ESTUDI DEL CONEIXEMENT DELS

FORATS NEGRES AL INSTITUT EL

CALAMOT

AUTORS: Ranya Abdellaoui, Pablo Garcia i

Maria Estalella
CURS: 4t B d’ESO
ANY: 2022-2023
TUTOR: Beatriz Segura i Víctor Martínez
INSTITUT EL CALAMOT

1
 ÍNDEX
INTRODUCCIÓ……………………………………………………….……………. 3

COM HO HEM FET?........................................................................................ 3

PREGUNTA 1: QUÈ ÉS UN FORAT NEGRE?.................................................

4
Respostes…………………………………………………………………………… 4
PREGUNTA 2: COM ES FORMEN?................................................................ 4
Respostes………………………………………………………………………….... 4
Pregunta 2.1: Per què una estrella acaba el seu cicle de vida?....................... 5
Respostes………………………………………………………………………… 5
PREGUNTA 3: HI POT HAVER UN FORAT NEGRE DINS UN ALTRE?.........
5
Respostes…………………………………………………………………………… 5
PREGUNTA 4: ELS FORATS NEGRES SÓN LITARALMENT UN FORAT O
TENEN UN ALTRE “FORMA”?........................................................................ 6
Respostes…………………………………………………………………………….6
PREGUNTA 5: COM CREUS QUE ES POT OBSERVAR-NE UN?.................
6
Respostes…………………………………………………………………………… 7
PREGUNTA 6: COM CREUS QUE ES VAN DESCOBRIR?........................... 7
Respostes…………………………………………………………………………… 8
PREGUNTA 7: QUÈ PASSA DINS D’UN FORAT NEGRE?............................
8
Respostes…………………………………………………………………………… 9

ENQUESTES……………………………………………………………………….. 9

CURIOSITATS MÉS RELLEVANTS SOBRE ELS FORATS NEGRES…… 10

CONCLUSIONS I
APRENENTATGE…………………………………………….11

BIBLIOGRAFIA…………………………………………………………………….12

2
INTRODUCCIÓ

En aquest treball volem comprovar si el que pensa la gent dels forats negres és
correcte o si tenen idees equivocades per la falta d'informació. Farem enquestes i
preguntarem als alumnes de l'institut qüestions específiques per comparar-les amb
les respostes oficials sobre el tema. La nostra intenció és comparar i estudiar els
coneixements dels forats negres i explicar-los.

Per començar explicarem què són els forats negres de manera general per posar en
context la resta de qüestions més específiques:
Els forats negres són concentracions de massa massives i de gran densitat, al ser
tan densos tenen una força gravitatòria tant poderosa que ni la llum pot escapar
d’ells. Per això el seu nom i aparença. Es formen a partir de les restes de grans
estrelles mortes.

Imatge pel·lícula Interestelar

COM HO HEM FET?

El nostre objectiu era intentar descobrir si els alumnes de tots els cursos de l’ESO
tenien al menys coneixements bàsics sobre els forats negres. Per això vam anar a
totes les classes des de 1º fins a 4º a preguntar a unes quantes persones. En total
vam entrevistar a unes 30 persones.

La manera en que ho fèiem era primer preguntar-li quin nivell de coneixement

pensava que tenia, i ho apuntàvem en una enquesta. Després ja procedíem a fer les
preguntes, les més repetides i les més curioses les apuntavem. Per acabar al final
de cada entrevista naltros mateixos indicavem quin nivell valoràvem naltros que
tenien.

3
Hem de dir que els resultats de les enquestes son orientatius ja que les persones
entrevistades no són prous per fer uns percentatges més precisos.

PREGUNTA 1: QUÈ ÉS UN FORAT NEGRE?

Com es diu a la introducció és una massa molt densa i amb una poderosa força
gravitatòria, dit d’un altre manera, es una singularitat en el espai-temps, un punt
sense volum i infinita massa. Però per molt massius que siguin la gravetat
funciona d’igual manera. Els forats negres atrauen la matèria i l’energia cap a sí,
però no més que altres estrelles. Això vol dir que un forat negre amb la mateixa
massa que la del nostre sol, no aspiraria més objectes cap a sí que el nostre sol
amb la seva pròpia força.

