre A2.

8. La lectura de l’amperímetre A3.

9. La lectura del voltímetre V.

La potència activa (P) i la potència reactiva (Q) consumides pel conjunt, incloent-hi els condensadors.

1Ω 3Ω 3Ω
L1 A3 A1

A2 1Ω 3Ω 3Ω
400 V
50 Hz L2

1Ω V 3Ω 3Ω

L3

15 kvar
Examen del 18-12-2003 9

Respostes

Preguntes curtes
1. La polaritat canvia, però la tensió és constant en valor absolut: 100 V.

2. Aquest circuit està format per quatre nusos units per sis branques. Les intensitats són sis: I, I1, I2, I3,
I4, I5.

I B
1

I1 R1 I3 R3
+ U2 I5
U1 2 3
+
I2 R2 I4 R4
A
C
0

Aplicant les lleis de Kirchhoff a tres nusos i tres llaços s’obtenen les sis equacions necessàries:

1 ⇒ I = I1 + I 3 A ⇒ U1 = R1 I1 + R2 I 2
2 ⇒ I1 = I 2 + I 5 B ⇒ U1 = R3 I 3 + R4 I 4
3 ⇒ I 4 = I3 + I5 C ⇒ U 2 = R4 I 4 − R2 I 2

Tres equacions permeten substituir tres intensitats i tenir un sistema de tres equacions en comptes de
sis:

I 3 = I − I1  U1 = R1 I1 + R2 I 2

I 5 = I1 − I 2  U1 = R3 ( I − I1 ) + R4 ( I − I 2 ) = ( R3 + R4 ) I − R3 I1 − R4 I 2
I4 = I − I2 U = R ( I − I ) − R I = R I − ( R + R ) I
 2 4 2 2 2 4 2 4 2

Donant valors als components:

12 = 10 I1 + 10 I 2

12 = 20 I − 10 I1 − 10 I 2
15 = 10 I − 20 I
 2

Sumant les dues primeres equacions:

24
24 = 20 I ⇒ I= = 1, 2 A
20
10 Francesc J. Suelves.

Un altre camí per resoldre els circuits lineals en què intervé més d’un generador és considerar cada
generador per separat i sumar les tensions o les intensitats (principi de superposició). Ho podem
comprovar analitzant aquests dos circuits i veurem que és més fàcil arribar al resultat que es demana:

A A

10 Ω 10 Ω 10 Ω 10 Ω
+
12 V +
10 Ω 10 Ω 10 Ω 15 V 10 Ω

3. La tensió que dóna la sortida d’aquest divisor capacitatiu és:

1
U ωC 2 C1 10 ⋅ 10−6
U 2 = X C2 I = X C2 = U= U= ⋅ 550 V = 50 V
X C1 + X C2 1 1 C1 + C2 10 ⋅ 10−6 + 100 ⋅ 10−6
+
ωC1 ωC2

C1

C2 U2

4. Entre els dos conductors de fase que no s’han tallat hi ha la tensió composta de 400 V i tres
resistències que es poden associar en sèrie i en paral·lel:

U 400 400
I= = = ) =6A
R1 ( R2 + R3 ) 100 ⋅ 200 66,6
100 + 200
Examen del 18-12-2003 11

I
I
R

R1 R2 R2

R R1
R3
S R3

T S

5. La branca amb l’amperímetre i la resistència de 100 Ω és alimentada a 400 V entre R i S. Només cal
aplicar-hi la llei d’Ohm:

400 V
I= =4A
100 Ω

100 Ω
A
400 V
50 Hz

Problema
La figura representa el circuit equivalent d’una fase:
I3 I1 1 3 + j3
A
L1

I3

400
3

6. La intensitat que circula pels conductors de la càrrega connectada en estrella és:

12 Francesc J. Suelves.

400
I1 = 3 = 36,95 − j27,71 = 46,19∠−36,87º
1 + ( 3 + j3)

L’amperímetre A1 mesura 46,19 A

7. Coneixent la potència reactiva aportada pels condensadors i la tensió de línia:

QC 15 000
QC = − 3 U I 2 sin ( −90º ) ⇒ I2 = = = 21,65 A
3U 3400

L’amperímetre A2 mesura 21,65 A.

8. Només cal sumar les dues intensitats:

I 3 = I 1 + I 2 = 36,95 − j27,71 + j21,65 = 36,95 − j6,06 = 37, 44∠−9,31º

L’amperímetre A3 mesura 37,44 A.

9. Per trobar la tensió entre el punt A i el conductor neutre es pot fer, per exemple:

U AN = Z I = ( 3 + j3) ⋅ ( 36,95 − j27,71) = 193,99 + j27,71 = 195,96∠8,13º

També es pot fer:

U 400
U AN = − RI = − ( 36,95 − j27,72 ) = 193,99 + j27,71 = 195,96∠8,13º
3 3

La tensió entre A i B és: U AB = 3 U AN = 3 ⋅ 195,96 = 339, 4 V .

10. P = 3 ⋅ 400 ⋅ 37, 44 ⋅ cos ( 9,31º ) = 25 600 W Q = 3 ⋅ 400 ⋅ 37, 44 ⋅ sin ( 9,31º ) = 4 200 var .
Examen del 18-12-2003 13

Examen del 18-12-2003 (segona part)

Preguntes curtes
1. Un transformador monofàsic 230/20 V es connecta com mostra la figura per alimentar una càrrega
a 250 V. La intensitat en la càrrega és de 5 A i les pèrdues es consideren negligibles. Quina és la
intensitat I1 que circula per la bobina primària?
I1

5A

230 V
230V

20 V
50 Hz
250 V
Càrrega

2. La figura mostra la característica parell-velocitat d’un motor elèctric i un ventilador que aquest
mou directament. Especifiqueu la potència aproximada del motor en watts.
parell (Nm)
3,5

3,0
motor
2,5

2,0

1,5

1,0

0,5
ventilador
0
velocitat
0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1 000 (rpm)

3. Una càrrega trifàsica s’alimenta a 400 V, 50 Hz, té un consum de 18 kW i el seu factor de potència
és cos ϕ = 0,8. Trieu en aquesta taula la secció mínima dels cables, si es preveu que la temperatura
ambient en el lloc on es fa la instal·lació pot arribar a 60 ºC.
14 Francesc J. Suelves.

