abonançament

m.
Acció o efecte d’abonançar o d’abonançar-
se.

abonançar
v. intr. i pron.
Esdevenir bo el temps.

altocúmul
m.
Altocúmulus. De símbol Ac.

altocúmulus
m.
Núvol mitjà que constituïx un banc de
núvols de color blanc o gris compost per
elements en forma de cudols d’un diàmetre

a
aparent entre 1° i 5°. De símbol Ac.

altonúvol
m.
Núvol situat en la regió mitjana de la
troposfera: altocúmul o altostratus.

altoestrat
m.
Altostratus.

A
 anticorona
f.
altostratus Ombra aparent d’un
m. observador en la cima
Núvol mitjà que constituïx d’una muntanya amb el sol
un banc de núvols de color darrere seu, projectada com
blanc o gris i d’aspecte un efecte de difracció sobre
estriat. De símbol As. un núvol o banc de boira i
voltada de cercles acolorits.
anemometria
f. arc de Sant Martí ( o del
Conjunt de tècniques de cel, o iris)
mesura per a determinar les m.
característiques dinàmiques Fenomen meteorològic
de l’aire. consistent en l’aparició d’un
arc lluminós que presenta
aQemomètric en bandes concèntriques els
adj. colors de l’espectre, i que es
Relatiu o pertanyent a produïx quan una cortina de
l’anemometria. gotes d’aigua en forma de
pluja, de boirina, de ruixada,
anticicló etc, és il·luminada pel Sol.
m.
Àrea d’alta pressió arcus
baromètrica que sol m.
provocar un temps clar. Complement d’un cúmulus
o d’un cumulonimbus, en
anticiclòlisi forma de rodet horitzontal
f. arquejat, dens i fosc, amb
Esvaïment d’una circulació el contorn esquinçat, situat
anticiclònica. a la part frontal baixa d’un
núvol.
anticiclònic-a
adj.
Relatiu o pertanyent a
l’anticicló.

3
b
B balancímetre
m.
Radiòmetre per a mesurar el balanç de
radiació d’una superfície plana.

bar
m.
Unitat internacional de pressió equivalent
a 100.000 pascals, usada per a mesurar la
pressió atmosfèrica. De símbol bar.

barògraf
m.
Baròmetre, generalment aneroide, que
porta acoblat un mecanisme de registre que
permet dibuixar sobre un gràfic la corba de
la variació de la pressió atmosfèrica segons
el temps.
barograma
m.
Gràfic obtingut amb un
barògraf.
baròmetre
m.
1. Instrument per a mesurar
la pressió atmosfèrica.
2. Baròmetre aneroide.
Baròmetre en què les
variacions de la pressió
atmosfèrica es mesuren
per les deformacions que
experimenta una capsa de
parets flexibles o un tub
enrotllable on s’ha produït
el buit. 3. Baròmetre de
mercuri. Baròmetre en
què la pressió atmosfèrica
equilibra la pressió exercida
per una columna de mercuri.
barometria
f.
Part de la física que tracta
de la mesura de la pressió
atmosfèrica.
baromètric -a
adj.
1. a. Relatiu o pertanyent
al baròmetre. b. cambra
baromètrica. Espai comprés
entre l’extrem tancat del tub
i el menisc del mercuri en
un baròmetre de mercuri.
2. Indicat pel baròmetre.
Altura baromètrica.
barotermògraf
m.
Instrument que registra
alhora les variacions de
pressió i de temperatura.
barotropia
f.
Estat d’un fluid en què les
superfícies de densitat o
de temperatura constant
coincidixen amb les
superfícies de pressió
constant.
barrera
f.
Nuvolada atapeïda que
cobrix una part extensa de
l’horitzó.
5
basca
f.
Calor forta i espessa, que dificulta la
respiració.

basseta
f. pl.
Núvols xicotets, redons i blanquinosos que
segons la gent amenacen pluja.

batut
m.
Ruixat.

bioclimàtic-a
adj.
Relatiu o pertanyent a la bioclimatologia.

bioclimatologia
f.
Branca de la climatologia que estudia
la relació que s'establix entre el clima i
els organismes vius al llarg de períodes
representativament llargs.

biometeorologia
f.
Estudi de les relacions entre els fenòmens
meteorològics i els processos biològics que
afecten el conjunt d’organismes vius.

blancor
f.
Rosada blanca.
blaneig
1. m. Ablaniment del temps,
especialment el que precedix
les nevades. 2. m. Vent que
fon la neu.
blanejar
1. v. intr. Ablanir el temps;
moderar-se el fred. 2. v. intr.
Bufar blaneig. 3. v. intr.
Fondre’s la neu.
boira
f.
1. Fenomen atmosfèric que
es produïx quan una porció
d’aire, d’extensió més o
menys gran, porta en
suspensió partícules d’aigua,
provinents de la condensació
del vapor de l’atmosfera,
en densitat suficient perquè
la visibilitat siga inferior
a un quilòmetre. 2. banc de
boira. Boira compacta
que s’estén horitzontalment
al llarg d’alguns centenars de
metres. 3. boira baixa
(o terrera, o plana, o
assolada, o aterrada). Boira
de radiació de baix nivell que
es forma particularment
a les valls. 4. boira encelada.
Capa de boira que no és
en contacte amb el sòl.
5. boira pixanera (o plora-
nera, o roïnera, o de borra).
Boira de la qual cau una
precipitació apreciable en
forma de gotes finíssimes.
6. boira d’advenció.
boira causada pel refreda-
ment d’una massa d’aire
càlid amb la part inferior
humida quan passa damunt
d’una superfície freda.
7. boira gebradora. Boira
formada per gotes d’aigua
que es congelen i es
depositen sobre els objectes
amb què entren en contacte.
8. boira marítima. Boira
d’advenció causada per
l’entrada d’una massa d’aire
continental càlid sobre el
mar.
boirada
f.
Boira d’una gran extensió.
7
boirassa
f.
Boira molt espessa.

boirat
m.
Nuvolat.

boirenc -a
adj.
Relatiu o pertanyent a la boira.

boirim
m.
Boirina

boirina
f.
Enterboliment de l’aire causat l’aigua
que absorbixen els nuclis de condensació
existents en l’atmosfera.

boirós -osa
adj.
Cobert de boira, amb boira.

boirum
f.
Boira amb presència de contaminants
atmosfèrics d’origen industrial, que
és conseqüència de la gran concentració
de partícules de pols i de fum
que, en actuar com a nuclis de
condensació, provoquen la
condensació de vapor d’aigua,
fins i tot en el cas que la
humitat relativa de l’aire siga
molt inferior al 100%. boreal
adj.
bolutxada 1. Del nord, relatiu o pertan-
f. yent al nord. 2. Que cau
Ruixat. al nord, septentrional. Aurora
boreal.
bombatge
f. bòrees
Fluctuacions de la columna m.
del baròmetre de mercuri, Vent del nord.
causades per ratxes de vent o
per moviments del suport. borralló
m.
bonança Floc de neu.
f.
1. Estat tranquil de la mar. borrasca
2. Temps bo de temperatura f.
suau, seré i tranquil. Vent fort acompanyat
de pluja, de neu o de pedra.
bonancenc -a
adj. borrascada
Caracteritzat per la bonança. f.
1. a. Vent impetuós
acompanyat de pluja o granís.
b. Pertorbació atmosfèrica
caracteritzada per vents
forts, pluges abundants i
un descens de la pressió
atmosfèrica. c. Borrasca de
neu. Nevada forta.

9
borrascall
m.
Caiguda de xicotetes volves de neu, xicoteta
nevada que amb treballs cobrix la terra.

borrascós-osa
adj.
Que causa borrasques, en què es produïxen
borrasques, propens a borrasques. Vent
borrascós. Regió borrascosa.

borrascosament
adv.
D’una manera borrascosa.

borrasquejar
v. intr.
Fer temps borrascós.

borrasquer-a
adj.
De borrasca ( dit del vent).

borrim
m.
Pluja menuda.

borrimejar
v. intr.
Ploviscar.

borrufa
f.
Temps núvol i gelat en què
la boira es resol en volves de
neu emportades pel vent.
borrufada
f.
Tempesta de vent i de neu.
borrufar
v. intr.
Nevar i fer vent alhora.
borrufejar
v. intr.
Borrufar.
bossa d’aire
f.
Porció d’aire atmosfèric
menys dens que el del
voltant que provoca en les
aeronaus una disminució
de la sustentació,
acompanyada d’un descens
brusc si no és compensada.
botorn
m.
Aire calent, sufocant, que fa a
vegades a l’estiu.
brisa
f.
1. Vent de mar a terra i de
terra a mar que s’alça a
les costes després de l’eixida o
de la posta del sol. Vent
de periodicitat diària originat
al litoral pel calfament
diferencial de la superfície
de la terra respecte a la del
mar i, a l’interior, pel
calfament diferencial entre la
muntanya i la vall. 2. brisa
de mar. Brisa diürna que
bufa des de la mar cap a terra.
3. brisa de muntanya. Brisa
nocturna que bufa des de la
muntanya cap a la vall.
4. brisa de terra. Brisa noctur-
na que bufa des de la terra
cap a la mar. 5. brisa de
vall. Brisa diürna que bufa des
de la vall cap a la muntanya.
11
brisaina
f.
Vent gelat i moll que bufa a les matinades
d’hivern.

brisca
f.
Aire molt fi i fred.

brisot
m.
Brisa forta.

brisquet
m.
Vent molt fred que talla la cara.

broma
f.
1. Boira, especialment poc espessa. 2. broma
seca. Broma que no humiteja les superfícies
amb què està en contacte. 3. Núvol.

bromada
f.
1. Multitud de bromes, boirada. 2.
Nuvolada.
bromall
m.
Cada un dels fragments
d’un núvol o de boira que es
desfà s’esvaïx.

bromallada brufada
f. f.
Conjunt de bromalls o Bromes que es formen a
bromallons. la cima de les muntanyes i
baixen ràpidament desfent-
bromalló se en aigua o pedra.
m.
Xicotet bromall. bruixó
m.
bromassa Granís.
f.
Boirassa. bruixonada
f.
bromeig Granissada.
m.
Broma o boira lleugera, poc brusca
espessa. f.
Brusquina.
bromitja
f. brusquejar
Calitja, boirina. v. intr.
Caure brusca.

brusquina
f.
Pluja menuda.

brusquinejar
v. intr.
Caure brusquina.

13
c
bufor
f.
Soroll llunyà precursor de la pedregada.

busnada
f.
Conjunt de núvols que amenacen pluja.

C cabasset
m. pl.
Núvols distribuïts en xicotetes capes
blanques.

calabruix
m.
Neu en forma granular. Granís.

calabruixa
f.
Calabruix. Granís.

calabruixada
f.
Precipitació en forma de calabruix.
Granissada.
 caldejament
m.
1. Acció de caldejar. 2. Efecte
de caldejar.
calabruixar
v. intr. caldejar
Caure calabruix. Granissar. v. tr.
Calfar, especialment el sol
calabruixó (la terra, l’ambient).
m.
Calabruix lleuger. Granissol calent -a
adj.
calabruixonada 1. Que té una temperatura
f. elevada, relativament a la del
Calabruixada lleugera. cos humà. 2. Que produïx
una sensació de calor.
calabruixonar
v. intr. calentor
Caure calabruixó. f.
Granissolar. Qualitat de calent.

calamarsa calfor
f. f.
Granís. Calor que fa o emet un cos
en combustió, un cos
calamarsada que està a una temperatura
f. superior a la del medi que
Granissada. l’envolta.

calamarsejar càlid -a
v. intr. adj.
Granissar. Habitualment calorós. Un
clima càlid.
calamarsó
m.
Granissol.

