MÈTODES DE LA CIÈNCIA // TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE

L'ÉSSER HUMÀ

MÈTODE CIENTÍFIC // "Mètode" signi ca etimològicament "camí". Un mètode es un

procediment més o menys x i estable, format per diversos passos o regles que permeten
d'assolir una nalitat. Al llarg de la historia de la ciència s'han defensat i utilitzat diversos
mètodes.

- [ MÈTODE DEDUCTIU ] 👉 consisteix a extreure, a partir de diverses a rmacions generals,

una conclusió particular o concreta. Aquest mètode s'utilitza sobretot a disciplines o ciències
formals, que son aquelles que no es fonamenten en l'experiència ni ens diuen res sobre el
món, es a dir, que estan buides de contingut. La consistència o validesa d'aquest mètode es
inqüestionable, ja que la conclusió es treu a partir de les dades, i si aquestes són certes, la
conclusió indubtablement també ho és. El problema d'aquest mètode és que no serveix per
entendre com és el món, ni per arribar a un coneixement segur d'aquest, ja que no s'ocupa de
la veritat.

(ej.) : Un exemple de raonament deductiu és el següent:

1. Tots els metalls són mal·leables

2. L'or és un metall

3. Per tant, l'or és mal·leable

La primera premissa a rma que tots els objectes classi cats com a metalls, tenen l'atribut de
ser mal·leables. La segona premissa assegura que l'or és classi cat com metall. Per la qual cosa,
es pot concloure llavors que l'or ha de ser mal·leable, ja que hereta aquest atribut a partir de la seva
classi cació com a metall.

- [ MÈTODE INDUCTIU ] 👉 consisteix a extreure una conclusió general, a partir de dades

concretes o particulars. Després d'haver observat el que passa en un gran nombre de casos,
considerem que passarà el mateix per a tots els casos del mateix tipus. És, per tant, una forma
de generalització (pas del que és concret al que és general). Té un gran avantatge: proporciona
principis o lleis aplicables a tots els esdeveniments similars, per això s'utilitza a les ciències
empíriques i s'ocupa de teories que expliquen com es el món. El problema es que no presenta
la totalitat dels casos, es qüestionable la validesa o la abilitat dels principis assolits, ja que per
molts casos que hàgim comprovat, no hi ha res que ens asseguri que tots els altres siguin del
mateix tipus, o que els casos futurs hagin de seguir la mateixa pauta.

(ej.) : Bertrand Russell va explicar la historia d'un gall que va arribar a una granja, i des del seu
primer matí va descobrir que li donaven de menjar a les 9. Però com era un gall inductivista, no es
va precipitar a treure conclusions, i va esperar ns recollir su cients observacions. Va provar en
dies de sol, dies de pluja, quan feia fred i quan feia calor, per nalment a rmar que cada dia
menjava a les 9. Tenia assumida la seva conclusió com a veritat absoluta, ns que va arribar la
vigília del Nadal, i en comptes de donar-li menjar li van tallar el coll.

fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 - [ MÈTODE HIPOTETICODEDUCTIU ] 👉 és el mètode cientí c per excel·lència i l'utilitzat per
la majoria de cientí cs avui dia, el qual combina el deductiu i l'inductiu, es a dir, combina
l'atenció a les dades empíriques que es fa en la inducció, amb la generalitat i la consistència
de la deducció. Les pautes seguides per arribar a extreure una a rmació de caràcter general
són:

- (de nir el problema) // s'inicia amb el descobriment d'una situació problemàtica no resolta o
una qüestió de la qual no es coneix la resposta (ej.): es descobreix que Urà està tenguent
desviacions de l'orbita prevista segons la teoria newtoniana)

- (formular la hipòtesi) // es proposa una explicació o una possible solució que ha de ser
coherent (ej): Urà es desvia perquè existeix un planeta desconegut que exerceix una força gravitatòria
que el desvia)

- (deducció de conseqüències) // utilitzant el mètode deductiu, s'extreuen les conseqüències

que tindria la hipòtesi (ej): si aquesta planeta existeix, en el moment X s'hauria de trobar en el lloc Y)

- (contrastació de les hipòtesi) //a través d'un experiment fet sobre una mostra su cientment
ampla es comprova si es compleixen o no les conseqüències previstes (ej): per comprovar-ho es
fa una observació a l'espai)

- (refutació d'hipòtesi) // es porta a terme quan no es compleixen les conseqüències previstes i

cal tornar a començar el procés (ej): cal refutar la hipòtesi, en el cas de no trobar la presencia d'un
planeta en el moment X i en el lloc Y)

