Llum

C.Bona
F.Molinos
C. Picornell
 Llum (tèrmica). Com es genera?.

Quan alguns objectes s’escalfen molt (per damunt
d’uns 600ºC) brillen.

Així és com el Sol, els focs i alguns tipus de bombetes
funcionen. Els físics els anomenen «cossos
lluminosos» perquè envien llum que podem veure.
Llum. Què és?
 Llum. Com ens arriba?


Si llegim un llibre, hi ha d’haver alguna
font de llum a prop – sigui el Sol, un
llum elèctric o fins i tot una espelma.

Sense llum no seríem capaços de
veure res. El motiu pel qual veiem
coses és perquè els fotons de llum
surten d’una font de llum, reboten en
diferents objectes, i després van als
nostres ulls.

https://www.edumedia-sciences.com/en/media/79-how-does-vision-work
 Llum. Com viatja.

Perquè no podem veure el que hi ha girant la
cantonada?
De fet podem, però només fent servir un mirall (en
parlarem d’aquí poc). Els fotons de llum viatgen en
línia recta. Podem veure això si som a una habitació
fosca i encenem una llanterna apuntant a la paret. Els
fotons no poden desviar-se a la seva voluntat, primer
han de xocar amb alguna cosa.

La llum es propaga en línia recta, en totes direccions i
a l’aire viatja a 300 000 km/s.
https://www.edumedia-sciences.com/en/media/509-straight-path-of-light
 Llum. Ombres.

D’on venen les ombres?
Els objectes opacs (les coses
a través de les quals no hi
pots veure) formen ombres
perquè la llum no els pot
travessar. Absorbeixen o
reflecteixen la llum, deixant
una àrea fosca darrera seu.
La mida i forma de les
ombres depèn d’on ve la
llum.

https://www.edumedia-sciences.com/en/media/494-light-sources
Llum. Rebota quan no pot travessar
https://www.edumedia-sciences.com/en/media/318-translucent

No pots veure algú a través d’una paret perquè
les parets són opaques. Això vol dir que la llum
no les pot travessar.

Les finestres, per altra banda, són transparents.
Això vol dir que la llum pot viatjar a través d’elles.

Hi ha alguns objectes, com el paper vegetal, que
són translúcids. Una mica de llum els pot
travessar, però el camí que segueix la llum es
veu alterat així que no obtenim una imatge nítida
del que hi ha a l’altre costat.
 Llum. Rainbow!


La llum és una mescla de diferents colors. Quan veiem un arc de Sant Martí,
veiem tots els colors que hi ha, separats per la interacció de la llum amb les
gotes d’aigua de l’aire.

Cada color de la llum te una freqüència de vibració distinta (els fotons
vibren), per tant tots es comporten de forma un poc diferent. Quan cada color
xoca amb un objecte transparent, com una gota d’aigua, s’hi mou per dedins
a una velocitat un poc diferent. Això fa que els colors se separin i s’escampin.
 Llum. No tota és visible.

De la mateixa manera que no sentim certes freqüències, tampoc tota la llum és visible.
Llum. Què ens envia el Sol?

Alerta, Calor!
ionitzant!
 Llum. Tota es calenta?

Infrarroig (tèrmic)
· No, però la majoria sí. Tots dos escalfen, però
l’infrarroig escalfa més i només
escalfa

Incandescents Fluorescents LED

i halògenes
 Llum. Colors.

De la mateixa manera que els objectes absorbeixen diferents quantitats
de calor, també absorbeixen diferents quantitats – i colors – de llum.

Els objectes brillants ho pareixen perquè fan rebotar molta llum. Els
objectes blancs generalment són brillants perquè no absorbeixen llum, la
fan rebotar tota i l’envien als teus ulls. Els objectes negres absorbeixen
tots els colors, res rebota i per això els veim negres.

La resta d’objectes absorbeixen tots els colors exceptuant el color que
ens mostren. Per exemple, la gespa absorbeix la majoria de colors, però
fa rebotar el color verd. La gent que és daltònica no són capaços de
veure certs colors perquè els seus ulls no poden detectar aquelles
freqüències de vibració (de la mateixa manera que amb l’edat deixam de
sentir segons quins sons).
 Llum. Reflexió.


Totes les superfícies reflecteixen llum – si no ho fessin
no les podríem veure. Però algunes superfícies
reflecteixen millor que altres. Les coses polides, brillants
i de colors clars reflecteixen més llum que les coses
mate, irregulars i fosques. Aquest és el motiu pel qual
pots veure la teva cara reflectida a un mirall pla i brillant
i no a un arbre fosc i bonyegut.

Si tires una pilota a una paret de forma recta, tornarà cap a tu. I si la tires des d’un costat, formant un
angle, rebotarà formant el mateix angle al costat oposat. Aquesta és la llei de la reflexió, i també
funciona per la llum.

Ho podeu intentar apuntant amb una llanterna a un mirall. Si apuntau de forma recta la llum rebotarà cap
a vosaltres. Això és perquè estau il·luminant al llarg de la normal – una línia imaginària que fa un angle
recte amb la superfície del mirall.

