Electromagnetisme I Bateries

Magnetisme
– Electricitat estàtica.
– Camp elèctric.
– Propietats magnètiques.
– Els imans.
– Electromagnetisme.
– Inducció electromagnètica.
– Components magnètics en circuits elèctrics.
Magnetisme
• Electricitat estàtica:
– La electricitat es pot catalogar en dos tipus: dinàmica, estudiada fins
ara, i estàtica, efectes de la qual es posen de manifest al fregar una
barra de vidre o material plàstic contra un pany de llana. Els electrons
de les últimes capes del vidre passen a la llana carregant-la
negativament i quedant el vidre carregat positivament.
– La llana té una càrrega estàtica. Les càrregues elèctriques poden
abandonar la llana si apropes un altre material.
– Aquesta classe de electrització és la causant de les descàrregues
elèctriques que es senten al sortir d’un vehicle i tractar de tancar la
porta. La electricitat estàtica acumulada en la carrosseria del vehicle
passa a través del cos humà fent terra, produint-se una desagradable
sensació.
Magnetisme
• Camp elèctric:
– Es genera quan tenim dos materials polaritzats pròxims entre ells.
– En el espai entre tots dos es crea un camp elèctric en el que hi ha
forces de atracció i repulsió sobre terceres càrregues col·locades en
aquesta zona.
– La força d’atracció o repulsió entre dues càrregues puntuals Q1 i Q2 es
directament proporcional al producte de les càrregues e inversament
proporcional al quadrat de la distància entre totes dues, depenent
també del medi K en que es troben. La llei de Coulomb:
m1 ⋅ m2
F=K
d2
Magnetisme
• Propietats magnètiques (Els imans):
– La magnetita és un material que té la capacitat d’atraure al ferro i els
seus derivats.
– Als fenòmens originats per la magnetita es denominen magnètics i els
cossos amb aquestes propietats reben el nom d’imans. Els imans són
uns materials amb una característica molt especial: Un iman és un
material que atrau a altres materials amb un alt contingut en
ferro.
– Els imans poden ser naturals com la magnetita o artificials fabricats
a partir del acer.
– Les seves propietats magnètiques es localitzen als extrems, en la regió
denominada pols del iman, existeixen 2 pols, el nord i el sud
geomètricament iguals.
Magnetisme
– Els pols magnètics són els punts d’un iman on la força exercida
sobre el ferro és major. Els pols del mateix signe es repel·leixen i els
de signe contrari s’atrauen.
– Es denomina camp magnètic al espai en el que es manifesten
forces d’origen magnètic. Es a dir, és el espai fins on arriba la
força del iman. O espai al voltant del on es manifesta la seva
acció magnètica.
– El camp magnètic es representa amb línies de força, a les que se’ls
hi atribueix una direcció des del pol nord al sud del iman per el
exterior i de sud a nord per el interior.
– El conjunt de línies de
força rep el nom de
flux magnètic.
Sentit de les línies de força

d’un camp magnètic.
Magnetisme
– En aquest iman de barra podem observar el seu camp magnètic, i
com podem observar no és uniforme, ja que les línies de força es
concentren en els pols, el que explica que la força d’atracció sigui
major en aquestes zones del iman. En els imans de ferradura el camp
magnètic entre els pols és uniforme.
Magnetisme
– Hi ha diferents materials que si es troben al interior del camp
magnètic poden alterar la forma de les seves línies de força.
– La permeabilitat magnètica estudia la variació en la trajectòria de
les línies de força d’un camp magnètic produït per els materials
situats en el seu interior, i els classifica en 3 grans grups: materials
ferromagnètics, materials paramagnètics i materials diamagnètics.
• Materials ferromagnètics (permeables): materials, que estant en el
interior del camp magnètic, concentren les seves línies de força,
augmentant així el magnetisme del iman (inducció). Com el ferro, el
cobalt, l’acer, el níquel, etc. Al introduir-se dins el camp magnètic
s’imanten adquirint totes les propietats d’un iman. Al treure'ls poden
conservar les propietats magnètiques (magnetisme remanent), com el cas
del acer (ferro amb contingut de carboni), o perdre-les, com passa amb el
ferro dolç (sense carboni). Important per aplicacions en sistemes
electromagnètics.
Magnetisme
• Materials paramagnètics: materials, que estant en el interior del camp
magnètic són indiferents al magnetisme i no produeixen alteració alguna
en els camps magnètics, la seva
presència no altera la trajectòria
de les línies de força, ni per tant
el magnetisme del iman (com la
fusta, el vidre, el plàstic, el alumini, el titani, el estany blanc, etc).
• Materials diamagnètics: materials, que estant en el interior del camp
magnètic, repel·leixen les línies de
força, disminuint el magnetisme
del iman (com el coure, el mercuri,
el or, cadni, etc).
– Es denomina inducció magnètica al fenomen
per el que un material ferromagnètic queda
imantat per el simple fet de estar en contacte
amb un iman.
– El magnetisme remanent és el magnetisme
que el acer conserva durant un temps desprès
d’haver estat introduït en el interior d’un
camp magnètic.
Magnetisme
– Qüestions pàgina 60: la 1 i 2.
1·Realitzar un dibuix de la Terra. A continuació, dibuixarem les línies de
força tenint present que:
- El pol nord terrestre és realment un pol sud magnètic, ja que
denominem pol nord d’un iman al pol que assenyala al pol nord terrestre
i, com sabem, s’atrauen pols de diferent signe.
- Les línies de força surten del pol nord del iman i entren per el pol sud del
mateix.
Així dons, les línies de força del camp magnètic terrestre sortiran del pol
sud terrestre i entraran per el pol nord terrestre.
2·Per el interior del iman les línies de força van del pol sud cap al pol nord.
3·Penjant el iman d’una corda i observant la seva orientació

Magnetisme
• Electromagnetisme:
– Quan passa electricitat per un fil conductor :
• S’escalfa (efecte Joule).
• I es produeix una caiguda de tensió en el fil conductor.
• Es crea en ell un camp magnètic.
– Quan circula una intensitat a través d’un fil conductor, en aquest, es
crea un camp magnètic.
– El camp magnètic es representa per les seves línies de força que, en
aquest cas, son circulars i concèntriques respecte al fil conductor.
– Per augmentar el camp magnètic creat haurem d’augmentar la
intensitat de la corrent que travessa el fil conductor (amb un voltatge
superior).
– Direcció de la intensitat i sentit de les línies de força del camp
magnètic.
Magnetisme
– La regla de la mà dreta assigna convencionalment el sentit
d’orientació de les línies de força. Abraçant el fil amb aquesta mà, de
forma que el dit polze indiqui el sentit de pas de la corrent, la resta
de dits donen el sentit de les línies de força del camp magnètic
generat.
– Un iman deixa de senyalar el nord quan esta a prop d’una corrent
elèctrica perquè la pròpia corrent elèctrica crea un altre camp
magnètic que atrau la agulla del iman.
– Doblegant el fil conductor per formar una espira, s’aconsegueix una

concentració de flux magnètic al interior de la espira. Quan la corrent
recorre la espira seguint el sentit de gir de les agulles del rellotge, el
pol magnètic generat és el sud. Si la intensitat circula en sentit
contrari a les agulles del rellotge, el pol magnètic generat és el nord.
• Podem augmentar el camp magnètic creat, incrementant
la intensitat que circula per l’espira.
Magnetisme
– Una espira.
– I si agrupem diverses d’aquestes espires, formant una bobina o

solenoide, la concentració del flux és tal, que el camp magnètic
creat s’assembla al d’un iman de barra. Les línies de força entren
per un extrem del solenoide i surten per l’altre, formant-se a un
extrem de la bobina un pol nord (per on surten les línies de
força) i en el altre extrem un pol sud (per el que entren les línies
de força).
Magnetisme
– El pol nord el trobarem en el costat en el que la intensitat elèctrica
recorri les espires (que formen el solenoide) en sentit contrari a les
agulles del rellotge i el pol sud en el costat en el que la corrent
recorre la espira en el sentit
de les agulles del rellotge.
El camp magnètic creat en
un solenoide és la suma
dels camps creats en cada
una de les espires.
– Si al interior de la bobina si introdueix un tros de ferro
dolç (denominat nucli), el camp magnètic creat en la
bobina queda reforçat, gràcies a que al nucli del
ferro dolç es produeix una inducció magnètica que
transforma al mateix en un iman, amb un camp
magnètic el qual es suma ara al de la bobina,
reforçant-la. El conjunt així format es denomina
electroimant. El electroimant és un solenoide que
té un material ferromagnètic al seu interior, amb una
força magnètica molt més gran que la de la bobina sense nucli.
Magnetisme
– A nivell teòric, un solenoide està constituït per un fil conductor
format per diverses espires, mentre que un electroimant és un
solenoide que té un material ferromagnètic en el seu interior i
augmenta així el camp magnètic resultant.
– Una aplicació bàsica dels electroimants la constitueixen els relés, en
els quals es disposa una bobina que cobreix un nucli de ferro dolç,
davant el que es posiciona una palanca mòbil que porta un contacte
elèctric que constitueix un interruptor per al circuit elèctric del
consumidor. Quan fem passar la corrent per la bobina (al tancar el
interruptor de comandament), la força magnètica del electroimant
atrau contra el nucli a la palanca mòbil, contra la força d’una molla
laminar, tancant el contacte que estableix la
corrent elèctrica per el consumidor. Si es
talla la corrent a la bobina, desapareix el
camp magnètic de la mateixa i la palanca
mòbil, empès per la molla laminar, torna a
la seva posició de repòs separant el contacte
i tallant la corrent per el consumidor.
Magnetisme
• Electromagnetisme (Questions):
– En els electroimants representats, indica el sentit en que ha de
circular la electricitat perquè els pols magnètics resultants siguin els
de la figura:
• Per obtenir un pol nord a la esquerra de la primera figura, hi ha que
connectar el positiu de la pila en el extrem superior del solenoide mentre
que el extrem negatiu de la pila el connectarem al extrem inferior del
solenoide.
• Per obtenir un pol sud a la esquerra de la segona figura, hi ha que
connectar el positiu de la pila en el extrem inferior del solenoide mentre
que el extrem negatiu de la pila el connectarem al extrem superior del
solenoide.
Magnetisme
• Electromagnetisme (Questions):
– En els electroimants representats, indica quins seran els pols
magnètics obtinguts en els seus extrems quan la corrent circula
segons indica la figura:
• A la figura de la esquerra, es formarà un pol sud a la dreta del solenoide i
un pol nord a a la seva esquerra.
• A la figura de la dreta, es formarà un pol sud a la dreta del solenoide i un
pol nord a la seva esquerra.
Magnetisme
• Electromagnetisme (pràctica):
– Construcció d’un electroimant amb un cilindre de cartró sobre el
que s’enrotlla una bobina de fil conductor de coure de 0,3 mm2 de
secció i una longitud total de 10 m, que aproximadament són unes
100 espires. Connectat en sèrie a una bombeta de 5 W i un generador
de 12 V amb un interruptor.
• La bombeta és per limitar la intensitat de la corrent que circula per el
circuit i el funcionament del circuit.
• Al tancar el interruptor tenim la formació de camps magnètics en la bobina.
Al apropar una xapa serà atreta per la bobina.
• Si afegim un tros de ferro dins de la bobina, la força magnètica d’atracció
de la placa augmenta considerablement. Al nucli s’ha produït una inducció
magnètica.
– Nucli de ferro dolç Î tall de corrent Î desaparició del camp magnètic. Cau.
– Nucli d’acer Î tall de corrent Î acer queda imantat permanentment. No cau.
Magnetisme
• Inducció electromagnètica:
– El fenomen de la inducció electromagnètica fa referència a la
creació de corrents elèctriques amb camps magnètics, es a dir, el
contrari de la creació de camps magnètics per mitjà de la corrent
elèctrica.
– Quan apropem o allunyem successivament amb moviments ràpids un
iman a una bobina, en aquesta apareix una tensió elèctrica que pot
ser mesurada amb un voltímetre aplicat entre els seus extrems.
– La tensió o força electromotriu (f.e.m.) generada en la bobina serà
més elevada, quan més ràpid es mogui el iman, major sigui el
camp magnètic d’aquest i més espires tingui la bobina.
– Quan s’apropa el iman, la tensió induïda va en augment i te un
determinat sentit, depenent del pol del iman que es presenti a la
bobina, mentre que quan s’allunya, la f.e.m va en descens. El mateix
succeeix si és la bobina la que es
mou apropant-se i allunyant-se i es
deixa el iman fix. Però si no hi ha
moviment relatiu entre el iman i la
bobina, no es genera f.e.m. alguna.
Magnetisme
– De la mateixa forma, quan es mou un conductor pel mig d’un camp
magnètic, perpendicular a ell, de tal manera que talli les línies de
força, en aquest conductor es genera una tensió.
– Aplicant la llei de la mà dreta de Fleming, posicionada aquesta de
manera que els dits polze, índex i mig formin angles rectes entre ells.
Apuntant el índex en la direcció del camp magnètic i el dit gros en el
moviment del conductor, el mig dona el sentit de la corrent induïda.
Magnetisme
– Els efectes de la inducció electromagnètica en les bobines i la creació
de camps magnètics mitjançant la corrent elèctrica es pot combinar,
resultant d’això un transformador. A una de les bobines, anomenada
primària, s’ha connectat un generador i a l’altra (secundària) un
voltímetre. Quan es tanca el interruptor, circula una corrent elèctrica
per la bobina primària, creant en ella un camp magnètic, amb unes
línies de força que afecten a la bobina secundària, col·locada molt
propera a la primària, o fins i tot al seu damunt.
– Si tallem la corrent al primari ja no hi ha camp magnètic. La bobina
secundària esta afectada unes vegades i altres no. Això suposa estar
sota variacions del camp magnètic, similar
a les que experimenta una bobina
quan apropem i allunyem
successivament un iman.
– A la bobina secundària s’indueix una
f.e.m. quan amb successives
maniobres s’obre i tanca
periòdicament el interruptor de la
bobina primària. La tensió serà més
gran a més variació de flux.
Magnetisme
• Components magnètics en circuits elèctrics:
– La Bobina: és un solenoide amb un fil conductor recobert per un
vernís aïllant i enrotllat sobre un cilindre de material ferromagnètic,
col·locat en diverses capes.
La intensitat del camp magnètic creat en una
bobina, quan circula corrent elèctrica per ella, és
directament proporcional a les variables:
• Número d’espires que formen la bobina.
• De la intensitat de la corrent que circula per la bobina.
• Del tipus de material sobre el que esta enrotllat la
bobina, generalment ferro dolç.
– Relè Electromagnètic: consta de bobina i un interruptor, com ja
s’ha vist anteriorment. Tenen forma prismàtica i tenen 4 contactes en
una de les seves cares. Dos d’aquests contactes són els extrems
de la bobina i els altres dos corresponen als extrems del interruptor.
Amb el relè electromagnètic podem fer arribar més tensió, per tant
més intensitat al consumidor.
Magnetisme
– Relè Electromagnètic:
Magnetisme
• La potència dels actuadors (làmpades y motors) dels circuits no és gaire
elevada, el fet de treballar la instal·lació a la tensió de la bateria, 12 volts,
implica el control d’intensitats considerables.
• Com per exemple, segons la equació de la potència elèctrica, per el control
d’un llum d’una potència de 110 W, equivalent a les llums de creuament,
s’ha de controlar una intensitat superior als 9 ampers. Quan si la intensitat
fos de 220 volts, la intensitat seria de 0,5 A.
• En les maniobres d’obertura i tancament d’un circuit són repetides, com el

