831121 _ 0006-0021.

qxd 19/12/06 09:56 Página 7

L’any 1865, Jules Verne va escriure De la Terra a la

Lluna, una novel·la en la qual descrivia un viatge
fantàstic al nostre satèl·lit.
Però l’ésser humà no va trepitjar la Lluna fins al cap
d’un segle, concretament el 20 de juliol de 1969.
Mòdul lunar.
Aquell dia, el mòdul lunar de la nau Apollo 11 es va
posar a la superfície lunar amb els astronautes Neil
Armstrong i Edwin Aldrin, que van ser les primeres
persones que van trepitjar el nostre satèl·lit. En el
viatge els acompanyava l’astronauta Michael Collins,
que es va mantenir en òrbita lunar.
Quan Armstrong va posar el peu a la Lluna, va dir:
«Aquest és un petit pas per a un home, però un gran
salt per a la humanitat».
Des d’aleshores els humans hem visitat la Lluna cinc
vegades més.

RECORDA I RESPON

1. Antigament els astrònoms observaven

el cel a ull nu. Quins instruments es fan
servir actualment per observar els estels
i els altres astres?
2. La Lluna és el satèl·lit de la Terra. Saps què
és un satèl·lit?
3. Recordes els noms dels planetes que formen
part del sistema solar?
4. Saps què és un cometa?
a) Un estel que es desplaça.
b) Un planeta.
c) Un meteorit.
d) Una massa de glaç, pols i roca que gira
al voltant del Sol.

Busca la resposta
Tots els planetes del sistema solar tenen
satèl·lits?
831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 16

A FONS

El que veiem al cel nocturn

Alguns estels, vistos des de la Terra, sembla que Óssa Menor

formen agrupacions d’aspectes ben diversos

que reben el nom de constel·lacions.
Una de les constel·lacions més fàcils de localitzar
i de reconèixer al cel és l’Óssa Major. Es troba
cap al nord, i té l’aspecte d’un carro: quatre estels
en formen la caixa i tres estels més, que tracen un arc
Óssa Major
cap a l’esquerra, en constitueixen el braç.
Si unim amb una línia els dos últims estels del carro
Estel
i la prolonguem cinc vegades més, podem veure Polar
l’estel Polar, que forma la punta del braç
d’una altra constel·lació més petita anomenada
Óssa Menor. L’estel Polar marca la direcció
del nord, i és molt útil fer-lo servir per orientar-se
de nit a l’hemisferi nord.
De vegades al cel també hi podem veure planetes. Els reconeixem perquè brillen intensament i no parpellegen.
El nom de planeta el van donar els grecs i significa ‘vagabund’ perquè, al contrari que els estels, els planetes
varien de posició al cel respecte dels altres astres.

Júpiter (1). És el planeta més gran
del sistema solar. Quan el veiem
al cel de seguida el reconeixem,
perquè brilla intensament i perquè
és molt més gran que
qualsevol altre estel
o planeta.
Venus (2). És l’anomenat estel
del matí. Surt just després del trenc
d’alba, quan la claredat del Sol
ja no deixa veure els estels,
o al capvespre, quan
els estels encara
no es poden veure.
Mart (3). Es veu d’un color vermellós.
Es pot identificar perquè té una mida
petita, brilla molt poc i no parpelleja.
El color vermell que té va fer que
els romans li donessin
el nom del déu
de la guerra.

4 5

3
2

Satèl·lits artificials (4). Estels fugaços (5). Avions (6). Alguns

Tot i que reflecteixen molt dèbilment Són petits fragments de roca que volen tan alt que no en sentim
la llum del Sol, es poden reconèixer cauen a la Terra. La fricció amb l’aire els motors, però els podem reconèixer
perquè es mouen lentament i sempre els torna incandescents i brillen, tot perquè tenen llums intermitents
en direcció nord-sud. deixant un rastre lluminós. i es desplacen molt de pressa.

16
831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 17

Ciència a l’abast
Identificació d’un problema científic. Mides i distàncies en l’univers
Els científics busquen la solució a problemes concrets.
Les preguntes que es fan tan sols es poden respondre
si es formulen correctament.
Quan intenten respondre-les, es troben dificultats
concretes. Aquestes dificultats són els problemes
que els científics miren de resoldre.
Si ens preguntem, com és el sistema solar?, estem fent
una pregunta científica, i disposem de moltes dades
per poder-la respondre, però és una pregunta molt
ambigua, i per això cal concretar-la més i formular-la
correctament.
També ens podem preguntar, quines dimensions
i quin aspecte té el sistema solar vist des de fora?
Aquesta és una pregunta clara, un problema científic,
i la podem respondre. Es tracta d’elaborar una imatge
de com és el sistema solar.

1. Recollim les dades necessàries.
Radi del Sol: 696.000 km.
Radi de la Terra: 6.370 km.
Radi de l’òrbita de Neptú (planeta més
allunyat del Sol): 4.500.000.000 de km.
«Gruix» del sistema solar:
Si no tenim en compte les òrbites
dels planetes nans, com ara Plutó,
la inclinació de les òrbites dels vuit
planetes del sistema solar no
s’allunya gaire dels 2º del pla
de l’eclíptica. Això fa que el «gruix»
del sistema sigui, aproximadament,
d’1,3 unitats astronòmiques per
sobre i per sota de l’eclíptica.
2. Plantegem les preguntes de la manera més concreta possible.
Si el radi del sistema solar fos de 6 cm, quin gruix tindria?
Quina mida tindria aleshores el Sol? I la Terra?
3. Fem els càlculs per apreciar les mides relatives.
Dividim entre el mateix nombre les dues magnituds que volem
comparar utilitzant les mateixes unitats. Per exemple:
Radi real de l’òrbita Mida Hem dividit
de Neptú reduïda entre
450.000.000.000.000 cm 6 cm 75.000.000.000.000
Si apliquem la mateixa divisió al radi del Sol, obtenim el següent:
Real ⫽ 69.600.000.000 cm Reduït ⫽ 0,000928 cm
El Sol tindria unes 9 mil·lèsimes de mil·límetre de radi.

4. Fem esquemes o maquetes a partir dels resultats obtinguts.

Una vegada fets els càlculs, tenim les respostes que ens permeten fer-nos
una idea de com és el sistema solar:
• Considerant el sistema solar format només pel Sol i els 8 planetes, si el radi
d’aquest sistema solar fos de 6 cm (com el d’un CD), el Sol tindria un radi de
0,000928 cm (unes 9 mil·lèsimes de mil·límetre). Per poder-lo veure ens caldria
un microscopi. No podríem veure la Terra ni tan sols amb un microscopi.
• En aquest cas, el gruix del sistema solar seria d’uns 0,39 cm.
Resulta que un CD és una imatge força aproximada de com és el sistema solar.
Però a aquesta escala no en distingiríem cap dels components.

ACTIVITATS
16. La Via Làctia té un diàmetre de 100.000 anys llum. Quines dimensions tindria el sistema solar si el diàmetre
de la galàxia fos de 100 cm (1 m)?
17. Si el diàmetre del Sol fos d’uns 7 cm (com una pilota de tennis), quines dimensions tindria la Terra?

17
831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 18

Activitats
18. ● Indica quines teories sobre l’univers
es corresponen amb cadascun dels esquemes
següents i qui les va proposar en cada cas.
A B
22. ●●● Es considera que el diàmetre del sistema solar
és d’unes 200.000 unitats astronòmiques.
Calcula a quina distància es trobaria la Terra
del Sol si féssim una maqueta del sistema solar
de 50 cm de diàmetre. Recorda que la Terra està
situada a una unitat astronòmica del Sol.

23. ●●● Calcula quantes unitats astronòmiques

té un any llum.

24. ● El dibuix següent representa el sistema solar.

19. ● En la Grècia antiga s’explicava la història d’Orió

el caçador, un gegant capaç de vèncer qualsevol
animal. Tenia un caràcter molt sanguinari, i per això
la deessa Gea, la seva mare, el va castigar: li va enviar
un escorpí, que el va picar i li va causar la mort.
El déu Zeus va col·locar Orió i l’escorpí al cel, però
els va situar de manera que no es poguessin trobar
mai; per això veiem Orió al cel durant l’hivern,
i Escorpí, durant l’estiu.

Copia’l i indica-hi els components següents: el Sol,

a) Com es diu el conjunt d’aquestes històries
que parlen dels déus? Es pot considerar que
són una bona explicació de l’origen dels estels?
b) Com es diu el conjunt d’estels que componen
aquestes figures? Es troben realment agrupades
d’aquesta manera o solament quan es veuen
des de la Terra?
20. ●●● El 1961, l’astrònom Frank Drake va calcular
que aproximadament la meitat dels estels de la nostra
galàxia deuen tenir sistemes planetaris.
a) Quants sistemes planetaris hi deu haver a la Via
Làctia segons aquesta estimació?
b) Si un de cada cent d’aquests sistemes tingués
un planeta d’una mida semblant a la Terra i a una
distància semblant al seu estel, quants planetes
semblants a la Terra hi hauria a la nostra galàxia?
els planetes interiors, els planetes exteriors, Plutó,
el cinturó d’asteroides, el cinturó de Kuiper i el núvol
d’Oort.
25. ●● Quins són els dos moviments que presenten
tots els planetes?
26. ●● Descriu com és el nostre estel, el Sol, pel que fa
als aspectes següents: la composició, la temperatura
i els moviments que fa.
27. ●● Identifica cada planeta i numera’ls segons
la distància al Sol, començant pel més proper.
B
C
A
F

G
21. ● Fa menys d’un segle encara es pensava que H
la Via Làctia era l’única galàxia de l’univers. D
E
Quin científic i quin any va demostrar que a l’univers
hi havia moltes galàxies? Quina altra cosa va descobrir
pel que fa a les galàxies i a l’univers?

18
831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 19

28. ● Indica a quin planeta correspon cadascuna 30. ●●● El dibuix següent representa diverses posicions
d’aquestes oracions. d’un cometa en la seva òrbita.
a) Té el nombre més gran de satèl·lits.
b) És el més proper al Sol.
c) Té éssers vius.
d) És el més gran del sistema solar.
e) Gira sobre si mateix en el sentit contrari
en què ho fan els altres planetes.

29. ● En una nit clara, si observes el cel durant una bona

estona, i també amb una mica de sort, hi pots veure
tres tipus d’objectes lluminosos que es mouen:
els estels fugaços, els satèl·lits artificials i els avions.
Explica com reconeixeries cadascun d’aquests
elements.
Per què quan els cometes s’acosten al Sol presenten
una cua i els asteroides, en canvi, no? Per què la cua
sempre està en la posició oposada al Sol?

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

La superfície de la Lluna
La superfície lunar es caracteritza perquè és plena
de cràters produïts per impactes de meteorits.
Com que no té atmosfera, no hi ha cap capa que freni
les roques que cauen a la superfície, i per aquesta raó
fins i tot els fragments més petits hi produeixen cràters
petits. El resultat dels impactes és que la superfície
lunar està coberta d’una sorreta fina de roca triturada
que rep el nom de regolita.

31. ● Per què hi ha tants cràters a la superfície

de la Lluna? 33. ●● Què és la regolita lunar? Com s’ha format?

32. ●●● A la Lluna hi ha cràters de dimensions
molt grans, cosa que significa que hi han impactat
asteroides de mides molt grans. A la superfície
terrestre també hi hauria d’haver cràters grans,
ja que l’atmosfera no pot desintegrar meteorits
enormes, però resulta que a la Terra els cràters
grans són molt escassos. Per què deu ser, això?
a) Perquè l’atmosfera frena aquests meteorits i els
impedeix que arribin a la superfície terrestre.
b) Perquè és més fàcil que caiguin a la Lluna
que no pas a la Terra.
c) Perquè a la Terra l’erosió de l’aigua i del vent
ha esborrat els cràters.
34. ●●● Es poden veure estels fugaços a la Lluna?
Per què?
35. ●●● Quan dos cràters se superposen, és fàcil
saber quin és el més antic i quin és el més recent.
Se t’acut com es pot saber, això?
36. ●●● A la superfície de la Terra s’han recollit
molts meteorits, alguns dels quals provenen
de la Lluna.
Intenta explicar com pot haver arribat fins
a la superfície de la Terra una roca procedent
de la Lluna.

19
831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 20

Resum
• Teoria geocèntrica. La Terra està al centre de l’univers, i el Sol,
Idees la Lluna, els estels i els planetes giren al seu voltant.
antigues • Teoria heliocèntrica. El Sol està al centre de l’univers, i la Terra,
els planetes i els estels giren al seu voltant.

• Cúmuls de galàxies. Estan formats per agrupacions de galàxies.

• Galàxies. Estan formades per milers de milions d’estels.
Components
• Estels. Són masses de gasos incandescents. Alguns tenen sistemes
planetaris formats per planetes, satèl·lits, asteroides i cometes.

Unitats • Unitat astronòmica. És la distància que hi ha de la Terra al Sol: uns 150 milions de quilòmetres.
de mesura • Any llum. És la distància que recorre la llum en un any: uns 9,5 bilions de quilòmetres.

És el sistema planetari de l’estel Sol. Està format pels components següents:

• El Sol. És un estel de mida mitjana que es troba a la Via Làctia.
• Planetes. Són cossos amb forma esfèrica que giren al voltant del Sol i tenen mides molt més grans que
L’UNIVERS

els altres astres de la seva òrbita. N’hi ha de dos tipus:

– Interiors. Són rocosos. Són Mercuri, Venus, la Terra i Mart.
– Exteriors. Són gasosos. Són Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
• Planetes nans, com Plutó.
• Satèl·lits. Són astres que giren al voltant dels planetes i dels planetes nans.
• Cossos petits, com els següents:
– Asteroides. Són petits cossos rocosos que giren al voltant del Sol. Formen dos cinturons:
a) El cinturó d’asteroides. Es troba entre les òrbites de Mart i Júpiter.
El sistema b) El cinturó de Kuiper. Està més enllà de l’òrbita de Neptú.
solar – Cometes. Són masses de glaç, pols i roques que es troben més enllà de Plutó.

ACTIVITATS
37. Fes un dibuix esquemàtic del sistema solar vist des de dalt. Situa-hi els components i indica amb fletxes
els moviments que fa cadascun.
38. Copia el text següent i completa’l per situar la Lluna en l’univers.
La Lluna és el satèl·lit del planeta , que pertany al sistema planetari anomenat .
L’estel d’aquest sistema planetari és el , i pertany a la galàxia anomenada , que,
al seu torn, forma part del cúmul de galàxies de .
39. Fes un resum amb les principals característiques de tots els components del sistema solar. Detalla-hi
les corresponents a cadascun dels planetes.

20
831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05
L’univers
en una closca de nou
Segons els coneixements ac-
tuals, haurem d’explorar la
galàxia d’una manera lenta i
avorrida, utilitzant naus es-
pacials més lentes que la llum,
però com que encara no tenim
una teoria unificada comple-
ta, no podem descartar com-
pletament els viatges per les
dreceres de les deformacions de
l’espai-temps.
[...]
Suposant que no ens autodes-
truïm en el segle en què fa poc
que hem entrat, és probable que
ens escampem primer pels pla-
netes del sistema solar, i des-
prés per les estrelles properes.
Però no serà com Star Trek o
Babylon 5, amb una nova raça
d’éssers gairebé humans quasi
en cada sistema estel·lar. L’espè-
cie humana només ha tingut la
seva forma actual uns dos mi-
lions d’anys, dels quinze mil mi-
lions d’anys transcorreguts des
de la gran explosió inicial.
Per tant, si la vida es desenvo-
lupa en altres sistemes solars,
les probabilitats de trobar-hi
algun ésser en un estadi recog-
nosciblement humà són molt
Llibres:
Brevíssima història del temps
STEPHEN HAWKING. Editorial Columna
Explica d’una manera senzilla les lleis fonamentals
per comprendre el cosmos.
Atles d’astronomia
JOSÉ TOLA. Parramón Ediciones
El cel de nit
JORDI MAZÓN, ESTER GIL I MARCEL COSTA . Editorial Pòrtic
Miniguia d’astronomia per observar el cel nocturn a ull nu.
Observar el cielo
DAVID H. LEVY. Editorial Planeta
Guia completa per comprendre la màgia i els misteris del cel.
Página 21
petites. És probable que
qualsevol vida alienígena
que trobem sigui molt més pri-
mitiva o molt més avançada.
Si és més avançada, per què no
s’ha dispersat per la galàxia i
ha visitat la Terra?
STEPHEN HAWKING,
L’univers en una closca de nou.
Columna Edicions
Stephen Hawking va néixer
el 8 de gener de 1942 a Ox-
ford (Gran Bretanya). La seva
carrera com a científic va co-
mençar a la Universitat de
Cambridge. Quan tenia vint-
i-un anys se li va diagnosticar
una malaltia degenerativa,
coneguda amb el nom de ma-
laltia de les neurones moto-
res, que l’ha fet passar la ma-
jor part de la vida en una
cadira de rodes. La malaltia,
però, no li ha impedit conti-
nuar la investigació científi-
ca. Ha publicat diverses obres
de divulgació científica, com
ara Història del temps, que han
tingut un èxit mundial. El
1989 va ser guardonat amb el
premi Príncep d’Astúries de
la Concòrdia per la transcen-
NO T’HO PERDIS
EL RACÓ DE LA LECTURA
dental tasca investigadora so- és tot un mite per la brillant
bre els fonaments del temps i contribució que ha fet a la fí-
de l’espai, tasca que ha apro- sica teòrica i al desenvolupa-
pat al coneixement de totes ment de les lleis que governen
les persones les últimes apor- l’univers.
tacions científiques sobre l’o- La seva fama també és degu-
rigen i el destí de l’univers. da al coratge i a la valentia
Moltes persones el consideren amb què lluita per superar les
el geni més gran del segle XX dificultats que li planteja ca-
després d’Albert Einstein i ja da dia la malaltia que pateix.
COMPRENC EL QUE LLEGEIXO
40. Quins llocs de l’espai és més probable
que explori abans l’ésser humà?
41. En l’exploració de l’espai, es podrien trobar formes
de vida de més de 15.000 milions d’anys? Per què?
42. Quina ha estat la principal contribució que ha fet
Stephen Hawking al coneixement científic?
43. Té necessàriament limitat el desenvolupament
de la intel·ligència una persona que pateix
una malaltia neurològica greu?
44. Es mostra optimista l’autor pel que fa
a la possibilitat de trobar vida en altres planetes?
Per què?
En la pantalla:
Cosmos (7 DVD). CARL SAGAN. Suevia Films.
Las claves del Universo. Discovery Chanel.
En la xarxa:
www.xtec.es/~rmolins1/univers/cat/
Recursos didàctics bàsics en astronomia.
www.fourmilab.ch/solar
Programa simulador per recórrer virtualment els planetes
del sistema solar.
www.lanasa.net
Pàgina oficial de l’Agència Espacial Nord-americana.
21
831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 23

Roald Amundsen.

El mes de juny del 1910, el metge i explorador noruec

Roald Amundsen, juntament amb Bjaaland, Wisling,
Hanssel i Hansen, van salpar en direcció a l’Antàrtida.
Tenien com a objectiu arribar al pol sud terrestre. Des-
Robert Scott. prés d’uns quants mesos de navegació, van arribar a
aquest continent el gener del 1911, i van preparar el
campament des del qual havien previst fer la travessa
de 1.450 km que els separava del pol sud geogràfic.
Mentrestant, el capità de l’Armada britànica Robert Scott
instal·lava en un altre punt de l’Antàrtida un altre cam-
pament amb la intenció d’arribar al pol sud abans que
Amundsen. Les dues expedicions van iniciar la traves-
sa l’octubre del 1911, amb l’arribada de la primavera
antàrtica. Van seguir camins i estratègies molt diferents,
però les dues van haver d’afrontar enormes dificultats.
El 14 de desembre de 1911, l’expedició d’Amundsen
va arribar al pol sud. «Ja veiem el pol sud; quasi po-
dem sentir com grinyola l’eix terrestre», va escriure
Bjaaland al seu diari.
El 17 de gener de 1912, l’expedició de Scott va arribar
al pol sud, i van veure sorpresos que Amundsen se’ls
havia avançat. Una tenda de campanya i una bandera
noruega marcaven el punt de latitud 90° sud.

RECORDA I RESPON

1. La hidrosfera és el conjunt de tota l’aigua

que hi ha a la superfície terrestre. Saps com
es diu el conjunt de tots els éssers vius?
2. Com s’anomenen els moviments que fa
la Terra quan gira sobre si mateixa i quan
segueix la seva òrbita?
3. Quin tipus de planeta és la Terra?
a) Un planeta exterior rocós.
b) Un gegant gasós.
c) Un planeta interior.
d) Un planeta atmosfèric.

Busca la resposta
En quina data es produeix la nit
més llarga a l’hemisferi sud?
I a l’hemisferi nord?
831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 35

Ciència a l’abast
Cerca d’informació. Anàlisi d’un text científic
Una vegada s’ha identificat un problema científic, un dels passos següents és buscar i aplegar-ne informació.
En les revistes científiques, en els llibres de divulgació, a Internet i en els mateixos llibres de text, hi podem
trobar molta informació.
A continuació reproduïm un extracte d’un article científic que parla sobre l’activitat del volcà Etna a l’illa de Sicília
(Itàlia).

La classe d’activitat [volcànica] que preval a l’Etna depèn del nivell de

magma que hi ha a l’interior dels seus conductes. La baixa pressió a la
part superior de la columna magmàtica permet que els gasos dissolts
(la majoria vapor d’aigua i diòxid de carboni) es puguin escapar. Les
bombolles resultants pugen per dins de la columna de magma i
exploten a la superfície, expel·lint fragments líquids i sòlids. Quan [...]
la columna magmàtica està situada a molta profunditat dins del volcà,
únicament arriben a la vora del cràter els gasos i les partícules fines de
cendra. Quan es troba més a prop de la superfície, també es llancen
fragments més grans (lapil·li i bombes). En els casos poc freqüents en
què la columna magmàtica mateixa arriba a la vora del cràter, el mag-
ma en procés de desgasificació es desborda pel cràter [...] i forma una
colada de lava.
TOM PFEIFFER, Futuro del Etna. Investigación y Ciencia, juny del 2003 (text adaptat)

El procediment per analitzar un text com l’anterior consta dels passos següents:

1. Llegim atentament el text sencer per saber quina
és la idea general sobre la qual tracta.
2. Fem una segona lectura més detinguda,
i hi subratllem les idees fonamentals relacionades
amb el fenomen que s’hi explica.
3. Anotem les paraules que no comprenem,
i les busquem en un diccionari o una enciclopèdia.
4. Resumim la informació que buscàvem. Ho podem
fer elaborant una taula de dades, una llista
de conceptes o un text explicatiu breu.

ACTIVITATS
20. Busca en un diccionari el significat d’aquests termes: magma, lava, columna magmàtica, cendra volcànica,
lapil·li, bomba volcànica, expel·lir i desgasificació.
21. Quins dos gasos són molt abundants en el magma i s’expulsen durant una erupció?
22. Copia la taula següent i completa-la relacionant la profunditat a la qual es troba la columna de magma
dins del volcà i el tipus de productes que són expel·lits.

Profunditat de la columna magmàtica Productes expel·lits pel volcà

A molta profunditat
A prop de la superfície
A la vora del cràter

35
831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 36
Activitats
23. ● Fes un dibuix esquemàtic del planeta Terra vist
des del pol nord.
a) Dibuixa la llum del Sol il·luminant la meitat
del planeta.
b) Pinta una fletxa que indiqui el sentit de gir
de la Terra.
c) On es fa de dia abans, a la costa mediterrània
o a la costa atlàntica espanyola?
24. ● Fes un dibuix esquemàtic amb quatre posicions
de la Terra en el recorregut de la seva òrbita.
a) Indica-hi els solsticis i els equinoccis.
b) Pinta amb quatre colors diferents la part de l’òrbita
corresponent a cada estació a l’hemisferi nord.
Fixa’t, per exemple, que l’estiu comença el dia
del solstici d’estiu i acaba en l’equinocci
de tardor.
25. ●● Pots explicar per què a l’estiu, a la península
Ibèrica, al migdia el Sol es troba més alt sobre
l’horitzó que no pas a l’hivern?
Això passa alhora als dos hemisferis terrestres?
26. ●●● Quan a l’hemisferi nord és estiu, a l’hemisferi
sud és hivern; i quan al nord és primavera, al sud
és tardor.
a) Quina estació serà a l’hemisferi nord si al sud
és estiu? I si al sud és primavera?
b) Explica a què és degut aquest desfasament
en les estacions.
27. ●● Relaciona cada una d’aquestes imatges de la
Lluna amb la posició corresponent de la seva òrbita.
A B C D
E F G H
1
8 C
2
7 3
6 4
5
36
28. ●●● L’eclíptica és un pla imaginari que passa
pel centre de la Terra i pel centre del Sol.
a) També passa pel centre de la Lluna?
b) Passa només a vegades? Quantes vegades i quan?
29. ● Dibuixa la Lluna girant al voltant de la Terra i la llum
del Sol que hi arriba des de l’esquerra.
Pinta-la en les quatre posicions corresponents
a la lluna nova, al quart creixent, a la lluna plena
i al quart minvant. Representa també la Lluna vista
des de la Terra en cadascuna d’aquestes posicions.
30. ●● L’existència de la cara oculta de la Lluna és
deguda al fet que tarda el mateix a fer una volta
al voltant de la Terra que a fer un gir sobre
si mateixa: gairebé 28 dies.
Com podries representar, amb l’ajut d’un company,
el moviment de la Lluna al voltant de la Terra per
comprovar que cada vegada que completa una volta
a la Terra també ha fet un gir complet sobre ella
mateixa?
31. ● Quines són les quatre capes que formen la Terra?
Explica breument la composició de cadascuna.
32. ● Explica quines diferències importants hi ha entre
l’escorça continental i l’escorça oceànica.
33. ●● Utilitzant les dades de la unitat, calcula quin gruix
tenen el mantell inferior i el nucli extern, i quin radi té
el nucli intern.
34. ●● Calcula quin és el desnivell mitjà que hi ha
entre els oceans i els continents. Pren com
a referència l’altitud mitjana dels escuts
continentals i de les planes abissals.
35. ●● Identifica en aquest dibuix les formes de relleu
següents: serralada, fossa oceànica, volcà submarí
i plataforma continental.
A
B
D
831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 37
36. ●●● A la serralada Cantàbrica, a la província
de Lleó, hi ha unes muntanyes formades per
l’acumulació d’esculls de corall que hi van viure
fa uns 400 milions d’anys, quan aquella zona era
el fons d’un mar càlid.
Escriu una explicació del perquè es trobaven
els fòssils en aquell lloc. Com influeix la biosfera
en la geosfera?
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
La rigidesa del mantell terrestre
Les roques són un símbol del que és sòlid i rígid;
sabem que es poden trencar si es colpegen amb força,
però ens costa concebre que una roca com el granit
es pot deformar com si fos argila tova. De tota manera,
així és com es comporten les roques a l’interior
del mantell terrestre a causa de les altíssimes
pressions i temperatures que hi ha.
En el mantell terrestre s’originen corrents de roca
fosa que pugen cap a la superfície travessant
les roques de l’escorça com si es tractés d’un material
plàstic i viscós. Alguns volcans, com els de Hawaii,
expulsen aquestes roques foses provinents de zones
profundes del mantell i formen extenses colades
de lava.
38. ●● Agrupa les sis paraules següents per parelles
d’antònims, de manera que cada parell expressi
significats contraposats. Utilitza un diccionari
per buscar les que no coneixes.
Sòlid, plàstic, fluid, fràgil, rígid i tenaç.
a) De les característiques esmentades, quines
són les tres que es poden atribuir al vidre?
b) Quines són les dues que es poden atribuir
al fang de modelar?
c) Quina és l’única que es pot atribuir a un líquid
com l’aigua o la cera fosa?
39. ● Quins factors són els que fan que les roques,
en el mantell terrestre, es comportin d’una manera
plàstica en comptes de rígida?
40. ● On es formen els corrents de roca fosa que
poden arribar fins a la superfície terrestre?
37. ●●● Els fons oceànics ocupen, aproximadament,
el 70 % de la superfície de la Terra, mentre que
els continents n’ocupen el 30 %. Sabent que el radi
de la Terra és de 6.370 km i que la superfície
d’una esfera és el seu radi al quadrat multiplicat
per 12,6 (superfície de l’esfera ⫽ 4 ⭈ ␲ · r 2 ), calcula
quants quilòmetres quadrats ocupen els continents
i quants els oceans.
41. ● Indica el lloc de la geosfera (la superfície
o l’interior del mantell) on es produeixen
els fenòmens inclosos en aquesta taula.
Superfície terrestre/
Fenomen
interior del mantell
Les roques tenen
un comportament plàstic
Les roques són sòlides
i rígides
Pugen corrents
de roca fosa
Es formen colades de lava
42. ●● Quan les roques es fonen, tenen
un comportament semblant al de la cera
o al de la mel espessa.
Quina lava et sembla que fluirà més, la que es troba
a una temperatura molt alta o la que es troba a una
temperatura més freda? Raona la resposta.
43. ●● Pot entrar en erupció un volcà sota l’aigua?
Pots esmentar algun exemple d’activitat volcànica
submarina?
37
831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 38

Resum
• Camp magnètic intens.
• Atmosfera amb nitrogen, oxigen i diòxid de carboni.
• Temperatura mitjana de 15 ºC.
Característi-
• Aigua en forma sòlida, líquida i gasosa. Amb cicle de l’aigua.
ques especials
• Un satèl·lit gran, la Lluna.
• Gran activitat geològica.
• Existència d’éssers vius.

