UNITAT1 L’univers

DIMENSIÓ INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA

ÉS NOTÍCIA!

Comprensió inferencial…
De què tracta principalment aquesta not
ícia? Quines conseqüències pot tenir per
de la humanitat el que ens explica? Bus al futur
ca un altre títol per a la notícia i propos
a’l.

7
 1 m ?
e
TAT

Què e n s a b
UNI

Què en sabrem?
Contesta aquestes preguntes amb el nombre corresponent segons quin sigui el teu cas:

1 No en sé res. 2 En sé alguna cosa. 3 La puc contestar bé. 4 La puc explicar.

Aquestes preguntes les respondràs en començar la unitat, a meitat de la unitat i en finalitzar-la.

Quan ho facis, escriu la data.

/ / / / / /

Sabries explicar quina diferència

hi ha entre l’astronomia i l’astrologia?

Saps quina és la diferència

entre un planeta i una estrella?

Sabries raonar quines són les condicions

perquè hi hagi vida en un planeta?

Saps quin és el motiu pel qual existeixen

els dies i les nits? I les estacions?

HO SAPS? CIÈNCIA PER A TOTHOM

El voltant de la Terra és ple de fragments de
coets i satèl·lits que ja no es fan servir. Altres estris
que també s’hi poden trobar són objectes perduts
pels astronautes: eines, raspallets de dents…
Tot aquest material que orbita al voltant de la
Terra s’anomena brossa espacial i pot arribar a
xocar amb les naus actuals i malmetre-les.
Estels o planetes?
Vols sorprendre familiars i amics com si
fossis un astrònom expert?
Com podem distingir des de la Terra si el que veiem
brillar en el cel a la nit és un planeta o una estrella?
Una de les maneres més fàcils per distingir-los de
nit és fixar-se si parpellegen o brillen. Observa el cel
una bona estona amb atenció i podràs distingir que:
• Les estrelles parpellegen i brillen.
• Els planetes no parpellegen, però brillen de
manera constant.
A més, al llarg de la unitat aprendràs a distingir
diversos planetes!

8
 Investiguem!

UNI
TAT
1
• Tots sabem que la Terra és el nostre planeta, però que no estem sols girant al voltant del Sol. Segur que
saps dir el nom de tots els planetes que giren al voltant del Sol: del més proper al més llunyà. Escriu-los:

• Ara bé, sabries dir a quina distància estan del Sol? A quina distància estan els uns dels altres? Coneixes
la proporció que els planetes tenen entre si segons la mida real?

Són preguntes difíci

ls de respondre, ja
elabora un model cie que les dimensions
ntífic que permet ex són molt grans. Qu
plicar allò que no po an passa això, la ciè
dem veure. ncia

es
a solar que apareixen en els llibr
Creus que els models del sistem

som-hi!
del
si són una representació fiable
són fets a escala? Investigarem
creen una idea errònia!
sistema solar o si, en canvi, ens

representació a escala del sistema solar

Necessitem un lloc que tingui la màxima distància en línia recta possible. Si a l’escola hi ha un camp
de bàsquet o de futbol o un pati, ens anirà bé. Aquesta màxima distància representarà la distància
entre el Sol i l’últim planeta: és a dir, Neptú. Si, per exemple, el pati de l’escola fa 30 metres, representa-
rem en el metre 0 el Sol i en el metre 30 Neptú i calcularem on estaran representats la resta de planetes.

a) Primer, mesureu amb una cinta mètrica el lloc que heu decidit que fareu la representació i ano-
ta la distància (si és diferent de 30 metres) en el requadre.

Distància real Representació Distància real Representació

Planetes Planetes
en km del model en m en km del model en m

mercuri 57.909.175 júpiter 778.412.010

venus 108.209.930 saturn 1.426.725.400

terra 149.597.870 urà 2.870.972.200

mart 227.936.640 neptú 4.498.252.900 30 9

 1
TAT
UNI

b) Per calcular les distàncies on representareu la resta de planetes en el model, heu de fer un càlcul
matemàtic. Sabeu quin? Sí, una proporcionalitat. Per exemple, per calcular a quina distància repre-
sentarem Mercuri des del punt 0, cal fer:

Mercuri = 57.909.175 × 30 (o la vostra distància)/4.498.252.900 = 0,38 metres

c) Fes la resta de càlculs i anota’ls en la graella de la pàgina anterior.

d) Ara, cal que nou alumnes us col·loqueu en els llocs que heu marcat; que un se situï al Sol i que la resta
representeu cada planeta. Que és el que et sorprèn més de la col·locació de tots els alumnes? Explica-ho.