cas de ventiladors, llums, etc... Als fabricants els hi queda la opció
d’utilitzar elements cars y robustos o utilitzar relés per comandar el circuit.
• Els relés són:
– Robustos.
– Fiables.
– Econòmics.
– Fàcil substitució.
Magnetisme
• Els fabricants utilitzen els relés per enviar la potència dels circuits, mentre
que les maniobres de comandament les segueixen fent els interruptors i
commutadors, en què es pot inverteix més en disseny i ergonomia.
• Circuitos en els quals podem trobar relés.
Magnetisme
• Una bobina elèctrica crea un camp magnètic quan es sotmesa a tensió.
• L’acció del camp magnètic és la de atraure un contacte mòbil que actua
d’interruptor, per obrir i tancar els contactes de potència del circuit elèctric
a ell associats.
• Pots observar relés de diferents vistes, el seu aspecte físic, el seu principi
de funcionament i el seu símbol elèctric.
Magnetisme
• Algunes conclusions:
– Si un solenoide està alimentat amb corrent continua, el camp
magnètic creat tindrà els pols magnètics fixos en cada extrem,
mentre que si la corrent que l’alimenta es alterna, els pols
magnètics es van alternant de costat.
– Que el camp magnètic en un relè electromagnètic sigui major o
menor dependrà del solenoide (número de espires, longitud e
intensitat que circula per ell) i de la dimensió i tipus de material
que compon el seu nucli.
– Per augmentar la intensitat que passa a través d’un relé haurem
d’augmentar la tensió a que està sotmès.
– Els components d’un relé són un electroimant i un interruptor.
Són com a mínim quatre els contactes exteriors del relé, en els que
la numeració és la següent: 85 ó 2 y 86 ó 1, els extrems de la bobina,
i 30 ó 3 y 87 o S els altres dos corresponents als extrems del
interruptor.
– Una bobina és un solenoide amb un fil conductor que està recobert
per un vernís aïllant i enrotllat sobre un cilindre de material
ferromagnètic, col·locat en diferents capes. Un relé electromagnètic
està constituït per una bobina que acciona un interruptor.
Magnetisme
– Un solenoide està format per un fil conductor constituït per un
conjunt d’espires, mentre que un electroimant és un solenoide
que té un material ferromagnètic al seu interior y augmenta així
el campo magnètic resultant.
– En el cas de tenir una espira per la que circula una intensitat en

el interior d’un camp magnètic, el que passarà es que la espira
s’orientarà de manera que el seu pol nord quedi enfrontat al pol sud
del camp magnètic exterior.
– Els tres efectes estudiats fins ara que produeixen el pas de la

electricitat a través d’un fi conductor són:
- La creació d’un camp magnètic.
- La formació de calor.
- Una caiguda de tensió.
– Podem canviar la polaritat de la intensitat que passa per una

espira invertint els borns de la pila o de la bateria a la que està
connectada.
Magnetisme
– Si en lloc de col·locar un material ferromagnètic en el interior
d’una bobina col·loquem un material paramagnètic,
aquest no modificaria la trajectòria de les línies de força
generades en la bobina, i no afectaria per tant a la intensitat
del camp magnètic creat en la bobina.
– Si en el interior d’una bobina tenim un nucli de ferro,

aquest s’imantarà instantàniament quan circuli intensitat per el
solenoide i es desimantarà en el moment en que desaparegui
aquesta intensitat.
– Si en el interior d’una bobina tenim un nucli d’acer, aquest

trigarà en imantar-se i, quan desaparegui el camp magnètic
produït per el solenoide, no desapareixerà instantàniament la
imantació del nucli d’acer.
Magnetisme
• Activitats pàgina 68:
1· a) Si tallem un imant per el centre haurem aconseguit aïllar els dos
pols. FALSA.
b) Quan apropem el pol nord d’un imant al pol sud d’un altre tots dos
s’atrauran entre ells. VERDADERA.
c) Quan col·loquem un material ferromagnètic en el interior d’un
camp magnètic, es concentraran les línies de força i el camp
magnètic resultant augmenta d’intensitat. VERDADERA.
d) Un imant és un material que atrau als metalls. FALSA.
e) El ferro dolç i el acer es poden imantar. Al ferro dolç li costa més
imantar-se però triga més en desimantar-se. FALSA.
2· Si al apropar-li una brúixola a una cara de la espira per la que circula
intensitat, aquesta assenyala el pol sud, significa que el pol magnètic
d’aquesta cara és el nord, par tant la intensitat circularà per aquesta
cara de la espira en sentit contrari al de les agulles del rellotge.
3· En un imant permanent no podem invertir els pols sense canviar-lo de
posició.
En un electroimant sí que podem invertir els seus pols. Per invertir els
pols en un electroimant hi ha que invertir la polaritat de la pila o
bateria que li està subministrant intensitat.
Magnetisme
4· En un imant permanent no podem augmentar la intensitat del camp
magnètic.
Si es tracta d’un electroimant, podem augmentar la intensitat del seu
camp magnètic augmentant la intensitat de la corrent que recorre la
seva bobina.
7· Les variables que influeixen per que el camp magnètic aconseguit en

un electroimant sigui major o menor són: la intensitat que circula per
la seva bobina, el número de espires que el formen i del material que
hi ha en el interior de la bobina.
8· Línies de força del camp magnètic entre els pols nord i sud d’un imant
quan tenim a un material ferromagnètic entre ells.
Magnetisme
9· Línies de força del camp magnètic generat en un
fil conductor col·locat horitzontalment quan es
recorregut per una intensitat que surt de l’esquerra
i va cap a la dreta.
10·Representa gràficament el esquema elèctric

d’un relé electromagnètic, incloent en ell la
numeració convencional.
Creació d’Electricitat
– Generació de Corrent Elèctrica.
– Valors dels que depèn la electricitat generada.
– Sentit de la intensitat generada.
– Representació gràfica conductor espira dins camp
magnètic.
– Intensitat generada en la espira.
– Representació gràfica.
– Valors característics de la corrent alterna.
– Llei de Lenz.
– F.e.m. inducció, autoinducció i Foucault.
– Aparells elèctrics.
– Generador d’impulsos inductiu.
– Generadors elèctrics.
– Transformador.
• Generació de Corrent Elèctrica:
– La electricitat es produeix quan un fil conductor es desplaça tallant les
línies de força d’un camp magnètic. Produint electricitat en el fil
conductor.
– Els elements necessaris per crear electricitat són:
• Un conductor.
• Un camp magnètic.
• Un moviment
relatiu entre tots
dos que asseguri que el conductor talla les línies de força del camp magnètic.
– Els valors dels que depèn la electricitat generada:
• La intensitat del camp magnètic.
• El número de conductors que tallin les línies de força.
• La velocitat a la que els conductors es desplacen per el interior del
camp magnètic tallant les seves línies de força.
– El sentit de la intensitat generada (regla de la mà dreta): on cada
dit correspon a una direcció i les ungles a les puntes de fletxa indicant
el sentit.
– El sentit de la intensitat generada (regla de la mà dreta):
consisteix en col·locar els dits polze, índex i mig de la mà en les tres
dimensions, formant un angle de 90º entre ells. Els dits indiquen la
direcció i sentit del camp magnètic, del moviment i la intensitat
creada.
• La direcció i el sentit del dit índex correspon al camp magnètic.
• La direcció i el sentit del dit gros correspon al moviment del conductor.
• La direcció i el sentit del dit mig correspon al sentit de la corrent induïda.
– La representació gràfica d’un conductor i d’una espira en el
interior d’un camp magnètic:
• Fil conductor.
• Representació del sentit de la intensitat per un fil conductor.
• Camp magnètic, conductor, moviment i sentit de la intensitat generada.
– La representació gràfica d’un conductor i d’una espira en el
interior d’un camp magnètic:
• Per crear electricitat necessitem que el fil conductor es desplaci per el
interior d’un camp magnètic, la millor manera de fer-ho es que vagi girant.
• Aquesta és la raó per la que al interior del camp magnètic s’acostuma a
col·locar una espira.
• Espira en el interior d’un camp magnètic estàtica i girant:

– La intensitat generada en una espira:
• Quan es fa girar la espira en el sentit de les agulles del rellotge, el tram de
la espira 1-2 està pujant mentre que el tram 3-4 està
baixant. En el seu desplaçament, els trams 2-3 i 1-4
giren paral·lels a les línies de força i, al no tallar-les,
no es genera electricitat en ells.
• Aplicant la llei de la mà dreta es pot
observar com la intensitat generada
en el tram 1-2 entra i la del tram
3-4 surt, però totes dues recorren
la espira en el mateix sentit, sent
la intensitat generada el doble de
la que es genera en cada conductor.
– La representació gràfica de la f.e.m. generada en una espira
quan gira 360º en el interior d’un camp magnètic:
• La f.e.m. és el voltatge que genera la espira

quan gira a l’interior d’un camp magnètic.
– La representació gràfica de la f.e.m. generada en una espira
quan gira 360º en el interior d’un camp magnètic:
En el punt 0º, tenim el origen del moviment, la
f.e.m valdrà 0 al no tallar línies de força alguna.
En el punt 45º, va augmentant la f.e.m. conforme

va tallant més línies de flux per unitat d temps. La
gràfica serà sinoidal positiva i creixent.
En el punt 90º, és la zona on el conductor talla

més línies de flux per unitat de temps i en
conseqüència el valor de la f.e.m. serà màxima.
En el punt 135º, el conductor s’allunya del màxim i

la f.e.m anirà disminuint de la mateixa forma que
en la fase 0º-45º va augmentar. La gràfica serà
sinoidal positiva i decreixent.
En el punt 180º, la f.e.m. segueix disminuint fins

anular-se al passar el conductor els 180º.
En la resta de les fases el procés es repeteix fins arribar als 360º. La gràfica
representada serà senoidal negativa.
– Alguns valors característics de la corrent alterna:
• Cicle: s’entén per cicle la part d’un fenomen periòdic que té lloc durant un
període.
• El Període (T): és el temps necessari perquè un senyal periòdic completi
un cicle. El període es mesura en segons (s) i es representa per la lletra T.
• La Freqüència (f): és el nombre de vegades que el senyal altern es
repeteix en una unitat de temps, és a dir,en un segon. Es representa per la
lletra f i la seva unitat és el cicle per segon (c.p.s.), també anomenat hertz
(Hz).
– f=1/T
– T=1/f
• Amplitud: són els
valors màxims de la
f.e.m. obtinguts a
la gràfica.
– La Llei de Lenz:
• Segons la llei de Lenz: el sentit de la corrent generada sempre és
contrària a la causa que la ha creat.
– Bobina connectada a un galvanòmetre (detecta el pas de petites intensitats) i un
imant.
• El sentit de la corrent generada sempre és contrària a la causa que
la ha creat.
– No hi ha moviment relatiu o està fora de la seva influència entre la bobina i el
imant i, per tant, la bobina no talla les seves línies de força. No es produeix
electricitat.
• El sentit de la corrent generada sempre és contrària a la causa que
la ha creat.
– Els conductors van tallant les línies de força del imant, creant en la bobina una
intensitat. Es produeix electricitat.
• Segons la llei de Lenz podem conèixer el sentit de la corrent generada.
– En el primer cas, la corrent generada en la bobina és contrària a la causa que la
ha creat, de manera que la corrent generada crea uns pols magnètics
contraris als que estan entrant per anul·lar-los.
– En el segon cas, la corrent generada en la bobina és contrària a la causa que la
ha creat, de manera que la corrent generada crea uns pols magnètics
iguals als que estan sortint per evitar que desapareguin.
– Activitats pàgina 83:
1· Els elements necessaris per generar electricitat són un camp
magnètic i un fil conductor que talli les seves línies de força.
2· La electricitat generada depèn de la intensitat del camp magnètic,
de la quantitat de calor dels fils conductors que es trobin en el
seu interior i de la velocitat a la que els conductors tallin les línies
de força.
3· Gràcies a la regla de Fleming podem conèixer el sentit de la
intensitat generada en un fil conductor quan està tallant línies de
força d’un camp magnètic.
4· Quan apliquem la regla de la mà dreta sobre un conductor, el dit
del mig ens està indicant el sentit de la intensitat generada.
5· Quan un conductor es desplaça per el interior d’un camp magnètic
paral·lelament a la direcció de les seves línies de força, no es
genera electricitat en el conductor ja que, en el seu
desplaçament, no talla les línies de força.
– La f.e.m. d’inducció, d’autoinducció i corrents de Foucault:
• La f.e.m. d’inducció és la tensió que es genera en les bobines quan entra
o surt el imant.
– Disposant de 2 bobines (vermella i blava). La vermella connectada a
una bateria amb un interruptor i la blava a un galvanòmetre.
– A l’interior de totes dues disposem d’un únic nucli de
ferro i en el nucli de ferro es concentren les línies de
força.
» Amb el interruptor obert no passa res.
» Amb el interruptor tancat tenim un camp
magnètic a la bobina vermella. La bobina blava
resulta afectada per la variació del camp
magnètic generat en la bobina vermella, creant
electricitat en la bobina blava.
» Just abans de tancar el interruptor no hi
havia camp magnètic en la bobina blava e
immediatament després de tancar-lo sí existeix
camp magnètic en ella.
» Això és el que s’anomena f.e.m. induïda, la que
es genera en una bobina al estar sota la variació
d’un camp magnètic aliè a ella
• La f.e.m. d’inducció.
– El sentit de la corrent generada ens el donarà la llei de Lenz: al principi
no hi havia camp magnètic i després apareix un. La f.e.m. induïda en
la bobina blava crearà un camp magnètic contrari al generat en la
bobina vermella. El galvanòmetre (amperímetre que mesura
intensitats molt petites) marcarà un valor diferent a zero.
– Amb el interruptor tancat, la bobina blava està
dintre de la zona d’influència del camp magnètic
creat en la bobina vermella però, al ser un camp
magnètic de valor constant, en la bobina blava no
es genera electricitat. El galvanòmetre marca zero.
– Abans d’obrir el interruptor la bobina blava estava
afectada per el camp magnètic creat en la bobina
vermella i just després d’obrir no, de manera que
la bobina blava està sota la influència d’aquesta
variació del camp magnètic generant-se en ella
una corrent induïda.
Tanquem el Interruptor Interruptor Tancat

• La f.e.m. d’inducció.
– El sentit de la corrent generada ens el donarà la llei de Lenz: al principi
hi havia camp magnètic i després desapareix. La f.e.m. induïda en la
bobina blava crearà un camp magnètic igual al que està desapareixent
en la bobina vermella per oposar-se a la seva desaparició.
El galvanòmetre marcarà un valor diferent a zero i
l’agulla es desplaçarà en sentit contrari de com ho
havia fet al tancar el interruptor.
Interruptor Tancat Obrim el interruptor