• La rotació. Al voltant d’un eix que està inclinat 23º 27' respecte
de l’eclíptica. Origen de la successió dels dies i les nits.
• La translació. Al voltant del Sol. Descriu una òrbita
Els moviments pràcticament circular que defineix l’eclíptica.
terrestres Els dos moviments i la inclinació de l’eix produeixen
la successió de les estacions: la primavera, l’estiu, la tardor
i l’hivern. Amb diferències en la durada dels dies i les nits i
en la inclinació de l’arribada dels raigs solars.
LA TERRA

Els moviments de rotació i translació lunars duren exactament el mateix,

gairebé 28 dies; per això sempre veiem la mateixa cara de la Lluna.
Presenta diverses fases: la lluna nova, el quart creixent, la lluna plena
i el quart minvant.
El seu satèl·lit,
la Lluna Produeix eclipsis, que poden ser:
• De Sol: la Lluna ens tapa el Sol.
• De Lluna: la Terra projecta la seva ombra sobre la Lluna.
L’atracció lunar sobre les masses d’aigua terrestres produeix les marees.

• La geosfera. És la capa rocosa. Està formada per:

– L’escorça. És la capa més externa. Està formada per roques.
A la superfície es formen relleus, que poden ser: continentals
(serralades, planes i plataformes continentals) o oceànics (dorsals,
fosses, planes i volcans).
Les capes – El mantell. És la capa intermèdia. Està formada per roques. Hi ha
terrestres el mantell superior i el mantell inferior.
– El nucli. És la capa interna. Està formada per metalls, sobretot per ferro.
Hi ha un nucli extern (líquid) i un nucli intern (sòlid).
• L’atmosfera. És la capa gasosa, formada per una mescla de gasos (aire).
• La hidrosfera. És la capa aquosa, formada per aigua salada i aigua dolça.
• La biosfera. Són els éssers vius, que viuen en dos medis: aquàtic i terrestre.

ACTIVITATS
44. Fes dos dibuixos, un dibuix explicatiu de les posicions relatives del Sol, la Terra i la Lluna durant un eclipsi
de Sol i durant un eclipsi de Lluna, i un altre dibuix de les posicions relatives del Sol, la Lluna i la Terra
que expliqui les fases lunars.
45. Escriu un resum amb els tipus d’escorça terrestre que hi ha i les característiques corresponents a cada tipus.
46. Què són els solsticis i els equinoccis? Quants n’hi ha al llarg de l’any? Quina relació tenen amb el fet que l’eix
de rotació de la Terra estigui inclinat?

38
831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09
Aventura al centre de la Terra
Va ser llavors que en Perry va
fer que m’interessés pel seu in-
vent. Era un home vell que ha-
via dedicat la major part de la
seva llarga vida a perfeccionar
una excavadora subterrània
mecànica. En les estones de lleu-
re estudiava paleontologia. Vaig
revisar-ne els plànols, vaig es-
coltar els seus arguments, vaig
inspeccionar el model muntat, i
després, convençut, vaig posar
a la seva disposició els fons su-
ficients per construir una exca-
vadora funcional de mida na-
tural.
No entraré en els detalls de la
construcció de l’aparell, que ara
és a fora, al desert, a unes dues
milles d’aquí. Demà potser tin-
dreu interès d’anar-lo a veure.
Es tracta, aproximadament,
d’un cilindre d’acer de trenta
metres de longitud, acoblat de
tal manera que, si cal, pot girar
i retorçar-se a través de la ro-
ca sòlida. En una punta hi
ha un trepant potent impulsat
per un motor que, segons en
Perry, genera més potència per
centímetre cúbic que els altres
per metre cúbic. Recordo que so-
lia afirmar que aquest invent,
per si sol, ens podia fer enor-
mement rics. Volíem donar-lo a
conèixer públicament després
Llibres:
El món perdut
ARTHUR CONAN DOYLE. Edicions de La Magrana
L’expedició d’uns científics a la recerca de criatures
prehistòriques que s’amaguen a l’Amazònia.
Viatge al centre de la Terra
JULES VERNE. Editorial Barcanova
Un grup d’exploradors viatja a l’interior del planeta.
Revistes:
Especial «Historia de la Tierra»
Muy Interesante, primavera 2005, núm. 69.
Página 39
EL RACÓ DE LA LECTURA
del resultat exitós de la nostra
primera prova secreta, però en
Perry no va tornar mai d’aquell
viatge de prova, i jo acabo de
tornar després de deu anys. [...]
Vaig mirar el termòmetre. Mar-
cava 43 graus. Mentre parlàvem,
el gran talp de ferro havia fora-
dat més d’una milla de roca de
l’escorça terrestre.
–Continuem, doncs –vaig dir–.
A aquest pas aviat haurà acabat
tot. No vas insinuar mai que
amb la calor interna, que apro- si no totalment sòlida, ha de te-
aquest aparell arribaria a una
ximadament augmenta a raó de nir almenys una closca de com
velocitat com aquesta, Perry. No
mig grau cada vint o vint-i-cinc a mínim mil tres-cents o mil sis-
ho sabies?
metres de profunditat, per fon- cents quilòmetres de gruix. Aquí
–No –va dir–. No vaig poder dre la substància més refractà- tens la resposta. Pots triar.
calcular amb exactitud la velo- ria a aquesta distància. Altres EDGAR RICE BURROUGHS,
citat, perquè no tenia instru- afirmen que, atesos els fenòmens Aventura en el centro de la Tierra.
ments per mesurar la immensa de precessió i rotació, la Terra, Editorial Intersea (text adaptat)
potència del meu generador. De
tota manera, vaig estimar que
devia avançar a uns cinc-cents COMPRENC EL QUE LLEGEIXO
metres per hora.
47. Descriu dues característiques de l’aparell
–I estem avançant a dotze quilò- que va construir en Perry.
metres per hora –vaig dir, amb
la mirada fixa en el compta- 48. L’excavadora anava a la velocitat que esperava
quilòmetres–. Quin gruix té el constructor? Per què?
l’escorça terrestre, Perry? –li vaig 49. Quin dels dos títols següents et sembla millor
demanar.
per al fragment: «L’interessant invent d’en Perry»
–Hi ha quasi tantes conjectures o «Viatge a l’interior de la Terra»? Per què?
sobre aquest tema com geòlegs
–va dir–. Alguns el calculen al 50. La temperatura a 500 metres de profunditat
voltant de quaranta-vuit quilò- és la mateixa que a 2 .000 metres? Per què?
metres, perquè n’hi hauria prou
NO T’HO PERDIS
En la pantalla:
Planeta Tierra. Suevia Films.
Documentals sobre 4.000 anys d’història del nostre planeta.
En la xarxa:
www.astromia.com/tierraluna/index.htm
Recursos didàctics bàsics sobre la Terra i el sistema solar.
tierra.rediris.es/
Xarxa temàtica de ciències de la Terra d’Espanya.
www.nineplanets.org/earth.htm
Molta informació amb imatges, animacions i enllaços a altres
pàgines sobre la Terra, i una mica sobre la Lluna (en anglès).
39
831121 _ 0156-0169.qxd 19/12/06 10:25 Página 157
El mineral més preuat i valuós que hi ha és, sens
dubte, el diamant.
El 25 de gener de 1905, el supervisor d’una mi-
na de diamants a Sud-àfrica va veure que una co-
sa brillant sobresortia de terra i el va començar a
excavar amb un tallaplomes. Primer li va semblar
que era un tros de vidre, però aviat va veure que
es tractava d’un diamant enorme de més de mig
quilogram, exactament 3.106 quirats. Va posar la
pedra en una caixa forta i en va informar el pre-
sident de la companyia, Sir Thomas Cullinan.
Van portar l’enorme diamant en brut a Johannes-
burg per vendre’l, però, durant dos anys, no el va
voler comprar ningú.
La pedra es va conèixer amb el nom de diamant
Cullinan i al final la van regalar, el 9 de desembre
de 1907, al rei Eduard VII en el seu
seixanta-sisè aniversari. El rei la va en-
viar a Amsterdam perquè la tallessin.
Després de sis mesos d’estudiar-la, la
van tallar i en van obtenir 9 gemmes
grans i 96 de més petites, amb un
pes total de 1.064 quirats.
El diamant polit més gran que se’n va
obtenir és el Cullinan I, de 530 qui-
rats, i és el més gran que existeix fins
ara. Està encastat al ceptre reial de les
joies de la corona britànica.
RECORDA I RESPON
1. Per què creus que els diamants tenen
tant valor?
2. Alguns minerals es presenten com
a cristalls amb cares planes i formes
geomètriques. Coneixes algun mineral
que tingui aquest aspecte?
3. Saps què és un jaciment mineral?
a) Un mineral molt valuós.
b) Una zona de l’escorça on és
especialment molt abundant
un mineral, o més d’un.
c) Un mineral del qual es pot obtenir
un producte d’interès industrial,
com ara el ferro.
d) El material que podem obtenir
processant industrialment un mineral.
Busca la resposta
El diamant és famós, entre altres coses,
perquè és el mineral més dur que hi ha,
el mineral que cap altre pot ratllar...
O potser sí? Amb què es pot ratllar
un diamant?
831121 _ 0156-0169.qxd 4/12/06 19:20 Página 164

A FONS

Explotacions mineres i impactes ambientals

Les explotacions mineres comporten que s’hagi de fer un gran moviment de terres, i això pot produir impactes
greus en el medi ambient.

Els materials s’han La circulació de camions,

de rentar per separar-ne excavadores i altres
el material útil, vehicles pesants
anomenat mena, és una font de soroll
del material sobrant, i de contaminació de
anomenat ganga. l’aire, el sòl i l’aigua.
Aquesta acció pot
contaminar l’aigua
de rius i rierols.
Els materials sobrants
de l’excavació
s’amunteguen i formen
A les explotacions enormes runams
a cel obert es destrueix de mina.
la coberta vegetal.

Per evitar aquests impactes, la llei obliga les empreses
que duen a terme l’explotació d’una mina a seguir
els passos següents en totes les explotacions
mineres:
• Prèviament a l’explotació, han de fer un estudi
d’impacte ambiental, en el qual s’estimen quins
poden ser els efectes de l’explotació sobre l’aire,
el sòl, les masses d’aigua (rius, llacs...), els éssers
vius, incloses les persones, i les propietats.
• Han d’elaborar un projecte d’explotació en el qual
s’ha d’especificar no tan sols com es duran a terme
l’excavació, els moviments de terres, l’extracció
del mineral, etc., sinó també quines mesures es
prendran per reduir al mínim els impactes previstos
i com es tornarà al paisatge un aspecte comparable
al que tenia abans de l’explotació, un cop hagi
acabat.
Les mesures que es poden adoptar per restaurar
el lloc després de l’explotació reben el nom
de mesures correctores de l’impacte. Són mesures
d’aquest tipus, per exemple, les següents:
– Els líquids contaminants resultants de rentar
el mineral, que s’han hagut d’anar acumulant
en uns embassaments anomenats basses de llots,
s’han d’evacuar fins al lloc on es podran depurar.
– S’han de moure les terres per tornar al paisatge,
tant com sigui possible, un aspecte semblant
al que tenia abans de l’explotació.
– S’ha de reforestar la zona explotada amb les mateixes
espècies vegetals que hi havia abans de l’explotació.
Per acabar, es pot iniciar l’obra segons el pla previst
i un cop ha estat aprovat per les autoritats tècniques
corresponents.

ACTIVITATS
07. La galena es troba de vegades dins de roques calcàries. En aquest cas concret, quina seria la ganga
i quina la mena d’aquesta explotació?
08. Què és un estudi d’impacte ambiental? En quin moment d’una explotació minera es duu a terme?
09. Què és el runam de mina? I una bassa de llots?
10. Explica en què consisteix una reforestació. Coneixes algun lloc on s’hagi dut a terme una reforestació?

164
831121 _ 0156-0169.qxd 4/12/06 19:20 Página 165

Ciència a l’abast
Anàlisi de resultats. Elaboració d’una taula de dades sobre minerals
Durant les investigacions científiques és freqüent que apleguem moltes dades diferents. Aquesta informació
s’ha d’anotar de manera ordenada perquè resulti útil i fàcil de consultar per mitjà d’una taula de dades.
A continuació elaborarem una taula amb els resultats obtinguts
Sofre
en analitzar les propietats d’alguns minerals.
natiu.

1. Triem els minerals que volem estudiar. En aquest cas, tenim

cinabri, sofre natiu, galena, calcita, pirita, guix i quars. Cinabri.

2. Elaborem la taula. Ho fem de la manera següent:

• Posem a la fila superior les característiques que anotarem
de cada mineral: nom, color, aspecte, duresa, color de la ratlla.
• L’última cel·la la titulem «Característiques especials», per si
Calcita.
volem anotar alguna propietat del mineral que ens cridi Galena.
l’atenció i ens serveixi per poder-lo reconèixer.
• Posem en la primera columna el nom dels minerals.

3. Fem les anàlisis de cada mineral. Per exemple, intentem ratllar-lo

amb l’ungla. Si no es ratlla, provem de fer-ho amb un clau o amb
Pirita.
una navalla; si tampoc no es ratlla, ho provem amb un tros de vidre. Guix.

4. Emplenem les cel·les. Si no apreciem cap característica especial

interessant, deixem l’última cel·la en blanc. Quars.

Color Característiques
Mineral Color Aspecte Duresa
de la ratlla especials
Irregular, no
Cinabri Vermell Es ratlla amb el clau Vermell És molt dens
cristal·litzat
És molt tou i lleuger.
Sofre Groc Irregular Es ratlla amb el clau Groc
Fa una olor desagradable
S’exfolia en cubs.
Galena Gris fosc
És molt dens
Fa bombolles quan
Calcita Es ratlla amb el clau
s’hi tira àcid

Pirita Cubs

Guix Diversos colors Es ratlla amb l’ungla

Quars És molt dur

ACTIVITATS
11. Fes una taula semblant a aquesta. Posa-hi els noms dels minerals que tinguis i completa-la.
12. Si un mineral no es pot ratllar amb el clau, aquest mineral pot ratllar el metall del qual està fet el clau?
Fes-ne la prova i explica el resultat.
13. En comptes d’aplegar les dades en una taula, podríem fer una fitxa per a cada mineral. Dissenya com seria
una d’aquestes fitxes, amb tots els apartats que consideris necessaris.

165
831121 _ 0156-0169.qxd 4/12/06 19:20 Página 166
Activitats
14. ● L’aire de l’atmosfera té el 21 % d’oxigen.
On hi ha més oxigen, a l’aire de l’atmosfera
o a les roques de l’escorça terrestre?
15. ● Indica quins dels exemples següents són minerals
i quins no ho són. Raona el perquè.
Paper, sal, sucre, fusta, calcita, aigua líquida, cinabri,
cera, plàstic i mantega.
16. ● Tots els minerals tenen oxigen en la composició?
En coneixes cap que no en tingui?
17. ● De les característiques següents, copia les que
no són pròpies dels minerals.
a) És inorgànic.
b) És una mescla de dues substàncies.
c) Té una composició química homogènia.
d) És artificial.
e) És natural.
f) És matèria orgànica.
g) És sòlid.
18. ● De què depenen en gran part les propietats
dels minerals? Què són les varietats
d’un mineral?
19. ●●● Un glaçó pot tenir cares planes, però no és
un cristall.
Has vist mai un cristall de glaç? Com és? Segons això,
es pot considerar que el glaç és un mineral?
20. ● L’àgata i el cristall de roca són el mateix mineral,
quars, però tenen aspectes i colors molt diferents.
Pots explicar a què són degudes aquestes diferències
pel que fa al color i a la forma externa que presenten?
21. ● Quin és el silicat que té una composició
química més senzilla? En quines roques
és molt abundant?
22. ●● Indica quins dels objectes següents estan
elaborats amb minerals d’argiles.
Rentamans, maó, paper, vidre, teula, bossa de plàstic,
gerro de porcellana, plat de ceràmica, escaiola,
pintura a l’oli i suro.
23. ● Quin nom reben els minerals que no tenen
silici en la composició? Quin criteri se segueix
per classificar aquests minerals?
166
24. ●●● Les miques són minerals molt abundants
en moltes roques de l’escorça terrestre. Respon
les preguntes següents sobre les miques.
a) A quin grup de minerals pertanyen?
b) Si són tan abundants en les roques, per què
no abunden als sediments dels rius?
c) Quina propietat presenten que es posa de manifest
quan es fracturen?
25. ● La sal comuna és un mineral. Observa una mica
de sal amb una lupa i determina si està cristal·litzada
i si té cares planes.
A quin grup de minerals pertany? Quin és el nom
científic d’aquest mineral?
26. ●●● Molts minerals de les argiles s’originen
a partir de l’alteració d’altres silicats formats
a l’interior de l’escorça terrestre.
També es produeix el procés invers: els minerals
de les argiles, quan són sotmesos a les altes
pressions i temperatures de l’interior de l’escorça
terrestre, es poden transformar en miques i en altres
silicats.
Amb aquesta informació, fes un esquema com
el que hi ha a continuació i afegeix-hi els noms
dels minerals i les explicacions que consideris
pertinents.
27. ● Copia les dues columnes següents i relaciona-les
per mitjà de fletxes per indicar l’origen de cada tipus
de mineral.
Guix •
• Interior d’una massa de roca
Miques • fosa.
Feldspats • • Altes pressions i temperatures.
Calcita • • Cristal·lització de substàncies
Olivina • dissoltes en l’aigua.
831121 _ 0156-0169.qxd 4/12/06 19:20 Página 167

28. ●● Explica per què els minerals formats a la lava
que surt per un volcà, i que es refreden bruscament,
solen presentar un aspecte amorf, mentre que
els que s’han format a l’interior d’una massa
de granit, que s’ha refredat lentament durant
milers d’anys, tenen un aspecte cristal·litzat.
29. ● La fluorita és un mineral amb una varietat que,
quan s’il·lumina amb llum blanca, és de color blau
fosc, però si s’il·lumina amb llum ultraviolada
té un color groguenc.
Quin és, aleshores, el color de la fluorita? Raona-ho.
31. ● Quina duresa li donaries a un mineral que es pot
ratllar amb el talc?
I quina duresa tindria un mineral que ratllés el talc
però que pogués ser ratllat pel guix?
32. ●●● Imagina’t que tens un tros de calcita de color
blanc groguenc i un tros de guix de color vermellós.
Intentes ratllar un mineral amb l’altre, i viceversa.
En els dos casos obtens una ratlla vermella.
El que veus és el color de la ratlla de la calcita
o del guix? Explica el perquè.

30. ●● Busca al teu voltant objectes de lluïssors 33. ●● El guix, igual que la mica, es pot separar
diferents i que es puguin classificar en aquests quatre en làmines fent servir una navalla.
grups: lluïssor metàl·lica, vítria, greixosa i mat. Quina propietat comparteixen aquests dos minerals?

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

Les activitats mineres

Les mines subterrànies consten de pous verticals
i de galeries horitzontals. En uns pous s’instal·len
els ascensors que permeten l’accés dels miners,
i en uns altres pous, els sistemes d’evacuació dels
materials. És a les galeries on els miners duen a terme
l’extracció de les roques que contenen els minerals.
El treball a les galeries es fa amb martells d’aire
comprimit i amb explosius, i és un treball dur i perillós,
especialment quan es foraden roques que poden
estar fracturades i provocar esfondraments, o roques
saturades d’aigua que poden produir una inundació
ràpida de tota la galeria. La inhalació de pols de roca
triturada és molt perjudicial per a la salut, per això
els miners han de fer torns de poques hores i han
de dur mascaretes especials de protecció.
36. ● Per què és perillós treballar en una mina
subterrània? Explica quins són els dos riscos
principals que tenen els miners i a què
són deguts.
37. ●● Explica quines de les tres situacions
següents de la feina dels miners són perilloses
i el perquè.
a) Foradar roques molt dures.
b) Foradar roques fracturades.
c) Foradar roques molt profundes.

34. ● Què són els pous i les galeries d’una mina?

On es duu a terme l’extracció de la roca que conté
el mineral que es vol extreure?

35. ●●● A les mines més profundes es nota un gran

augment de la temperatura a causa de la calor
interna de la Terra. Aquest increment sol ser,
aproximadament, d’uns dos graus per cada
cent metres de profunditat.
Calcula quina temperatura hi deu haver al fons
de la mina més profunda, que és a Sud-àfrica
i té 3.777 m de fondària.

167
831121 _ 0156-0169.qxd 4/12/06 19:20 Página 168

Resum
Són sòlids, d’origen natural, inorgànics i de composició química homogènia.
Els minerals són els constituents de les roques.
Els elements més abundants a l’escorça terrestre són l’oxigen (47 % del pes
de l’escorça) i el silici (28 %).
Els minerals es poden originar en tres tipus de situacions:
• Dins d’una massa de roca fosa, com els feldspats o l’olivina.
• Dins de roques sòlides sotmeses a pressions i temperatures elevades,
com les miques.
• A la superfície terrestre, a partir de substàncies dissoltes en l’aigua, com la calcita.

• Silicats. Tenen oxigen i silici en la composició.

Els més importants són el quars, els feldspats,
les miques, els minerals de les argiles i l’olivina.
Classificació
• No-silicats. Es classifiquen per la composició química
en elements natius, òxids, sulfurs, sulfats, carbonats
ELS MINERALS

i halurs.

• El color. És el tipus de llum que reflecteix un mineral quan

és il·luminat amb llum blanca.
• La lluïssor. És la manera de reflectir la llum.
• La duresa. És la resistència que oposa a ser ratllat.
Propietats Es mesura amb l’escala de Mohs.
• El color de la ratlla. És el color de la pols que es desprèn
d’un mineral quan es ratlla.
• L’exfoliació. És la propietat de trencar-se en fragments
regulars, com ara làmines o cubs.

• Obtenció de metalls i altres elements.

• Fabricació de ceràmiques amb minerals de les argiles.
• Elaboració de diversos materials i objectes.
Usos • Joieria.
i obtenció Un jaciment mineral és un lloc de l’escorça terrestre on hi ha
una gran concentració d’un mineral o de diversos minerals
que tenen un interès industrial i l’explotació del qual
és rendible. Aquesta explotació es duu a terme per mitjà
d’extraccions a cel obert o en mines.

ACTIVITATS
38. Afegeix a aquest resum un apartat sobre l’impacte ambiental que produeix l’explotació dels minerals
i les maneres en què es pot prevenir, disminuir i corregir aquest impacte.
39. Un dels primers minerals que es van utilitzar va ser el sílex per fabricar destrals i altres eines. Com classificaries
aquest ús d’un mineral?
40. Escriu un o dos exemples de cada tipus de minerals no-silicats. Posa-hi exemples per a cadascun dels usos
dels minerals descrits.
41. Quins són els tres orígens diferents que poden tenir els minerals? Curiosament, les roques també s’originen
pels mateixos processos. Llegeix la definició de mineral d’aquest resum i explica per què coincideixen
les maneres en què es poden originar els minerals i les roques.

168
831121 _ 0156-0169.qxd 4/12/06 19:20 Página 169

El metge
Sobre un forat poc fondo a terra,
Dhan havia construït un forn de
foneria: una paret d’argila en-
voltada d’una paret més gruixu-
da de pedra i fang, tot encaixat
amb estaques. Arribava a l’altu-
ra de les espatlles d’un home i
feia un pas d’amplada, i es tan-
cava en un diàmetre lleugera-
ment més estret a dalt per con-
centrar la calor i reforçar els
murs.
En aquest forn Dhan forjava el
ferro cremant alternativament
capes de carbó i mineral persa,
d’un gruix entre un pèsol i una
nou. Al voltant del forn havia
cavat una fossa. Assegut a la vo-
ra exterior amb els peus a la fos-
sa, feia funcionar unes manxes
fetes amb la pell d’una cabra
sencera i introduïa quantitats
exactament calculades d’aire a
la massa roent. Sobre la part
més calenta del foc, el mineral
es reduïa a trossets de ferro com
gotes d’una pluja de metall que
s’esllavissaven a través del forn
i s’ajuntaven al fons en una bar-
reja de carbó, escòria i ferro.
Dhan havia segellat amb argi-
la un forat de descàrrega i ara
el va obrir per arrossegar-hi
aquesta barreja. Després la va
refinar amb forts cops de mar-
tell que exigien un nou escalfa-
ment periòdic al forn. La major
part del ferro del mineral es con-
EL RACÓ DE LA LECTURA
vertia en escòria i restes, però el
que quedava reduït feia una bo-
na quantitat de ferro forjat.
Però era tou, va explicar a Rob
per mitjà de Harsha. Les barres
d’acer indi portades de Kau-
sambi pels elefants eren molt du-
res. En va fondre unes quantes
en un gresol i després va apagar
el foc. Quan es va refredar, l’a-
cer era extremadament fràgil i
el va trencar i el va clavar en tros-
sos de ferro forjat.
Després, suant entre les enclu-
ses, molls, cisells, punxons i mar-
tells, l’esquifit indi mostrava uns
bíceps semblants a serps mentre
barrejava els metalls suaus i
durs. Va forjar i soldar moltes
resultat va ser una fulla amb un ria estat fràgil. Però aquesta es-
capes de ferro i acer, martelle-
gravat de filigrana amb les vo- pasa tenia un tall fi que podia
jant com un posseït, retorçant i
res d’un color blau fumat. Si tallar un cabell en l’aire, i era
tallant, superposant, plegant la
l’hagués fet només amb ferro, un arma flexible.
fulla i tornant a donar cops de
seria suau i apagada; feta no- NOAH GORDON,
martell una i altra vegada, bar-
més amb el dur acer indi, hau- El metge. Ed. Columna-Proa
rejant els metalls com un cera-
mista que modela l’argila o una
dona que pasta pa. COMPRENC EL QUE LLEGEIXO
Tot mirant-lo, Rob va ser cons- 42. Quins components integraven la massa roent?
cient que no podria aprendre
mai les complexitats, l’habilitat 43. De quina manera aconsegueix Dhan fer que
i la necessària subtilesa dels fer- les simitarres siguin més flexibles?
rers indis passada de genera-
44. Com es canvia el color i es fan dibuixos
ció a generació; però va acon-
en les simitarres?
seguir comprendre tot el procés
fent un devessall de preguntes. 45. Imagina’t que has de construir un bon ganivet.
Dhan va fer una simitarra i va Què faries servir per fabricar-lo: ferro, coure,
trempar l’arma en sutge humi- acer o alumini? Per què?
tejat amb vinagre de poncem; el

NO T’HO PERDIS
Llibres: En la pantalla:
La pedra màgica Món mineral en 2D i 3D (CD-ROM)
MIQUEL FAÑANÀS I SERRALLONGA. Editorial Cruïlla JOAN ASTOR VIGNAU. Estereo Fundation
És possible que un diamant mundialment famós es pugui Moltes fotografies de minerals que es poden veure
convertir en una pedra màgica a la Barcelona postolímpica? en 2 o 3 dimensions.