Corrent màxim admissible pels conductors unipolars de coure aïllats amb

XLPE o EPR, si estan dins d’un tub muntat en la superfície o encastat en l’obra
Secció Tres conductors Dos conductors
1,5 mm2 18 A 21 A
2
2,5 mm 25 A 29 A
4 mm2 34 A 38 A
6 mm2 44 A 49 A
10 mm2 60 A 68 A
16 mm2 80 A 91 A
2
25 mm 106 A 116 A
35 mm2 131 A 144 A
50 mm2 159 A 175 A
70 mm2 202 A 224 A
95 mm2 245 A 271 A
120 mm2 284 A 314 A
2
150 mm 338 A 363 A
185 mm2 386 A 415 A
240 mm2 455 A 490 A
300 mm2 524 A 565 A
Factors de correcció que s’han d’aplicar, segons la temperatura ambient.
ºC 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60
kt 1,26 1,22 1,18 1,14 1,10 1,05 1,00 0,95 0,89 0,84 0,77

4. Una làmpada d’incandescència d’1 kW consumeix 4,35 A quan funciona normalment i 70 A

durant 0,2 s en el moment de connectar-la. Seleccioneu l'interruptor magnetotèrmic més adequat per
protegir la línia que alimenta aquesta làmpada entre els següents:

Calibres 6, 10, 16, 20, 25, 32, 40, 50, 63, 80, 100 i 125 A

Corbes B, C i D

Segons la norma UNE EN 60.898, els límits perquè dispari el desconnectador magnètic en relació amb
la intensitat nominal són de 3 a 5 IN per al tipus B, de 5 a 10 IN per al tipus C i de 10 a 20 IN per al
tipus D.

5. La figura mostra una carretera amb l’enllumenat en disposició unilateral. Cada llum porta una
làmpada de vapor de sodi amb una potència nominal de 250 W i un flux nominal de 27 000 lm.
Calculeu la interdistància D per tenir una il·luminació mitjana a la calçada de 20 lx si el coeficient de
depreciació és 0,7.
Examen del 18-12-2003 15

0,5

Coeficients d'utilització
0,4

0,3
10 m

0,2
D

0,1

2m
0
10 m
0 0,5 1 1,5 2
Distància/altura

Problema
El transformador de la figura té aquestes característiques:

SN = 100 kVA U1N = 20 kV U2N = 420 V εCC = 6% PCC = 1 700 W P0 = 440 W

Alimenta un consum trifàsic equilibrat de 100 A amb cosϕ = 0,8 inductiu, mitjançant una línia
subterrània de 200 m de llarg composta de quatre conductors (tres fases i el neutre) d’alumini amb una
secció de 50 mm2 aïllats amb polietilè reticulat (XLPE). Aquests conductors tenen una resistència
òhmica de 0,64 Ω/km i una reactància inductiva de 0,1 Ω/km.
U1 U2 = 400 V

I2=100 A
Consum
trifàsic
BT

I2CC I3CC

Calculeu, en aquestes condicions:

6. La intensitat aproximada en el primari del transformador

7. Mesurant la tensió del secundari s’ha trobat que té U2 = 400 V. Quina és la tensió que hi ha
exactament en el primari (U1)?

8. El rendiment del transformador (η) expressat en %.

9. La intensitat si hi ha un curtcircuit trifàsic en el secundari (I2CC).

10. La intensitat si hi ha un curtcircuit trifàsic a l’entrada de la càrrega (I3CC).

Si cal, podeu suposar que U1 = 20 kV en totes les preguntes menys la 7.

Examen del 18-12-2003 17

Respostes

Preguntes curtes
1.- Els 250 V són el resultat de posar en sèrie la tensió U2 que dóna el secundari del transformador
(20 V) amb la tensió U1 que rep el primari (230 V). Si les pèrdues són negligibles: U1 I1 ≈ U2 I2. Només
cal fer:

U2 20 V
I1 ≈ I2 = 5 A = 0, 435 A
U1 230 V

5,435 A 0,435 A 5A

5A
230V

230 V 20 V

Càrrega
250 V

Aquest muntatge alimenta un consum de 250 V·5 A = 1 250 VA amb el material necessari per fabricar
un transformador de 20 V·5 A = 100 VA. És un autotransformador.

2.- Els gràfics mostren que el parell motor superarà al parell resistent del ventilador fins que arriben a
un equilibri a 950 rpm i 1 Nm:

2π 2π
P =ω T = nT = ⋅ 950 ⋅ 1 = 99, 48 W
60 60
3,5
parell
(Nm) 3,0
motor
2,5

2,0

1,5

1,0

0,5 ventilador

0 velocitat
(rpm)
0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1 000
18 Francesc J. Suelves.

3.- El corrent és:

P 18.000
I= = = 32, 48 A
3 U cos ϕ 3 ⋅ 400 ⋅ 0,8

A 60 ºC el factor de correcció és 0,77. Cal trobar un cable que a 40 ºC pot suportar:

I 32, 48 A
I'= = = 42,17 A
kT 0,77

En la columna corresponent a tres conductors (ja que el consum és trifàsic) es troba la secció de
6 mm2. Observem que a 60 ºC pot suportar 44 A · 0,77 = 33,88 A, que efectivament és més de
32,48 A.

4.- Cap dels interruptors de 6 A serveix, perquè el pic de corrent inicial és més gran de 10·6 A = 60 A.
La millor opció és el de 10 A i corba D (10·10 A=100 A> 70 A).