RESPOSTES

Moltes persones no van poder seguir amb l’enquesta ja que no podien respondre
res que s’apropès a la resposta o una teoria rara, però d’altres sí. Com ja
esperàvem van haver-hi respostes relacionades amb la teletransportació o els
portals a altres dimensions, també va haver un alumne que va barrejar els forats
negres amb la teoria del “agujero de gusano” i deia que et portava a un altre època.
Hi va haver algunes respostes més ben encaminades, com “Es algo que absorbe”
o “Absorbe la masa del universo”. No eren correctes del tot però no eren tan
fantasioses, en general la majoria responien més o menys que eren forats que
absorbeixen tot el que hi entre sense poder sortir-ne mai. La resposta correcte
només la van comentar 3 o 4 persones, deien que eren formacions massives de
massa, que solien estar al centre de les galàxies.

PREGUNTA 2: COM ES FORMEN?

Els forats negres es formen quan una estrella massiva arriba al final del seu cicle de
vida i explota, el que es coneix com supernova. L’explosió dispersa una gran part de
l’estrella al buit espacial però n’hi ha una quantitat de restes freds on no es produeix
la fusió nuclear.

Això fa que aquestes restes comencin a replegar-se sobre si mateixes, ja que no hi

ha res que resisteix-hi la gravetat interior de la massa de l’estrella. Aquest procés
acaba reunint una força d’atracció molt forta on no pot ni escapar-se la llum o, el que
és el mateix, un forat negre.

RESPOSTES

4
La resposta correcte només la van donar 2 o 3 persones, deien que eren a partir de
la mort d’una estrella, no sabien descriure el procés exacte, però era el que
s’esperava. La resposta incorrecte més coherent que ens donaven era que eren
producte del xoc de dos planetes, estrelles o galàxies. Els més bojos van ser: “Se
forma porque hay falta de aire”, “muchas piedras se juntan”, “las constelaciones se
juntan con piedras y forman un agujero negro” “Viento lluvia tormentas”...

PREGUNTA 2.1: Per què una estrella acaba el seu cicle de vida?

Una estrella arriba al final del seu cicle de

vida quan ja no li queda combustible, que
seria l’hidrogen, i comença a contraure’s.
El nucli s’escalfa a causa d’això i l’estrella
comença a desprendre capes ja que no pot
contenir-les per més temps. El nucli es
converteix en una enana blanca i quan ja
ha utilitzat tota la seva energia para de
brillar i es converteix en una enana negra,
una estrella morta.

Per les estrelles amb masses fins a 40 vegades més grans que el sol les capes
comencen a desprendre’s amb més força, gairebé explota, això és una supernova.
Les estrelles amb una massa 40 vegades major que el sol es poden convertir en
forats negres en compactar la seva massa en una singularitat.

RESPOSTES

Només ho va respondre bé un alumne ja que la majoria de persones no van

respondre correctament a la pregunta anterior, de la qual questa depèn. Ho va
resumir dient una estrella “mor” quan se li acaba l’energia, a mes recordava que
abans de “explotar” comença a expandir-se.

PREGUNTA 3: HI POT HAVER UN FORAT NEGRE DINS UN

ALTRE?
Teòricament no hi pot haver un forat negre dins d’altre, ja que es fusionen i es fan
més grans. Podria fins i tot ser un connector entre el passat i el present ja que com
més t’apropes a la velocitat de la llum més lent passa el temps.
.
RESPOSTES

Les persones van respondre aleatòriament, ja que molts d’ells ens van dir que mai
s’ho havien plantejat, per això no tenien una resposta precisa però molts d’ells van

5
coincidir en que pensaban que sí hi podia haver un forat negre dins de l’altre però
que no es podia ni veure ni sentir-se.

PREGUNTA 4: ELS FORATS NEGRES SÓN LITARALMENT UN

FORAT O TENEN UN ALTRE “FORMA”?

Un forat negre no es pot comparar precisament amb un objecte o alguna altre

cosa per fer-nos una idea de com són realment, ja que teòricament no són com
ninguna cosa que ja existeix, no és que la forma de l’objecte sigui diferent, és
que l’espai que el conté ha sigut deformat al igual que el temps, així que la
geometria tal com la coneixem no existeix en l’interior d’un forat negre. D’altra
banda hi ha una mena de censura còsmica, aquestes singularitats estan ocultes per
a nosaltres. La gravetat d’aquests cossos és tan alta que la llum no se n’escapa
per això no els podem veure. És el negre més absolut que es pugui imaginar,
l’absència absoluta de qualsevol emissió.

