Tema 3 - Magnetisme I Electromagnetisme

Unitat 3
Magnetisme i electromagnetisme
3.1 Els fenmens magntics

El magnetisme va ser descobert fa ms de 2 000 anys pels
grecs. quan van observar que eI ferro era atret per un
determinat tipus de pedra. Com aquesta pedra es va trobar
a Magnesia (sia menor) , va rebre eI nom de magnetita.
Magnetita
Hi ha dos materials ms en ta naturalesa que es comporten
com et ferro: sn el Cobalt i el Nquel. Aquests materials,
que tenen un comportament magntic, s'anomenen
ferromagntics .
Cobalt
Nquel

Teoria atmica dels imants
Si dividim un imant en dues parts, aconseguirem
separar els seus pols nord i sud. Cadascuna de les
parts es convertiran en un nou imant amb els seus dos
pols corresponents

Els toms dels materials ferromagntics,

en combinar-se formen ions i
comparteixen els seus electrons de
valenci, que fa que les forces
magntiques dels electrons no sanullin
sin que formin dominis magntics.

Els toms dels materials
ferromagntics, en combinarse formen ions i comparteixen
els seus electrons de valenci,
que fa que les forces
magntiques dels electrons
no sanullin sin que formin
dominis magntics.

Durant el segle XIX es descobreix que no noms els imants tenen efectes magntics,
Una corrent elctrica, en passar per un conductor, crea al seu voltant un camp
magntico. A partir d'aquest descobriment neix una altra cincia l electromagnetisme.
Camp magntic
generat per un
conductor
Camp magntic generat

per una espira

Durant el segle XIX es descobreix que no noms els imants tenen efectes magntics,
Una corrent elctrica, en passar per un conductor, crea al seu voltant un camp
magntico. A partir d'aquest descobriment neix una altra cincia l electromagnetisme.

per una bobina

per una bobina

Camp magntic, flux magntic i densitat de flux
Com ms allunyat est limant del cos de ferro, ms petites sn les forces
datracci entre elles. Aquestes sn degudes a lexistncia dun:
Camp magntic

FLUX MAGNTIC
Unitat WEBBER
Wb
El nombre de lnies de fora existents en un circuit magntic sanomena

DENSITAT DE FLUX
B
Unitat TESLA
T (Wb / m2)
Quantitat de lnies de fora que travessen per unitat de superfcie

DENSITAT DE FLUX B (Tesla)
Tesla Wb /m2
Densitat de lnies

FLUX MAGNTIC (Webber)
Webber
Quantitat de lnies
3.2 Propietats magntiques de la matria

A. Materials paramagntics
No existeix cap material capa daturar les lnies del camp magntic,
dimpedir la seva penetraci, per s que nhi ha que les deformin, com
per exemple:
Materials paramagntics
Magnesi, Alumini, Estany, Crom...
En el seu interior es concentren les lnies

de fora perqu tenen ms facilitat per
passar a travs delles que a travs de
laire

per exemple:
Materials diamagntics
Coure, Sodi, Hidrogen, Nitrogen
En el seu interior els toms es magnetitzen

en sentit contrari al del camp magntic
exterior, qualsevol pol de limant els
repelleix. Dificulten el pas de les lnies de
fora.

per exemple:
Materials ferromagntics
Ferro pur, Cobalt, Nquel...
Els moments magntics dels electrons

tendeixen a alinear-se a causa de les
forces existents entre ells.
Si suprimim el camp magntic, els dominis

magntics tendeixen a mantenir la
direcci, per aix sutilitzen per fabricar
imants permanents.

A. Permeabilitat relativa r
Si anomenem B0 la inducci o densitat de flux al buit i B la densitat de
flux en linterior dun material, trobem que
Materials diamagntics
B<B0
Materials paramagntics
B>B0
Materials ferromagntics
B>>B0
La permeabilitat relativa
del material
r = B / B0

del material
r = / 0
r = B / B0

del material
r = B / B0
En fsica es denomina permeabilitat magntica

a la capacitat d'una substncia o mitj per atraure
i fer passar a travs d'ella camps magntics.
La conductivitat elctrica s la mesura de la
capacitat (o de l'aptitud) d'un material per a deixar
passar (o deixar circular) lliurement el corrent
elctric.
- /mm2
3.3 Camp creat per crregues en moviment

A. Camp creat per un element de corrent (Una crrega)
El moviment de crregues elctriques
produeix un camp magntic al seu voltant.
Depn de la permeabilitat
del material, de la corrent
que circula, de langle
entre la crrega i el
conductor i de la distncia
que els separa

B. Camp creat per una espira
Com podem observar, dins duna espira per la que circula un corrent elctric el
camp magntic es refora mentre que a lexterior es debilita
En una espira les lnies de camp entren

per una cara i surten per laltra.
Anomenem a aquestes cares pol nord i
pol sud
En aquest cas la
permeabilitat s la del buit
i el nmero despires s 1
La inducci magntica s la producci d'una fora

electromotriu a travs d'un conductor quan s'exposa a un
camp magntic variable.