15
calima
f.
Calitja.

calimós
adj.
Calitjós.

calina
f.
Calitja, calor bascosa, xafogor, basca.

calitja
f.
1. a. Opacitat de les capes inferiors de
l’atmosfera produïda per partícules de pols,
de sal, de fum, etc., que disminuïxen la
visibilitat. 2. Xafogor, basca.

calitjós-osa
adj.
Amb calitja.

calm -a
adj.
Encalmat, tranquil.

calma
f.
1. Estat de l’atmosfera quan la velocitat del
vent és inferior a un nuc. b. Estat
de la mar quan no hi ha onades. c. Calmes

equatorials. Vents molt
suaus que bufen en algunes
regions entre els alisis dels
dos hemisferis.
calor
f.
1. Sensació experimentada
per l’organisme quan
la temperatura ambiental
és elevada o amb motiu
d’un estat febril. 2. fer calor.
Haver-hi, en un lloc, una
temperatura ambiental
elevada, especialment ser
elevada la calor atmosfèrica.
calorada
f.
1. Calor forta.
2. Acalorament.
calorejar
v. intr.
Fer calor.
calorós -osa
adj.
Que fa sentir calor.
calvus
adj.
Dit de l’espècie de núvol
del gènere cumulonimbus,
en què algunes protube-
ràncies del cim perden les
característiques pròpies
del cumulonimbus i es-
devenen una massa blanca
amb estries verticals.
canícula
f.
Període d’unes quatre a
sis setmanes que comprén
una part de juliol i gran part
de l’agost, durant el qual
sol fer molta calor.
canicular
adj.
Pertanyent a la canícula.
canigonenc
m.
Vent procedent del Canigó.
cap de núvol.
m.
Núvol fragmentat del qual
cau una gotellada.
17
capillatus
adj.
Dit de l’espècie de núvol del gènere
cumulonimbus, amb formes estriades que
configuren al cim la figura d’una enclusa
o d’una cabellera extensa.

caputxa.
m.
Núvol paràsit en forma de còfia que a
vegades se situa al cim de les muntanyes
altes.

capvesprol
m.
Vent fluix marí que bufa al capvespre.

castellanus
adj.
Dit de l’espècie de núvol del gènere cirrus,
cirrocúmulus, altocúmulus o estratocúmulus,
que té protuberàncies al cim.

castellera
f.
Acumulament de núvols; castell.

catabàtic-a
adj.
Dit del vent descendent.
catavent
m.
Instrument rudimentari
que servix per a indicar la
direcció del vent.

ceilòmetre
m. cerç
Aparell per a mesurar m.
l’altura de la base d’un Vent fred del nord-oest.
núvol.
cerçada
cel f.
m. Cerç fort.
Part de l’espai que apareix
com una volta sobre la Terra cerFinyol
circumscrita per l’horitzó. m.
Cerç molt suau.
celeste
adj. cianòmetre
Del cel. m.
Aparell per a mesurar la
cell blavor del cel.
m.
Cella. cicló
m.
cella 1. Sistema de vent en rotació
f. de caràcter tempestuós.
Núvol prim, allargassat, 2. Àrea de baixa pressió. De
que es posa al cim de les símbol C.
muntanyes, a l’horitzó, etc.
ciclogènesi
f.
Fenomen d’iniciació
o d’identificació d’una
circulació ciclònica.

19
ciclòlisi
f.
Fenomen d’esvaïment d’una circulació
ciclònica.

ciclznic-a
adj.
1. Pertanyent a un cicló. 2. De la naturalesa
d’un cicló.

cirriforme
adj.
Semblant a un cirrus.

cirrocúmul
m.
Cirrocúmulus. De símbol Cc.

cirrocúmulus
m.
Núvol alt que constituïx un banc de
núvols de color blanc format per
elements disposats regularment d’un
diàmetre inferior a 1° i es compon quasi
exclusivament per cristalls de gel. De
símbol Cc.

cirrós -osa
adj.
1. Que té cirrus. 2. Cobert de cirrus o de
cirrostratus.

cirrostrat
m.
Cirrostratus.
cirrostratus
m.
Núvol alt que constituïx un
banc de núvols transparent
i blanquinós i es compon,
principalment, de cristalls de
gel. De símbol Cs.
cirrus
m.
Núvol de textura fibrosa
generalment blanc, que
es forma a una altura
ordinàriament compresa
entre 6.000 i 10.000 metres
format per partícules de gel.
De símbol Ci.
clar -a
1. adj. Dit del temps, del cel,
etc. serens. 2. Que deixa
passar la claror per intervals,
que no és compacte. 3. En un
seguit de coses, lloc on alguna
d’estes és interrompuda,
on apareixen clars.
clariana
f.
Xicotet espai seré entre
núvols.
clima
m.
1. a. Conjunt de condicions
atmosfèriques pròpies d’una
regió, especialment en tant
que afecten la vida animal
i vegetal. b. clima equatorial.
Clima humit i calorós
característic de les terres
pròximes a l’equador.
c. clima mediterrani. Clima
caracteritzat per una
estació seca i càlida a l’estiu i
una altra d’humida i freda
a l’hivern. d. clima mega-
tèrmic. Clima caracteritzat per
temperatures càlides.
e. clima mesotèrmic. Clima
caracteritzat per temperatures
moderades. f. clima micro-
tèrmic. Clima caracteritzat per
temperatures fredes.
g. clima monsònic. Clima regit
pel sistema de vents del
monsó. 2. Qualsevol de les
21
zones en què es dividix la Terra,
compresa entre dos paral·lels tals que de
l’un a l’altre hi ha una diferència de
mitja hora en la durada del dia més llarg de
l’any (vint-i-quatre climes entre l’equador
i cada cercle polar).

climàtic -a
adj.
Relatiu o pertanyent al clima.

climatòleg -òloga
m. i f.
Persona versada en climatologia.

climatologia
f.
Ciència del clima, que estudia els fenòmens
que el produïxen, els seus elements, la seua
distribució sobre la superfície de la Terra i
la influència sobre els éssers vius.

climatològic-a
adj.
1. Relatiu o pertanyent a la climatologia. 2.
Climàtic.
climograma
m.
Diagrama en què són
representades les dades
de temperatures (ordenades)
i precipitacions (abscisses)
mensuals d’una localitat.
congestus
adj.
Dit de l’espècie de núvol
del gènere cúmulus, que té
una espessor vertical gran
i protuberàncies nombroses
al cim.
contraalisis
adj.
Vents de les capes altes
de l‘atmosfera que es formen
a l’equador i que es mouen
en sentit oposat als dels
vents alisis.
cordonada de Sant
Francesc
f.
Temporals que se solen
produir al principi de la
tardor i que fan perillosa la
navegació.
corona
f.
Cercle de llum pàl·lida que
envolta a vegades el disc del
Sol o de la Lluna.
corrent
m.
Massa fluida, com l’aigua, el
vent, la lava, etc., que es mou
contínuament en una certa
direcció; el moviment d’esta
massa.
cremar
v. tr.
L’ardor del sol, afectar
les plantes o les flors,
especialment després d’una
gelada.
cúmul
m.
Cúmulus. De símbol Cu.
cumulonimbus
m.
Núvol baix de gran dimensió
vertical que sobrepassa la
tropopausa ocasionalment,
que té el cim fibrós
23
generalment en forma d’enclusa i es
compon de gotetes d’aigua a la part baixa
i de cristalls de gel a la part alta.

d
De símbol Cb.

cúmulus
m.
Núvol baix de contorn ben delimitat, que
es desenvolupa verticalment en forma de
protuberàncies i que es compon de gotetes
d’aigua a la part baixa i de cristalls de gel a
la part alta. De símbol Cu.

D
dendrocronologia
f.
Ciència que, basant-se en l’estudi dels
anells de creixement dels arbres, establix
una cronologia i obté dades climàtiques i
ecològiques de temps passats.

depressió atmosfèrica
f.
Nucli de baixes pressions amb un diàmetre
entre 500 i 2.000 quilòmetres. De símbol D.

desert
m.
Regió terrestre de clima
àrid, amb menys de 200
mil·límetres de preci-
pitacions a l’any, no coberta
per la neu ni pel gel i,
quasi sense coberta vegetal.
desèrtic-a
adj.
1. Relatiu o pertanyent al
desert. 2. Que presenta
característiques de desert.
desertificació
f.
Degradació d’un territori en
desert per causes humanes,
com els incendis provocats,
males pràctiques agrícoles,
la sobrepastura, etc.
desertització
f.
Acció natural de desertitzar
o de desertitzar-se.
desertitzar
v.
1. tr. Convertir en desert. 2.
pron. Convertir-se en desert.
dia
m.
1. a. Temps que dura la
claror del sol o interval entre
una nit i la següent. b. a la
caiguda del dia. Quan
comença a fer-se de nit.
c. a punta de dia Quan co-
mença a fer-se de dia.
d. apuntar (o clarejar, o
rompre, etc.) el dia (o fer-se
de dia) Eixir el sol, començar
a haver-hi claror. 2. Temps
atmosfèric agradable, referit
a un dia determinat. Fer
un bon dia. Aclarir-se el dia.
diluvi
m.
Pluja extremadament
intensa.
diluviada
f.
Ruixat molt fort.
25
 diluviar
v. intr.
Ploure a bots i barrals.

dorsal
f.

e
En el relleu isobàric, prolongació de les
altes pressions d’un anticicló. De símbol d.

duplicatus
adj.
Dit de la varietat de núvol del gènere
cirrus, cirrostratus, altocúmulus,
altostratus o estratocúmulus, que forma
capes de núvols d’altituds similars i de
vegades parcialment barrejades.

E emagrama
m.
1. Diagrama termodinàmic en el qual les
àrees determinades per una corba tancada
són proporcionals a les energies.
2. Diagrama termodinàmic les coordenades
del qual són la temperatura absoluta i el
logaritme neperià de la pressió.
embatol
m.
Ambat suau.

embat emplugencat-ada
m. adj.
Impuls del vent. Emplujat.

emboirament emplujar-se
m. v. pron.
1. Acció d’emboirar o Posar-se plujós.
d’emboirar-se. 2. Efecte
d’emboirar o d’emboirar-se. emplujat
adj.
emboirar Plujós.
v.
1. tr. Omplir o cobrir de encalmar-se
boira. 2. pron. Cobrir-se de v. pron.
boira. Tornar-se, esdevenir, el
temps, la mar, etc., calm.
emboirat-ada
adj. encalmat -ada
Cobert de boira. adj.
Tornat calm, assossegat.
embromar-se
v. pron. encapotar
1. Emboirar-se. v. pron.
2. Ennuvolar-se. Cobrir-se, el cel, de núvols
foscs de pluja.
embromat-ada
1. adj. Boirós, nuvolós. enclusa
2. m. Nuvolat. f.
Incus. Complement d’un
núvol del gènere
cumulonimbus en forma
d’enclusa.

27
ennuvolar
v.
1. pron. Cobrir-se de núvols el cel.

ennuvolat-ada
1. adj. Cobert de nuvols. 2. m. Conjunt de
núvols que cobrixen el cel.

eòlic-a
adj.
1. Dit de l’acció erosiva del vent produïda
per les partícules que aquest porta en
suspensió. 2. Dit de l’energia del vent que
pot ser transformada en treball o electricitat
mitjançant un aerogenerador.

equatorial clima
m.
Clima humit i calorós característic de les
terres pròximes a l’equador.

equinocci
m.
1. Qualsevol dels dos temps de l’any en què
el Sol, en el seu moviment aparent, passa
per l’equador i en què el dia i la nit
són d’igual durada en tots els punts de la
Terra. 2. equinocci de primavera Temps en
què el Sol passa pel primer punt del signe

d’àries, allà pel 21 de març. 3.
equinocci de tardor
(o d’autumne). Temps en què
el Sol passa pel primer punt
del signe de libra, allà pel
23 de setembre.
equinoccial
adj.
1. Relatiu o pertanyent a un
equinocci o als equinoccis.
2. línia equinoccial. Equador
terrestre.
espissatus
adj.
Dit de l’espècie de núvol del
gènere cirrus, que té una
aparença grisosa quan
s’observa en direcció al Sol,
a causa de la seua gran
espessor òptica.
est
m.
Vent que ve de l’est, llevant.
estabilitat
f.
Superposició regular de
les capes atmosfèriques
en ordre decreixent de
densitats.
estació
f.
1. Cadascuna de les quatre
divisions de l’any
(primavera, estiu, tardor,
hivern) compresa entre un
equinocci i un solstici.
2. estació meteorològica.
Instal·lacions i instruments
destinats a l’obtenció de
mesures quantitatives dels
fenòmens meteorològics.
estiu
m.
Estació de l’any, entre la
primavera i la tardor, que a
l’hemisferi nord comença
el 21 de juny, solstici d’estiu,
i acaba el 23 de setembre,
equinocci de tardor;
a l’hemisferi sud comença el
21 de desembre i acaba
el 21 de març.
29
estiuenc -a
adj.
Pertanyent a l’estiu, estival.

estiuet
m.
Diminutiu d’estiu emprat en l’expressió
estiuet de Sant Martí. Sèrie d’alguns
dies de bon temps i relativa calor que se sol
esdevenir després dels primers
freds, al voltant de la festa de Sant Martí
(11 de novembre).

estival
adj.
Relatiu o pertanyent a l’estiu.

estrat
m.
Estratus. De símbol St.