Sabem que al seu interior pot existir una rotació i també sabem a causa del seu
efecte gravitatori quanta massa contenen, de la mateixa manera les forces d'atracció
haurien de produir un equilibri hidrostàtic que li conferirà una forma esfèrica, però no
sabem quina mida té o si tan sols el concepte és aplicable quan es tracta d’un forat
negre. Però veiem que al seu voltant, quan són molt massius, la gravetat pot ser tan
intensa que desviï la llum circumdant, de manera que sembli que hi ha una lent que
s’anomenen lents gravitatòries.

RESPOSTES

Cadascú ens va dir una cosa diferent, hi havia gent que pensaba que tenien una
forma rodona i eren negres, mentres que altres hi pensaven que eren blancs, una
persona ens va dir que pensava que els forats negres tenien formes diferents o que
eren de colors diferents, que era una espiral o fins i tot que eran ovalats i també que
eran una taca negra, per tant, ningun es va apropar a la resposta correcta,
principalment perquè no n’hi una resposta correcta pero si es veritat que nosaltres
els humans no som capaços de veure un forat negre, per tant és complicat imaginar-
lo.

PREGUNTA 5: COM CREUS QUE ES POT OBSERVAR-NE UN?

Una cosa curiosa de la detecció dels forats negres és que

com absorbeixen la llum, realment no els podem veure, el
que veiem quan diem que estem observant un forat negre

6
es la interacció de ell mateix amb els cossos que el rodegen. Es relativament nova
l'observació de forats negres, la primera fotografia es va publicar al 2019. Tot i així
s’ha sabut la seva existència des de fa molt de temps.

I Imatge NASA

El primer pas per observar-ne un és detectar on està, un indicador és veure una lent
gravitatòria, aquest fenomen succeeix quan la llum d’un cos llunyà es deforma al
voltant d’una massa molt gran. Un forat negre té la massa suficient perquè la lent
gravitatòria sigui evident. Un altre mètode és avistar estrelles orbitant al no-res,
podria ser que un forat negre, el qual no veiem, estigui situat allí.

Ja localitzat només cal apuntar-hi un telescopi, serà més fàcil si intentes observar un
proper i sense interferències.

RESPOSTES

Molta gent pensava que es podien veure a simple vista amb un telescopi, deien
textualment “se puede ver por lo negro que es”. El que més s’apropa és que es veu
perquè té anells o que està envoltat de llums. També van dir que les estrelles
desapareixen i així es sabia que un forat negre se’l havia empassat, i, per tant, que
allí n’hi havia un. Curiosament ningú va pensar que era difícil l’observació d’un forat
negre.

PREGUNTA 6: COM CREUS QUE ES VAN DESCOBRIR?

Com molts fenòmens de l'univers es va començar teoritzant l'existència d’un, o una

cosa que s’hi assembli. Tot va començar al 1784 amb John Michell, teoritzant una
estrella tan massiva que la seva força gravitacional fos suficient com perquè la llum
no pogués sortir, una “estrella fosca”. La investigació no va ser posible, ja que la
tecnologia no era prou.

El tema es va tornar a investigar amb més vigor després de que la teoria de la

relativitat es publiqués. Es va plantejar la idea d’una estrella que pogués concentrar
tan la seva massa com perquè la velocitat de la llum no fos suficient per fugir, però
molts científics de l'època pensaven que era una idea descabellada. Per fer a la idea
de la magnitud del que estem dient, per que la massa de la terra sigui prou densa
hauria d'estar comprimida a 17,7 mm que és una mica menys que el diàmetre d’una
moneda d’un cèntim.

L'existència dels forats negres va ser cada cop més acceptada i es va entendre que
era possible la formació d’un quan la matèria d’una estrella morta es dispersa,
sempre que la massa de la estrella sigui prou massiva. Per exemple el sol no té

7
prou magnitud per convertir-se en un forat negre, es convertirà en una enana blanca
al final de la seva vida.

Després de l'acceptació científica va ser molt difícil tenir evidència directa d’un forat
negre, ja que no són visibles. Fins al 2019 només es tenien evidències indirectes
com l’òrbita inexplicable d’estrelles o la deformació de la llum. La primera evidència
directa va ser al 2019 amb la primera foto d’un forat negre.

RESPOSTES

Per aclarir, els hi vam dir als alumnes que la primera imatge de un forat negre va ser
publicada al 2019, des d'aquest punt de partida vam plantejar la qüestió de com es
sabia de la seva existència abans de poder-los veure.