C. Camp creat per un solenoide (Bobina)
El valor del camp magntic en una bobina es refora com ms espires hi hagi;
el camp magntic de cada espira se suma a la segent i es concentra a la
regi central.
Per ara, la regi central s aire

C. Camp creat per un solenoide (Bobina)
El valor del camp magntic en una bobina es refora com ms espires hi hagi;
el camp magntic de cada espira se suma a la segent i es concentra a la
regi central.
El valor del camp magntic val:
En un punt dels extrems del solenoide val la meitat

D. Camp creat per un conductor rectilini
Per calcular el camp magntic creat per un conductor en un punt P a una
distncia d sutilitza la segent frmula aproximada:
El valor del camp magntic val:
La inducci magntica s la producci d'una fora

electromotriu a travs d'un conductor quan s'exposa a un
camp magntic variable.
3.4 Intensitat magntica o excitaci magntica H

El camp magntic creat per una bobina s:
El camp magntic creat per una bobina en la que introdum un

material ferromagntic:
Pateix un increment de la inducci magntica
(camp magntic) degut a que el material que
introdum tamb es magnetitza BM

El camp magntic creat per una bobina en la que introdum un
material ferromagntic:
Pateix un increment de la inducci magntica
(camp magntic) degut a que el material que
introdum tamb es magnetitza BM
La intensitat magntica creada per una bobina s:

La intensitat magntica creada per una bobina s:
En el moment que introdum un material ferromagntic

al seu interior es crea un Moment magntic M
El moment magntic depn de:
- La intensitat magntica H
- La susceptibilitat magntica m

En el moment que introdum un material ferromagntic al seu
interior es crea un Moment magntic M
El moment magntic
s la mesura del grau de magnetitzaci d'un material en

resposta a un camp magntic
El moment magntic depn de:

- La intensitat magntica H
- La susceptibilitat magntica m
La susceptibilitat
magntica m
s la mesura del grau de magnetitzaci

(polaritzaci) d'un material en resposta
a un camp magntic



Exemple
Induccio prvia abans dintroduir el nucli B0

Induccio desprs dintroduir el nucli B
La permeabilitat relativa r (increment de B)
La permeabilitat del material = r 0
La inducci deguda a la magnetitzaci del nucli BM = B B0
La susceptibilitat magntica magntica m = BM/B0
3.6 Interacci entre un corrent i un camp magntic

Crrega elctrica dins dun camp magntic
Si llancem una crrega elctrica dins dun camp

magntic, aquesta patir una fora magntica
perpendicular a les anteriors
F Newtons
V Velocitat amb la que entra la
crrega
Q Coulombs
B Teslas
Sen Angle entre v i B


Si la crrega va en la mateixa direcci que el
camp magntic Sin 0 = 0 i sin 180 = 0
F=0
Si la crrega va en direcci perpendicular al

camp magntic Sin 90 = 1
F = max
Si la crrega va en direcci obliqua al camp

magntic seguir un moviment en espiral


En el cas daquesta partcula, tenim una fora
que corbar la seva trajectria:
Acceleraci centrpeta

Exemple del llibre
Un prot es mou descrivint una trajectria

circular de 20 cm de dimetre, a causa dun
camp magntic uniforme i perpendicular de
0,2 T. Calcula la velocitat angular del prot

Exercici 1
Un electr entra amb una velocitat de 2107 m/s en direcci
perpendicular a un camp magntic uniforme de 10-4 T. Calcula:
A. La fora sobre lelectr
B. El radi de la rbita descrita

Conductor que transporta corrent dins dun camp magntic
El moviment de les crregues elctriques dins del conductor, fa que aquest

pateixi una fora magntica proporcional a la llargada daquest conductor (dins
del camp magntic)
La fora quedaria aix

CREAT PER UN SEGON CONDUCTOR
Estudiarem latracci o repulsi entre dos conductors pels quals circulen dos
corrents elctrics
Corrents seguint el mateix sentit
Corrents en sentit contrari

CREAT PER UN SEGON CONDUCTOR
Estudiarem latracci o repulsi entre dos conductors pels quals circulen dos
corrents elctrics
Conductor 1: Camp creat sobre el conductor 2
Fora creada sobre el Conductor 2
Sabent que F1 = -F2
La fora quedaria aix
3.7 Circuits magntics

Les lnies d'inducci d'un camp magntic sn lnies tancades. La regi ocupada
per aquest flux es denomina circuit magntic.
Si un circuit elctric sobre la corrent deixa de circular (FEM). En canvi en un circuit magntic
quedar tancat a travs de laire (FMM)
El flux es mant constant grcies a la fora magnetomotriu (FMM), que s

proporcional al nombre de voltes de la bobina i la corrent que circula.
FMM = N I (Ampers Volta)
FMM = N I
Reluctncia
Camp creat per una bobina
Flux a travs del nucli
Reluctncia
Depn de la longitud,
permeabilitat i secci

Reluctncia
Depn de la longitud,
permeabilitat i secci
Normalment els circuits que veurem seran en srie i
heterogenis. En aquest cas es sumen les reluctncies
dels diferents materials i formes.