5.- El quocient de la distància a cada extrem de la calçada i l’altura permet trobar el coeficient
d’utilització:

0,5
Coeficients d'utilització

0,4

α β
0,3

H
0,2

0,1

L B–L
0 0 0,5 1 1,5 2
B
Distància/altura

L 2m 
α== = 0, 2 ⇒ cv = 0,05
H 10 m 
 U = cv + cc = 0,05 + 0,3 = 0,35
B − L 10 m − 2 m
β= = = 0,8 ⇒ cc = 0,3
H 10 m 

Φ F U 27 000 lm ⋅ 0,7 ⋅ 0,35

D= = = 33 m
B Em 10m ⋅ 20 lx

Problema
La figura següent mostra l’esquema equivalent monofàsic del transformador, la línia BT i la càrrega:
Examen del 18-12-2003 19

I1 I1′′ ′′
Z CC I2 = 100 A Z BT

I 0′′

U1 U1′′ U2
3 3 3

6.- Amb I2 = 100 A transformador està força carregat, ja que:

SN 100 000
I 2N = = = 137, 46 A
3 U 2N 3 420

Això permet negligir el corrent de buit ( I1′′ ≈ I 2 ) i considerar només la intensitat del secundari
reflectida en el primari:

20 000 I1′′ I 2 100

rt = = 47,62 I1 = ≈ = = 2,1 A
420 rt rt 47,62

7.- Per trobar la caiguda de tensió en la impedància de curtcircuit del transformador cal fer:
2
U 2N 4202 
′′ = ε CC
Z CCT = 0,06 = 0,106 Ω 
SN 100 000  ′′ = Z ¨CCT
 RCCT ′′ cos ϕCCT = 0,030 Ω
 ⇒ 
P 1.700 ′′ sin ϕCCT = 0,102 Ω
 X CCT = Z ¨CCT
cos ϕCCT = CC = = 0, 283
ε CC S N 0.06 ⋅ 100 000 

Operant amb fasors:

U ′′1 U2 400
= + I 2 ( RCCT ′′ ) =
′′ + jX CCT + 100 ⋅ ( 0,8 − j0,6 ) ⋅ ( 0,030 + j0,102 ) = 239,51∠1,52º ⇒
3 3 3
U1′′ = 3 ⋅ 239,51 = 414,85 ⇒ U1 = rt U1′′ = 47,62 ⋅ 414,85 = 19 755 V

També és pot calcular amb aquesta expressió aproximada:

U1′′2 ≈ U 2 + 3 I 2 ( RCCT ′′ sin ϕ ) = 400 + 3 ⋅ 100 ⋅ ( 0,030 ⋅ 0,8 + 0,102 ⋅ 0,6 ) = 4014,70 V
′′ cos ϕ + X CCT
⇒ U1 = rt U1′′ = 47,62 ⋅ 414,70 = 19 748 V

L’error comès només és del 0,035%. Es pot considerar un resultat gairebé exacte, almenys si es
compara amb l’error i la resolució dels instruments de mesura industrial més habituals.
20 Francesc J. Suelves.

8.- En la darrera pregunta s’ha vist que la tensió en el primari és lleugerament inferior a la nominal
(1,26 %). Les pèrdues en el ferro també són inferiors a les nominals, però la diferencia és petita:
2 2
U   19 755 
PFe ≈ P0  1  = 440   = 429 W
 U1N   20 000 

En els conductors del transformador es perd:

2 2
U I   420 ⋅ 100 
PCu = 3R′′ I = 3PCC  2 N 2  = 3 ⋅ 1.700 
2
CCT 2  = 900 W
 SN   100 000 

Sumant en resulta: PTR = PFe + PCu = 429 W + 900 W = 1 329 W

El secundari dóna: P2 = 3 U 2 I 2 cos ϕ = 3 ⋅ 400 ⋅ 100 ⋅ 0,8 = 55 426 W

P2 55 426
El rendiment és: η ( % ) = 100 = 100 = 97,66 %
PTr + P2 1 329 + 55 426

Si suposem U1 ≈ 20 kV el resultat és 97,64 %, pràcticament el mateix.

SN 100 000
9.- És pot fer, per exemple: I 2CC = = = 2, 29 kA
3 ε CCU 2 N 3 ⋅ 0,06 ⋅ 420

10.- La línia de baixa tensió té una resistència de 0,128 Ω i una reactància de 0,02 Ω que s’afegeixen a
la resistència i la reactància del transformador:

U1′′ 420
I 3CC = 3 = 3 = 1 217 A
( RCCT
′′ + RBT ) + ( X CCT
′′ + X BT ) ( 0,030 + 0,128) + ( 0,102 + 0,02 )
2 2 2
Examen del 26-5-2004 21

Examen del 26-5-2004 (primera part)

Preguntes curtes
1. Indiqueu la intensitat que mesura 10 Ω 10 Ω
aquest amperímetre: A
+ +
12 V 12 V

10 Ω

10 Ω 10 Ω

2. Aquest condensador de 1000 µF està carregat a 500 V.

Calculeu l’energia que es dissiparà a la resistència de +
680 Ω quan es tanqui l’interruptor. 1000 µF 680 Ω
500 V

3. Una instal·lació trifàsica consumeix 1715 W en total, amb cos φ = 0,6 (i). Calcular la potència dels
condensadors necessaris per tenir cos φ = 0,8 (i).