1.001 dades sobre roques i minerals

SUE FULLER. Editorial Molino En la xarxa:
Enciclopèdia il·lustrada de butxaca amb centenars www.losminerales.com
de dades sobre roques, minerals i mineralogia. Pàgina molt completa sobre minerals.

169
831121 _ 0170-0185.qxd 4/12/06 19:24 Página 171

Els romans, durant els segles I i II dC, van transformar

l’entorn natural de Las Médulas (Lleó) en una ex-
plotació minera, de la qual van extreure entre
4.500 i 5.000 quilograms d’or.
Es tractava d’un jaciment d’or de més de
15 milions d’anys d’antiguitat, en el qual
Fresc romà i arracada d’or. el mineral d’or es trobava escampat en
petites partícules en els gresos formats
a partir de l’acumulació de graves, sor-
res i argiles provinents de l’erosió de
les formacions rocoses de l’entorn.
Els romans van extreure l’or utilitzant un
sistema que van anomenar ruina montium
(esfondrament de les muntanyes).
Aquest sistema consistia a excavar túnels verticals i ho-
ritzontals paral·lels al pendent d’un talús per després
omplir-los d’aigua. La pressió de l’aigua provocava l’es-
fondrament d’enormes allaus en la roca que contenia
el mineral d’or. Posteriorment, es rentava el material
enderrocat per obtenir-ne aquest metall tan valuós.

RECORDA I RESPON

1. El sistema que van utilitzar els romans per extreure

or a Las Médulas era apropiat en un sòl de gresos.
Creus que s’hauria pogut fer servir en un terreny
granític? I en un de calcari?
2. De què estan formades les roques?
3. Totes les roques són sòlides, o n’hi ha alguna
que sigui líquida a temperatura ambiental?
4. Coneixes alguns dels usos que es fan habitualment
de roques com ara el granit o el marbre?

Busca la resposta
Quin tipus de roca és el gres del qual els romans
van extreure or a Las Médulas? Quin és l’origen
d’aquesta roca?
831121 _ 0170-0185.qxd 4/12/06 19:24 Página 180

A FONS

Els fòssils
Les roques sedimentàries de vegades tenen restes
o empremtes d’éssers vius que van viure en el passat
i que van quedar inclosos en la roca quan es van
compactar i cimentar els sediments que la van formar.
Les restes i empremtes d’éssers vius són els fòssils.
Els fòssils proporcionen informació molt valuosa sobre
els éssers vius d’altres èpoques i sobre la història
de la vida al nostre planeta, ja que permeten conèixer
animals i vegetals extingits, i també fan possible
reconstruir la història evolutiva de les espècies.

Els ammonits eren mol·luscs Els fòssils d’Archaeopteryx ens permeten Els fòssils de fulles i de troncs ens
marins que van viure durant conèixer el parentiu que hi ha entre permeten saber com eren les plantes
l’era mesozoica. els dinosaures i els ocells actuals. de les quals es va formar el carbó.

Els fòssils de conquilles, closques,

Dactylioceras.
esquelets i fulles o troncs de vegetals Ophiopetra. Priscacara.
es van formar quan les restes d’aquests
éssers van caure en un lloc on s’estaven
acumulant sediments. En quedar
enterrats, van experimentar
els mateixos processos que van
transformar el sediment en roca,
i els seus components orgànics van
ser substituïts per minerals. Aquest
procés s’anomena fossilització.
Un altre tipus de fòssils són les empremtes
d’animals que van quedar impreses en un
sediment tou. Quan el sediment es va cobrir
d’altres materials i després es va endurir,
les empremtes van formar part de la roca
sedimentària. El sediment que les va recobrir
conté el motlle en relleu de les empremtes. Trilobits. Fulles de Carya.

ACTIVITATS
10. Descriu com es produeix un fòssil a partir de les restes d’un animal o d’un vegetal, i fes-ne dibuixos explicatius.
Explica de la mateixa manera com es formen els fòssils d’empremtes d’animals.
11. A la serra d’Atapuerca (Burgos) s’han trobat fòssils d’éssers humans primitius. Per què es consideren
tan valuoses aquestes restes?

180
831121 _ 0170-0185.qxd 4/12/06 19:24 Página 181

Ciència a l’abast
Anàlisi de resultats. Simulació de la formació de roques ígnies
En el treball científic l’experimentació aporta, sovint,
nombroses dades que cal interpretar de manera
adequada.
A continuació farem un experiment per establir
la relació que hi ha entre la velocitat amb què es
formen els cristalls d’una roca i la mida dels cristalls.

1. Preparem una dissolució. En un vas petit

de precipitats posem una mica d’aigua temperada
i hi afegim sulfat de coure en pols. N’hi hem de
posar prou quantitat perquè, després de remenar
bé la mescla, al fons quedi una mica de pols sense a
Aceton
dissoldre. Així, la dissolució estarà saturada.

2. Preparem una cristal·lització lenta. Posem Aigua

en una placa de Petri una petita quantitat Sulfat
de cou
re
de la dissolució i la deixem destapada
a temperatura ambiental. Esperem dos o tres dies
fins que tota la dissolució s’hagi evaporat.

3. Fem una cristal·lització ràpida. Aboquem amb

un comptagotes una petita quantitat de dissolució
en una altra placa de Petri. A continuació, hi afegim
acetona amb un altre comptagotes. L’acetona
s’evapora de pressa i fa que l’aigua s’evapori,
de manera que es força la formació ràpida de
cristalls de sulfat de coure.
5. Obtenim conclusions. Tot i que l’evaporació és un
procés característic d’algunes roques sedimentàries,
els resultats que hem obtingut són comparables al
que passa durant la formació de roques plutòniques
i volcàniques. Els podem expressar en forma
de taula:

4. Analitzem els resultats. Els cristalls obtinguts Cristal·lització Cristal·lització

per mitjà de l’evaporació lenta es poden apreciar lenta ràpida
a ull nu i tenen formes geomètriques. En canvi, Evaporació
els que s’han format ràpidament són petits Evaporació ràpida
Laboratori

Experiment durant
i irregulars. amb acetona.
diversos dies.

Cristalls grans Cristalls petits

Resultat
i geomètrics. i irregulars.

Roca Roca plutònica. Roca volcànica.

Natura

ígnia Refredament lent. Refredament brusc.

Cristalls visibles No s’hi aprecien

Resultat
a ull nu. cristalls.
Cristal·lització lenta Cristal·lització ràpida

ACTIVITATS
12. Explica la relació que hi ha entre la velocitat de cristal·lització del sulfat de coure i la mida dels cristalls.
13. Si fas bullir la dissolució en el vas de precipitats fins que s’evapori, es produeix una cristal·lització
encara més brusca. El resultat és una pasta blava en què no s’aprecia cap cristall i l’aspecte de la qual
recorda el de la pedra tosca. Pots explicar aquesta semblança?

181
831121 _ 0170-0185.qxd 19/12/06 10:30 Página 182
Activitats
14. ●● El mineral halita és la sal comuna (clorur de sodi)
i la roca anomenada sal és una roca monomineral
formada pel mineral halita. Tant el mineral com
la roca tenen el mateix nom.
Podries dir algun criteri que servís per diferenciar
la roca del mineral?
15. ● L’argila i el granit són roques. Explica per què
la primera és una roca tova i fràgil, mentre
que la segona és una roca resistent i dura.
16. ● Observa les dues roques de les fotografies,
una és marbre i l’altra és granit. Indica quina és
cadascuna i quina és una roca monomineral.
A B
17. ● Tan sols hi ha un tipus de roques que pot cremar.
Quines són i per què presenten aquesta propietat?
18. ●●● Hi pot haver una roca detrítica formada
per granit que sigui una roca ígnia? Pensa-ho i raona
la resposta.
19. ● Explica quina és la diferència fonamental que hi ha
entre l’origen d’una roca metamòrfica i el d’una roca
ígnia.
20. ● Amb les dades de les taules descriptives
de les roques d’aquesta unitat, elabora una clau
dicotòmica per poder-les identificar.
21. ●● El marbre és una roca metamòrfica formada
pel mineral calcita.
És una roca monomineral o no? Explica quina
és la diferència entre la calcita i el marbre.
Com podríem distingir els components de la roca?
22. ●● S’anomena litificació (del grec, ‘transformació
en roca’) el procés que transforma els sediments en
roques sedimentàries.
Explica quins són els dos processos fonamentals
que componen la litificació.
23. ● Què és el metamorfisme? Quins són els dos factors
que produeixen el metamorfisme? Com s’anomenen
les roques resultants d’aquest procés?
182
24. ●●● En algunes conques sedimentàries, en mars
poc fondos, s’han acumulat centenars i fins i tot
milers de metres de gruix de capes de sediments,
tot i que la fondària de l’aigua no superava algunes
desenes de metres.
Copia l’esquema següent, que representa l’origen
de les roques detrítiques, i explica amb rètols
què és el que permet que s’acumuli un gruix
tan enorme d’estrats.
25. ●●● Observant els estrats de roques sedimentàries,
sovint és possible esbrinar quin tipus de clima
hi havia en la mateixa zona en el passat.
Si observes que sobre uns estrats de carbó hi ha
uns estrats de guix, què podries deduir sobre
la manera en què va canviar el clima en aquella
zona fa milions d’anys?
26. ●●● Les roques calcàries més abundants són
les formades per l’acumulació de closques i altres
restes orgàniques.
A l’Estat espanyol hi ha grans gruixos de calcàries.
Els geòlegs atribueixen el seu origen a èpoques
en què gairebé tota la Península estava coberta
per un mar càlid ple de vida. Raona si aquesta
interpretació té lògica.
27. ●● En moltes zones de la península Ibèrica, com
a Castella-la Manxa, Madrid, Aragó, Catalunya,
Castella i Lleó, Andalusia, etc., hi ha grans gruixos
de guixos, formats fa uns 20 milions d’anys.
Quin clima hi devia haver a la península Ibèrica
en aquella època?
28. ●●● La mica és un mineral molt típic
del metamorfisme, i la mida dels seus cristalls
augmenta amb la intensitat del procés metamòrfic
al qual ha estat sotmesa una roca.
Segons això, quina roca et sembla que ha estat
sotmesa a un metamorfisme més intens, la pissarra
o l’esquist? Per què?
831121 _ 0170-0185.qxd 4/12/06 19:24 Página 183
29. ●● En algunes zones de Catalunya es construeixen
cases de pedra utilitzant blocs per a les parets i lloses
per a la teulada. Molt sovint, les roques que es fan
servir són la pissarra i la quarsita.
Quina de les dues es farà servir per a les parets
i quina per a la teulada? Raona la resposta.
30. ● En una erupció volcànica s’aboca una gran
quantitat de gasos a l’atmosfera.
De quins gasos es tracta i d’on provenen? La roca fosa
que surt del cràter i que baixa pels vessants formant
rius incandescents no és magma. Què és?
Quina diferència hi ha entre la roca fosa que surt
del cràter i el magma de l’interior de l’escorça?
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
Combustibles fòssils i impacte ambiental
El carbó i el petroli són roques sedimentàries de la
combustió de les quals s’obté energia. La gran demanda
d’energia fa que el consum d’aquests combustibles
sigui molt accelerat. Això produeix diversos impactes
ambientals, dels quals destaquen els dos següents:
• L’extracció i el transport dels dos combustibles fan
que es deteriorin els paisatges, i sovint s’aboquen
accidentalment grans quantitats de petroli al mar.
• La combustió d’aquestes roques emet a l’atmosfera
grans quantitats de diòxid de carboni. Això fa que
augmentin l’efecte d’hivernacle i les temperatures,
que són els causants del canvi climàtic.
32. ● Per què diem que el carbó i el petroli són
combustibles fòssils? Per què els classifiquem
també dins de les roques sedimentàries
orgàniques? Explica les diferències que hi ha
entre la formació del carbó i la del petroli.
33. ● Què és el canvi climàtic? Tria la resposta
correcta i raona l’elecció.
a) L’augment de CO2 a l’atmosfera.
b) La producció descontrolada de CO2
per l’activitat humana.
c) L’augment de la temperatura de l’atmosfera
terrestre.
d) La contaminació que es produeix a causa
del consum de combustibles fòssils.
31. ●● La lupa binocular és un instrument
que ens permet observar augmentats els materials
opacs, ja que la llum no ha de travessar
la preparació com en el microscopi.
Així podem veure la textura de les roques
i identificar-ne els components.
a) Explica quines diferències aprecies
quan observes un gres i una argila.
b) En quina de les roques anteriors pots
diferenciar-ne els components?
c) Observa altres roques, com per
exemple un travertí, un granit
i una calcària bioclàstica, i fes una
descripció breu de les observacions que fas.
Llum solar
El CO2 de l’atmosfera reté
Acumulació de CO2
a l’atmosfera la calor, que, per tant,
no es perd a l’espai
Producció de CO2
Combustió
El terra s’escalfa El terra emet calor
34. ● Observa l’esquema superior, que representa
l’efecte d’hivernacle natural, i respon raonadament
les preguntes.
a) La llum solar, en realitat, no escalfa l’aire.
D’on prové la calor que queda retinguda
a l’atmosfera?
b) De quina manera l’activitat humana pot fer
augmentar l’efecte d’hivernacle?
c) Quina relació hi ha entre l’augment de l’efecte
d’hivernacle i el canvi climàtic?
d) Les plantes, les algues i alguns bacteris utilitzen
el CO2 atmosfèric, i fan que en disminueixi
la quantitat a l’aire. Per mitjà de quin procés
utilitzen el CO2 i quina finalitat té aquest
procés per als éssers vius que el duen a terme?
183
831121 _ 0170-0185.qxd 19/12/06 10:30 Página 184

Resum
Les roques estan formades per agregats de minerals. Si en la composició de les roques
només intervé un tipus de mineral, s’anomenen monominerals.
Segons el procés de formació que han tingut, les roques es poden classificar en:
• Sedimentàries. Estan formades per l’acumulació i la compactació de sediments.
• Ígnies o magmàtiques. Són les originades a partir del refredament del magma.
• Metamòrfiques. Estan formades per l’alteració de roques preexistents.
El cicle de les roques és el conjunt de processos que experimenten les roques
i els sediments a la superfície i a l’interior de l’escorça terrestre.
Alguns dels principals usos de les roques són: com a materials de construcció,
per a usos ornamentals, com a recipients, combustibles, en la indústria química, etc.

Solen presentar una disposició en capes, anomenades estrats.

Poden ser:
• Detrítiques. Estan formades per fragments de diferents
minerals i roques units entre si. Conglomerat, gres i argila.
• Calcàries. Estan constituïdes, fonamentalment, per calcita.
Sedimentàries
LES ROQUES

Calcària bioclàstica, tosques calcàries i marga.

• Evaporítiques. Són roques monominerals originades
per la precipitació de sals quan s’evapora l’aigua
en què estaven dissoltes. Guix i sal.
• Orgàniques. Estan formades per l’acumulació de matèria
orgànica. Carbó i petroli.

El magma del qual provenen és una mescla de roques foses

i gasos.
Poden ser:
• Plutòniques. Són les que s’han solidificat lentament
Ígnies o
a una certa profunditat. Presenten minerals cristal·litzats
magmàtiques
i reconeixibles. Granit, sienita i pegmatita.
• Volcàniques. Són les que s’han solidificat bruscament
a l’exterior. Tenen un aspecte homogeni, no cristal·lí.
Basalt, pedra tosca i obsidiana.

El metamorfisme és el conjunt de canvis produïts

en les roques sòlides per altes pressions i temperatures.
Metamòrfiques Poden ser:
• Laminars. Se separen en làmines. Pissarra, esquist i gneis.
• Cristal·lines. Es trenquen irregularment. Marbre i quarsita.

ACTIVITATS
35. Quina és la principal característica de cada tipus de roca i què la diferencia clarament dels altres tipus?
36. Copia les dues columnes següents i relaciona-les per mitjà de fletxes per tenir un resum de les principals
característiques de les roques metamòrfiques.
Es trenca en làmines fines • • Marbre
Té cristalls visibles de mica • • Pissarra
Té cristalls visibles de feldspat • • Esquist
Reacciona amb els àcids fent un bombolleig • • Quarsita
És extremament dura, no reacciona amb els àcids • • Gneis

184
831121 _ 0170-0185.qxd 4/12/06 19:24 Página 185

EL RACÓ DE LA LECTURA
Els refugis de pedra
Els alts penya-segats de la zona havien estat, feia molt, el fons d’un
mar antic. Les closques calcàries dels crustacis que havien viscut en
aquell mar, s’havien anat amuntegant al fons i, finalment, s’havien
convertit en carbonat de calci: en pedra calcària. Durant certs pe-
ríodes de temps, per una sèrie de raons, algunes d’aquestes closques
dipositades havien creat gruixudes capes de pedra calcària que eren
més dures que les altres. Quan la terra s’havia mogut i havia deixat
exposat el fons marí, aquest s’havia convertit en penya-segats, i els
processos de desgast del vent i de l’aigua havien retallat més fàcil-
ment la pedra més tova i havien obert espais profunds que havien
anat deixant lleixes de pedra més dura entremig.
Encara que els penya-segats també estaven atapeïts de coves, com
era normal en el cas de la pedra calcària, aquestes formacions insòli-
tes en forma de lleixa creaven recers de pedra que representaven uns
habitatges excepcionalment bons i es feien servir des de feia molts mi-
lers d’anys. [...]
En Jondalar es va aixecar, es va acostar a la seva bossa i va tornar
de seguida amb una bosseta senzilla de pell lligada a un tros de cor-
dill per poder-la dur penjada al coll, tot i que no semblava que
mai s’hagués utilitzat així. La va obrir i en va agafar dos objectes
amb la mà. Un era un trosset d’ocre roig. L’altre semblava una peça
petita i esmolada d’una roca grisa i corrent en forma de piràmide
aplanada. Però quan la va aixecar i en va posar al descobert la part
de baix, hi va haver exclamacions de sorpresa. Aquella cara tenia COMPRENC EL QUE LLEGEIXO
una fina capa d’òpal blau blanquinós, que resplendia amb uns po- 37. Amb quin material s’havia format la pedra
tents reflexos vermellosos. calcària que havia originat les roques
–Era allà, recordant en Thonolan, i aquesta pedra va rodolar del de la zona descrita en el text?
munt i em va caure als peus –va explicar en Jondalar–. L’Ayla va
dir que me la posés a l’amulet –aquesta bosseta– i la portés a casa. 38. Ordena les paraules següents per indicar
No sé què significa, però és com... és com si l’esperit d’en Thonolan com es van formar les coves: la terra s’obre,
hi estigués connectat. crustacis, coves, dipòsit de closques,
Va passar la pedra a la Zelandoni. Els altres no semblaven tenir ga- penya-segats, mar i erosió.
nes de tocar-la, i en Joharran fins i tot va tenir una esgarrifança, 39. Com creus que era el clima de la zona descrita,
com va observar l’Ayla. La dona se la va mirar atentament, per molt fred, temperat o molt calorós? Què t’ho fa
tenir temps de pensar i rumiar el que havia de dir. pensar, això?
JEAN M. AUEL, Els refugis de pedra. Editorial Maeva (text adaptat)

NO T’HO PERDIS
Llibres: En la pantalla:
L’espant sense nom Geologia II (VHS). Fundació Serveis de Cultura Popular
XAVIER BERTRAN . Edicions Baula Documental de cinc capítols sobre l’estructura
La vida d’una ciutat al costat d’un volcà. i la composició de la Terra.
Una pedra al ronyó
ANNA OLLÉ I GERMÁN ÁLVAREZ. Eumo Editorial En la xarxa:
Novel·la d’aventures per entendre les roques. web.usal.es/~epavila/webrocas/rockini.html
Moltes fotografies per al reconeixement de roques.
Els fòssils: a la recerca del temps perdut
JORDI AGUSTÍ. Edicions de La Magrana www.paleoportal.org/
Assaig científic sobre l’estudi dels fòssils. Pàgina dedicada a l’estudi dels fòssils (en anglès).

185
831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 123

Fins al 1953 s’havien dut a terme setze expedicions al cim de

Tenzing Norgay i Edmund Hillary.
l’Everest. Cap expedició va aconseguir arribar-hi, i en els di-
versos intents van perdre la vida tretze escaladors.
El 29 de maig d’aquell any, l’escalador Edmund Hillary i el
xerpa Tenzing Norgay en van coronar el cim. Van haver d’u-
tilitzar bombones d’oxigen, perquè a aquestes altituds l’aire
és tan tènue que resulta difícil respirar.
Hillary relata d’aquesta manera el moment de l’arribada:
«Vaig mirar Tenzing, qui, malgrat el passamuntanyes, les ulle-
res i la careta d’oxigen, tots amb llargs caramells de glaç ad-
herits, no podia amagar un somriure contagiós de pura joia
en mirar al voltant. Ens vam estrènyer les mans i després Ten-
zing se’m va llançar al coll i ens vam donar copets a l’esque-
na fins que ens vam quedar gairebé sense alè».

RECORDA I RESPON

1. L’aire és una mescla de gasos. Saps quin

és el principal component d’aquesta mescla?
2. La composició de l’aire és la mateixa al nivell
del mar que al cim de l’Everest. Aleshores,
per què et sembla que cal fer servir oxigen
al cim de la muntanya?
3. De què estan fets els núvols?
a) De vapor d’aigua.
b) De gotetes microscòpiques d’aigua.
c) D’aire més calent que el del seu voltant.
d) D’aire amb més oxigen que el del seu
voltant.

Busca la resposta
De què depèn la força del vent?
831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 134

A FONS

Observació del cel

La llum que arriba del Sol, quan interactua amb l’atmosfera terrestre,
proporciona al cel una gran varietat de colors. Si la Terra no tingués
atmosfera, el cel seria completament negre, fins i tot a ple dia,
i els estels es veurien com a punts fixos de llum, sense el parpelleig
tan característic que tenen.
La llum blanca està composta, en realitat, per diversos tipus diferents
de llum que nosaltres percebem de set colors: el vermell, el taronja,
el groc, el verd, el blau, l’indi i el violeta. El cel lunar és negre per l’absència d’atmosfera.

El cel diürn El cel nocturn

A l’alba predomina Al capvespre predominen
la llum vermella i taronja. de nou la llum vermella
Si hi ha núvols, es veuen i la taronja. Si hi ha
il·luminats des de sota núvols, es veuen
pel sol rasant. il·luminats per sota.

El cel és blau, perquè Al capvespre, si hi ha

la llum es dispersa en núvols molt alts formats
l’atmosfera i la tenyeix per cristalls de glaç,
d’aquest color. reflecteixen vivament
els últims raigs del Sol.

L’arc de Sant Martí Per la nit, si hi ha núvols

es forma quan el Sol baixos o contaminació
no està tapat pels núvols sobre un nucli urbà,
i hi ha gotes d’aigua que el cel es veu ataronjat
descomponen la llum per les llums urbanes.
blanca.

Si hi ha contaminació, Si hi ha núvols molt alts,

el cel es torna de color la Lluna pot presentar
grisenc, perquè el sutge un halo al seu voltant,
absorbeix la llum. semblant a un arc
de Sant Martí.

Els núvols estan formats Els llampecs il·luminen

per petites gotes d’aigua intensament el cel nocturn
que reflecteixen la llum, durant les tempestes.
per això es veuen de color
blanc intens per la part
il·luminada.

Dia molt ennuvolat. El cel és negre quan

Els núvols reflecteixen cap no està ennuvolat,
amunt gairebé tota la llum o si hi ha núvols però
del Sol i enfosqueixen no hi ha cap nucli
el cel, que pren un color urbà a la vora que
gris plom. els il·lumina.

134
831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 135

Ciència a l’abast
Presa de dades. Els instruments científics
La presa de dades utilitzant instruments científics
és una part fonamental de qualsevol investigació.
Entre altres coses, ens permet fer el següent:
• Comprovar si una hipòtesi és falsa
o si és una explicació acceptable de la realitat.
• Trobar relacions entre dos fets.
• Observar com evoluciona un procés en el temps.
A continuació prendrem dades en una investigació
meteorològica. Per fer-ho, seguirem els passos
següents: O N

1. Instal·lem la nostra estació meteorològica. E

S
• Ens cal un termòmetre, tot i que en podem
utilitzar més d’un. Hem de situar
el termòmetre a l’exterior, protegit del sol
i de la pluja, i lluny de les fonts de calor.
• I un penell, que construirem nosaltres
Temp. Temp.
mateixos, com el que mostra el dibuix Direcció
Dia 9.00 h 14.00 h Intensitat Cel
superior. El farem amb filferro, del vent
(°C) (°C)
una ampolla gran de plàstic tallada
1 18 25 Oest Fluix Ennuvolat
i un suport amb els punts cardinals
per saber d’on ve el vent. 2 17 26 Oest Fluix Clar

2. Prenem les dades. Hem d’anotar diàriament 3 18 28 — En calma Poc ennuvolat

cinc dades: la temperatura a primera i 4 16 20 — En calma Poc ennuvolat
a última hora del matí, la direcció del vent 5 17 19 Sud-oest Moderat Molt ennuvolat
i la intensitat (en calma, fluix, moderat 6 16 19 Sud Moderat Plujós
o fort), i la nuvolositat (cel clar, poc
7 15 16 Sud Moderat Plujós
ennuvolat, ennuvolat, molt ennuvolat,
tapat o plujós). 8 13 18 Sud Fluix Tapat

3. Elaborem una taula. Anotem aquests 9 10 15 Nord-oest Fluix Poc ennuvolat

valors, durant un mes com a mínim, 10 9 13 Nord-oest Moderat Poc ennuvolat
en una taula, de la qual podrem obtenir 11 8 16 Nord Fluix Clar
unes quantes conclusions. 12 2 14 Nord Moderat Clar
4. Estudiem les dades. Observa la taula 13 3 13 Nord Fort Clar
de la dreta, obtinguda durant la primera 14 6 15 Nord-oest Fluix Poc ennuvolat
meitat del mes de novembre, i compara’n
15 10 15 Oest Fluix Molt ennuvolat
les dades per poder-la interpretar.

ACTIVITATS
18. Hi ha alguna relació entre les temperatures i la direcció del vent? Quin vent és el que està associat
a les temperatures més baixes?
19. Quin és l’estat del cel quan les temperatures són més baixes?
20. Quina direcció del vent està associada amb l’arribada de la pluja a Catalunya? Com són les temperatures
quan plou? Són les més baixes?

135
831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 136

Activitats
21. ●● Quan es puja al cim de l’Everest, cal portar 30. ●●● Copia la taula següent i completa-la per explicar
bombones d’oxigen. Per què? les diferències que hi ha entre l’atmosfera primitiva
i l’atmosfera actual.
22. ●● Hi ha altres planetes del sistema solar que
tinguin atmosfera? Quins? Es pot dir que tinguin Concentració (%)
Explicació
aire? Raona la resposta. Gas Atmosfera Atmosfera de la diferència
primitiva actual
23. ● Escriu el nom dels cinc gasos principals Vapor d’aigua 15 Molt poc
que componen l’aire. Indica la proporció de cada un, CO2 80-90 0,03
el seu origen i si intervé en algun procés important.
O2 0 21
24. ●● L’ozó és un gas poc abundant però fonamental. Ozó 0 0,05
Explica per escrit la importància que té aquest gas Argó 1 1
i indica on resulta beneficiós i on és perjudicial. N2 0 78

25. ●● Fes el dibuix d’un hivernacle. Explica el procés

per mitjà del qual es pot acumular aire calent 31. ●● Fixa’t en aquest mapa.
a l’interior dels hivernacles i defineix l’efecte
d’hivernacle natural de la Terra. D

26. ●●● Tenint en compte que l’aire calent

s’expandeix i que l’aire fred es contreu, explica
per què sobre els pols la tropopausa se situa
a uns 9.000 metres d’altitud, mentre que sobre
l’equador arriba a situar-se a més de 15.000 metres
d’altitud. A

27. ●● L’Estació Espacial Internacional (ISS) orbita

la Terra a una altitud d’uns 600 km. Creus que a) On hi ha més possibilitats que hi hagi núvols
els astronautes noten a bord algun efecte causat i precipitacions: a la península Ibèrica o a les illes
per la fricció amb l’aire? Explica la resposta. Britàniques? Quin temps farà a la Península?
b) En quin dels dos llocs és més alta la pressió
28. ●●● La troposfera té un gruix mitjà d’uns 10 km, atmosfèrica?
que és aproximadament la cinquantena part c) Cap a on és més probable que es desplaci
del gruix total de l’atmosfera; de tota manera, la depressió, cap al centre d’Europa o cap
conté gairebé tot l’aire. Per què no està repartit a la península Ibèrica?
l’aire d’una manera uniforme per tot el gruix
d) Copia el mapa i representa amb fletxes la direcció
de l’atmosfera?
dels vents.
29. ● Observa aquest aparell amb la seva pantalla de
32. ●● Observa la taula de dades, que conté els valors
dades i indica quins dos instruments meteorològics
de la pressió atmosfèrica al llarg de diverses hores.
conté i la informació que aporta cadascun.
Hora 12.00 14.00 16.00 18.00
Pressió
1.020 hPa 1.016 hPa 1.010 hPa 1.007 hPa
atmosfèrica

a) La pressió atmosfèrica augmenta o disminueix

a mesura que passen les hores?
b) Indica que arriba una depressió o un anticicló?
c) La tendència serà que hi hagi més nuvolositat
o menys?