Ens van respondre de tot; que abans sí es podien veure perquè no hi havia tanta
contaminació, que una nau espacial s’hi va apropar-hi, que un forat negre va venir a
la Terra, que una persona va entrar a dins i es va transportar fins l’actualitat… En
general cada cosa més extravagant que la següent.

La veritat és que no esperàvem que ningú responges bé aquesta resposta però

volíem saber que podia imaginar la gent. El problema és que poca gent s’ho va
pensar molt i les respostes no tenen gaire sentit.

PREGUNTA 7: QUÈ PASSA DINS D’UN FORAT NEGRE?

Tot el que es dirà és una teorització del que et passaria al entrar-hi ja que
evidentment ningú mai hi ha estat dins.

Suposant que la radiació, l'acceleració gravitacional i altres coses no et matin

prèviament, quan arribas al centre ja no hi ha marxa enrere. Necessites una
velocitat d'escape més gran que la de la llum per poder sortir. Però això no vol dir
que s’acabi la teva existència. De fet no t'adonaràs de que ja ho vas passar.
En passar pel centre la teva velocitat serà més gran que la de la llum, tendint a
l’infinit a mesura que t’apropes al centre. El temps que trigaràs a arribar al centre és
proporcional a la mida del forat negre. Per exemple si tenim un forat negre amb
massa de milers de galàxies, aquest temps pot arribar a desenes d’anys.
La singularitat (el centre) és el punt on es concentra la massa de tot allò que ha
entrat al forat negre. I aquesta singularitat és un punt que està en el futur, per tant el
que hi entra es perd.

Una cosa curiosa és que un dels processos pel qual moriries al passar el punt de no
retorn es diu “espaguetització”. Consisteix en una propietat de la gravetat que
dictamina que la força gravitacional és més forta com més a prop del nucli estàs,

8
això vol dir que, encara que per a nosaltres sigui imperceptible a la terra, els nostres
peus senten més gravetat que el nostre cap. A un forat negre aquesta diferència
seria descomunal de manera que si entressin primer els nostres peus ens
començaríem a estirar i estirar fins que els nostres àtoms s’alineessin. Evidentment
en cap moment series conscient d’això, i així és com acabaria la teva matèria.

RESPOSTES

Les respostes a com moriries van ser molt variades, la més repetida era que
moriries ofegat, també van dir que t’aplastaries, et desintegraries, que et quedaries
inert perquè el temps es para, o fins i tot que et quedaries vagant a dins fins morir de
fam, deshidratació o de vell. Algunes persones pensaven que no mories i que
sorties a un altre lloc o a un altre temps o dimensió.

Preguntant què passaria amb el seu cos, contestaven que desapareixia, que
s’aplastava, que es desintegrava, que no li passava res… La més propera és que
feia el forat negre més gran al fusionar-se.

ENQUESTES

Hem volgut fer uns percentatges de coneixement del nostre institut per això hem
fet unes enquestes a cada persona que entrevistàvem. A l’enquesta hi havia una
opció més, com ningú ha estat dins del nivell no surt a l’enquesta, el que és el
mateix, que un 0% de les persones entrevistades sabia o pensava que sabia molt
sobre aquest tema.

Abans de fer-li qualsevol pregunta sobre el tema a tractar preguntàvem quin

nivell de coneixement pensaven que tenien. En general ningú era molt confiat
sobre el que sabien, poca gent pensava que no sabien res (20%) i la majoria
van anar a la opció segura, deien que en sabien una mica (76,7%), la minoria
va ser el “bastant” amb un 3,3%.

RESULTAT

9
Després, al finalitzar les preguntes naltros mateixos marcavem en una enquesta el
coneixement real que valoràvem. El més curiós és que molta gent inclús dient que
sabia poc (33,3%) després no va dir res coherent, en canvi els que deien que no
sabien res (40%) treien millors resultats. Un altre cop la minoria són els ben
encaminats (26,7%).

RESULTAT

CURIOSITATS MÉS RELLEVANTS SOBRE ELS FORATS

NEGRES

● Els forats negres es formen amb la mort d’una estrella com a mínim 20
vegades més gran que el sol

10
 ● Quan un forat negre “s’empassa” una estrella i no pot del tot amb ella, es
genera un disc al voltant que es va consumint a poc a poc. Es coneix com a
“disc d'acreció”
7
● Tot i que poden viure desenes de milions d’anys, un forat negre pot morir, el
temps de vida depèn molt de la seva massa, com més gran més tardarà en
extingir-se. Perden energia per que emeten radiació, com més massiu el forat
negre menys radiació expulsa

● Dos forats negres es poden fusionar per crear un forat negre supermassiu
● Si reemplaçàrem el sol amb un forat negre de la mateixa massa, no passaria
res, hi hauria molt més de fred però els planetes romandrien en les mateixes
òrbites

● Els forats negres contenen tota la massa de la estrella en un punt matemàtic,

això es coneix com SINGULARITAT, un un punt sense volum i infinita massa

● El forat negre més proper a la terra està a tan sols 1600 anys llum de
distància.