4. Aquesta és la tensió que dóna

un rectificador d’ona sencera quan 300 V
s’alimenta amb una tensió
sinusoïdal de 230 V i 50 Hz.
Calculeu el valor eficaç U i el valor 200 V
mitjà Um.
100 V

0V
0 ms 10 ms 20 ms 30 ms

330 Ω 10 µF
5. Indiqueu la tensió que mesura aquest
voltímetre:

230 V
50 Hz 330 Ω 10 µF V
22 Francesc J. Suelves.

Problema
En el circuit de la figura intervenen dues càrregues lineals i equilibrades. De la càrrega 1 se sap que
consumeix un total de 25,6 kW amb cos φ = 0,6. Les tensions d’alimentació són simètriques, la
freqüència de la xarxa és 50 Hz i el voltímetre V1 mesura 400 V.

càrrega 1

R L
A1

R L

R L
400 V

L1 A3
25,6 kW
V1 cos φ = 0,6

L2

càrrega 2
L3 10 Ω
A2
50 Hz
10 Ω
W

10 Ω

Calculeu:

6. La lectura de l’amperímetre A1.

7. Els valors dels components R i L.
8. La lectura de l’amperímetre A2.
9. La lectura del wattímetre W.
10. La lectura de l’amperímetre A3.
Examen del 26-5-2004 23

Respostes

Preguntes curtes
R1 R2
1. A partir de les lleis de Kirchhoff i d’Ohm s’obté
aquest sistema:
I1 I I2
 I = I1 + I 2  I = I1 + I 2 + +
 
U1 = R1 I1 + R5 I + R3 I1 ⇒ 12 = 10 I1 + 10 I + 10 I1 U1
R5
U2
U = R I + R I + R I 12 = 10 I + 10 I + 10 I
 2 2 2 5 4 2  2 2
R3 R4

24
El resultat és: I = = 0,6 A
40

2. La resistència dissipa l’energia que inicialment estava emmagatzemada en el condensador:

1 1
E = C U 2 = 10−3 ⋅ 5002 = 125 J
2 2

3. La potència dels condensadors és:

 1 − 0,62 1 − 0,82 
QC = P ( tan ϕ − tan ϕ ′ ) = 1 715 ⋅  −  = 1000 var
 0,6 0,8 
 

4. Un cicle, entre t = 0 i t = 10 ms, es pot representar amb la funció:

300 V
 πt 
u ( t ) = U sin   ∀t ∈ [ 0, T ]
T  200 V

100 V
Si U és el valor de pic (325 V) i T és el període (10 ms).
0V
πt 0 10
El càlcul és més senzill fent un canvi de variables. Amb α = : 0 π
T t (ms)
α
u (α ) = U sin (α ) ∀α ∈ [ 0, π ]

El valor eficaç és la mitjana quadràtica durant un cicle:

24 Francesc J. Suelves.

sin ( 2α ) 
π
1 − cos ( 2α ) 
α −
π

∫0
T π
∫ u 2 ( t ) dt ∫ sin 2 (α ) dt dt
 2 0
U= 0
=U 0
=U 2 =U =
T π π 2π
U 325
= = 230 V
2 2

El valor eficaç és el mateix de l’ona sense rectificar. És evident, la mitjana quadràtica d’una funció no
depèn del signe. Dit d’una altra manera, la potencia que dissipa una resistència no depèn de la
polaritat.

El valor mig és:

T π
∫ u (t ) ∫ U sin (α ) dt  cos (α )  0
π
dt U − 2 2
U= 0
= 0
= = U = 325 = 207 V
T π π π π

5. Si s’associen els dos components que estan en sèrie i els dos en paral·lel:

Z 1 = R1 + X 1 = R1 − jX 1 = 330 − j318,31
R2 ⋅ X 2 R2 ⋅ ( − jX 2 ) − j330 ⋅ 318,31
Z2 = = = = 159,05 − j164,89
R2 + X 2 R2 − jX 2 330 − j318,31

R1 C1

U R2 C2 U2

Les impedàncies equivalents que en resulten formen un divisor de tensió:

Z 2 ⋅U (159,05 − j164,89 ) ⋅ 230

U2 = Z2 ⋅I = = = 76,62 − j1,84 = 76,64∠−1,38º .
Z 1 + Z 2 ( 330 − j318,31) + (159,05 − j164,89 )

El voltímetre mesura 76,64 V.

Problema
6. Coneixent la intensitat, la tensió i el factor de potència de la càrrega 1 en resulta:

P 25 600
I1 = = = 61,58 A
3 U cos ϕ 3 ⋅ 400 ⋅ 0,6
Examen del 26-5-2004 25

7. La impedància equivalent en estrella s’obté amb:

U U
U2 4002
Z1 = 3 = 3 = cos ϕ = 0,6 = 3,75 Ω
I1 P P 25 600
3 U cos ϕ

El factor de potència indica que correspon a cada component:

XL 3
R = Z cos ϕ = 3,75 ⋅ 0,6 = 2, 25 Ω , X L = Z sin ϕ = 3,75 ⋅ 0,8 = 3 Ω ⇒ L = = = 9,55 mH
2πf 100π

400 V
8. La intensitat que circula per una resistència és = 40 A . Per la relació entre intensitats en un
10 Ω
triangle equilibrat, l’amperímetre A2 indica:

I 2 = 3 ⋅ 40 = 69, 28 A

9. Aquesta connexió serveix per mesurar la potencia reactiva. Com que la càrrega 2 només està
formada per resistències, dóna zero.

10. Cal sumar les intensitats tenint present els angles de fase:

I 3 = 61,58∠53,13º + 69, 28 = 36,95 + j49, 27 + 69, 28 = 106, 23 + j49, 27 = 117,10∠ 24,88

L’amperímetre A3 indica 117,1 A.

Examen del 26-5-2004 27

Examen del 26-5-2004 (segona part)

Preguntes curtes
1. Cal alimentar un consum trifàsic de 25 kVA amb cosϕ = 0,8 inductiu a 400 V. La distancia és
100 m i la caiguda de tensió no pot ser més gran del 0,5 %. Trieu en aquesta taula la secció més
convenient dels conductors.

Secció Intensitat màxima (A) Resistència

mm2 1 unipolar 2 unipolars 3 unipolars (Ω/km)
1,0 13 10,5 9,5 19,5
1,5 17 13 12 13,3
2,5 23 17 15 7,98
4 31 25 23 4,95
6 40 32 29 3,3
10 55 44 40 1,91
16 74 59 54 1,21
25 97 78 71 0,78
35 120 97 88 0,554
50 145 115 105 0,386
70 185 140 120 0,272
95 225 166 145 0,206

2. En una instal·lació d’enllumenat exterior l’alimentació és trifàsica a 400 V 50 Hz, la tensió entre
una fase i el terra és 230 V, la sensibilitat dels interruptors diferencials és de 300 mA i la resistència de
posada a terra és de 30 Ω. Quina és la tensió màxima respecte al terra que poden tenir les parts
metàl·liques accessibles (les quals han d’estar connectades al terra, tal com prescriu el reglament)
sense que és desconnecti la instal·lació?