Vegem què passa amb les mides. Intentarem representar el volum.

a) Quin objecte creus que podríeu fer servir per representar el Sol? Mesureu el diàmetre d’aquest
objecte. Per exemple, si heu decidit fer servir una pilota de platja, expresseu el seu diàmetre en
mil·límetres. Si, per exemple, la pilota fa 40 cm de diàmetre, com que el diàmetre del Sol és
d’1.392.000 km, podeu fer uns càlculs similars que els de l’activitat anterior:

Mercuri = 4.879 × 399,5 (o el diàmetre de la vostra pilota)/1.392.000 = 1,40 mm

Diàmetre del model Objecte real

Diàmetre real en km
en mm que es mesura

sol 1.392.000 399,5 pilota

mercuri 4.879

venus 12.103

terra 12.756

mart 6.794

júpiter 142.985

saturn 120.534

urà 51.115

neptú 49.533

b) Fes la resta de càlculs seguint el model anterior i busca un objecte que s’aproximi tant com puguis
a aquestes mides.
c) Ara, surt novament al pati i col·loca aquests objectes damunt les marques dels planetes que havíeu
fet. Què és el que et sorprèn més? Explica-ho.
d) Ara ja estàs en condicions d’opinar sobre si els models del sistema solar que apareixen en els llibres
són una aproximació de la realitat o no. Feu un debat a classe i escriviu-ne les conclusions.

10
 UNI
TAT
1. L’UNIVERS

1
Pensa
• Has observat mai el cel de nit? Explica què recordes haver vist. i respon
• Pensa si tots els punts brillants que veus són estrelles.
• Què necessitaries per poder-lo observar millor? Has anat mai a algun lloc per poder observar
el cel? Quin nom rep? On era?
• Fes una llista —investiga, si cal— de tots els cossos celestes que es poden observar a l’univers:

• Busca diferències i semblances entre els cossos de la llista (per exemple, pel que fa a la mida,
la llum, l’òrbita, etc.) i anota-les.

• De totes les característiques dels cossos que hi ha a l’univers, n’heu trobat una de comuna a tots?
Quina és?

• Per què creus que la gran majoria tenen aquesta forma? Investiga i explica-ho.

ant
Tot el que has estat investig
ive rs.
són els components de l’un
a la
L’univers està format per tot
steix.
matèria i l’energia que exi
s és buit,
La major part de l’univer
hi
fosc i molt fred. La matèria que
gal àxi-
ha s’agrupa en galàxies i les
xies.
es s’agrupen en cúmuls de galà
per
Cad a gal àxi a està for ma da
lles .
nebuloses i milions d’estre

11
 1
TAT
UNI

» Com hem pogut observar l’univers?

El nostre coneixement de l’univers està lligat a l’evolució dels diferents aparells que han fet possible
que les imatges obtingudes siguin més nítides, que es puguin captar senyals més febles…

y 1609,
is d e l se g le xvii, l’an
A princip lescopi mo
lt
e u v a fa b ricar un te a ra
Galil c
gments. En
b pocs au
senzill, am porcionava
s im a tg es que pro
que le de veure
c n ít id e s, va ser capaç l
eren po ques del So
lle u d e la Lluna, les ta
el re Júpiter.
satèl·lits de
i alguns dels

va in-
a c N ewton
8, Is a i que
n t , l’a ny 166 o lt m és curt
Més en
dava ue era
m això va
te le s copi q e le n t s. Amb
un lloc d
ventar alls en ides.
s e r v ir m ir
m o lt més nít
fe ia atges
guir im
aconse en la ima
t-
m p o ts veure
37. C o es e
d
a n s o rg ir l’any 19 i p o d e n captar on
is v molt gran radiotele
s-
telescop arabòlica ició dels
Els radio n ta ll a p d is p o s
una pa reus que
la
sposta.
ge, tenen ts d e l’espai. C ? R a ona la re
e n c ió
ràdio pro
ced lguna fun
e s ta im atge té a
q u
copis d’a

enviar un telescopi a
L’any 1990, la NASA va
el telescopi espacial
590 km de la Terra:
voltant de la Terra i
Hubble, que orbita al
ir unes imatges molt
que ha permès obten
creus que a aquesta
més nítides. Per què
rafies més nítides?
distància pot fer fotog

Le s s o n d e
s espacials
d’estudiar són naus
planetes, que s’envie
s a tè l·lits, astero n a l’espa
interestel·la ides, com i amb la fi
r. En l’actu etes o co nalitat
l’ESA i de alitat hi ha ssos de l’
països com unes 20 so espai
el Japó, Rú ndes prop
ssia, la Xin ietat de la
a… N AS A , de

1. Les fotografies que tenim avui en dia dels planetes del sistema solar són fetes per una sonda
anomenada Voyager 2. Investiga quan es va llançar, on és actualment, a quina velocitat viatja per
l’espai i quins són els descobriments principals que ha fet.