Però si apuntau amb la llanterna fent un angle, la llum rebotarà del mirall amb un angle igual i oposat a
l’altre costat de la normal.

L’angle amb el què la llum impacta el mirall és l’angle d’incidència. L’angle amb el que la llum surt del
mirall quan rebota és l’angle de reflexió. La llei de la reflexió diu que aquests angles són iguals.
 Llum. Dispersió

La llei de la reflexió només funciona per a un mirall
completament pla i polit. Les superfícies rugoses
reflecteixen la llum en totes direccions. Els físics
anomenen això «dispersió». Les superfícies corbes o
bonyegudes fan reflexions tortes, i algunes dispersen tant
la llum que no pots veure cap reflexió. Si vos mirau a un
mirall corbat, la vostra reflexió pareixerà un poc estranya.
A mesura que la llum travessa l’atmosfera, els colors amb freqüències més baixes
(vermell i taronja) passen de llarg. Els colors amb freqüències més altes (blau i lila)
són dispersats per l’aire. Això fa que vegem el cel que tenim al damunt de color blau.

Si miram enfora, el cel serà d’un blau més clar. Això és perquè la llum que ve de més
enfora ha de passar per més aire per arribar a nosaltres. Part de la llum blava es
dispersa en altres direccions, per tant n’arriba menys als nostres ulls. Quan el sol a
més està baix, posant-se, i a més hi ha pols a l’aire, que afavoreix la dispersió,
directament tot el blau i lila s’ha «gastat» i ens arriben només els vermells i taronges.
Per això les postes de sol són vermelloses o ataronjades.
 Llum. Reflexió total interna.

De vegades la llum pot estar atrapada dins una
substància perquè es reflecteix una vegada i una altra i
una altra... Això s’anomena reflexió total interna.
Normalment alguns fotons són absorbits pels seus
voltants, però a la reflexió total interna la llum es
reflecteix totalment (com suggereix el seu nom) – per
tant no se n’absorbeix gens a mesura que la llum viatja.
Això pot ser molt útil.
Els cables de fibra òptica usen la reflexió total interna per
enviar senyals de llum (no visible) per a telèfons,
internet i televisions. Com que no es perd llum pel camí,
poden transmetre senyals de forma molt clara i intensa
molt lluny.
Millor que l’aigua surti a poc a
Un mòdem converteix l’electricitat en llum. La llum viatja a
poc i fer-ho amb un làser través d’un cable de fibra òptica amb reflexió total
interna. La llum arriba a un altre ordinador que la
converteix altra vegada en electricitat.
 Llum. Refracció.

Perquè pareix que una palleta està torçada dins un
tassó d’aigua?
A vegades pareix que la palleta està torçada o rompuda.
Però és la llum qui canvia de direcció!
La llum viatja a velocitats diferents segons el mitjà per on
viatgi. Es frena quan entra dins l’aigua – de la mateixa
manera que nosaltres anam més a poc a poc si passam
de l’arena a l’aigua a la platja – i s’accelera quan torna
a entrar a l’aire. A mesura que frena o accelera, canvia
de direcció. Això es coneix com a refracció.

https://phet.colorado.edu/sims/html/bending-light/latest/bending-light_en.html
 Llum. Lents.


Com te pot ajudar la refracció a veure-hi bé?
Les ulleres, els telescopis i les càmeres de fotos tenen lents – peces de plàstic o de
vidre que estan tallades d’una forma especial que es corba cap a dins (còncau) o
cap a fora (convex).
Les lents focalitzen la llum refractant la llum que entra dins la lent. Combinacions de
lents a lupes i telescopis ajuden a formar una imatge nítida d’un objecte que és
massa petit o que està massa enfora com per veure’l a ull nu.
Hi ha lents no fabricades per l’ésser humà, com els nostres ulls. Les dels ulls són
molt sofisticades. Poden canviar de forma per ajudar-te a enfocar objectes que
estan a prop o enfora. Per a algunes persones aquestes lents no canvien de forma
tan fàcilment, per això han de dur ulleres o lentilles – unes lents extra davant els
seus ulls.
 Nins. Punt de partida

El nin/a no te un model únic i coherent per explicar
els fenòmens, no en sent la necessitat.

El seu model està basat en experiències prèvies i, si
està en contradicció amb l’explicat, la reestructuració
dels seus esquemes no es te perquè produir
ràpidament, poden ser idees estables.

Solució: confrontar-los amb experiències que els
obliguin a reconsiderar les idees preconcebudes,
presentant alternatives. Aprofitar la seva capacitat de
sorprendre-se
 Llum, idees prèvies

Identifiquen la llum amb la font, o amb el seu efecte.

Tenen per tant dificultats per explicar com es forma
una ombra. Els costa saber que la llum es mou (i que
ho fa en línia recta), que es desplaça en l’espai i que
tarda un temps en arribar.

Aquesta visió només els permet associar la
semblança d’un objecte i de la seva ombra, o de la
presència de la imatge d’una font determinada
davant el mirall.
 Idees prèvies. Font i efecte.
Si els demanam: on hi ha llum?