- (con rmació d'hipòtesis) // quan es compleixen les conseqüències previstes, la hipòtesi queda
con rmada (ej): es pot con rmar si s'observa la presencia d'un planeta en el moment X i en el lloc Y)

- (obtenció de resultats) // es formula una nova llei o teoria, o es con rma una teoria ja
proposada (ej): es descobreix aquest planeta, Neptú, i es con rma la teoria de la gravetat)

ANTROPOLOGIA

[ PRIMERES TEORIES SOBRE L’ORIGEN DELS HUMANS : CREACIONISME O FIXISME ]👇

L’ésser humà no ha existit sempre, i probablement no existirà sempre en el futur. Si volem de nir
l’ésser humà hem de començar per interrogar-nos sobre el seu origen.

Les teories del creacionisme i xisme han estat defensades per la majoria dels humans i s’han
considerat vertaderes i inqüestionables ns al segle XIX.

La teoria xista rebutja les teories evolucionistes, a rma que els éssers vius mai han experimentat
cap canvi substancial, i que existeixen des-de l’inici del món de manera xa; tal cosa, implicaria
una edat del món més jove de la que sabem que té el nostre planeta.

El xisme està molt vinculat amb el creacionisme, teoria segons la qual tota la naturalesa i tots els
éssers vius han estat creats per una mena d’ésser superior, ja que res del que existeix podria
haver sorgit del no-res (aquesta idea es deu a que el humans comencen a crear coses amb les
seves pròpies mans, i s’adonen que tot allò que existeix ha de ser creat per algú).

Aquells que defensaven la teoria, era principalment perquè no tenien fonts ni evidències
cientí ques per conèixer allò que de veritat havia succeït anteriorment. També in uïa molt la
religió, que impregnava tos els aspectes de la vida de l’època, i per això entre els principals
defensors estaven les grans religions monoteistes.

Aquests defensors, es limitaven a traslladar allò que observaven en la seva vida quotidiana, a un
àmbit mes “cientí c”. Per tant, es podria dir que aquesta teoria, es la projecció de la pròpia
condició humana i les seves formes vitals de relació i interacció en la natura.

fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fl
fi
 [ TEORIES EVOLUCIONISTES ]
Al segle XIX es comencen a qüestionar les teories del xisme i creacionisme, ja que es troben
restes fòssils d’animals que ja no existeixen però que tenen semblances amb alguns actuals.

Les teories evolucionistes a rmen que totes les espècies animals i vegetals són el resultat d’una
complexa evolució a partir d’unes altres espècies existents anteriorment.

LAMARCK 👉 en una primera versió de l’evolucionisme, Lamarck va insinuar una possibilitat a

partir de dues premisses bàsiques: la funció crea a l’òrgan i els caràcters adquirits es transmeten
genèticament.

Segons aquesta idea, els individus d’una espècie desenvoluparien unes característiques físiques
determinades en un procés d’adaptació als canvis de l’entorn ambiental. Si un òrgan s’utilitza,
tendeix a desenvolupar-se, i en canvi, no utilitzar-lo fa que desaparegui.

(ej: si imaginam un hipotètic origen de les girafes a partir d’aquesta teoria, podríem pensar una
situació en la que es produeix una manca d’herba a causa de canvis climàtics, i en la que les
girafes s’haurien d’adaptar per menjar fulles dels arbres. Això produiria en aquests mamífers una
major utilització de la musculatura del coll, i en qüestió de generacions es traduiria en una
elongació d’aquest. Aquest caràcter adquirit, o informació genètica (en aquest cas, el coll del
llarg) seria transmesa genèticament i heretada pels seus descendents.)

Lamarck va apuntar en la direcció correcta i va intuir el que era l’evolució, però es va equivocar en
la segona de les premisses, i no era del tot precís en la primera.

És cert que un òrgan més utilitzat es desenvolupa més (ej: si vas al gimnàs, el volum de la teva
musculatura augmenta considerablement), però aquest caràcter adquirit no es transmetrà als
teus lls.

DARWIN 👉 va encertar en la interpretació evolutiva dels canvis que va observar en la naturalesa

(va ser a les illes Galàpagos on a partir de l’observació va arribar a algunes conclusions).

Introdueix el concepte de selecció natural: l’entorn selecciona aquells individus que són més
aptes per viure en ell, i per tant, que millor puguin sobreviure i tenir més descendència. Així, amb
el temps, arribaran a destacar i abundanr els individus amb aquestes característiques que els fan
mes aptes que a la resta.

