Professional Documents
Culture Documents
Llig en atencio:
L’Univers esta format per millons de galaxies que son conjunts de millons
d’estreles en forma de nuvol chafat de gran lluminositat, ya que les estreles
tenen llum propia.
El nostre planeta (la Terra), junt en el Sol i huit planetes mes pertanyen
al Sistema Solar. El Sistema Solar ocupa un chicotet espai en un extrem de la
galaxia coneguda com a Via Lactea. Pero la nostra galaxia no esta sola en
l’espai, en l’Univers hi ha millons de galaxies.
En l’univers, les distancies son tan grans que se medixen en anys llum, que es la
distancia que recorre la llum en una any. Com la llum viaja a 300.000
quilometros per segon, un any llum equival a 9,5 billons de quilometros.
1
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
Al ser l’Univers tan enorme la ciencia no ha pogut coneixer be el seu orige i
evolucio, a pesar de que els astronoms i astrofisics han aportat ya moltes
senyes. Per aixo se diu que l’Univers es una incognita fascinant.
Contesta:
¿Que es l’Univers?
Seguix llegint:
2
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
El Sistema Solar es el conjunt del Sol (que es una gran estrela) i els 9
planetes que giren al voltant d'ell, i de cometes, asteroides i meteors, a banda
de pols i gas interplanetari.
3
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
Els nou planetes del Sistema Solar son: Mercuri, Venus, La Terra, Mart,
Jupiter, Saturn, Ura, Neptu i Pluto. El nostre planeta es la Terra.
Alguns planetes tenen satelits, com la Lluna, que es el satelit de la Terra.
Completa:
El Sol es el centre del nostre Sistema Solar, tots els planetes _________
4
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
Neptu i ________________.
Seguix en la llectura:
Al voltant del Sol giren els nou planetes, en els seus satelits i asteroides i ho
fan en sentit contrari a les agulles del rellonge.
Cada planeta te una grandaria diferent i cadascun esta situat a una distancia
diferent del Sol.
5
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
Neil Armstrong, comandant de la nau espacial Apolo XI, la primera persona que
chafa la Lluna en 1969.
6
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
2. EL PLANETA TERRA
Per aixo, vista des de l’espai, la Terra es veu de color blau, pels grans oceans i
mars. Aixina, la Terra es coneguda com el planeta blau.
Fins a hui en dia nomes se sap que existixca vida en el planeta Terra. I aço es
gracies a que la Terra:
Esta una distancia ideal del Sol, perque la calor que el Sol
proporciona fa que en la Terra existixca aigua liquida, imprescindible
per a la vida dels sers vius.
7
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
La Terra esta embolicada per l’amosfera, que protegix als sers vius
dels rajos solars que son perjudicials per a ells. A mes en l’amosfera
hi ha gas oxigene, imprescindible perque els sers vius respiren.
El quint
El tercer
El quint
El tercer
La Terra esta a:
En el nostre planeta:
8
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
Seguix llegint:
Completa.
9
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
Si tallarem la Terra per la mitat, per l’equador, quedaria dividida en
dos mitats iguals que nomenem : l’hemisferi _____________ i
l’hemisferi _________________ .
Llig en atencio:
10
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
La Terra tarda 365 dies en pegar una volta completa sobre si mateixa.
Quan els rajos del Sol incidixen sobre la superficie de la Terra genera
alluminacio i calor, i es de dia.
Quan els rajos del Sol no incidixen sobre la superficie de la Terra hi ha
foscor i menys calor; en eixe cas es de dia.
11
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
Seguix en la llectura
Quan la Terra gira al voltant del Sol, al seu moviment se li diu moviment de
translacio.
La Terra tarda 365 dies (un any) en pegar una volta al voltant del Sol.
12
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
Mentres que la Terra fa la seua orbita al voltant del Sol, el Sol allumena a la
Terra permanenment.