12
 UNI
TAT
» Les unitats de mesura de l’univers

1
Les dimensions de l’univers han fet que els científics hagin d’utilitzar unes unitats de mesura concretes.
•Q  uan estudien el sistema solar, fan servir la unitat astronòmica (UA), que és la distància entre el Sol
i la Terra, que equival a 150.000.000 km.
• Quan estudien distàncies entre estels i galàxies, utilitzen l’any llum, que és la distància que recorre
la llum en 1 any.

posa-ho en pràctica!
2. Si sabem que la llum recorre 300.000 km en un segon, calcula els quilòmetres que pot fer en 1 any:
En 1 any hi ha dies, en 1 dia hi ha hores; per tant, en 1 any

hi ha hores. En 1 hora hi ha minuts; per tant, en 1 any hi

ha minuts. Si en 1 minut hi ha segons, en 1 any hi ha

segons.

La llum recorre cada segon 300.000 km. Si en 1 any hi ha segons, quants

quilòmetres farà la llum en 1 any?

AIXÒ ÉS 1 ANY LLUM!

3. Recorda l’article de la portada i explica què vol dir que l’estel de Teegarden és a 12,5 anys llum de la Terra.

4.   Creus que avui dia l’espècie humana pot habitar-lo? Per què?

5. Calcula, a partir de les dades de la taula de la pàgina 9, a quantes UA es troben Júpiter i Saturn
respecte de la Terra.

13
 1
TAT
2. ORIGEN I EVOLUCIÓ DE L’UNIVERS
UNI

Des de l’antiguitat, els científics s’han preguntat quin és l’origen de l’univers. Actualment, i gràcies a
totes les observacions fetes, coneixem molts aspectes de l’univers, però no sempre ha estat així.
Els primers astrònoms pensaven que la Terra era plana i que no tenia moviment. Més tard, els grecs, a
través d’observacions i càlculs, van considerar que la Terra era el centre de l’univers i que tot girava al
voltant seu. Aquesta teoria, ja proposada per Aristòtil en el s. iv aC, va ser perfeccionada i formu-
lada per Ptolemeu. S’anomena model geocèntric i va ser vigent des del segle ii dC fins al segle xvi.
En el segle xvi, Copèrnic va fer un descobriment revolucionari: va considerar que el Sol era el centre
del cosmos i va dir que tot girava al seu voltant. Aquesta teoria s’anomena model heliocèntric.

ntric
geocè
model

c
èntri
helioc
model

6. Busca informació sobre quins van ser els canvis introduïts per Ptolemeu a la teoria d’Aristòtil i
explica’ls.

Com creus que es va originar tot el que has estudiat fins ara? El coneixement científic va variant al
llarg del temps, i avui en dia encara no ho sabem tot amb certesa ni ho coneixem tot. Hi ha diverses
teories sobre com es va formar l’univers.
Després de molts estudis i contribucions de diversos científics, l’any 1948 es va formular la teoria
del big bang, anomenada també de la gran explosió, segons la qual fa 13.700 milions d’anys tota la
matèria i l’energia estaven concentrades en un únic punt infinitament calent, dens i petit i, en un mo-
ment donat, va tenir lloc una gran explosió que va fer que la matèria s’expandís cap a totes direccions
i que l’atracció gravitatòria l’agrupés en àtoms, estrelles, galàxies… I així es va formar l’espai.

7. El que ens falta saber és per què va explotar la matèria. Com era aquesta just abans de l’explosió?
Quan s’acabarà aquesta expansió? Creus que algun dia es podrà saber? Comenta-ho amb els com-
panys i companyes de la classe i escriu les conclusions a les quals heu arribat.

14
 UNI
TAT
3. ON ENS TROBEM NOSALTRES? Pensa

1
i respon
El nostre planeta forma part de l’univers, però saps la situació exacta de la Terra?
Centre de l’univers. Lloc insignificant. Lloc important el centre del qual és el Sol.

De fet, la Terra és en una dels milions de galàxies que hi ha en l’univers, la Via Làctia, en la qual hi
ha més de 400.000 milions d’estels, com el Sol, alguns dels quals tenen els seus planetes! En concret,
ens trobem en el sistema planetari anomenat sistema solar. La Terra orbita al voltant del Sol juntament
amb altres planetes, planetes nans, satèl·lits, cometes i asteroides.