136
831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 137
33. ● Indica quina d’aquestes imatges és un mapa
meteorològic i quina és un mapa significatiu.
A B
D
Raona si les dues imatges mostren la mateixa situació
meteorològica.
34. ● Als deserts, durant la nit la temperatura sol ser
inferior a zero graus, però no s’hi forma gebre
ni rosada. Pots explicar per què?
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
El mal d’altura i l’entrenament físic
en altitud
La composició de l’aire és la mateixa tant al nivell del
mar com al cim de la muntanya més alta. Una alenada
d’aire conté, aproximadament, quatre parts de nitrogen
i una d’oxigen. La diferència és que al nivell del mar
l’aire és més dens, i això fa que la quantitat total d’aire
que entra als pulmons sigui més gran i, per tant, que
la respiració sigui més eficaç.
Les persones que viuen a una gran altitud estan
habituades a respirar aire menys dens. La sang
d’aquestes persones conté més glòbuls vermells, que
són les cèl·lules sanguínies que transporten l’oxigen.
Alguns esportistes s’entrenen a grans altituds durant
diverses setmanes. Amb això aconsegueixen augmentar
la quantitat de glòbuls vermells de la sang i l’oxigenació
dels músculs. Quan tornen al nivell del mar, tenen
una capacitat d’oxigenació més gran i el seu rendiment
esportiu augmenta durant uns quants dies, fins que
la concentració de glòbuls vermells torna a la normalitat.
36. ●● Explica per què en un lloc a una gran altitud
una persona pot sentir marejos, debilitat i fatiga.
37. ●● És cert que l’aire conté menys oxigen
a una gran altitud que a nivell del mar? Raona
la resposta.
35. ● D’aquestes set afirmacions, només tres
són correctes. Esbrina quines són, escriu-les
en el mateix ordre en què estan aquí i obtindràs
una explicació de la formació dels núvols.
a) L’aire calent pot contenir més humitat que l’aire
fred.
b) L’aire fred pot contenir més humitat que l’aire
calent.
c) Quan l’aire es refreda, la humitat que conté
es condensa i forma gotes petites.
d) Quan l’aire s’escalfa, es forma la rosada sobre
els objectes.
e) Quan l’aigua dels núvols es congela, es forma
el gebre.
f) Les gotes microscòpiques suspeses en l’aire
formen els núvols.
g) Els núvols estan formats per vapor d’aigua.
38. ●●● Observa els dos dibuixos, que representen
mostres d’aire (A i B) i mostres de sang (1 i 2).
A B 1 2
Molècula de O2 Glòbul vermell
a) Indica quina mostra d’aire s’ha pres al nivell
del mar i quina s’ha pres a una gran altitud.
b) Indica quina de les mostres de sang correspon
a un esportista que s’ha entrenat a nivell del mar
i quina correspon a un esportista que s’ha
entrenat a una determinada altitud.
c) Raona quin esportista obtindria més rendiment
en la respiració, l’esportista 1 competint al lloc
on l’aire és el de la mostra A o l’esportista 2
en una competició al lloc on la mostra d’aire
és la B.
39. ●● Un esportista ha de competir a Munic (518 m
d’altitud). On diries que li interessa entrenar:
a Munic, a Barcelona o a Ciutat de Mèxic,
situada a 2.250 m d’altitud?
137
831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 138

Resum
L’atmosfera està composta per aire, que és una mescla de gasos:
• El 78 % de nitrogen, el 21 % d’oxigen i l’1 % d’altres gasos.
• Conté quantitats variables de vapor d’aigua.
Composició Està estructurada en les capes següents:
i estructura • Ionosfera: és la capa més externa, i arriba fins als 500 km d’altitud.
• Mesosfera: va des dels 40 fins als 80 km d’altitud.
• Estratosfera: va des dels 10 fins als 40 km d’altitud. Conté l’ozonosfera.
• Troposfera: va des del sòl fins als 10 km d’altitud.

Els gasos expulsats pels volcans van originar una atmosfera primitiva que va experimentar diversos
Origen canvis: l’aigua va formar la hidrosfera, el CO2 es va utilitzar en la fotosíntesi i va formar roques calcàries,
i la fotosíntesi va fer augmentar la quantitat d’oxigen.

1 02 4
1 008

1 016
A
És l’objecte d’estudi de la meteorologia, que pren dades sobre:
1 024

1 00 0
L’ATMOSFERA

• Temperatura • Pressió • Humitat 1 01 6

• Precipitacions • Vents 1 024 1 00 8

1 016
Amb aquestes dades es fan prediccions meteorològiques, B

que es representen per mitjà de:

Dinàmica
• Mapes meteorològics • Mapes significatius
L’aire es desplaça des de les zones de més pressió atmosfèrica
(anticiclons) cap a les de menys pressió atmosfèrica (depressions).
Quan l’aire es refreda, la humitat que conté es pot condensar
o congelar, i formar núvols, rosada, gebre o precipitacions.

• Són els valors mitjans de temperatura i pluviositat al llarg

El clima d’un any.
• Es representen per mitjà de climogrames.

Les activitats humanes aboquen substàncies a l’atmosfera

que provoquen diversos impactes:
• CO2, que produeix l’augment de l’efecte d’hivernacle, fenomen
L’impacte causant del canvi climàtic.
humà
• Gasos CFC, que destrueixen l’ozó de l’estratosfera.
• Òxids de sofre i de nitrogen, que causen la pluja àcida.
• Sutge, que embruta l’aire i perjudica la salut dels éssers vius.

ACTIVITATS
40. Fes un dibuix esquemàtic de l’atmosfera i representa les diferents capes en què està estructurada:
la posició de l’ozonosfera, els límits entre les capes, l’altitud a la qual es troba cadascun dels límits
i un resum de les característiques principals de cada capa.
41. Fes un resum en forma de taula amb tres columnes; en la primera columna hi ha d’haver el tipus
de contaminant (CO2, òxids de sofre i de nitrogen, gasos CFC i sutge); en la segona columna,
l’origen d’aquests contaminants, i en la tercera columna, les conseqüències de cada tipus
de contaminació. Pots ampliar la informació amb les diverses maneres de combatre la contaminació.

138
831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 139

Viatge d’un naturalista
al voltant del món
El bosc és abundant d’objectes
magnífics, entre els quals no puc
deixar d’admirar les falgueres ar-
borescents, poc altes, però d’un
fullatge tan verd, tan graciós i tan
elegant que encanta. A la tarda
va ploure a torrents i vaig tenir
fred, si bé el termòmetre marca-
va 65 graus Fahrenheit (18,3 °C).
Quan la pluja va parar, vaig as-
sistir a un espectacle curiós: l’e-
norme evaporació que es va pro-
duir en tota l’extensió del bosc.
Aleshores, un vapor blanc, espès,
va embolicar els turons fins a l’al-
tura de prop de 100 peus [333
metres]; aquests vapors s’alcen,
com columnes de fum, sobre les
parts del bosc més espesses, i prin-
cipalment sobre les valls. He
pogut observar moltes vegades
aquest fenomen, degut, jo crec, a
la immensa superfície de fullat-
ge, escalfat anteriorment pels
raigs del sol. […]
Jo m’ocupava molt sovint d’estu-
diar els núvols que, arribant de
la part del mar, venien, com si
diguéssim, a prendre posició a
la part més elevada del Corco-
vado. Com quasi totes les mun-
tanyes, quan són cobertes en part
pels núvols, el Corcovado sem-
bla que té una altura molt més
alta que la que realment té, que
són 2.300 peus (690 metres).
Mister Daniell, en els seus expe-
riments meteorològics, ha fet ob-
servar que un núvol, algunes ve-
gades, sembla que està fix al cim
d’una muntanya mentre el vent
continua bufant fort. El mateix
fenomen es presenta aquí, sota
un aspecte una mica diferent. En
efecte, es veu el núvol doblegar-
se i passar ràpidament per sobre
el cim, sense que la part fixada
al costat de la muntanya doni
senyals ni d’augmentar ni de dis-
minuir. El sol es ponia i una suau
brisa del sud, que xocava contra
el costat meridional de la roca,
pujava enlaire per anar a con-
fondre’s amb el corrent d’aire fred
superior; immediatament els va-
pors es condensaven; però així
que els núvols més lleugers ha-
vien passat per sobre del cim i es
trobaven subjectes a la influèn-
cia de l’atmosfera més calenta de
la falda septentrional, es disso-
lien de seguida.
Durant els mesos de maig i de
juny, principi de l’hivern en
aquest país, el clima és deliciós.
La temperatura mitjana, deduï-
da d’observacions fetes a les nou
del matí i a les nou de la nit, no
és més que de 72 graus Fahren-
heit (22,2 °C).
EL RACÓ DE LA LECTURA
De tant en tant queia algun xà- queien sobre aquella multitud in-
fec fort, però els vents secs del sud nombrable de fulles produïen un
assecaven ràpidament el terra i soroll molt singular; es podia sen-
es podia després passejar a gust. tir des d’un quart de milla de
Un matí va ploure sis hores se- distància i s’assemblava al soroll
guides i va caure una polzada i que fa un torrent impetuós.
sis dècimes d’aigua [40,6 mm,
CHARLES DARWIN,
que equivalen a 40,6 l/m2]. Quan Viatge d’un naturalista
aquesta tempesta va passar per al voltant del món.
sobre dels boscos que envolten el Diputació de Barcelona
Corcovado, les gotes d’aigua que (text adaptat)
COMPRENC EL QUE LLEGEIXO
42. En el text es diu que Darwin té fred a la tarda.
Consideres que es troba en una zona freda?
Per què?
43. Al final del primer paràgraf del text es diu:
«He pogut observar moltes vegades aquest
fenomen...». A quin fenomen es refereix?
44. Imagina’t que vols viatjar a les terres que descriu
Darwin i et diuen que allà, en aquests moments,
és hivern. Quin tipus de roba t’enduries? Per què?
45. Com és possible que després dels xàfecs forts
el terra s’assequés ràpidament?

NO T’HO PERDIS

Llibres:
Lluna i la pluja
LLUCIÀ VALLÈS. Edicions Bromera
Tot comença el dia que, misteriosament, desapareix la pluja.
El vent i les estrelles
REINHARD BURGER. Edicions de La Magrana
L’Abebe, un noi que és pastor a Dongollo (Etiòpia),
té un greu problema: fa molt temps que no plou.
Tu, jo i el medi ambient: respostes a les preguntes
bàsiques
TOMÀS MOLINA. TV3 i Editorial Pòrtic
Sostenibilitat, medi ambient i canvi climàtic.
En la pantalla:
El clima. Documentals de la BBC.
L’atmosfera de la Terra. DEIDRA ANNE BAKER. Canvis
atmosfèrics, escalfament del planeta, capa d’ozó...
En la xarxa:
www.meteocat.com
Pàgina del Servei Metereològic de la Generalitat
de Catalunya. Conté l’Atles Climàtic digital de Catalunya.
www.infomet.fcr.es
Servidor d’informació metereològica del Departament
de Meteorologia de la Universitat de Barcelona.

139
831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 141

Investigacions recents han demostrat que el Nil, amb

6.695 km, és el segon riu més llarg del món. Va ser
el bressol de la civilització egípcia, una de les més
importants de la història.
Aquest riu prové de la confluència, al Sudan (Àfrica
oriental), del Nil Blanc, que ve d’Uganda, i el Nil Blau
Richard Burton. John Speke. provinent d’Etiòpia.
El 1856, els exploradors Richard Burton i John Spe-
ke van iniciar una expedició a la recerca del naixe-
ment del Nil Blanc, conegut com «les fonts del Nil».
Després de dos anys d’un viatge accidentat, van arri-
bar a un llac enorme que van anomenar Tanganyi-
ka, però aquest no era l’origen del Nil; Speke va con-
tinuar el viatge sol i va arribar a un llac encara més
gran que va anomenar llac Victòria. Es va pensar que
aquell era l’origen del Nil, i així ho va comunicar.
Realment, el Nil no neix allà, sinó en unes munta-
nyes de la vora, les muntanyes de la Lluna, avui dia
conegudes amb el nom de muntanyes Ruwenzori.
Curiosament, 1.700 anys abans de Speke, Ptolemeu
havia indicat que aquestes muntanyes eren el lloc
més probable del naixement del Nil.

RECORDA I RESPON

1. Què és el cicle de l’aigua?

2. Per què és important reduir el consum d’aigua?
3. Coneixes algunes mesures senzilles que
podem adoptar per estalviar aigua?
4. Per què diem que l’aigua dels rius és aigua
dolça?
a) Perquè conté sucre en dissolució.
b) Perquè no té sals en dissolució.
c) Perquè la quantitat de sals que porta
en dissolució és molt petita.
d) Perquè sol estar contaminada i no és
potable.

Busca la resposta
Quina propietat física de l’aigua li permet
pujar pels vasos conductors dels vegetals
des del sòl fins a molts metres d’altura?
831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 150

A FONS

Quan la hidrosfera esdevé una amenaça

Les pluges de la tardor, els rius, el mar i la neu són, normalment, una font de beneficis i de diversió, alhora que els rius,
el mar i les muntanyes són llocs de descans on gaudir de la natura. De vegades, però, tant l’aigua de les precipitacions,
dels rius i del mar com la neu causen catàstrofes que provoquen pèrdues molt greus, tant humanes com materials.

Inundacions. Es produeixen quan un riu augmenta de cabal
i es desborda. Els conreus, les granges i les construccions
que hi ha a les vores del riu resulten molt malmesos. El litoral
mediterrani i la costa cantàbrica són propensos a aquestes
inundacions en èpoques de pluges fortes, especialment
als llocs propers a les desembocadures dels rius.
Pluges torrencials. La gota freda és una situació metereològica
típica del litoral mediterrani al final de l’estiu i a l’inici
de la tardor. Es produeix quan l’aire a les capes baixes de
l’atmosfera és càlid i molt humit, i a la part alta de la troposfera
entra una massa d’aire molt fred. Això provoca precipitacions
molt intenses, que al seu torn produeixen inundacions.

Tsunamis. Són onades gegantines provocades per
un terratrèmol produït al fons del mar. Tenen una capacitat
destructiva enorme sobre les poblacions costaneres, i són
la causa de la pèrdua de moltes vides humanes. El mes
de desembre del 2004, un tsunami va causar la mort de
300.000 persones al sud-est asiàtic. A l’Estat espanyol,
el risc de tsunamis es localitza a les illes Canàries.
Allaus de neu. Es produeixen quan la neu dipositada
en una muntanya es precipita pendent avall de forma violenta
per diversos factors, com ara la quantitat i les característiques
de la neu, el pendent de la muntanya i la climatologia.
La massa de neu que es desprèn pot assolir velocitats
de fins a 200 km/h i s’enduu tot el que troba per on passa
fins a arribar a la vall.

ACTIVITATS
15. Quines condicions metereològiques són les que determinen la formació d’una gota freda? Quina part
de l’Estat espanyol és especialment propensa a la formació de gotes fredes i en quina època de l’any?
16. El Japó és un país format per diverses illes en les quals el risc de terratrèmols és molt elevat. Quin risc afegit
presenten les zones costaneres del Japó? Raona la resposta.
17. Explica per què és perillós caminar pels vessants d’una muntanya quan s’hi ha acumulat una gran quantitat
de neu. Hi ha el mateix risc a l’hivern que a la primavera?

150
831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 151
Ciència a l’abast
Control de variables en un experiment. La formació dels núvols
La condensació del vapor en forma de gotes d’aigua
líquida origina els núvols. En aquest procés del cicle
de l’aigua influeixen diversos factors: la temperatura de
l’aire, la humitat de l’aire, la pressió atmosfèrica,
la presència de partícules de pols a l’atmosfera, etc.
Si volem esbrinar com influeix la temperatura
en la condensació del vapor d’aigua, hem de comparar
masses d’aire que es trobin a diferents temperatures
però que tinguin idèntics els altres factors.
60 °C 18 °C 6 °C 0 °C
A B C D
1. Damunt d’una taula posem quatre gots de vidre
iguals, retolats amb A, B, C i D, i amb un termòmetre
a l’interior. Com que els quatre gots estan sobre
la mateixa taula i molt a la vora els uns dels altres,
podem considerar que l’aire que hi està en contacte
és idèntic pel que fa a la pressió atmosfèrica,
la densitat, el contingut en humitat, les partícules,
etc. És a dir, considerem que totes aquestes
variables són variables controlades.
2. Omplim el got A amb aigua molt calenta; el B,
amb aigua a temperatura ambiental; en el C
hi posem aigua i tres glaçons, i el D l’omplim
de glaçons. És important que els gots estiguin
ben secs per la part exterior.
3. Esperem uns vint segons i anotem si s’ha produït
una condensació a la cara externa de cadascun
dels gots.
ACTIVITATS
18. Deixa anar una mica d’alè sobre els gots per aportar aire més humit i observa si augmenta la condensació
en algun. Descriu el que passa. Quina de les variables controlades has modificat?
19. Si repeteixes l’experiment amb gots de materials diferents (el got A de plàstic, el B de metall, el C de vidre
i el D de ceràmica) i els poses en habitacions diferents, tindria la mateixa validesa l’experiment? Explica el perquè.
Aquest procés de mantenir iguals totes les variables
i modificar-ne tan sols una es diu control de variables
d’un experiment. L’única variable que canviem és
la variable independent; en aquest cas, la temperatura.
A continuació farem un experiment per esbrinar com
influeix la temperatura en l’eficàcia de la condensació.
Utilitzarem quatre gots de vidre amb aigua
a temperatures diferents i observarem si la humitat
de l’aire es condensa a l’exterior dels gots.
A B C D
La temperatura del got indicada pel termòmetre
és la variable independent. El grau de condensació
de la humitat de l’aire depèn de la temperatura,
i per això rep el nom de variable dependent.
La resta de les variables (pressió, temps transcorregut,
humitat de l’aire, etc.) són iguals per als quatre gots,
i per això les considerem variables controlades.
Got Temperatura Condensació
A 60 °C Sense condensació.
B 18 °C Sense condensació.
C 6 °C Gotes petites.
Gotes grosses
D 0 °C
que rellisquen pel got.
151
831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 152

Activitats
20. ● Copia aquest diagrama de sectors, que representa 26. ●● El clima del Baix Camp i del Maresme presenta
la distribució de l’aigua dolça de la hidrosfera, i indica menys diferències de temperatura entre l’hivern
què representa cada sector. i l’estiu que el clima de les zones de l’interior,
com ara la Noguera o els Pallars.
A
Quina és la causa d’aquesta diferència? Quina
propietat de l’aigua permet explicar-la?

27. ●● La salinitat de l’aigua del mar és del 3,5 %,

o també del 35 ‰.
Explica què significa aquesta dada. Quants grams
C
de sal podem obtenir de l’evaporació de 100 litres
B
d’aigua marina?
21. ●● Escriu un resum del que va passar amb
28. ●●● Als deserts no plou gairebé mai, però quan
la hidrosfera dels quatre planetes interiors:
hi cau un xàfec, l’aigua quasi no s’infiltra en el sòl,
Mercuri, Venus, la Terra i Mart.
sinó que forma torrents molt impetuosos que
produeixen una intensa erosió. Pots explicar
22. ● En quins tres estats es troba l’aigua a la superfície
per què passa això?
terrestre? Indica què forma l’aigua en cada cas.
29. ●● Què són els casquets glacials? En què
23. ●● L’aigua arrossega les sals en dissolució fins
es diferencien de les glaceres alpines?
al mar, i també transporta substàncies nutritives
a la nostra sang.
30. ●● Fixa’t en aquest esquema del cicle de l’aigua.
Quina propietat és la que permet dur a terme aquests
dos fets?

24. ●●● Observa en els dos dibuixos següents

com la superfície d’un líquid es corba en el punt
de contacte amb un got. Aquest tipus de forma
s’anomena menisc.

a) Copia l’esquema i situa al lloc que correspongui

Aigua. Mercuri.
El mercuri és una substància molt poc adherent
i, per tant, no mulla les superfícies.
Observa els meniscos de l’aigua i del mercuri
i intenta explicar en què es diferencien, i a què
és deguda la diferència entre els dos.
25. ●● En un dia calorós, reguem el terra i notem
que refresca l’ambient.
A què és degut aquest efecte? Quina relació té amb
el fred que sentim quan sortim mullats de l’aigua?
cadascun dels fenòmens següents: evaporació,
condensació, precipitació, escolament superficial
i infiltració.
b) Observa que en el dibuix hi ha un volcà.
Quin paper representa l’activitat volcànica
respecte de la hidrosfera?
c) Quin paper duen a terme els vegetals
en el cicle de l’aigua?
31. ●● Repassa els requisits que ha de tenir l’aigua
potable segons l’OMS. Quins tipus de contaminació
s’hi esmenten?

152
831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 153
32. ●●● Una aixeta oberta aboca, normalment,
uns 15 litres per minut.
a) Si ens rentem les dents tres vegades al dia i ens
dutxem una vegada al dia, calcula quanta aigua
pots estalviar si redueixes en cinc minuts el temps
de la dutxa i si tanques l’aixeta durant els dos
minuts en què et raspalles les dents cada vegada.
b) Calcula quin percentatge representa aquesta
quantitat respecte dels 160 litres diaris que
consumeix una persona de mitjana.
33. ● Quines són les principals fonts de contaminació
relacionades amb l’activitat humana?
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
L’ús de l’aigua
Quan fem servir aigua per beure, per cuinar o per regar,
aquesta aigua no torna als cursos fluvials d’on s’ha
obtingut. En aquests casos es diu que s’ha fet
un ús consumptiu de l’aigua, perquè s’ha produït un
consum sense retorn. En canvi, quan s’utilitza aigua per
fregar, per dutxar-se, per produir energia hidroelèctrica,
com a refrigerant en les indústries, etc., l’aigua torna
als cursos fluvials, i per això es diu que se n’ha fet
un ús no consumptiu.
36. ● Quan usem aigua per rentar la roba o els plats,
estem fent un ús consumptiu o no consumptiu
de l’aigua?
37. ● L’aigua que s’utilitza en usos no consumptius
pot resultar contaminada o no. Busca en el text
anterior un exemple d’ús no consumptiu que
contamini l’aigua i un altre que no la contamini.
38. ● Les plantes depuradores que s’instal·len
a les ciutats serveixen per netejar l’aigua traient-li
els contaminants abans de retornar-la als rius.
L’aigua que arriba a aquestes plantes ha tingut
un ús consumptiu o no consumptiu?
39. ●● A tot l’Estat espanyol, s’utilitza de mitjana
entre el 75 i el 80 % de l’aigua d’ús consumptiu
per regar.
Si un any es destinen a usos consumptius
30.500 hm3, quants hm3 s’han dedicat al reg
i quants a altres usos?
34. ● Omple totalment d’aigua una ampolla petita
de plàstic. Tanca-la bé i posa-la al congelador.
Segons el tipus de plàstic de què estigui feta,
l’ampolla es pot trencar o deformar.
a) Per què passa això?
b) Si l’ampolla fos de vidre, què passaria?
c) Explica la relació d’aquesta experiència amb el
trencament de roques per la congelació de l’aigua.
35. ●● Llençar una pila gastada a les escombraries
sembla un gest inofensiu, però en realitat és una
agressió al medi ambient. Explica quin tipus d’impacte
causen les piles que es llencen a les escombraries.
40. ●● A les grans ciutats, aproximadament el 72 %
de l’aigua d’usos consumptius és per al consum
humà i tan sols el 27 % es fa servir per a altres usos.
Compara aquestes dades amb les de la pregunta
anterior i explica la diferència entre els dos
percentatges.
41. ●●● A Catalunya s’està començant a fer servir
aigua de mar dessalada. La dessalinització
és el procés que permet obtenir aigua dolça
a partir de l’aigua del mar.
On creus que seria més convenient instal·lar
plantes dessalinitzadores, a l’Empordà
o al Tarragonès? Raona la resposta.
42. ●●● Se sol considerar que, dins dels usos
consumptius, el reg és el que menys afecta
el cicle de l’aigua.
Trobes alguna raó per considerar-ho així?
153
831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 154

Resum
Mars i oceans: 97 %. Aigua dolça: 3 %, de la qual:
Distribució • Glaç de les glaceres: 78 %.
de l’aigua • Aigües subterrànies: 21 %.
• Aigües superficials: 1 %.

• És un bon dissolvent. Serveix com a mitjà de transport a l’interior dels éssers vius.
Propietats • Absorbeix una gran quantitat de calor. Atenua les diferències de temperatura en el clima.
de l’aigua • Té una dilatació anòmala quan es congela. El glaç sura.
• És adherent. Amara les roques, queda retinguda al sòl i puja pels vasos conductors de les plantes.

L’aigua dels oceans presenta tres moviments:

• Les onades. Són ones produïdes pel vent. Mesclen la massa
Moviments d’aigua, erosionen els penya-segats i transporten materials.
de l’aigua • Els corrents marins. Són desplaçaments de masses d’aigua produïts
dels oceans per vents dominants i/o diferències de salinitat i/o temperatura.
LA HIDROSFERA

• Les marees. Són pujades i baixades de l’aigua produïdes

per l’atracció de la Lluna i, en menys intensitat, del Sol.

És el conjunt de passos i processos que experimenta l’aigua

El cicle de la hidrosfera per la superfície terrestre i l’atmosfera.
de l’aigua Els processos que tenen lloc en el cicle de l’aigua són l’evaporació,
la condensació, la precipitació, la infiltració i l’escolament superficial.

A l’Estat espanyol la major part de l’aigua s’utilitza en l’agricultura. També es fa servir en la indústria
i per a ús domèstic.
L’aigua es potabilitza a les plantes potabilitzadores, on se sotmet a diversos processos:
• Captació i desbast.
• Pretractament i ozonització.
• Decantació i filtració.
Ús • Cloració i decloració.
de l’aigua
• Bombament i distribució.
L’aigua es contamina per:
• Abocaments d’indústries i granges.
• Aigües residuals de nuclis urbans.
• Abocaments de petroli.
• Pesticides i fertilitzants.

ACTIVITATS
43. Explica què anomenem aigua salada i aigua dolça. Quina proporció d’aquests dos tipus d’aigua hi ha
a la hidrosfera? En quines formes es pot trobar l’aigua dolça?
44. Descriu les fases de què consta el procés de depuració d’aigües residuals.
45. Elabora un esquema semblant al del resum de la unitat amb les característiques de l’aigua
dels oceans.