3. Un motor asíncron trifàsic s’alimenta en triangle a 400 V 50 Hz, gira a 1 400 rpm, subministrant
un parell mecànic de 15 N·m, consumeix 4,8 A amb cosϕ = 0,81 i pesa 21 kg. Indiqueu el rendiment
d’aquest motor (η) expressat en tant per cent (%).

8m
4. Les làmpades de la figura emeten un flux de
5 800 lm. Si la il·luminació mitjana en la calçada
25 m
és de 20 lx quan la instal·lació és nova, quin és el
coeficient d’utilització?

1,5 m 3,5 m
5m
28 Francesc J. Suelves.

5. La il·luminació d’una bombeta a 1 m de distància sobre una superfície perpendicular i en una

direcció determinada és de 60 lx. Si la distància augmenta a 2 m, quina serà la il·luminació
aproximada?

0 0,5 1 1,5 2

Podem considerar el filament de la bombeta com si fos una font de llum puntual.

Problema
En la instal·lació de la figura intervé un transformador que té, entre altres, aquestes característiques:

Dyn11 SN = 400 kVA U1N = 20 kV U2N = 420 V εCC = 4 %

PCC = 4 600 W P0= 930 W I0= 230 mA Pes = 1550 kg

Amb aquest transformador s’alimenten dos consums trifàsics de 200 A amb cosϕ =0,8 (i). Les línies
BT tenen una resistència òhmica de 0,03 Ω i una reactància de 0,01 Ω cadascuna La tensió en el
primari és U1 = 20 kV.
20 kV U2

BT
I2 200 A
cosϕ = 0,8
BT
200 A
cosϕ = 0,8

Calcular, en aquestes condicions:

6. La tensió U2 en el secundari del transformador.

7. La potència que es perd en el transformador (PTR).
8. La potència que és perd en les dues línies de BT (PBT).
9. La caiguda de tensió en les línies BT ( ∆U BT ).
10. A l’entrada de cada consum hi ha un interruptor automàtic. Escolliu el poder de tall mínim entre
aquests valors estàndards:

3 kA, 4,5 kA, 6 kA, 10 kA, 15 kA i 25 kA.

Examen del 26-5-2004 29

Respostes

Preguntes curtes
S 25 000
1. La intensitat és I = = = 36,08 A .
3U 3 400

La secció mínima que han de tenir tres conductors unipolars per poder suportar aquest corrent és
10 mm2. Comprovem si la caiguda de tensió és satisfactòria:

S
3R cos ϕ
3 R I cos ϕ 3U 100
∆U ( % ) = 100 = 100 = 2 R S cos ϕ =
UN U U
100 Ω 1 km
2
0,554 100 m ⋅ ⋅ 25 000 VA 0,8 = 1, 25 ⋅ 1,91 = 2,39 % > 0,5%
400 km 1.000 m

Veiem que no serveix, per tant caldrà provar altres seccions. Per fer el càlcul ràpidament treballant
amb una taula, és pot multiplicar per 1,25 els valors de resistència en Ω/km. Amb 50 mm2 s’obté
1,25·0,386 = 0,48 % < 0,5 %.

2. La caiguda de tensió corresponent a la intensitat a la que desconnecta és: 300 mA·30 Ω = 9 V.

Int. diferencial

Alimentació
F
F
F
N

PE

30 Ω
300 mA

3. Si el motor consumeix: Pe = 3 U I cos ϕ = 3 400 ⋅ 4,8 ⋅ 0,81 = 2 694 W i la potència mecànica que
2π
dóna és: Pm = T ω = 15 1 400 = 2 199 W , el rendiment és:
60
30 Francesc J. Suelves.

Pm 2 199
η ( % ) = 100 = 100 = 81,6 %
Pe 2 694

4. La superfície que il·lumina cada fanal és: 5·25 = 125 m2 i el flux útil és: 20 lx · 125 m2 = 2 500 lm.
El factor d’utilització és la part que s’utilitza del flux de la làmpada:

φútil 2 500
U= = = 0, 43
φ 5 800

5. Si es duplica la distancia, el mateix flux lluminós s’ha repartit sobre una superfície quatre vegades
més gran (dupliquem simultàniament l’altura i l’amplada de la superfície) i la il·luminació disminueix
a la quarta part. La resposta és 15 lx

2d

Problema
6. En buit donaria 420 V, però en càrrega cal restar la caiguda de tensió que resulta de la impedància
de curtcircuit del transformador:
2
U 2N 4202 
′′ = ε CC
Z CCT = 0,04 = 0,017 64 Ω 
SN 400 000  ′′ = Z ¨CCT
 RCCT ′′ cos ϕCCT = 5,1 mΩ
 ⇒ 
P 4 600 ′′ sin ϕCCT = 16,9 mΩ
 X CCT = Z ¨CCT
cos ϕCCT = CC = = 0, 287 5 
ε CC S N 0,04 ⋅ 400 000 

U 2 ≈ U1′′ − 3 I 2 ( RCCT ′′ sin ϕ ) = 420 − 3 ⋅ 400 ⋅ ( 0,0051 ⋅ 0,8 + 0,0169 ⋅ 0,6 ) = 410, 2 V
′′ cos ϕ + X CCT

7. La potència que és perd en els conductors del transformador és pot calcular de moltes formes, per
exemple:
2
2
U 2N P U2  420 ⋅ 400 
′′ cos ϕCC I 22 = 3ε CC ⋅
′′ I 22 = 3Z CC
PCu = 3RCC ⋅ CC I 22 = 3ε CC 2N I 22 = 3 ⋅ 4 600   = 2 434 W
S N ε CC S N SN  400 000 