8. Fes una cerca sobre els planetes del sistema solar, ordena’ls segons la seva mida, del més petit al
més gros, i, després, completa la taula:

Característiques Interior / Gasós / Altres característiques

Nom Ordre
de l’atmosfera Exterior Rocós (densitat, satèl·lits, etc.)

15
 1
TAT
UNI

posa-ho en pràctica!
9. Contesta si les afirmacions següents sobre el nostre sistema planetari
són veritables (V) o falses (F): V F

a) Els planetes interiors són més petits que els exteriors.

b) Els planetes interiors són gasosos.

c) Els planetes exteriors s’anomenen també gasosos o gegants.

d) En tots els planetes podria haver-hi vida.

e) Tots els planetes tenen satèl·lits.

f) Els planetes exteriors tenen la densitat més baixa que els interiors.

10. Contesta:
a) Amb quin nom es coneix també el planeta Mart?

b) Quin és el planeta més proper al Sol?

c) Quin és el planeta que té més diàmetre?

d) De què estan formats els anells de Saturn?

e) Tritó és un satèl·lit d’Urà. Quina característica el fa diferent dels altres?

11.   El planeta Terra té unes característiques molt especials, ja que s’hi ha pogut desenvolupar la
vida. Quines són les característiques necessàries perquè hi hagi vida? Feu grups de 4 o 5 alumnes i
busqueu informació sobre les característiques fonamentals per a la vida a la Terra, escriviu-les i feu un
debat a classe, tot comentant si creieu que hi ha cap altre planeta que comparteixi aquestes caracte-
rístiques. Recordeu la notícia de la portadeta.

APORTACIONS CONCLUSIONS
DEL MEU GRUP DE TOTA LA CLASSE oment
És un bon m
r per
per contesta
s
segon cop le
e l’apartat
preguntes d
BEM?
«QUÈ EN SA
REM?».
QUÈ EN SAB

No et preocupis si
no pots escriure un 4
en totes les preguntes.
ENCARA ENS FALTA
MOLT PER APRENDRE!

També és un bon moment per fer una visita virtual a algun simulador d’accés lliure i fer viatges virtuals
16 per l’univers. (Trobareu aquest enllaç en el vostre espai personal.)
 UNI
TAT
4. PER QUÈ HI HA DIES I NITS?

1
Segur que has observat que el dia i la nit no sempre duren les mateixes hores i que, al llarg de l’any,
a mesura que passen els mesos anem canviant d’estació. Saps explicar per què passa això?

» Construïm un model per explicar i entendre per què hi ha dies i nits!

Feu grups de quatre i prepareu una bola de porexpan (representarà la Terra), una agulla de fer mitja o
un filferro que pugui travessar la bola (serà l’eix imaginari de la Terra), una llanterna (representarà el
Sol), plastilina (per marcar punts concrets de la Terra).
a) Agafeu l’agulla i travesseu la bola de porexpan com indica el dibuix. Dibuixeu-hi una línia que repre-
senti l’equador i enganxeu una boleta de plastilina a la part superior de la Terra (hemisferi nord)
i una altra a la part inferior (hemisferi sud). També els podeu marcar amb un retolador.
b) Agafeu la bola i, amb l’eix en posició vertical (dibuix A) i la llanterna en posició fixa, feu-la girar una
volta completa. Observeu què passa en el punt 1 i en el punt 2. Han estat il·luminats la mateixa estona?
c) Inclineu la Terra com es mostra en el dibuix B i feu girar la bola com en el pas anterior. Quines dife-
rències entre els punts 1 i 2 observeu? Han estat il·luminats la mateixa estona? Quin punt ha rebut
llum durant més estona: l’1 o el 2?

A B

1 1

2
2

d) Si enganxeu un puntet de plastilina a l’hemisferi nord, molt a prop d’on hi ha l’agulla, i repetiu el
procediment b, què passa?

12. Aquest fenomen s’anomena sol de mitjanit. Busqueu les condicions necessàries perquè es
produeixi i l’època de l’any en què té lloc. Després descriviu-lo.

Terra quan
e) A
 ra, enganxeu un puntet de plastilina El moviment de rotació és el que fa la
imaginari
a l’hemisferi sud, molt a prop de l’agulla, gira sobre si mateixa al voltant d’un eix
pols .
i feu el mateix. Què passa? Expliqueu-ho. que està inclinat i que passa pels seus
est i la seva
Aquesta rotació es produeix d’oest a
est movi-
durada aproximada és de 24 hores. Aqu
i la nit. 17
ment de rotació origina el cicle del dia
 1
TAT
UNI

» Construïm un model per explicar i entendre per què hi ha estacions!

Amb els mateixos grups, observeu aquest esquema:

a) En els dos dibuixos de la Terra, pinteu de color groc la zona il·luminada de l’hemisferi nord i de color
gris, la zona fosca.