Volver al índice
Volver al índice
– La mesura dels efectes electromagnètics de la inducció amb un
cilindre de cartró sobre el que s’enrotllen dos bobina de fil conductor
de coure, sense connexió entre elles, de 0,3 mm2 de secció i una
longitud total de 10 m, que aproximadament són unes 100 espires.
Connectant en sèrie a una bombeta de 5 W i un generador de 12 V
amb un interruptor una de les bobines, i a la segona un voltímetre.
• Quan tanquem i obrim el interruptora apareix una f.e.m en la segona
bobina, conseqüència de la variació del flux que s’ha produït en la bobina
primària.
• La tensió induïda en la bobina secundària és més gran en les maniobres
d’obertura que de tancament del interruptor.
Degut a que la variació del
flux és més ràpida en aquesta
primera maniobra, degut a la
autoinducció generada en la
bobina primària.
• La f.e.m. d’autoinducció.
– De la mateixa manera que apareix una f.e.m. d’inducció (electricitat creada) en
la bobina blava com a conseqüència de la variació del camp magnètic creat en la
bobina vermella, la pròpia bobina vermella, com a fil conductor que és, també
està sotmesa a aquesta mateixa variació del camp magnètic que ella mateixa
està creant. Això genera electricitat també en ella. Es la denominada f.e.m.
d’autoinducció.
– La f.e.m. d’autoinducció és la que es genera en una bobina al estar sotmesa a la
variació d’un camp magnètic creat per ella mateixa.
– El sentit de la corrent generada ens el donarà la llei de Lenz.
– Al tancar el interruptor, la f.e.m. autoinduïda en la bobina vermella genera un
camp magnètic contrari al creat en la pròpia bobina vermella per el pas de la
corrent que li arriba de la bateria.
– Al obrir interruptor, la f.e.m. autoinduïda en la bobina vermella crearà un camp
magnètic igual al que està desapareixent en la pròpia bobina vermella al deixar
de passar des de la bateria, per oposar-se a la seva desaparició.
– Degut a aquests fenòmens apareix la extracorrent de ruptura, que és una
intensitat extra que apareix sempre que obrim un interruptor i que genera una
guspira entre els seus contactes (segueixen saltant els electrons per el aire
produint gran quantitat de calor). Això ens obliga a situar sempre una resistència
o un condensador en paral·lel amb el interruptor per protegir els contactes.
• Les corrents de Foucault.
– En nucli de ferro és un material conductor que està sota la influència
d’un camp magnètic variable al tancar i obrir el interruptor, raó per la
qual també es genera electricitat en ell.
– La intensitat es produeix en el nucli en forma de
remolí, el que genera en aquest gran quantitat de
calor que, en la majoria dels casos, és energia
perduda.
– La corrent de Foucault són les intensitats que es
generen en el nucli de ferro de les bobines quan
aquestes estan sotmeses a camps magnètics
variables.
– Per disminuir aquestes corrents, s’utilitzen fines
xapes separades amb material aïllant en la
fabricació dels nuclis de ferro, de manera que el
flux magnètic pugui travessar-les però no les
corrents de Foucault.
Corrents de Foucault Nucli de ferro

6· En el moment en que comença a girar la espira, els seus
conductors no tallen les línies de força del camp magnètic, per
aquest motiu no es genera en ella electricitat.
7·
8· La força electromotriu (f.e.m.) és el voltatge que es genera en la
espira quan gira en el interior d’un camp magnètic. La seva unitat
és el volt.
9· El hertz és unitat de la freqüència elèctrica.
10· a) Quan entra o surt un iman del interior d’un solenoide, es
produeix electricitat en el solenoide. VERDADERA
b) Quan tanquem o obrim un interruptor es genera electricitat
en el circuit elèctric en el que es troba el interruptor.
VERDADERA
c) La corrent generada és sempre contraria a la causa que la
ha creat. VERDADERA
d) Quan surt un iman del interior d’un solenoide, es genera en
aquest una intensitat que crea en ell un camp magnètic
igual al que està sortint del seu interior. VERDADERA
e) Les corrents de Foucault es generen en un material
conductor quan està sota la influència d’un camp magnètic
variable. VERDADERA
10· f) Es genera f.e.m. autoinduïda sempre que obrim o tanquem
un interruptor. VERDADERA
g) La intensitat autoinduïda en una bobina sempre té sentit
contrari a la intensitat que ocasiona el camp magnètic.
FALSA
11·La força electromotriu induïda és la que es genera en una
bobina al estar sotmesa a la variació d’un camp magnètic aliè a
ella, mentre que la força electromotriu autoinduïda és la que es
genera en una bobina al estar sotmesa a la variació d’un camp
magnètic creat per ella mateixa.
12·Per disminuir les corrents de Foucault, es fabriquen els nuclis de
ferro de les màquines elèctriques ajuntant fines xapes separades
amb material aïllant, així el flux magnètic pot travessar-les però
no ho puguin fer les corrents de Foucault.
• Aparells Elèctrics:
En aquests aparells hi ha l’aplicació directa dels fenòmens estudiats
anteriorment: inducció i autoinducció.
– Generador d’impulsos inductiu:
• El generador d’impulsos inductius és un sensor que detecta que
s’està apropant un cos d’un material ferromagnètic. S’utilitza per
mesurar revolucions o detectar la posició d’un objecte.
• Al dibuix hi ha el dibuix del símbol del captador d’impulsos inductiu.
• Les aplicacions d’aquest generador les podem trobar en:

– El circuit d’encesa (guspira).
– El circuit de frens ABS (excés de frenada).
– El cigonyal (mesurar les revolucions
del motor tèrmic).
• La col·locació d’aquest generador pot ser

davant d’una roda dentada o d’un pern.
– Generador d’impulsos inductiu (transmissor inductiu):
• La col·locació.
– Quan va davant d’una roda dentada,
hi ha que col·locar-lo davant dels dents.
La roda dentada té un dent i el seu
corresponent espai, més gran que la
resta. El captador detecta quan passa
aquest dent.
– Quan va davant d’un pern, el situem en un pla
paral·lel per davant d’un objecte en el que prèviament se li ha col·locat un pern
de material ferromagnètic. El captador detecta el pas del pern en cada volta.
Transmissors de règim (dreta) i

de referència angular (esquerra)
1 2 3
1. Imant permanent
2. Cos
3. Bloc del motor
4 4. Nucli de ferro dolç
5 5. Debanat
6. Corona dentada del volant
d’inèrcia
6
7 7. Marca de referència
• La Estructura del generador d’impulsos inductiu:
– Imant permanent.
– Bobina enrotllada sobre un nucli de material no magnètic.
• El Funcionament del generador d’impulsos inductiu:
– El camp magnètic creat per el imant permanent, passa per el nucli del
ferro dolç on es parcialment concentrat, tancant-se el camp, a traves
del aire i dels elements en contacte amb el transmissor de bona
conducció magnètica. La roda dentada o un pern d’acer que es
desplacen davant del extrem frontal del transmissor, influeix en el
sentit i valor del camp magnètic. Aquesta variació del camp magnètic
indueix en
la bobina una
tensió elèctrica
que depèn
directament del
règim de gir de
la roda dentada i
del flux magnètic
creat.
– Cada cop que un dent passa per davant del imant i de la bobina,
desvia les línies de força fent que passin per la bobina. Quan el
generador està davant del forat entre dents, les línies de força es
retiren.
– En aquestes condicions, la bobina està sota la influència d’un camp
magnètic variable, tallant les seves línies de força i generant en ella
electricitat.
» Amb el captador davant del dent més gros de la roda dentada, augmenta la
concentració de les línies de força i, puntualment, la tensió generada.
» Amb el pern davant del sensor d’impulsos inductiu, es genera tensió en la
bobina un cop per volta.
» Amb un sensor davant d’una roda dentada amb tots els dents
iguals, podem conèixer la velocitat de la mateixa coneixent la
freqüència de les oscil·lacions de la f.e.m. generada.
El període (T) = temps en realitzar un cicle complert (segons).

Freqüència (f) = nombre de cicles complerts per segon (Hertz).
f = 1/T
Pulsació (ω) = freqüència angular (radiants/segon).
ω = 2·∏·f
– Generadors elèctrics: Dinamo i Alternador.
Els aparells que produeixen electricitat són:
• Generador de corrent contínua: la dinamo.
• Generador de corrent alterna: el alternador.
La bateria ens facilita la posada en funcionament del motor tèrmic,
però aquesta es descarrega i cal que la recarreguem. Per això els
vehicles disposen de generadors que a part de carregar la bateria
s’encarreguen d’alimentar els consums.
Antigament els vehicles (600, 850, etc...) incorporaven dinamos, però
han estat substituïdes en els vehicles més actuals per alternadors.
– Transformador:
• El transformador és una màquina amb la missió de modificar el
voltatge que li arriba d’un circuit en un voltatge diferent que
arribarà a un altre circuit.
• Format per dues bobines enrotllades sobre un nucli de ferro, cada una
d’elles pertany a un dels circuits amb diferents voltatges. La bobina de
menor voltatge és la bobina de baixa tensió i la de major voltatge la de alta
tensió.
• Funcionament: quan per una de les bobines circula intensitat, es crea un
camp magnètic. Les seves línies de força tallen, gràcies a la permeabilitat
magnètica, passen per el nucli de ferro i l’altre bobina queda sota la
influència d’aquest camp magnètic.
La corrent ha de ser
alterna, per tal de
que el camp magnètic
no sigui constant.
– Transformador:
• Funcionament:
Si passa corrent altern per una de les bobines del transformador, la
variació del sentit del camp magnètic creat per ella afecta, gràcies al nucli
de ferro, a l’altre bobina. En aquesta es genera electricitat al estar sota la
variació d’un camp magnètic que està contínuament canviant de sentit.
La electricitat generada en la segona bobina dependrà del camp magnètic
generat per la primera bobina i del número d’espires de la segona bobina,
podent variar el voltatge en funció de les espires de que està formada la
bobina i sent major en la bobina amb major número d’espires.
13·El generador d’impulsos inductiu s’utilitza per mesurar revolucions o
per detectar la posició d’un objecte.
14·El generador d’impulsos inductiu pot anar col·locat davant d’una roda
dentada o davant d’un pern.
15·El generador d’impulsos inductiu està constituït per un iman
permanent i una bobina enrotllada sobre un nucli de material no
magnètic.
16·Una dinamo i un alternador són màquines elèctriques que poden
generar electricitat, per això també s’anomenen generadores. La
diferència entre una dinamo i un alternador és que amb una dinamo
creem corrent continua, mentre que amb un alternador creem corrent
alterna.
17·El transformador és una màquina elèctrica que té per missió
modificar el voltatge que li arriba d’un circuit i convertir-lo en un
voltatge diferent que portarà a un altre circuit.
18·En un transformador no poden ser idèntiques les dos bobines que
el componen, ja que el voltatge en totes dues seria pràcticament el
mateix. La petita diferència de voltatge entre elles seria conseqüència
del rendiment del propi transformador.
• Activitats finals pàgina 92:
1· Si no hi ha un moviment relatiu entre el imant i el solenoide, no
estem creant electricitat.
Per poder generar electricitat s’haurien de moure o el solenoide o el
imant.
2· Si introduïm el imant en el interior d’un solenoide, sí que estem

produint electricitat ja que existeix un moviment relatiu entre els dos.
3· Regla de Fleming (regla de la mà dreta):

La direcció i el sentit del dit índex correspon a la direcció i el sentit del
camp magnètic.
La direcció i el sentit del dit polze correspon a la direcció i el sentit del
moviment.
La direcció i el sentit del dit mig correspon a la direcció i el sentit de la
intensitat generada.
4· Sempre que una bobina està sota la influència d’un camp magnètic
variable, es genera en ella f.e.m induïda; en aquest cas com el camp
magnètic el crea la electricitat que recorre la pròpia bobina, la
electricitat generada serà una f.e.m. autoinduida.
5· La llei de Lenz:
El sentit de la corrent generada és sempre contrari a la causa que la
ha creat.
6· Tenim dos bobines, una al costat de l’altre i una d’elles

connectada a una bateria per un interruptor y l’altre a un
galvanòmetre. Raona si marcarà o no zero el galvanòmetre en
les situacions:
a) Si estem tancant el interruptor.
No marcarà zero. Just abans de tancar el interruptor no hi havia
camp magnètic i just després sí, de manera que la bobina
connectada al galvanòmetre està exposada a la variació d’un
campo magnètic, generant-se en ella f.e.m. induïda.
b) Quan el interruptor està tancat.
Sí marcarà zero. Un cop que el interruptor està tancat, el camp
magnètic creat te un valor constant i no produeix electricitat.
6· Tenim dos bobines, una al costat de l’altre i una d’elles
connectada a una bateria per un interruptor y l’altre a un
galvanòmetre. Raona si marcarà o no zero el galvanòmetre en
les situacions:
c) En el moment en el que estem obrint el interruptor.
No marcarà zero. Just abans d’obrir el interruptor hi havia camp
magnètic i just després no, de manera que la bobina connectada
al galvanòmetre està exposada a la variació d’un camp magnètic,
generant-se en ella f.e.m. induïda.
d) Si el interruptor està obert.
• Sí marcarà zero. Amb el interruptor obert no hi ha camp magnètic
i no hi ha f.e.m. induïda.
7· La representació de la f.e.m. generada en una espira al donar una
volta completa en el interior d’un camp magnètic és la representada
en la figura 4.19 de la pàgina 78.
8· La freqüència és el número de cicles complerts que es produeixen
en un segon.
La amplitud són els valors màxims a que arriba la f.e.m generada.
9· En l’actualitat, els vehicles van previstos d’alternadors.
10· En la figura 4.58:
En el conductor situat en el interior del camp magnètic de la part
superior de l’esquerra, hi haurà que col·locar una aspa ja que la
intensitat generada entra cap al pla.
En el conductor situat en el interior del camp magnètic de la part
inferior de l’esquerra, hi haurà que col·locar una aspa ja que la
intensitat generada entra cap al pla.
En el conductor situat en el
interior del camp magnètic
de la dreta, hi haurà que
deixar en blanc el
conductor ja que aquest, al
desplaçar-se paral·lelament
a les línies de força del camp
magnètic no les talla i, per
tant, no es genera en ell electricitat.
10· En la figura 4.59:
No tenim que col·locar ni aspa ni punt, ja que al no haver
moviment relatiu entre la espira y el camp magnètic, aquesta no
talla línies de força i, per tant, no es genera en ella electricitat.
11.El que es pot apreciar en la gràfica es que els graus representats en

el eix d’abscisses no es correspon amb els diferents valors de la f.e.m.
Deixant de costat els graus
representats en el eix
d’abscisses, podem
veure que en les posicions
corresponents a la primera,
segona i sisena espira el
valor de la f.e.m.
coincideix amb elles.
La Bateria
– Introducció.
– Bateria d’acumuladors (components).
– Cicles de funcionament del acumulador.
– Conseqüències de la descàrrega de la bateria.
– Conseqüències de la càrrega de la bateria.
– Propietats físiques d’una bateria.
– Característiques elèctriques d’una bateria.
La Bateria
• Introducció:
– L’energia elèctrica que es necessita per al funcionament dels elements
elèctrics del vehicle s’obté del generador que és el alternador, el qual
transforma la energia mecànica de rotació que se li aplica en energia
elèctrica; però això succeeix quan el motor de combustió esta en
funcionament, per això, es fa necessari disposar d’una font d’energia
alternativa que pugui subministrar energia elèctrica quan el motor de
combustió estigui parat i aquesta font és la bateria d’acumuladors,
on es transforma la energia elèctrica en química i s’emmagatzema
durant la marxa del motor, per retornar-la si es requereix per el
funcionament d’algun sistema, quan el motor esta parat.
– Els acumuladors utilitzats en la
indústria automobilística son els de
plaques de plom i electròlit àcid,
capaços d’emmagatzemar energia
elèctrica a una tensió nominal de 2V
per element, el que implica la
disposició de 6 elements per obtenir
els 12V precisos per abastir als
sistemes elèctrics dissenyats per
funcionar amb aquesta tensió.
La Bateria
• Introducció:
– La font d’alimentació d’energia elèctrica en el vehicle és un acumulador de
plom, la bateria.
– La bateria rep energia elèctrica d’una font exterior, la transforma en
energia química i la emmagatzema fins que la transforma un altre cop en
energia elèctrica quan es requerida per al funcionament dels diferents
components elèctrics, el que succeeix generalment quan el motor de
combustió esta parat, ja que amb aquest en funcionament, és el alternador
el que genera la energia que aprovisiona a tots els circuits en funcionament
i, també, recarrega la bateria, mantenint-se en perfecte estat d’us, al
mateix temps que exerceix la funció d’amortir els pics de tensió que puguin
produir-se en la instal·lació.
– Alguna de les missions fonamentals de la bateria:
• Proporcionar energia necessària per realitzar l’arrencada del motor de combustió,
el major treball a realitzar per ella, ja que el motor d’engegada requereix una
intensitat de corrent elevada (superior a 100A).
• Mantenir actius els circuits elèctrics necessaris quan el motor està parat: sistema
de tancament centralitzat, alarmes, llum interior, ràdio, etc.
• Estabilitza la corrent, compensant les sensibles variacions de la tensió a la sortida
del conjunt alternador/regulador.
– El alternador, com ja veurem, és el encarregat de facilitar la electricitat
necessària per els diferents serveis del vehicle (guspira, enllumenat, lluneta
tèrmica, radio, etc.), a més de ser el que carrega la bateria.
La Bateria
• Introducció:
– La bateria dels acumuladors constitueix una pila electroquímica
secundària, en la que les transformacions d’energia són reversibles,
podent ser recarregada amb una font d’energia elèctrica inversa a la de
descàrrega.
– Durant el procés de càrrega, la energia elèctrica que es subministra al
acumulador es transformada en energia química i emmagatzemada en
ell. Aquesta energia pot ser tornada en forma de corrent elèctrica de
descàrrega.
– Les bateries aguanten fortes vibracions i són de petites dimensions.
– Els acumuladors poden ser, depenent de la reacció que hi ha al seu
interior, de: plom, níquel, cadmi-níquel, zinc-plata, etc.
– La bateria basa el seu funcionament en el fenomen de la electròlisis,
que es produeix entre un líquid anomenat electròlit (aigua destil·lada
+ àcid sulfúric) i unes plaques metàl·liques o elèctrodes submergits
en ell.
• El electròlit és conductor de la corrent elèctrica, de tal manera que si
apliquem una diferència de potencial entre els elèctrodes en ell submergits,
circula una corrent per el electròlit que produeix reaccions químiques entre
el electròlit i les plaques.
La Bateria
• Bateria d’acumuladors (components):
– Ara veurem els elements que formen la bateria:
• Monobloc
• Tapa
• Plaques
• Separadors
• Elements
• Electròlit
La Bateria
– Estructura d’una bateria seccionada, formada per un recipient de
polipropilè amb envans, que formen cel·les plenes d’electròlit, en les
que s’allotgen grups de plaques formant plaquetes que estan
submergides en el electròlit, format per àcid sulfúric dissolt en
aigua destil·lada. Cada un d’aquests compartiments, anomenats
vasos o acumuladors, Borne positivo Tabique
tenen la propietat Tapa Borne negativo
d’emmagatzemar
energia elèctrica Conector
a una tensió
nominal
de 2V.
Placa negativa
Monobloque
Piezas de unión
Placa positiva Separadores
Apoyo de elementos Espacio para sedimento

