Joan Albert Villalonga Mir

13/06/2022

Resum del vídeo

El tema principal del vídeo és la demostració i explicació dels principis de la hidrodinàmica
magnètica, aquests principis són importantíssims dins el nostre dia a dia, ja que és gràcies a ells
que funcionen els motors o que podem generar electricitat amb generadors.

La hidrodinàmica magnètica es basa en com el moviment de partícules carregades, com ara

electrons, genera un camp magnètic. Nosaltres per convenció per a descriure aquest camp usem
la regla de la mà dreta, on el dit polze és la trajectòria de l'electró i la resta de dits simules les
línies de camp.

El funcionament d'un motor és molt senzill, consisteix en el moviment generat per la repulsió
de camps magnètics dins un circuit tancat pel qual és movent electrons. Si es col·loquen dos
conductors paral·lelament i s'uneixen per un conductor és que passarà és que en el circuit que
es forma per mor de les repulsions donades per les orientacions dels camps magnètics (regal de
la mà dreta) el conductor perpendicular intentarà fer-se enfora del circuit, generant així un
moviment i a més els tubs paral·lels també intentaran allunyar-se un de l'altre. Si els tubs
tinguessin forma circular el conductor perpendicular descriuria una trajectòria circular. El
principal problema és la intensitat necessària per a generar forces prou potents per tant, els que
es fa en la realitat és usar espires les quals augmenten el cap generat a més també s'usa un
imant permanent, ja que així el producte de camps és major.

El procés per a crear un motor pot ser invertit fent passar el conductor (part perpendicular els
tubs paral·lels) a través d'un gran camp magnètic generat per un imant permanent, aquest fet
produirà un moviment en els electrons que es traduirà en un corrent elèctric, obtenint així un
generador.

El fet és que el conductor perpendicular no és necessari que sigui un cable sinó que pot ser un
fluid, aquí és on entra la hidrodinàmica magnètica. En el vídeo es fa la demostració amb una
dissolució aquosa de sal, en el cas de la dissolució salina a causa de la massa dels ions és molt
elevada es requereix una gran quantitat de força per a generar un moviment significatiu. La força
generada és proporcional al corrent aplicat i al camp magnètic com es demostra en el vídeo, ja
que canviant l'imant per un altre de major potència el moviment de l'aigua augmenta, fins al
punt on en un petit segment es produeix la hidròlisi de la mateixa (gràcies als elevats corrents
aplicats).

Com s'ha explicat anteriorment el motor i el generador segueixen els mateixos principis i són
invertibles, el vídeo demostra que un fluid en moviment pot generar corrent. El principal
problema és que els fluids iònics tenen una conductivitat pèssima per tant, per obtenir corrents
significatius es requeriria velocitats molt elevades, camps magnètics molt potents i tubs molt
estrets, llavors la solució més senzilla és canviar el fluid per un amb major conductivitat, com ara
els metalls líquids.

En el vídeo s'usa un aliatge d'Indi, Bismut, Estany i Liti, a causa de les propietats dels metalls el
punt de fusió resultant és inferior que la dels mateixos metalls, ja que aquests interfereixen
entre ells, per tant es fona una temperatura de 136 °F (58 °C), aquest tipus d'aliatges rep el nom
de metalls eutèctics. A més, com s'explica en el vídeo, és substancialment més segura, ja que no
conté mercuri, gal·li ni cadmi. Normalment, aquest material es fa servir per a la fabricació de
motlles perquè és fàcil de fondre.

1
 Joan Albert Villalonga Mir
13/06/2022

En el vídeo es fa el mateix muntatge que amb l'aigua salada, un cop s'aplica un mínim de voltatge
el corrent generat és molt elevada i el metall líquid tot i ser molt més dens que l'aigua és capaç
de pujar la mateixa pendent i generar corrents molt més grans (de fet en el final del circuit es
veu com surten espurnes). Aquesta capacitat de moure metalls s'usa al voltant del món com a
mètode de refredament (com ara de reactors nuclears), sobretot s'usa en mecanismes en el qual
no es volen parts mòbils, com pistons, que puguin fer-se mal bé a causa de les elevades
temperatures.

Tot i que els experiments anteriors s'han camps magnètics creats per imants permanents, però
sabem que grans corrents també poden generar grans camps magnètics. Per a demostrar això
en el vídeo es fa el següent muntatge: una font d'alimentació es connecta a una bateria
electrolítica, la qual emmagatzemarà grans quantitats d'energia, la bateria es connecta a un
sistema inusual s'anomena SCR i funciona com a rectificador per a controlar el flux de corrent a
través d'una "porta" la qual és l'encarregada d'activar el pas de corrent entre l'ànode i el càtode.;
en l'estat normal d'apagat, el dispositiu restringeix el flux el corrent i Quan el corrent entre la
porta i el càtode excedeix un cert llindar, el dispositiu s'activa i condueix el corrent entre ànode
i càtode. Això provoca una ràpida i potent descàrrega sobre un circuit de dos tubs connectats
amb un filament en l'extrem superior. Un cop ocorre la descàrrega el camp magnètic és tant
potet entre els dos tubs (ja que és proporcional al quadrat de el corrent que passa a través seu)
que genera la suficient força per a allunar-los un de l'altre (s'ha de dir que el filament també rep
una força d'empenta cap a dalt, però és contrarestada pel pes dels tubs). Com es veu en el vídeo
amb dos voltatges diferent (un el doble de l'altre) la separació que s'obté entre els tubs és
substancialment diferent (ja que la força generada és proporcional al quadrat del corrent, per
tant si la dupliquem obtindrem 4 vegades més força).