13. Què podeu dir de la durada del dia i de la nit en aquest hemisferi? Què passa a l’hemisferi
sud en la mateixa posició?

b) Amb un transportador d’angles, mesureu l’angle d’incidència d’un raig de Sol a l’hemisferi nord en
la posició A i d’un raig en la posició B:

Angle d’incidència en A: Angle d’incidència en B:

14. En quin dels dos casos creieu que el raig de sol

escalfa més? Per què? Feu aquest experiment amb
un termòmetre per veure en quin dels dos casos
puja més la temperatura. Relacioneu aquesta ex-
periència i contesteu en quina de les dues posicions
creieu que és estiu. Per què? I hivern? Per què?

Efectivament, quan els raigs de sol cauen més per-

pendicularment, fent un angle d’uns 90°, poden es-
calfar molt més; per això és estiu. Quan els raigs de
sol tenen angles més petits, no poden escalfar tant;
per això és hivern.

15. Observeu, ara, com arriben els raigs de sol sobre l’hemisferi nord i completa el text:
Aquest fenomen,
que s’anome-
na SOLSTICI, pass
a dos dies a
l’any. En aquests
dies, la dife-
rència entre la du
rada d’hores
del dia i de la nit
és màxima.

Els raigs arriben amb un angle de a l’hemisferi nord. En aquest hemisferi, els dies

són que les nits

18
 UNI
TAT
16. Investiga quins dos dies hi ha solstici i escriu-los:

1
Observeu aquest esquema, en el qual els raigs de sol incideixen perpendicularment a

la Terra està en
Quan això passa, s
equinoccis són el
EQUINOCCI. Els s de
en què els raig
dos dies de l’any e
rra en angle rect
sol arriben a la Te
manera que el a
di
sobre l’equador, de
tament 12 hores.
i la nit duren exac

17. Investiga quins dos dies hi ha equinocci i escriu-los:

18.   Dibuixeu un esquema que representi les quatre estacions de l’any a l’hemisferi nord i les corres-
ponents a l’hemisferi sud, a partir del model que acabeu de veure.

c) Amb l’ajut del material que teniu, la bola de porexpan i la llanterna, agafeu la bola i feu-la girar amb
l’eix inclinat i sempre paral·lela a si mateixa per reproduir el cicle anual de les estacions i comproveu
que l’esquema que heu dibuixat és correcte.

A mesura que la Terra fa la vol

ta al Sol (moviment de translac
ció està inclinat, es va modifi ió), com que l’eix de rota-
cant l’angle amb què els raig
Aquest fet determina les estaci s de sol incideixen a la Terra.
ons de l’any.
El moviment de translació trig
a 365 dies —aproximadament
necessita la Terra per recórrer 1 any—, que és el temps que
la seva òrbita al voltant del Sol
.
L’eclíptica és el pla imaginari
on situem aquesta òrbita terr
estre.
19
 TAT
LA RELC
1
ARERRCCAA
E C E
UNI

Les princ
ipals revis
juliol de tes i diari
l’any 196 s del món
9 l’arriba van anun
éssers h da per p ciar el 21
umans a rimera v de
volem ce la Lluna. e gada de
lebrar-ho Ara, cinq ls
dedicant- uanta an
Per pare hi una ac ys despré
lles, feu tivitat es s
efemèrid una cerc pecial.
e. Busqu a per co
eu inform mmemora
de la Llu ació sob r aquesta
na, la mis re les carac
qui va se sió que h te
r el prim i va arriba rístiques
er home r per prim
fer, quin a trepitja e ra vegad
s experim r la Lluna a,
un text. T ents es , q uan ho v
ambé hi van dur a
podeu ad a terme…
juntar fo i redacte
tografies u
.

20
 UNI
TAT
5. ECLIPSIS I MAREES

1
Com pot ser que la Lluna, que és tan petita, pugui tapar el Sol, que, és molt més gros, de manera que
la seva llum no ens pugui ni arribar? Pensa i explica-ho raonadament.

Com s’anomena aquest fenomen?

» Construïm un model per simular els eclipsis

Per fer-ho, necessitarem una llanterna, una bola de porexpan petita i una de més grossa i el cartó d’uns
quants rotlles de paper higiènic perquè les boles s’aguantin soles.

19. Completa què representa cada objecte en aquest model científic:

La llanterna representa el , la bola de porexpan petita representa la i la

bola de porexpan grossa, la .

