Fronteres del coneixement

Cosmocaixa ha organitzat l’activitat Fronteres del coneixement per que podem explorar els grans misteris de l’Univers i la

realitat. Experts en física teòrica i cosmologia han exposat les seves recerques i les seves especulacions sobre els aspectes

més desconeguts i fascinants de la naturalesa.

A l’espai on hi ha Les fronteres del coneixement ens van explicar amb detall què era aquesta figura tan estranya que

semblava un senyor. En realitat, es tractava d’una representació del sistema nerviós d’un home. Aquí es veu molt bé com el

sistema nerviós és l’encarregat de transmetre els impulsos nerviosos des del cervell fins a les diferents parts del cos. A la

vitrina on està situat es veuen tots els nervis, fins i tot ens van explicar com podem saber si els nervis són del cos d’un home

o una dona. I així vam saber que aquest és d’un home perquè estan els nervis del penis, que és l’òrgan sexual masculí que

permet la reproducció i el plaer.

També hi havia un espai que representa un cervell de color vermell i blanc. La imatge representa el nostre cervell quan

estem dormint. Com ens van explicar el cervell és un òrgan molt important que controla totes les funcions del nostre cos i la
nostra ment. Encara que sembli que estiguem en repòs o dormim, el cervell no deixa mai d’activar-se i de processar

informació. Si el cervell s’aturés completament, deixaríem de respirar, de somiar i de viure. Per això és vital cuidar la nostra

salut cerebral i dormir les hores necessàries cada nit.

Una altre sala que vam visitar és La sala de la de neurociència . Em va sorprendre veure la varietat de cranis que hi havia
exposats, de diferents espècies i tamanys. Perquè s’entengui millor he fet fletxes de colors. En groc, es poden distingir els
cranis d'animals, desde el ratolí fins al humà. Em va cridar l’atenció com variava la forma i el volum del cervell segons el
tamany de l’animal. Després en vermell, hi havia una reproducció a escala del sistema circulatori del cervell humà, que és la
part del cervell que controla l’equilibri i la coordinació. Em va semblar fascinant com les artèries i les venes formaven una
xarxa complexa i delicada. Finalment, on la fletxa blava, hi havia uns llibres antics de metges que havien estudiat
neurociència en el passat. Em vaig fixar en un llibre de Santiago Ramón y Cajal, considerat el pare de la neurociència
moderna. Va ser ell qui va descobrir que el cervell està format per neurones i sinapsis.

També vam veur les connexions de les neurones

Després vam veure un altre sala on hi ha dos espai ben diferenciat. Un espai representat amb dos tipus de material, que ens

vam explicar que eren nous. Un té un material amb una propietat que el fa molt resistent i l’altre material que es un liquid

hidrófugo.

A l’altre espai es veu un piano que penja d’un cable fet amb un material molt resistent i fi , és tan resistent que és capaç

d’aguantar un piano. Està compost d'una fibra de polietilè de gran resistència coneguda com Plasma 12. Gràcies a aquesta

resistència i al seu coeficient de fricció, extremadament baix, aquest material s'utilitza habitualment en el camp de la recerca

espacial, entre altres sectors.

Els estats de la materia

En aquesta sala vam observar com actuen els gasos segons la pressió i el lloc que tinguin, quan vam comprimir el gas, els

àtoms (pilotes) es mouen de forma més ràpida i xocaven entre ells, després amb una llum que parpellejava vam veure de

forma més precisa la posició de les boles, aquestes no tenen posició precisa i és molt interessant.

Els gasos tenen una propietat que és la de canviar de densitat i volum, això ho vam veure escalfant el gas d'un globus

aerostàtic, quan el gas s'escalfa el globus puja, quan es refreda baixa.

GAS

Just darrere nostre estava l'última activitat de gasos, aquesta és la del plasma, una de les característiques del plasma és que

té els electrons completament lliures i gràcies a això podem utilitzar el gas com a conductor, per aquesta raó ens vam

carregar d'energia estàtica en tocar la bola, per aquesta raó saltaven espurnes si ens tocàvem entre nosaltres.
SÒLID

Sabíeu que la major part dels minerals preciosos són en les estrelles i els meteorits, en la imatge podem veure uns meteorits

els quals estan compostos de ferro i níquel.