CÀLCUL D’UN RÀDIO ENLLAÇ

1.- PARTS QUE ESTÀ FORMAT UN RÀDIOENLLAÇ

2.- DISTÀNCIA A LA QUE ES POT ARRIBAR AMB UN RÀDIO ENLLAÇ

3.- PÈRDUDES EN L’ESPAI LLIURE

4.- BANDES D’UTILITZACIÓ LLIURES EN UN RÀDIO ENLLAÇ

5.- PÈRDUDES EN FUNCIÓ DE LA FREQÜÈNCIA

6.- PÈRDUDES EN FUNCIÓ DEL CABEJAT

7.- PÈRDUDES EN FUNCIÓ DELS CONECTORS+PROTECTORS

8.- DESCARREGADORS DE SOBRETENSIÓ

9.- INFLUÈNCIA DE LA ZONA FRESNEL EN UN ENLLAÇ

10.- AMPLIFICACIÓ DE SENYAL COM DE SOROLL

11.- PROGRAMA RADIOMOVILE

 1.- PARTS QUE ESTÀ FORMAT UN RÀDIOENLLAÇ

Un sistema radioenllaç està format per les següents tres parts: la part del
transmissor, la part de la propagació i la del receptor. Per poder determinar
el correcte funcionament d’un radioenllaç, caldrà coneixa tots els guanys i
pèrdudes des del transmissor fins el receptor.
 1.- PARTS QUE ESTÀ FORMAT UN RÀDIOENLLAÇ

Des de que el senyal que genera l’emissor, fins que li arriba al receptor, cal
considerar les següents guanys i pèrdudes:
+ Potència del Transmissor [dBm]
-Pèrdudes en el Cable TX [dB]
+ Guany de l’Antena TX [dBi]
- Pèrdudes en la trajectòria de l’espai lliure [dB]
+ Guany de l’Antena RX [dBi]
- Pèrdudes en el Cable RX [dB]
= Marge – Sensibilidad del receptor [dBm]
 1.- PARTS QUE ESTÀ FORMAT UN RÀDIOENLLAÇ

Si es considera tots els elements que intervenen en un enllaç wireless, el nivell

de senyal que arriba al receptor seria:

Sr = Gse - Pce - Pae + Gae - Pp + Gar - Pcr - Par – Pa

Gse = guany de l’equip transmissió, potència de sortida en wats, o gunay en dB.

Gae = guany de l’antena de l’equip transmissor
Pce = pèrduda dels cables de l’equip transmissor.
Pae = pèrduda dels conectors de l’equip transmissor.
Pp = pèrduda en la propagació del senyal en l'espai.
Gar = guany de l'antena de l'equip receptor.
Pce = pèrduda dels cables de l'equip receptor.
Par = pèrduda dels conectors de l'equip receptor.
Pa = pèrdudes addicionals degudes a les condicions ambientals.

En un enllaç del tipus inalàmbrics WiFi, no hi ha cap element que limiti la

distància, solament caldrà tenir en compte el balanç de potència de l’emissor i
guanys i pèrdudes que es produeixen fins que el senyal arriba al receptor
 2.- DISTÀNCIA A LA QUE ES POT ARRIBAR AMB UN RÀDIO ENLLAÇ

La distància a la qual es pot arribar en una comunicació WiFi dependrà en un

primer moment de la potència PIRE (Potència Isotròpica Radiada Equivalent)
que és el producte de la potència que alimenta l’antena transmissora pel
guany de dita antena que s’expressa en dBs i és:

PIRE = 10 log ( Pt x G )

En la fòrmula anterir s’ha despreciat les pèrdudes en el cable i conetors, per la

qual cosa tindríem que el PIRE (Potència Irradiada Isotròpica Efectica ) que és
el mateix que EIRP (Efectiva Isotròpica Radiada Potència) és :

PIRe (dBm) = Potència Transmissor (dBm) – Pèrdudes en els cables i

conectors (dB) + Ganys de l’antena (dB)

Tal com s’ha dit la distància que pot arribar un radioenllaç inalàmbric està donat
per la potencia que emet, i aquesta a la vegada depent de la legislació que
afecta a la banda de freqüències ISM (Industrial Scientific and Medical) de
2,4GHz, la qual depent a la vegada de cada zona o pais:
Europa =100mW **(1)ETS 300-328
USA = 1000mW **(2)FCC 15.247
JAPÓ= 10mW MPT article 49-20
 2.- DISTÀNCIA A LA QUE ES POT ARRIBAR AMB UN RÀDIO ENLLAÇ

**(1) European Telecommunications Standards (ETS) o Institut Europeu de

Normes de Telecomunicacions és una organització d'estandardització de la
indústria de les telecomunicacions (fabricants d'equips i operadors de xarxes)
d'Europa, amb projecció mundial.