Ara, apaga els llums, engega la llanterna i il·lumina les dues

boles alineades, la petita enmig de la llanterna i de la bola gros- Això que acabes de repre-
sa. Ara, desplaça la bola petita i ves apropant-la al Sol o allu- sentar és un eclipsi de Sol.
nyant-la. Descriu què passa:

20.   Fes el mateix per representar un eclipsi de Lluna. Pensa

com has de situar els diferents components del model. Expli-
ca-ho.

Això que acabes de repre-

sentar és un eclipsi de lluna.
21. Has observat mai variacions en el nivell del mar? Creus que
aquestes variacions poden tenir alguna relació amb el que es-
tàs estudiant ara? Raona la resposta.

Lluna nova Quart creixent Lluna plena Quart minvant

Marea viva Marea morta Marea viva Marea morta

Sol

Lluna
Marea Marea
Marea
solar
Marea solar Aquestes variacions són les mare-
solar solar
es, i la responsable és l’a­tracció
Marea Marea gravitatòria de la Lluna i el Sol so-
lunar lunar
Marea
lunar
Marea
lunar bre les masses d’aigua del nostre
Marea Marea Marea Marea planeta.
baixa alta baixa alta

21
 1
TAT
UNI

POSEM ORDRE A TOT EL QUE HAS APRÈS FINS ARA!

22.   Ordena els conceptes següents i escriu-los en els requadres corresponents per posar or-
dre a tot l’univers!

Nebuloses • Mercuri
La Via Làctia • Rocosos
Gas i pols interestel·lar
Júpiter • Estrelles
Asteroides • Sol • Univers format per
Gasosos • Sistema solar
Neptú •Cossos menors
Planetes • Mart
Venus • Cúmuls estel·lars
Urà • Planetes nans com
Cometes • Satèl·lits
Galàxies • Terra • Saturn

composta per

constituïdes per com el poden ser

que és el centre del com

format per

poden ser com

com com

poden tenir

poden tenir
22
 Zona experimental

UNI
TAT
1
enfo
cam
ent

q u e a m b uns
Saps podem
m à t i c s
pris molts
s e r v a r
ob r - nos
objectiu i n i c ia
astres i nomia ?
ro
ocul en l’ast
ar
Què es pot veure
amb uns prismàtics?
Segur que a casa tens uns prismàtics o coneixes algun amic o fami-
liar que en té uns. Prepara’ls, perquè et sorprendrà el que podem
arribar a veure amb aquest aparell.
Un consell abans de començar: quan fem observacions
amb prismàtics, és molt millor fixar-los o seure en una
cadira perquè la imatge no tremoli. Fixa’t en la imatge.

1 2
Comencem per la Lluna!
Agafa els prismàtics un dia de LLUNA PLENA (1) i al capvespre,
quan encara no sigui fosc del tot, mira la lluna. Podràs obser-
var els mars que hi ha. Si la mires un dia de FASE CREIXENT
(2) o un de FASE DECREIXENT (3) i observes la línia que
separa la part il·luminada de la part fosca, veuràs amb molta
claredat els cràters i les muntanyes. Dos o tres dies abans
i després de la LLUNA NOVA (4), quan només hi ha una 3 4
petita franja lluminosa, podem veure la llum cendrosa que
ens permet veure la totalitat de l’esfera de la Lluna.

Continuem veient planetes!

Amb els prismàtics pots veure planetes:
• Per observar Venus, mira cap a l’oest, just després de la posta de sol o poc abans que surti, i veuràs
un punt blanc molt brillant.
• Per veure Mart, busca’l de nit; és com una estrella brillant de color taronja.
• De nit també podràs observar Júpiter; és com una estrella de color blanc groguenc brillant.

Per saber quins dies de l’any pots observar aquests planetes des del teu poble o ciutat, pots buscar
informació per internet. Escriu en un cercador «Quins planetes podem veure avui?», i et serà molt més fàcil! 23
 1
TAT
UNI

 POSA’T A PROVA
1. Observa aquest dibuix, que representa el recorregut aparent del Sol en un lloc de la Terra situat
a l’hemisferi nord, en tres dies diferents de l’any:

a) En quina trajectòria el Sol assoleix més altura en el cel? En quina trajectòria el Sol assoleix

menys l’altura en el cel?

b) Quina trajectòria representa el dia més llarg? Quina trajectòria representa el dia més

curt? Quina trajectòria representa la nit més llarga? Quina representa la nit

més curta?
c) T’has fixat mai quina d’aquestes trajectòries segueix el Sol durant l’estiu en el lloc on tu vius?

I a l’hivern? Des de quin punt cardinal veurem sortir el Sol?

Per quin punt el veurem pondre’s?