La Bateria
– Estructura d’una bateria seccionada.
La Bateria
– Estructura interna de la caixa d’una bateria, amb els envans de
separació que formen els elements, on s’allotgen els conjunts de
plaques, recolzades en els suport del fons, amb la finalitat de deixar un
espai en el que es diposita el material desprès de les plaques en els
processos de càrrega i descàrrega,
evitant que es produeixin Tabique de separación de celdas
curtcircuits entre elles.
Apoyo de elementos Espacio para

sedimentos
La Bateria
– La caixa es fabrica amb material aïllant i resistent als àcids, com el
propilè.
– Tancada per la seva part superior per una tapa de la que sobresurten
els dos borns (són els conductors lliures dels vasos dels extrems), i un
tap per omplir cada element.
– A la zona inferior hi ha un taló per fixar la bateria al vehicle.
Insercions de plom
Orificis per omplir les cel·les

La Bateria
– De les plaques allotjades en cada una de les cel·les, unes són positives
i unes altres negatives, estant connectades entre elles les del mateix
signe per un pont de plom. El paquet de plaques es forma intercalant
les positives entre les negatives, interposant entre elles un separador
aïllant de material porós. En altres casos, les plaques positives
s’enfunden en una bossa porosa de plàstic aïllant que retenen les
partícules despreses de les plaques, assegurant eficaçment la absència
de curtcircuit.
Conector
Separador
Placas negativas
Placas
positivas
Pestañas
La Bateria
– Cada una de les plaques està constituïda per una armadura de plom
aliat amb antimoni, que pren forma de reixeta, on hi ha incrustat una
pasta (massa activa) peròxid de plom en les plaques positives i de
plom esponjós en les negatives. A més de suportar la massa activa
de les plaques, la reixeta realitza la funció de distribució de la corrent
elèctrica i, per millorar aquesta escomesa, les plaques actuals prenen la
forma de reixeta radial.
Placas de rejilla radial

La Bateria
– Estructura i disposició de les plaques d’un element acumulador
La Bateria
– Estructura i disposició de les plaques d’un element acumulador
La Bateria
1. Radial amb òptima conductivitat elèctrica 6. Grup de plaques positives
2. Separador de baixa resistència elèctrica i alta resistència 7. Element complet

mecànica 8. Taps
3. Placa negativa de plom/calci i pasta d’alt rendiment 9. Tapa tipus DIN de polipropilè d’alta resistència al impacte
4. Placa positiva de plomo amb molt baix contingut d’antimoni i 10. Born
pasta d’alt rendiment per obtenir consums d’aigua
extremadament baixos i màxima energia per unitat de pes 11. Monobloc de polipropilè d’alta resistència al impacte
5. Grup de plaques negatives 12. Soldadura a través del envà

La Bateria
– Cada un dels elements d’una bateria es connecta amb el següent per
un pont connector de plom, de manera que es sumin les tensions, per
això es precís connectar-les en sèrie, guardant el criteri de polaritat,
ajuntant el pol negatiu del primer element amb el positiu del següent,
fins connectar-los tots, quedant lliure als extrems un born negatiu i un
positiu.
– Les bateries més utilitzades en automoció són les de 6 elements, amb
una tensió nominal de 12V.
– Els borns tenen forma troncocònica per un millor acoblament dels
terminals, i el positiu és d’un diàmetre major que el negatiu, per evitar
que es puguin intercanviar les connexions dels terminals.
La Bateria
– Unió entre plaques positives i plaques negatives dins d’un vas.
• En cada vas es pot arribar a una tensió màxima de 2’2V. Llavors, una
bateria de 6 vasos, quan està totalment carregada, tindrà 13’2V de tensió,
que són les bateries que denominem de 12V
• Una bateria de 12 vasos tindrà una tensió de
26’4V, que són les anomenades de 24V.
– Unió entre els diferents vasos en sèrie.

La Bateria
– La grandària i el número de plaques d’una bateria determinen la
capacitat d’aquesta. El conjunt de plaques queda totalment submergit
en el electròlit, quedant aquestes totalment impregnades d’electròlit,
cosa necessària perquè es produeixin les reaccions entre tots dos,
pròpies de la càrrega i la descàrrega del acumulador. Per augmentar la
eficàcia d’aquest contacte del electròlit amb la massa activa, els aïllants
han de ser molt porosos.
– Tots els elements de la bateria queden tancats per la tapa superior, en
la que es disposen els orificis per omplir la bateria, previstos de taps
que permeten sortir els gasos que es produeixen com a
conseqüència de les reaccions químiques que hi ha al
interior del acumulador. Els taps dificulten la sortida dels
gasos, per evitar que siguin arrossegats amb ells el
líquid electròlit contingut en els vasos.
– El electròlit és una solució d’àcid sulfúric (36%)
dissolta en aigua (64%), que dona una densitat
del electròlit de 1’285 g/cm3 a la temperatura
de 20ºC amb el acumulador carregat. Quan es
descarrega una part del àcid (12%) passa a les
plaques decreixent la densitat del electròlit. Orificis per omplir amb tap.
La Bateria
– Recordar:
• El número de vasos que, en general, té la bateria d’un turisme és de
sis.
• S’anomena electròlit al líquid que hi ha al interior de la bateria.
• El electròlit està format per dos components, que són aigua

destil·lada (H2O) y àcid sulfúric (H2SO4).
• La substància que forma la matèria activa de la placa positiva d’una

bateria és el peròxid de plomo (PbO2).
• La substància que forma la matèria activa de la placa negativa d’una

bateria és el plom esponjós (Pb4+).
• El element que ens trobem entre la placa positiva y la negativa és un

separador fabricat amb material aïllant.
• Els dos conductors que surten de cada vas estan units en sèrie amb
els conductors resultants dels vasos següents.
La Bateria
• Cicle de funcionament del acumulador:
– Un acumulador és aquell dispositiu capaç de transformar la energia
elèctrica en química, conservant-la emmagatzemada en aquesta forma,
pudent igualment transformar-la de nou en energia elèctrica, quan
sigui necessari.
– Un acumulador ens retorna la energia que li haguem proporcionat
anteriorment, per això intentarem explicar el més clarament possible el
que tenim en una bateria al principi; que tenim en una bateria quan li
subministrem la energia necessària per carregar-la i que més endavant
ens retornarà quan se la demandem; que tenim en una bateria
descarregada; i què succeeix quan la tornem a carregar.
– Al electròlit tenim àcid sulfúric (H2SO4) dissolt en agua destil·lada
(H2O).
– La densitat del aigua destil·lada és 1 g/cm3 i la del àcid 1’81g/cm3.
– Sent la densitat de la bateria quan està totalment carregada de
1’285g/cm3.
La Bateria
– Què tenim en una bateria al principi:
Tenim òxid de plom (PbO) en els dos borns i àcid sulfúric (H2SO4)
dissolt en agua destil·lada (H2O) al electròlit. Al ser els dos borns del
mateix material tenim la mateixa tensió de dissolució, no generant
diferència de potencial.
El àcid està dissolt en el electròlit en un % Î H2+SO4
Això fa conductor de la electricitat el electròlit i possibilita el pas de
corrent al seu través.
Electròlit Î 64 % H2O
36 % H2SO4
PbO + H2SO4 + H2O + PbO

(+) (-)
La Bateria
– Què tenim en una bateria quan li subministrem la energia
necessària per carregar-la (= formació del acumulador):
Ara apliquem la tensió d’un generador als borns de PbO, produint-se el
pas de corrent per el electròlit. Tenim la placa negativa amb excés de
electrons i la positiva amb defecte. El H2 es dirigeix al born negatiu
per prendre allà els electrons que li falten i transformar-se en un àtom
que li roba el oxigen al PbO, formant H2O. Quedant en aquesta placa
només plom. Quan el hidrogen (H2) després de prendre els electrons
que li falten i al no poder combinar-se amb la placa negativa, ja que no
té oxigen, només li queda Pb, es quan puja a la superfície del líquid en
forma de bombolla.
• H2SO4 Î 2H+ + SO4= PbO2+ H2SO4 + H2O + Pb4+

• H2O Î 2H+ + O= (+) (-)
• PbO Î Pb4+ + O2=
La Bateria
– Què tenim en una bateria quan li subministrem la energia
necessària per carregar-la (= formació del acumulador):
El SO4 es dirigeix al born positiu per cedir-li els electrons que té de
més, combinant-se en aquest instant amb el hidrogen del H2O, formant
novament H2SO4. Alliberant el oxigen que es combina amb el PbO de la
placa positiva, formant PbO2 que va recobrint aquest born. Arriba un
moment en el que el oxigen ja no té més PbO amb el que combinar-se,
sortint a la superfície). Quan ja està carregada i seguim aplicant tensió
en els borns, el que succeeix és la electròlisis del agua.
Densitat = 1,285 g/cm3
• H2SO4 Î 2H+ + SO4= PbO2+ H2SO4 + H2O + Pb4+

• H2O Î 2H+ + O= (+) (-)
• PbO Î Pb4+ + O2=
La Bateria
– Què tenim en una bateria descarregada:
Ara veurem que passa quan li demanden energia al acumulador,
produint-se la descomposició en el electròlit del àcid sulfúric (H2SO4), i
en la placa positiva del peròxid de plom (PbO2).
Els ions resultants d’aquestes descomposicions es reagrupen formant
aigua en el electròlit i sulfat de plom a les plaques.
En el electròlit, aigua.
En el born positiu es combina el sulfat (SO4=) amb el Pb2+ del PbO2
que també s’ha dissociat, quedant en la placa PbSO4 (sulfat de plom) i
alliberant el oxigen, que es combinarà amb el hidrogen que ha quedat
lliure del H2SO4.
En el born negatiu es combinaran el Pb4+ amb el SO4= quedant en la
placa Pb (SO4)2.
• H2SO4Î 2H+ + SO4= PbO2Î Pb2+ + O2= 2H+ + O= Î H2O
(+) (-)
Pb2+ + SO4= Î PbSO4 Pb4+ + SO4= Î Pb(SO4)2
La Bateria
– Què tenim en una bateria descarregada:
Queda menys H2SO4 en el electròlit i més H2O, disminuint la seva
densitat.
Arriba un moment en el que les dues plaques tenen PbSO4, fent-se la
diferència de potencial nul·la, cessant la corrent de descàrrega, dient
que el acumulador està descarregat.
Densitat = 1,15 g/cm3 PbSO4 + H2SO4 + H2O + Pb(SO4)2

(+) (-)
La Bateria
– Què succeeix quan la tornem a carregar:
Tenim el aigua destil·lada sotmesa a un voltatge, produint-se en ella el
fenomen de la electròlisis, descompassant-se en oxigen e hidrogen. I
també es dissocia el sulfat de plom.
En el electròlit el aigua destil·lada es descompon i tenim formació
d’àcid sulfúric (H2SO4). En la placa positiva i negativa el sulfat de
plom també es descompon i en la placa positiva tenim formació de
peròxid de plom, i en la negativa de plom esponjós.
• Pb(SO4)2Î Pb4+ + SO4= PbSO4Î Pb2+ + SO4= H2O Î 2H+ + O=
2H+ + SO4= Î H2SO4
(+) (-)
Pb2+ + O2= Î PbO2 Pb4+
La Bateria
– Què succeeix quan la tornem a carregar:
Quan la carreguem, un cop descarregada, fa que el sulfat de plom
PbSO4 de les plaques es dissociï, separant-se el sulfat SO4= de les
plaques de plom. I en el electròlit es produeix la ruptura de les
molècules d’aigua en 2H+ + O=.
El oxigen alliberat passa a combinar-se amb la placa positiva
transformant-se en peròxid de plom PbO2, mentre els sulfats, alliberats
per els dos borns, passen a combinar-se amb el hidrogen del aigua,
formant-se H2SO4.
Al final del procés de càrrega, al no quedar més SO4= en les plaques
amb el que combinar-se el hidrogen del aigua, es desprèn en forma de
bombolla en la placa negativa i el oxigen en la positiva. Tenint una
pèrdua d’aigua, sortint les bombolles per els respiradors dels taps en
forma de vapor amb perill d’explosió, que només es recupera afegint-hi
més. I l’oxigen alliberat de la placa positiva, es combinarà amb la
carcassa, oxidant-la, deformant aquestes plaques.
Si prolonguem en excés la descàrrega, es possible que no havent-hi
suficient plom en les plaques negatives, es formi sulfat al costa del
enreixat de les plaques, dient que la bateria està sulfatada.
La Bateria
– Recordar:
• La densitat del àcid sulfúric a 20 ºC és de 1,81 g/cm3.
• La densitat del aigua a 20 ºC es de 1 g/cm3.
• La densitat que haurà de tenir a 20 ºC el electròlit, quan es trobi
carregada completament la bateria, es de 1,285g/cm3.
• Al mesurar la densitat del electròlit podrem conèixer el estat de
càrrega de la bateria ja que:
– Durant la descàrrega disminueix la quantitat d’àcid sulfúric del electròlit i
augmenta la quantitat d’aigua destil·lada, mentre que durant la càrrega
disminueix la quantitat d’aigua destil·lada del electròlit i augmenta la
quantitat d’àcid sulfúric.
– Com la densitat del àcid és quasi el doble que la del aigua destil·lada
(1,81g/cm3 i 1g/cm3), el electròlit contindrà major o menor concentració
d’àcid segons el estat de càrrega en que es trobi la bateria, variant la
densitat del mateix.
• Es denomina electròlisis del aigua al procés mitjans el qual efectuem
la descomposició del aigua en ions d’oxigen i d’hidrogen a partir
d’electricitat.
• Durant la càrrega de la bateria, disminueix la quantitat d’aigua que
posseeix el electròlit Î Veritable
• Durant la carrega, es produeix sulfat de plom en les plaques Î Fals
La Bateria
• Conseqüències de la descàrrega de la bateria:
– Com a conseqüència de les reaccions químiques que hi ha durant el
procés de descàrrega de la bateria, es produeixen en ella:
• Sulfatació de les plaques.
• Una disminució de la densitat del electròlit.
• Sobreescalfament de la bateria.
• Sobredescàrrega de la bateria.
Sulfatació de les plaques:
Durant la descàrrega de la bateria el sulfat (SO4=) reacciona amb el
plom de les dues plaques, formant en la placa positiva PbSO4 (sulfat de
plom I) i en la placa negativa Pb(SO4)2 (sulfat de plom II), que van
recobrint les plaques. Aquestes reaccions són reversibles durant la
càrrega, però amb el pas del temps, comencen a aparèixer zones en les
que el sulfat ja no torna a descompassar-se, quedant adherit a les
plaques.
Això es pot frenar mantenint les bateries sempre carregades i amb el
nivell correcte d’electròlit.
I s’accelera si descarreguem en excés la bateria i arriba a una densitat
del ordre de 1’11g/cm3.
La Bateria
Disminució de la densitat del electròlit:
Durant la descàrrega, el àcid sulfúric del electròlit es descompon i es
crea aigua. Així varia la densitat del electròlit, ja que tindrà menys
concentració d’àcid sulfúric. Podent conèixer el estat de càrrega de la
bateria mesurant la densitat del electròlit.
Sobreescalfament de la bateria:
Es produeix quan es sotmet a la bateria a un règim de descàrrega
elevat (quan surt molta intensitat) o quan es sotmet a un règim de
descàrrega mig durant un temps excessiu.
En aquestes dues situacions es genera calor, per el efecte joule, que no
pot ser evacuat al exterior, augmentant la temperatura de la bateria.
Llavors, ens ocasiona un escalfament de les reixetes que formen les
plaques, fabricades en plom amb antimoni, que es
dilaten. Les reixetes augmenten la grandària de la
quadrícula interna i es desprèn d’elles la matèria activa,
que provoca:
• Pèrdua de matèria activa, perdent capacitat de la bateria.
• Pot provocar un curtcircuit de les plaques.
La Bateria
Sobredescàrrega de la bateria:
Es produeix quan es sotmet a la bateria a un règim de descàrrega ràpid
(activació del motor d’engegada). El plom de les plaques reacciona amb
el àcid sulfúric del electròlit formant sulfat de plom en les plaques i
aigua al electròlit.
Es produeix una disminució d’àcid sulfúric en les immediacions de les
plaques i augmenta la del aigua. Quedant el electròlit al voltant de les
plaques altament diluït, no trobant les plaques àcid sulfúric per seguir
la reacció química. Per aquesta raó, si el motor tèrmic no arrenca a la
primera hi ha que esperar uns segons per fer el segon intent, deixant
fluir el electròlit i que quedi tot ell homogeni, tornant a tenir àcid en les
immediacions de les plaques.
El aigua ha de poder ocupar tot el volum a la bateria i el àcid s’ha de
poder apropar a les plaques.
La Bateria
– Recordar:
• Com conseqüència del procés de descàrrega d’una bateria, es
produeix en ella una disminució de la densitat del electròlit, la
sulfatació de les plaques i, en alguns casos, un sobreescalfament i
una sobredescàrrega.
• La sulfatació té lloc en totes dues plaques.
• La raó per la que, en cas de no posar-se el motor tèrmic en

