EL COLOR UNITAT DIDÀCTICA

VISUAL I PLÀSTICA
Nom__________________________________
Grup_______ plastica.cat

Què és el color?
El color és una sensació que capta el nostre sentit de la
vista a través de la llum que reflecteixen les superfícies
dels objectes.

La llum prové d’una part de les ones electromagnètiques Llum vermell

taronja
que emet el sol, les anomenades ones visibles. En groc
aparença aquesta llum és blanca, però si la verd
blau
descomposem veurem que està formada per molts més blau-violaci
colors. Aquest efecte el podem apreciar filtrant-la a través lila

d’un prisma triangular, en l’arc de Sant Martí o en el reflex Descomposició de la llum

d’un Compact Disc.

Llum Llum Llum

Aquesta llum blanca no actua igual sobre totes
Verd
les superfícies. Segons el material del que estigui
composat un objecte, quan la llum l’il·lumina,
Tots els
colors
s’absorbeixen o es reflexen determinats colors.
Així, per exemple, un objecte blanc reflexa tots
els colors de la llum, un de verd absorbeix tots
menys el verd i un de negre absorbeix tota la
llum i no reflexa cap color. El negre per tant, és
Rotlle WC Poma verda Sabata negra l’absència de llum.

Els colors reflexats entren al nostre ull per la pupil·la, fins arribar a la retina. Allà unes cèl·lules, anomenades cons i
bastons, transformen aquesta llum en sensacions. El nervi òptic envia la informació al cervell, que finalment la
processa.

Retina Els bastons s’activen en la foscor i

ens ajuden a distingir el negre, el
Iris
blanc i els grisos.
Còrnia

Nervi òptic Els cons en canvi, funcionen de dia

(connexió
Llum
amb cervell) i capten el color. N’hi ha de tres
tipus: els que capten la llum
vermella, la verda i la blava.
Pupil·la

Cristal·lí
Secció d’un ull.

Sabies que... existeixen més colors a part dels que veiem?

Hi ha animals, com els gossos o els braus, que perceben menys colors que els humans. Només veuen
varietats de colors ocres i blaus. Això es deu a que els seus ulls, amb només dos cons, només els permeten
captar un espectre d’ona limitat. També hi ha humans amb un problema similar: el daltonisme. Les
persones amb aquesta alteració genètica no poden veure ni distingir, total o parcialment, els colors vermells
i verds.

En canvi altres éssers com insectes, rèptils, peixos o aus, dotats de quatre tipus de cons, són capaços de
percebre’n més que nosaltres. I per tant, veuen colors que nosaltres mai serem capaços d’observar.

1
CREANT COLORS plastica.cat

BARREJA ADDITIVA. Creant colors amb la llum.

Verd Vermell Unint feixos de llum de tres colors podem crear tota la
resta de colors. Són els anomenats colors primaris de
Groc
la llum: verd, vermell i blau-violaci. Si barregem dos
d’ells creem els secundaris: groc, cian, magenta. I, si
unim els tres alhora, apareixerà llum blanca.

Blanc
Aquestes barreges de llums les veiem sobretot en les
pantalles de televisió, projectors, mòbils i altres
dispositius amb pantalla. Si mirem molt de prop
Cian Magenta
aquests aparells veurem que estan formats per
multitud de punts de llum que emeten només en
aquests tres colors primaris.

Blau-Violaci

BARREJA SUBTRACTIVA. Creant colors amb pigments.

Groc
Els pigments són les substàncies que
donen color a les coses. Segons com
Verd clar Taronja
absorbeixen la llum tenen una tonalitat o 75% groc 25% magenta
una altra. 25% cian 75% groc

Existeixen tres colors pigment a través Verd Vermell

50% groc 50% magenta
dels quals podem generar tota la resta 50% cian 50% groc
mitjançant barreges. Són els anomenats
colors primaris: groc, blau cian i
magenta. Si en barregem dos Turquesa Negre Carmí
aconseguim els secundaris: blau-violaci, 25% groc 33,3% magenta 75% magenta
33,3% groc
verd i vermell. Si barregem un primari i 75% cian
33,3% cian
25% groc
un secundari aconseguim els terciaris. Si
barregem els tres primaris obtenim el
negre.
Blau
Magenta
Aquestes barreges s’apliquen en pintura i cian
en els sistemes d’impressió.
Blau fosc Morat
25% magenta 75% magenta
75% cian 25% cian
Blau-violaci
50% magenta
50% cian

Moltes escoles de pintura, antigament i en l’actualitat, consideren que els colors primaris són el groc, el
blau i el vermell. Doncs creuen que permeten aconseguir millors barreges. No és un sistema de barreges
tan científic com el de la barreja subtractiva però també dona bons resultats.