Només queden per sumar les pèrdues del ferro: 2 434 W + 930 W = 3 364 W
Examen del 26-5-2004 31

8. Són dues línies trifàsiques, en total sis conductors: PBT = 2 ⋅ 3 R I 2 = 6 ⋅ 0,03 ⋅ 2002 = 7 200 W

9. La caiguda de tensió en una de les línies:

∆U BT ≈ 3 I 2 ( RBT cos ϕ + X BT sin ϕ ) = 3 ⋅ 200 ⋅ ( 0,03 ⋅ 0,8 + 0,01 ⋅ 0,6 ) = 10, 4 V

420
10. Si sumem les impedàncies: I 3CC = 3 = 5 487 A
( 0,0051 + 0,03) + ( 0,0169 + 0,01)
2 2

A l’entrada de cada consum cal un interruptor automàtic amb un poder de tall mínim de 6 kA
Examen del 22-6-2004 33

Examen del 22-6-2004 (primera part)

Preguntes curtes
10 Ω 15 Ω

1. Indiqueu la intensitat que mesura aquest amperímetre: +

12 V A 12 V

15 Ω +
10 Ω

18 Ω
2. Els condensadors de la figura estaven descarregats.
Tanquem l’interruptor i esperem uns segons. Quina és ara la C1
tensió en el condensador C2? + 100 µF
250 V
C2
150 µF

3. Calculeu a quina freqüència la impedància d’aquest

circuit en sèrie és més petita:

10 Ω 100 mH 10 µF

4. La figura mostra la tensió subministrada per un tipus de convertidor que controla motors de
corrent altern. Calculeu el valor eficaç d’aquesta tensió.

+300 V

+200 V

+100 V

0V

–100 V

–200 V

–300 V
0 ms 10 ms 20 ms 30 ms
34 Francesc J. Suelves.

5. En una instal·lació trifàsica hi ha tres resistències iguals connectades en estrella sense neutre, que
consumeixen 3 kW en total. Quina és la potència que consumiran si es talla un dels tres conductors
d’alimentació?

Problema
El circuit de la figura està equilibrat, les tensions d’alimentació són simètriques, la freqüència de la
xarxa és 50 Hz, el voltímetre V1 mesura 400 V i l’amperímetre A1 mesura 26 A.
10 Ω XL
L1 A1

V3 V1 V2 10 Ω
10 Ω XL
L2 10 Ω

10 Ω
10 Ω XL
L3 A2

Calculeu:

6. La lectura de l’amperímetre A2.

7. La lectura del voltímetre V2.
8. El valor de la reactància inductiva XL
9. La lectura del voltímetre V3.
10. La potència activa que consumeix el conjunt.
Examen del 22-6-2004 35

Respostes

Preguntes curtes
1. Amb les lleis de Kirchhoff i d’Ohm s’obté aquest sistema d’equacions:
R1 R2

I1 I2
+
U1 I U2

R3 R4

 I = I1 − I 2  I = I1 − I 2  I = I1 − I 2  I = I1 − I 2
   
U1 = R1 I1 + R3 I1 ⇒ U1 = ( R1 + R3 ) I1 ⇒ 12 = 20 I1 ⇒  I1 = 0,6 A
U = R I + R I U = ( R + R ) I 12 = 30 I  I = 0, 4 A
 2 2 2 4 2  2 2 4 2  2  2

El resultat és: I = 0,6 A − 0, 4 A = 0, 2 A

2. El condensador equivalent a C1 i C2 en sèrie té una capacitat de: R

C1 ⋅ C2 150 ⋅ 100
CS = = µF = 60 µF 18 Ω C1
C1 + C2 150 + 100 + 100 µF
U
La constant de temps del conjunt (τ = R·C) és 1 ms. Després d’uns 250 V
segons han transcorregut milers de constants de temps, es pot dir C2
que s’ha arribat al règim permanent. La càrrega que ha desplaçat 150 µF
el generador és:

Q = CS ⋅ U = 60 ⋅ 10−6 F ⋅ 250 V = 15 mC

La tensió en C2 és:

Q 15 ⋅ 10−3 C
U2 = = = 100 V
C2 150 ⋅ 10−6 F

En general, si dos o més condensadors estan en sèrie i reben la mateixa càrrega, la tensió es reparteix
en raó inversa a la capacitat de cadascun:

C2 100 C1 150
U1 = U= ⋅ 250 V = 100 V , U2 = U= ⋅ 250 V = 150 V
C1 + C2 150 + 100 C1 + C2 150 + 100

3. La impedància entre els extrems del circuit és:

36 Francesc J. Suelves.

Z = R + X L + X C = R + jX L − jX C = R + j ( X L − X C ) . El mòdul és Z = R 2 + ( X L − X C ) .
2

El mínim és produeix si X L − X C = 0 :

1 1 1
XL = XC ⇒ 2πf L = ⇒ f = = = 159,15 Hz .
2πf C 2π LC 2π 100 ⋅ 10−3 ⋅ 10 ⋅ 10−6

4. La forma d’ona pot semblar complicada, però trobar el valor eficaç és trivial perquè no depèn de la
polaritat i la tensió és constant en valor absolut: 200 V

5. Inicialment cada resistència s’alimentava amb la tensió senzilla ( U / 3 ) i entre les tres consumien:
2
U 
 
U2
P=3 
3
=
R R

Quan es talla el conductor, les dues resistències que estan encara alimentades es reparteixen la tensió
composta U i cadascuna rep la meitat. En total:
2
U 
  1 U2
P′ = 2   = ⋅
2
R 2 R

P 3 kW
La resposta és: P′ = = = 1,5 kW .
2 2

Problema
La figura mostra el circuit equivalent monofàsic, un cop convertit el triangle en estrella:
I1 10 Ω XL
L1

U3 U1 400 V U2 10
= R′ = Ω
3 3 3 3 3

N
6. Si el conjunt està equilibrat i les tensions d’alimentació són simètriques, les intensitats en els tres
conductors de fase tenen exactament el mateix valor eficaç: I2 = I1 =26 A
Examen del 22-6-2004 37