El ETS ha tingut gran èxit a l'estandarditzar el sistema de telefonia mòbil GSM, i

produeix normes globalment aplicables per a l’ICT (Informació i Tecnologies de
Comunicacions), incloent-hi ràdio, telefonia mòbil i fixa, i tecnologies d'emissió i
Internet. Ha estat reconegut per l'EC (Comissió Europea) com a Organització
Estàndard Europea.

L’ETS és una organització sense ànim de lucre amb gairebé 700 organitzacions
inscrites, provinents de 60 països d'arreu del món.
La norma tècnica ETS 300-328-2 imposa no irradiar amb una potència
superior a 100mW E.I.R.P. que és eqivalent a 20dBm. En aquest sentit cal fer
esment que els equips de ràdio LAN que utilitzin una antena dipol, no poden
transmetre amb una potència superior als 50mW eficaços que equival a 17dBm,
ja que aquesta presenta un guany d’aproximadament 2,5dBi, el que faria que la
potència PIRE sigui igual als 19,2dBm, per la qual cosa estaríem quasi al límit
permés.
 2.- DISTÀNCIA A LA QUE ES POT ARRIBAR AMB UN RÀDIO ENLLAÇ

**(2) FCC Federal Communications Commission, és una agència estatal

independent dels Estats Units de Nor-Amèrica sota la responsabilitat directa del
congrés la qual és l’encarregada de la regulació de les telecomunicacions inter-
estatals i internacionals per ràdio, televisió, rets sense fils, telèfons, satèl.lits i
per cable. Per altra banda també s’encarrega de l’el.laboració de normatives de
compatibilitat electromagnètiques dels equips electrònics.
 
Durant el pas del senyal de l’emissor a un receptor de wireless, es produeix una
pèrduda en la propagació d’aquest. El senyal es propaga a la velocitat de la
llum, i té la capacitat d’atravessar parets, sostres i portes, o qualsevol altre
obstacle, i ademés gràcies al fenòmen de la difracció es pot colar per petits
furats. De totes maneres uns obstacles els passa més fàcilment que altres.

Per tal de calcular la pèrduda en la propagació que es produeix en un

senyal que és la disminució de potència de l’ona electromagnètica que
resultaria en una trajectòria en línia recta de visió directe (en espai obert) sense
obstacles ni refexions ni difraccions, ja que sinó el tema es complicaria
enormement, es fa el plantejament de determinar el FSPL (Free Space Path
Loss), amb una traducció que voldria dir (Pèrduda Gratuïta en el Camí de
l’Espai).
 3.- PÈRDUDES EN L’ESPAI LLIURE
El FSPL (Free Space Path Loss), depen de dos paràmetres, per una banda de
la freqüència del senyal de ràdio que s’emet, i per altra de la distància de
transmissió sense fils que es vol cobrir, en aquest cas la fòrmula en dBs seria:

FSPL = Pp = 20log10(d) + 20log10(f) + K

Pp= pèrduda propagació en dB
d= distància en metres
f= freqüència en GH
K = depent de les unitats de d i f
 
Si (d) es mesura en kilòmetres i (f) en MHz la fòrmula quedarà en :
FSPL= Pp = 20log10(d) + 20log10(f) + 32,44

La fòrmula com es pot veure no inclou factors com ara el guany de les antenes
utilitzades en el transmissor i el receptor, ni qualsevol pèrdua associada amb les
imperfeccions del harware.

Si ho expressem sense dBs ens quedaria:

Que les pèrdudes en l’espai lliure són pro-
porcionals al quadart de la distància i de
la freqüència.
 4.- BANDES D’UTILITZACIÓ LLIURES EN UN RÀDIO ENLLAÇ

A part de la freqüència de 2,4GHz cal considerar també la resta de freqüències

d’utilització lliure les quals tenen la seva importància dins de les comunicacions
Wireless, ja que no necessiten autorització administrativa, ja que si es vol
emprar alguna freqüència que no sigui dins de l’àmbit de les lliures caldrà
desenvolupar un projecte, realitzar una sol.licitud, i esperar que aquesta es
dictamini la qual cosa pot tardar una mitja de 4 mesos i a més s’ha de
considerar que l’autorització és per cinc anys prorrogables però amb el
pagament d’un canon per fer us de l’espai radioelèctric no lliure, això solament
es justifica quan es requereix salvar grans distàncies.