El nucli magntic de la figura s de ferro i t una secci transversal de 25 cm2 i una permeabilitat
relativa de 600; t enrotllada una bobina de 400 espires que est travessada per un corrent de 10 A.
Calcula:
a ) La reluctncia equivalent del conjunt
b ) La inducci magntica

El nucli magntic de la figura s de ferro i t
una permeabilitat relativa de 600; hi ha
enrotllada una bobina de 500 espires. Calcula
la intensitat que lha de recrrer perqu el
flux magntic sigui d 110-4 Wb

El nucli magntic de la figura s de ferro i t una permeabilitat relativa de
600; hi ha enrotllada una bobina de 500 espires. Calcula la intensitat que
lha de recrrer perqu el flux magntic sigui d 110-4 Wb
3.8 Inducci electromagntica

Quan en una bobina variem el flux que la travessa, es genera un fem induda
(), podem dir que s la velocitat am la qu varia el flux magntic.
Fem induda en un a bobina
Fem induda en una bobina que es desplaa de manera lineal

Quan en una bobina variem el flux que la travessa, es genera un fem induda
(), podem dir que s la velocitat am la qu varia el flux magntic.
Fem induda en un a bobina
Fem induda en una bobina que rota
Posici
de la
bobina

Aplicacions del corrent indut

Aplicacions del corrent indut

Tema 3 - Magnetisme I Electromagnetisme

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 3 - Magnetisme I Electromagnetisme

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Unitat 3

3.1 Els fenmens magntics

3.1 Els fenmens magntics

3.1 Els fenmens magntics

Els toms dels materials ferromagntics,

3.1 Els fenmens magntics

3.1 Els fenmens magntics

Camp magntic generat

3.1 Els fenmens magntics

Camp magntic generat

Camp magntic generat

3.1 Els fenmens magntics

3.1 Els fenmens magntics

El nombre de lnies de fora existents en un circuit magntic sanomena

3.1 Els fenmens magntics

Quantitat de lnies de fora que travessen per unitat de superfcie

3.1 Els fenmens magntics

3.1 Els fenmens magntics

3.2 Propietats magntiques de la matria

Magnesi, Alumini, Estany, Crom...

En el seu interior es concentren les lnies

3.2 Propietats magntiques de la matria

Coure, Sodi, Hidrogen, Nitrogen

En el seu interior els toms es magnetitzen

3.2 Propietats magntiques de la matria

Ferro pur, Cobalt, Nquel...

Els moments magntics dels electrons

Si suprimim el camp magntic, els dominis

3.2 Propietats magntiques de la matria

3.2 Propietats magntiques de la matria

3.2 Propietats magntiques de la matria

En fsica es denomina permeabilitat magntica

3.3 Camp creat per crregues en moviment

3.3 Camp creat per crregues en moviment

En una espira les lnies de camp entren

La inducci magntica s la producci d'una fora

3.3 Camp creat per crregues en moviment

3.3 Camp creat per crregues en moviment

El valor del camp magntic val:

En un punt dels extrems del solenoide val la meitat

3.3 Camp creat per crregues en moviment

Per ara, la regi central s aire

El valor del camp magntic val:

La inducci magntica s la producci d'una fora

3.4 Intensitat magntica o excitaci magntica H

El camp magntic creat per una bobina en la que introdum un

3.4 Intensitat magntica o excitaci magntica H

La intensitat magntica creada per una bobina s:

3.4 Intensitat magntica o excitaci magntica H

En el moment que introdum un material ferromagntic

3.4 Intensitat magntica o excitaci magntica H

s la mesura del grau de magnetitzaci d'un material en

El moment magntic depn de:

s la mesura del grau de magnetitzaci

3.4 Intensitat magntica o excitaci magntica H

3.4 Intensitat magntica o excitaci magntica H

3.4 Intensitat magntica o excitaci magntica H

Induccio prvia abans dintroduir el nucli B0

3.6 Interacci entre un corrent i un camp magntic

Si llancem una crrega elctrica dins dun camp

3.6 Interacci entre un corrent i un camp magntic

Si llancem una crrega elctrica dins dun camp

Si la crrega va en direcci perpendicular al