𝗧𝗲𝗼𝗿𝗶𝗮 𝗱𝗲 𝗰𝗼𝗿𝗱𝗲𝘀

Carla Torrent Tormo 3r ESO C

Resum general

La teoria de cordes és, al igual que moltes altres, un dels models que tracten
d’explicar el que vegem de la millor manera possible.

L’univers esta format per 4 forces fonamentals que donen part a les seues
lleis; la electromagnètica, la força “forta”, la “dèbil” i la gravetat. Totes les
partícules i subpartícules es regeixen per aquestes. Més allà dels protons,
neutrons i electrons, estan altres partícules, com els quarks o els leptons i, en
el límit de la física, es troben les partícules que determinen el funcionament de
les forces fonamentals.

Segons la teoria, si aprofundirem encara més en les partícules, no hi hauria

una estructura en forma de boleta, sinó que seria una espècie de filament o
corda que vibren de manera determinada (és una hipòtesi). Segons aquestes
vibracions, les cordes serien capaces de formar distintes subpartícules.

Estes cordes mesuren 10⁻³⁵ metres (longitud Planck, escala de longitud per
baix del qual s’espera la geometria clàssica). En aquest nivell de l’univers, tot el
que coneguem deixa de funcionar de la mateixa forma, el que fa que, per a que
les cordes tinguen sentit han de existir més dimensions de les que estem
acostumats.

Segons el físics, les cordes es mourien en un espai-temps diferent al

ordinari. Per el moment no les hem vist ja que podrien ser compactes i
inobservables. Per a referir-nos a la corda, des de lluny es bidimensional,
mentre que, des de prop, te profunditat, grossor i inclús estructura.
Opinió sobre el tema

He elegit aquest tema perquè considere que és molt interesant totes les
teories que encara formen part d’una hipòtesi, sobre com esta format tot i quin
es el nostre origen. Però el que considere més interesant, és que, totes
aquestes teories són vàlides, perquè al fi i al cap no tenim ningun tipus de
coneixement ja que ningú ha viscut per vorer que ha passat o com, ni tenim la
tecnologia suficient per saber que hi ha més allà del que la vista ens deixa
vorer.