estratiformis
adj.
Dit de l’espècie de núvol del gènere
cirrocúmulus, altocúmulus o
estratocúmulus, que té forma de capa
horitzontal extensa.
estratocúmul
m.
Estratocúmulus. De símbol
Sc.
estratocúmulus
m.
Núvol baix que integra
un banc de núvols blanc o
gris, format per elements
en forma de cudols,
generalment molt foscos,
que poden cobrir tot el
cel, d’un diàmetre aparent
superior a 5°. De símbol Sc.
estratopausa
f.
Zona límit que separa
l’estratosfera de la
mesosfera, que s’establix
entre els 45 i 50 quilòmetres
d’altitud.
estratosfera
f.
Regió de l’atmosfera
terrestre, situada entre la
troposfera i la mesosfera,
que s’estén entre uns 12 i uns
40 quilòmetres d’altitud.
estratosfèric -a
adj.
Relatiu o pertanyent a
l’estratosfera.
estratus
m.
Núvol baix que forma
una capa uniforme d’una
extensió horitzontal
relativament gran, semblant
a una boira però no tocant
a terra. De símbol St.
exosfera
f.
Capa superior de l’atmosfera
de la Terra, la pressió
de la qual assolix els valors
mínims.
31
f
F fagony
m.
Fogony.

febrerada
f.
Colp de temps barrejat de pluja i granís.

februra
f.
Temps rúfol.

fibrat-ada
adj.
Fibratus.

fibratus
adj.
Dit de l’espècie de núvol del gènere cirrus
o cirrostratus, que apareix aïllat o en forma
de vel prim, format per
filaments que no acaben en
forma de ganxo.
firmament
m.
Volta celeste.
flòbia
f.
Floc de neu.
floc
m.
Petita porció de neu, volva,
borralló.
floccus
adj.
Dit de l’espècie de núvol
del gènere cirrus,
cirrocúmulus o altocúmulus,
que apareix aïllat en forma
de ganxo, amb una aparença
de cúmulus i una base
escantellada, sovint acom-
panyada per una virga.
flòcul
m.
Formació semblant a un
núvol, més o menys brillant,
observable a la fotosfera
quan és observada amb llum
monocromàtica corres-
ponent a la ratlla K del calci.
foc de Sant Elm
m.
Meteor igni que es veu a
vegades en nits de tempestat
en els extrems d’objectes
punxeguts.
fogony
m.
Vent càlid i sec que fon la
neu.
föhn
1. m. Vent càlid i sec que
bufa a sotavent d’una
serralada. També anomenat,
als Pirineus, fagony,
fogony o traganeu. 2. ona de
föhn. Ona que es forma per
damunt de la regió on
es produïx el föhn.
3. efecte föhn. Fenomen que
es produïx quan un vent
humit remunta una carena
muntanyenca de tal manera
que, al costat de sobrevent,
es formen núvols i a
l’altre costat hi ha un
augment de temperatura
de l’aire i un descens de la
humitat relativa.
33
follet
m.
Ventada que arremolina la pols.

foranell
m.
Vent que bufa de mar cap a terra.

fotosfera
f.
Capa de la superfície del Sol d’on provenen
quasi totes les radiacions solars que
arriben a la Terra.

fractocúmul
m.
Fractocúmulus.

fractocúmulus
m.
Cúmulus esfilagarsat de contorns variables
i aspecte blanquinós i opac.

fractonimbus
m.
Nimbus de vores molt esquinçades i com
desfent-se, que corre sovint per davall d’un
nimbus més alt i més important.

fractostrat
m.
Fractostratus.
 fredolic -a
adj.
Fredolí.

fredor
fractostratus f.
m. 1. Qualitat de fred. 2. Fred.
Estrat esfilagarsat que canvia
de forma molt ràpidament. fredorada
f.
fractus 1. Gran fred. 2. Període
adj. de temperatures molt baixes
Dit de l’espècie de núvol associat amb la invasió de
del gènere estratocúmulus masses d’aire polar o
o cúmulus, format per tires continental.
irregulars amb una aparença
escantellada. fredorejar
v. intr.
fred -a Fer fred.
1. adj. Que té una
temperatura sensiblement fredorós -osa
més baixa que la del adj.
cos humà. 2. m. a. Sensació 1. Que fa sentir fred. Un dia
produïda per la pèrdua fredorós. 2. Que sent fred.
de calor. Tenir fred. Patir
fred. b. Temps fred; absència fredós -osa
relativa de calor. Fer fred. adj.
Que tira a fred.
fredejar
v. intr. fresc-a
Fer més aviat fred. 1. adj. Moderadament fred,
que produïx una sensació
fredolí -ina de frescor. 2. adj.
1. adj. Molt sensible al fred. Agradablement fred.
2. m. Tremolor de fred, 3. f. Temps fresc. 4. f. Fred
calfred.

35
moderat, especialment agradable quan hom
té calor. Fer fresca. Prendre la fresca.

frescor
f.
Qualitat de fresc.

fresquejar
v. intr.
Fer fresca.

g
front
m.
Superfície teòrica que separa dues masses
d’aire de característiques diferents,
especialment en llur temperatura i humitat.

frontogènesi
f.
Formació d’un front.

frontolisi
m.
Esvaïment d’un front.

G
galerna
f.
Vent molt fort, ràpid i intermitent que sol
donar-se en situacions de NW al golf de
Gascunya i que normalment
va acompanyat d’una
borrasca amb un descens de
la pressió molt fort.
garbí
m.
Vent del SW o del SSW. Vent
del sud-oest.
garbinada
f.
Vent fort de garbí.
garbinejar
v. intr.
Fer vent de garbí. Tendir, un
vent, a bufar de garbí.
garita dels instruments
f.
Construcció destinada
a allotjar instruments
de meteorologia per
a preservar-los de
pertorbacions.
gebrada
f.
1. Acció de gebrar. 2. Efecte
de gebrar.
gebrador
adj.
Que produïx gebre.
gebrar
v. intr.
Gelar-se la rosada.
gebre
m.
Rosada gelada. Cristalls de
gel que en temps de fred es
depositen, provinents de la
boira, principalment sobre
superfícies verticals, sobretot
a les puntes i a les arestes dels
objectes.
gelar
v.
1. a. tr. Fer esdevenir gel.
b. pron. Esdevenir gel.
c. pron. p. anal. Gelar-se l’oli.
d. intr. Solidificar-se l’aigua
dels reguerons, de les
basses, etc., a causa d’un
refredament de l’aire
ambient. 2. a. tr. Fa un fred
que gela les mans.
b. pron. Esdevenir fred com
el gel. c. gelar-se de fred
(o simplement gelar-se) Tenir
molt de fred. 3. intr. Fer un
fred intensíssim. 4. fig. a. tr.
37
Aquella nova ens va gelar la sang. b. pron.
Se’m va gelar el cor, quan m’ho van dir.

gelat -ada
1. adj. a. Convertit en gel. b. Fred com
el gel. c. estar gelat de fred (o simplement
estar gelat) Tenir molt de fred.

gèlid -a
adj.
Fred com el gel, geliu.

gelina
adj.
Gelada intensa.

geliu -iua
adj.
Fred com el gel.

gelor
f.
Fredor intensa, qualitat de gèlid o geliu.

glaç
m.
1. Gel. 2. p. ext. Fred intensíssim.

glaça
f.
Gelada.
 gota
f.
glaçada 1. Glòbul líquid; petita
f. quantitat d’un líquid que cau
Gelada. formant una massa esfèrica
o esferoïdal. Gotes de
glaçador-a pluja. 2. caure (o fer) gotes.
adj. Caure gotes de pluja molt
Que glaça. disseminades, començar a
plovisquejar. 3. caure quatre
glaçar gotes. Ploure escassament.
v. intr. i pron. 4. gota freda. Depressió
Gelar. atmosfèrica tancada a la
part mitjana i alta de la
glaçat -ada troposfera, constituïda per
adj. una cèl·lula d’aire fred que
Gelat. s’ha separat de la seua zona
d’origen, ha davallat de
globus aerostàtic latitud i ocasiona una gran
m. inestabilitat atmosfèrica
Aeròstat sense motor que que pot donar lloc a
consistix, en essència, precipitacions molt intenses.
en un receptacle que conté
un gas més lleuger que gotaina
l’aire (hidrogen, heli, etc.) f.
que s’eleva a causa de la Cadascuna de les gotes
força ascencional i que sol grosses que cauen en
anar proveït d’una barqueta començar a ploure.
per a portar tripulants,
instruments, etc. goteig
m.
golfada 1. Acció de gotejar. 2. Efecte
f. de gotejar.
Mal temps i mala mar que
radiquen en un golf o en
procedixen.

39
gotejar
v. intr.
1. Degotar. 2. Caure gotes.

gotellada
f.
Pluja de curta durada, de gotes grosses i
espaiades.

gotellim
m.
Plovisqueig.

gotellimar
v. intr.
Plovisquejar.

granets de gel ( o de glaç)

m.
Granissol.

granís [pl. -issos]

m.
Grans xicotets de gel, transparents o
translúcids, procedents de la condensació
del vapor d’aigua atmosfèric.

granissa
f.
Granís.

granissada
f.
Precipitació en forma de granís.
granissar
f.
Caure granís.
gregal
granissó m.
f. Vent del nord-est.
Granissol.
gregalada
Granissol. f.
m. Vent fort del nord-est.
Granís lleuger, de grans molt Gregal fort.
menuts.
gregalejar
granissolada v. intr.
f. Fer vent de gregal. Tendir,
Granissada. un vent, a bufar de gregal.

granissolar
v. intr.
Granissar
grau
m.
1. Cadascuna de les
divisions iguals, numerades
d’una escala com la d’un
termòmetre, d’un aeròmetre,
etc. 2. Unitat de mesura
de temperatura. Els més
importants són el grau
Celsius, el Fahrenheit i el
Reaumur.
grop
m.
Nuvolada tempestuosa
congriada sobtadament.
a. grop d’aigua. Ram o colp
d’aigua. b. grop de vent.
Colp de vent. c. vent de grop.
Vent que porta tempesta.
gropada
f.
1. Tempesta congriada
sobtadament. 2. Colp de vent
i d’aigua impetuós.
halo
m.
Corona lluminosa blanca
o irisada que apareix

41
h
envoltant un cos lluminós, especialment el
Sol o la Lluna, i que resulta de la reflexió,
refracció o difracció de la seua llum. També
anomenat corona o rogle.

H
hemisferi
m.
Cadascuna de les dues parts de l’esfera
terrestre separades pel pla fictici de
l’equador.

heterosfera
f.
Capa esfèrica de l’atmosfera, per
damunt dels 80 quilòmetres d’altitud,
en què la composició de l’aire varia de
manera significativa com a resultat de
la fotodissociació d’alguns dels seus
components.

hídric -a
adj.
Relatiu o pertanyent a l’aigua.

hidrologia
f.
Ciència que tracta de les
aigües. Hidrologia fluvial,
hidrologia marina.
hidrològic -a
adj.
Relatiu o pertanyent a la
hidrologia.
hidrometeor
m.
Meteor aquós, resultat de la
condensació, precipitació o
congelació del vapor d’aigua
a l’atmosfera.
hidrometeorologia
f.
Branca de la meteorologia
que estudia els productes
de congelació de l’aigua,
de la condensació o de la
sublimació del vapor d’aigua
presents a l’atmosfera.
hidromorf -a
adj.
Dit del sòl o de l’horitzó
sovint saturats d’aigua.
hiemal
adj.
Relatiu o pertanyent a
l’hivern. Hivernal.
hietograma
m.
Gràfic en què es registra la
quantitat d’aigua caiguda per
unitat de temps.
higròmetre
m.
Aparell per a mesurar la
humitat atmosfèrica.
higrometria
f.
Part de la física que té per
objecte la determinació de la
humitat.
higromètric -a
adj.
1. Relatiu o pertanyent a
la higrometria. 2. Determinat
per l’higròmetre.
higroscopi
m.
Aparell que posa de manifest,
amb poca precisió, les
variacions d’humitat de l’aire.
43
higroscòpia
f.
Higrometria.

higroscòpic -a
adj.
1. Relatiu o pertanyent a l’higroscopi.
2. Que absorbix ràpidament la humitat
atmosfèrica.

hivern
m.
Estació de l’any, entre la tardor i la
primavera, que a l’hemisferi nord comença
el 21 de desembre, solstici d’hivern,
i acaba el 21 de març, equinocci de prima-
vera; a l’hemisferi sud comença el 21 de
juny i acaba el 23 de setembre.

hivernacle efecte
m.
Escalfament de l’atmosfera i de la
superfície d’un planeta que s’esdevé pel fet
que l’atmosfera deixa penetrar la
radiació solar (d’ona curta) i reté la terrestre
(radiació infraroja, d’ona llarga).

hivernal
adj.
Relatiu o pertanyent a l’hivern.