Llum Llum

Llum

No llum,
o menys llum
Podem atrapar la llum?

Amb una llanterna ens il·luminam el palmell de la

mà. Tancam el puny i movem la mà ràpidament
fins a davant els ulls del nin. «Mira, l’he atrapada!»
En obrir la mà podrem lamentar-nos: «On és la
llum? On ha anat?»
La llum són fotons
 La llum rebota

Els fotons són energia. Se mouen en línia recta
si res ho impedeix. No aturen quiets. Donen
energia als electrons quan hi xoquen. Però al
cap de poca estona la recuperen i surten
rebotats cap a una altra direcció. Es desvien si
interaccionen amb la matèria.

Què passarà quan els fotons creuin el sòlid? El

podran atravessar?

I el líquid? Es desviaran?

I el gas?
 Ombres
https://www.edumedia-sciences.com/en/media/498-light-rays

Pareix que ja podem explicar la formació
d’ombres. Els fotons que impacten el dinosaure
(sòlid) reboten i no arriben fins a la paret.

No tots els sòlids són opacs. N’hi ha de transparents (la llum passa) o traslúcids
(part de la llum passa).
 Podem atrapar la llum?

Quan un raig de llum travessa la matèria és
desviat de moltes maneres, o canvia, però mai
s’atura!

Per això només podem atrapar objectes sòlids,
un raig de llum rebotarà i se n’anirà a tota
velocitat cap a una altra banda, encara que no
el vegis! (recorda que no tota la llum se veu)
Idees prèvies. Conservació llum.
Menys llum?

Més llum?

Si ja tenim el concepte de què els fotons es desvien i es concentren

podem combatre aquesta idea
 Idees prèvies. Fonts de llum

No importa d’on venguin els fotons, però els nins col·loquen llum i llum elèctrica a categories
diferents, per tant és bo repetir alguna experiència amb font de llum natural i amb font de
llum elèctrica.
 Idees prèvies. Vista

L’ull com a receptor de llum. Alguns atorguen
un paper actiu a la vista.

Podem pensar en la pupil·la com una porta que
s’obre fent-se gran i deixant passar més fotons
quan n’hi ha pocs (és fosc) i en canvi se tanca
fent-se petita deixant passar menys fotons
quan n’hi ha massa (molta claror).
 Llum rebota fins a l’ull

Llanterna i difussor d’aigua en spray


A una habitació fosca encendre la llanterna. Demanar si veuen el feix de llum. Què passarà si
tiren gotes d’aigua davant la llanterna? Alguns fotons ara reboten a les gotes i van cap els seus
ulls, per això veuen el feix de llum. Veiem els fotons que, rebotats d’alguna banda o directament
des de la font, ens arriben als ulls. Abans els fotons no rebotaven fins arribar a la paret, per això
no es veia el feix de llum.

https://www.edumedia-sciences.com/en/media/31-invisible-light
 Exercici dilatació pupil·la

Amb un mirall, una lupa i una llum
Posar la lupa davant el mirall i
demanar-li que se miri la pupil·la.
Posar una llum darrera el mirall
(sense que l’ull rebi llum directa) i
observar què passa. Anar a una
cambra fosca i observar què
passa.
 Idees prèvies. Dispersió.

No entenen la dispersió a l’atmosfera. Com pot
ser que hi hagi llum a dins l’habitació si a fora
no fa sol (està ennigulat) o si no entra el sol
directament? Això es pot aprofitar per explicar
perquè el cel és blau, o perquè les postes de
sol són vermelles, la formació d’arcs de sant
martí...
 Color i reflexió

Entenen el color com a propietat intrínseca dels
objectes. Si tenen la idea de què la llum es
mou, associen exclusivament la reflexió amb
miralls. Per tant convé fer alguna experiència
de reflexió amb un paper blanc que il·lumini
(vídeo placa metàl·lica ca)… Sinó no entendran
mai la visió o la fotografia, la formació d’imatges
en general.
https://www.edumedia-sciences.com/en/media/250-illuminated-object
 Reflexió i refracció

· Es poden posar els miralls parcialment dins

aigua i apuntar amb un làser...

· Importància dels miralls als telescopis,

microscopis, per un dentista...
 Colors i reflexió

Posam al sol un tassó amb aigua embolicat amb una cartolina blanca.
Agafa una temperatura de 21 graus Celsius (uns 70 graus Fahrenheit).
Mentre que si posam un tassó igual amb la mateixa quantitat d’aigua, però
embolicat amb una cartolina negra; agafa una temperatura de 26 graus
Celsius (uns 80 graus Fahrenheit). Recordau que els fotons són energia!

El tassó blanc reflecteix tota la llum visible mentre que el tassó negre no en
reflecteix gens, l’absorbeix tota. D’aquí ve la diferència de temperatura.

Perquè tot i així el tassó blanc no està més fred? Recordau que no tota la
llum que ve del Sol és visible. Que sigui blanc o negre no ens diu res sobre
si reflecteixen o no la llum infraroja (no visible i responsable de què no
morim de fred), per exemple.
 This work is licensed under a Creative Commons
Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License.
It makes use of the works of Mateus Machado Luna.