TEMA 5 GUB

L’UNIVERS

L’univers és tot, sense excepcions

É s molt gran però no infinit, és espai buit
Big bang: Singularitat, una excepció q no poden explicar les lleis de la física

10 elements més abundants: Hidrogen, Heli, Oxigen, Carboni, Nitrogen, Silici, Magnesi, Neó , Ferro, Sofre

Estrelles: masses de gasos: Hidrogen i Heli

Galàxies: acumulacions enormes d’estrelles, gasos i pols
Via Làctia: Camí de llet
Quàsars: grans quantitats d’energia
Púlsars: ones de rà dio q vibren amb períodes molt regulars
Forats negres: cossos amb camp gravitatori tan gran q n escapa res

Estels:
- dimensions gegants mitjans petits i nans
- temperatura: blaus, blancs, grocs i rojos
- Argol la 1r q es va descobrir
- Més proper al sol: Alfa Centauri,
- Mes proper a la terra: Prò xima centauri

Galàxies:
- Acumulacions estels, gasos i pols

Via Làctea:
- 225 milions d’anys el sistema solar completa un gir al voltant del centre de la galà xia
- 270km per segon

Sistema Solar i Planetes

Mitologia Romana
MERCURI COMERÇ
VENUS AMOR I BELLESA
TERRA FEMINITAT I FECUNDITAT
MART GUERRA
JUPITER SUPREM DEL PANTEÓ ROMÀ
SATURN AGRICULTURA
URÀ DEU GREC DEL CEL
NEPTÚ DEU DELS MARS

Composició:
- Planetas Rocosos: telú ricos o terrestres: rocosos y metalicos INTERIORES
Mercurio Venus Terra i Mart
- Planetas Gaseosos: denses atmosferes, campos magneticos, satélites y anillos EXTERIORES
Jupiter, Saturn Urà Neptú

Mercuri: Més proper al sol i el més petit del SS. Menor q la Terra però més gran q la Lluina.
Venus: Semblant a la Terra. Venus gira sobre el seu eix en sentit contrari dels altres planetes. Sol surt x l’oest i
es pon x l’est
La Terra: materials sò lid líquid gasos.
Mart: planeta roig, 0,03% d’aigua. Dos satèl·lits Fobos i Deimos
Jú piter: Planeta mes gran del SS. 16 satèl·lits. 1r Galileu al 1610 amb un telescopi. Taca Roja tempesta forta.
Saturn: l’unic q te anells visibles desd la Terra
Urà : 3r més gran del SS. Té 5 llunes, i nhi ha 10 més. Anell Urà més exterior Epsilon
Neptú : descobert a prediccions matemà tiques. 8 llunes
Plutó ja no és un planeta desd el 2006
EL SOL: Estrella més propera a la Terra. Hidrogen 71%, heli 27% i altres 2%. 25% radio solar
LLUNA: tres moviments.
- Rotació sobre si mateixa
- Translació al voltant de la terra
- Translació al voltant del sol
Formes de la lluna:
- Forma de D: quart creixent
- Esfera: lluna plena o pleniluni
- Forma de C: quart mimant
- No es veu: lluna nova o noviluni
Eclipsi de sol: interposició entre la Lluna entre sol i terra
Eclipsi de lluna: quan la lluna entra al con d’ombra de la Terra

TERRA: rotació dura 24 hores, dies i nits variació horà ria. Velocitat: 1660km/h
Translació al voltant del sol, 365 dies, (5h 49 min i 12 s. Any de traspà s)
Equinocci de primavera es produeix al març. Hemisferi Nord i l’inici de la tardor al Hemisf. Sud
Equinocci de tardor es produeix al setembre. HN tardor i HS primavera
Solstici d’hivern es al desembre: HN hivern, HS estiu
Solstici d’estiu al juny: HN al estiu i el HS al hivern

LLEIS DE NEWTON

1r llei PRINCIPI D’INÈ RCIA: manté el seu estat de moviment, en repò s o en moviment, en EQUILIBRI
2n llei FONAMENTAL DE LA DINÀ MICA: el temps es igual a la força que produeix el moviment.
Inclou el principi d’inèrcia
3r llei ACCIÓ I REACCIÓ : un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon cos exerceix una força igual i
de sentit contrari sobre el primer.

ATMÒSFERA
Capa gasosa q protegeix el planeta de les radiacions solars, ens protegeix del sol i proporciona aire
TROPOSFERA: superfície de la terra
ESTRATOSFERA: 50 km capa D’OZÓ
MESOSFERA: 80 km altura
TERMOSFERA/IONOSFERA: 400km
EXOSFERA: fins l’espai exterior

HIDROSFERA
Oceans, mars, rius , llacs..
5 OCEANS: atlà ntic, pacífic, índic, à rtic i antà rtic
El MAR 2/3 ocupa la superfície de la terra

Capes de la terra:
- LITOSFERA: part mes sò lida
- ATENSOFERA: sota la litosfera, semisolid
- MESOSFERA: resta del mantell fins el nucli
- ENDOSFERA: és el NUCLI
Continents: À frica, Europa, À sia, , Amèrica, Oceania i Antà rtida
- Nucli: extern o intern FERRO I NÍQUEL
- Mantell extern o intern FERROMAGNESIS
- Escorça: LITOSFERA: -> Sial (Silici Alumini SI-AL) i Sima (Silici i Magnesi SI-MA)

COORDENADES TERRESTRES : LATITUD I LONGITUD

Paral·lels: línies imaginà ries horitzontalment el globus terraqü i. Hemisferi es lequador. T. Cà ncer. Capric
Meridians: verticalment en el globus. MERIDIÀ GREENWICH
Latitud: Qualsevol punt de la terra a l’equador
Longitud: qualsevol punt del globus al meridià de GREENWICH

Geocentrisme: terra era el centre de l’univers. Heliocentrisme: Centre del nostre sistema es el sol