Aquesta idea la va agafar de Malthus, qui va elaborar tesis sobre demogra a entre les quals
a rma que la població augmenta d’una manera i, en canvi, els aliments disponibles són limitats.
Això provoca una competitivitat extrema entre els individus i només sobreviuen aquells amb
característiques més adequades per a la subsitència.

Aquestes característiques no tenen perquè ser força, velocitat, volum... sinó que serien algunes
com el color de la pell, la forma del bec en les aus... i, si l’entorn canvia, una característica
positiva pot passar a ser negativa, i viceversa. Per tant, en cap cas es pot parlar de superioritat o
inferioritat de caràcters.

Darwin a rma que l’evolució és capritxosa, imprevisible, i que no té direcció. Però va haver dues
preguntes que no va saber contestar, i que li suposaren un problema incapaç de solucionar amb
els seus coneixements cientí cs:

fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 - Per què un individu té unes característiques i els altres les tenen diferents? A diferència d’ell,
avui dia es sap que es donen les mutacions.

- Quin és el mecanisme a través del qual les característiques d’un individu es transmeten a la
seva descendència? Darwin no coneixia el gens ni l’herència genètica, els quals va descobrir
posteriorment Mendel.

Als seus llibres, Darwin va plasmar l’idea de que la humans provenim de primats. Aquesta idea va
fer que molta gent es qüestionés les seves creences, ja que de sobte, deixaren de ser l’animal
superior que Deu havia creat, i això va fer que alguna gent ho visqués violentament. Per tant,
l’evolucionisme es va haver d’enfrontar a prejudicis culturals, cientí cs, religiosos... ja que costava
assimilar que l’home descendia d’un animal.

Les seves idees varen ser nalment acceptades per la societat gràcies a teories com les de
Mendel i altres cientí cs.

MENDEL 👉 va aportar una nova perspectiva al problema de l’origen de l’ésser humà i de totes
les altres espècies. No són els caràcters adquirits per l’ús els que son hereditaris (com pensava
Lamarck). Els caràcters hereditaris són genètics i determinen alguns caràcters físics (com
l’aspecte físic, el color dels ulls, dels cabells...).

Les lleis de Mendel expliquen aquests mecanismes a través dels quals s’hereten els caràcters.

- La primera és la llei de la uniformitat de la primera generació (AA x aa = Aa, Aa, Aa, Aa) // explica
que tots els descendents d’un encreuament entre dos individus homozigots per a un caràcter
determinat, són idèntics a la raça pura dominant i també idèntics entre si.

- La segona és la llei de segregació independent (Aa x Aa = AA, Aa, Aa, aa) // segons aquesta, en
un creuament de dos individus heterozigots d’aquesta primera generació, ens tornen a aparèixer
característiques de la generació paterna, es a dir, aquells gens que no apareixien en la primera
generació, no havien desaparegut, si no que estaven ocults.

- La tercera llei es coneix com la llei d’herència independent de caràcters // segons ella, quan dos
caràcters diferents es combinen entre si, s’hereten de forma independent seguint les regles
anteriors.

Aquestes regles deixaven clar com funcionava la transmissió dels gens i expliquen els canvis
físics en els individus d’una mateixa espècie.

MUTACIONISME 👉 Mendel no va poder explicar les mutacions, es a dir, els canvis que es
donen en el codi genètic dels éssers vius. Poden ser causades per diversos factors (ambientals,
radiacions...) i algunes permeten més possibilitats per sobreviure, a l'individu que les pateix.

[ TEORIA SINTÈTICA DE L'EVOLUCIÓ ] 👉 Tota la controvèrsia inicial, el rebuig de la comunitat

cientí ca, l'oposició frontal de l'església catòlica i els prejudicis per part de la societat foren a poc
a poc superats i es va anar donat forma a una teoria nova, coneguda com a teoria sintètica de
l'evolució. Rep aquest nom, ja que és la síntesi d'allò que proposa Darwin (selecció natural),
Mendel (herència de caràcters) i el mutacionsime (descobriment de les mutacions).

fi
fi
fi
fi
El que explica aquesta teoria és que els canvis (mutacions) en el codi genètic d'un individu
qualsevol es poden produir de forma casual i arbitrària, a causa d'un conjunt de condicions
genètiques i ambientals imprevisibles. Aquests canvis genètics es transmeten segons les lleis
mendelianes (la llei de la uniformitat de la de primera generació, la llei de segregació independent,
i la llei d'herència independent de caràcters), llavors intervé la selecció natural darwiniana (lluita
per la supervivència, necessitat d'adaptació als canvis mediambientals, competència entre
individus...). Així, amb la teoria sintètica de l'evolució, l'evolucionisme queda de nit de forma
sòlida i acaba imposant-se sobre tots els prejudicis religiosos i les teories xistes que quedaran
pràcticament abandonades durant la primera meitat del segle XX.