2.   Has sentit a parlar mai de la cara oculta de la Lluna? Pot ser que sí perquè hi ha novel·les, can-
çons i fins i tot poemes amb aquest títol, ja que és un tema que al llarg dels temps ha creat expecta-
ció. Per què veiem sempre la mateixa cara de la Lluna? Per què des de la Terra no podem observar
l’altre costat? Busca informació i dissenya un model per explicar a classe aquest fenomen.

3.   A partir del que has après, explica i raona per què a Melbourne (Austràlia) el dia 1 de gener el poden
celebrar banyant-se al mar, a 28 °C, i, en canvi, a París (França) l’han de celebrar ben abrigats, a 5 °C?

24
 UNI
TAT
1
4. Imagina’t que el nostre Sol té un interruptor i el pots obrir i tancar. Si tanquéssim aquest interruptor
i deixéssim el Sol a les fosques, quant temps trigaríem a quedar-nos sense llum a la Terra? (Consulta la
informació de la pàgina 17.)

5. Tal com has vist, l’estudi de l’univers és un tema que ha interessat des de tots els temps fins avui dia.
Molts països destinen molts diners a investigar-lo i a estudiar-lo. Observa aquest gràfic i respon:

les agències espacials amb més pressupost

19,0 $

6,1 $

2,5 $

2,0 $

1,4 $

1,4 $

•   Què representa? Quin és el país que l’any 2017 va invertir més en recerca espacial? Per què creus
que s’inverteixen tants diners en l’estudi de l’univers si després falten diners per a altres coses? De-
bateu a classe si creieu que és just o no dedicar tants diners a la recerca espacial.

25
 1
TAT

DE …?
En grups de dos o tres companys
UNI
i companyes busqueu informa-
ció sobre aquest personatge
(biografia, per què va ser relle-

M,
vant, descobriments relacionats
BE amb el tema tractat en la unitat,

A anècdotes, etc.) i prepareu l’en-

AWKING
N S trevista que li faríeu.
QUÈ E Enregistreu l’entrevista i ela-
boreu un podcast. Podeu fer-lo
per mitjà del programa infor-
màtic Audacity, que s’utilitza

STEPHEN H
per gravar i editar àudios. Des-
prés, escolteu els diversos pod-
casts a classe i voteu el que us
agradi més. També podeu fer-
ne difusió a través del blog, el
web de l’escola, etc.

MOLT IMPORTANT!
Abans de començar a fer el vostre podcast, heu de llegir els criteris d’avaluació de la rúbrica de sota. Així
coneixereu les expectatives de qualitat sobre la tasca. Després, podreu avaluar-vos vosaltres mateixos o
avaluar els companys i, més endavant, quan sigueu experts en rúbriques, podreu participar en la creació
d’una d’aquestes.

Ava l u a r p e r m i l l o r a r
rúbrica per avaluar els podcasts

e x p e r t ava n ç at aprenent n o v e l l pes

4 3 2 1 %
Elaboració de Tots els membres Tots els membres Tots els membres Ens ha quedat
les normes, les del grup hem del grup hem del grup hem pendent poder
responsabilitats establert les normes, concretat les necessitat el suport concretar les normes,
i els les responsabilitats normes, les i l’ajut del docent les responsabilitats
i els compromisos responsabilitats per poder acabar i els compromisos
compromisos 5 %
de manera àgil, amb i els compromisos de concretar les tot i la intervenció
del grup total consens i amb de manera prou normes, les del docent.
un resultat molt clar. satisfactòria. responsabilitats i els
compromisos.

Participació en Tots els membres del La major part dels Hem tingut dificultats Han quedat per
la redacció de les grup hem participat membres del grup en l’elaboració i la definir les tasques
tasques del grup molt activament en hem participat en redacció de les que calia fer a causa
l’elaboració i la l’elaboració i la tasques que calia fer de la poca
redacció de les redacció de les a causa de l’escassa participació dels 5 %
tasques que ha tasques que ha participació de bona membres del grup
calgut fer. calgut fer. part dels membres en la seva elaboració
del grup. i redacció.