El mecanisme explicat anteriorment és bastant similar a l'usat per a operar una "railgun" (canó
electromagnètica). Si es connecta una soda i es mesura la velocitat de descàrrega, s'observa que
amb 100 V la descàrrega es produeix en una sis mil·lèsima de segon, la qual cosa és
impressionant i genera grans forces, però i aquí ve el problema amb fer-ho a gran escala, grans
forces signifiquen grans pressions i en un canó de mida real les pressions són de centenars de
quilograms per metre quadrat, la qual cosa dificulta construir un canó estable, ja que si la fase
que hi ha entre els dos raïls no fa contacte perfecte en algun punt el sistema sencer podria
explotar a més si té massa resistència al moviment de les càrregues creant espais buits amb aire
que es convertirien en plasma, la qual cosa provocaria grans pèrdues d'energia i una elevada
probabilitat que explotés tot el sistema. Aquí és on entra la hidrodinàmica magnètica on s'usa
metall líquid com a conductor, ja que gràcies a la seva alta capacitat conductora (com s'ha
demostrat anteriorment) no provocaria grans inconvenients, l'única problemàtica, segons la
milícia d'estats units, és el preu del sistema, però el procés pareix prometedor.

Un altre dels grans problemes a solucionar és la capacitat de descàrrega que té la bateria, ja que
per alimentar un mecanisme tan potent com aquest son necessaris gran nombre de bateries, i
el que molta gent fa (youtubers o programes de televisió) és connectar petites bateries en
paral·lel, si seguim aquesta lògica i fem uns càlculs senzills prenent de mostra el sistema mostrat
en el vídeo, la bateria que es fa servir a 100 V emmagatzema 25J els quals descarrega en una sis
mil·lèsima part d'un segon, per tant, el projectil que es llancés emprant aquesta mateixa
proporció viatjaria a una velocitat mitjana de 3000 m/s (si es viatja mig metre) i una velocitat
màxima de 6000 m/s, això és velocitat d'òrbita i és irreal, és moltíssim més elevada que la
velocitat a la qual els vertaders canons electromagnètics disparen. Aquest fet es deu al fet que
es descarrega tota l'energia molt ràpid sobresaturant el circuit, cosa que provoca grans pèrdues

2
 Joan Albert Villalonga Mir
13/06/2022

o que el mateix projectil exploti, per a solucionar això el que es fa és una xarxa formadora de
polsos que s'encarrega de descarregar les bateries possibles, però no abans que el projectil surti
del dispositiu, això ocorre gràcies a induccions que es creen dins la xarxa que alenteix el pols el
temps suficient perquè el projectil viatgi la distància del canó. A part si es connecten les bateries
en paral·lel els corrents generades indueixen altres corrents dins les bateries, però en sentit
contrari les quals destrueixen el sistema impedint que es puguin realitzar més d'un tir.

Resolució de l’activitat
Aquest procés és el que es descriu en el vídeo quan es parla del funcionament d’un motor, on
un conductor (no te perquè ser metall com es mostra en el vídeo amb diferents fluids
conductors) sofreix un desplaçament, degut a la força magnètica resultant dels camps magnètics
presents en el tram en forma de “U”. Llavors si fem una sèrie de suposicions, con que B= cte i
v=cte, podem deduir com és la diferència de potencial.

𝐹⃗ = 𝐹⃗𝐸 + 𝐹⃗𝐵

On 𝐹⃗𝐸 = 𝑞𝐸⃗⃗ i 𝐹⃗𝐵 = 𝑞(𝑣⃗ × 𝐵

⃗⃗), llavors per a conèixer les direccions de B, v i F usem la regla de la
mà dreta.

Com v i B son perpendiculars el producte vectorial tan sols serà el producte dels mòduls dels
vectors

Per tat sabem que les càrregues sofreixen una força al llarg del fil conductor, aquest fet genera
un desplaçament de càrregues i per tant un camp elèctric que és el que emprarem per a calcular
la diferència de potencial.

Sabem que tan sols hi haurà desplaçament de càrregues mentre ⃗⃗⃗⃗⃗

𝐹𝐵 > 𝐹⃗⃗⃗⃗⃗ ⃗⃗⃗⃗⃗ ⃗⃗⃗⃗⃗
𝐸 i acaba quan 𝐹𝐵 = 𝐹𝐸 ,
per tant si substituïm podem trobar E.

𝑞𝐸 = 𝑞𝑣𝐵 → 𝐸 = 𝑣𝐵
Com B i v son constants la diferència de potencial es pot calcular com a:

∆𝑉 = ∫ 𝐸⃗⃗ · 𝑑𝑙⃗

com E és paral·lel a dl, el producte escalar serà el producte dels mòduls

∆𝑉 = ∫ 𝐸𝑑𝑙 → 𝐸 = 𝑐𝑡𝑒 → ∆𝑉 = 𝐸 ∫ 𝑑𝑙 → ∆𝑉 = 𝐸 𝑙

Si substituïm amb l’expressió de E:

∆𝑉 = 𝐵𝑣𝐿
On L és la longitud del conductor.