funcionament en el primer intent, hem d’esperar uns segons per
efectuar el segon intent es perquè sotmetem la bateria a una
sobredescàrrega. En la sobredescàrrega, el plom de les plaques
reacciona amb el àcid sulfúric del electròlit, de tal manera que es
forma sulfato de plom en les plaques, i aigua en el electròlit. Com
conseqüència, en les immediacions de les plaques, disminueix la
quantitat d’àcid sulfúric i a més augmenta la quantitat d’agua; això
fa que el electròlit proper a les plaques quedi altament diluit i
aquestes no trobin àcid sulfúric per continuar amb les reaccions
químiques. Si esperem uns segons, el que fem és deixar que el
electròlit flueixi i quedi tot ell homogeni.
La Bateria
• Conseqüències de la càrrega de la bateria:
– Com a conseqüència de les reaccions químiques que hi ha durant el
procés de càrrega de la bateria, es produeixen en ella:
• Una augment de la densitat del electròlit.
• Pèrdua d’aigua destil·lada.
• Perill d’explosió.
Augment de la densitat del electròlit:
Durant la càrrega, el aigua destil·lada es descompon i es crea àcid
sulfúric. La densitat del àcid és quasi el doble que la del aigua
(1’81g/cm3 i 1g/cm3). Així varia la densitat del electròlit, ja que tindrà
més concentració d’àcid sulfúric, i podrem conèixer el estat de càrrega
de la bateria mesurant la densitat del electròlit.
Pèrdua d’aigua destil·lada:
Degut a la descomposició d’una part del aigua destil·lada que surt al
exterior en cada càrrega de la bateria, tenint una pèrdua constant
d’aigua, per molt petita que sigui. Per això en les revisions mirarem el
nivell del electròlit, i afegirem aigua destil·lada si el nivell és baix, mai
àcid, ja que aquest no desapareix.
Durant la càrrega hi ha que controlar la temperatura de la bateria. Si li
falta aigua la temperatura puja per efecte joule, podent provocar la
pèrdua de matèria activa de les plaques, i així la destrucció de la
bateria.
La Bateria
Perill d’explosió:
Durant la càrrega, com ja s’ha dit anteriorment, part del oxigen i del
hidrogen del aigua destil·lada que s’ha dissociat, no reaccionen amb les
plaques i surt al exterior en forma de gas. Si estem circulant no hi ha
problema, ja que el propi moviment del cotxe deixà enrere aquest
gasos. Però si la càrrega es realitza en un local amb poca ventilació i
proper a una font tèrmica(guspira de desconnexió de la pinça de la
bateria), el hidrogen i el oxigen reaccionen en forma d’explosió,
depenent aquesta de la concentració de gasos acumulats.
Per evitar aquest risc es recomana actuar de la següent manera si la
carreguem fora del vehicle:
• Connectar les pinces a la bateria i després connectar en carregador.
• Desconnectar el carregador i després treure les pinces.
Si utilitzem una bateria auxiliar per posar en funcionament el motor
tèrmic:
• Connectar el born positiu de la bateria auxiliar al positiu de la del vehicle, i el
born negatiu de la auxiliar a massa del nostre vehicle, i no al born negatiu.
• Per desconnectar fem la operació a la inversa, primer el negatiu i després el
positiu.
La Bateria
– Recordar:
• Com a conseqüència del procés de càrrega de la bateria, es produeix
en ella un augment de la densitat del electròlit, hi ha perill de
explosió i es perd aigua destil·lada.
• Podem provocar la explosió d’una bateria ocasionant un curtcircuit

entre els seus borns, apropant-nos a la bateria durant la seva
càrrega amb una cigarreta encesa, desconnectant els borns de la
bateria sense desconnectar prèviament el carregador, etc.
• Les causes per les que una bateria pot explotar son:
– La acumulació de gasos de oxigen e hidrogen que es produeixen en la
càrrega i en la descàrrega de la bateria quan estan a prop d’un punt
calent.
– Un curtcircuit entre els seus borns.
• Durant la càrrega de la bateria hi ha una quantitat d’aigua

destil·lada que s’escapa al exterior, això provoca un augment de la
resistència interna de la bateria i augmenta, per tant, el calor
generat per el pas de la electricitat (efecte joule Q = 0,24 R · I2t).
La Bateria
– Recordar:
• Indica si les següents afirmacions són verdaderes o falses:
a) Durant el procés de descàrrega de la bateria, augmenta la quantitat
d’aigua destil·lada del electròlit i disminueix la quantitat d’àcid sulfúric.
VERDADERA
b) Durant el procés de càrrega de la bateria, augmenta la quantitat d’aigua

destil·lada del electròlit i disminueix la quantitat d’àcid sulfúric. FALSA
c) La càrrega de la bateria s’ha de realitzar en un local ben ventilat perquè

el àcid, que es molt explosiu, pugui escapar a la atmosfera i no es
concentri a prop de la bateria. FALSA
d) La sulfatació de les plaques es produeix durant la càrrega de la bateria.

FALSA
e) Les plaques estan constituïdes per una malla de matèria activa i, al seu
interior, porten plom amb antimoni per fer-les més compactes. FALSA
f) Una bateria en la que el seu electròlit es troba a 1,285 g/cm3 està

totalment carregada. VERDADERA
g) El electròlit de la bateria esta format per aigua destil·lada i àcid sulfúric.

VERDADERA
La Bateria
• Propietats físiques d’una bateria:
– La densitat: La densitat del electròlit varia segons el estat de càrrega
de la bateria. Per això, amb la lectura de la densitat del electròlit,
podem saber el estat de càrrega de la bateria.
La unitat de mesura de la densitat en les bateries són els graus
Baumé (ºBé) i els g/cm3.
Podem observar una
taula d’equivalències
entre els valors de la
densitat i la quantitat
de càrrega de la bateria.
Aquesta taula està
referida a una
temperatura ambient
d’uns 20ºC. Si la
temperatura varia, hem
de rectificar la lectura en
0,007g/cm3 per cada
10ºC de diferència.
La Bateria
– La viscositat: la viscositat del electròlit
de la bateria està molt relacionat amb la
temperatura a la que es troba.
A temperatures baixes, properes als zero
graus, el electròlit té dificultats per
desplaçar-se per l’interior de la bateria i
les reaccions químiques tindran lloc amb
més dificultat (llums del vehicle en
funcionament uns minuts per escalfar el
líquid, per efecte joule).
Fent intents per engegar el motor tèrmic
també escalfem la bateria degut a la
intensitat, però si ens passem d’intents o
de duració dels mateixos, podem
descarregar la bateria.
– Si la temperatura a la que es realitza la

medició de la densitat és diferent a 20º,
la mesura obtinguda ha de ser corregida
restant 0’0035 unitats per cada 5 graus
de temperatura per sota de 20º.
Aquest coeficient corrector es suma en
cas de temperatures superiors.
La Bateria
– Recordar:
• El motiu per el que costa més posar en funcionament el motor
tèrmic al hivern que al estiu es perquè la temperatura ambient és
molt diferent.
Al posar el motor tèrmic en funcionament al hivern tots els olis del
circuit de lubricació tenen una alta viscositat, el que dificulta els
moviments de les seves parts mecàniques; igual passa amb la
temperatura a la que es troba el electròlit: a menor temperatura,
major viscositat.
Així dons, quan la temperatura ambient es baixa, a les parts
mecàniques els costarà més desplaçar-se i al electròlit li costarà
més fluir per el interior de la bateria i les reaccions químiques
necessàries per proporcionar electricitat tindran lloc amb major
dificultat.
• La raó per la qual tenim que rectificar la lectura efectuada de la

densitat, si no estem a una temperatura ambient de 20 ºC, per
conèixer el estat de càrrega de la nostra bateria és perquè al
augmentar la temperatura, augmenta el volum del electròlit,
quedant modificada la seva densitat (la densitat és el número de
graus d’una substància que cap en un cm3. Llavors, si augmenta el
volum en cada cm3, tindrem menys número de graus del electròlit).
La Bateria
• Característiques elèctriques d’una bateria:
– La Capacitat (Q):
• Es denomina capacitat d’una bateria a la quantitat d’electricitat que es
capaç d’emmagatzemar.
• La capacitat de la bateria depèn de:
– Quantitat de les plaques Î a més plaques més capacitat.
– Grandària de les plaques Î a més grandària més capacitat.
– De la quantitat de massa activa de les plaques.
– Del règim de descàrrega.
– Temperatura.
• La capacitat es necessari precisar per a quin règim de descàrrega o temps
en hores és vàlid aquesta dada.
• Per normativa, la capacitat nominal d’una bateria és la que correspon a
una corrent de descàrrega de 20 hores fins que la tensió final sigui de 10,5
V, tot això amb el electròlit a 25ºC. Dividint la capacitat nominal per 20,
obtenim la intensitat de corrent nominal.
La Bateria
– La Capacitat (Q):
• Amb el pas del temps es van sulfatant les plaques i part de la matèria
activa es va desprenent de les plaques Î tenim una disminució de la
matèria activa en les plaques i amb ella la pèrdua progressiva de capacitat.
Q = I·t
¾ Q = capacitat de la bateria.
¾ I = Intensitat de descàrrega.
¾ t = temps que dura la descàrrega.
• La unitat de la capacitat és el Amper-hora (Ah).
La tensió
Capacitat Nominal
Màxima corrent de descàrrega en condicions d’assaig a temperatura de
-18ºC, prolongant la descàrrega 30 segons sense que la tensió baixi de 9V.
La Bateria
– La resistència interna (Ri):
• La bateria, com qualsevol altre component elèctric,
presenta una resistència a la electricitat.
• Aquesta resistència interna varia depenent de:
– El número de plaques per vas de la bateria.
– El número de vasos de la bateria.
– La temperatura ambient.
– El estat de càrrega en el que es trobi el electròlit.
– La tensió en buit (V0):
• És el voltatge mesurat entre els borns de la bateria quan
aquesta no està connectada a cap circuit exterior.
• Per una bateria de 6 vasos completament carregats,
la seva tensió en buit serà de 13’2 V.
– La tensió eficaç (Vef):
• És el voltatge mesurat entre els borns de la bateria
quan aquesta està subministrant electricitat a un
circuit exterior.
• Degut a la resistència interna de la bateria, quan
subministra electricitat al exterior, per ella circula una
intensitat que genera en el seu interior una caiguda de tensió. Quan més
gran sigui la corrent que subministra major serà la caiguda de tensió.
La Bateria
– La tensió nominal (V):
• És el voltatge que ens indica el fabricant.
• Per una bateria de tensió en buit de 13’2 V el
fabricant ens indica una tensió nominal de 12 V.
• El consum mai rep una tensió igual a la tensió
en buit, ja que per el fet de ser consum ja
provoca una caiguda de tensió interna en la
bateria que origina que entre els seus borns
ja no hi hagi la tensió de buit.
• I la tensió eficaç varia segons el consum,
i no es pot prendre tampoc com a referència.
• Per això els fabricants donen una tensió nominal inferior a la tensió en buit
i de valor fix, a diferència de la tensió eficaç.
– La intensitat de curtcircuit (Icc):
• És la corrent que surt de la bateria quan
connectem directament els seus dos borns.
• Per conèixer aquesta corrent apliquem la
llei de Ohm: Icc = V0/Ri
• Prenem com a única resistència la pròpia
de la bateria i la tensió de buit, ja que no
tenim cap consum exterior.
La Bateria
– El rendiment:
• Una part de la energia subministrada a la bateria per carregar-la es
transforma en energia química, quedant emmagatzemada a la bateria,
mentre que la resta es transforma en calor (per efecte joule) i es perd.
• En el procés invers succeeix el mateix, una part de la energia es
transforma en calor i es perd.
• La energia elèctrica que ens retorna la bateria sempre és inferior a la
energia que li hem donat per carregar-la.
• El rendiment d’una bateria,η, és el quocient entre els ampers per hora que
ens torna la bateria quan es descarrega dividit per els ampers per hora que
li hem donat per carregar-la.
η = Qdescàrega /Qcàrrega
• Podem expressar el resultat en tant per cent multiplicant el quocient per
100.
• El rendiment de qualsevol bateria ronda el 80%.
La Bateria
– Recordar:
• La diferència que hi ha entre una pila AAA i una pila AA és la seva
capacitat; a més grandària, més capacitat.
• La resistència interna de la bateria depèn:

– Del número de plaques per vas.
– Del número de vasos.
– De la temperatura.
– Del estat de càrrega en que es troba el electròlit.
• La tensió en buit d’una bateria de 12 vasos quan està completament

carregada serà de Î 12 vasos · 2,2 V = 26,4 V.
• No es constant el valor de la tensió eficaç perquè quan una bateria està

subministrant electricitat al exterior, circula per el seu interior una
intensitat que depèn dels consums que tingui connectats. Es produeix , per
tant, una caiguda de tensió interna diferent segons la intensitat que
subministri, fent que la tensió en els borns variï en funció de la caiguda de
tensió interna de la bateria.
La Bateria
– Recordar:
• Una bateria de 12 vasos té una tensió nominal de:
12 vasos · 2 V = 24 V.
• Una bateria de 6 vasos té una tensió nominal de:
6 vasos · 2 V = 12 V.
• La intensitat de curtcircuit és la que surt de la bateria quan connectem
directament el born positiu amb el seu born negatiu.
• El perill que hi ha per el curtcircuit d’una bateria és que es pot produir la

seva explosió.
• No es possible un rendiment del 100 % en una bateria, ja que sempre hi

ha una part de la energia que proporcionem per carregar que es
transforma en calor (efecte joule) i es perd. El mateix passa quan es
descarrega la bateria, també aquí una part de la energia es transforma en
calor. En cap dels dos casos podem evitar la formació de calor.
• El valor que serà sempre superior és el que correspon a la capacitat de

càrrega de la bateria.
La Bateria
1. Diem que la bateria és un acumulador de electricitat perquè rep energia
elèctrica d’una font exterior, la transforma en energia química i la
emmagatzema fins que, quan es requereix, transforma de nou la energia
química en elèctrica.
2. Prenem la electricitat del alternador per subministrar als diferents serveis

(guspira, enllumenat, lluneta tèrmica, radio, etc.) quan el motor tèrmic
està en funcionament; quan el alternador no està generant electricitat,
perquè el motor tèrmic està parat, és la bateria la encarregada de
subministrar aquesta electricitat.
3. Quan parlem de circuit de càrrega ens estem referint al conjunt format per
el alternador y la bateria.
4. El consum elèctric al que mai podrà alimentar el alternador és el motor de

arrencada, ja que aquest ha de funcionar sempre amb el motor tèrmic
parat.
5. Denominem vas als recipients aïllats uns dels altres que es troben en el
interior de la bateria.
La Bateria
6. Els taps de la bateria tenen un orifici per que puguin sortir al exterior els
gasos d’oxigen i d’hidrogen que es formen en les reaccions químiques que
tenen lloc en la càrrega i en la descàrrega de la bateria.
7. El conjunt de plaques positives d’un mateix vas estan connectades entre

elles en paral·lel.
8. La tensió existent en un vas d’una bateria quan està totalment carregada

és de 2,2 V.
9. El nivell que ha de tenir el electròlit en el interior de la bateria ha de

superar en un centímetre la alçada de les plaques.
La Bateria
10. En la càrrega de la bateria, es descomponen el aigua destil·lada i el sulfat
de plom:
En el electròlit, el aigua destil·lada es descompon així:
H2O . 2H+ + O=
En les plaques positives, el sulfat de plom I:
Pb SO4 . Pb2+ + SO4=
En las plaques negatives, el sulfat de plom II:
Pb (SO4)2 . Pb4+ + SO4=
Els ions resultants es reagrupen formant:

En el electròlit, àcid sulfúric:
2H+ + SO4= . H2SO4
En les plaques:
En la positiva, peròxid de plom:
Pb2+ + O2= . PbO2
En la negativa, plom esponjós:
Pb4+
La Bateria
10. En la descàrrega de la bateria, es descomponen el àcid sulfúric i el
peròxid de plom:
En el electròlit, el àcid sulfúric es descompon així:
H2SO4 . 2H+ + SO4=
En la placa positiva, el peròxid de plom es descompon així:
PbO2 . Pb2+ + O2=
Els ions resultants d’aquesta descomposició es reagrupen formant
aigua en el electròlit i sulfat de plom en les plaques:
En el electròlit, aigua:
2H+ + O= . H2O
En les plaques, sulfat de plom:
En la placa positiva:
Pb2+ + SO4= . Pb SO4
En la placa negativa:
Pb4+ + SO4= . Pb (SO4 )2
11. Per assolir el nivell del electròlit correcte, hem d’introduir aigua destil·lada i
no àcid sulfúric ja que, en les reaccions químiques de càrrega i descàrrega
hi ha emissions de gasos d’oxigen e hidrogen al exterior.
La Bateria
12. Les bombolles que es formen en el recipient quan estem realitzant la
electròlisis del aigua no són més que hidrogen i oxigen que resulten de la
seva descomposició quan la sotmetem al pas d’una corrent elèctrica.
13. Denominem viscositat al fregament intern dels líquids. O, la dificultat que

té una capa de líquid per desplaçar-se sobre una altra placa del mateix
líquid. I denominem densitat a la quantitat de matèria que hi ha en un
centímetre cúbic.
14. Vef = ?
Vo = 13 V
Ri = 0,02 .
I = 10 A
Començarem per calcular la caiguda de tensió interna (Vi) de la bateria;
per això aplicarem la llei de Ohm:
Vi = Ri · I = 0,02 · 10 A = 0,2 V
A continuació es calcula la tensió eficaç, que serà la tensió que tenia la
bateria en buit restant-li la caiguda interna:
Vef = Vo – Vi = 13 V – 0,2 V = 12,8 V
La Bateria
15. Q = 60 Ah t=? I = 10 A
Al aplicar la fórmula de la capacitat, obtenim:
Q=I·t 60 Ah = 10 A x t t = 60 Ah / 10A = 6 h
Treballant en aquestes condicions, la bateria tardarà 6 hores en
descarregar-se.
16. Abans de efectuar la lectura del estat de càrrega de la bateria en funció de

la densitat a la que es troba el electròlit, hem d’ajustar-la a la corresponent
temperatura de 20 ºC.
En el cas de que la temperatura ambient sigui de 5 ºC, com al disminuir la
temperatura augmenta la densitat, i la medició de la densitat que hem
efectuat és de 1,25 g/cm3, la densitat real la obtindrem restant 0,007
g/cm3 per cada 10 ºC de temperatura que baixem dels 20 ºC. En aquest
cas seria:
0,007 + 0,0035 = 0,0105 g/cm3
Resultant una densitat real de:
1,25 g/cm3 – 0,0105 g/cm3 = 1,2395 g/cm3
Estem ja en disposició d’efectuar la lectura en la taula 11.20 de la pàgina
274, que ens relaciona la densitat amb el estat de càrrega de la bateria: la
càrrega de la bateria està sobre al voltant del 50 %.
La Bateria
17. a) Una bateria en la que el líquid que conté es troba a 1,285 g/cm3 està totalment
carregada. VERITAT.
b) En el interior d’un vas estan col·locades un grup de plaques positives i un altre de
negatives, intercalades unes amb les altres i amb separadors entre elles.
VERITAT.
c) Una bateria de 6 vasos té un voltatge de 13,2 V quan està totalment carregada.
VERITAT.
d) Per saber el estat de càrrega d’una bateria mesurem la densitat del electròlit.
VERITAT.
e) La densitat del aigua destil·lada és aproximadament el doble que la del àcid
sulfúric. FALS.
f) Quan una bateria està sotmesa a sobreescalfament es pot produir un curtcircuit
entre les plaques d’un mateix vas. VERITAT.
g) La raó per la qual quan no es posa en funcionament el motor tèrmic en el primer
intent i hem d’esperar uns segons per realitzar el segon intent es perquè la bateria
està sulfatada. FALS.
h) Entenem per capacitat d’una bateria al número de volts que té en els borns.
FALS.
i) La tensió en buit d’una bateria és la que podem mesurar en els borns de la
mateixa quan no està subministrant electricitat a cap circuit exterior. VERITAT.
j) La tensió eficaç d’una bateria té un valor fix independentment dels consums que
tingui connectats. FALS.
k) La tensió nominal d’una bateria ens la indica el fabricant. VERITAT.
La Bateria.
Manipulació i Càrrega
– Acoblament de bateries.
– Manipulació de bateries.
– Manteniment de bateries.
– Bateries sense manteniment.
– Reciclatge de bateries.
– Normes de seguretat al manipular bateries.
– Recomanacions en cas d’accident.
La Bateria. Manipulació i
Càrrega
• Acoblament de bateries:
– Les bateries que es comercialitzen no sempre s’ajusten a les nostres
necessitats. Tenint que acoblar diferents bateries per obtenir les
característiques específiques que necessitem.
– Al mercat hi ha bateries amb tensions de 6V, 12V, 24V, etc...
– I de capacitats de 40 Ah, 60 Ah, 75 Ah, 120 Ah, etc...
– Les bateries es poden acoblar en sèrie, paral·lel o de forma mixta.
– Acoblaments en sèrie:
• El pol negatiu d’una bateria està unit al pol positiu de la següent i així
successivament, quedant lliure un pol en cada una de les bateries dels
extrems.
• La capacitat de totes elles ha de ser la mateixa, o la bateria de menor
capacitat es descarregaria abans que la resta i es produiria la sulfatació de
les seves plaques.
• La tensió resultant és
la suma de les
tensions de
cada bateria.
Càrrega
• Acoblament de bateries:
– Acoblaments en paral·lel:
• Els pols negatius de les bateries estan units entre ells,
igual que els pols positius o estan entre ells.
• La tensió en les bateries ha de ser la mateixa en totes
elles, o la bateria amb major tensió es descarregaria
per la de menys tensió.
• La capacitat resultant d’un acoblament en paral·lel és
la suma de les capacitats de cada bateria.
– Acoblament mixt:
• És aquell en el que apareixen bateries connectades
entre elles, unes en sèrie i altres en paral·lel.
• En aquest acoblaments s’han de respectar les condicions
d’acoblament per bateries
en sèrie quan estan
connectades així i les
condicions
d’acoblament
en paral·lel quan estan
en aquesta altra situació.
Càrrega
• Acoblament de bateries en sèrie:
– Determina les característiques de la bateria equivalent al sistema

formada per tres bateries acoblades en sèrie, de característiques:
• 12V / 60 Ah / 0,2 Ω
• 6V / 60 Ah / 0,3 Ω
• 12V / 60 Ah / 0,2 Ω
Càrrega
• Acoblament de bateries en sèrie:
formada per tres bateries acoblades en sèrie, de característiques:
• 12V / 60 Ah / 0,2 Ω
• 6V / 60 Ah / 0,3 Ω
• 12V / 60 Ah / 0,2 Ω
Càrrega
• Acoblament de bateries en paral·lel:
– Determina les característiques de la bateria

equivalent al sistema formada per tres bateries
acoblades en paral·lel, de característiques:
• 12V / 120 Ah / 0,1 Ω
• 12V / 60 Ah / 0,2 Ω
• 12V / 40 Ah / 0,2 Ω
Càrrega
• Acoblament de bateries en paral·lel:
formada per tres bateries acoblades en paral·lel, de característiques:
• 12V / 120 Ah / 0,1 Ω
• 12V / 60 Ah / 0,2 Ω
• 12V / 40 Ah / 0,2 Ω
Càrrega
• Acoblament de bateries mixt:
– En la resolució d’aquests sistemes
s’utilitzen les normes i restriccions
vistes en els dos sistemes anteriors.
– Determina les característiques de la
bateria equivalent al sistema formada
per tres bateries iguals de
6V / 55 Ah / 0,3 Ω, connectades entre
elles en paral·lel, que al mateix temps
es connecta en sèrie amb una bateria
de característiques 12V / C4 Ah / 0,1 Ω.
Càrrega
• Acoblament de bateries mixt:
formada per tres bateries iguals de 6V / 55 Ah / 0,3 Ω, connectades
entre elles en paral·lel, que al mateix temps es connecta en sèrie amb
una bateria de característiques 12V / C4 Ah / 0,1 Ω.
Càrrega
• Acoblament de bateries Exercicis:
– Determina la bateria equivalent al conjunt format per sis bateries
iguals de 12V / 55 Ah / 0,1 Ω, connectades entre elles en:
• Sèrie
• Paral·lel.
– Necessitem subministrar corrent a un circuit extern que requereix

24V / 230 Ah. Disposem per tal finalitat de set bateries de les
característiques:
• 4 unitats de 6 V / 50 Ah / 0,2 Ω
• 1 unitat de 12 V / 100 Ah / 0,2 Ω
• 1 unitat de 12 V / 180 Ah / 0,2 Ω
• 1 unitat de 12 V / 80 Ah / 0,2 Ω
• Determina la connexió de les bateries per obtenir les

característiques per el circuit exterior.
• Dibuixa el esquema de connexió.
• Calcula la resistència equivalent del sistema de bateries.
Càrrega
• Manipulació de bateries:
– Substitució de bateries: d’una fora de servei per una nova.
• La bateria nova ha de tenir el mateix voltatge que la substituïda i la seva
capacitat ha de ser com a mínim igual, podent ser d’una capacitat superior.
• Degut a que cada cop hi ha un major número de consumidors elèctrics que
té el vehicle i que alguns d’ells tenen un codi que s’esborra quan no els
arriba voltatge (radio, eleva llunes elèctrics, en les claus, etc.) al
desconnectar la bateria del automòbil, haurem de connectar prèviament un
arrencador, amb el adaptador adequat, al encenedor de cigarretes del
vehicle durant tot el temps que duri el canvi de bateria.
• Desconnectar en primer lloc el born negatiu de la bateria i
posteriorment el positiu. Si tenim dificultat per extreure
els connectors, no hem de realitzar
palanca amb el tornavís, ja que
podríem trencar el born.
Utilitzarem un tornavís per obrir
el connector. Si així no podem
utilitzarem un extractor.
Càrrega
– Substitució de bateries:
• Un cop treta la bateria i abans de col·locar la nova, hi ha que:
– Netejar el seu allotjament per si hi hagués restes d’electròlit, amb bicarbonat
dissolt en aigua.
– Netejar de possibles corrosions els connectors dels borns i la unió entre el cable
del negatiu de la bateria a la massa del automòbil.
Càrrega
– Substitució de bateries:
• Col·locació de la nova bateria en el seu allotjament, assegurant-nos de la
seva correcta fixació a la carrosseria, ja que si no està ben fixada, les
contínues vibracions del vehicle poden provocar la caiguda de la matèria
activa de les plaques i per tant la destrucció de la bateria. Depenent del
fabricant la bateria pot anar fixada de formes diferents.
• Es finalitzarà el canvi connectant en primer lloc el born positiu i
posteriorment el negatiu al cable de massa. Els borns tenen forma tronco
cònica de diferents grandàries, sent més gran el born positiu.
• Desconnectar el arrencador de bateria, o en el cas de no haver-lo fet servir,
amb la màquina d’autodiagnosis, introduir els codis del vehicle. En els
tallers multimarca poden tenir problemes per la dificultat d’obtenir els
codis.
La Bateria
• Activitats proposades pàgina 291:
1. a) Quan necessitem connectar entre sí 2 o més bateries en sèrie,
hauran de tenir la mateixa capacitat.
b) Quan necessitem connectar entre sí 2 o més bateries en paral·lel,
hauran de tenir el mateix voltatge.
2. Per obtenir un valor

resultant de 24 V y 195 Ah,
haurem de realitzar el
acoblament següent:
La Bateria
3. Sempre que tinguem que desconnectar la bateria començarem per el
born negatiu.
4. El últim born que connectarem serà sempre el negatiu.
5. Quan anem a substituir una bateria, la característica de la nova

bateria que pot ser major que en la original és la capacitat.
6. Els punts que hem de netejar perquè ens podem trobar amb corrosió
són el propi allotjament de la bateria, els connectors dels borns de la
mateixa i la unió entre el cable del negatiu de la bateria i la massa
del vehicle.
7. Si la bateria no es troba perfectament subjecta a la carrosseria, les