hivernenc -a
adj.
1. Pertanyent a l’hivern. 2.
Que és molt sensible al fred
de l’hivern.
horitzó
m.
1. a. Circumferència de
l’esfera terrestre que
limita la part de la superfície
visible des d’un punt.
b. Part de superfície terrestre
limitada per aquesta línia.
2. Capa diferenciable del sòl
de textura, estructura
i composició homogènies i
característiques.
humidímetre
m.
Aparell utilitzat per
a mesurar, generalment a
través d’una sonda, la
humitat del sòl.
humiditat
f.
Humitat.
humit -ida
adj.
Lleugerament o modera-
dament cobert o impregnat
d’aigua o d’un altre líquid.
humilis
adj.
Dit de l’espècie de núvol
del gènere cúmulus, que té
poca extensió vertical i
una aparença plana.
humitat
f.
1. Qualitat d’humit, estat
d’allò que és humit.
2. Element meteorològic que
fa referència a la quantitat
de vapor d’aigua contingut a
l’atmosfera.
huracà
m.
1. Cicló tropical a la mar
Carib. 2. p. ext. Vent d’una
gran violència.
huracanat
adj.
Que té la violència d’un
huracà. Vents huracanats.
45
i
I incert (temps)
Temps variable.

incus
m.
Complement de núvol del gènere
cumulonimbus que té forma d’enclusa.

innivació
f.
1. Acció d’innivar-se. 2. Efecte d’innivar-se.

innivar-se
v. pron.
Cobrir-se de neu un lloc.

innivat-ada
adj.
Cobert de neu i sotmés als seus efectes.
interval
m.
Espai entre dues coses.
Interval nuvolós.
intortus
adj.
Dit de la varietat de núvol
del gènere cirrus, format
per filaments encorbats
irregularment i de vegades
entrellaçats.
ionosfera
f.
Capa superior de l’atmosfera
terrestre que s’estén entre
els 80 i els 300Km d’altitud
en valors mitjans, caracte-
ritzada per la ionització dels
gasos.
ionosfèric-a
adj.
Relatiu o pertanyent a la
ionosfera.
irrupció(atmosfèrica)
f.
Invasió d’una massa d’aire
fred d’origen polar després
del pas d’una família de
ciclons.
isalālòbara
f.
Línia que unix en un mapa
sinòptic els punts que
tenen la mateixa variació
de la pressió atmosfèrica
durant un període de temps
determinat.
isalālohipsa
f.
Línia que unix en un mapa
sinòptic els punts que
tenen la mateixa variació
de l’altitud d’una superfície
isobàrica durant un període
de temps determinat.
isalālopotencial
f.
Línia que unix en un
mapa sinòptic els punts
que tenen la mateixa
variació del geopotencial
durant un període de temps
determinat.
isalāloterma
f.
Línia que unix en un mapa
sinòptic els punts que tenen
47
la mateixa variació de la temperatura
de l’aire durant un període de temps
determinat.

isòbar -a
adj.
Que denota la mateixa pressió.

isòbara
1. adj. Dit de la línia que unix els punts
que tenen una pressió atmosfèrica igual,
després de reduir-la al nivell del mar.
2. f. Línia isòbara.

isobàric -a
adj.
1. Isòbar. 2. Relatiu o pertanyent a les
isòbares.

isocasma
adj. i f.
Dit de la línia que unix en un mapa
sinòptic els punts que tenen la mateixa
freqüència anual de visibilitat d’aurores
damunt la superfície terrestre.

isòcron -a
1. adj. Dit dels moviments que tenen
igual període. 2. adj. i f. Dit de la línia que
unix els punts de la superfície terrestre
en els quals s’esdevé un fenomen al mateix
temps. 3. isòcrona de tempesta f. Línia que
unix els punts per on passa la mateixa
pertorbació atmosfèrica a la mateixa hora.
 que tenen la mateixa
quantitat de precipitació
isocronisme durant un període de temps
m. determinat. 2. f. Línia
Qualitat d’isòcron. isohieta.

isògon -a isohipsa
adj. i f. adj. i f.
Dit de la línia que unix Dit de la línia que uneix els
els punts on el vent punts de la superfície
té la mateixa direcció terrestre amb la mateixa
relativament als punts altitud.
cardinals.
isolínia
isògRna f.
adj. Nom donat a cadascuna de
1. Es diu de la línia que unix les línies que unixen en un
punts isògons. mapa punts on el valor d’un
2. Línia que unix punts element determinat és el
isògons. mateix.

isogònic -a isoquimen -ímena

adj.
Relatiu o pertanyent a les
isògones.
isohèlia
adj. i f.
Dit de la línia que unix els
punts amb la mateixa durada
d’insolació en un període
determinat.
isohieta
1. adj. Dit de la línia que
unix en un mapa els punts
1. adj. Que té la mateixa
temperatura mitjana a
l’hivern. 2. adj. i f. Dit de
la línia que unix els punts
que tenen la mateixa
temperatura mitjana a
l’hivern.
isòter -a
adj.
Que té la mateixa
temperatura mitjana a
l’estiu.

49
 isòtera
adj. i f.
Dit de la línia que unix els punts de la
superfície terrestre que tenen la mateixa
temperatura mitjana a l’estiu.

isoterm -a
1. adj. Que té la mateixa temperatura.

l
2. adj. i f. Dit de la línia ideal que unix en un
mapa els punts de la superfície de la Terra
que tenen la mateixa temperatura en
un moment donat o la mateixa temperatura
mitjana durant un cert període.

isotèrmic -a
adj.
1. Isoterm. 2. Relatiu o pertanyent a les
isotermes.

L lacunosus
adj.
Dit de la varietat de núvol del gènere
cirrocúmulus, altocúmulus o
estratocúmulus, que forma una capa prima
de núvols, de vegades en forma de retalls,
amb forats distribuïts
regularment, de manera
semblant a un rusc.

lenticularis llampada
adj. f.
Dit de l’espècie de núvol Esclat de llum viu i
del gènere cirrocúmulus, instantani.
altocúmulus o estrato-
cúmulus, que té forma de llampar
llentilla. 1. v. intr. Rellampegar.
2. v. tr. Tocar, un llamp, algú
lidar o alguna cosa.
m.
Radar meteorològic que llampat-ada
utilitza senyals de làser. adj.
Tocat del llamp.
llamp
m. llampec
1. Descàrrega elèctrica que m.
es produïx entre dos núvols, 1.Rellamp, resplendor viva i
entre diferents parts d’un molt breu originada
mateix núvol o bé entre en produir-se un llamp.
el núvol i terra. 2. llamp 2. Llampec de calor. Llampó.
globular. Presenta la forma
d’un globus de foc i es llampegadera
desplaça lentament, com f.
si flotara en l’aire. Llampegadissa.
3. llamps en rosari. Alineació
de llamps globulars, de llampegadissa
tal manera que semblen un f.
rosari de foc. Seguit de llampecs.

llampegant
adj.
Que llampega.

51
llampegar
v. intr.
Rellampegar.

llampegueig
m.
1. Acció de llampeguejar. 2. Llampegadissa.

llampeguejar
v. intr.
Rellampegar.

llampó
m.
Llampec del qual hom no sent el tro.

llebeig
m.
Vent càlid de component de component
SW. També anomenat garbí.

llebetjada
f.
Vent fort de llebeig. Garbinada.

llebetjol
m.
Llebeig suau.

llegany
m.
Núvol prim que deixa passar amb
intermitències els rajos de sol.
 llevantol
m.
Vent suau de llevant.

llisó
m.
lleganyós -osa Núvol xicotet després d’un
adj. nuvolat.
Es diu del cel ple de lleganys.
llum
llevant f.
m. 1. Agent físic, una de les
1. Est, orient. 2. Nom formes d’energia, que
aplicat a tots els vents de és capaç d’impressionar
component est. els òrgans de la vista i que
permet de veure els cossos.
llevantada Llum reflectida. Un raig
f. de llum. Llum solar. 2. llum
Vent fresc i fort de zodiacal.
component NE, que du
pluges fortes, mal temps i Lluminosita
temporal a la mar. f.
Lluminositat feble i difusa
llevantejar que hom observa a la part de
v. intr. ponent del cel després del
Fer vent de llevant. Tendir crepuscle vespertí, i a la part
un vent a bufar de llevant. de llevant poc abans de l’alba.

llevantí -ina llumenetes de sant Elm

adj. f.
Relatiu o pertanyent al Foc de sant Elm.
llevant.

llevantitxol
m.
Llevantol.

53
m
M
magnetopausa
f.
Límit superior de la magnetosfera.

magnetosfera
f.
Capa superior de l’atmosfera de la Terra,
situada més amunt dels mil quilòme-
tres d’altitud, fins on arriba la influència
del magnetisme terrestre.

mamma
f.
Complement de núvol format per
protuberàncies que pengen.

mànega
f.
Tromba marina o de llac.

manoscopi
m.
Aparell emprat per a detectar variacions de
la pressió atmosfèrica.
mapa sinòptic
m.
Mapa geogràfic on es
representa la distribució
d’elements meteorològics
durant un període
de temps determinat
mitjançant figures, símbols
meteorològics o isolínies.
mar
f. [o m.]
1. a. Massa d’aigua salada que
cobrix una gran part de la
superfície de la Terra
(el 71%). b. Extensió d’aigua
salada considerada com
una xicoteta divisió de l’oceà,
més o menys tancada per la
massa continental.
Mar Mediterrània. 2. mar de
fons (o mar de fora, o mar
forana, o mar llarguera,
o mar de lluny) Ones que
són degudes a vents llunyans
o a vents que ja han minvat.
3. estat de la mar. Classe
i dimensions de les onades.
4. bona mar (o mar bonança,
o mar calma, o mar de dones)
Mar tranquil·la, no agitada.
5. haver-hi molta mar
(o mar desfeta [o grossa],
o mar brava) (o fer mala
mar) Mar molt agitada
per grans onades. 6. mar
arrissada (o mar rissada, o
mar ruada) Mar amb
xicotetes ondulacions
a la superfície. 7. mar de fons
(o de fora, o forana,
o llarguera, o de lleva, o de
lluny) Agitació procedent
d’alta mar i que romp
a la costa. És oposada al
tràngol. 8. mar de llamp.
Gran agitació de la mar
sobrevinguda sobtadament.
9. mar de sards. Mar grossa,
agitada, però sense arribar
a temporal. 10. mar grossa.
Mar molt agitada, amb
onades de consideració.
11. mar llarga. Estat de la
mar quan les ones són molt
amples però molt baixes.
12. mar picada. Estat de la
mar en què les ones esclaten
amb força i són curtes
i freqüents. 13. mar plana.
Mar calma, amb onades de
molt poca consideració.
14. mar podrida.
Mar completament plana
i transparent. 15. mar
55
vella. Estat de la mar quan les ones són
conseqüència d’un vent ja calmat.
16. Segons la procedència del vent, mar de
llevant, de xaloc.

marea
f.
1. Moviment cíclic alternatiu d’ascens
i de descens del nivell de l’aigua marina,
a causa de l’atracció gravitatòria del Sol i,
principalment, de la Lluna. 2. marea morta
(o de quadratura) Marea alta disminuïda
a causa de les atraccions gravitatòries
contrarestades de la Lluna i del Sol quan
es troben en quadratura. 3. marea negra.
Capa erràtica d’olis pesants que cobrix la
superfície de la mar o d’aigües continentals
a causa d’abocaments de petroli o de gasoil,
generalment per accident d’un vaixell
transportador o bé per l’erupció de pous
petrolífers mar endins. 4. marea roja.
Acumulació, en una àrea marina, d’un
nombre suficient de dinòfits per a fer que
l’aigua es torne rogenca i a vegades tòxica
per als organismes filtradors, per als peixos,
etc. 5. marea viva. Marea alta de gran
amplitud que s’esdevé quan les atraccions
gravitatòries de la Lluna i del Sol actuen en
una mateixa direcció.

mareal
adj.
Relatiu o pertanyent a la marea.

maregassa
f.
Estat de la mar quan les ones
són més grosses que en la
marejada i més menudes que
en la mar brava.
marejada
f.
Mar agitada, que no arriba
a temporal. Maror.
marejol
m.
Estat de la mar quan les
ones són més grosses
que en la mar arrissada i
més menudes que en
la marejada.
mareògraf
m.
Aparell per a enregistrar
les variacions del nivell de
la mar, especialment les
degudes a les marees.
mareòmetre
m.
Aparell per a mesurar
les variacions de les marees.
mareomotor -motriu
[o -motora]
adj.
1. Relatiu o pertanyent a
l’energia mareomotriu.
2. energia mareomotriu Tipus
d’energia renovable que és
fonamentada en l’oscil·lació
del nivell del mar en forma
aproximadament sinusoïdal a
causa de les marees.
mareta
f.
Moviment suau de les ones de
la mar bonança.
marinada
f.
Vent de la banda de mar.
marinejar
v.
1. intr. Semblar de mar o
mariner, tenir-ne algun tret
característic. 2. intr. Bufar
la marinada. 3. pron. Rebre la
marinada.
maror
f.
1. Mar amb onades que
oscil·len entre 0,5 i 1,25 m,
que constituïx el grau 3
57
de l’escala de Douglas. 2. forta maror.
Mar amb onades que oscil·len entre 1,25
i 2,5 m que constituïx el grau 4 de
l’escala de Douglas.