Les bandes d’utilització lliure en Europa són:

 4.- BANDES D’UTILITZACIÓ LLIURES EN UN RÀDIO ENLLAÇ

Les bandes dels 433MHz i dels 868MHz dins de l’espectre de UHF són
d’utilització lliure, per la qual cosa no els hi fa falta cap tràmit
administratiu, però per altra banda presenten l’inconvenient que altres
equips que puguin operar en la mateixa banda puguin interferir la
comunicació, ja que els sistemes que operen a 433MHz són ampliament
utilitzats en aplicacions com són termòmetres d’exterior, termòstats inalàmbrics,
sistema d’alarma, videovigilància, sistemes domòtics etc, o sigui que és una
banda on hi trobem molt soroll, per al quantitat de dispositius que hi ha.

A continuació es mostren equips que operen en la banda dels 433MHz.

 4.- BANDES D’UTILITZACIÓ LLIURES EN UN RÀDIO ENLLAÇ
Pel que fa a la banda dels 868MHz és una mica més restrictiva que la dels
433MHz per la qual cosa el problema de les interferències disminueix. La banda
es divideix en sub-bandes, i sols algunes es reserven a aplicacions de SRDs
(Dispositius de Curta Distància), aquests dispositius que treballen en aplicacions
SRD tenen poca capacitat de provocar interferències , pel general la seva
potència està limitada entre (25 i 100)mW de potència ERP, i la seva utilitat està
limitada a pocs centenars de metres.

Al seleccionar els paràmetres d’un equip SRD, tant el fabricant com els usuaris
han de prestar una especial atenció al potencial d’interferències d’altres
sistemes i serveis que funcionin en les mateixes bandes o colindants, això es de
total importància en aplicacions de seguretat crítiques. Una gran part de les sub-
bandes entre el rang dels (868 a 870)MHz estan assignades a les aplicacions
SRD i en especial a dispositius d’alarma. La recomenació CEPT/ERC/REC 70-
03, ha introduit nous rangs per als dispositius de curt alcanç pels països
membres de la CEPT(Conference European of Postal and
Telecomunications) en la banda dels (868 a 870)MHz , on s’han dividit en
subcapes, segons la seva potència de transmissió i el seu cicle de servei
(duty cycle).
 4.- BANDES D’UTILITZACIÓ LLIURES EN UN RÀDIO ENLLAÇ

Les subcapes estan assignades a aplicacions com telemetria,

telecomandament, micròfons de ràdio inalàmbrics, i algunes subcapes estan
reservades únicament per a dispositius d’alarmes. Cada subcapa està definida
per una freqüència de començament i una d’acabament, on també
s’especifica la seva potència màxima i el seu cicle de servei. El propòsit del
cicle de servei és evitar situacions on hi hagi aplicacions que usen aquest rang
lliure de freqüències més d’un cert percentatge de temps de forma continuada.

*** La CEPT (Conference Européenne des administrations des Postes et des

Télécommunications) , és un organisme internacional que agrupa a les entitats
responsables en les administracions públiques de cada país europeu que
operen en els serveis postals i de telecomunicacions, amb la finalitat de generar
normes d’estandarització, tant en els aspectes comercials, operatius, regulatoris
i tècnics de la seva activitat. En el 1988, la CEPT va transferir a la ETSI
(European Telecommunications Standards Institute), totes les tasques de
normalització.
4.- BANDES D’UTILITZACIÓ LLIURES EN UN RÀDIO ENLLAÇ
 4.- BANDES D’UTILITZACIÓ LLIURES EN UN RÀDIO ENLLAÇ

En el 1987 la FCC (Federal Communications Commission) també va establir

tres bandes d’utilització lliure amb l’objecte de facilitar la seva explotació
comercial, i per tal d’evitar el problema de les interferències pel fet emprar
freqüències fixes, s’utilitzaria la tecnologia de modulació d’espectre ampli SSM
(Spread Spectrum Modulation) la qual estaria limitada la seva potència a 1W en
USA i 100mW en Europa. Aquesta tecnologia té els seus origens en aplicacions
militars i es caracteritza per una transmissió segura.
 5.- PÈRDUDES EN FUNCIÓ DE LA FREQÜÈNCIA

A continuació es mostra la pèrduda en dB del senyal que es transmet en una

comunicació wireless en funció de la freqüència d’aquest.
 6.- PÈRDUDES EN FUNCIÓ DEL CABEJAT