Exercici: acoloreix les imatges de les darreres pàgines segons el nom que hi apareix.

2
QUALITATS DEL COLOR plastica.cat

El color té tres qualitats que cal recordar, doncs defineixen els aspectes essencials d’un to respecte a un altre.

TO / Fa referència al cromatisme d’un color. Ens hi solem referir per un nom: blau, turquesa,
TONALITAT taronja, aiguamarina, ambre, beix, caqui, carmesí, crema, fúcsia, malva, vermelló, etc.

Existeixen multitud de noms per definir un to. En societats com l’esquimal, per exemple, existeixen fins a 30
noms diferents per a definir les diferents tonalitats de blanc.

VALOR / És la intensitat lumínica d’un color, com més clar més lluminós és. Podem aportar més valor
LLUMINOSITAT a un color barrejant-lo amb blanc o bé restar-li fent-ho amb negre.

Groc Color molt Blau violaci Color poc

lluminós lluminós

SATURACIÓ És el grau d’intensitat d’un color. Com més “viu”, més saturat. Els més saturats són els
primaris. Com més es barregen menys ho són, sobretot si ho fem amb el negre o el blanc.

Vermell Molt saturat Granat Poc saturat

SENSACIONS CROMÀTIQUES
Els colors no sempre es veuen igual. Segons quins colors posem al costat d’un determinat to, podem alterar la
percepció d’aquest i obtenir diferents sensacions.

Sensació tèrmica
Colors
Tots els tons tenen associada una sensació tèrmica. Si freds
partim el cercle cromàtic per la meitat veurem que Groc
existeixen uns colors que s’associen a la fredor i uns
altres a la calidesa. Verd
Taronja
clar

El negre i el blanc són neutres i no s’associen a cap Verd Vermell

dels dos costats. En canvi, altres colors com el verd clar
o el morat poden considerar-se càlids o freds segons
Turquesa Carmí
si es combinen amb els colors d’un o altre costat.

Si un color es barreja amb el blanc o amb el negre

continuarà sent fred o càlid. Per exemple el marró Blau Magenta
cian
(taronja + negre) és un color càlid. Blau fosc Morat
Blau
Aquesta sensació és aprofitada per exemple per la violaci

decoració d’interiors. Si, per exemple, decorem una

habitació amb colors càlids ens donarà la sensació
que aquesta estança hi fa més calor que no pas en una Colors
altra pintada amb colors freds. càlids

3
Sensació de grandària
Dues formes de la mateixa grandària poden
semblar diferents segons el grau de
lluminositat del seu color. Per exemple els
colors foscos sembla que es contreguin i els
clars que s’expandeixin.

Percepció del to
Ajuntar un color amb un altre pot influir molt
en la manera com el percebem. Per exemple
un color pot semblar més fosc o més clar
segons la lluminositat del color que
l’acompanyi.

Sensació de distància
Hi ha colors que donen la sensació
d’allunyar-se o apropar-se. Els colors més
saturats o càlids donen sensació de
proximitat. En canvi els més pàl·lids o els
freds semblen llunyans.
Exercici: acoloreix les imatges del primer terme
amb colors càlids i saturats i els del fons amb tons
pàl·lids i freds.

Sensació d’harmonia Colors propers en el cercle cromàtic. Vermell Taronja

Parlem de relació harmònica de colors, quan

s’estableix una relació visualment agradable Barreges entre dos primaris. Turquesa Verd Verd clar
entre ells. Per fer-ho possible ens cal crear
gammes cromàtiques, és a dir, unir colors Modificant la lluminositat
(afegint blanc i/o negre). Rosa Magenta Granat
similars entre si.

Agrupant colors freds o càlids. Vermell Magenta Taronja

Vermell
Sensació de contrast
És la sensació contrària a l’harmonia, quan
dos colors es veuen molt diferents entre ells. Groc Magenta
S’aconsegueix ajuntant els colors oposats en
el cercle cromàtic: els complementaris.

Magenta Verd Verd Blau

violaci

plastica.cat Blau cian