continues vibracions, pròpies del moviment al que es troba sotmesa,
podrien ocasionar la caiguda de la matèria activa de les plaques i
ocasionar el seu deteriorament i destrucció.
Càrrega
– Comprovació de bateries:
Abans de substituir una bateria, hi ha que comprovar el seu estat de càrrega,
considerar si dona lloc a posar-la a carregar i esbrinar si es recuperable.
• Medició de la tensió entre els borns: amb el polímetre.
– Col·locar el polímetre en posició de voltatge en corrent continua i escala de 20.
– El connector negatiu o negre anirà a la seva posició “COM” i el positiu o vermell
en la posició de voltímetre.
– Col·locarem la punta vermella al born “+” i la negre al born “-”.
– A continuació analitzem la lectura obtinguda.
» Si la el polímetre ens dona un valor
de 12,8V o superior, sabem que la
bateria està carregada però no sabem
quina és la seva capacitat. En aquest
cas no, si la bateria no ens ha donat
problemes, no actuarem sobre ella.
» Si el polímetre ens dona un valor
entre 12,8V i els 9V, procedirem a
carregar-la.
» Si el polímetre ens dona un voltatge
inferior a 9V, procedirem a carregar-la,
però es possible que la bateria es trobi
ja en un estat irrecuperable.
Càrrega
• Desmuntatge de la bateria del vehicle: per carregar-la des de el exterior.
– Desconnectarem el born negatiu de la bateria i, a continuació el positiu.
– Mesurarem la densitat del electròlit en cada vas. Per això utilitzarem un
densímetre. El densímetre consta d’un tub de vidre o plàstic transparent amb una
pera de goma per succionar el líquid a la seva part superior, i a la part inferior té
un estrenyiment. Al seu interior té una regla graduada amb un contrapes per la
seva part inferior per què es mantingui en posició vertical. Alguns models de
densímetres porten en un costat de la regla una escala graduada amb diferents
mesures de densitat i per l’altre costat unes zones que indiquen bateria
carregada, bateria a mitja càrrega i bateria descarregada.
– Per realitzar la lectura de la densitat:
» Treure els taps de cada vas e introduir el densímetre.
» Pressionar varies vegades per la pera abans
d’efectuar la medició. Un cop ha entrat el electròlit
en el interior del densímetre, la regla interior flota
sobre ell. Segons la densitat del electròlit la regla
quedarà més o menys enfonsada en ell i, en la seva
escala, podrem mesurar la densitat. Si no ens
trobem a 20º cal aplicar la correcció de temperatura
adient.
Càrrega
• Desmuntatge de la bateria del vehicle:
– Per realitzar la lectura de la densitat:
» Hi ha que tenir molta cura de no derramar cap gota del electròlit, ja que el
àcid sulfúric és altament corrosiu.
» Un cop realitzada la lectura tornarem el electròlit al vas del que l’hem tret.
» Repetirem la lectura a cada vas i el resultat ha de ser pràcticament igual en
tots els vasos. Si hi ha un vas amb una lectura clarament inferior a la resta,
haurem d’efectuar el canvi de la bateria.
Càrrega
– També podem efectuar la lectura de la densitat amb un refractòmetre.
– El refractòmetre és una eina que s’utilitza per comprovar:
» La densitat del electròlit de la bateria.
» El punt de congelació del líquid refrigerant del motor.
» El punt de congelació del líquid dels neteja parabrises.
– Abans d’utilitzar-lo hi ha que calibrar-lo, dipositant aigua destil·lada sobre la
placa lluminosa.
– Ens assegurarem que l’aigua cobreixi tota la superfície de la placa i, pasats 30
segons, mirarem per el focus, sempre amb suficient llum i, actuant sobre el
cargol de calibració, ajustarem la línia horitzontal que està representada en la
part inferior de les escales graduades per fer-la coincidir amb la línia de canvi de
color que veiem a través del focus. Un cop calibrat podem passar a efectuar la
lectura de la densitat del electròlit.
Càrrega
– Mirar la escala de l’esquerra, ja que les altres són la temperatura de congelació
del aigua del circuit de refrigeració i del líquid neteja parabrises.
– Tirarem 2 o 3 gotes d’electròlit i als 30 segons podem efectuar la lectura.
– Un cop finalitzat netejar el refractòmetre tal i com indica el fabricant (drap
humit).
– Amb la bateria descarregada i similar densitat a tots els vasos, primer de tot
comprovarem el nivell i si cal omplirem
amb aigua destil·lada fins al nivell indicat.
– Omplirem els vasos amb suma cautela,
havent fet una neteja prèvia dels voltants
dels orificis per evitar arrossegar brutícia
al interior de la bateria.
– La carregarem.
– Mesurarem la seva densitat.
– Posarem els taps als
orificis.
Càrrega
– Amb el voltímetre podrem observar si la bateria està:
» Totalment carregada: superior a 12,8 V.
» A mitja càrrega: una tensió entre els 12’8 i 12 V.
» Descarregada: una tensió inferior a 12 V.
– Amb la mesura de la densitat del electròlit tenim la avantatge
de conèixer el estat de cada un dels seus vasos i la capacitat de
la bateria.
– També cal destacar la existència de les bateries sense
manteniment en les quals no podem accedir als seus vasos.
– Mesurant la tensió als borns quan està sota una forta
descàrrega (funcionament del motor d’arrencada), la lectura
del voltímetre ha de ser superior als 10 V. Una tensió en
l’arrencada inferior als 9 V, en qualsevol circumstància, indica
que la bateria està exhaurida o descarregada.
Càrrega
• Comprovació de la bateria mitjançant descàrrega ràpida:
– No es gaire recomanable per el risc de poder sulfatar la bateria si es fa
la medició en la última recta de la vida útil de la bateria.
– Però aquests comprovació ens verifica la capacitat de la bateria d’una
forma més còmoda que la medició del electròlit.
– Per realitzar aquesta comprovació hem de
situar els dos extrems del aparell sobre dels
borns de la bateria i verificar que als pocs
segons la intensitat es manté constant.
– Si la intensitat cau als pocs segons, significa
que hem gastat la poca capacitat que tenia la
bateria, procedint a la seva càrrega lenta.
8, 9, 10, 11, 12 i 13
Càrrega
8. Si el polímetre ens dona una lectura de la tensió de la bateria
de 12,5 V, podem afirmar que està a mitja càrrega però que
podem connectar-la a un carregador i completar la seva
càrrega.
9. Quan la lectura que ens indica el densímetre difereixi
significativament en un vas respecto dels demés, haurem
d’efectuar el canvi de la bateria.
10.Els aparells que podem utilitzar per realitzar la medició de la
densitat del electròlit són, o bé el densímetre, o bé el
refractòmetre.
11.Les precauciones que haurem de prendre al omplir la bateria
amb aigua destil·lada són les següents:
1. Evitar superar el nivell correcte, ja que part del electròlit
es podria abocar al exterior per excés de líquid i derramar
així una porció del àcid sulfúric que conté.
2. ...
Càrrega
11....
2. Netejar la superfície propera als orificis per omplir la
bateria, ja que podríem abocar agua destil·lada sobre ella
i, al introduir-se en el interior dels vasos, arrossegaria la
brutícia.
12.La medició de la densitat del electròlit davant a la
comprovació de la tensió en els borns de la bateria té com
avantatge que, així com el voltímetre ens dona la tensió de la
bateria i amb ella només podem conèixer si la bateria està
totalment carregada, la medició de la densitat ens especifica
el estat de cada un dels seus vasos i la capacitat que té la
bateria.
13.No s’ aconsella utilitzar mai, ja que si la bateria està en la
última recta de la seva vida útil, la acaba de sulfatar i hi ha
que substituir-la.
Càrrega
– Càrrega de bateries:
• Es realitza amb un carregador de bateries:
– De petites dimensions per efectuar càrregues lentes o a tensió constant de
forma senzilla.
– De dimensions més considerables i que ens ofereixen el poder efectuar
càrregues ràpides de bateries.
• Es recomana realitzar, sempre que es pugui, la càrrega
lenta. Així aconseguirem que la major part del sulfat de
les plaques reaccioni amb l’aigua del electròlit, formant
de nou àcid sulfúric
mantenint la
capacitat de la
bateria en els seus
nivells més alts.
Càrrega
• El carregador consta bàsicament de:
– Un transformador: és l’encarregat de transformar els 220 de la xarxa en els
12V o 24V que necessitem per la nostra bateria.
– Un pont de díodes: és el que rectifica els 12V de corrent alterna a continua.
– Un conjunt de resistències: ens permet regular la intensitat de la càrrega.
– Un rellotge als carregadors amb càrrega ràpida.
Càrrega
• El carregador consta bàsicament de:
Càrrega
• Per realitzar la càrrega retirarem els taps dels orificis.
• El mètode per realitzar la càrrega pot ser:
– Càrrega de la bateria a tensió constant o càrrega lenta.
– Càrrega ràpida de la bateria.
• Càrrega lenta:
– Amb aquest tipus de càrrega hi ha que facilitar a la bateria una tensió de
14,5V , similar a la que li proporciona el alternador i que correspon a la tensió
nominal de 12V que indica el carregador.
– La intensitat que s’ha de facilitar a la bateria és la que resulta de dividir la
capacitat de la bateria per 10 o 20 (depenent del llibre de consulta).
– El temps de càrrega va de les 24 hores a les 48 hores.
– Durant aquest procés hi ha una tensió constant i augmenta la seva
resistència interna, anant disminuint la intensitat en funció de la càrrega de
la bateria en cada moment, per això no ens caldrà controlar la temperatura
del electròlit.
– La bateria estarà carregada quan entre els seus borns tingui 13,2V,
transcorreguts com a mínim 30 minuts des de la seva desconnexió del
carregador, sent la densitat del electròlit de 1’28 g/cm3.
– Aquesta càrrega es pot efectuar amb els dos carregadors.
Càrrega
• Càrrega lenta:
– Connectem les pinces vermella i negra sobre el born positiu i negatiu de la
bateria respectivament.
– Carregador a 12 V i a la intensitat calculada (exemple:3’75 A).
– Connectar el carregador a la corrent i connectar-lo.
Càrrega
• Càrrega ràpida:
– Amb aqueta càrrega la tensió va augmentant i la intensitat va decreixent el seu
valor a mesura que avança la càrrega de la bateria.
– Per aquest motiu, la intensitat màxima inicial que li podem aplicar a la bateria és
la seva capacitat nominal.
– Degut a aquesta alta intensitat que li proporcionem a la bateria hem de revisar
regularment la temperatura interior per evitar que el àcid i el aigua es puguin
tornar a diluir degut al excés de temperatura.
– Per calcular el temps de càrrega d’una bateria per aquest mètode, començarem:
» Calculant el estat de càrrega de la nostra bateria.
» Carregarem amb una intensitat alta durant una hora.
» Mirar la intensitat a la hora i fer la mitja aritmètica entre les dues intensitats
obtingudes, sent el resultat els ampers que s’han carregat en una hora.
» Esperarem una altra hora i realitzarem la mitja aritmètica d’aquesta segona
hora. Així podem calcular el temps restant per la càrrega total de la bateria.
– Aquest tipus de càrrega es recomanable en bateries noves, i si es realitza
diverses vegades, la bateria ja no es podrà recuperar.
– La bateria estarà carregada quan entre els seus borns tingui 13,2V,
transcorreguts com a mínim 30 minuts des de la seva desconnexió del
carregador, sent la densitat del electròlit de 1’28 g/cm3.
Càrrega
– Característiques de la bateria carregada:
• Amb la bateria carregada i un cop ha estat desconnectada del
carregador, passats uns 30 minuts, hi ha que realitzar la lectura de:
– La seva tensió, comprovant que és de 13’2 V per assegurar-nos que la càrrega
ha estat completa.
– La densitat de cada vas, que ens donarà la capacitat que te la nostra bateria un
cop carregada.
• Podem obtenir una tensió de plena càrrega amb una densitat inferior a la
plena capacitat. Indicant-nos que la carrega s’ha efectuat correctament,
però que hi ha zones a les plaques que han quedat sulfatades i no s’han
descompost un altre vegada en àcid sulfúric. Això provoca la descàrrega
ràpida de la bateria quan té una demanda de molta intensitat.
• Degut a les contínues càrregues i
descàrregues van quedant zones
sulfatades, reduint la densitat del
electròlit i perdent
progressivament capacitat.
• Un cop carregada la bateria ha de
tornar a ser dipositada al vehicle
correctament.
Càrrega
– Acoblament de bateries per ser carregades:
• Connexió de bateries en sèrie:
» Quan les bateries estan descarregades amb capacitats diferents.
» O quan les seves tensions nominals no siguin iguals.
– En aquest cas, elegirem la intensitat adequada per la bateria amb menor
capacitat nominal, mentre que la tensió serà la que correspongui a la suma de les
tensions nominals de les bateries connectades.
• Connexió de bateries en paral·lel:
» Quan les bateries estan pràcticament igual de descarregades.
» I quan les seves tensions nominals són iguals.
– En aquest cas, elegirem una intensitat al carregador que sigui la suma de les
intensitats necessàries si utilitzem un carregador individual per cada una d’elles,
mentre que la tensió serà igual a la de les bateries connectades.
Càrrega
14· La raó per la que es recomana efectuar càrregues lentes
de la bateria es perquè així aconseguim que la major
part del sulfat de les plaques reaccioni amb el aigua del
electròlit i formi de nou àcid sulfúric, amb el que es manté
la capacitat de la bateria en els seus nivells més alts.
15· La funció de les resistències que porten incorporades tot

carregador de bateries és la de permetre’ns regular la
intensitat de càrrega.
16·
Càrrega
17· La característica tècnica de la bateria a la que fa
referència la densitat del electròlit és la capacitat.
18· Sí, es possible trobar-nos amb una bateria amb 13,2 V de

tensió en buit i una capacitat del 50 %.
19· Utilitzarem una connexió en sèrie de bateries per efectuar

la seva càrrega quan les bateries estiguin descarregades
en diferent mesura o quan les seves tensions nominals no
siguin iguals.
Càrrega
• Manteniment de bateries:
– Degut al pas del temps i al tractament que tenim de les bateries,
aquestes van envellint i van perdent la matèria activa de les plaques o
es van sulfatant.
– En tots dos casos podem mantindre el voltatge dins dels límits de
càrrega correcta de la bateria, però la seva capacitat anirà disminuint.
– Una bateria ben cuidada i utilitzada correctament en garanteix i
n’allarga el bon funcionament. Per a això s’ha de tenir en compte què
pot afectar la bona salut d’una bateria o el seu normal envelliment.
– Retardar el normal envelliment de la bateria:
• Comprovar periòdicament el nivell del electròlit (mínim un cop l’any), i afegir
aigua si està per sota del nivell recomanat. Evitant omplir més del que
indica, ja que es podria derramar part del electròlit perdent part d’àcid
sulfúric.
• Omplir sempre amb aigua destil·lada, ja que els components d’altres aigües
afecten negativament en la reacció de càrrega i descàrrega.
• No afegir mai àcid sulfúric, ja que aquest no es perd en les reaccions
químiques, i modificaríem les proporcions de aigua destil·lada i àcid sulfúric.
• Assegurar la bona subjecció de la bateria al vehicle per evitar vibracions que
poden ocasionar el despreniment de matèria activa de les plaques.
•
C à
Manteniment de bateries:
rrega
– Retardar el normal envelliment de la bateria:
• Evitar l’assecament de les cel·les perquè no té els nivells d’aigua
suficients.
• Fallades en el sistema d’arrencada, que exigeixen més força a la bateria.
• Corrent elèctric. Sempre que s’hagi d’instal·lar un accessori electrònic al
cotxe convé consultar amb un tècnic si amb la potència de la bateria n’hi
haurà prou, perquè és possible que interessi substituir-la per l’augment de
demanda de corrent elèctric.
• Sistema de càrrega. Cal revisar el sistema de càrrega del cotxe,
l’alternador i el regulador de voltatge a fi d’evitar sobrecàrregues i
descàrregues.
• Amb pluja. La pluja obliga a netejar sovint l’acumulador per evitar que
s’embrutin els connectors i es perdi el contacte, i impedeix que es recarregui
la bateria. A més, amb la brutícia es corre el perill que penetri alguna
impuresa en l’electròlit i la bateria duri menys. Per això és important que els
taps estiguin ben posats.
• Amb el fred i la neu. És prou comú que als matins freds, després d’haver
glaçat, el cotxe no arrenqui o trigui més a fer-ho.
• Amb la calor. La calor desgasta els materials de la bateria, de manera que
s’ha de comprovar amb més cura en qualsevol altra època de l’any el nivell
de l’aigua i la netedat dels borns.
• Si hi ha corrosió degut a pèrdues, reparar-les i pintar amb pintura antiàcida.
• No rascar els borns ni terminals en la operació de neteja dels acumuladors
(netejar amb bicarbonat + aigua), recobrir amb vaselina per evitar la seva
corrosió i introduir els terminals als borns pressionant.
Càrrega
– Bateria sense utilitzar durant un període de temps:
• Encara que no s’utilitzi una
bateria es va descarregant
lentament i, en cas de no
carregar-la es va sulfatant,
perdent la seca capacitat
d’emmagatzemar.
• A la gràfica superior es
pot observar la descàrrega
d’una bateria en funció dels
dies d’inactivitat i de la
temperatura a la que es troba.
• A la gràfica inferior observem