A part de les pèrdudes en l’espai de propagació del senyal cal també considerar
les que es produeixen en el cablejat, les quals depenen del tipus de cable i dels
conectors emprats. En aquest sentit cal dir que la longitud del cable ha d’ésser
el més curt possible, i que en funció de la freqüència del senyal a transmetre les
pèrdudes del cablejat i conectorització també variaran. Un valor típic de les
pèrdudes està comprés entre( 1dB/m<0,1dB/m). A continuació es mostra les
pèrdudes per metro en funció del tipus de cable.
 7.- PÈRDUDES EN FUNCIÓ DELS CONECTORS+PROTECTORS

Les pèdudes en els conectors es poden considerar que són sobre els (0,25dB
per conector), encara que tal com s’ha dit també estan en funció de la
freqüència. Un altre factor a considerar són les pèrdudes que comporta la
instal.lació de protectors de sobrecàrregues elèctriques que pot ser aproxi-
madament sobre (1dB)

Les antenes són elements molt exposats a la recepció de sobretensions d'origen

atmosfèric, ja que són elements que se situen en les parts més elevades
d'edificis o sobre torres de comunicacions.
PROTECTOR DE SOBRETENSIÓ

 
 8.- DESCARREGADORS DE SOBRETENSIÓ

Les sobretensions poden ser produïdes per un impacte directe d'un llamp
sobre l'antena, o induïdes per la caiguda de llamps en les proximitats que
es propaguen sobre el terreny, arribant a crear camps de milers d'amperes.

Els corrents conduïdes provocades per raigs directes solen representar amb una
forma d'ona coneguda com 10/350 μs i que es detalla en les normes IEC
61643-1 i IEEE C62.41.2. D'altra banda, els corrents induïts es representen amb
una forma d'ona del tipus 8/20 μs, tal com s'indica en les anteriors normes.

.
 8.- DESCARREGADORS DE SOBRETENSIÓ
Un protector de sobretensions funciona com un diode zener, que pels nivells de
tensió més baixos que el valor de la tensió de zener es troba obert, i quan
detecta un nivell de voltatge superior, llavors condueix i redueix aquesta tensió
permetent el flux de corrent a terra, gràcies a la menor resistència.

Els protectors de sobretensió poden ser de tres tipus. Els de tipus 1 tenen una
capacitat per derivar a terra corrents altes amb una corba 10/350 μs, sent
necessaris per protegir descàrregues directes de llamps, i evidentment, aquests
s'instal·len per sobre dels protectors de tipus 2 i 3, que tenen capacitat per
derivar a terra corrents altes i mitjanes amb corbes 8/20 μs. Per al bon
funcionament d'aquests protectors és imprescindible una correcta instal·lació de
terra, ja que han de derivar intensitats de corrent que poden ser elevades.

Existeixen diferents tecnologies per a la fabricació de protectors de sobre-

tensions, entre les quals es troben: tiristors d'estat sòlid, tubs de gas, díodes
d'allau i varistors d'òxid metàl·lic. En la següent figura es mostra un exemple
d'un protector de sobretensions típic utilitzat en equips de radiofreqüència.

.
 8.- DESCARREGADORS DE SOBRETENSIÓ
Els tipus de descarregadors elèctrics es poden classificar en funció de la
corba de xoc elèctric que han limitar. En la següent figura es veu una ona de
xoc 8/20 μs. Es diu així perquè el corrent de descàrrega produïda per una
sobretensió triga 8 μs a assolir el seu valor màxim i 20 μs més en reduir el seu
valor a la meitat, (veure 2), mentre que la la (corba 1) mostra una ona de xoc
molt semblant la 10/350 μs.

L'ona 8/20 μs és típica de la sobreintensitat produïda per una maniobra elèctrica,

per exemple, la desconnexió d'un interruptor. L'ona 10/350 μs és típica d'una
sobreintensitat produïda per una descàrrega atmosfèrica.
 8.- DESCARREGADORS DE SOBRETENSIÓ
Segons la norma EN 61643-11 els descarregadors es classifiquen en Tipus
1, 2 o 3, segons la DIN VDE 0675-6-11, en Classe B, C o D, i segons la IEC
61643-1, en classe I, II o II.

Tipus 1 és el mateix que Classe B i classe I, es tracta d'un descarregador capaç

d’actuar en front de grans quantitats d'energia com les d'un llamp, però moltes
vegades no és capaç de detectar una sobretensió no tan elevada, com són les
de maniobra d'un interruptor. Es connecta a l'entrada de l'edifici, al tauler
principal. La seva forma d'ona és 10/350 ms.