massa ( d’aire)
f.
Volum molt gran d’aire les propietats
físiques del qual són relativament
uniformes.

matablats
m.
Vent perjudicial als blats que sol bufar a
mitjan maig.

matacabra
m.
Granís.

mataquirro
m.
Granís menut.

mediambiental
adj.
Relatiu o pertanyent al medi ambient.

mediocris
adj.
Dit de l’espècie de núvol del gènere cúmulus,
amb una extensió vertical moderada
i protuberàncies xicotetes al cim.
meridional
adj.
Del sud, pertanyent al sud.

mesopausa
m. mestralejar
Zona límit superior de la v. intr.
mesosfera, que la separa de Fer vent de mestral. Tendir,
la termosfera. el vent, a bufar de mestral.

mesosfera mestraló
f. m.
Regió de l’atmosfera Vent mestral fluix.
terrestre situada entre
l’estratosfera i la termosfera, mestre
que s’estén entre uns 40 m.
i uns 80 quilòmetres Vent mestral.
d’altitud, i on la temperatura
decreix amb l’altitud. meteor
m.
mestral Fenomen atmosfèric.
m. Qualsevol fenomen produït
1. Nord-oest. 2. adj. i m. dins l’atmosfera de la Terra.
Vent descendent del NW. Meteors aeris, aquosos,
lluminosos, ignis.
mestralada
f. meteòric -a
Vent mestral fort. adj.
Pertanyent a un meteor o als
mestralada meteors.
f.
Mestral fort. meteoritzar
v.
1. tr. Produir meteorització.
2. pron. Rebre la Terra
l’acció dels meteors.

59
meteorògraf
m.
Aparell per a enregistrar simultàniament
diferents fenòmens atmosfèrics, com
ara la pressió baromètrica, la temperatura
de l’aire, el vent, la pluja, etc., durant
un període de temps determinat.

meteorografia
f.
Enregistrament de fenòmens meteòrics
mitjançant el meteorògraf.

meteorogràfic-a
adj.
Relatiu o pertanyent a la meteorografia o al
meteorògraf.

meteoròleg -òloga
m. i f.
1. Especialista en meteorologia. 2. Persona
que es dedica professionalment a la
meteorologia.

meteorologia
f.
Branca de la física que tracta de l’atmosfera
i dels seus fenòmens.

meteorològic -a
adj.
Relatiu o pertanyent a la meteorologia, als
meteors.

migjorn
m.
1. Migdia. 2. Sud. 3. Vent
del sud.
migjornada
f.
Vent fort de migjorn.
migjornejar
v. intr.
Fer vent de migjorn. Tendir,
un vent, a bufar de migjorn.
migjornell
m.
Vent fluix de migjorn.
mil·libar
m.
Unitat de pressió equivalent
a la mil·lèsima part del bar.
De símbol mbar.
miratge
m.
1. Il·lusió òptica causada per
la reflexió total de la llum
en la superfície de separació
de dues capes d’aire
diferentment calfades.
2. miratge inferior.
Miratge que s’observa
sobre extensions d’aigua o
sòls fortament calfats per
insolació, i en què la imatge
virtual es troba per davall de
l’objecte real. 3. miratge
superior. Miratge que
s’observa sobre una zona
nevada o sobre mars freds,
i en què la imatge virtual
es troba per damunt de
l’objecte real.
monsó
m.
1. Vent periòdic propi de
l’oceà Índic i de la costa
oriental de l’Àsia, que bufa
del sud-oest des del maig
fins al setembre i del
nord-est des de l’octubre
fins al desembre. 2. Vent que
bufa entre un continent
i l’oceà pròxim quan hi ha un
escalfament diferencial fort
entre l’un i l’altre i que forma
part de la circulació general
atmosfèrica.
monsònic -a
adj.
1. Relatiu o pertanyent al
monsó. 2. Clima monsònic.
Clima regit pel sistema
61
n
de vents del monsó, caracteritzat per
una alternança molt marcada entre l’estació
seca, que correspon a l’hivern i l’estació
plujosa, que correspon a l’estació
càlida i comporta els màxims de pluviositat
mundials.

N
nebulós -osa
adj.
Velat per núvols, cobert de boira o de
boirina; boirós.

nebulosament
adv.
D’una manera nebulosa, no gens lúcida.

nebulositat
f.
1. Qualitat de nebulós; substància nebulosa.
2. Estat d’emboirament. 3. Freqüència més
o menys gran de la boira.

nebulosus
adj.
Dit de l’espècie de núvol del gènere
cirrostratus o estratus, en forma de vel
o capa molt prima, en què no es poden
diferenciar detalls.
nefologia
f.
Estudi dels núvols.
nefòmetre
m.
Aparell per a mesurar la
nuvolositat.
nefoscopi
m.
Aparell per a mesurar la
velocitat de desplaçament
dels núvols.
neu
f.
1. Xicotets cristalls de gel
provinents de la congelació
de partícules d’aigua en
suspensió en l’atmosfera
i que cauen sobre la terra en
forma de volves o borrallons
blancs. Fondre’s la neu,
desfer-se. 2. fer neu. Nevar.
3. neu pels alts. Expressió
que s’usa per a indicar que,
pel fred que fa, deu haver-hi
neu a les muntanyes, o que
està a punt de nevar-hi.
4. neu congesta. Neu amb
bombolles d’aire barrejades
amb els cristalls de gel
que correspon a un estadi
intermedi entre la neu
i el gel. 5. neus perpètues.
Neu en llocs alts on la
temperatura no baixa mai
dels 0° i, per tant, no es fon.
6. neu primavera. Neu que
s’ha humitejat i constituïx
grànuls. 7. neu arena. Neu
que es diposita a tempe-
ratures molt baixes i que
té una consistència semblant
a l’arena seca i lleugera.
8. neu ventada. Neu que
pren una consistència densa i
empedreïda per l’acció
del vent en precipitar-se
o al poc temps d’haver-ho fet.
9. neu carbònica. Anhídrid
carbònic en estat sòlid,
de color blanc, que manté la
temperatura de -78,5°C en
ser sublimat a la pressió
atmosfèrica i que és emprat
com a refrigerant.
63
neueta
f.
Aiguaneu.

neula
f.
Boira.

neulós-osa
adj.
Boirós.

neutropausa
f.
Zona que separa la neutrosfera de la
ionosfera.

neutrosfera
f.
Capa esfèrica de l’atmosfera en què la
presència d’electrons lliures o ions no és
molt notable i s’estén des de la superfície
terrestre fins a la ionosfera.

nevada
f.
1. Caiguda de neu. 2. Quantitat de neu
caiguda damunt la terra d’una vegada.

nevar
v. intr.
Caure neu.

nevàs pl.-assos
m.
1. Nevada forta. 2. Arreplec, muntó de neu.
 nevós -osa
adj.
De neu, cobert de neu.

nevasquejar nevotejar
v.intr. v. intr.
Nevar lleugerament i amb Nevisquejar.
volves molt menudes.
nimbe
nevassa m.
f. Núvol baix, fosc i uniforme,
Nevada. amb vores esquinçades, del
qual sol caure pluja o neu.
nevassada
f. nimbós -osa
Nevada forta. adj.
Dit del cel cobert de nimbus.
nevassar
v. intr. nimbostrat
Nevar. m.
Nimbostratus.
nevassejar
v. intr. nimbostratus
Nevar. m.
Núvol baix que constituïx
nevat-ada un banc de núvols molt
adj. gris i d’espessor considerable
Cobert de neu. davall del qual hi ha
freqüentment núvols
neviscar esquinçats. De símbol Ns.
v. intr.
Nevisquejar.

nevisquejar
v. intr.
Nevar lleugerament.

65
nimbus
m.
Núvol baix, fosc, d’aspecte uniforme, del
qual cau pluja o neu. De símbol Nb.

nivi-nívia
adj.
De neu, blanc com la neu.

nivòmetre
m.
Instrument per a mesurar la quantitat de
neu precipitada.

nivós-osa
adj.
Dit del temps, del lloc, etc., abundant en
neus.

nivositat
f.
Quantitat de neu caiguda sobre un lloc,
mesurada en centímetres de gruix,
o expressada pel nombre de dies que
ha nevat.

núvol
1. a. m. Amàs de partícules d’aigua o
de gel formades per la condensació del
vapor aquós de l’atmosfera i que lleva la
transparència de l’aire.
Un núvol de pluja.
b. núvol accessori. Núvol
que acompanya altres
núvols més grans. c. núvol
alt. Núvol situat en el pis de
núvols que es troba entre els
3 i els 8 quilòmetres d’altitud
a les regions polars, entre
els 5 i els 13 quilòmetres a les
regions temperades i entre
els 6 i els 18 quilòmetres a
les regions tropicals.
d. núvol baix. Núvol situat
en el pis de núvols que es
troba entre la superfície
terrestre i els 2 quilòmetres
d’altitud. e. núvol mitjà.
Núvol situat en el pis de
núvols que es troba entre els
2 i els 4 quilòmetres d’altitud
a les regions polars, entre
els 2 i els 7 quilòmetres a les
regions temperades i entre
els 2 i els 8 quilòmetres a les
regions tropicals.
2. banc de núvols. Conjunt
de núvols de poca espessor
i del mateix gènere que,
situats aproximadament al
mateix nivell, cobrixen una
part del cel. 3. p. anal. Un
núvol de pols, de fum.
4. adj. Nuvolós, amb el cel
cobert o ple de núvols.
5. Dit del dia que presenta
una nuvolositat major d’una
octa i menor de set octes.
nuvolada
f.
Massa de núvols.
nuvolat -ada
1. adj. Nuvolós. 2. m. Núvol,
especialment si és espés
o d’extensió considerable.
nuvolós -osa
adj.
1. Cobert de núvols.
2. Format de núvols. Massa
nuvolosa.
nuvolositat
f.
1. Qualitat de nuvolós.
2. a. Extensió de cel cobert
per núvols. b. nuvolositat
parcial. Fracció de cel coberta
per un gènere determinat de
núvol. c. nuvolositat total.
Nuvolositat. 3. Freqüència
dels núvols.
67
o
O
observatori meteorològic
m.
Estació meteorològica.

ocàs
m.
Posta d’un astre, especialment del sol.

occident
m.
1. Punt de l’horitzó per on es pon el sol,
ponent. 2. Part de la Terra que mira
a ponent (oposat a orient).

occidental
adj.
Relatiu o pertanyent a l’occident.

octa
f.
Fracció igual a una octava part de la volta
del cel, que s’utilitza com a unitat de mesura
de la nuvolositat.

oest
m.
Vent que ve de l’oest, ponent.
opacus
adj.
Dit de la varietat de núvol
del gènere altocúmulus,
altostratus, estratocúmulus
o estratus, que forma una
capa de núvols que impedix
distingir el Sol i la Lluna.
oratge
m.
1. Vent, especialment vent de
terra. 2. a. Temps, estat de
l’atmosfera en un lloc i
un moment determinats.
b. acompanyar l’oratge. Fer
el temps que algú desitja.
c. alçar-se l’oratge. Aclarir-se,
escampar. d. girar-se l’oratge.
Canviar el temps.
oratgell
m.
Vent de terra.
oratjol
m.
1. Vent suau. 2. Vent de terra.
oratjós -osa
adj.
De vent, amb molt de vent.
orient
m.
1. Punt de l’horitzó per on
ix el sol, llevant. 2. La part de
la Terra que mira a llevant
(oposat a occident).
oriental
adj.
Relatiu o pertanyent a
l’orient.
oxigen
m.
Element no metàl·lic,
incolor, inodor, insípid, que
corre en estat lliure
en l’atmosfera i és un dels
components de l’aigua,
de símbol O i de nombre
atòmic 8.
ozó
m.
Forma al·lotròpica de
l’oxigen, corresponent a la
fórmula O3.
ozonòmetre
m.
Reactiu o aparell per
a determinar la quantitat
d’ozó present en l’atmosfera
o en una mescla gasosa.
69
 ozonometria
f.
Determinació de l’ozó present en
l’atmosfera o en una mescla gasosa.

ozonomètric -a
adj.
Relatiu o pertanyent a l’ozonometria.

p
ozonosfera
f.
Capa de l’atmosfera de la Terra que conté
una gran concentració d’ozó.

ozonosonda
f.
Instrument meteorològic que mesura les
variacions verticals de la concentració d’ozó
a l’atmosfera.