26
 UNI
TAT
1
Compliment dels Tots els membres La major part dels A la major part dels Als membres del
rols assignats del grup hem dut membres del grup membres del grup grup ens ha estat
a terme les funcions hem dut a terme ens ha costat dur impossible dur a
i les responsabilitats les funcions i les a terme les funcions terme les funcions
del càrrec de responsabilitats del i les responsabilitats i les responsabilitats
5 %
manera eficient i càrrec de manera del càrrec de manera del càrrec de
satisfactòria i en el prou satisfactòria prou satisfactòria manera prou
termini fixat. i en el termini fixat. i algunes les hem satisfactòria
fet fora del termini en el termini
fixat. fixat.
Creativitat L’àudio és creatiu L’àudio és menys L’àudio és poc creatiu L’àudio no és original
i originalitat i original i motiva creatiu i menys i poc original. ni creatiu. Es poden
l’audiència a original, però motiva L’audiència es mostra trobar materials molt
continuar investigant l’audiència a indiferent i no té semblants a internet. 10 %
sobre el tema continuar investigant interès per continuar
tractat. sobre el tema investigant sobre
tractat. el tema tractat.
Continguts El tema està molt El tema està ben El tema està poc El tema està molt
ben documentat, documentat, documentat, poc documentat,
el contingut es el contingut es el contingut es el contingut es
presenta amb una presenta amb una presenta amb una presenta amb una
seqüència lògica seqüència lògica seqüència poc lògica seqüència sense
25 %
i al final inclou i al final inclou i al final inclou lògica i al final falten
conclusions. conclusions, però té poques conclusions. conclusions.
mancances en algun
dels aspectes.

Llenguatge El tema tractat El tema s’exposa El tema s’exposa El tema s’exposa

utilitzat s’exposa amb molta amb claredat amb poca claredat, amb poca claredat,
i recursos claredat i el i el llenguatge i el llenguatge és el llenguatge és poc
lingüístics llenguatge i els els recursos correcte i s’utilitzen correcte i s’utilitzen
20 %
recursos lingüístics lingüístics s’utilitzen pocs recursos pocs recursos
es fan servir de correctament. lingüístics. lingüístics.
manera excel·lent.

Aspectes tècnics El podcast té una El podcast té una El podcast té una El podcast té una
producció excel·lent producció correcta producció deficient producció molt
i inclou aquests i inclou aquests i inclou aquests deficient pel que
quatre requisits: quatre requisits, quatre requisits, fa a aquests quatre
– Hi ha música però n’hi ha un que però n’hi ha dos que requisits o bé
de fons. presenta presenten en falta algun:
– El volum de veu deficiències: deficiències: – Hi ha música
és adequat. – Hi ha música – Hi ha música de fons.
25 %
– La qualitat de de fons. de fons. – El volum de veu
l’àudio és bona. – El volum de veu – El volum de veu és adequat.
– El temps és és adequat. és adequat. – La qualitat de
l’estipulat. – La qualitat de – La qualitat de l’àudio és bona.
l’àudio és bona. l’àudio és bona. – El temps és
– El temps és – El temps és l’estipulat.
l’estipulat. l’estipulat.

Termini i forma Hem entregat Hem entregat Hem entregat No hem entregat el
de lliurament del el podcast dins el podcast amb el podcast amb dos podcast o ho hem
podcast del termini i d’acord un dia de retard o més dies de retard fet sense tenir en
5 %
amb la forma i d’acord amb la i sense tenir en compte la forma
establerta. forma establerta. compte la forma establerta.
establerta.

27
 1
Com puc aprendreILLOR?
TAT
UNI

MÉS I M
La memòria i les emocions
Intenta recordar alguna cosa que vas aprendre quan tenies sis o set anys. Pensa una estona
i escriu-la. Explica els detalls que recordis.

Després, els alumnes que vulgueu, podeu llegir en veu alta els vostres records.
Intenteu trobar algun aspecte en comú en totes les explicacions.
Pot ser que en la majoria de records hi hagi una emoció associada a allò que vau aprendre?

La nostra memòria és selectiva, el nostre cervell emmagatzema la informació important i oblida fàcilment
la que no té interès. Si vols recordar millor uns determinats aprenentatges, intenta relacionar-los amb alguna
emoció, perquè el cervell tria què vol recordar tot associant-hi emocions. Això et permetrà recordar més i millor!

Com ho puc fer? Segurament al principi no et serà fàcil, però, si practiques una mica, et serà útil
tota la vida. Per exemple, pensa una cosa que has après en aquesta unitat i escriu-la:

I, ara, pensa alguna emoció amb què la puguis relacionar: Què vas sentir quan vas sortir al pati
amb els companys i companyes, quan vas fer el taller a casa amb algun parent i us ho vau passar
bé junts, quan vas demanar material a algú especial, quan no vas poder fer l’activitat proposada
perquè va ploure, per exemple… Tot això t’ajudarà a recordar. També pots inventar-te una cançó per
recordar els conceptes. Hauràs de trobar el mètode que et funcioni millor a tu.

s i g u a l s !
n o h i h a d o s ce r v e l l

im cop
r tercer i últ
Contesta pe t
s de l’aparta
les pregunte ABREM?».
E N S A B E M ? QUÈ EN S
«QUÈ
pondre amb un 3 o un 4 a totes
En aquest moment hauries de res cal.
què pots fer. Demana ajuda si et
28 les preguntes. Si no és així, pensa