Tipus 2 és el mateix que Classe C i classe II, es tracta d'un descarregador que
reacciona amb valors menors de tensió però que no és capaç d’actuar en front
de grans quantitats d'energia S'utilitza per protegir contra sobretensions de
maniobra d'interruptors. Es connecta dins el edifici, en els taulers seccionals. La
seva forma d'ona és de 8/20.

Tipus 3 és el mateix que Classe D i classe III, són capaços de reaccionar amb
valors més baixos de tensió i pot gestionar quantitats petites d'energia com les
que es produeixen dins d'un edifici per efectes d'induccions o maniobres de
motors. S'utilitza per protegir individualment a equips molt sensibles. Es
connecta amb l'aparell que han de protegir en general al costat del endolls. La
 8.- DESCARREGADORS DE SOBRETENSIÓ
Com es pot veure, cada descarregador té la seva aplicació i un punt
d'instal·lació específic. El descarregador Tipus 1 (o sigui Classe B o classe I) per
tenir la seva forma d'ona 10/350 ms; és l'únic que mereix anomenar
descarregador de raigs, per altra banda un amb forma d'ona 8/20 ms, és molt
probable que es destrueixi al no resistir l'energia del llamp; afectant així als
aparells que hauria de protegir i al tauler mateix on està instal·lat.
L'ideal seria utilitzar dos descarregadors, un per descàrregues atmosfèriques,
Tipus 1, en el tauler principal i un altre per a maniobres o induccions, Tipus 2, en

el tauler secundari.

Al mercat hi ha alguns tipus que reuneixen les qualitats d'ambdós tipus resumin-
les en un anomenat, Tipus 1 +2. Així mateix, per càrregues sensibles, es
recomana l'ús addicional del descarregador Tipus 3.

És important no oblidiar que és de vital importància per al correcte

funcionament del descarregador una excel·lent posada a terra.
 9.- INFLUÈNCIA DE LA ZONA FRESNEL EN UN ENLLAÇ

A continuació s’estudia la influència de la zona Fresnel, en la propagació del

senyal. La zona Fresnel és aquella àrea que es produeix al voltant de la línia de
visió en la qual es difonen les ones que emet l'antena, o sigui que és el volumen
de l'espai entre l'emissor i el receptor on el desfàs en dit volum no supera els
180º, així el desfasse mínim es produeix en la línia recta que uneix
l'emissor i el receptor, agafant com a valor de desfasse zero, i en la primera
zona de Fresnel el desfassament no supera els 180º, adoptant una forma
d'elipsoide.

Amb l’objectiu d’evitar reflexions del senyal contra terra o altres objectes que es
puguin trobar en el seu pas, el millor és instal.lar l’antena el més alt possible,
sobre tot quan s’hagui d’abarcar llargues distàncies. Una solució que pot evitar
costos, com seria tenir que muntar l’antena en una torreta, podria ser l’utilització
de repetidors intermitjos. Per altra banda també és molt important mantenir les
antenes allunyades d’altres, de tota manera els tranmissors si que es poden
instal.lar un al costat de l’altre sense interferir-se.
 9.- INFLUÈNCIA DE LA ZONA FRESNEL EN UN ENLLAÇ

En el cas de les antenes receptores si aquestes s’instal.lant pròximes entre si i

cada una forma part d’un transmissor diferent, és poden veure perturbades entre
si, és com si es vol mantenir una conversa en un concert de rock, on el soroll de
la música no deixarà sentir la conversa.

Especialment en els sistemes inalàmbrics de 2,4GHz, les ones són xupades per
l'aigua que hi ha en els arbres. Per norma general el 60% de la zona que
determina l'àrea de Fresnel ha d'estar lliure d'obstacles. Si hi ha una obstrucció
del 20%, tindrà poca influència en el senyal que arriba a la recepció, però si
l'obstrucció ja arriba al 40% la pèrduda de senyal ja serà considerable.
 9.- INFLUÈNCIA DE LA ZONA FRESNEL EN UN ENLLAÇ

El radi de l'elipsoide que configura la zona de Fresnel bé donat per la fòrmula

següent:
 
r=17,32∗ d1∗d2/d∗ f 
 
d1= distància a l'obstacle des del transmisor [km]
d2 = distància a l'obstacle des del receptor [km]
d = distància entre transmissor i receptor [km]
f= freqüència [Ghz]
r= radi [m]
 9.- INFLUÈNCIA DE LA ZONA FRESNEL EN UN ENLLAÇ

