Tema 3: El subjecte modern

1. Descartes (1596-1650)_______________________________________________________
Busca fundar sobre unes altres bases els fonaments de les ciències del seu
temps, buscant un nou mètode per investigar la veritat de les coses (dubtant
de tot el que sabem) i investigant el funcionament de la pròpia raó. Això ho
deixa per escrit en el seu llibre “El discurs del mètode” (1636).

També diu que les matemàtiques han de fonamentar tots els sabers i que
qualsevol cos funciona per principis mecànics (trenca amb els grecs ja que
pensaven que es necessitava l’ànima per a fer tot). Un primer principi
indubtable és que jo sóc en tant que penso (cogito ergo sum). No podem
dubtar de la nostra existència de la nostra ment ja que pensem. Afirma
primer allò mental abans que el cos. Les meditacions metafísiques (1641).

Es dedica a pensar com funcionen el cos i la ment i quina naturalesa tenen. Hi ha una separació entre
cos i ment. És a dir, segons ell, els éssers humans estem dividits en dues substàncies amb propietats
diferents:
● L’ànima. És racional i immaterial. La ment no es pot explicar per principis mecànics. Els èssers
humans tenen la funció de pensar i decidir.

● El cos. Aquest es mecanitza. S’equipara a una maquinària complexa que pot explicar les funcions
de l’ànima vegetativa i de la sensitiva. Tot està automatitzat. Per Descartes els animals no tenen
ànima, són com autòmats, màquines complexes que poden sentir però no pensar. Els sentiments
es poden explicar amb processos mecànics.

Per explicar les funcions més bàsiques del éssers vius (digestió, la respiració) Descartes no fa servir
l’ànima. El cos es regeix per lleis físiques, químiques i mecàniques i per si mateix s’encarrega de les
funcions més bàsiques. Però és l’ànima racional que s’encarrega de les funcions superiors. Per això
mateix, únicament els humans som els que tenim ànima. Els animals són complexes però tot ho fan a
partir del seu cos, no tenen ànima com els humans ja que nosaltres decidim i tenim pensaments
abstractes.

Ell pensa que tenim una maquinaria tan perfecte, que si jo em cremo, automàticament retiro la mà. Això
ho fa el cos. El cos funciona per si sol i quan hi ha una perill, es la màquina que retira la mà del foc. A
no ser, que jo voluntàriament em vulgui cremar (aquí és on participa l’anima) i llavors mantingui la mà.
Hi ha
un circuit propi automatitzat, com un reflexe que s’encarrega de treure la mà, però l'ésser humà té una
funció superior i és que pot decidir deixar-la o no i per tant pot canviar el curs de la máquina (el cos). En
canvi, els animals no. Els animals són autòmates i poden aprendre, la pròpia màquina pot aprendre del
contacte amb la realitat.
Pregunta Examen: Descartes creu que els animals necessiten ànima? NO, ja que no pensen ni decideixen en sí.
 2.1 Escrits de Descartes
“Pienso que cuando Dios una un alma racional a esta máquina, le dará como sede principal el cerebro
y hará que su naturaleza sea tal que [esta alma] tenga sensaciones diversas, según las distintas
formas en que estén abiertas, en virtud de la acción de los nervios, las entradas de los poros de la
superficie interior del cerebro.”

El cervell té porus que es van obrint i tancant, i tenim diferents sensacions però és l'ànima que les que
sent les sensacions. ( podria sortir un fragment i interpretar-lo i analitzar-lo)
“Además, deseo que consideren que todas las funciones descritas como propias de esta máquina,
tales como la digestión de los alimentos, el latido del corazón y de las arterias, la alimentación y el
crecimiento de los miembros, la respiración, la vigilia y el sueño; la recepción de la luz, de los sonidos,
de los olores, de los sabores, del calor y tantas otras cualidades, mediante los órganos de los sentidos
exteriores; la impresión de sus ideas en el órgano del sentido común y de la imaginación, la retención
o la huella que las mismas dejan en la memoria; los movimientos interiores de los apetitos y de las
pasiones (...); deseo, digo, que sean consideradas todas estas funciones sólo como consecuencia
natural de la disposición de los órganos en esta máquina; sucede lo mismo, ni más ni menos, que con
los movimientos de un reloj de pared u otro autómata, pues todo acontece en virtud de la disposición
de sus contrapesos y de sus ruedas. Por ello, no debemos concebir en esta máquina alma vegetativa
o sensitiva alguna, ni otro principio de movimiento y vida. Todo puede ser explicado en virtud de su
sangre y de los espíritus de la misma agitados por el calor del fuego que arde continuamente en su
corazón y cuya naturaleza no difiere de la de otros fuegos que se registran en los cuerpos
inanimados.”

Totes les funcions (digestió, moviment del cor... ) són fetes pel cos/màquina. Déu ens manté l’ànima
resonant.

