Quan hi ha nvols i mirem el cel entrem en el mn de la imaginaci i la fantasia.

Els nvols es mouen, sagrupen, es combinen o es desfan en un obrir i tancar dulls. La seva contemplaci ens ajuda a percebre la grandesa de lunivers, de la cincia i de la meteorologia.

Els nvols estn en perpetua evoluci i els veiem de moltes i variades formes. Per els classifiquem en diferents grups. El seu aspecte, color, brillantor, forma, textura i altura ens permet didentificar els diferents tipus de nvols.

La classificaci dels nvols d'acord a les seves caracterstiques fsiques i visuals, prov de LOrganitzaci Meteorolgica Mundial i v recollida en el treball International Cloud Atlas. Els noms cientfics dels nvols sn en llat, i n'existeixen quatre gneres fonamentals.

Nvols alts, per sobre dels 6000 metres daltura: Cirrus Cirrocmulus Cirrostratus Nvols mitjans, de 2000 a 6000 metres daltura: Altocmulus Altostratus Nimboestratus Nvols baixos, fins a 2000 metres daltura: Estrato-cmulus Estratus Cumulus Nvols de desenvolupament vertical, de 500 a 12.000 metres. Cumulo-nimbus Cmulus congestus

NVOLS ALTS
Cirrus: Sn nvols blanquinosos amb aspecte filaments, com si el cel estigus pintat amb pinzellades blanques sobre un fons blau. Si van cobrint el cel de mica en mica, solen indicar que es produir un canvi de temps en les properes 48 hores. Per si mateixos no provoquen pluges.

Cirrocmulus. Formen els anomenats nvols de cot fluix, expressi molt illustrativa de laspecte daquests nvols. Normalment, el cel s ple de petits nvols blancs sense ombres grises que recorden boles de cot fluix, o un ramat de cabretes. De vegades es poden veure associats als cirrus. Solen indicar que es comena a produir un canvi del temps en les properes 24 hores. De fet, hi ha un refrany que diu: Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi haur pastetes, sense precisar el temps que trigar a passar aix. Per si mateixos no provoquen pluges.

NVOLS MITJANS
Cirrostratus. Formen vels blanquinosos al cel. Se situen a gran altura, per damunt de les muntanyes. Poden donar lloc a halos irisats al voltant del Sol o de la Lluna. Precedeixen els nvols de pluja. Per si mateixos no provoquen pluges.

Altostratus. Donen lloc a un cel feblement cobert pel qual es filtren de manera tnue els raigs solars. El cel sol quedar griss, encara que de vegades deriven en formacions disperses que tan sols cobreixen el cel en part. Solen aparixer abans dun descens de temperatura i de pluges febles i manses.

Altocmulus. Tenen formes molt variables. Donen lloc a nvols fragmentats de diferents mides que formen fileres, i presenten ombres grises. Sn molt atractius i espectaculars, i de vegades deriven en nvols en forma de lent o ametlla que se solen apilar en capes. Solen precedir els perodes de xfecs moderats o, fins i tot, tempestuosos

NVOLS BAIXOS
Estratocmulus. Donen lloc a cels completament ennuvolats, per amb diferents tonalitats de grisos. Presenten ondulacions i rugositats arrodonides. No solen aportar pluges de consideraci.

NVOLS BAIXOS
Estratocmulus. Donen lloc a cels completament ennuvolats, per amb diferents tonalitats de grisos. Presenten ondulacions i rugositats arrodonides. No solen aportar pluges de consideraci.

Estratus. Cobreixen el cel duna boirina grisosa molt homognia. Poden arribar a produir precipitacions febles, encara que s freqent que els dies dhivern provoquin cels coberts sense que es produeixi cap mena de precipitaci tot i que donen un aspecte de plom al cel. En poques de bon temps, es formen a la nit i es dispersen durant les primeres hores del dia.

Cmulus. Apareixen a les hores de ms calor, a uns 800 m del sl, i tenen uns 300 m de gruix. Sn blancs i arrodonits, amb un aspecte semblant a una coliflor. Solen indicar bon temps, excepte quan evolucionen cap a cumulonimbus.

NVOLS DEVOLUCI
Nimbostratus. Nvols tpics de pluja. Originen precipitacions generalitzades i constants. Entapissen el cel de color gris i solen deixar pluges constants. A lhivern sn els nvols que produeixen nevades a les zones planes.

Cumulonimbus. Es formen grcies a un ascens rpid duna massa daire calent; a mesura que ascendeix, el vapor daigua es condensa, per continua pujant vertiginosament, fins que dna lloc a un nvol impressionant desenvolupat verticalment. Adopta un aspecte de torre, per la part alta del nvol es pot expandir cap als costats, i en aquest cas t un aspecte de fong o denclusa. La base del nvol s fosca. Des de lluny es veu com un nvol blanc imponent amb tonalitats blavoses, molt compacte. Sol produir tempestes, i fins i tot precipitacions molt violentes, amb llamps, trons i calamarsa. A la tardor sn molt freqents a la pennsula Ibrica.

Els alumnes de 1r dESO han agafat les seves mquines de fotografiar i han sortit a caar nvols. Aquest s el resum del seu treball collaboratiu.