P paleoclima
m.
Clima de períodes geològics i històrics
anteriors a les mesures instrumentals
meteorològiques.
 pedregada
f.
pannus Precipitació en forma de
m. granís gruixut.
Núvol accessori que té
forma de capa contínua o de pedregat-ada
tires escantellades, situat adj.
per davall d’un núvol. Afectat per la pedra.

pantà baromètric pedruscada

m. f.
Àrea de pressió atmosfèrica Granissada, calamarsada.
relativament baixa, sense
diferències importants pedregar
de pressió d’uns punts als v. intr.
altres. Caure pedra, granissar.

paraselene
f.
Fenomen poc comú,
consistent en l’aparició
d’imatges de la Lluna, com
a conseqüència de la reflexió
lluminosa en els cristalls
de gel existents en les
capes nebuloses tènues i
elevades de l’atmosfera.
paraselènic
adj.
Relatiu o pertanyent a la
paraselene.
perlucidus
adj.
Dit de la varietat de núvol
del gènere altocúmulus
o estratocúmulus, que forma
una capa de núvols extensa
amb espais clars petits
que permeten de distingir el
Sol i la Lluna.
pertorbació atmosfèrica
f.
Alteració de l’estat de
l’atmosfera en el pas d’una
depressió.

pedra
f.
Granís gruixut.

71
pileus
m.
Núvol accessori que té forma de barret
i poca extensió horitzontal situat
per damunt del cim d’un cúmulus o d’un
cumulonimbus.

pirheliòmetre
m.
Instrument destinat a la mesura de la
radiació solar directa.

plafó solar
m.
Sostre.

ploguda
f.
Acció de ploure, pluja.

ploure
v. intr.
Caure l’aigua dels núvols en forma de gotes.

plovedor -a
adj.
Dit del temps en què plou freqüentment, del
país en què són freqüents les pluges, plujós.

plover -a
adj.
Plujós.
plovineig
m.
Plovisqueig.

plovinejar
v. intr.
Plovisquejar. plovisquejar
v. intr.
plovisc Ploure lleugerament i a gotes
m. menudes.
Pluja xicoteta, plovisqueig.
plovitejar
ploviscar v. intr.
v. intr. Plovisquejar.
Plovisquejar.
plugim
ploviscó m.
m. Pluja menuda.
Plovisqueig.
plugisser -a
ploviscol adj.
m. Inclinat a ploure. L’abril sol
Plovisqueig. ser plugisser, núvol de pluja.

plovisqueig
m.
Precipitació en forma de
gotes xicotetes i nombroses
que cauen de la boira o d’una
capa baixa d’estrats.
pluja
f.
1. Precipitació en forma de
gotes d’aigua que cauen dels
núvols. 2. núvol de pluja.
Nimbus. 3. pluja àcida.
Precipitació aquosa que
conté en dissolució els àcids
sulfúrics i nítrics produïts
per la combinació dels òxids
de sofre i nitrogen, despresos
en els processos industrials,

73
amb el vapor d’aigua atmosfèric.
4. pluja artificial. Precipitació estimulada
artificialment projectant neu carbònica,
iodur d’argent, etc., a la part superior dels
núvols, de manera que aquests elements
actuen com a nuclis de condensació.
5. pluja gelada. Capa de gel molt fina i
transparent, que cobrix el sòl o la superfície
dels cossos sòlids.

plujà -ana
adj.
1. De pluja. 2. Plujós.

plujada
f.
Pluja forta.

plujat
m.
Aiguat, xàfec fort.

plujós -osa
adj.
1. Dit del temps, de l’indret, etc., abundant
en pluges.2. Dit dels núvols que duen pluja.

pluvial
adj.
Relatiu o pertanyent a la pluja.
Especialment dit de l’aigua de pluja.
 temps. 2. Mesurament,
per mitjà del pluviòmetre, de
la pluja caiguda.

pluviomètric-a
adj.
Relatiu o pertanyent a
pluviògraf la pluviometria o al pluviò-
m. metre.
Pluviòmetre que enregistra
gràficament, d’una mane- pluvionivòmetre
ra contínua, les quantitats de m.
pluja caiguda. Pluviòmetre de gran
capacitat per a mesurar
pluviograma la pluja i la neu en llocs
m. deshabitats, difícilment
Ràfica on és representada la accessibles.
quantitat de pluja caiguda en
relació amb el temps. pluviositat
f.
pluviòmetre Quantitat de pluja.
m.
1. Instrument destinat a ponent
mesurar la quantitat de pluja m.
caiguda. 2. pluviòmetre Vent que bufa de l’oest i que
totalitzador. Pluviòmetre de sol ser molt càlid.
gran capacitat que permet
mesurar les pluges de llargs ponentada
períodes que es fa difícil f.
mesurar-les diàriament. Vent fort de ponent.

pluviometria
f.
1. Branca de la climatologia
que estudia la distribució
de les pluges en l’espai i en el

75
ponentejar
v. intr.
1. a. Fer vent de ponent. b. Tendir, un vent,
a bufar de ponent.

ponentol
m.
Vent fluix de ponent.

praecipitatio
f.
Complement de núvol del gènere
cumulonimbus, cúmulus, estratocúmulus,
nimbostratus o altostratus, en forma
de banda de precipitació que arriba a la
superfície terrestre.

precipitació
f.
Aigua que procedix de l’atmosfera i que
en forma líquida o sòlida es deposita sobre
la superfície de la terra.

precipitar
v.
1. tr. Condensar i fer caure en forma
de pluja, de neu. 2. pron. i intr. Sofrir una
precipitació.
predicció del temps
f.
Previsió del temps que farà
durant un període
determinat de temps primaveral
posterior, a partir de la adj.
informació meteorològica Relatiu o pertanyent a la
present, representada primavera.
sinòpticament en un mapa.
primaverenc-a
predictor adj.
m. i f. Primaveral.
Meteoròleg que realitza una
predicció meteorològica. protoalisi
m.
prester Vent que, a la regió
m. equatorial, bufa de llevant,
Massa d’aire animada d’un en lloc de bufar directament
ràpid moviment giratori dels tròpics a l’equador
que quan es forma a terra és segons el meridià, tal com
abrasador i quan s’origina hauria de bufar.
a la mar produïx una tromba
d’aigua. provença
m.
previsió del temps Dit del vent de gregal, del
f. nord-est.
Predicció del temps.
pulverímetre
primavera m.
f. Aparell destinat a mesurar
Estació tèbia que a la quantitat de pols suspesa
l’hemisferi nord correspon en l’aire.
als mesos de març, abril
i maig. pulvímetre
m.
Pulverímetre.

77
q
Q

r
quimiosfera
f.
Capa esfèrica de l’atmosfera lliure per
damunt dels 30 o 40 quilòmetres d’alçària,
on tenen lloc principalment les reaccions
fotoquímiques dels constituents atmosfèrics
provocades per la radiació solar incident.

R radiatus
adj.
Dit de la varietat de núvol del gènere
cirrus, altocúmulus, altostratus, estratocú-
mulus o cúmulus, format per bandes
amples i paral·leles que travessen el cel.
radiòmetre
m.
Aparell per a il·lustrar
certs fenòmens dels gasos
rarificats i de l’energia
radiant.

radiometria
f.
Mesurament d’una radiació
per mitjà del radiòmetre.
radiomètric -a
adj.
Relatiu o pertanyent
al radiòmetre o a la radio-
metria.
radiosonda
f.
Instrument meteorològic
que fa un sondatge
atmosfèric i transmet
la informació a terra
mitjançant una emissora
de ràdio.
ràfega
f.
Fluctuació del vent
en direcció i velocitat.
rafegada
f.
Ratxada.
raig verd
m.
Llambreig viu i instantani
que s’observa alguna vegada
en dies molt clars en
traspassar el Sol l’horitzó
de la mar: la vora inferior
del Sol apareix rogenca i la
superior verdosa.

radiosRndatge ramassada
m. f.
Instrument meteorològic Pluja abundant, forta,
destinat a l’estudi de encara que de poca durada.
les propietats de l’aire en Tamborinada.
l’altura.
ramassat
m.
Ramassada, ram d’aigua.

79
ratxa
f.
Bufada de vent.

ratxada
f.
Ratxa forta.

ratxar
v. intr.
Bufar a ratxes.

ratxejar
v. intr.
Ratxar.

ratxeta
f.
Ratxa no massa forta.

recalmó
m.
Disminució brusca del vent.

refredar
v. pron.
Esdevenir fred, més fred.

refrescar
v. intr.
Minvar la calor.
 remolinada
f.
Remolí de vent, de pols.

rigor
m.(o f.)
Duresa de la temperatura,
del clima, del temps d’hivern
o d’estiu, difícil de suportar.
reixiu
m. rigorós -osa
Rosada, humitat nocturna de adj.
l’atmosfera. Dit d’una temperatura, d’un
clima, etc., extrems, difícils
rellamp de suportar.
m.
Resplendor viva i molt rogle
breu originada en produir-se m.
un llamp. Corona. La lluna té rogle.

rellampegar roina
v. intr. f.
Fer rellamps. Plugeta fina, plovisqueig.

rellent roinar
m. v. intr.
Serena Roinejar.

remoixell roinejar
m. v. intr.
Remolí. Caure roina.

remolí
m.
Moviment giratori i ràpid de
l’aire, de xicoteta extensió.

81
rosada
f.
1. a. Humitat en forma de gotes líquides que
es formen per condensació directa del vapor
de l’aire sobre el sòl, la vegetació i altres
objectes, principalment durant la nit.
b. rosada blanca. Cristalls de gel que en
temps de fred es dipositen, provinents de la
boira, principalment sobre superfícies
verticals, sobretot a les puntes i a les
crestes dels objectes. 2. punt de rosada.
Temperatura de l’aire, per la qual la pressió
parcial del vapor d’aigua aconseguix la
saturació.

rostir
v. pron.
Tornar-se, les parts tendres dels vegetals,
d’un color fosc a causa d’una gelada.

rou
m.
Rosada.

rufa
f.
1. Tempestat de vent i pluja o neu en àrees
muntanyoses. 2. Nuvolada que anuncia
la rufa.
rufada
f.
Rufa, torb de muntanya.

rufaga
f.
Temps de vent i de neu.

rufagada
f.
Ventada violenta.

rufagós-osa
adj.
Amb vent fort. rufolós-osa
adj.
rufejar Rúfol.
v. intr.
Fer un temps rúfol, roí. ruixada
f.
rufera Ruixat.
f.
Torb de muntanya. ruixat
m.
rúfol -a Pluja molt forta, que dóna
adj. lloc a una precipitació de
Dit del temps núvol i curta durada i amb intervals
fred que amenaça pluja, de cel clar.
tempestat.
ruixim
m.
Plovisqueig. Plugim.

ruixó
m.
Ruixat.

83
 septentrió
m.
1. Nom donat indistintament a l’Óssa Major
o a l’Óssa Menor, pel fet de ser constituïdes
per estrelles visibles o trions. 2. Nord.

septentrional
adj.
1. a. Relatiu o pertanyent al septentrió.
b. Del nord, pertanyent al nord. Terres
septentrionals.

seré-ena
1. a. adj. Clar, lliure de núvols i boira.
b. m. Vent del NW o de ponent, sec
i generalment moderat o fort. c. f. Clap de
cel blau entre núvols, clariana.
d. f. Humitat de l’aire que hi ha en certes

s
nits serenes o després de la posta del sol.

serena
f.
1. Clap de cel blau entre núvols,
clariana. 2. Humitat de l’aire que hi ha en
certes nits serenes o després de la
posta del sol. 3. a. a la serena. A camp ras,
sense cobert, durant la nit. b. a sol
i serena. A la intempèrie.