la descàrrega en funció dels
mesos d’inactivitat i del
material de les plaques.
Càrrega
– Bateria sense utilitzar durant un període de temps:
• Alguns especialistes recomanen comprar les bateries buides i omplir-les
posteriorment amb el líquid, perquè una bateria pot romandre en la botiga
o en un taller un període llarg abans de vendre’s i hi ha perill de fuga del
líquid (l’àcid) o fins i tot pot perdre qualitat. Aquestes bateries es
reconeixen perquè tenen líquid ressec en la part de sota, amb la qual cosa
la seva vida útil pot ser inferior. Una altra pista per a detectar fugues és
que la prestatgeria en què han estat presenten taques de l’àcid ressec.
Càrrega
• Bateries sense manteniment:
– Les bateries que necessiten manteniment requereixen aigua destil·lada
per a funcionar. Són més econòmiques, fins a un 10%, però menys
còmodes per l’atenció que requereixen. Cada vegada s’utilitzen menys.
– Les bateries que no necessiten manteniment són les més usades per la
seva comoditat, encara que també una miqueta més cares. És
important que una vegada a l’any siguin revisades per un tècnic que
en verifiqui el bon estat. Dins d’aquest grup destaquen les d’aliatge de
cadmi plom i cadmi plata, que es col·loquen sobretot en vehicles de
gamma alta perquè duren més i es recarreguen més ràpidament,
encara que són més cares que la resta.
– Aquestes bateries disposen d’un indicador de càrrega amb un punt de
color:
• Si el punt està verd Î càrrega superior al 65%.
• Si el punt està fosc Î càrrega inferior al 65%, s’ha de carregar.
• Si el punt és de color groc Î ha de ser canviada.
– Bateries sense més capacitat ni més prestacions que les tradicionals.
Càrrega
• Reciclatge de bateries:
– El reciclatge de les bateries velles o sulfatades és molt important, ja
que com s’ha estudiat, al seu interior tenim àcid sulfúric , que és
altament corrosiu, i plom, que és un producte nociu.
– Aquestes bateries les separarem de la resta dels residus del taller i
contactarem amb la empresa especialitzada en el reciclatge d’aquest
tipus de material perquè es facin responsables de la seva
neutralització.
• Normes de seguretat al manipular bateries:
– No apropar cap flama, guspira o cigarreta a la bateria.
– No deixar eines o objectes metàl·lics sobre de la bateria.
– Al substituir una bateria desconnectar primer el born positiu. I quan la
instal·lem el born negatiu es connectarà el últim.
– Amb cables d’emergència connectarem primer els dos pols positius.
Després connectarem el negatiu de la bateria auxiliar a la massa del
vehicle que es vol arrencar, de tal forma que la eventual guspira
succeeixi lluny dels orificis de la bateria.
– Per evitar guspires degudes a la electricitat estàtica, haurem de tocar
un punt de massa del vehicle abans de treballar en la bateria.
Càrrega
• Normes de seguretat al manipular bateries:
– Mantenir ventilades les zones de càrrega i descàrrega de la bateria.
– No realitzar la neteja dels borns dels conductors de coure a prop de la
bateria, ja que es desprenen partícules metàl·liques sobre la bateria.
– No afegir mai àcid sulfúric al electròlit.
– Durant la càrrega seguir les instruccions del fabricant sobre: tensió,
temperatura, temps, densitat, etc...
– Les bateries ben fixes al vehicle.
– No prendre aliment ni fumar després d’haver tocat el plom del interior
o dels borns de la bateria sense rentar-se les mans prèviament.
• Recomanacions en cas d’accident:
– Si el àcid va als ulls, rentar-los amb molta aigua i cap al metge.
– En cas d’explosió, netejar a fons tota la zona afectada, sobretot llocs
en els que es puguin trobar aliments o aigua per beure, eines, roba,
etc... Per eliminar les restes d’àcid sulfúric, s’utilitzarà una dissolució
de sosa càustica i aigua amb una proporció del 50%.
Càrrega
20· Per retardar el envelliment el màxim de temps possible d’una bateria
que està funcionant regularment, hem de revisar regularment en
ella:
• El nivell del electròlit de forma periòdica, i afegir aigua en cas de que
aquest es troba per sota del nivell correcte (1 cm per sobre de les plaques).
• Haurem d’assegurar-nos de que la bateria estigui ben subjecta al vehicle
per evitar vibracions que, a la llarga, farien desprendre la matèria activa de
les plaques.
21· Si una bateria ha d’estar sense funcionar durant un any haurem de:
• Carregar-la periòdicament i assegurar-nos de que el nivell del electròlit
sigui el adequat per mantenir-la el màxim de temps possible a plena
càrrega i evitar així la sulfatació.
• Mantenir-la a temperatures baixes.
22· Una bateria de baix manteniment no millora cap característica

tècnica respecto a les d’una bateria amb manteniment.
Càrrega
23· El estat de càrrega en el que es trobarà una bateria, passats 70 dies
d’inactivitat, ho podem conèixer mirant la gràfica que tenim de la
pàgina del llibre 304. Llegirem la gràfica començant per els 70 dies
d’inactivitat i traçarem una línea vertical fins arribar a la corba
corresponent a –18º C, que es la superior de la figura; a continuació,
traçarem una línea horitzontal, des del punt d’intersecció de 70 dies i
–18 ºC, fins el eix vertical on podem veure que la bateria es trobarà
amb una capacitat propera al 100 %.
Càrrega
24· El que s’ha d’entendre per reciclatge d’una bateria és com hem
d’actuar quan una bateria s’ha sulfatat i ja no es pot tornar a
carregar. El reciclatge consisteix en dipositar la bateria en empreses
especialitzades que recuperaran cada un dels seus components
originals i preservaran, d’aquesta forma, el medi ambient.
25· Completa les frases:
a) Abans de treballar en la bateria s’haurà de tocar… un punt de massa del
vehicle.
b) No s’han de deixar eines u objectes metàl·lics… damunt de la bateria.
c) Al transportar bateries s’utilitzarà… carretó, mantenint els vasos
tapats.
d) Després d’haver tocat el plom del interior de la bateria no s’ha de…
prendre aliments ni fumar.
e) En cas d’accident, si el àcid ens va als ulls s’hauran de… rentar
immediatament amb molta aigua i anar ràpidament al metge.
f) Per finalitzar d’eliminar les restes d’àcid sulfúric, s’utilitzarà… una
dissolució de sosa càustica i aigua amb una proporció del 50 %.
g) En una bateria sense manteniment si el indicador està de color negre
significa que… té una càrrega inferior al 65 % i s’ha de carregar.
Càrrega
1· Disposem d’una sèrie de bateries amb les següents característiques:
• 4 bateries de 12 V i 75 Ah.
• 1 bateria de 24 V i 150 Ah.
Volem saber com hem de connectar-les entre elles per obtenir unes
característiques resultants de 48 V i 150 Ah.
Càrrega
2· Amb les mateixes bateries del exercici anterior, volem saber com hem
de connectar-les per obtenir unes característiques resultants de 24 V i
300 Ah.
Càrrega
3· Podem utilitzar un tornavís per obrir el connector i no hem d’utilitzar-
lo per fer amb ell palanca, ja que podria provocar la ruptura del born.
4· La majoria de les bateries tenen els borns amb forma troncocònica. La

forma dels borns és idèntica però de diferent grandària, ja que el born
positiu és més gran que el negatiu.
5·
a)Per conèixer el voltatge d’una bateria utilitzarem un polímetre en la
posició de voltímetre.
b)Per conèixer la capacitat d’una bateria utilitzarem, o be un

densímetre, o be un refractòmetre.
Càrrega
6· Completa les següents frases:
a)Un carregador de bateries com a mínim ha de disposar de…
– Un transformador, encarregat de transformar els 220 V de la xarxa en els 12 V o
24 V que necessitem per la nostra bateria.
– Un pont de díodes, que es el que rectifica els 12 V de corrent alterna a corrent
continua.
– Un conjunt de resistències que, depenent de la quantitat que connectem, ens
permetrà regular la intensitat de càrrega.
– També, els carregadors que faciliten una càrrega ràpida de bateries disposen
d’un rellotge amb el que podrem seleccionar el temps que haurà d’estar
subministrant electricitat a la bateria.
b)Dos son els mètodes utilitzats per carregar la bateria: a tensió
constant o càrrega lenta i… càrrega ràpida.
c) Per connectar la bateria al carregador, començarem connectant la
pinça… vermella o positiva.
d)Per carregar més d’una bateria a la vegada, utilitzarem la connexió
en sèrie entre bateries quan… les bateries estiguin descarregades en
diferent mesura o quan les seves tensions nominals no siguin iguals.
e)Per conèixer la densitat del electròlit utilitzarem… un densímetre o
un refractòmetre.
Càrrega
6· Completa les següents frases:
f) Mai hem d’afegir àcid sulfúric al electròlit, ja que… no es perd en les
reaccions químiques de càrrega i descàrrega de la bateria i
modificaríem les proporcions d’aigua destil·lada y àcid sulfúric.
g)Quan la bateria hagi d’estar sense utilitzar la haurem de guardar en
un local amb una temperatura que sigui … el més baixa possible.
7· a)Al substituir una bateria per una de nova, hem d’assegurar-nos de

que la nova tingui la mateixa capacitat, podent ser major el seu
voltatge. FALSA.
b)Quan hàgim de desmuntar la bateria del vehicle, començarem
desconnectant el seu born positiu. FALSA.
c) Al treballar amb el densímetre, hem de tenir molta cura de no
derramar ni una gota del electròlit fora del vas, ja que és altament
corrosiu. VERDADERA.
Càrrega
7·d) Un cop efectuada la lectura amb el densímetre, hem de tornar a
introduir el electròlit en el interior de la bateria, independentment
del vas en el qual l’introduïm, ja que per dintre es comuniquen entre
elles. FALSA.
e)Una bateria con 13,2 V de tensió i una capacitat del 50 % pot no ser
capaç de posar el motor tèrmic en funcionament. VERDADERA.
f) En el procés de càrrega de la bateria començarem connectant els
connectors del carregador i, a continuació, posarem en
funcionament el carregador. VERDADERA.
g)Un cop efectuada la càrrega de la bateria, desconnectarem els
connectors del carregador que van a la bateria i, a continuació,
apagarem el carregador. FALSA.
h)En la càrrega lenta de bateries, el valor de la intensitat que hem de
subministrar l’obtenim dividint per 100 el valor de la capacitat
nominal de la mateixa. FALSA.
i) En la càrrega ràpida de bateries, la intensitat màxima que podem
subministrar a la bateria és la que correspon al valor de la seva
capacitat nominal. VERDADERA.

Electromagnetisme I Bateries

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Electromagnetisme I Bateries

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Magnetisme

Sentit de les línies de força

3·Penjant el iman d’una corda i observant la seva orientació

– Doblegant el fil conductor per formar una espira, s’aconsegueix una

– I si agrupem diverses d’aquestes espires, formant una bobina o

• En les maniobres d’obertura i tancament d’un circuit són repetides, com el

– En el cas de tenir una espira per la que circula una intensitat en

– Els tres efectes estudiats fins ara que produeixen el pas de la

– Podem canviar la polaritat de la intensitat que passa per una

– Si en el interior d’una bobina tenim un nucli de ferro,

– Si en el interior d’una bobina tenim un nucli d’acer, aquest

7· Les variables que influeixen per que el camp magnètic aconseguit en

10·Representa gràficament el esquema elèctric

• Espira en el interior d’un camp magnètic estàtica i girant:

• La f.e.m. és el voltatge que genera la espira

En el punt 45º, va augmentant la f.e.m. conforme

En el punt 90º, és la zona on el conductor talla

En el punt 135º, el conductor s’allunya del màxim i

En el punt 180º, la f.e.m. segueix disminuint fins

Tanquem el Interruptor Interruptor Tancat

Interruptor Tancat Obrim el interruptor

Corrents de Foucault Nucli de ferro

• Al dibuix hi ha el dibuix del símbol del captador d’impulsos inductiu.

• Les aplicacions d’aquest generador les podem trobar en:

• La col·locació d’aquest generador pot ser

Transmissors de règim (dreta) i

El període (T) = temps en realitzar un cicle complert (segons).

2· Si introduïm el imant en el interior d’un solenoide, sí que estem

3· Regla de Fleming (regla de la mà dreta):

6· Tenim dos bobines, una al costat de l’altre i una d’elles

11.El que es pot apreciar en la gràfica es que els graus representats en

Apoyo de elementos Espacio para sedimento

Apoyo de elementos Espacio para

Orificis per omplir les cel·les

Placas de rejilla radial

1. Radial amb òptima conductivitat elèctrica 6. Grup de plaques positives

2. Separador de baixa resistència elèctrica i alta resistència 7. Element complet

5. Grup de plaques negatives 12. Soldadura a través del envà

– Unió entre els diferents vasos en sèrie.

• S’anomena electròlit al líquid que hi ha al interior de la bateria.

• El electròlit està format per dos components, que són aigua

• La substància que forma la matèria activa de la placa positiva d’una

• La substància que forma la matèria activa de la placa negativa d’una

• El element que ens trobem entre la placa positiva y la negativa és un

PbO + H2SO4 + H2O + PbO

• H2SO4 Î 2H+ + SO4= PbO2+ H2SO4 + H2O + Pb4+

• H2SO4 Î 2H+ + SO4= PbO2+ H2SO4 + H2O + Pb4+

• H2SO4Î 2H+ + SO4= PbO2Î Pb2+ + O2= 2H+ + O= Î H2O

Densitat = 1,15 g/cm3 PbSO4 + H2SO4 + H2O + Pb(SO4)2

• La sulfatació té lloc en totes dues plaques.

• La raó per la que, en cas de no posar-se el motor tèrmic en

• Podem provocar la explosió d’una bateria ocasionant un curtcircuit

• Durant la càrrega de la bateria hi ha una quantitat d’aigua

b) Durant el procés de càrrega de la bateria, augmenta la quantitat d’aigua

c) La càrrega de la bateria s’ha de realitzar en un local ben ventilat perquè

d) La sulfatació de les plaques es produeix durant la càrrega de la bateria.

f) Una bateria en la que el seu electròlit es troba a 1,285 g/cm3 està

g) El electròlit de la bateria esta format per aigua destil·lada i àcid sulfúric.

– Si la temperatura a la que es realitza la

• La raó per la qual tenim que rectificar la lectura efectuada de la

• La unitat de la capacitat és el Amper-hora (Ah).

• La resistència interna de la bateria depèn:

• La tensió en buit d’una bateria de 12 vasos quan està completament