Pero com la Terra esta inclinada, no sempre els rajos del Sol arriben en la
mateixa inclinacio i no sempre hi ha la mateixa temperatura i allumenacio
en un hemisferi que en un atre, o en un lloc que en un atre de la Terra.
Aixina, hi haura diferents estacions, unes mes caloroses que unes uns uns uns
uns uns uns uns uns uns uns uns uns uns uns atres.
Per aixo, se diu que el moviment de translacio dona lloc a les estacions de
l’any:
13
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
Contesta:
14
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
¿Quant dura el movimento de trasllacio? ___________________________
Seguix en la llectura:
O E
15
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
Per a una orientacio mes precisa utilisem els punts cardinals composts que son:
Norest (NE), Noroest (NO), Surest (SE) i Suroest (SO)
NO N NE
O E
SO S SE
Contesta:
Els paralels
16
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
Paralels
Equador
(Paralel 0º)
Uns uns uns uns uns uns uns uns uns uns uns uns atres paralels
importants son el tropic de Cancer, el Tropic de Capricorn, el circul polar
artic i el circul polar antartic.
Els meridians
Els meridians tambe se numeren de 10º en 10º fins a arribar als 180º. El
meridia 0ª es el que coincidix en la llinia imaginaria que dividix a la Terra
verticalment en dos parts iguals. A este meridia 0º se li nomena Meridia de
Greenwich.
17
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
Els meridians i paralels s’encreuen formant una quadricula que permet localisar
qualsevol punt en la superficie de la Terra.
Contesta:
18
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
Llig atentament:
Com ya has vist anteriorment els meridians i paralels formen una quadricula
que permet localisar qualsevol punt en la Terra. Les coordenades que utilisarem
per a fer-ho se diuen latitut i llongitut.
Latitut:
Llongitut:
19
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
3. LA REPRESENTACIO DE LA TERRA
Contesta:
20
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
Seguix en la llectura:
Per a dibuixar un objecte real, les dimensions del qual son majors que el
paper, el dibuixem a escala: mes chicotet, pero proporcionat. Lo mateix fem en
en els mapes: utilisem una escala (proporcio) que relacione la grandaria real del
territori en la grandaria del mapa.
Per a saber les dimensions reals del terreny que representa un mapa utilisem
tambe una escala.
21
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
L'escala grafica indica les distancies en el pla per mig d'una llinia
recta graduada. Al traslladar una regla sobre el mapa, es possible
coneixer la distancia entre dos punts del mapa i la seua equivalencia
en la realitat.
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Km
l l l l l l l l l l l
22
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
23
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
Valencia i Castello:
Castello i Alacant:
24
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
El mapa topografic
25
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
Uns uns uns uns uns atres simbols que solen apareixer en els mapes
topografics son:
(Foto de simbols)
Pics
Massa d'aigua
Vegetacio i cultius
Nucleus de poblacio.
Carreteres.
camins.
Ferrocarril.
Llimits.
26
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
a) El nort
b) El sur
c)
¿Quines zones son mes planes?
d) El nort
e) El sur
a) El nort i est
b) El sur i oest
27
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
Mapa de comunicaciones
28
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
ELS PLANS.
Com en els mapes, en els plans tambe hi ha una escala, per a saber
quina distancia real existix en la localitat que es representa, i llegenda, en
simbols que nos indiquen a a a on estan els llocs d’interes d’eixa localitat:
monuments, edificis importants (Ajuntament, Hospital.), estacions de tren,
parades d’autobus…
29
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
Ta casa
La casa d’un amic/ga.L’Institut.
Despres traça:
Ta casa
l'Institut.
l'Ajuntament.
Pinta de blau el curs del riu i de vert les zones d’horta proximes a
Chirivella.
30
UNITAT DIDACTICA ADAPTADA
CIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA
1r ESO
Croquis per a anar a l'Institut des de la parada del bus de Chirivella:
31