S

serení
m.
Serena, rellent.
serenitat
f.
Qualitat de seré.
simun
m.
Vent molt calent, sec i
sufocant que bufa
ocasionalment sobre els
deserts d’Aràbia i d’Àfrica.
sirocco
m.
Vent calent de la
Mediterrània central
procedent del nord d’Àfrica.
Originàriament sec,
arriba a la Itàlia meridional
força humit.
sobrevent
m.
Costat d’on ve el vent,
especialment respecte a una
embarcació.
sodar
m. [angl. sodar, que prové
de la sigla SODAR ‘sound
detecting and ranging’]
Radar meteorològic que
utilitza senyals acústics.
solar
adj.
Pertanyent al Sol; que
procedix del Sol; mesurat pel
Sol. Corona solar. Any solar.
solarímetre
m.
Piranòmetre.
solstici
m.
1. Cadascun dels dos punts de
l’eclíptica més allunyats de
l’equador; temps en què
el Sol, en el seu moviment
aparent, passa per estos
punts. 2. solstici d’estiu.
Temps en què el Sol passa
pel primer punt del signe de
càncer, allà pel 21 de juny.
3. solstici d’hivern. Temps en
què el Sol passa pel primer
punt del signe de capricorn,
allà pel 21 de desembre.
85
 sonda
f.

t
Instrument que permet conéixer algunes
propietats de l’estat de l’atmosfera a l’altura.

sotavent
m.
Costat oposat al sobrevent.

subsidència
f.
Moviment descendent de l’aire d’una gran
extensió, en l’atmosfera; sol presentar-se en
situacions anticiclòniques.

T tamborinada
f.
1. Tronada lleugera. 2. Tempestat curta,
però forta, de pluja, vent i tronada.

tardor
f.
1. Estació de l’any, entre l’estiu i l’hivern,
que a l’hemisferi nord comença el 23
de setembre, equinocci de tardor, i acaba el
21 de desembre, solstici d’hivern;
a l’hemisferi sud comença el 21 de març
i acaba el 21 de juny. 2. En
meteorologia, part de l’any que
comprén els tres mesos de
setembre, octubre i novembre.
També primavera d’hivern.

tardorada
f. temperi
Temps, saó de la terra, collita, m.
etc., a la tardor. Mal temps, tempestat.

tardoral tempesta
adj. f.
Tardorenc. Tempestat.

tardorenc -a tempestat
adj. f.
Relatiu o pertanyent a la 1. Intensa borrasca local
tardor. que va associada a un
cúmulus o nimbus gros i
temperat -ada dens, on hi ha corrents
adj. ascendents d’aire molt forts.
Moderat, ni molt calent ni Forta agitació de la mar
molt fred. causada per la violència dels
vents. 2. tempestat amb
temperatura acompanyament
f. elèctric. Tempestat amb
Grau de calor o de fred de llamps i rellamps.
l’atmosfera en un lloc.
tempestejar
v. intr.
Fer tempestat.

tempestívol -a
adj.
Tempestuós.

87
tempestós -osa
adj.
Tempestuós.

tempestosament
adv.
Tempestuosament.

tempestuós -osa
adj.
1. Que constituïx o causa una
tempestat. 2. En què fa una tempestat.
3. Subjecte a tempestats.

tempir
m.
Aigua de pluja que és absorbida per la
terra i fa bona saó.

tempirada
f.
Ploguda curta però suficient per a tempirar
la terra.

tempirar
v. tr.
1. Assaonar. 2. Fer una pluja que penetra
la terra i la deixa en un bon estat d’humitat,
de saó.

temporal
m.
1. Situació atmosfèrica que
es caracteritza per
precipitacions i vents
persistents. 2. temporal de
llevant. Temporal en el qual
predominen vents de
llevant i pluges persistents.
3. Tempestat, especial-
ment en la mar. 4. Vent de
força 8, amb una veloci-
tat entre 17,2 i 20,7 metres
per segon.
temporalada
f.
Gros temporal; seguit de
temporals.
temporalós
adj.
Tempestuós.
temps
m.
1. a. Estat de l’atmosfera
en un moment i un lloc
determinats. b. bon temps.
Temps suau, en què no
fa fred, ni plou, ni fa vent.
c. mal temps. Temps molest,
siga per fred, per pluja,
o per qualsevol altre
fenomen pertorbador
de la calma atmosfèrica.
2. Divinitat mitològica
representada amb la figura
d’un vell alat que porta una
dalla i un rellotge d’arena.
tempura
f.
1. Temps tempestuós.
2. Estat bo o roí del temps.
térbol -a
adj.
1. Dit d’un fluid que té en
suspensió partícules
d’una substància
estranya que li lleven la
transparència, la limpiditat.
2. p. ext. Aplicat al cel,
al dia, al temps, etc., no
molt clar, enterbolit per la
presència de núvols prims o
de boira.
89
terbolenc -a
adj.
Lleugerament térbol.

terbolí
m.
Remolí de vent.

terbolina
f.
Temps revolt i tempestuós.

terbolinar
v. intr.
Moure's formant terbolí, arremolinar-se.

tèrmic -a
adj.
Relatiu o pertanyent a la calor o a l’energia
calorífica.

termògraf
m.
Instrument meteorològic que enregistra
d’una manera contínua la temperatura.

termograma
m.
Gràfic en què s’enregistren les variacions de
la temperatura en relació amb el temps.
termohigrògraf
m.
Aparell per a mesurar
i enregistrar la temperatura
de l’aire i la humitat relativa.
s’introduïx en el medi
termohigroscopi que es vol mesurar o s’hi
m. posa en contacte.
Aparell per a mesurar el 2. termòmetre d’aspiració
punt de rosada.
Termòmetre
termologia m.
f. Termòmetre proveït
Part de la física que estudia d’una protecció especial
els fenòmens relacionats i amb el sensor ventilat
amb la calor. artificialment, que mesura la
temperatura de l’aire sense
termològic -a necessitat d’utilitzar un abric
adj. meteorològic.
Relatiu o pertanyent a la
calor. termometria
f.
termòmetre Mesurament de la
m. temperatura.
1. Aparell per a mesurar
temperatures, principalment termomètric -a
per mitjà de la dilatació adj.
d’un líquid o d’un gas Relatiu o pertanyent al
continguts en un dipòsit, que termòmetre o a la
termometria.

termosfera
f.
Capa de l’atmosfera per
damunt dels 80 quilòmetres
on la temperatura augmenta

91
regularment amb l’altitud a causa de
l’energia radiant que hi és absorbida i de les
reaccions fotoquímiques que hi tenen lloc.

terrabastada
f.
Gran xàfec d’aigua.

terrabantejar
v. intr.
Caure una terrabastada o ruixat.

terral
adj. i m.
Dit del vent que bufa de la terra cap a la
mar, des que es fa fosc fins a mitjan
matí. Les fulles es menejaven amb el terral.
Vent terral.

terralada
f.
Vent terral fort.

terraló
m.
Vent terral lleu.

tifó
m.
Mot emprat per a designar huracans o
ciclons tropicals, a l’Extrem Orient.
 tramuntà -ana
1. adj. De l’altre costat
de les muntanyes. 2. f. Nord,
punt cardinal. 3. f. Vent
que bufa del nord i que sol
ser fred i fort.

torb
m.
Vent impetuós propi de
la regió pirenenca, que alça i
arremolina la neu.
torbonada
f.
Vent fortíssim que s’alça
i es para sobtadament, i que
dura només alguns minuts,
acompanyat sovint de pluja
intensa o granís.
tramuntanada
f.
Tramuntana forta.
tramuntanal
1. adj. Propi de la
tramuntana, del nord.
2. m. Tramuntana forta.
tramuntanejar
v. intr.
Fer tramuntana o un vent
pròxim al de tramuntana.

tornado tramuntanella
m. f.
1. Vent tempestuós que Vent suau del nord.
bufa en les costes occidentals
de l’Àfrica. 2. Tromba molt tràngol
violenta i activa. Borrasca m.
xicoteta en extensió Mar moguda sense arribar a
horitzontal, però molt mar grossa.
intensa, en la qual l’aire
gira en espiral a velocitats
extraordinàriament altes.

tràmpol
m.
Ratxada forta de vent.

93
translucidus
adj.
Dit de la varietat de núvol del gènere
altocúmulus, altostratus, estratocúmulus o
estratus, que forma una cap de núvols
que permet distingir el Sol i la Lluna.

tro
m.
Fenomen acústic que acompanya el llamp.

tromba
f.
Núvol en forma d’embut que a vegades
es forma a la part inferior d’un nimbus molt
baix. Quan es forma a mar o a plom d’un
llac, hom l’anomena mànega.

trompada
f. fig.
Ploguda intensa i curta.

tronada
f.
Successió de trons que pot anar
acompanyada de pluja, o no. Tempestat de
trons.

tronadissa
f.
Tronada.
tronar
v. intr.
Fer un tro o trons. Ha tronat
tota la nit.
tròpic -a
1. a. m. Qualsevol dels dos
cercles menors de l’esfera
celeste o de l’esfera terrestre
paral·lels a l’equador a
una distància aproximada
de 23° 27’. b. tròpic de
Càncer. Tròpic situat a
l’hemisferi boreal. c. tròpic
de Capricorn. Tròpic
situat a l’hemisferi austral.
2. adj. any tròpic Any solar.
tropical
adj.
1. a. Relatiu o pertanyent als
tròpics. b. Situat entre els
dos tròpics. 2. p. ext.
Dit d’un clima molt calorós.
3. regions tropicals Regions
que formen part de la
zona càlida de la Terra.
S’estenen aproximadament
d’un tròpic a l’altre, i hi
alterna pluja i sequera.
tropopausa
f.
Zona límit de la troposfera,
que la separa de
l’estratosfera, i en què la
temperatura deixa de baixar
amb l’altitud i torna a pujar.
troposfera
f.
Capa de l’atmosfera que
s’estén des de la superfície
de la Terra fins a uns 10 o
15 quilòmetres segons la
latitud, on la temperatura
disminuïx gradualment en
augmentar l’altitud.
tuba
f.
Complement de núvol del
gènere cumulonimbus
o cúmulus, en forma de
columna o de vegades de
con invertit, que sobreïx de
la base d’un núvol com la
manifestació d’una vorticitat
intensa.
turbulència atmosfèrica
f.
Moviment irregular de
l’aire a causa de remolins
sobreposats al flux general.
95
u
U udògraf
m.
Pluviògraf.

v
udòmetre
m.
Pluviòmetre.

undulatus
adj.
Dit de la varietat de núvol del gènere
cirrocúmulus, cirrostratus, altostratus,
estratocúmulus o estratus, que forma una
capa de núvols amb ondulacions.

uncinus
adj.
Dit de l’espècie de núvol del gènere cirrus
que té forma de coma.

V velum
m.
Núvol accessori del gènere cumulonimbus
o cúmulus, que té forma de
vel i una extensió horitzontal
gran, situat per damunt
d’un núvol que acompanya.
vendaval
m.
Vent molt fort.
vent
m.
1. Moviment horitzontal de
l’aire degut a causes naturals.
Fer vent, córrer vent.
2. girar-se vent Posar-se
a fer vent. 3. refrescar el vent
Fer-se més fort. Vent fort,
suau. Vent de mar, de terra.
Vent bonança. Tenir el vent
favorable, contrari. Tenir
vent de proa, de popa. 4. vent
borrasquer. Vent de borrasca.
5. vent de grop. Vent que
porta tempestat. 6. vent est.
Vent que ve de l’est.
7. vent oest. Vent que ve de
l’oest. 8. vent pluig. Vent
que porta pluja, aiguavent.
9. vents alisis. Vents que,
a la regió tropical, bufen
contínuament de nord-est a
sud-oest a la banda nord
de l’equador i de sud-est a
nord-oest a la banda sud
de l’equador. 10. vents
contraalisis. Vents que bufen
per damunt dels alisis en
sentit oposat a estos.
11. vent de popa. Vent que
bufa en el sentit d’avanç
d’una embarcació. 12. vent
de proa. Vent que bufa en
sentit contrari al de l’avanç
d’una embarcació.
13. vent terral. Dit del vent
que bufa de la terra cap a la
mar, des que es fa fosc
fins a mitjan matí. 14. els
quatre vents. Els quatre
punts cardinals.
ventada
f.
Bufada forta de vent, amb
un augment sobtat de la seua
força i de més durada que
una ratxa.
ventar
v. intr.
Fer vent, ventejar.
ventegar
m.
Vendaval.
97
venteguera
f.
1. Ventada. 2. Vent tempestuós, vent fort
que alça una gran pols.

ventejar
v. intr.
Fer vent. Plou, neva i venteja.

ventijol
m.
Vent suau.

ventim
m.
Ventijol.

ventolà-ana
adj.
Ventós.

ventolejar
v. intr.
Fer ventades.

ventoler-a
adj.
Ventós.

ventolera
f.
Ventada.
 virga
f.
ventolí Complement de núvol del
m. gènere cumulonimbus,
Vent suau. cúmulus, estratocúmulus,
nimbostratus, altostratus,
ventolina altocúmulus o cirrocúmulus,
f. en forma de vel o cortina,
Vent suau. compost per gotes o cristalls
de gel procedents del núvol
ventós -osa davall del qual és situat,
adj. que es precipiten i
1. On fa vent sovint. Un lloc s’evaporen completament
ventós. 2. En què fa vent. abans d’arribar a la
superfície terrestre.
ventpluig
m. volva
Aiguavent, pluja fina f.
acompanyada de vent. Xicoteta porció de neu, floc,
borralló.
vernal
adj. vòrtex de cicló
Relatiu o pertanyent a la m.
primavera. Ull de cicló.

vertebratus
adj.
Dit de la varietat de núvol
del gènere cirrus que té
forma d’espina de peix.
vespertí -ina
adj.
Relatiu o pertanyent a les
primeres hores de la nit, al
vespre.
vorticitat
f.
1. Circulació de l’aire al
voltant d’un eix. 2. Magnitud
física relacionada amb la
tendència d’un fluid a girar
sobre ell mateix, donada per
la meitat del rotacional del
cap de velocitat.