154
831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 155

EL RACÓ DE LA LECTURA
Sobre l’aigua
L’últim estiu vaig llogar una caseta de camp a la riba del Sena, a
diverses llegües de París, i hi anava a dormir totes les nits. Vaig fer,
al cap d’uns dies, la coneixença d’un dels meus veïns, un home de
trenta a quaranta anys, que era ben bé el tipus més curiós que mai
no havia vist. Era un vell canoer, però un canoer de debò, sempre
prop de l’aigua, sempre sobre l’aigua, sempre en l’aigua. Devia ha-
ver nascut en un canot, i morirà certament en el canotatge final.
Una nit que ens passejàvem per la riba del Sena, li vaig demanar que
em contés algunes anècdotes de la seva vida nàutica. I heus ací
que immediatament el meu bon home s’anima, es transfigura, esdevé
eloqüent, gairebé poeta. Tenia en el cor una gran passió, una passió
devoradora, irresistible: el riu.
–Ah! –em va dir–, quants records tinc d’aquest riu que veieu córrer
al nostre costat! Vosaltres, habitants de carrers, vosaltres no sabeu funditats negres, on un es podreix en el llot. No obstant, és bell quan
pas què és el riu. Però escolteu aquesta paraula a un pescador. Per a brilla amb el sol ixent i quan clapoteja dolçament entre els seus mar-
ell, és la cosa misteriosa, profunda, desconeguda, el país dels mirat- ges coberts de canyissos que murmuren.
ges i de les fantasmagories, on es veuen, de nit, les coses que no són, »El poeta digué, parlant de l’oceà:
on se senten sorolls que no es coneixen, on es tremola sense saber el Oh, onades, si en sabeu de llòbregues històries!
perquè, com si es travessés un cementiri: i és, en efecte, el més sinis- Onades profundes, temudes per mares agenollades
tre dels cementiris, aquell on no es té tomba. us les conteu quan pugen les marees
»La terra és limitada per al pescador, i a l’ombra, quan no hi ha i és això el que us fa aquestes veus desesperades
lluna, el riu és il·limitat. Un mariner no sent el mateix per la mar. que teniu, al vespre, quan veniu cap a nosaltres.
Sovint és dura i maligna, és veritat, però crida, udola, és lleial, la »I bé, penso que les històries xiuxiuejades pels canyissos prims amb
gran mar; mentre que el riu és silenciós i pèrfid. No brama, flueix les seves veuetes tan dolces deuen ser encara més sinistres que els dra-
sempre sense soroll, i aquest moviment etern de l’aigua que corre és mes llòbrecs contats pels brams de les onades.
més esgarrifós per a mi que no les altes onades de l’oceà. »Però ja que em demaneu algun dels meus records, us diré una sin-
»Alguns somniadors pretenen que la mar amaga en el seu si immensos gular aventura que em va passar ací, ara fa una desena d’anys.
països blavosos, on els ofegats roden entre els grans peixos, enmig GUY DE MAUPASSANT,
d’estranys boscos i en grutes de cristall. El riu no té més que pro- La tomba i altres contes d’horror. Brosquil Edicions (text adaptat)

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO

46. Tot i que el canoer parla amb por del riu, en diu 48. Per què el canoer era un tipus curiós?
alguna cosa bonica?
49. L’autor utilitza un llenguatge molt poètic
47. El canoer considera que el riu és perillós? en alguns fragments del text. Amb quina
Per què? finalitat?

NO T’HO PERDIS

Llibres: En la pantalla:
La barca groga El viaje del agua. Documentals BBC-El País
GIUSEPPE BUFALARI. Editorial Edebé Els recursos naturals. El cicle de l’aigua.
Novel·la d’aventures a l’oceà.
El galió de les illes Cies
En la xarxa:
JOSEP LORMAN. Edicions de La Galera www.mediambient.gencat.net/aca/ca//aiguamedi/
Un grup d’arqueòlegs catalans descobreix un valuós tresor. inici.jsp. Pàgina de l’Agència Catalana de l’Aigua.
El naufragi del Zanzíbar www.astromia.com/tierraluna/agua/htm
MICHAEL MORPURGO. Edicions de La Magrana Pàgina molt completa que inclou un apartat extens sobre
A l’illa de Bryher hi arriba un vaixell, el Zanzíbar. la hidrosfera.

155
831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 41

Actualment es coneixen i s’han classificat

més de dos milions d’éssers vius diferents,
i aquest nombre augmenta cada any.
El 1896 es va fer una troballa molt valuosa
a la Xina: un panda gegant. Des del primer
moment, classificar aquest animal no va ser
Panda petit gens fàcil: primer es va classificar com un ós,
(Ailurus fulgens).
però posteriorment es va començar a pensar
que podia estar més relacionat amb el pan-
da petit, un altre animal propi de la Xina,
semblant als coatís i als anomenats óssos ren-
tadors. Els dos pandes s’assemblen pel que
fa al comportament, tots dos s’alimenten de
bambú i comparteixen moltes característi-
ques corporals. De tota manera, hi ha grans
diferències entre els dos.
Per tant, molts biòlegs van classificar el pan-
da gegant en la mateixa família dels coatís,
però d’altres el van emparentar amb els úr-
sids (ós bru, ós gris, etc.).
Modernes investigacions dutes a terme al fi-
nal del segle XX han determinat que el pan-
da gegant pertany a la família dels úrsids i
que la semblança amb el panda petit es deu
únicament a les adaptacions de les dues espè-
cies al medi on viuen.

RECORDA I RESPON

1. El panda gegant és un ésser viu.

Quines característiques confirmen aquest fet?
2. Quin tipus d’alimentació tenen el panda
gegant i el panda petit?
3. Creus que el bambú és un ésser viu? Per què?
4. Per què creus que cal classificar els éssers
vius?
5. Quin criteri creus que s’utilitza actualment
per classificar els éssers vius?

Busca la resposta
En quin regne classificaries l’ós panda
gegant? I el bambú?
831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 52

A FONS

El microscopi Ocular
Portaobjectes
El microscopi és un instrument format per un sistema
de lents que permet veure objectes molt petits que
no podem veure a ull nu. Suport
L’objecte que es vol observar es posa damunt d’un vidre,
Revòlver
que rep el nom de portaobjectes, i es tapa amb un altre
vidre més prim i petit, el cobreobjectes. Els tres elements
junts constitueixen una preparació. Cobreobjectes

La preparació s’observa per transparència. Per això cal Objectius

Cargol
que els materials que s’observen siguin molt fins. macromètric
Pinces
Una part de les lents és als objectius, que es troben Cargol
al revòlver. Quan el revòlver gira, es poden intercanviar micromètric
Platina
els objectius per observar la preparació amb diferents Diafragma
augments.
Font
Condensador d’il·luminació

Ús i enfocament
Una vegada tenim a punt la preparació, la posem a la platina.
Situem l’objectiu de menys augment al revòlver i, per mitjà
del cargol macromètric, l’acostem a la preparació mirant
des de fora. Després, mirant per l’ocular, fem retrocedir
l’objectiu fins que aconseguim veure’l enfocat. A continuació,
afinem l’enfocament amb el cargol micromètric.
La imatge que es veu amb el microscopi, apareix invertida.
Ho podem comprovar observant un trosset de paper on
prèviament hem fet un dibuix molt petit. Si el movem,
veurem que els seus moviments també es veuen invertits.
A continuació girem el revòlver per col·locar l’objectiu
següent i afinem l’enfocament amb el cargol micromètric.
Per apreciar la capacitat d’augment d’un microscopi,
podem observar un tros de paper mil·limetrat; també podem
observar un regle de plàstic graduat, la punta d’un pèl, sal,
sucre, etc.
Per calcular els augments amb què estem observant
una preparació, multipliquem el nombre que figura a l’ocular
pel nombre que s’indica a l’objectiu que estem fent servir.
Si a l’ocular posa 5⫻ i a l’objectiu s’indica 20⫻, estem
observant la preparació a 100 augments.

ACTIVITATS
26. Per què els objectes que observem amb un microscopi han de ser molt fins?
27. Com es calculen els augments amb què estem observant una preparació?
Amb quins augments veiem una preparació si posem l’objectiu
de 15⫻ i un ocular de 8⫻?
28. Observa les dues imatges de la dreta d’un tros de paper mil·limetrat,
obtingudes amb dos objectius diferents. Si s’ha fet servir un ocular
40 augments 80 augments
de 10⫻, quants augments té l’objectiu utilitzat en cada cas?

52
831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 53

Ciència a l’abast
Formulació d’hipòtesis. Les cèl·lules i l’ús del microscopi
Una hipòtesi és una proposició que es pren com a base
per fer un raonament. Les hipòtesis científiques s’han
de poder sotmetre a l’experimentació i a l’observació,
i això permetrà saber si són vàlides o no.
Les hipòtesis se solen formular de manera que mostrin
la relació que hi ha entre dos o més fets. Per exemple,
sabem que les cèl·lules vegetals tenen una paret cel·lular
de cel·lulosa, una substància força rígida que les manté
unides i els dóna una forma polièdrica.
Podem formular la hipòtesi següent: «Si quan observem
cèl·lules amb un microscopi veiem que tenen forma
polièdrica i que estan unides entre si per una capa
gruixuda i fàcilment observable, aleshores és que són
cèl·lules vegetals».

Fem una preparació de cèl·lules vegetals

1 2
1. Obtenim les cèl·lules. Agafem una capa d’una ceba i traiem amb cura
un fragment petit de la pell de la cara interna.

2. L’estenem sobre el portaobjectes i el tenyim amb verd de metilè o un altre tint.

També el podem tenyir, tot i que no és tan eficaç, amb tintura de iode.

3. Deixem que el tint actuï durant cinc minuts i rentem l’excés de tint 3 4

tirant-hi a sobre unes quantes gotes d’aigua.

4. Col·loquem el cobreobjectes, observem la preparació i dibuixem

el que veiem amb diferents augments.

Fem una preparació de cèl·lules animals

1 2
1. Obtenim les cèl·lules. Amb un bastonet de cotó ben net, freguem suaument
la cara interior de la galta.

2. Estenem sobre el portaobjectes les cèl·lules que hem obtingut i hi afegim

una gota d’aigua.

3. Tenyim les cèl·lules amb verd de metilè o un altre tint. Aquesta preparació no 3
4
s’ha de rentar, perquè les cèl·lules, com que no estan adherides, es perdrien.

4. Col·loquem el cobreobjectes, observem la preparació i dibuixem

el que hi observem, com en el cas anterior.
Comprovem si la hipòtesi és correcta. Veiem que, efectivament,
les cèl·lules vegetals presenten una forma polièdrica, mentre
que les cèl·lules animals tenen forma irregular i no estan unides.

ACTIVITATS
29. Fes dibuixos del que has observat amb diferents augments. No t’oblidis d’indicar quants augments té cada
dibuix.
30. Imagina’t que la hipòtesi proposada fos falsa. Quin resultat podria posar de manifest la falsedat de la nostra
proposició?
31. Considera la hipòtesi següent que podem aplicar a l’observació d’un objecte que nosaltres desconeixem:
«Si és un ésser viu, aleshores estarà format per cèl·lules». Pels coneixements que tenim, aquesta hipòtesi
és correcta? Ens serviria per diferenciar un ésser viu de la matèria inerta? Com faries l’observació per aplicar
aquesta proposició al reconeixement d’aquest objecte desconegut?

53
831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 54

Activitats
32. ● Observa els dibuixos següents i indica quins 37. ●●● En la taula següent es mostra el contingut
representen éssers vius i quins no. d’aigua en les persones segons l’edat.
Explica quines característiques de cada un confirmen
Edat Percentatge d’aigua
la teva decisió.
Fetus (3 mesos) 94 %
B D
A C
Nounat 71 %
Persona jove 65 %
G Persona gran 55 %

F a) El fetus humà té més aigua que l’individu adult.

E
H
Creus que això té alguna relació amb l’activitat
que es desenvolupa a l’interior de l’organisme?
Raona la resposta.
b) Per què una persona gran té menys quantitat
33. ● Dels éssers vius següents, indica quins tenen d’aigua que una persona jove?
nutrició autòtrofa i quins la tenen heteròtrofa.
38. ●● Observa l’esquema següent d’una cèl·lula
A B C
i fes les activitats.
C
D
B

D E F E

G F

a) Raona si es tracta d’una cèl·lula eucariota

34. ●●● Indica quina funció vital es duu a terme
en cadascun d’aquests casos.
a) Bacteri anant cap a l’aliment.
b) Vaca menjant herba en un prat.
c) Llavor germinant.
d) Conill fugint davant la presència d’un llop.
e) Paó mascle festejant una femella.
35. ●● Indica diferents raons per les quals creus
que els éssers vius necessitem aigua per sobreviure.
36. ● Copia la taula següent i completa-la indicant
la funció que tenen les diferents biomolècules
orgàniques en els éssers vius.
Biomolècula Funció que duu a terme
Glúcids
Lípids
Proteïnes
Àcids nucleics
o procariota.
b) És una cèl·lula animal o vegetal? Per què?
c) Escriu el nom de les estructures indicades.
d) Quina és la funció de cadascuna de les estructures
anteriors?
39. ●● Determina si les descripcions següents
pertanyen a una cèl·lula animal, a una cèl·lula
vegetal o a totes dues.
a) Tenen mitocondris.
b) Sovint tenen un gran vacúol que ocupa una gran
part del citoplasma.
c) Tenen una membrana plasmàtica.
d) Tenen una estructura rígida situada per fora
de la membrana plasmàtica.
e) Tenen nucli.
40. ●● Ordena els elements següents segons el nivell
d’organització, del més gran al més petit.
Teixit ossi, cor, glòbul vermell, múscul abductor,
sistema muscular, aparell locomotor.

54
831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 55

41. ●● Copia la taula següent i completa-la 44. ●● Els ocells d’aquestes quatre fotografies
amb les característiques corresponents s’anomenen comunament voltors.
a cada regne.

Nombre Tipus
de cèl·lules Nutrició
de cèl·lula
Moneres
Protoctists
Fongs
Trencalòs Voltor negre
Plantes
(Gypaetus barbatus). (Aegypius monachus).
Animals

42. ●● En quin criteri ens basem per afirmar que

un dòberman i un chihuahua pertanyen a la mateixa
espècie?

43. ●● Indica si les afirmacions següents són certes

o falses. Justifica la resposta en el cas de les falses.
a) Espècies diferents poden pertànyer al mateix
gènere.
b) La categoria taxonòmica més àmplia és l’espècie.
c) Una classe inclou diferents tipus.
d) Les espècies semblants s’agrupen en gèneres.
e) Dos organismes del mateix regne tenen més
característiques en comú que dos del mateix tipus.
Voltor comú Voltor torgos
(Gyps fulvus). (Torgos tracheliotus).
a) Tots són de la mateixa espècie?
b) Indica a quin gènere pertany cadascun.
c) Indica el nom comú i el nom científic de cadascun.
d) Sabent que tots els voltors pertanyen a la família
dels accipítrids, quines categories taxonòmiques
tenen en comú tots els voltors?

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

Les colònies de diatomees

Les diatomees són organismes unicel·lulars
microscòpics que de vegades s’agrupen per formar
colònies. Les colònies s’originen a partir d’una sola
cèl·lula que es divideix successivament. Cada cèl·lula 45. ●● Explica amb diferents arguments per què
de la colònia té vida independent i es compon les diatomees són éssers vius.
d’una membrana, d’un nucli i de citoplasma.
46. ● Quin tipus d’organització cel·lular tenen
Aquests organismes tenen clorofil·la i altres pigments les diatomees? Es poden observar a ull nu?
que els donen un color marró daurat, i també una Raona la resposta.
coberta molt rígida formada per substàncies diverses.
47. ● Quin paper tenen les diatomees en la natura?
Les diatomees contribueixen a la síntesi de matèria
orgànica i d’oxigen al planeta, procés que duen
48. ●● Quin tipus de nutrició tenen les diatomees?
a terme mitjançant la fotosíntesi.
Es reprodueixen, generalment, per bipartició; 49. ●● Les cèl·lules de les diatomees, s’assemblen
en el procés de reproducció, la coberta se separa més a les dels animals o a les de les plantes?
i cadascuna de les parts s’autocompleta. Explica el perquè. A quin regne pertanyen?

55
831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 56

Resum
• Neixen i moren.
• Tenen una composició química semblant.
Característiques
• Estan formats per cèl·lules.
comunes
• Fan tres funcions vitals: la nutrició, la relació
i la reproducció.

Estan formats per substàncies de dos tipus:

• Inorgàniques. No són exclusives dels éssers vius. Són l’aigua
Composició i les sals minerals.
• Orgàniques. Són exclusives dels éssers vius. Són els glúcids,
els lípids, les proteïnes i els àcids nucleics.

Estan formades per:

• Membrana plasmàtica. Envolta la cèl·lula.
• Citoplasma. És el contingut intern. Té orgànuls (mitocondris,
cloroplasts, etc.).
ELS ÉSSERS VIUS

• Material genètic. Controla les funcions cel·lulars.

N’hi ha de diversos tipus:
Les cèl·lules • Procariotes. Sense nucli definit.
• Eucariotes. Amb nucli. Les cèl·lules eucariotes animals
i les vegetals són diferents.
Segons el nombre de cèl·lules, els organismes poden ser:
• Unicel·lulars. Estan formats per una sola cèl·lula.
• Pluricel·lulars. Estan formats per moltes cèl·lules
que s’agrupen en teixits, òrgans, sistemes i aparells.

Es classifiquen en tàxons, que són: el regne, el tipus, la classe,

l’ordre, la família, el gènere i l’espècie.
Hi ha cinc regnes:
• Moneres. Són unicel·lulars, procariotes i tenen nutrició
autòtrofa o heteròtrofa.
Classificació • Protoctists. Són unicel·lulars o pluricel·lulars, eucariotes,
i sense teixits i tenen nutrició autòtrofa o heteròtrofa.
biodiversitat • Fongs. Són unicel·lulars o pluricel·lulars, eucariotes,
sense teixits i tenen nutrició heteròtrofa.
• Plantes. Són pluricel·lulars, eucariotes, amb teixits
i tenen nutrició autòtrofa.
• Animals. Són pluricel·lulars, eucariotes, amb teixits
i tenen nutrició heteròtrofa.

ACTIVITATS
50. Fes una classificació dels éssers vius segons la manera en què es nodreixen.
51. Dibuixa una cèl·lula animal i una cèl·lula vegetal. Retola el nom de tots els components que tenen i indica
la funció que fa cadascun.
52. Redacta un resum sobre la importància de conservar la biodiversitat.

56
831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08
La biodiversitat
de les praderies
A la Guaiana hi ha tres classes
diferents d’óssos formiguers. Hi
ha el formiguer gegant, amb una
gran cua peluda, que fa gairebé
dos metres de llarg; després hi
ha el tamàndua, d’una mida
semblant a la d’un pequinès; i,
per acabar, hi ha el formiguer
pigmeu, que tan sols mesura uns
20 centímetres. Doncs resulta
que aquests tres óssos formiguers
viuen en tipus de terrenys com-
pletament diferents, i encara que
de vegades els trobes en territo-
ris dels altres, per regla general
s’aferren al terreny que els va
millor. L’ós formiguer gegant
s’estima més viure a les prade-
ries de la meitat nord de la
Guaiana, mentre que els altres
dos, com que són arboris, habi-
ten a les zones de bosc. El ta-
màndua fins i tot es pot trobar
en comarques semiconreades,
però per trobar el pigmeu t’has
d’endinsar en les profundes sel-
ves verges.
De manera que l’endemà, ben
d’hora, el meu amic Francesc i
jo vam muntar a cavall i vam
sortir a buscar l’ós formiguer.
Els prats daurats, amb matolls
escampats d’arbusts minúsculs,
Llibres:
El naturalista amateur
GERALD DURRELL. Ed. H. Blume
Per «descobrir» la natura. Un llibre indispensable
per a futurs naturalistes.
El paquet parlant
GERALD DURRELL. Editorial Alfaguara-Grup Promotor
Sobre animals mitològics.
El mundo de los animales
DESMOND MORRIS. Editorial Siruela
Descripció de les característiques de molts animals,
alguns dels quals estan a punt d’extingir-se.
Página 57
brillaven sota els raigs del sol i
s’estenien en totes les direccions
cap a les línies de muntanyes
d’un color blau verdós clar que
cobria l’horitzó llunyà. Vam
cavalcar durant unes quantes
hores sense veure cap forma de
vida, tret d’una parella de me-
nuts falcons traçant cercles al
cel blau damunt nostre.
Ara bé, jo sabia que les prade-
ries tenien la corresponent quan-
titat de vida animal, i em va
sorprendre força que no ens to-
péssim amb més animalons en
el camí. Ben aviat en vaig des-
cobrir el motiu, perquè la ca-
valcada ens va fer passar per
una gran fondalada ovalada
al fons de la qual hi havia un
llac ben plàcid ple de jacints
d’aigua i envoltat de plantes
exuberants i arbres petits. Sem-
blava que tot revivia de sobte.
L’aire era ple del brunzit de les
libèl·lules i entre els cascos dels
nostres cavalls s’esquitllaven
llangardaixos de colors vius; pa-
rats damunt les branques seques
dels arbres i inclinats sobre l’ai-
gua aguaitaven els blauets, i en-
tre els joncs i els arbusts de la
riba del llac piulaven i aleteja-
NO T’HO PERDIS
EL RACÓ DE LA LECTURA
ven bandades d’ocells molt me-
nuts. En passar vaig veure a la
riba oposada deu cigonyes jabi-
rú, cada una d’un metre llarg
d’altura, que contemplaven fi-
xament els seus llargs becs amb
expressió solemne. Quan vam
deixar enrere el llac i vam en-
trar de nou als prats, tot es va
amortir un altre cop, i tan sols
se sentien els cascos dels nostres
cavalls que colpejaven regular-
ment l’herba alta. Ós formiguer
gegant (a dalt)
GERALD DURRELL,
i ós formiguer
El nuevo Noé. Ed. Alfaguara
(text adaptat) pigmeu (a baix).
COMPRENC EL QUE LLEGEIXO
53. On viu normalment l’ós formiguer gegant?
I el pigmeu?
54. Per què no es van trobar més animals
els protagonistes del relat durant el viatge?
55. Per què creus que hem titulat aquest fragment
«La biodiversitat de les praderies»?
56. Creus que l’autor del text descriu bé el paisatge
on passa la història? Per què?
En la pantalla:
Sèrie La vida a prueba
DAVID ATTENBOROUGH. BBC
Detalls molt interessants de la conducta animal.
En la xarxa:
www.nhm.ac.uk/nature-online/
Pàgina del Museu d’Història Natural de Londres amb molta
informació sobre la natura (en anglès).
www.cites.org/esp/index.shtml
Pàgina de la Convenció sobre el Comerç Internacional
d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres.
57
831121 _ 0106-0121.qxd 4/12/06 19:15 Página 107

Hi ha un gran nombre d’éssers vius tan petits que no

som capaços de veure’ls a ull nu. Parlem dels microor-
ganismes. Aquests éssers vius els va descobrir al final del
segle XVII Antoni van Leeuwenhoek, un comerciant de te-
les holandès.
Microscopi simple Leeuwenhoek no tenia cap formació científica, però sí una
d’Antoni van Leeuwenhoek. gran curiositat que l’empenyia a examinar tot el que podia a
través d’un microscopi molt senzill que ell mateix havia cons-
truït.
Mentre observava aigua de pluja, de mar, de riu, saliva, neu,
vinagre i moltes altres matèries, va veure una cosa que el va
sorprendre molt: hi havia tot un món de petits éssers vius in-
visibles fins aleshores, i els va donar el nom d’animàlculs.
Amb aquestes observacions, Leeuwenhoek va descobrir una
gran varietat de microorganismes, i també que eren molt abun-
dants i que es trobaven pertot arreu. De manera que va es-
criure el següent: «Què passaria si es digués a la gent, en el
futur, que a la capa que cobreix les dents de la boca d’una
persona hi ha més animals que persones en tot un regne?».

RECORDA I RESPON

1. Per què no es coneixia l’existència

dels microorganismes abans que els veiés
Van Leeuwenhoek?
2. En quins llocs diries que podem trobar
microorganismes?
3. Quines característiques fan que un ésser viu
es consideri un microorganisme?
4. A quin regne pertanyen els bacteris?
5. Coneixes alguna malaltia causada
per un microorganisme?

Busca la resposta
Tots els microorganismes són perjudicials
per a les persones?
831121 _ 0106-0121.qxd 4/12/06 19:15 Página 116

A FONS

Els líquens
Els líquens són una associació simbiòtica entre una alga
unicel·lular i un fong. Aquests dos organismes estan
íntimament relacionats entre si i n’obtenen un benefici
mutu. El cos principal del liquen està format pel fong.
Les hifes del fong es disposen com si fossin una xarxa,
sobre la qual se situen les cèl·lules de l’alga.
L’alga fabrica, per mitjà de la fotosíntesi, les substàncies
que utilitza el fong per alimentar-se. El fong, al seu torn,
proporciona l’aigua i la matèria inorgànica necessària
perquè l’alga pugui fer la fotosíntesi.
Tall d’un liquen vist
Els líquens viuen en llocs força inhòspits, sobre les roques, amb un microscopi.
les teulades, els troncs dels arbres, etc. Quan creixen sobre
la roca nua, hi provoquen petites esquerdes que faciliten
que la roca es desintegri per l’acció del vent i de l’aigua
de pluja, de manera que així col·laboren en la formació del sòl. Algues
unicel·lulars
Poden resistir condicions extremes, com la manca d’humitat
i de llum o el fred i la calor intensos. Hi ha líquens a gairebé
totes les zones del planeta, des de les desèrtiques fins a les polars.
Actualment s’utilitzen com a indicadors de contaminació,
Hifes
ja que a les zones contaminades són els primers organismes
del fong
que desapareixen.
Els líquens es fan servir en la producció d’antibiòtics i en la fabricació de pigments, productes químics i colorants
alimentaris. A les zones fredes hi ha animals que se n’alimenten, com ara els rens o caribús.

Tres tipus morfològics de líquens

Líquens foliacis, amb aspecte de làmina Líquens fruticulosos, amb aspecte Líquens crustacis, en forma de crosta.
o fulla. Viuen sobre branques o roques. de petits arbres molt ramificats. Viuen sobre troncs d’arbres
S’hi adhereixen per mitjà de pèls. Viuen sobre branques. i roques.

ACTIVITATS
19. En un liquen, quin paper hi tenen les hifes del fong? I les cèl·lules de l’alga?
20. És fàcil trobar líquens en un parc d’una gran ciutat? Per què?

116
831121 _ 0106-0121.qxd 4/12/06 19:15 Página 117

Ciència a l’abast
Obtenció de mostres i classificació. Observació de microorganismes
La recol·lecció de mostres durant una investigació científica ens permet obtenir dades directament de la natura.
Aquesta tasca de recol·lecció es pot dur a terme amb diverses finalitats, com per exemple:
• Comparació de les mostres per veure quines • Classificació de les mostres. És el que fem quan
presenten unes característiques i quines no. recollim del sòl, per exemple, fulles que han caigut
Per exemple, en les granges d’animals es prenen dels arbres per identificar a quin arbre o arbust
mostres del bestiar per comprovar-ne l’estat de salut. pertanyen.
Aigua amb fullaraca, terra
A continuació compararem dues mostres d’aigua i aigua que hem deixat reposar
Aigua d’una bassa
i classificarem els éssers vius microscòpics que hi o d’un gibrell com
trobem. el de l’esquerra

1. Agafem les mostres. En un pot de vidre amb tapa

de rosca que estigui ben net, hi posem aigua
d’una bassa, o bé d’un gibrell on hem deixat
reposar una mica de fullaraca, un grapat de terra
i aigua durant quatre o cinc dies. En un altre pot
Aigua de l’aixeta
de vidre net posem una mica d’aigua de l’aixeta.
Retolem cada pot indicant-ne el contingut.
2. Observem les mostres. Amb un comptagotes Navícula
agafem una mica d’aigua del pot d’aigua de la
bassa i en posem tres gotes en un portaobjectes;
hi hem d’incloure algun petit fragment d’una fulla o Parameci
alguna partícula de fang. En un altre portaobjectes Colpidium
posem tres gotes del pot que conté l’aigua de
Philodina
l’aixeta.
Observem amb un microscopi l’aigua de la bassa,
primer amb poc augment i després amb augments
Vorticel·la
més grans. Hem d’observar diferents llocs del
portaobjectes durant uns quants minuts. Escenedesm
A continuació, observem l’aigua de l’aixeta seguint Euglena
el mateix mètode.
3. Classifiquem els éssers vius observats. Utilitzant
els dibuixos dels éssers microscòpics d’aigua dolça
de la dreta, hi podem reconèixer els més habituals, Cosmari
com els paramecis i algunes algues unicel·lulars.