7. Es pot calcular la intensitat que circula per les resistències connectades en triangle i aplicar la llei
d’Ohm:

I1 26 A
I= = = 15 A U 2 = R I 2 = 10 Ω ⋅ 15 A = 150 V
3 3

També és fàcil calcular la tensió en extrems de la resistència equivalent i a continuació trobar la tensió
composta. El resultat ha de ser el mateix:

U2 10
= R′ I 2 = Ω ⋅ 26 A = 86,67 V ⇒ U 2 = 3 ⋅ 86,67 = 150 V
3 3

9. Les lectures dels instruments permeten trobar fàcilment el valor de la impedància Z formada per XL
en sèrie amb R′:

U1 400
Z = 3 = 3 = 8,88 Ω
I1 26

Com que la resistència R′ és coneguda, només cal aïllar XL:

X L = Z 2 − R′2 = 8,882 − 3,332 = 8, 23 Ω

9. És pot fer, per exemple:

R + Z = 10 + 3,33 + j8, 23 = 13,33 + j8, 23 = 15,67∠31,7º U 3 = 3 ⋅ 15,67 ⋅ 26 = 706 V

10. La potència activa que consumeixen les resistències és

P = 3RI 2 = 3 ⋅ 13,33 ⋅ 262 = 27 040 W

Examen del 22-6-2004 39

Examen del 22-6-2004 (segona part)

Preguntes curtes
1. La tensió nominal d’un transformador monofàsic és 230 V en el primari i 20 V en el secundari.
Indiqueu quina d’aquestes afirmacions és falsa i per què:

a) Si s’alimenta el primari de 230 V amb una tensió continua de 230 V, el transformador pot cremar-
se.
b) El debanat de 230 V té més espires que el de 20 V.
c) El debanat de 230 V està fet amb un conductor de més secció que el debanat de 20 V.
d) El transformador s’escalfa menys si està en buit.
e) Si el transformador treballa en buit, el rendiment és zero.
f) Amb aquest transformador i una tensió alterna de 230 V, és fàcil aconseguir uns 250 V.
g) Amb aquest transformador i una tensió alterna de 230 V, és fàcil aconseguir uns 210 V.
h) Amb aquest transformador i una tensió alterna de 20 V, és fàcil aconseguir uns 230 V.
En relació amb les preguntes f, g i h s’entén que només cal fer canvis en les connexions externes,
sense afegir-hi ni treure’n espires. Per exemple, és pot intercanviar el primari pel secundari, o posar el
secundari en sèrie amb la tensió d’entrada.

2. Una instal·lació monofàsica a 230 V s’alimenta amb un conductor de fase i un neutre. També hi
intervé un conductor de protecció, amb el qual es connecten les masses a terra. Si aquesta instal·lació
es vol protegir dels contactes indirectes mitjançant un interruptor diferencial, hi haurem de fer passar
per ell:
a) Només el conductor de fase.
b) Només el conductor neutre.
c) Només el conductor de protecció.
d) El neutre i el conductor de protecció.
e) El neutre i el conductor de fase.
f) El conductor de fase i el de protecció
g) Els tres conductors.
h) Totes les respostes són incorrectes (indiqueu que cal fer).

3. Un ordinador que s’alimenta a 230 V consumeix 2,5 A en funcionament normal, però en el moment
en què es connecta pot consumir 40 A durant una dècima de segon. Trieu en aquesta llista el millor
interruptor automàtic de corba de tipus C per protegir la línia que alimenta aquest ordinador, sense que
hi hagi problemes en connectar-lo:

Calibres: 6 A, 10 A, 13 A, 16 A, 20 A, 25 A, 32 A, 40 A, 50 A, 63 A, 80 A, 100 A i 125 A.

40 Francesc J. Suelves.

10 000
5 000
2 000 Corba
1 000 C
500
200

Temps de desconnexió (s)

100
50
20
10
5
2
1
0,5
0,2
0,1
0,05
0,02
0,01
0,5 1 2 5 10 20 50 100
I / IN

4. Una línia subterrània fa 1 km de llarg i té quatre conductors (3 fases i el neutre) d’alumini aïllats
amb polietilè reticulat (XLPE). Subministra 400 V a un consum trifàsic lineal i equilibrat de 50 A amb
cosϕ = 0,8 inductiu. A 20 ºC els conductors tenen una resistència òhmica de 0,2 Ω i una reactància
inductiva de 0,1 Ω. Quina és la potència total que es perd en aquesta línia si la temperatura dels
conductors és 90 ºC i el coeficient de temperatura és α20 ºC = 0,004 ºC-1?

5. Per alimentar a 230 V 50 Hz un consum monofàsic de 30 A amb cosϕ = 0,8 (i) posarem
conductors de coure aïllats amb PVC dins d’un tub muntat en superfície. Està previst que la
temperatura ambient en el lloc on s’instal·laran els conductors pot ser de 50 ºC, la línia fa 10 m de
llarg i la màxima caiguda de tensió és del 0,5 %. Indiqueu la secció mínima necessària.

Secció Intensitat màxima (A) Resistència

mm2 2 unipolars 3 unipolars (Ω/km)

1,5 15 13,5 14,2

2,5 21 18,5 8,54
4 27 24 5,33
6 36 32 3,56

10 50 44 2,13
16 66 59 1,33
25 84 77 0,85
35 104 96 0,61

50 125 117 0,427

70 160 149 0,305
95 194 180 0,225

Temperatura ambient 10 ºC 20 ºC 30 ºC 40 ºC 50 ºC 60 ºC
kT 1,41 1,29 1,15 1,00 0,85 0,58
Examen del 22-6-2004 41

Problema
Un transformador trifàsic està connectat a una línia de distribució de 20 kV que té una potència de
curtcircuit molt gran. Algunes de les característiques del transformador són: SN= 100 kVA,
U1N = 20 kV, U2N = 420 V, fN = 50 Hz, εCC = 4%, P0 = 320 W, PCC = 1 750 W. El secundari alimenta
una línia BT que subministra 400 V a un motor que pesa 570 kg, gira a 2 970 rpm, produeix una
potència mecànica de 75 kW i consumeix 135 A amb cosϕ = 0,86.