99
x
X xàfec
m.
Ruixat.

xafegada
m.
Xàfec.

xafogor
f.
Calor sufocant que hom sent en un ambient
molt calent i encalmat.

xafogós -osa
adj.
Dit del temps, de l’atmosfera, en què hom
sent xafogor.

xaloc
m.
Vent que bufa del sud-est.

xalocada
f.
Vent fort de xaloc.
xaloquejar
v. intr.
Fer vent de xaloc. Tendir un
vent a bufar de xaloc.

xaloquell
m.
Xaloc suau.

xapallada
m.

z
Pluja forta i de curta duració.

xapalló
m.
Xapellada, xàfec, aiguat.

xuplador
m.
Remolí molt fort d’aigua.

Z
zèfir
m.
Vent suau de ponent.

101
SÍMBOLS METEOROLÒGICS

A anticicló Cs cirrostratus
Ac altocúmulus Cu cúmulus
As altostratus D depressió atmosfèrica
atm atmosfera d dorsal
B borrasca mbar mil·libar
bar bar Nb nimbus
C cicló Ns nimbostratus
Cb cumulonimbus Sc estratocúmulus
Cc cirrocúmulus St estratus
Ci cirrus

SÍMBOLS DELS PRINCIPALS FENÒMENS METEOROLÒGICS

DENOMINACIÒ DELS ESTATS DE LA MAR
SEGONS L´ESCALA DE DOUGLAS. (Termcat 1989)

grau nom aloada d'onaGes nom castellj

0 mar plana sense onades mar llana

1 mar arrissada menys de 0,1 m mar rizada

2 marejol entre 0,1 i 0,5 m marejadilla

3 maror entre 0,5 i 1,25 m marejada

4 forta maror entre 1,25 i 2,5 m fuerte marejada

5 maregassa entre 2,5 i 4 m mar gruesa

6 mar brava entre 4 i 6 m mar muy gruesa

7 mar desfeta entre 6 i 9 m mar arbolada

8 mar molt alta entre 9 i 14 m mar montañosa

9 mar enorme més de 14 m mar enorme

nota: la gent de mar empra noms poc uniformes, però molt vius encara com: tràngol,
trapeig, trapejol...
DENOMINACIÒ DELS VENTS DENOMINACIÒ DELS L´ESCALA
BEAUTIFORT. ( Termcat 1990)

grau nom velocidad nom

o forca mitjana castellj

0 calma inferior a 1 nuc calma

(0-0,2 m/s)

1 ventolina entre 1 i 3 nucs ventolina

(0,3-1,5 m/s)

2 vent fluixet entre 4 i 6 nucs brisa

(1,6-3,3 m/s) muy débil,
flojito

3 vent fluix entre 7 i 10 nucs brisa

(3,4-5,4 m/s) débil, flojo

4 vent entre 11 i 16 nucs bonancible,

moderat (5,5-7,9 m/s) brisa moderada

5 vent entre 17 i 21 nucs brisa fresca,

fresquet (8-10,7 m/s) fresquito

6 vent fresc entre 22 i 27 nucs brisa

fort (10,8-13,8 m/s) fuerte, fresco

7 vent fort entre 28 i 33 nucs viento

(13,9-17,1 m/s) fuerte,
frescachón

8 temporal entre 34 i 40 nucs temporal

(17,2-20,7m/s)

9 temporal entre 41 i 47 nucs temporal

fort (20,8-24,4 m/s) fuerte
103
 10 temporal entre 48 i 55 nucs temporal duro
molt fort (24,5-28,4 m/s)

11 temporal entre 56 i 63 nucs temporal muy

violent (28,5-32,6 m/s) duro

12 huracà ultra passa els 64 nucs temporal

(32,7 m/s o més) huracanado

NOTA: els graus representen velocitats mitjanes i, per tant un vent d’un grau determinat
implica ratxes o colps del grau superior. Així podem dir:

Vent (mitjana 15 nucs (F-4) 20 nucs (F-5) 30 nucs ( F-7)

durant 10 minuts)

Ventades 20-22 nucs 28-32 nucs 45-50 nucs

o ratxes màximes (F-5) (F-7) ( F-9,10)
esperables

ROSA DELS VENTS

Els vents es diferencien segons la direcció en què bufen. Per

conveni sempre es pren la direcció d’allà on vénen. Per a denominar
un cert vent, o bé es parla del sector geogràfic concret des d’on bufa,
o bé se li dóna un nom propi. A València hi ha molts noms per a
designar els vents, depenent tant de l’àmbit geogràfic com de
les situacions meteorològiques determinades. Tot i això, els noms
genèrics que prenen a la rosa dels vents són els següents:
ELS NÚVOLS

1. Classificació internacional dels núvols.

Denominacions valencianes.

denominació símbol altura núvol color i aspecte

altocúmulus Ac mitjà blanc o gris en
forma de còdols

altostratus As mitjà blanc o gris, estriat

cirrocúmulus C alt blanc

cirrostratus C salt banc de núvols trans-

parent i blanquinós

cirrus Ci 7.000 textura fibrosa,

i10.000 m generalment blanc

105
cumulonimbus Cb baix cim fibrós en forma
d’enclusa

cúmulus Cu baix forma de protuberàncies

estratocúmulus Sc molt fosc i forma cúmuls

estratificats

estratus St baix semblant a una boira

fractocúmulus vores molt esquinçades i

formes canviants

fractonimbus vores molt esquinçades i

com desfent-se

fractostratus vores esquinçades

nimbostratus Ns baix molt gris i espessor

considerable

blenimbus Nb baix fosc, aspecte uniforme

2. Espècies de núvols.

denominaciy gènere forma o aparença

calvus cumulonimbus massa blanca amb estries
verticals

capillatus cumulonimbus formes estriades

castellanus cirrus, cirro- amb protuberàncies al

cúmulus, alto- cim
cúmulus
o estratocúmulus
congestus cúmulus espessor vertical i protu-
beràncies nombroses
al cim

espissatus cirrus aparença grisosa

estratiformis cirrocúmulus, altocúmulus forma de capa horitzontal

o estratocúmulus extensa

fibratus cirrus o cirrostratus forma de vel prim

format per filaments

floccus cirrus, cirrocúmulus, format per tires

altocúmulus irregulars amb
aparença encantellada

fractus estratocúmulus poca extensió vertical i

o cúmulus aparença plana

lenticularis cirrocúmulus, forma de llentilla

altocúmulus ó
estratocúmulus

mediocris cúmulus extensió vertical mode-

rada i protuberàncies
xicotetes al cim

nebulosus cirrostratus o estratus forma de vel o capa

molt fina

uncinus cirrus forma de coma

107
3.Varietats de núvols.

denominaciy gènere forma

duplicatus cirrus, cirrostratus, altocú- forma capes
mulus o estratocúmulus d’altituds similars de
vegades barrejades

intortus cirrus format per filaments

encorbats i de vegades
entrellaçats

lacunosus cirrocúmulus, altocúmulus forma una capa prima

o estratocúmulus en forma de retalls
amb forats semblant
a un rusc

opacus altocúmulus, alto- forma una capa de

stratus, estratocúmulus núvol que impedix
o estratus distingir el Sol i la
Lluna

perlucidus altocúmulus o forma capa extensa

estratocúmulus amb espais clars

radiatus cirrus, altocúmulus, forma bandes

altostratus, amples paral·leles
o estratocúmulus

translucidus altocúmulus, forma una capa de

altostratus, estratocú- núvol que permet dis-
mulus o estratus tingir el Sol i la Lluna

undulatus cirrocúmulus, corro- capa de núvols

stratus, altostratus, amb ondulacions
estratocúmuluso estratus

vertebratus cirrus forma d’espina de peix

4. Complements de núvols i núvols accessoris

denominaciy complement forma

de núvol o acceVsori
arcus complement de forma de rodet
núvol cúmulus arquejat, dens i
o cumulonimbus fosc amb el
contorn esquinçat

incus complement de núvol forma d’enclusa

cumulonimbus

mamma complement de núvol format per protu-

beràncies que pengen

pannus núvol accessori forma de capa

contínua o de
tires escantellades

pileus núvol accessori forma de barret i poca

extensió horitzontal

praecipitatio complement de núvol forma de banda

cumulonimbus, cúmulus, precipitació
estratocúmulus, nimboes-
tratus o altostratus

tuba complement de núvol forma de columna

cumulonimbus o cúmulus o de con invertit

velum núvol accessori de gènere forma de vel i extensió

cumulonimbus o cúmulus horitzontal

virga complement de núvol cumu- forma de vel

lonimbus, cúmulus, estrato- o cortina
cúmulus, nimbostratus,
altocúmulus o cirrocúmulus
109
DUBTES MÉS FREQÜENTS

1. Condicions meteorològiques-climato-
lògiques.

Tots hem escoltat la frase “La climatologia

adversa va fer suspendre el partit”.
Amb una expressió així, el partit no haguera
pogut mai tindre lloc perquè les condicions
meteorològiques fan referència al
temps que fa en un lloc i un moment
concret, i les condicions climatològiques
fan referència a les condicions mitjanes al
llarg d’un període de temps.

2.Calamarsa-calabruix-pedra-granís.

Encara que són sinònimes, les tres primeres

prenen significats propis. La pedra es
caracteritza pel gra de glaç gran i irregular.
La calamarsa i el calabruix tenen el
gra més xicotet i més aviat esfèric. El gra
de la calamarsa és dur i sovint rebota sense
trencar-se i és mig transparent, mentre
que el calabruix és flonjo, mig
blanquinós i s’aixafa amb
facilitat.
3. Llamp-llampec-centella.
Llamp és la descàrrega
elèctrica, ja siga núvol-terra,
núvol-núvol, dins del
núvol, etc. El llampec és la
resplendor, la percepció
lumínica. La centella
és el traç lluminós en
zig-zag o ramificat d’una
durada molt curta, que
acompanya una descàrrega
elèctrica instantània entre
dos conductors separats per
l’aire.
4. Temps-oratge.
El temps és l’estat de
l’atmosfera en un lloc i un
moment determinats.
L’oratge fa referència a
l’estat de l’atmosfera
en general.
5.Tempesta-tronada-tambo-
rinada-gropada.
La tempesta porta associades
la pluja, vent, neu i per
definició llamps i trons. Quan
se senten quatre trons
i cauen quatre gotes tenim
una tamborinada. Si els
trons van molt seguits és
una tronada. Gropada s’usa
en algunes zones per a
designar la tempesta quan
es troba a certa distància de
l’observador.
6. Temperatures fredes-ca-
lentes.
Mots usats impròpiament,
s’ha de corregir i usar-ne
d’altres com altes-baixes.
7. Front de pluges i front de
ruixats.
Se sent dir “ front de pluges”
i “front de ruixats o xàfecs”
en lloc de front càlid i front
fred i moltes vegades, “ front
111
de núvols” per altres conceptes.
Són paraules i expressions incorrectes que
cal refusar.

8. Tornados.

La paraula tornado no és una paraula

castellana, sinó anglo-americana, alteració
del valencià tronada (usada per la gent
de mar andalusa i catalana, i sobretot pels
navegants castellans de l’Atlàntic, designant
vents forts o gropades més que no trons),
i va ser manllevada per l’anglés d’Amèrica,
on ja es documentada el 1556. En valencià,
per a designar este tipus de remolins
s’ha fet servir tot un reguitzell de paraules
més genuïnes: fibló, cap de fibló, bufarut,
mànegues, trombes, revolvins, ciclons, etc.
La gent de mar; sempre ha parlat de
mànegues, la gent de terra, on este fenomen
és menys freqüent, fa servir els mots
bofarut o cicló.
A falta d’una classificació de tota esta
classe de remolins malèfics, tindrem per
una banda els que es produïxen en mar
(mànegues o fiblons) i els que es produïxen
en terra (bufaruts o cicló), al costat de
la paraula americana, tornado.