Irene Villalonga Valverde

La llum.

L'impressionisme va sorgir a finals del segle 19, i són moviments pictòrics que
s’aconsegueixen amb pigments negres.
Als principis de la fotografia al principi s’utilitzaven sals de plata perquè aquesta s’oxida a
negre i fa les ombres. Com la sal de plata era molt cara es va començar a utilitzar sals de
ferro, amb la que surten colors blaus, anomenada després cianotípia.

Quan una partícula supera la velocitat de la llum, emet un flaix blau, anomenat radiació
Cherenkov. Segons la teoria de la relativitat d’Einstein, cap objecte pot viatjar més ràpid
que la llum. Aquesta velocitat només és insuperable al buit, però tot canvia a l’aigua o a
l’aire.
La llum és una ona transversal, que es propaga per l’espai i que pot ser polaritzada.
La polarització sorgeix amb un element que força que la pertorbació vibri amb certa direcció.

Un forat negre està format per tres elements: la singularitat o punt central, el disc d’acreció,
on hi ha pols i gas a altes temperatures movent-se a altes velocitats, i per últim l’horitzó de
successos.

Optogenètica, és la manipulació de l’activitat de neurones apagant-les o activant-les.

Les fonts de llum que utilitzem als microscopis, emeten llum a totes les direccions.

L’ull ha anat evolucionant durant els anys.

L’ull primitiu permet distingir el dia de la nit, i la quantitat de llum que hi ha.
Un ull una mica més evolucionat, un ull còncau, distingeix a part de l’anterior, de dalt a baix i
la dreta de l’esquerra.
Un ull encara més evolucionat, distingeix encara millor les antigues qualitats i té iris i
pupil·la. Aquest funciona com una càmera fosca.
Si a aquest li afegim una tapa cristal·lina, el nostre cristal·lí, ja pot distingir i veure molt més
nítid l’exterior.