(a l'explicació de la teoria sintètica de l'evolució - he de combinar la teoria (ja explicada

anteriorment) de Darwin, Mendel i mutacions)

(ej): ....

[ FILOGÈNESI ] (procés que explica les dades de l'evolució biològica de l'ésser humà)

HOMINITZACIÓ 👉 explicació cientí ca sobre les transformacions provocades en els nostres

avantpassats que han provocat que arribem a ser com som ara. L'ésser huma es classi ca com
un animal cordat de la classe dels mamífers i de l'ordre dels primats, i dins d’aquest ordre de la
familia del homínids, (primats superiors) i del gènere homo.

[ Els homínids importants varen ser ] :

- Lucy: es poc més intel·ligent que una monea. Va ser el primer homínid del qual s'han trobat
restes, de fa uns 3 o 4 milions d'anys.

- Homo Habilis: va aparèixer fa aproximadament 2,5 milions d'anys

- Homo erectus

- Neardenthals

- Sapiens

L'evolució no ha estat lineal i en una única direcció, sinó que apareixen, desapareixen i, com
sabem, han conviscut diferents espècies homo. Homo sapiens (la nostra espècie humana) ha
compartit el món amb els neardenthals.

[ Els pasos evolutius cap a l'hominització ] :

- Bipedisme: capacitat de caminar sobre les dues extremitats inferiors. Comença a suposar un
avantatge adaptatiu quan la vegetació i els aliments començaren a escassejar, ja que es deixa
de fer vida als arbres. Aquest permet: ampliar el camp visual (per veure els depredadors mes
facilment i visualitzar els pocs aliments disponibles) - recórrer grans distàncies - deixa les mans
lliures (per poder manipular l'entorn i establir una relació mes forta entre les mans i el cervell),
com d'aquesta manera ja no es necessita la boca per agafar, la mandíbula es redueix

- Canvis en la dieta: passen a ser omnívors

- Degut a la ingesta de proteïna animal, es dona un augment de la massa encefàlica, pel que
augmenta també la seva intel·ligència, i aquesta va a millor amb la relació que es produeix
entre la massa del cervell i la del cos a coordinar

fi
fi
fi
fi
 HUMANITZACIÓ 👉 a diferencia del procés d'hominització que explica l'evolució biològica, la
humanització exposa les característiques que ens fan ser persones, i això ho veiem amb
l'evolució cultural.

Els humans som els únics homínids que quedam al planera, encara que quasi no hi ha diferències
genètiques entre els homo sapiens i nosaltres, tant a nivell biològic com anatòmic.

La principal capacitat que ens fa ser persones humanes és la nostra intel·ligència, la qual ens
permet:

- la capacitat d'abstracció, es a dir, ser capaç de xar conceptes que no existeixen i

conceptualitzar a través de símbols. Aquests símbols (escrits, verbals...) els podem interpretar
gràcies a la nostra intel·ligència simbòlica, que ens permet tenir un llenguatge amb que referir-
nos al passat o futur, o transmetre i anar sedimentant els coneixements.

- tenir una conducta anticipativa, la qual ens permet plani car, i així, superar a altres espècies
independentment que siguin superiors

- establim relacions socials complexes amb interaccions diferents i variades

- podem intuir els desitjos o intencions dels altres

- tenim institucions socials (matrimoni, família, religions...)

- sorgeix el treball cooperatiu i la divisió de treball, ja que bene cia els interessos individuals

- sorgeixen les jerarquies de poder que varien segons la societat

- podem controlar els nostre comportament i gestionar l'instint, en canvi, la resta d'animals
responen de manera mecànica als estímuls

- sorgeix l'art i la religió (només presents en l'espècie humana), ja que sentim la necessitat d'anar
mes enllà d'allò que ens presenta l'entorn

- preocupació per la mort, ja que som els únics que som conscients de que aquesta arribarà

En de nitiva, l'ésser humà en els darrers dos-cents mil anys ha evolucionat molt més cultural
que biològicament. Això no implica que una naturalesa sigui mes important que l'altre.

Som una naturalesa biocultural, ens de neix la biologia (encara que l'evolució biològica sembla
estancada) però a la vegada tenim una part de cultura (que gràcies a la tecnologia, avança més
ràpid).
fi
fi
fi
fi
fi