● La cantitat de forats negras al espai podria ser major que la quantitat d’

estrelles visibles. Es creu que existeixen un total de uns cent mil milions tan
sols en la nostra galàxia.

CONCLUSIONS I APRENENTATGE

Volem aclarir, que abans de fer la recerca d’informació, algunes d’aquestes

preguntes no les hauríem respost correctament, encara que al tenir interès no hauria
sigut tan desastros. Érem completament conscients de que els forats negres es un
tema molt complex, per tant no esperàvem respostes amb uns procesos científics
ven descrits, sino comprobar que sabien amb les seves paraules.

Com a conclusió del resultat de la investigació, és evident que els alumnes de

l’institut no tenen informació sobre els forats negres. La majoria de preguntes han
tingut respostes incorrectes o, fins i tot aleatòries. El problema més gran i el motiu
per el que hi ha hagut moltes respostes incoherents, es que alguns entrevistats al no
saber la resposta no s’esforcaven en pensar algo possible, si no que deien el primer
que els hi passava pel cap. Pel contrari agraïm molt que algunes persones es
prenen el temps de pensar algo possible, encara que fos incorrecte no era
incoherent i aleatori.

11
Els resultats ens han sorprès cap a bé i cap a malament, bé perquè algunes
persones que no en sabien, van donar respostes molt interessants, incorrectes i
correctes però es notava la intel·ligència de les respostes. En altres casos, com ja
hem dit, davant del desconeixement les respostes eren molt fantasioses, encara que
sí hi havia casos en els que la persona estava bastant segura del que deia.
Suposem que en la ficció es barregen conceptes fent que la gent pensi amb
seguretat teories no confirmades.

En quant al que esperàvem, nosaltres preveiem uns resultats mes intermitjos. No

pensàvem que molta gent sàpigues molt però tampoc un 0%, suposàvem que els
més comuns serien el “bastant” i el “poc”, en aquest cas si que hi ha bastanta gent
dins dels percentatges, però es veuen opacats amb el 40% que no va dir res bé.
Teníem l'esperança de que molt poca gent estaria en el “res” perquè si responies
una o dos preguntes bé ja podíem considerar que en sabies una mica.

Una cosa que creiem que hauríem d’haver fet millor és la quantitat de entrevistes,
per tenir uns resultats més fiables hauríem d'haver fet més entrevistes. També que
la pròxima vegada hauríem d’escollir persones amb ganes de respondre o almenys
una mica de compromís per que els nostres resultats no es vegin alterats.

Estem contents amb tot el que hem après fent la redacció i tot el procés pràctic i
teòric del projecte. Hem descobert moltes coses interessants, curioses i estranyes a
més de que hem disfrutat el procés. No ens hem agobiat ni hem tingut cap problema
gros, hem tingut un bon treball en equip i bona organització. Esperem haver plasmat
bé tota la informació obtesa i que el nostre projecte sigui interessant.

BIBLIOGRAFIA

● https://www.nationalgeographic.es/espacio/agujeros-negros

● https://es.quora.com/Si-un-agujero-negro-tuviera-la-masa-de-la-tierra-qu
%C3%A9-tan-grande-ser%C3%ADa

● https://es.wikipedia.org/wiki/Agujero_negro

● https://www.abc.es/ciencia/abci-actua-agujero-negro-201002150300-
1133793228458_noticia.html?ref=https%3A%2F%2Fes.search.yahoo.com
%2F

● https://hipertextual.com/2016/02/como-podemos-observar-un-agujero-negro

● https://www.csn.es/fusion-nuclear

12
 ● https://es.wikipedia.org/wiki/Fusi%C3%B3n_nuclear

● https://windows2universe.org/sun/Solar_interior/Nuclear_Reactions/Fusion/
Fusion_in_stars/

● star_life.html&lang=sp

● https://www.nationalgeographic.es/espacio/supernova

● https://www.youtube.com/watch?v=cs2kyXC-zDw

13