ACTIVITATS
21. Has observat algun organisme a l’aigua neta de l’aixeta? Coincideix amb el que esperaves? Per què?
22. Has identificat algun ésser viu en la mostra de la bassa? Indica quins i dibuixa’ls. No t’oblidis d’indicar
els augments amb què has fet l’observació.
23. Es podria beure l’aigua de la bassa? Per què creus que es considera aigua no potable?
24. El mostreig és una part molt important de la investigació científica, però s’ha de fer amb molta cura. Podria ser
que a l’aigua de l’aixeta hi haguessin éssers vius microscòpics? Si els hi trobessis, què et faria sospitar, això?

117
831121 _ 0106-0121.qxd 4/12/06 19:15 Página 118

Activitats
25. ● Aquests dibuixos representen un bacteri i un virus. 29. ●●● La marea roja és un fenomen natural
causat per l’acumulació d’organismes que fan
A B
h que l’aigua es torni d’aquest color, i que afecta
a
b nombroses costes de tot el món, especialment
durant les estacions de la primavera i de l’estiu.
c Aquest fenomen provoca la contaminació
f
i de molts animals marins, especialment de bivalves,
e g que d’aquesta manera esdevenen tòxics per al
d
consum, ja que la cocció no n’elimina la toxicitat.
a) Quin representa el bacteri i quin és el virus? a) Quins éssers vius són els causants de les marees
En què et bases per dir-ho? roges?
b) Indica el nom de les estructures assenyalades. b) Com creus que es contaminen els animals marins?
c) Quina és la funció de cadascuna d’aquestes c) Les marees roges també poden afectar
estructures? les persones? Justifica la resposta.
d) Què tenen en comú aquests dos organismes?
30. ●● A l’interior del tub digestiu dels animals
26. ●●● Els microorganismes són éssers vius herbívors, com per exemple la girafa, l’elefant
de dimensions microscòpiques. Presenten una gran o la vaca, viuen en simbiosi un gran nombre
varietat de mides i formes. de bacteris.
A B C Quin tipus de nutrició tenen aquests bacteris?
De què s’alimenten?

31. ● En aquestes quatre fotografies hi ha diferents

protoctists.

A B

Virus de la sida Bacteri intestinal Parameci

(0,11 ␮m) (1 ␮m) (20 ␮m)

a) Indica en mil·límetres la mida de cada

microorganisme representat.
b) Calcula quants microorganismes de cada tipus
C D
cabrien posats en fila en 5 cm del teu regle.
c) Classifica, en eucariotes i procariotes,
els organismes representats.
d) Un dels tres no es considera un ésser viu.
Quin és?
e) Indica les característiques més importants Quin tipus d’estructures presenta cadascun
que diferencien els microorganismes procariotes per desplaçar-se?
dels eucariotes.
32. ● L’any 1918 es va produir a l’Estat espanyol
27. ●● A diferència de determinats bacteris i protozous un brot de grip que va afectar prop de vuit milions
patògens, els cianobacteris i les algues unicel·lulars de persones. La malaltia es va originar als Estats
no produeixen malalties. Units, però al cap de pocs mesos s’havia estès
A què creus que és degut, aquest fet? per tot el món i va causar més de quaranta milions
de morts, més del doble dels que hi va haver
28. ● Elabora una taula que contingui les diferències en la Primera Guerra Mundial.
que hi ha entre els bacteris, els protozous i les algues Si això passés avui dia, quina mesura sanitària
pel que fa al tipus de cèl·lules, al tipus de nutrició se t’acut que es podria prendre per evitar el contagi
i al lloc on viuen. dels individus d’una població?

118
831121 _ 0106-0121.qxd 19/12/06 10:16
33. ●●● En les gràfiques de la dreta es mostra
com ha evolucionat la mortalitat produïda
per algunes malalties infeccioses.
Interpreta les gràfiques: explica com han evolucionat
les tres malalties i les causes que les han provocat.
34. ●●● La càries és una malaltia produïda per diferents
microorganismes, principalment estreptococs
i lactobacils.
a) Quin tipus de microorganismes produeix
la càries?
b) Es pot considerar la càries com una malaltia
infecciosa?
c) Quina és la millor manera de prevenir aquesta
malaltia?
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
El creixement dels bacteris
En un medi favorable, un bacteri, com el que produeix
el còlera, es duplica cada mitja hora. Aquest procés
condueix a la formació d’una colònia de bacteris.
En el dibuix (A) es mostra el procés de multiplicació
d’un bacteri, mentre que en la gràfica (B) hi ha
representat el creixement d’aquesta població
bacteriana en un medi òptim a 30 °C.
A
冦
30 minuts
B c) Tots els bacteris moren perquè produeixen
15 000
Quantitat de bacteris
(en milions)
3 750
1 000
6 7
35. ● En quines zones de la gràfica es presenta
el creixement més ràpid, el més lent i el nul?
36. ●● Observa la gràfica i proposa una hipòtesi que
intenti explicar el que passa durant les primeres
sis hores i entre les vuit i les nou hores.
Página 119
250
Pneumònia
Nombre de morts per 100.000 habitants
Tuberculosi
200
Diarrea
150
100
50
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
Any
37. ● Quants bacteris s’han produït, aproximadament,
al cap de sis hores?
38. ●● Quina o quines de les condicions següents
creus que poden ser desfavorables per a la vida
dels bacteris?
La humitat, una temperatura molt alta, la llum
o la manca d’aliment.
39. ●● Quina hipòtesi creus que descriu més bé
el que passa amb la població de bacteris
a partir de les nou hores?
a) Deixa de créixer perquè els bacteris
han consumit tot l’aliment.
b) Deixa de créixer perquè manca l’aliment
i perquè no caben més bacteris en el medi.
substàncies tòxiques.
d) La població de bacteris no pot créixer
indefinidament.
40. ●● Suposa que mantenim les condicions
Temps adequades en el medi de cultiu per conservar
8 9
(en hores) la població de bacteris. Quants bacteris,
aproximadament, s’originarien al cap d’un dia?
41. ●●● Al tub digestiu de les persones hi viuen més
de cent bilions de bacteris, la majoria beneficiosos
per a la salut. Quins efectes creus que pot produir
sobre aquests bacteris i sobre el tub digestiu l’ús
generalitzat d’antibiòtics?
119
831121 _ 0106-0121.qxd 4/12/06 19:15 Página 120

Resum
Són eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars. No tenen ni teixits
ni òrgans autèntics. Generalment, són de mida petita.
Formen part d’aquest regne:
• Els protozous. Són unicel·lulars. Tenen nutrició heteròtrofa.
Protoctists Viuen en medis aquàtics; alguns són de vida lliure i altres paràsits.
Es classifiquen en flagel·lats, ciliats, rizòpodes i esporozous.
• Les algues. Són unicel·lulars o pluricel·lulars, i a vegades formen
colònies. Tenen nutrició autòtrofa. Viuen en medis aquàtics.
Es classifiquen en algues verdes, brunes i vermelles.
ELS MICROORGANISMES

Són procariotes, unicel·lulars i microscòpiques. Pertanyen a aquest

regne els bacteris.
Moneres Segons la forma, es classifiquen en:
• Cocs, de forma arrodonida. • Espirils, en forma d’espiral.
• Bacils, de forma allargada. • Vibrions, en forma de coma.

Els microorganismes beneficiosos:

• Són descomponedors.
• Formen part del plàncton.
• Constitueixen la flora intestinal.
Paper • Intervenen en la fabricació d’aliments.
en la biosfera • Es fan servir en la indústria farmacèutica.
Els microorganismes perjudicials:
• Produeixen malalties infeccioses.
• Es transmeten a través de contagi, tot i que es poden combatre
amb vacunes i antibiòtics.
ELS VIRUS

Únicament es poden observar amb el microscopi electrònic. No són autèntics éssers vius.
Són paràsits obligats. Estan formats per una càpsida, per material genètic i per una coberta
externa.

ACTIVITATS
42. Quins dels grups d’éssers vius estudiats formen els microorganismes? Quines característiques tenen
en comú?
43. Indica a quin tipus d’organisme o estructura corresponen les descripcions següents:
a) Són organismes pluricel·lulars, de nutrició autòtrofa.
b) No són cèl·lules autèntiques; sempre són paràsits obligats.
c) Són organismes amb cèl·lules procariotes, amb nutrició autòtrofa o heteròtrofa.
d) Són organismes unicel·lulars eucariotes, de nutrició heteròtrofa.
44. És correcte dir que la majoria dels bacteris són perjudicials? Per què?
45. Completa el resum indicant com poden ser els bacteris heteròtrofs segons la manera en què obtenen
la matèria orgànica.
46. Descriu cada una de les característiques dels microorganismes beneficiosos.
47. Per què creus que els virus no són autèntics éssers vius?

120
831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15 Página 91

Les sequoies vermelles són els éssers vius més grans del planeta. Poden
tenir més de 100 metres d’altura i viuen milers d’anys.
La sequoia més voluminosa que es coneix s’anomena General Sherman i
es troba al Parc Nacional de les Sequoies de Califòrnia. Aquest arbre és viu
des de fa més de 2.150 anys, té una altura de gairebé 90 metres i el seu
tronc és tan gran que disset persones, estirant els
braços, amb prou feines el podrien envoltar.
La General Sherman no és un cas excepcional,
ja que en el passat hi havia sequoies més grans.
En alguns d’aquests arbres s’han arribat a fer tú-
nels dins dels troncs pels quals poden passar fins
i tot vehicles.
Una altra sequoia famosa és la General Grant. Té
1.650 anys i fa gairebé 82 metres d’altura. Es trac-
ta del segon arbre amb més volum del planeta, i
és famós perquè l’any 1977 es va enviar una fo-
tografia seva fora del sistema solar a bord de dues
naus espacials, les Voyager 1 i 2. Juntament amb
aquesta fotografia, també se’n van incloure d’al-

General Sherman
tres representatives del nostre planeta i un disc
amb músiques diverses i salutacions en totes les
llengües de la Terra.

RECORDA I RESPON

1. L’objectiu de les dues naus Voyager va ser portar

informació sobre com és el nostre planeta
a altres possibles formes de vida extraterrestres.
Recordes el nom d’alguna altra nau que portés
aquest tipus d’informació?
2. Quines característiques de les sequoies
permeten que les classifiquem en el regne
de les plantes?
3. En què es diferencien les plantes dels animals?
4. Saps com es reprodueixen les sequoies?
Totes les plantes es reprodueixen igual?
5. Per què creus que les plantes són
tan importants en la natura?

Busca la resposta
A quin grup de plantes pertanyen
les sequoies?
831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15 Página 101

Ciència a l’abast
Observació, mostreig i classificació. Estudi de fulles
La natura ens ofereix sovint una varietat enorme
de formes i de colors. Per exemple, en el cas de
les fulles de les plantes hi ha una gran diversitat
de tipus i de formes.
La comunitat científica busca criteris per establir
una classificació amb la qual es pugui estudiar
aquesta gran variabilitat. Nosaltres seguirem
els passos per establir una classificació de les fulles.

1. Fem el mostreig. Recollim el nombre més gran

possible d’exemplars de fulles diferents.
Per no fer malbé les plantes, únicament agafem
fulles caigudes o calquem la forma de les fulles
sense arrencar-les fent servir un suport rígid Amb forma Sense forma
d’acícula d’acícula
per posar-lo sota la fulla, un paper i un llapis.
2. Establim els criteris per fer una classificació.
Aquests criteris han de ser discriminatoris Grup A
i objectius; és a dir, ens han de permetre separar
en dos grups, clarament diferents, tots Amb nervis Amb nervis
no paral·lels paral·lels
els exemplars, de manera que la classificació
no depengui de la interpretació personal.
Una vegada separats en dos grups, escollim
nous criteris que ens permetin dividir cada grup Grup B
en uns altres dos grups nous. Repetim aquest
procés fins que tots els exemplars d’un grup siguin
iguals i no es puguin separar en grups diferents. Fulles simples Fulles compostes

3. Elaborem una clau de classificació. Els criteris

seleccionats ens serviran per elaborar una clau
amb la qual puguem classificar nous exemplars.
La classificació i la clau estaran ben elaborades
si permeten que qualsevol persona pugui Vora Vora En nombre En nombre
classificar de manera inequívoca un exemplar llisa no llisa parell imparell

nou dins d’un dels grups.

Clau de classificació de fulles

1. Amb forma d’acícula . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup A

Sense forma d’acícula . . . . . . . . . . . . . . . . Vés a 2
Grup C Grup D Grup E Grup F
2. Nervis paral·lels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup B
Nervis no paral·lels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Vés a 3
ACTIVITATS
3. Fulles simples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Vés a 4 23. Classifica aquestes dues fulles amb l’ajut
Fulles compostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Vés a 5 de la clau que hem elaborat.
4. Vora llisa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup C A B

Vora no llisa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup D

5. En nombre parell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup E

En nombre imparell . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup F

101
831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15 Página 102

Activitats
24. ● Una planta es pot desplaçar? I moure’s? Justifica 30. ● Si posem un test en una finestra, observem
les respostes amb exemples. que la tija creix en direcció a la llum. Aquest
moviment, és temporal o definitiu?
25. ●● Observa les fotografies següents i respon
les preguntes. 31. ●●● Els cactus tenen fulles molt petites i en forma
d’espines.
A B C
Quins avantatges creus que pot representar
aquesta característica per als cactus? Quines altres
característiques els permeten sobreviure al desert?

32. ● Ordena les etapes que tenen lloc en la nutrició

d’una planta.
a) El diòxid de carboni entra a la planta a través
dels estomes.
a) En quin medi viuen? c) Quina nutrició tenen?
b) La saba bruta puja des de l’arrel fins a les fulles.
b) Quin color hi predomina? d) Són unicel·lulars
A què és degut? o pluricel·lulars? c) Es desprèn oxigen i es forma la saba elaborada.
d) L’arrel absorbeix l’aigua i les sals minerals del sòl,
26. ●● Les plantes són organismes autòtrofs gràcies i es forma la saba bruta.
a la capacitat que tenen de fer la fotosíntesi.
e) La saba elaborada és transportada a totes les parts
L’arrel d’una planta pot fer la fotosíntesi? Raona de la planta.
la resposta. f) Les cèl·lules de les parts verdes del vegetal fan
la fotosíntesi.
27. ●●● Indica la part de la planta que menges
d’aquests aliments. 33. ● Copia l’esquema següent de la flor i identifica-hi
a) Coliflor c) Pastanaga e) Carxofa les parts que la componen.
b) Enciam d) Mongeta tendra f) Pebrot

28. ●● En aquests dibuixos es mostren els intercanvis

de gasos que es produeixen en una fulla en diferents
moments del dia: a l’alba, al migdia i a la nit.

A B C
O2 O2
O2 CO2 CO2
34. ●● De les característiques següents, indica quines
són pròpies de flors pol·linitzades per insectes
CO2
i quines de flors pol·linitzades pel vent.
CO2
CO2 a) Produeixen nèctar.
O2
O2
No produeixen nèctar.
a) A quin moment del dia correspon cada dibuix? b) Flors grosses.
b) Les plantes respiren durant tot el dia? Flors petites.
Fan la fotosíntesi? Raona la resposta. c) Pètals verds o de poc color.
Pètals de colors vius.
29. ●●● Si introduïm el peduncle d’un clavell blanc
d) Produeixen molt pol·len.
en un vas ple de tinta vermella, al cap d’una estona
Produeixen poc pol·len.
observarem que els pètals del clavell es tenyeixen
de color vermell. e) Flors amb olor.
Flors sense olor.
a) Per què es tenyeixen els pètals d’aquest color?
b) Quin mecanisme facilita que el líquid pugi 35. ●●● Per què creus que els cons masculins dels pins
per la tija del clavell? estan situats a les puntes de les branques?

102
831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15 Página 103

36. ●● El paper que utilitzem s’elabora amb cel·lulosa 37. ●● Al tronc d’un arbre tallat podem observar
dels arbres, raó per la qual cal talar-los per poder-ne diversos anells concèntrics. Cada any es formen
obtenir la primera matèria. dos anells, un de color clar i un altre de color
a) Quines opcions hi ha per evitar la tala excessiva més fosc. La zona clara correspon
de boscos? a la primavera, quan l’arbre creix
més de pressa, i la zona fosca
b) Què és el reciclatge?
correspon a la tardor, quan
c) Quines accions hem de fer els ciutadans l’arbre creix menys. Per saber
per facilitar el reciclatge de paper? l’edat d’un arbre, només cal
d) A més de facilitar el reciclatge, comptar cada parell d’anells
proposa algunes altres mesures clars i foscos.
que tinguin com a objectiu Observa la fotografia
l’estalvi i la reutilització d’aquest tronc tallat
del paper. i dedueix l’edat que
e) A més del paper, quins altres tenia l’arbre quan
materials es poden reciclar? el van tallar.

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

La nutrició de les plantes

Al començament del segle XVII, el científic Jan Baptista
van Helmont va fer un experiment per comprovar com
s’alimentaven les plantes.
Va posar en un test 90 kg de terra, que prèviament
havia fet assecar en un forn. Hi va plantar un salze
petit que pesava 2 kg. Va regar el salze periòdicament
amb aigua de pluja, sense afegir-hi cap mena d’adob.
Fins i tot va arribar a protegir la planta amb una coberta
perquè no s’embrutés de pols. Durant cinc anys
va observar el creixement de la planta. Un cop passats
els cinc anys, va treure l’arbre del test i en va comprovar
la massa en una balança. La massa de l’arbre era
de 77 kg. També va treure la terra del test i després
d’assecar-la en un forn la va pesar i va comprovar
que tenia una massa de 89,9 kg.
38. ●● Van Helmont desconeixia que les plantes,
per créixer, necessiten energia. D’on obté la planta
aquesta energia?
39. ●● Quanta massa va guanyar el salze al cap
de cinc anys?
2 kg
89,5 kg
90 kg
77 kg
41. ●● A quina conclusió final creus que va arribar
Van Helmont sobre el creixement de la planta?
a) La massa guanyada per l’arbre provenia
de l’adob subministrat a la terra.
b) L’aigua subministrada a la terra havia estat
l’única responsable del creixement
de la planta.
c) L’aigua i l’adob subministrats eren la causa
del creixement de la planta.
d) La falta de pols va permetre el creixement
de la planta.

40. ●● En un primer moment, Van Helmont
va afirmar que si l’arbre havia augmentat
de massa era perquè havia extret de la terra
la matèria necessària per créixer. Creus que
anava ben encaminat?
42. ●●● Quina explicació pot tenir la diferència
de massa de la terra al cap dels cinc anys?
43. ● Quins òrgans tenen les plantes per absorbir
aigua i matèria inorgànica de la terra?

103
831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15 Página 104

Resum
Són pluricel·lulars, eucariotes i tenen nutrició autòtrofa. No tenen capacitat de desplaçament, però poden fer moviments.

• Nutrició. Comprèn aquestes etapes: l’absorció de nutrients,

el transport de nutrients, la transpiració, la fotosíntesi i la respiració.
• Relació. Són les respostes als canvis del medi. Les respostes poden
Funcions
ser temporals o definitives.
• Reproducció. Pot ser asexual (hi intervé un sol individu)
o sexual (hi intervenen dos gàmetes).

• Briòfits (molses i hepàtiques). Són plantes petites sense vasos

Plantes conductors. No tenen arrel, ni tija, ni fulles.
sense flors
LES PLANTES

• Pteridòfits (falgueres i equisets). Tenen vasos conductors.

Tenen arrel, tija i fulles (frondes).

• Gimnospermes. Tenen llavors que no estan protegides

en un fruit. Tenen flors petites i poc vistoses.
• Angiospermes. Tenen llavors protegides dins d’un fruit.
Tenen flors de colors vius.
S’hi distingeixen les parts següents:
• Les fulles. Fan la fotosíntesi. Tenen estomes, a través dels quals
Plantes es produeix l’intercanvi de gasos. A les fulles té lloc la transpiració.
amb flors • La tija. Manté la planta dreta i serveix de suport a la resta
d’estructures.
• L’arrel. Fixa la planta al sòl i té com a funció absorbir l’aigua
i les sals minerals.
• La flor. Conté els òrgans reproductors de les plantes. Consta
de les parts següents: peduncle, calze, corol·la, estams (òrgans
reproductors masculins) i pistil (òrgan reproductor femení).

Són organismes unicel·lulars o pluricel·lulars, amb cèl·lules eucariotes. Tenen nutrició

ELS FONGS

heteròtrofa. Tenen el cos format per hifes que s’agrupen en micelis.

Es classifiquen en els tres grups següents:
• Els llevats. Són unicel·lulars. Es fan servir per elaborar pa, vi, cervesa...
• Les floridures. Són pluricel·lulars. Apareixen sobre matèria orgànica en descomposició.
• Els fongs amb bolets. Són pluricel·lulars. Alguns són comestibles, i altres, verinosos.

ACTIVITATS
44. Fes una taula amb els quatre grups de plantes i les principals característiques de cadascun.
45. En quina part del resum inclouries la llavor i el fruit?
46. Quines etapes comprèn la reproducció sexual de les plantes amb flors? Fes-ne un esquema explicatiu.
47. Classifica els fongs en tres grups i enumera Tenen vasos Tenen Formen Tenen Tenen
les característiques de cadascun. conductors espores llavors teixits flors
48. Copia aquesta taula comparativa entre Molses
molses i falgueres i completa-la. Falgueres

104
831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15
El trífid, un arbre estrany
No era vapor. Era un núvol de
llavors que flotaven, de tan lleu-
geres com eren, fins i tot en
aquell aire rarificat. Milions de
llavors de trífid, lliures per vo-
lar arreu on els vents les arros-
seguessin...
Potser van passar setmanes, o
mesos, abans que caiguessin en
terra, moltes d’elles a milers de
quilòmetres de llur lloc d’origen.
[...]
Jo vaig ser dels primers habitants
d’Anglaterra que van tenir oca-
sió de conèixer un trífid. Perquè
en el jardí de casa en va néixer
un. [...]
Encara em sembla que el veig,
el meu pare, examinant el nos-
tre trífid, tot astorat, quan la
planta devia tenir cosa d’un any.
Gairebé en tot, era una còpia
exacta d’un trífid totalment des-
envolupat, només que a aquelles
altures encara no tenia nom, i,
d’altra banda, no n’havíem vist
mai cap exemple adult. El meu
pare [...] inspeccionà la tija rec-
ta que sorgia d’una mena de
tronc llenyós. Posà una certa
atenció, encuriosida si no gaire
penetrant, en els tres petits bas-
tons pelats que creixien a la ba-
se de la tija. Palpà curosament
les fulles de la planta, com si el
tacte pogués revelar-li alguna co-
sa sobre la seva identitat. Mirà
Llibres:
No baixis al soterrani
ROBERT LAWRENCE STINE. Ediciones B
El doctor Brewer duu a terme experiments amb plantes
al soterrani de casa seva.
Esas perversas plantas
NICK ARNOLD. Editorial Molino
Les plantes tenen secrets espantosos.
Página 105
EL RACÓ DE LA LECTURA
després a l’interior de la mena
d’embut que coronava la tija,
sense deixar de bufar reflexiva-
ment dins el seu bigoti. Recordo
la primera vegada que m’aixecà
en braços perquè pogués mirar,
dins aquella mena de copa còni-
ca, el verticil estretament em-
bolcallat. Semblava una mica la
gemma terminal d’una falguera,
situada a uns cinc o sis centíme-
tres per damunt una massa vis-
cosa que omplia la base de la co-
pa. No vaig tocar-ho, però vaig
endevinar que aquella massa era
apelagosa perquè hi vaig veure
mosques i d’altres petits insec-
La gent se sorprengué desagra- dels hivernacles [...]. Però el des-
tes que es debatien per a desfer-
dablement en saber que l’espècie cobriment que el verticil que en-
se’n. [...]
era carnívora, i que les mosques capçalava la tija del trífid podia
La planta, en aquell època, de- i els altres insectes que eren atra- descabdellar ràpidament un fi-
via tenir cosa d’un metre i mig pats en el calze de la planta eren bló d’uns tres metres de llarga-
d’altura. Devia haver-n’hi mol- literalment digerits per la subs- da, capaç de descarregar verí a
tes d’altres que creixien pacífi- tància apelagosa que contenia. bastament per a matar un ho-
cament i inofensivament arreu Els qui vivíem en zones tempe- me si el feria directament a la
del món sense que ningú no en rades no ignoràvem l’existència pell, era realment alarmant.
fes cas o hi donés massa im- de plantes insectívores, però no JOHN WYNDHAM, El dia dels trífids.
portància; almenys, això sem- estàvem avesas a veure-les fora Edicions de La Magrana
blava, perquè si els experts en
botànica o en biologia se’n preo- COMPRENC EL QUE LLEGEIXO
cupaven, el públic en general no
49. Quin mecanisme utilitzen els trífids per capturar
sabia res de llurs investigacions. petits insectes? Què en fan d’aquests insectes?
Així, la del nostre jardí conti-
nuava creixent, com milers d’al- 50. Quina característica dels trífids destacaries com
tres creixien a d’altres llocs. a irreal, és a dir, no present en el regne vegetal?
Va ser temps després que el pri- 51. Quina característica dels trífids va espantar
mer trífid retirà les arrels de ter- més la gent?
ra i caminà. [...]
NO T’HO PERDIS
En la pantalla:
Fotosíntesi i Botànica (cicle vital d’una planta). Fundació
Serveis de Cultura Popular. Vídeos de cinc capítols cada un.
La vida privada de las plantas
DAVID ATTENBOROUGH. BBC (inclou versió catalana).
En la xarxa:
www.botanical-online.com
Molta informació i enllaços sobre el món de les plantes.
105
831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 75
Des de fa milers d’anys, els mariners noruecs han
explicat històries que atemorien els mariners
d’arreu del món sobre l’existència de Kraken, un
calamar gegant. Fins i tot el reconegut escrip-
tor francès Jules Verne, en l’obra Vint mil llegües
de viatge submarí, narra la lluita que van man-
tenir els mariners del vaixell Nautilus amb
un calamar d’enormes dimensions.
De tota manera, la troballa a les costes d’al-
guns exemplars de calamars gegants
morts ha posat en evidència que
aquests animals no són part d’una
llegenda, sinó que, ben al con-
trari, existeixen realment.
Tan sols els últims anys, equips
d’investigadors de diferents
països han aconseguit foto-
grafiar exemplars de cala-
mars gegants en el seu hàbi-
tat natural.
El calamar gegant és l’invertebrat
més gran que es coneix. Pot arribar
a fer 20 metres de longitud i tenir una
massa de 1.000 quilograms. Els seus
tentacles assoleixen els 16 metres de
longitud. Habita a les profundi-
tats marines, entre els 400 i els
1.500 metres.
RECORDA I RESPON
1. Quines característiques fan que el calamar
gegant es consideri un invertebrat?
2. Creus que tots els invertebrats són perjudicials
per als éssers humans? En coneixes algunes
espècies que siguin beneficioses? Quina
utilitat tenen?
3. De quin grup o grups d’invertebrats
són característics els trets següents?
a) Cos tou amb nombrosos porus.
b) Cos allargat i dividit en anells.
c) Cos tou i generalment cobert
per una conquilla.
d) Esquelet extern i peces articulades.
Busca la resposta
A quin grup d’invertebrats pertanyen
els calamars gegants?
831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 84

A FONS

Tipus d’insectes

Dins del regne animal, els insectes constitueixen el grup presenten és deguda, principalment, a les adaptacions
amb el nombre d’espècies i d’individus més nombrós. als diversos ambients on viuen. Tota aquesta varietat
Es coneixen prop d’un milió d’espècies diferents fa que els insectes es classifiquin en diversos grups,
d’insectes. La varietat de mides i de formes que entre els quals destaquen els següents:

Himenòpters. Formigues, abelles, etc. Dípters. Mosques i mosquits. Coleòpters. Escarabats.

Tenen dos parells d’ales membranoses,
tot i que alguns no en tenen. L’aparell
bucal està adaptat per llepar, mossegar
i xuclar líquids. Viuen en societats
organitzades.
Tenen un parell d’ales membranoses.
Les posteriors estan reduïdes a òrgans
que mantenen l’equilibri quan volen,
anomenats balancins. L’aparell bucal
és xuclador.
Tenen dos parells d’ales. Les anteriors són
gruixudes, dures i opaques, i les posteriors,
membranoses, i les tenen plegades sota
les primeres quan estan en repòs. L’aparell
bucal és mossegador i mastegador.

Dermàpters. Estisoretes. Ortòpters. Saltamartins i grills. Heteròpters. Xinxes.