U1 = 20 kV U2 U3 = 400V

I1 I2

MT BT
ICC
Transformador Motor
100 kVA 75 kW

Indiqueu, en aquestes condicions:

6. El corrent aproximat en la línia MT (I1).
7. La caiguda de tensió en el transformador, expressada en % de la tensió nominal del secundari.
8. El rendiment del motor en %.
9. El parell mecànic del motor.
10. El corrent si es produeix un curtcircuit en el secundari del transformador (ICC).
Examen del 22-6-2004 43

Respostes

Preguntes curtes
1. Les respostes són:

a) Certa. En corrent continu només hi ha la resistència òhmica per limitar el corrent i és molt probable
que el conductor es cremi.

U1N N1
b) Certa. En un transformador monofàsic: ≈ .
U 2N N2

c) Falsa. En un transformador monofàsic: U1N I1N ≈ U2N I2N. El debanat de més tensió és més prim
perquè la intensitat és més petita.

d) Certa. Amb les intensitats augmenten les pèrdues en els conductors ( R·I2 ). Si són molt petites
només intervenen les pèrdues en el ferro.

e) Certa. Encara que les pèrdues siguin petites el rendiment és zero, perquè no hi ha potència útil.

f), g) Certes. Connectant el debanat de 20 V en sèrie amb l’entrada pot donar 230 + 20 = 250 V o
230 20 = 210 V. Així és com treballa un autotransformador 230 V
230V

20 V
20 V

230 V 230 V
250 V 210 V

h) Certa, només cal intercanviar primari i secundari. Qualsevol transformador pot funcionar en els dos
sentits.

2. Han de passar tots els conductors actius (els destinats normalment a la transmissió de l’energia
elèctrica, en corrent altern són els de fase i el neutre) i només aquests. Els desconnecta si el corrent
circula per un altre lloc. La resposta correcte és la “e”. Recordem també que el conductor de protecció
no s’ha de desconnectar mai.

3. Un interruptor de corba de tipus C desconnecta ràpidament a partir de 5 o 10 vegades la intensitat

nominal. El de 6 A no serveix, perquè no té garantida la connexió ( 5 ⋅ 10 A = 50 A > 40 A ). Amb el de
10 A ja no es té aquest problema: 5 ⋅ 10 A = 50 A > 40 A . Un interruptor de més intensitat no ofereix
cap avantatge i protegeix menys la línia.
44 Francesc J. Suelves.

4. La resistència òhmica a 90 ºC és:

R90ºC = R20ºC 1 + α 20 ºC ( 90 º C − 20 º C )  = 0, 2 ⋅ 1 + 0, 004 º C-1 ( 90 º C − 20 º C )  = 0, 256 Ω .

Si el consum és lineal i equilibrat, la intensitat en el neutre és zero. Entre els tres conductors de fase és
perdrà, a 90 ºC:

P = 3R90ºC I 2 = 3 ⋅ 0, 256 ⋅ 502 = 1 920 W

5. Caldrà un conductor que a 40 ºC pugui suportar:

I 30 A
I′ = = = 35, 29 A
kt 0,85

El de 6 mm2 ho podria suportar, però cal comprovar la caiguda de tensió:

2 RI cos ϕ 2 ⋅ 0, 0356 ⋅ 30 ⋅ 0,8

∆U ( % ) 100 ⋅ = 100 ⋅ = 0, 74 % > 0,5 %
UN 230

No serveix, però no falta gaire. Provant amb la secció següent:

2 RI cos ϕ 2 ⋅ 0, 0213 ⋅ 30 ⋅ 0,8

∆U ( % ) 100 ⋅ = 100 ⋅ = 0, 44 % < 0,5 %
UN 230

El de 10 mm2 és el correcte.

Problema
6. Com que el transformador està força carregat és pot negligir el corrent magnetitzant:

U1N 20 000 I 135

rt = = = 47,62 I1 ≈ 2 = = 2,84 A
U 2N 420 rt 47,62

7. Si la tensió en el primari és la nominal, el secundari donaria 420 V en buit. Amb el transformador

carregat cal restar la caiguda de tensió que resulta de la impedància de curtcircuit:
2
U 2N 4202 
′′ = ε CC
Z CCT = 0,04 = 0,070 56Ω 
SN 100 000  ′′ = Z ¨CCT
 RCCT ′′ cos ϕCCT = 30,87 mΩ
 ⇒ 
P 1 750 ′′ sin ϕCCT = 63, 45 mΩ
 X CCT = Z ¨CCT
cos ϕCCT = CC = = 0, 437 5 
ε CC S N 0,04 ⋅ 100 000 
Examen del 22-6-2004 45

100
∆U 2 ( % ) ≈ 3 I 2 ( RCCT ′′ sin ϕ ) =
′′ cos ϕ + X CCT
U2N
100
420
(
3 ⋅ 135 ⋅ 0,03087 ⋅ 0,86 + 0,06345 ⋅ 1 − 0,862 =
100
420
)
⋅ 13,78 = 3, 28 %

8. Coneixent la potència útil i calculant la potència consumida:

Pel = 3 U I cos ϕ = 3 ⋅ 400 ⋅ 135 ⋅ 0,86 = 80 436 W

De la relació entre ambdues s’obté el rendiment:

Pmec 75 000 W
η ( % ) = 100 = 100 ⋅ = 93, 2 %
Pel 80 436 W

9. Coneixent la potència mecànica i la velocitat:

Pmec 75 000
T= = = 241 N ⋅ m
ω 2π
2970
60

10. És pot fer, per exemple:

U2N
SN 100 000
I CC2 = 3 = = = 3 437 A
′′
Z CCT 3 ε CC U 2 N 3 ⋅ 0,04 ⋅ 420