2. Post cartesianisme__________________________________________________________
Entenem cartesianisme al moviment que es va generar a partir del pensament de Descartes. Com a
conseqüències d’aquest pensament, a banda de l’empirisme i racionalisme, és la mecanització del cos.
Es produeix la materialitzacio de l’anima racional/intelectiva. De l’ànima a la ment. El pensament no és
més que una funció de la organització de la matèria (del cervell).
Materialització de l'ànima racional comporta tenir una idea monista (no necesitem de cap altre idea per
existir)

3. FIlosofia de la ment S. XVII i XVIII______________________________________________

Es centra en la pregunta per com podem conèixer la realitat (pregunta espistemoògica) que es respon
examinant a la ment.
Puc arribar a conèixer el mon? Com puc conèixer la realitat? Com paso d’idees simples a idees
complexes?
Es pregunten per l’adquisició de les facultats internes. Els orígens de les funcions mentals. Com la ment
s’ho fa per pensar. → molta influència d’Isaac Newton ex. Locke i Hume
Fan servir un metode d’introspeccio filosofica: la ment pot coneixer-se a sí mateixa a traves de la
reflexió.
4. John Locke (1632-1704) - Empirisme britànic____________________________________
Contemporani de Descartes
Vol entendre com funciona la ment, anant a les fonts/l’origen del “material” de les facultats internes: d’on
surten les idees?.
El coneixement prové exclusivament de l'experiència.
Locke pensa que els bojos ajunten idees errònies ala realitat i per tant, arriben a proposicions
equivocades, però raonen correctament a partir d’elles. Aquesta visió porta a pensar que se’ls pot
educar (la bogeria es pot curar).

5. Recerca del principi de la vida________________________________________________

Per posar-nos en context, recordem que l’ànima s’ha materialitzat, s'entén que
tenim una ment i que aquesta produeix pensaments a través del cervell i el cervell
és matèria. Això és el monisme, pensar que només som matèria (que és on estem
avui en dia).

Com que ja no es pot tornar al concepte antic d’ànima, hi ha alguns pensadors que
utilitzen el fet que s’estàn descobrint noves forces a la naturalesa (com la química o
l’electricitat) i per tant s'està superant aquest mecanicisme més reduccionista. Es
donen els primers descobriments sobre l’electricitat (Leyden, Volta), llavors intenten
explicar el cos humà a partir d’aquí ja que al final en el cos tenim moltes
connexions elèctriques (vitalisme).

VITALISME: En sentit ampli és una doctrina que pensa que els éssers vius tenen un principi
qualitativament diferent als éssers inanimats.

6. Lectures_________________________________________________________________________
The mechanical world in A Histoy of Modern Psychology:
¿Por qué el ‘pato defecador’ fue toda una sensación en París en 1739?
El pato defecador hacia las cosas que un pato normal hacia: comer, defecar, etc, pero sin ser un pato,
es decir, era una máquina. Este invento fue revolucionario para aquella época, el siglo 18, en la cual la
mecanización estaba justo empezando a nacer. Ya que en esa época era muy raro que hubiera una
máquina tan realista.

Explica el concepto de mecanicismo. ¿Cómo llegó a aplicarse al ser humano?

Se origina en la ciencia moderna. El concepto de mecanismo explica como todos los procesos naturales
están mecánicamente determinados y son capaces de ser explicados con las leyes de la física y la
química. La idea se originó en la física, lo que se llamaba como filosofía natural, gracias en especial a
Galileo Galilei e Isaac Newton.

Se aplica al ser humano con la idea de autómata, maquinas que imitan al ser humano, cosa que hace
que se vaya desdibujando la diferencia entre aquello animado e inanimado.

¿Cómo se relaciona el desarrollo de los relojes y los autómatas con las ideas de determinismo y
reduccionismo?
Los Relojes hicieron aparecer la idea de determinismo ya que este se corresponde con la idea de que
cada acto está determinado por aspectos pasados, los cuales a partir de los Relojes permiten medir el
tiempo. Por otro lado, el funcionamiento de los relojes se puede entender si entendemos cada una de
las partes de su interior, lo que hizo aparecer el concepto de reduccionismo y que después será
aplicado para entender otros funcionamientos como el del propio universo (intentando entender sus
partes)

¿Por qué los relojes se consideraban modelos del universo físico?

Dios: relojero que pone esta máquina (universo) en marcha.

¿Cuáles fueron las implicaciones de la máquina de calcular de Babbage para la nueva psicología?
Describid la contribución de Ada Lovelace al trabajo de Babbage.
La máquina de calcular de Babbage construye una máquina que imita una función mental (hace
cálculos matemáticos). Podemos decir que esto serían los inicios de la inteligencia artificial.

Mechanical Marvels:
Quina seria la diferència entre imitar i simular segons insinua el narrador (Simon Schaffer)?
La diferència entre una màquina que imita i una altre que simula és que la que simula pretén recrear els
processos de l’ésser viu. Amb imitar, s’aconsegueix el mateix producte sense recrear els processos.
Per exemple, el flautista simula els moviments (té pulmos, mans, dits…) i la caixa de música simplement
imita els sons, el resultat acaba sent el mateix.

Què fa Vaucanson per construir el seu flautista?

Va estudiar l’anatomia del cos humà, observant com un flautista era capaç de tocar la flauta i simular-ho
en la seva màquina.

Què és el que inspira aquesta tecnologia?

Inspira que desaparegui la barrera entre la vida i la no-vida i fa que ens plantegem si realment hi ha
alguna diferència entre els éssers vius i les màquines.
Per què l'autòmat escriptor seria un remot ancestre d'un ordinador?
Aquest podia ser programat per escriure, això va donar a pensar que els diferents programes que
ajuden als éssers vius a pensar també podien estar mecanitzats.