Si l’objecte està en el centre entra l’antena emissora i receptora (d1=d2), alesho-

res la fòrmula del radi quedaria:

r=17,32∗ d /4f 

i el radi mínim perquè al menys el 60% quedi lliure d’obstacles seria:

 
r 60 percent=10,4∗d /4f 
 9.- INFLUÈNCIA DE LA ZONA FRESNEL EN UN ENLLAÇ

Quan la distància entre l'emissor i el receptor és important cal considerar la

corbatura de la terra, la qual cosa fa que s'introdueixi un factor K, que afecta al
radi de la zona de Fresnel. A continuació es mostra una taula on es relaciona el
l’altura que hauria de tenir la zona Fresnel en funció de la corbatura de la terra.
 9.- INFLUÈNCIA DE LA ZONA FRESNEL EN UN ENLLAÇ
En el receptor s’ha de considerar el marge de senyal que ens queda, per la qual
cosa tindrem:

Marge de senyal en el receptor = (Senyal rebuda ) – (Sensibilitat del receptor)

 
De tota manera no és suficient que el senyal sigui superior a la sensibilitat
del receptor (la sensibilitat és un paràmetre que ens indica el valor mínim de
potència que fa falta per tenir una bona recepció o tassa de bits rebuda), sinó
que ens cal tenir un marge suficient per tal que la relació senyal soroll (SNR)
sigui la adient. Un requeriment típic és que SNR sigui d’uns 16dB per a una
transmissió a 11Mbps i de 4dB per a 1Mbps.

També cal fer esment que l’ús dels amplificadors no compensa les pèrdudes en
el cablejat, de tota manera cal tenir clar que no poden canviar les
característiques del senyal, ja que tant amplifica el seu nivell com el del soroll,
per la qual cosa és millor la utilitzacio intel.ligent de les antenes i una alta
sensibilitat en el receptor, que aplicar la força bruta de l’amplificació.
 10.- AMPLIFICACIÓ DE SENYAL COM DE SOROLL

A continuació es mostra la influència que té un amplificador en el senyal, on es

pot veure que s’amplifica tant el senyal com el soroll.
 10.- AMPLIFICACIÓ DE SENYAL COM DE SOROLL

En les següents fotos es mostra a influència que pot fer sobre el senyal un
amplificador dolent, no selectiu.

Per altra banda cal també tenir en compte altres factors que influeixen per tal
de tenir un bon enllaç com són: estructures de ferro, i edificacions amb
superfícies humides o dipòsits, o les condicions ambientals com pluja o neu. El
que es evident és que una cosa són els càlculs teòrics i una altra cosa és la
situació pràctica.
 
Per últim dos conceptes importants en quan al funcionament d’un radio-enllaç:
Les pèrdudes en l’espai lliure són proporcionals al quadrat de la distància i
també són proporcionals al quadrat de la freqüència del senyal de ràdio.
Duplicar la potència és igual a suma +3dB, així com reduir la potència a la
meitat és igual a restar -3dB.
 11.- PROGRAMA RADIOMOVILE
Pels càlculs teòrics hi ha programes informàtics que ens fan la feina per la
creació d’un radio-enllaç, com pot ser el programa RadioMobile.

Ràdio Mobile és un programa de simulació de ràdio enllaços gratuït que ens

serveix per operar dins del rang de 20 MHz a 20 GHz, basat en el model de
propagació ITS (Irregular Terrain Model). El programa és d'ús lliure i ens permet
predeterminar el rendiment d'un radionlaç. Amb aquest programa aconseguim
tenir una visió molt aproximada de com funcionarien els nostres equips, gràcies
a la seva representació sobre mapes topogràfics.

Amb aquest programa podem realitzar els càlculs i obtenir totes les dades
necessaries per realitzar radioenllaços funcionals i abandonar la tediosa tasca
que resulta de fer-ho manualment, a través de les cartes topogràfiques. El
programa fa servir cartografia i mapes fets per satèl·lits.

Sitio Oficial RadioMovile: http://radiomobile.pe1mew.nl/?Welcome…

Descàrrega del programa Radiomovile:
http://blog.e2h.net/2009/11/27/instalando-radio-mobile-para-predecir-el-rendimiento-de
Demo aplicació RadioMovile:
http://blog.e2h.net/2010/01/17/calculando-un-enlace-de-radio-punto-a-
punto-con-radio-mobile/