Tenen les ales anteriors molt curtes i les Tenen dos parells d’ales, les anteriors Tenen dos parells d’ales. Les anteriors
posteriors molt grosses i membranoses, endurides i les posteriors plegades tenen una part engruixida i les posteriors
plegades sota les primeres en estat de sota les primeres. L’aparell bucal són membranoses. La boca està
repòs. L’aparell bucal és mastegador. és mastegador. adaptada per perforar i per xuclar.

Lepidòpters. Papallones i arnes. Odonats. Libèl·lules. Sifonàpters. Puces.

Tenen dos parells d’ales membranoses Tenen dos parells d’ales estretes, No tenen ales. Les potes estan adaptades
amb escates. L’aparell bucal és xuclador, grosses i membranoses. L’aparell per fer salts. La boca és xucladora i està
i està enrotllat en estat de repòs. bucal és mastegador. adaptada per perforar la pell.

84
831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 85

Ciència a l’abast
Elaboració i observació d’un model experimental
Els insectes tenen un esquelet extern format per quitina, que al seu torn
està recoberta per una capa prima de cera o de greix que la impermeabilitza.
Aquesta impermeabilització és d’una importància vital, especialment per als
insectes que viuen en contacte amb l’aigua, com el sabater (Gerris lacustris).
Aparentment, podríem dir que el sabater no s’enfonsa a l’aigua perquè
és un animal molt lleuger, però la realitat és que, per a un animal de la mida
d’un sabater, l’aigua és molt perillosa, ja que si l’insecte s’arribés a mullar Els sabaters són insectes que caminen
no es podria desenganxar de l’aigua. sobre l’aigua sense enfonsar-s’hi.
Un model ens permetrà observar la diferència que hi ha entre un sabater amb
les potes impermeabilitzades i un altre amb les potes sense impermeabilitzar.

Preparem els models per observar el comportament que tenen

1. Retallem dues figures iguals de cartolina, com les de la fotografia de la

dreta, que representaran els dos insectes. El cos ha de ser un rectangle
de 4 ⫻ 6 cm, i les potes han de tenir una longitud d’uns 5 cm.
A continuació, dobleguem les potes perquè l’insecte se sostingui a sobre.
2. Amb una espelma, cobrim amb cera les potes d’un dels dos insectes
fins a la meitat de l’altura de l’animal, mentre que les de l’altre insecte
les deixem sense encerar.
3. Posem els dos models de sabater amb les potes recolzades sobre Figura
l’aigua i esperem uns deu minuts. Hem d’anotar el comportament amb cera Figura
dels dos insectes abans de posar-los sobre l’aigua, al principi d’estar sense cera
sobre l’aigua, al cap de dos minuts i un cop passats deu minuts.

Observem i anotem el comportament dels models

Sura després Sura després

Es manté sobre les potes Sura al principi
de dos minuts de deu minuts
Model amb les potes
sense encerar
Model amb les potes
encerades

Interpretem les diferències observades

És fàcil comprovar la diferència entre un insecte i l’altre. La cera impermeabilitza el paper, de la mateixa manera
que impermeabilitza el cos dels insectes.

ACTIVITATS
21. Què els podria passar als insectes com els sabaters si perdessin la capa impermeabilitzant?
22. Quin factor permet als sabaters recolzar-se sobre l’aigua i caminar-hi per sobre?
23. Les aranyes poden recórrer la tela que han elaborat sense quedar-s’hi enganxades. El que has observat
en el model experimental, et permet elaborar alguna hipòtesi per explicar aquest fet?

85
831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 86

Activitats
24. ● Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per
mitjà de fletxes el recorregut que fa el corrent d’aigua
des que hi entra fins que en surt.
29. ● Les fotografies següents són d’un anèl·lid
i d’una eruga.
A B

a) Identifica quin és cadascun.

b) En què s’assemblen i en què es diferencien?

30. ●● La tènia o solitària és un cuc platihelmint en

25. ●● En el dibuix següent es poden observar diversos
porífers i celenterats.
forma de cinta que pot arribar a fer quatre metres
de longitud. A la part anterior del cos presenta
una protuberància anomenada escòlex o cap,
proveïda de quatre ventoses i d’una corona de garfis
punxeguts. A continuació té una porció prima,
anomenada coll, i també nombrosos segments,
la mida i l’edat dels quals augmenten a mesura
que ens allunyem de l’escòlex.
Ventosa

Coll Escòlex

a) Identifica-hi els animals de cada grup. Garfis

b) Dels celenterats identificats, indica quins tenen
forma de pòlip i quins de medusa.

26. ●●● Algunes anemones viuen fixades en conquilles Segments

ocupades per bernats ermitans. La relació que
s’estableix és beneficiosa per a les dues espècies.
a) Per a què utilitza la tènia les ventoses i els garfis?
Podries explicar per què?
b) Investiga com es reprodueix la tènia i com és
27. ●● Identifica a quin grup d’invertebrats pertanyen el seu cicle vital.
els animals representats.
31. ●● Identifica a quin grup de mol·luscs pertanyen
A B C D
els animals d’aquestes fotografies.

A B

E F G H

C D
28. ●● Els anèl·lids són un grup d’invertebrats que tan
sols poden viure en medis aquàtics o terrestres molt
humits.
Justifica a què creus que és degut aquest fet.

86
831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 87

32. ● Els musclos, les cloïsses i les ostres són bivalves,
també coneguts amb el nom de pelecípodes.
a) Busca en els conceptes clau el significat
de pelecípode i explica per què s’anomenen així.
b) En què es diferencien els bivalves
dels gasteròpodes?
33. ●● El nàutil és un mol·lusc que s’allotja
en una conquilla enrotllada en espiral. L’interior
de la conquilla està dividit en compartiments plens
de gas que li serveixen per surar. L’animal habita
únicament en l’última cambra.
34. ● Indica a quins grups d’artròpodes corresponen
aquestes descripcions.
a) Tenen dos parells d’antenes.
b) Tenen quatre parells de potes.
c) Presenten tres parells de potes articulades.
d) Tenen el cos dividit en cap i tronc.
35. ●●● A quin grup d’artròpodes
pertany el porquet de Sant
Antoni? Quines característiques
et permeten incloure’l
en aquest grup? És aquàtic
o terrestre?

Cambra
36. ●● El dibuix següent representa
on habita una estrella de mar.
l’animal
a) Copia’l i indica-hi les parts
següents: braços,
aparell ambulacral
i peus ambulacrals.
a) En quin grup de mol·luscs s’inclou el nàutil? b) De què s’alimenten
Per què? les estrelles de mar?
b) Quina és la principal diferència entre un nàutil Quins mecanismes
i un pop? utilitzen per fer-ho?

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

Obrera
Reina
Les societats d’insectes Abellot

Les abelles són insectes socials que viuen en comunitats

de més de 70.000 individus. Hi ha tres tipus d’abelles:
Raspall
la reina, una en cada rusc, que té la funció de pondre plomós
ous; els abellots, encarregats de fecundar la reina,
i les obreres, que són la majoria i les que construeixen
39. ●●● En les obreres, el tercer parell de potes és
les cel·les del rusc, cuiden les larves, recullen el nèctar
com una mena de raspall plomós. Quina finalitat
i el pol·len, elaboren la mel, etc.
creus que pot tenir aquesta estructura?
37. ● Quins dels animals següents també
40. ●● En un rusc, aproximadament el 99 %
es consideren insectes socials?
de les abelles són obreres.
a) Tèrmits, formigues i vespes.
a) Si el rusc està format per 70.000 abelles,
b) Papallones, arnes i escarabats. quantes d’aquestes seran obreres?
c) Xinxes, polls i puces. b) Quants abellots hi haurà? Quin percentatge
d) Llagostes, pugons i escarabats de cuina representen?
o paneroles.
41. ●● Quin paper duen a terme dins del rusc
38. ● Quines característiques dels artròpodes les tres classes d’abelles que el formen? N’hi
pots reconèixer en les abelles? ha cap que sigui més necessària que les altres?

87
831121 _ 0074-0089.qxd 19/12/06 10:07 Página 88

Resum
• Tenen el cos en forma de sac i perforat per nombrosos porus.
Porífers • Són animals filtradors que viuen fixats al substrat. No tenen
ni òrgans ni aparells. Tenen una gran capacitat de regeneració.

• Tenen el cos tou i amb tentacles. Poden presentar dues formes:

Celenterats la de pòlip (fixat al substrat) i la de medusa (vida lliure).
• Són carnívors.

• Tenen el cos tou i sense esquelet.

• Poden ser:
Cucs – Platihelmints. Tenen el cos pla dividit en segments.
ELS INVERTEBRATS

– Nematodes. Tenen el cos cilíndric i sense divisions.

– Anèl·lids. Tenen el cos cilíndric dividit en anells.

• Tenen el cos tou i dividit en tres parts: el cap, la massa visceral

i el peu. Molts tenen conquilla.
Mol·luscs
• Tenen una alimentació molt variada. Respiren per brànquies
(aquàtics) o per pulmons (terrestres). Alguns presenten metamorfosi.

• Tenen un esquelet extern de quitina i potes articulades. El cos està

segmentat i dividit en tres parts: el cap, el tòrax i l’abdomen.
Artròpodes • Tenen una alimentació molt variada. Respiren a través de tràquees
(terrestres) i de brànquies (aquàtics).
• Experimenten mudes, i alguns, metamorfosi.

• Tenen un esquelet intern format per plaques, situat a sota

de la pell.
Equinoderms • Respiren a través de la pell, utilitzant l’aparell ambulacral,
i alguns a través de brànquies. Són carnívors.
• Presenten metamorfosi.

ACTIVITATS
42. Fes un esquema amb la classificació dels mol·luscs, els artròpodes i els equinoderms,
i inclou les característiques més importants de cadascun.
43. Indica quin tipus de respiració tenen aquests grups d’invertebrats.
a) Equinoderms.
b) Platihelmints.
c) Bivalves.
d) Insectes.
e) Crustacis.
44. Quins invertebrats poden presentar metamorfosi?
45. Quin grup d’invertebrats presenta un sistema de locomoció únic? Com s’anomena aquest sistema?
En quina altra funció intervé?

88
831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 89

Les trampes
de les aranyes
Un cop acabat el raïm, vaig gi-
rar-me de panxa a terra, vaig
agafar-me la barbeta amb les
mans i vaig examinar el marge
del darrere.
Un llagost verd i petit, de cara
llarga i melangiosa, contreia ner-
viosament les potes posteriors.
Damunt d’un bri de molsa hi ha-
via aclofat un fràgil cargol que
semblava que rumiés tot esperant
el rou del vespre. Un àcar de co-
lor roig de pruna, de la mida d’u-
na punta de llumí, que semblava
un caçador panxut, bregava per
avançar entre la selva de molsa.
Era un món microscòpic ple de
vida, un món fascinador. Mentre
observava l’àcar que avançava
lentament, vaig adonar-me d’u-
na cosa molt curiosa. A la su-
perfície verda i apelfada de la
molsa hi havia escampades unes
marques circulars molt tènues,
cada una de la mida d’un xíling.
Eren tan tènues que només les
veies si les miraves des de certs
angles. Em recordaven la lluna
plena darrere d’una boira espes-
sa. Eren cercles gairebé invisibles,
però semblava que es moguessin,
canviaven de forma. Vaig rumiar
debades què podia haver-les fe-
tes. Eren massa irregulars, mas-
sa escampades, no ho podien ser,
les empremtes de cap bèstia, i
¿què hauria pogut pujar un mar-
ge gairebé vertical d’una mane-
ra tan estranya? A més, no sem-
blaven empremtes. Vaig burxar
el caire d’un d’aquests cercles amb
un bri d’herba. No es va moure
gens. Vaig començar a pensar que
aquelles marques es devien haver
produït [...] només de créixer la
molsa. Vaig tornar a burxar, amb
més energia, i tot d’una el cor em
va fer un salt. Va ser com si el bri
d’herba hagués trobat un ressort
ocult, perquè tot el cercle va ai-
xecar-se com una escotilla. M’ho
vaig mirar bé i vaig veure, molt
sorprès, que de fet sí que ho era,
una escotilla recoberta de seda i
amb el caire destrament bisellat
que encaixava perfectament a la
boca del clotet tapissat de seda que
amagava. El caire de l’escotilla
estava enganxat a la boca del
túnel mitjançant una solapeta de
seda que feia de frontissa. Vaig
contemplar encantat aquesta
EL RACÓ DE LA LECTURA
magnífica peça d’artesania i no la vida als animals. Va orga-
sabia gens què ho podia haver nitzar expedicions i va viatjar
fet. per tot el món recol·lectant
GERALD DURRELL, espècies animals. Va complir
La meva família i altres animals. un somni que tenia de petit
Editorial Empúries quan va fundar el Zoo de l’illa
Gerald Durrell va néixer el de Jersey, que va dirigir des del
1925, a l’Índia, tot i que va 1959. Cinc anys després va
viure fins al 1939 a l’illa grega crear la Fundació Jersey per
de Corfú, on es va interessar a la Preservació de la Fauna
molt per la zoologia. Amb vint Salvatge. Ha escrit molts lli-
anys va entrar a formar part bres sobre els seus viatges i so-
del Zoo de Whipsnade com a bre com va cuidar els animals
estudiant i cuidador d’animals. exòtics que va trobar i recol-
Des de llavors va dedicar tota lectar.
COMPRENC EL QUE LLEGEIXO
46. Què va cridar l’atenció del protagonista del relat
mentre observava l’àcar? Què es va preguntar?
47. Què era massa irregular i desordenat? Per què
no podien ser les empremtes d’un animal?
48. Com són les trampes de les aranyes
que es descriuen en el text?
49. Per a què creus que les aranyes utilitzen
les trampes?

NO T’HO PERDIS

Llibres: En la pantalla:
Las hormigas Mars de corall. BBC (TV3)
BERNARD WERBER. Editorial Plaza & Janés L’espectacle dels esculls de corall.
El mascle 327 presencia l’estranya mort de les seves Microcosmos
companyes i busca algun aliat que l’ajudi. Documental sobre els petits habitants del camp.
Insectos que viven en familia
MARIE FARRÉ. Ediciones Altea En la xarxa:
Mostra les característiques de les societats formades www.insects.org/
per alguns insectes (abelles, formigues i tèrmits). Pàgina molt completa sobre els insectes. Destaca la secció
Me pregunto por qué las arañas tejen telas de macrofotografies amb comentaris sobre un gran nombre
AMANDA O'NEILL. Editorial Everest d’espècies (en anglès).
Respostes divertides a preguntes complicades sobre el món www.unex.es/edafo/ECAP/ECAL6Fauna.htm
dels insectes. Pàgina dedicada als invertebrats del sòl.

89
831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 59

L’ornitorinc és un animal força peculiar que

viu als rius d’Austràlia. Té la pell coberta
de pèl, una cua semblant a la d’un
castor, esperons com els galls,
potes i bec com els d’un ànec,
i dents. A més a més, pon ous
Ornitorinc (Ornithorhynchus anatinus).
i té mamelles amb les quals alimenta les cries.
L’any 1799 va arribar per primera vegada a
Europa la pell d’un ornitorinc. Quan el con-
servador del Museu d’Història Natural brità-
nic, el doctor Shaw, la va rebre, es va pensar
que es tractava d’una falsificació i va inten-
tar separar la pell del bec. Actualment enca-
ra es conserva aquesta pell amb les marques
de les tisores.
El fet d’arribar a pensar que es podia tractar
d’un frau va derivar de l’observació de les ca-
racterístiques de l’ornitorinc, que no per-
metien classificar-lo dins de cap dels grups
d’animals que aleshores es coneixien.

RECORDA I RESPON

1. Des del primer moment, i sense cap mena de

dubte, l’ornitorinc es va considerar un animal.
Quines característiques fan que un organisme
s’inclogui dins d’aquest regne?
2. Quines característiques d’un ornitorinc no
es donen simultàniament en altres animals?
3. De quin grup o grups d’animals són
característics els trets següents?
a) Pell coberta de pèl.
b) Presència de bec.
c) Reproducció per mitjà d’ous.
d) Alimentació de les cries amb llet secretada
per mamelles.

Busca la resposta
L’ornitorinc és un ocell o un mamífer?
831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 68

A FONS

Classificació de l’espècie humana

Regne:
Les persones pertanyem al regne dels animals. animals
Tenim una columna vertebral i l’esquelet intern,
Tipus:
per això ens trobem dins del tipus dels cordats,
cordats
en el qual s’inclouen els vertebrats.
Som vivípars i quan naixem ens alimentem de llet Classe:
materna, per això pertanyem a la classe dels mamífers. mamífers
Som de l’ordre dels primats, que es caracteritzen
Ordre:
perquè tenen mans i peus amb cinc dits, ulls en posició
primats
davantera i mamelles al pit però no a l’abdomen.
Pertanyem a la família dels homínids, grans primats, Família:
sense cua. En aquesta família també es troben homínids
el goril·la, el ximpanzé i l’orangutan.
Gènere:
Actualment som els únics representants del gènere
Homo
Homo. I pertanyem a l’espècie Homo sapiens.
Espècie:
Homo sapiens
Origen de l’espècie humana
Milions d’anys

4 3 2 1 Avui dia

Australopithecus

Homo
Els Australopithecus eren homínids habilis
d’estatura petita (d’entre 1 i 1,5 m).
Caminaven drets i tenien el cervell força Homo
petit. Es van extingir fa poc més d’un milió d’anys. erectus

L’Homo habilis és el primer representant del gènere

Homo
Homo. Era semblant a l’australopitec i també caminava dret.
antecessor
Fabricava eines de pedra. Va viure fa entre 2,5 i 1,8 milions
d’anys.
Homo
L’Homo erectus tenia la postura dreta i el cervell força més gran. Fabricava eines més neanderthalensis
elaborades. Va desaparèixer fa uns 300.000 anys.
Homo
L’Homo antecessor se’l considera el predecessor del neandertal i de l’Homo sapiens actual. sapiens
Dominava el foc. Va viure fa uns 800.000 anys i les seves restes s’han trobat a la serra
d’Atapuerca (Burgos).
L’Homo neanderthalensis era força semblant als humans actuals, tot i que tenia un cervell
més gran. Es va extingir fa uns 30.000 anys.
L’Homo sapiens va aparèixer fa 100.000 anys. El primer fòssil es va trobar a França al jaciment
de Cròs Manhon (en francès Cro-Magnon), i per això es coneix com l’home de Cromanyó.

ACTIVITATS
16. Alguns investigadors consideren el neandertal com una subespècie de l’Homo sapiens. Així diferencien entre
l’Homo sapiens neanderthalensis i l’Homo sapiens sapiens. Recorda la definició d’espècie i respon: per què creus
que fan aquesta classificació?

68
831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 69

Ciència a l’abast
Execució d’un esquema científic
En moltes investigacions, quan es fa una observació d’algun element real, com ara un paisatge,
un ésser viu, un òrgan, etc., és molt freqüent elaborar un esquema científic de l’element observat.
Els esquemes científics són dibuixos que representen de manera esquemàtica la realitat.
En general, no cal que siguin perfectes artísticament, però han de complir algunes
condicions, com ara les següents:
• Han de ser realistes. El dibuix ha de mostrar
al més fidelment possible l’element observat. 3. Sobre la silueta inicial, completem els altres
• Han de mantenir les proporcions reals. elements que constitueixen l’animal (aletes,
opercle, ull...).
• Han de ser fidels al color. Tot i que no és del tot
imprescindible, si es pinten s’ha de fer amb
els colors reals.
• Han d’incloure els noms de les parts principals
de l’element observat.
Per fer un esquema de l’anatomia externa d’un peix,
com per exemple d’una truita, hem de seguir
una sèrie de passos.

1. Col·loquem el peix en una safata i en una posició 4. Si ens interessa, pintem l’esquema, però ho hem
en què puguem observar tots els elements que de fer de manera que sigui molt fidel al model
ens interessa representar. natural.

2. Observem la forma i la mida del peix. 5. Hi afegim els noms de les parts dibuixades.
En dibuixem la silueta i alguns dels elements més
destacats (aletes principals, cua...). Cap
Línia lateral Aletes dorsals
Aleta caudal
Ull

Opercle Aleta
Aleta
Aleta anal
ventral
pectoral

ACTIVITATS
17. Observa com són les escates de la truita i fes un esquema científic de la forma que tenen i com estan disposades.

69
831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 70

Activitats
18. ● De les característiques següents, quines són 23. ● Copia l’esquema de la ploma següent i escriu
pròpies del regne dels animals? el nom de les parts que hi ha indicades.
a) Tenen cèl·lules eucariotes. B
C

b) Tenen nutrició heteròtrofa. A

c) Presenten un esquelet intern.

d) Tenen quatre extremitats.

19. ●● Què són les vèrtebres? On estan situades

i què formen?
20. ●● Tots els vertebrats presenten el que s’anomena
simetria bilateral.
Explica en què consisteix aquesta característica.
Tots els animals tenen aquest tipus de simetria?
La simetria també és interna o només externa? Coneixes
algun vertebrat que no presenti simetria bilateral?
21. ●●● La balena blava és un mamífer marí que pot
passar molt de temps sota l’aigua.
24. ●● Els rèptils són vertebrats poiquiloterms.
a) Explica aquesta característica.
b) Quina diferència hi ha entre els animals
poiquiloterms i els homeoterms?
c) Quins grups de vertebrats són poiquiloterms
i quins homeoterms?
25. ●●● Els ratpenats són els únics mamífers capaços
de volar. Compara l’estructura de l’ala d’un ratpenat
amb la d’un ocell.

Quines diferències i quines semblances trobes

entre les dues?

a) Les balenes han de pujar a la superfície cada cert 26. ●● A quin grup de rèptils pertany cadascun
temps. Per què? d’aquests animals?
b) Investiga què és el raig d’aigua que surt pel llom.
A B
c) Per què creus que els mamífers marins no tenen
pavellons de l’orella?

22. ●●● Relaciona cada tipus d’alimentació

amb un dels ocells de les il·lustracions.
a) Esquinça carn.
C D
b) Busca insectes a l’aigua.
c) Menja gra.
d) Busca insectes perforant fusta.
A B C D

27. ●● Quins avantatges li proporciona a un amfibi

la capacitat de poder respirar per pulmons
i a través de la pell?

70
831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 71

28. ●● En aquests quatre esquemes es representen
les diverses fases de la metamorfosi d’una granota.
A B C D
30. ●●● En les fotografies següents pots observar
un peix, un mamífer i un ocell.
Fes una llista de les adaptacions que presenten
i que estan relacionades amb el fet de viure
en el medi aquàtic.

A B
a) Ordena-les temporalment.
b) Quines fases tenen respiració branquial?
c) Quines diferències hi ha entre l’alimentació
d’un capgròs i la d’una granota adulta?
d) Descriu els canvis que es produeixen al llarg
de la metamorfosi. C

29. ●● Els rèptils i els peixos tenen el cos cobert

d’escates.
Quines diferències hi ha entre les escates d’un rèptil
i les d’un peix?

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

Ous d’ocells i ous de rèptils Sac

amb vitel
Els ocells i els rèptils són vertebrats terrestres. Els dos
grups són ovípars, es reprodueixen per mitjà d’ous
proveïts d’una closca dura, dins dels quals
es desenvolupen les noves cries.

31. ●● Quina és la funció de la closca?

Closca

32. ● La closca està formada per un material coriaci

dur, però és porosa. Quina funció té aquesta
porositat? 36. ● A l’interior de l’ou hi ha un sac amb vitel
a) Permetre que l’embrió pugui veure l’exterior. (substància nutritiva). Quina funció té?

b) Permetre l’intercanvi de gasos amb l’exterior.
c) Permetre que l’ou pugui augmentar de mida.
33. ●●● Els ocells coven els ous fins que neixen
els pollets. Per contra, els rèptils no els coven.
Quina deu ser la causa d’aquesta diferència?
34. ● En el dibuix de dalt a la dreta es representa
un ou. És d’un ocell o d’un rèptil?
37. ●● A més del sac vitel·lí, dins dels ous hi ha
un altre sac associat a l’embrió.
Amb quina de les funcions següents creus
que pot estar relacionat aquest sac?
a) Acumular les substàncies de rebuig.
b) Proporcionar escalfor a l’embrió.
c) Deixar espai per permetre que l’embrió
es mogui.

35. ●● Quines característiques d’un vertebrat pots 38. ● Amb quina funció dels éssers vius estan
reconèixer en la formació de la cria del dibuix? relacionats aquests dos sacs?

71
831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 72

Resum
• Són pluricel·lulars, eucariotes, amb cèl·lules especialitzades. Tenen nutrició heteròtrofa,
una gran sensibilitat i capacitat de desplaçar-se.
ELS ANIMALS • Poden ser:
– Vertebrats. Tenen columna vertebral. Es classifiquen en: mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos.
– Invertebrats. No tenen columna vertebral.

• Les extremitats tenen forma de potes, excepte les dels aquàtics,

que són aletes, i les dels ratpenats, que són ales. Tenen el cos
Mamífers cobert de pèl. Tenen glàndules mamàries.
• Són homeoterms. Respiren per pulmons. Són vivípars.
Tenen una alimentació molt variada.

• Tenen forma aerodinàmica. Les extremitats posteriors tenen forma

de potes, i les anteriors són ales. Tenen la pell coberta de plomes.
Ocells Tenen els ossos buits i un bec corni.
• Són homeoterms. Respiren per pulmons. Són ovípars.
Tenen una alimentació molt variada.
ELS VERTEBRATS

• Les extremitats tenen forma de potes, tret de les serps, que no en

tenen. Tenen la pell coberta d’escates soldades.
Rèptils
• Són poiquiloterms. Respiren per pulmons. Són ovípars.
La majoria són carnívors.

• Les extremitats tenen forma de potes. Tenen la pell humida i nua.

• Són poiquiloterms. Els adults respiren per pulmons i a través
Amfibis
de la pell; les larves respiren per brànquies. Són ovípars.
Presenten metamorfosi. D’adults són carnívors.

• Són fusiformes. Les extremitats tenen forma d’aletes.

N’hi ha que tenen l’esquelet ossi i d’altres que el tenen cartilaginós.
Peixos Tenen la pell coberta d’escates o de denticles.
• Són poiquiloterms. Respiren per brànquies. Són ovípars,
però també n’hi ha d’ovovivípars. La majoria són carnívors.

ACTIVITATS
39. A més de tenir columna vertebral, quines altres característiques són pròpies dels vertebrats?
40. Copia la taula següent i completa-la amb les característiques de cada un dels cinc grups d’animals
vertebrats.

