Forats negres

Els misteris dun univers desconegut

ndex

Els forats negres

Tipus de forats negres
Segons lorigen

Forats negres primordials

Forats negres supermassius
Forats negres de massa intermdia
Forats negres de massa solar

Adimensional/Unidimensional
Forat negre de Schwarzschild
Forat negre dEinstein

Formaci dels forats negres

Localitzaci
Detecci dun forat negre
Webgrafia

Qu sn els forats negres?

Un forat negre s una concentraci de matria
d'altssima densitat amb una fora gravitatria molt
elevada.
El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un
"forat" en el sentit usual del terme, sin com una regi
de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la
llum.
En el centre d'un forat negre, segons prediu la relativitat
general, hi ha sempre una singularitat, un punt de
densitat i gravetat infinites que arriba a un volum nul i a
un radi zero.

Tipus de forats negres

Segons lorigen
Forats negres primordials
Creats d'hora en la histria de l'Univers,
amb masses variades. Cap no ha estat mai
observat.
Forats negres supermassius
Amb masses de diversos milions de
masses solars. Aquests es formen en el
mateix procs que origina els grans
agregats de matria de lUnivers i
n'ocupen el centre de gravetat.

Forats negres de massa intermdia

Tenen una massa d'uns quants milers de
masses solars. Poden ser una possible font
de raigs X de gran intensitat.
L'any 2004 es va detectar un candidat a
forat negre de massa intermdia orbitant el
forat negre supermassiu Sagittarius A*, al
centre de la Via Lctia.
Forats negres de massa solar
Aquests es formen quan un estel de massa
3 vegades major que la del Sol esclata tot
esdevenint una supernova: aleshores el
nucli es concentra en un volum molt petit
que cada vegada es va reduint ms fins a
esdevenir un forat negre.

Adimensionals/unidimensionals

Forat negre de Schwarzschild

Si el forat negre s adimensional.

Forat negre d'Einstein

Si s unidimensional. Una evoluci
d'aquests darrers sn els forats de cuc, que,
en teoria, poden ser portes en l'espai-temps
que podrien comunicar dos punts llunyans
de l'Univers o del temps.

Formaci del forats negres

El procs de formaci
primari dels forats negres
s'espera que sigui el collapse
gravitatori d'objectes pesants
com els estels, per tamb hi
ha processos ms extics que
poden conduir a l'aparici
de forats negres. El collapse
gravitatori s'esdev quan la
pressi interna d'un objecte
s insuficient per aguantar la
prpia gravetat.

Localitzaci
Es creu que en el centre de la majoria de les galxies (entre elles la Via
Lctia) hi ha forats negres supermassius, encara que la majoria sn
actualment inactius.
En la cerca de forats negres, les condicions que cal imposar als candidats sn
les segents:
Que emetin energia molt intensament.
Que aquesta energia procedeixi d'una regi petita.
Que tot giri molt rpidament al voltant d'aquesta regi
Hi ha algunes regions que compleixen tots els requisits.
Un equip d'astrnoms dirigit per Doug Richstone ha anunciat ara el
descobriment de tres galxies normals que contenen forats negres gegants a
l'interior. Aquests forats negres tenen una massa equivalent a la de milions
d'estels com el Sol.

Exemples:
M 87
s a 50 milions d'anys llum de
nosaltres, a la constellaci de
Virgo. A les millors imatges es veu
sortir del nucli un estret raig de
forma cnica, amb condensacions
d'uns 10 anys llum de dimetre:
una mida petita a escala galctica.
NGC 1068
s una galxia activa de Seyfert
de tipus 2 que es troba a uns 60
milions d'anys llum de nosaltres.
Aquestes galxies tenen un nucli
que brilla amb un esclat 1000
milions de vegades ms gran
que el del Sol.

Detecci dun forat negre

A causa de les seves caracterstiques fsiques, els forats negres noms es
poden detectar a travs de la influncia que exerceixen en el seu entorn.
La majoria de candidats a forat negre formen part de sistemes binaris
amb un component invisible (el forat negre) o de nuclis de galxies o
cmuls globulars. Aquests darrers es detecten per la major velocitat que
tenen els estels en les seves proximitats i per les emissions de raigs
gamma que s'hi produeixen per la caiguda de matria cap a l'interior.
Els forats negres provoquen una extrema distorsi en l'espai-temps. El
forat negre absorbeix tota la matria que troba al seu entorn: llum,
planetes, materials interestelar, etc.

Webgrafia
http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/ng_magazine/
actualidad/8983/
los_agujeros_negros_existen_dice_stephen_hawking_menos_como_l
os_imaginamos.html
http://www.astromia.com/universo/agujerosnegros.htm
http://www.cosmopediaonline.com/an_index.html
http://metode.cat/Revistes/Article/La-conversa-de-l-estudiant/
Comprenent-els-forats-negres
http://www.nostranau.net/forats-negres
http://www.ccma.cat/324/Hawking-revisa-la-teoria-sobre-elsforats-negres-i-diu-que-si-sen-podria-saber-el-contingut/noticia/
70965/