L’arc de Sant Martí és un fenomen òptic amb el que s’està bastant familiaritzat, i

no suposa cap misteri la seva causalitat.

La visualització d’un arc ja és prou complicada i poc comuna ja que, intervenen
diverses variables com ara, l’angle de la llum incident, la nostra posició, etc.
També s’han arribat a veure diferents arcs de Sant Martí en un mateix instant
que, s’han produït independentment i tampoc no amaguen cap secret.
Els arcs dobles, que presenten certes particularitats, sí que donen espai a un
parell de qüestions.
- Perquè el segon arc té els colors invertits?
- Perquè la zona entre els dos arcs és molt més fosca que el cel en general?
No obstant, l’arc que més particular de tots és l’arc bessó.
- Com és possible que d’un mateix arc es bifurqui i sorgeixin dos?
- És possible una combinació de tots dos tipus d’arcs, on el primari sigui
bessó i el secundari també?

El segon arc de sant Martí es forma a partir del raig solar que incideix a la part
inferior de la mateixa gota, i rebota dos cops a dins de la gota. Al patir dos
rebots, els raigs es creuen y surten en ordre invers. Per aquest motiu, els colors
surten invertits.
També, el que és més evident, la pèrdua d’energia que pateix a cada rebot fa
que sigui molt més dèbil que el primer. Aquests rebots també fan que l’angle de
sortida sigui major ja que, els raigs cobreixen més distancia i això el posiciona
superiorment al primer.
Entre els dos arcs, es troba una regió considerablement fosca. Els raigs de llum
incidents formen l’arc o il·luminen el cel que queda inscrit dins del primer arc, i
els raigs reflectits dos cops, formen el segon arc o il·luminen la part exterior.
D’aquesta manera, la regió interna queda més fosca.
Sempre s’ha treballat suposant que les gotes d’aigua atmosfèriques són
esfèriques. Aquesta creença impossibilitava conèixer el motiu pel qual es
produeixen els arcs bessons, però no el de la resta. Fa menys de 10 anys s’ha
descobert el perquè.
Les gotes de pluja s’aplanen a mesura que cauen degut a la resistència de l’aire.
Aquesta deformació augmenta a mesura que augmenta la mida de la gota, fins arribar
a tenir formes semblants a la d’una hamburguesa, anomenades “burgeroides”.
La combinació de dos tipus de pluja composades per gotes de mides diferents,
produeix arcs de S.M lleugerament deformats, que es combinen per formar l’arc bessó.

S’ha demostrat mitjançant simulacions, les que han permès resoldre aquest
dubte, que les gotes de mida més gran tenen formes no esfèriques que afecten a
l’arc primari però no al secundari. És a dir, si per la mescla de gotes no esfèriques
podria formar-se un arc primari que es bifurca, formant un arc bessó, pot tenir un
arc secundari sobreposat.