Forma de les Recobriment Homeoterm/ Tipus Tipus Tipus de

extremitats de la pell poiquiloterm de respiració d’alimentació reproducció
Mamífers
Ocells
Rèptils
Amfibis
Peixos

72
831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 73

Viure entre ximpanzés
Quan dos ximpanzés se saluden
quan es retroben després d’haver
estat un temps separats, la seva
conducta és tan sorprenent com
la de dues persones en una si-
tuació idèntica. Els ximpanzés es
poden inclinar o ajupir, donar-se
les mans, fer-se petons, abraçar-
se, tocar-se o donar cops amb el
palmell gairebé a qualsevol part
del cos, especialment al cap, a la
cara i als genitals. Un mascle pot
acaronar el sotabarba d’una fe-
mella o d’una cria. Els éssers hu-
mans, en moltes cultures, també
fan un o diversos gestos molt
semblants a aquests.
[...]
La salutació entre dos ximpan-
zés sol ser més expressiva quan
els implicats són bons amics, fins
i tot encara que hagin estat lluny
l’un de l’altre durant uns quants
dies.
[...]
Els gestos dels ximpanzés no són
solament submisos o tranquil·lit-
zadors. Molts dels seus jocs s’as-
semblen extraordinàriament als
dels infants. Quan els ximpan-
zés fan pessigolles amb els dits,
ho fan d’una manera gairebé
idèntica a la nostra, com també
són idèntics alguns gestos i al-
gunes actituds d’amenaça.
EL RACÓ DE LA LECTURA
[...]
De fet, si d’una banda observem
tot el ventall de postures i ges-
tos dels ximpanzés, i d’una al-
tra els dels humans, trobem en
molts casos semblances sorpre-
nents. Sembla com si els uns i
els altres haguessin evolucionat,
en aquest sentit, de manera no-
tablement paral·lela, o bé que
nal Geographic Society o el tí- escoles. Dirigeix una cadena
nosaltres i els ximpanzés vam
tol de Dama de l’Imperi brità- de santuaris, on es cuiden els
tenir un mateix avantpassat, en
nic. El 2002, l’ONU la va no- ximpanzés confiscats als caça-
la nit dels temps. Un avantpas-
menar Missatgera de la Pau dors furtius i als comerciants
sat que, a més, es comunicava
i el 2003 va rebre el premi il·legals. Gràcies a la seva tas-
amb els seus semblants amb pe-
Príncep d’Astúries. ca, la Reserva de Caça de Gom-
tons i abraçades, es tocaven, es
Ha creat diverses fundacions be Stream s’ha convertit en un
donaven copets i s’agafaven les
dedicades a la formació de centre d’investigació protegit
mans.
centres de conservació a les com a parc nacional.
JANE GOODALL,
En la senda del hombre.
Salvat Editores (text adaptat) COMPRENC EL QUE LLEGEIXO
41. Quan és més efusiva la salutació entre
La doctora Jane Goodall va els ximpanzés?
néixer a Londres l’any 1934.
42. Què va sorprendre Jane Goodall mentre
Quan tenia vint-i-sis anys va
començar a investigar els xim- observava com se saludaven els ximpanzés
panzés salvatges a la Reserva entre ells?
de Caça de Gombe Stream 43. Quines semblances troba Jane Goodall
(Tanzània), i es va pensar que entre els ximpanzés i els humans?
la investigació tan sols dura-
ria uns mesos. Tres dècades 44. Què vol dir l’autora del text quan escriu
més tard encara hi era. «nosaltres i els ximpanzés vam tenir un mateix
Ha estat guardonada amb avantpassat»? En què es basa per establir
nombrosos premis, com la aquesta afirmació?
Hubbard Medal de la Natio-

NO T’HO PERDIS
Llibres:
Sobrevivir: la gran lección del reino animal
VITUS B. DRÖSCHER. Editorial Planeta
Explicacions amenes de molts comportaments i moltes
estratègies dels animals en la lluita per la supervivència.
El clan: els nens de la prehistòria
PETER DICKINSON. Edicions Salamandra
Novel·la sobre com van viure els humans fa 200.000 anys
a l’Àfrica.
Gorilas en la niebla
DIAN FOSSEY. Salvat Editores
Llibre autobiogràfic en què l’autora explica les seves
experiències amb els goril·les de muntanya.
En la pantalla:
Nòmades del vent. Documental sobre ocells migratoris.
El oso. La vida d’un cadell d’ós adoptat per un ós adult.
El viaje del emperador. Documental sobre pingüins.
Ballenas, un viaje inolvidable. Documental sobre la vida
de la balena blava i d’altres cetacis.
En la xarxa:
biodiver.bio.ub.es/biocat
Banc de dades de biodiversitat de Catalunya.
www.faunaiberica.org
Fitxes d’animals característics de la fauna ibèrica,
classificats per grups.

73
831121 _ 0218-0223.qxd 4/12/06 19:01 Página 218
Conceptes clau
A dherència
Capacitat d’un material per enganxar-
se a un altre. Aplicat als líquids es re-
fereix a la capacitat que tenen per hu-
mitejar el recipient que els conté o els
objectes que hi ha submergits.
ADN
Substància orgànica de la cèl·lula que
conté la informació hereditària i que es
transmet d’una generació a la següent.
Aire
Mescla de gasos que forma l’atmosfera
de la Terra.
Algues
Grup de protoctists unicel·lulars o plu-
ricel·lulars les cèl·lules dels quals no
formen teixits. Viuen a l’aigua i són ca-
paços de fer la fotosíntesi.
Anèl·lids
Grup d’animals invertebrats, amb el cos
allargat i tou, dividit en segments o en
anells, com per exemple el cuc de ter-
ra. Del llatí, anellus: anell petit.
Angiospermes
Grup de plantes amb flors i llavors tan-
cades dins d’un fruit, com la pomera i
la rosella. Del grec, aggeîon: vas o re-
ceptacle, i spérma: llavor.
Antera
Part de l’estam que conté els grans de
pol·len.
Corol·la
(pètals)
Calze
(sèpals)
Antera
218
Anticicló
Massa d’aire en què la pressió atmos-
fèrica és més alta que al seu voltant.
Any llum
Distància que recorre la llum en un any.
Equival a uns 9,5 bilions de quilòme-
tres.
Aràcnids
Grup d’artròpodes que tenen un parell
de quelícers, un parell de pedipalps,
quatre parells de potes i no tenen an-
tenes, com l’aranya i l’escorpí.
Artròpodes
Grup d’animals invertebrats que es-
tan recoberts d’un exosquelet i que te-
nen el cos segmentat i proveït de potes
articulades, com l’escarabat, l’aranya o
el cranc. Del grec, árthron: articulat, i
podós: peu.
Asteroide
Cos sòlid, generalment rocós o me-
tàl·lic, de petites dimensions que es tro-
ba a l’espai i que orbita al voltant del
Sol.
Astre
Qualsevol objecte natural que es troba
a l’espai i que emet, absorbeix o re-
flecteix llum, de manera que es pot cap-
tar per mitjà d’un instrument d’obser-
vació.
Atmosfera
Capa de gasos que envolta un planeta.
L’atmosfera terrestre està formada per
aire. Del grec, atmós: vapor, i sphaîra:
esfera.
Autòtrof
Organisme que pot produir substàn-
cies orgàniques per si mateix utilitzant
una font d’energia, com la llum solar, i
prenent del medi substàncies inorgà-
niques com l’aigua i les sals minerals.
Del grec, autós: un mateix, i trophé: ali-
mentació.
B iosfera
Conjunt de tots els éssers vius que ha-
biten la Terra. Del grec, bíos: vida, i
sphaîra: esfera.
Bipartició
Procés de reproducció pel qual una
cèl·lula o un organisme es divideix en
dues parts.
Bípede
Animal que té dos peus o dues potes.
Bivalves
Grup de mol·luscs que no presenten
un cap diferenciat, i que tenen un peu
aplanat en forma de destral i una con-
quilla amb dues valves o peces articu-
lades que encaixen l’una en l’altra, com
les cloïsses o les escopinyes. Del llatí,
bi: dos, i valva: porta.
Bomba volcànica
Massa de lava de grans dimensions llan-
çada a l’aire en una erupció volcànica.
C aducifoli
Vegetal que perd les fulles quan co-
mença l’estació desfavorable, com el
pollancre.
Caliptra
Estructura en forma de didal que pro-
tegeix l’extrem de les arrels de les plan-
tes.
Calze
Part exterior de la flor, formada per fu-
lles generalment verdes anomenades
sèpals.
Càpsida
Embolcall de proteïnes que envolta el
material genètic dels virus.
Carbonats
Sals formades per carboni. Deriven de
l’àcid carbònic.
Carnívor
Referit a un animal, que s’alimenta d’al-
tres animals, com el lleó o el tigre. Re-
ferit a una planta, que a més de ser au-
tòtrofa també es nodreix d’insectes, com
la dionea. Del llatí, carni: carn, i vorare:
devorar.
Carronyaire
Animal que s’alimenta de restes d’ani-
mals morts, com el voltor.
831121 _ 0218-0223.qxd 4/12/06 19:01 Página 219
Cefalòpodes
Grup de mol·luscs que tenen el cap en-
voltat de tentacles i que generalment
no tenen conquilla, com el pop. Del
grec, kephalé: cap, i podós: peu.
Cendra volcànica
Roca triturada en fragments pe-
tits, de la mida de grans de sorra,
que surt llançada a l’exterior durant
una erupció volcànica.
Citoplasma
En una cèl·lula, regió situada entre la
membrana plasmàtica i el nucli, on hi
ha els diversos orgànuls cel·lulars.
Clima
Conjunt de condicions atmosfèriques
que caracteritzen una zona durant un
llarg període de temps.
Clitel
Zona engruixida, com si fos una sella
de muntar, relacionada amb la funció
reproductiva, que està al centre del cos
de molts anèl·lids, com el cuc de terra.
Clorofil·la
Substància de color verd que utilitzen
les plantes, les algues i alguns bacteris
autòtrofs per fer la fotosíntesi.
Cloroplast
Orgànul exclusiu de les cèl·lules vege-
tals, on es duu a terme la fotosíntesi.
Té un pigment de color verd anome-
nat clorofil·la.
Columna magmàtica
Magma contingut a la xemeneia volcà-
nica que durant una erupció puja cap
a la superfície, alhora que perd els ga-
sos que porta dissolts.
Combustió
Reacció química en la qual un com-
bustible reacciona amb l’oxigen i es pro-
dueix un despreniment d’energia que
es manifesta habitualment amb una in-
candescència o una flama.
Compost químic
Substància pura que es pot descom-
pondre en altres substàncies diferents
per mètodes químics.
Cefalòpode.
Coníferes
Grup de plantes gimnospermes, amb
flors petites i poc vistoses en forma de
con, com els pins i els avets.
Corni
De corn (banya) o amb les caracterís-
tiques d’aquest.
Corol·la
Part de la flor que protegeix els òrgans
sexuals, formada per fulles acolorides
i vistoses anomenades pètals.
Criptògames
Nom que s’utilitza per designar les plan-
tes que no tenen flors, com les molses
i les falgueres. Del grec, kryptós: ama-
gat, i gámos: unió.
Cristall
Substància sòlida, mineral o orgànica,
els components de la qual estan dis-
posats ordenadament. Pot mostrar o no
un aspecte extern amb cares planes.
Crustacis
Grup d’animals artròpodes, gairebé tots
marins, amb dos parells d’antenes al
cap i generalment cinc parells de po-
tes, com el llagostí o el cranc de riu.
D ensitat
Magnitud que expressa la relació entre
la massa d’un cos, o d’una substància,
i el seu volum.
Depressió
Massa d’aire en què la pressió atmos-
fèrica és més baixa que al seu voltant.
Desgasificació
Separació del gas dissolt en un líquid
o amarat en la porositat d’una matèria
sòlida.
Diatomees
Grup d’algues microscòpiques i uni-
cel·lulars planctòniques, que tenen
una closca silícia amb dues valves de
mides diferents que encaixen entre si.
Dilatació
Augment de volum que experimenta
una substància quan s’augmenta de
temperatura.
Dimorfisme sexual
Presència de dues formes o dos aspec-
tes diferents en la forma masculina i fe-
menina en els individus d’una espècie,
com per exemple en els lleons i els
paons.
Dissolució
Mescla homogènia que resulta de dis-
soldre una o més substàncies en una
altra, que generalment és un líquid.
Dissolvent
Substància capaç de contenir-ne una
altra en proporcions variables, amb la
qual forma una mescla homogènia.
E bullició
Pas de l’estat líquid al gasós a la tem-
peratura d’ebullició específica de cada
substància.
Eclipsi
Situació que es produeix quan la Llu-
na projecta la seva ombra sobre la Ter-
ra, o la Terra en projecta la seva sobre
la Lluna.
Eclíptica
Pla imaginari sobre el qual la Terra tra-
ça la seva òrbita al voltant del Sol.
Embrió
En els animals, primeres etapes del des-
envolupament d’un individu. En les
plantes amb flors, l’esbós de la nova
planta que està contingut en la llavor.
Equinocci
Moment de l’any en què la durada del
dia i la nit és exactament la mateixa:
dotze hores. Del llatí, aequus: igual, i
nox: nit.
219
831121 _ 0218-0223.qxd 4/12/06 19:01 Página 220
Equinoderms
Grup d’animals invertebrats de sime-
tria radial coberts per plaques i espi-
nes. Es desplacen pel fons del mar grà-
cies als múltiples peus ambulacrals que
tenen. Per exemple, les estrelles i els
eriçons de mar. Del grec, ekhînos: eri-
çó, i dérma: pell.
Escala de Mohs
Ordenació dels minerals segons la se-
va duresa. Consta de deu graus nume-
rats de l’1 al 10.
Escorça
Capa rocosa més superficial de la Terra,
formada bàsicament per granit i basalt.
Espècie
Conjunt d’individus que provenen
d’antecessors comuns i que són capa-
ços de reproduir-se entre si i de donar
lloc a una descendència fèrtil.
Espiril
Bacteri amb forma espiral.
Estam
Òrgan reproductor masculí de la flor,
format per un filament que acaba en
un engruiximent anomenat antera, on
es formen els grans de pol·len.
Estoma
Petit porus microscòpic situat al revers
de les fulles de les plantes, a través del
qual es produeix l’intercanvi de gasos
entre la planta i l’exterior.
Eucariota
Organisme les cèl·lules del qual tenen
un nucli delimitat per una membrana.
Són eucariotes els protozous, les algues,
els fongs, els animals i les plantes. Del
grec, eû: bé, i káryon: nucli.
Evaporació
Pas de l’estat líquid al gasós a qualse-
vol temperatura.
Excèntric
Moviment orbital molt el·líptic, com el
que fan els cometes. Òrbita tancada no
circular.
220
Equinoderm.
Exosquelet
Esquelet extern endurit que propor-
ciona protecció i suport, com la coberta
externa dels artròpodes. Del grec, éxo:
fora, i skeletós: dur.
Expel·lir
Llançar cap enfora. Expulsar el con-
tingut d’un recipient o l’aire dels pul-
mons. Llançar gasos, lava i materials
sòlids un volcà.
F anerògames
Nom que s’utilitza per designar les
plantes que tenen flors, com els pins i
els ametllers. Del grec, phanerós: visi-
ble, i gámos: unió.
Fitoplàncton
Conjunt d’organismes aquàtics que su-
ren a l’aigua de llacs i oceans i fan la fo-
tosíntesi, com les algues i alguns vege-
tals.
Flor
Estructura que conté els òrgans repro-
ductors de les plantes angiospermes i
gimnospermes.
Flora intestinal
Colònies de bacteris que viuen en sim-
biosi al tub digestiu de molts animals
vertebrats.
Floridures
Grup de fongs pluricel·lulars de mida
petita que es desenvolupen sobre subs-
tàncies orgàniques en descomposició.
Fluid
Substància que pot fluir, és a dir, llis-
car. Són fluids les substàncies en estat
líquid i gasós.
Fluir
Referit a un líquid o a un gas, córrer o
lliscar per algun lloc.
Fotosíntesi
Procés de formació de compostos or-
gànics a partir de diòxid de carboni, ai-
gua i sals minerals, utilizant l’energia
lluminosa del Sol. Les plantes, les al-
gues i alguns bacteris fan la fotosíntesi.
Fusió
Pas de l’estat sòlid al líquid.
G àmeta
Cèl·lula sexual pròpia dels éssers vius
amb reproducció sexual. La unió d’un
gàmeta masculí i un de femení dóna
origen a la cèl·lula ou o zigot.
Garbellament
Procés de separació dels components
d’una mescla heterogènia sòlida segons
la mida de les partícules.
Gasteròpodes
Grup de mol·luscs, la majoria amb con-
quilla en forma d’espiral i amb un peu
gran a la part ventral del cos que els per-
met reptar, com els caragols. Del grec,
gastér: panxa o estómac, i podós: peu.
Geosfera
Capa rocosa del planeta Terra. Com-
prèn l’escorça, el mantell i el nucli. Del
llatí, gea: terra, i sphaera: esfera.
Germinació
Inici del desenvolupament de l’embrió
d’un vegetal.
Gimnospermes
Grup de plantes les llavors de les quals
no estan tancades dins d’un fruit, com
els pins i els avets. Del grec, gymnós:
nu, i spérma: llavor.
H alur
Substància pura formada per fluor, clor,
brom o iode, i un element metàl·lic.
Herbívor
Animal que s’alimenta de plantes, com
les vaques i els cavalls. Del llatí, herba:
herba, i vorare: devorar.
Hermafrodita
Organisme que té òrgans reproductors
dels dos sexes: masculins i femenins.
831121 _ 0218-0223.qxd 4/12/06 19:01 Página 221
Heteròtrof
Organisme que no es pot elaborar l’a-
liment i, per això, pren la matèria or-
gànica ja elaborada, procedent d’altres
éssers vius. Del grec, héteros: altre, i tro-
phé: alimentació.
Hidrosfera
Capa terrestre que comprèn el conjunt
de tota l’aigua que hi ha al planeta.
Homeoterm
Animal capaç de mantenir la tempera-
tura interna del cos constant i inde-
pendent de la del medi que l’envolta,
com els mamífers. Del grec, hómoios:
semblant, i thermós: calent.
I mmiscible
Substància que no es pot mesclar amb
una altra, com l’aigua i l’oli. Del llatí,
in: no, i miscibilis: mesclar.
Insectes
Grup d’artròpodes que tenen un parell
d’antenes, tres parells de potes i gene-
ralment un o dos parells d’ales, com la
mosca, la papallona i l’escarabat.
L apil·li
Fragments de roca molt petits expul-
sats pels volcans en les erupcions.
Larva
Estat immadur que presenten alguns
animals quan han abandonat l’ou, pe-
rò amb una estructura molt diferent de
la de l’adult.
Lava
Magma que ha perdut els gasos que te-
nia dissolts. Roca fosa que surt a l’ex-
terior per un volcà.
Litosfera
Capa rocosa formada per l’escorça ter-
restre i una part del mantell.
Llavor
Estructura dels vegetals que conté l’em-
brió i substàncies de reserva. Quan ger-
mina dóna lloc a una nova planta.
Llevat
Fong unicel·lular. Amb els llevats s’ob-
tenen aliments (vi, cervesa, pa...).
M agma
Roca fosa que conté gasos dissolts, so-
bretot vapor d’aigua i diòxid de carboni.
Magmatisme
Procés de formació de roques ígnies per
refredament del magma. Si el refreda-
ment és ràpid es formen roques volcà-
niques, com el basalt; si és lent, es for-
men roques plutòniques, com el granit.
Magnitud física
Qualsevol propietat dels cossos que po-
dem mesurar. Per exemple, la massa,
la longitud o la temperatura.
Mantell
Capa de l’interior terrestre situada en-
tre l’escorça i el nucli. Membrana que
recobreix el cos de molts mol·luscs.
Marea
Pujada i baixada del nivell del mar a
causa de l’atracció gravitatòria de la Llu-
na i del Sol.
Membrana cel·lular
Làmina fina que envolta la cèl·lula i la
protegeix. A través seu poden entrar i
sortir determinades substàncies.
Membrana nuclear
Embolcall que delimita el nucli en les
cèl·lules eucariotes. Les cèl·lules pro-
cariotes no tenen membrana nuclear.
Mesosfera
Capa de l’atmosfera terrestre situada
entre l’estratosfera i la ionosfera.
Metamorfisme
Conjunt de canvis en la composició i
l’estructura d’una roca com a resultat
de les altes pressions i temperatures que
experimenta dins l’escorça terrestre,
sense que s’arribi a fondre.
Metamorfosi
Conjunt de canvis que experimenten
molts animals, des que surten de l’ou
fins que es converteixen en adults; per
exemple, del capgròs a la granota.
Meteorologia
Ciència que estudia el comportament
de l’atmosfera i els fenòmens que hi te-
nen lloc, com els vents, la nuvolositat
i les precipitacions.
Microorganisme
Organisme de mida petita que per po-
der-lo observar cal un microscopi.
Microorganisme patogen
Microorganisme que pot causar malal-
ties en altres éssers vius.
Minerals
Sòlids formats per la combinació quí-
mica dels elements que hi ha a l’escor-
ça terrestre. Les roques estan consti-
tuïdes per minerals.
Miriàpodes
Grup d’artròpodes que tenen dues an-
tenes i un cos llarg i dividit en nom-
brosos segments. Cada segment té un o
dos parells de potes, com el centpeus
o el milpeus. Del grec myriás: molt
nombrós, i podós: peu.
Mitocondri
Orgànul de les cèl·lules eucariotes on
s’obté energia per mitjà de la respira-
ció cel·lular.
Model
Abstracció de la realitat que la repre-
senta de manera simplificada.
Mol·luscs
Grup d’animals invertebrats de cos tou
no segmentat i dividit en cap, peu i
massa visceral, com el caragol, el mus-
clo o el pop. Del llatí, molluscus: tou.
N imfa
Estat de canvi que forma
part de la metamorfo-
si, en què la larva
d’alguns insectes es
transforma en adult.
També s’anomena
crisàlide.
Heteròtrof,
homeoterm.
221
831121 _ 0218-0223.qxd 4/12/06 19:01 Página 222
Planeta
Nitrogen
Element químic gasós i no metàl·lic, in-
color, inodor, insípid i transparent.
Constitueix gairebé les quatre cinque-
nes parts de l’aire. Del grec, nitron: ni-
trat, i génos: que produeix.
Node
Cada un dels dos punts de l’òrbita lu-
nar per on talla l’eclíptica. Quan la Llu-
na està en un node i situada en línia
recta amb el Sol i la Terra, es produeix
un eclipsi.
Nucli
Estructura cel·lular formada per una
membrana a l’interior de la qual hi ha
el material genètic. Part metàl·lica que
forma el centre d’un planeta.
Nutrició
Conjunt de processos pels quals un és-
ser viu obté les substàncies i l’energia
que necessita per viure.
O mnívor
Referit a un animal, que s’alimenta tant
de plantes com d’animals. Del llatí, om-
nis: tot, i vorare: devorar.
Òrbita
Trajectòria d’un cos que fa un movi-
ment de translació al voltant d’un altre
cos.
Orgànul
Estructura cel·lular capaç de fer fun-
cions específiques. Per exemple, els clo-
roplasts i els mitocondris.
Ovípar
Animal que neix d’un ou que s’obre fo-
ra de la mare. Per exemple, els ocells i
els insectes.
222
Òrbita
Ovovivípar
Animal les cries del qual es desenvo-
lupen dins d’ous, però a l’interior del
cos de la mare, com algunes serps.
Òxid
Substància formada per oxigen i un al-
tre element.
Oxidació
Reacció química d’un element amb l’o-
xigen en què es forma un òxid.
Oxigen
Element químic, gasós, incolor, inodor i
insípid que forma part de l’aire i és bà-
sic per a la respiració i la combustió. Del
grec, oxýs: àcid, i génos: que produeix.
Ozó
Varietat verinosa del gas oxigen. És es-
pecialment abundant a la part alta de
l’estratosfera, on forma l’ozonosfera,
que absorbeix la radiació ultraviolada.
P aràsit
Organisme animal o vegetal que viu fo-
ra o dins d’un altre, del qual s’alimen-
ta i li produeix un perjudici, però sen-
se arribar a matar-lo.
Patogen
Organisme capaç de produir malalties,
com determinats bacteris, fongs uni-
cel·lulars i protozous.
Perennifoli
Vegetal amb fulles tot l’any, com l’alzina.
Plàncton
Conjunt d’éssers vius, generalment de
mida microscòpica, que suren passiva-
ment a l’aigua i que són arrossegats pel
corrent.
Planeta
Cos sòlid, generalment amb un nucli
metàl·lic, que gira al voltant d’un estel.
Els planetes de mida petita reben el
nom de planetes nans. Del grec, plané-
tes: vagabund.
Plàstics
Materials lleugers, molt resistents al
trencament, impermeables a l’aigua i
que no reaccionen amb altres substàn-
cies. S’obtenen majoritàriament del pe-
troli.
Plataforma continental
Part d’un continent coberta pel mar. És
una extensió marina poc profunda en
comparació amb els fons oceànics.
Platihelmints
Grup d’animals invertebrats, en forma
de cuc, de cos pla i forma allargada. La
majoria són paràsits, com les tènies. Del
grec, platýs: pla, i hélmis: cuc.
Poiquiloterm
Animal la temperatura corporal del qual
és variable i depèn de la del medi ex-
terior. Per exemple, els amfibis. Del
grec, poikílos: variat, i thermós: calent.
Precipitació
En meteorologia, caiguda d’aigua des
dels núvols en forma de pluja, neu o ca-
lamarsa. En química, separació d’una
substància sòlida que estava dissolta en
un líquid quan el líquid s’evapora.
Procariota
Organisme la cèl·lula del qual no con-
té el material genètic tancat en un nu-
cli. Els bacteris són organismes pro-
cariotes. Del grec pró: abans, i káryon:
nucli.
Arbre perennifoli.
831121 _ 0218-0223.qxd 19/12/06 09:46 Página 223
Protoctists
Regne que inclou éssers vius amb
cèl·lules eucariotes, unicel·lulars o plu-
ricel·lulars, sense teixits diferenciats.
Els protozous i les algues pertanyen a
aquest regne.
Protozous
Grup de protoctists unicel·lulars, de
nutrició heteròtrofa, que viuen en tots
els ambients aquosos. Per exemple, l’a-
meba, el parameci i el tripanosoma.
Pseudòpode
Prolongació transitòria del citoplasma
d’algunes cèl·lules, que permeten la lo-
comoció o la nutrició cel·lular. Del grec,
pseudos: fals, i podós: peu.
Putrefacció
Descomposició que experimenta la ma-
tèria orgànica quan està en contacte
amb els microorganismes de l’ambient.
uelícer
Primer parell d’apèndixs del cefalotò-
rax dels aràcnids, que solen acabar en
pinça.
R eciclatge
Procés en què els materials de tipus re-
sidual es fan novament utilitzables.
Regne
Primera categoria taxonòmica, i més
general, en la qual es classifiquen els
éssers vius. Hi ha cinc regnes: les mo-
neres, els protoctists, els fongs, les plan-
tes i els animals.
Reproducció
Conjunt de processos per mitjà dels
quals els éssers vius són capaços d’ori-
ginar nous organismes.
Respiració cel·lular
Procés pel qual totes les cèl·lules de tots
els éssers vius obtenen l’energia que ne-
cessiten per fer totes les seves funcions
mitjançant la combustió, amb oxigen
o sense oxigen, de la matèria orgànica.
Rizoma
Tija subterrània i horitzontal de la qual
surten les arrels.
Protozou.
S apròfit
Organisme que viu sobre matèria mor-
ta o en descomposició. Per exemple,
molts fongs i alguns bacteris.
Sedimentació
Procés de dipòsit i acumulació de ma-
terials, prèviament erosionats, aportats
per l’aigua, pel vent o per altres agents.
Aquests materials es transformen gra-
dualment en roques sedimentàries.
Simbiont
Organisme que s’associa a un altre és-
ser viu per obtenir un benefici mutu.
Solidificació
Pas de l’estat líquid al sòlid.
Solstici
Dia de l’any en què és més gran la di-
ferència en la durada entre el dia i la nit.
Solut
Component que es troba en menys pro-
porció en una dissolució.
Sublimació
Pas de l’estat sòlid al gasós.
Sublimació regressiva
Pas de l’estat gasós al sòlid.
Substància
Cada una de les diverses classes de ma-
tèria amb propietats fixes i invariables
que serveixen per diferenciar-les.
Sulfat
Substància pura formada per sofre, oxi-
gen i un metall. El guix és sulfat de calci.
Sulfur
Substància pura formada pel sofre i un
altre element. Del llatí, sulfur: sofre.
T axonomia
Ciència encarregada de la classificació
dels éssers vius. Del grec, táxis: ordre,
disposició, i nómos: llei.
Transpiració
Sortida del líquid contingut en un cos
a través dels porus.
U nitat astronòmica
Distància que hi ha entre el Sol i la Ter-
ra. És, aproximadament, de 150 mi-
lions de quilòmetres.
V acuna
Preparat que conté microorganismes
morts o afeblits d’una determinada ma-
laltia i que s’introdueix en un organis-
me amb la finalitat de preservar-lo d’a-
questa malaltia.
Vaporització
Pas de l’estat líquid al gasós.
Vidre
Material rígid i dur però molt fràgil que
s’obté quan una mescla de sorra silícia
i potassa, prèviament fosa, es refreda
molt ràpidament.
Vitamina
Substància orgànica de naturalesa molt
variada que en petites quantitats és in-
dispensable per al desenvolupament
dels éssers vius.
Vivípar
Animal de desenvolupament embrio-
nari a l’interior del cos de la mare i que,
durant aquest desenvolupament, s’a-
limenta de la mare. Les cries neixen ja
desenvolupades. Els mamífers són vi-
vípars.
Z igot
Cèl·lula ou procedent de la unió d’un
òvul i un espermatozoide. A partir del
zigot es desenvolupa un individu.
Zooplàncton
Plàncton format per animals petits.
223