Dossier GEO1 16-17

ESCOLA BARCANOVA
GEOGRAFIA
Primer ESO
Nom i cognoms: __________________________ Curs 2016-17

ESCOLA BARCANOVA GEOGRAFIA PRIMER D’ESO
2
TEMA 1: ¿Què és la Geografia?
1.1Concepte
Les Ciències Socials són aquelles que estudien a les societats, les seves
transformacions en el temps i en l'espai, i les seves formes
d'organització. Entre elles hi ha la Geografia, la Història, la Sociologia, i
altres. Totes analitzen la realitat social però cadascuna en el seu àmbit.
Per això, antigament, la Geografia era una simple descripció de les
regions del món conegut, els paisatges naturals, les ciutats, costums dels
seus pobladors, etc.
Actualment és una ciència explicativa, ja que estudia les múltiples
relacions entre l'espai o lloc, i les societats que l'habiten. Per exemple,
abans la Geografia ens deia com era un país i com eren els seus
pobladors (descripció). Ara tracta de dir-nos per què tal país és així, i per
què els seus habitants són així (causes i conseqüències).
La geografia moderna és una ciència que estudia el medi natural i els
fenòmens produïts per l'ésser humà a la Terra, prestant especial atenció
a les interrelacions que es donen entre ells.
El terme “Geografia”prové del
grec, “Geo” significa Terra i
“Graphen” significa descripció.
L'acció de l'home, estudiada per la
geografia humana, abasta la
política, demografia, economia, etc.
Representació de Claudius Ptolomeus, geógraf del segle II.
Activitat 1: Explica a la teva llibreta què és per a tu la Geografia.
3
4
TEMA 2: L’univers i els moviments de la terra.
L’UNIVERS
Abans de començar…
- Què és per a tu l’Univers?

- Què podem observar al cel a ull nu?
- La Terra està sempre movent-se encara que no ho notem. Com ens adonem
del seu moviment?
- En quin continent vivim?
- Què ocupa més extensió en la superfície de la Terra, els espais marítims o els
espais terrestres?
5
2.1. Els cossos de l’Univers.
2.1.1. L’Univers i els astres
El cel és l’espai que envolta la Terra. Més enllà del cel, l’espai continua
fins a límits inimaginables. Aquest espai immens que conté tots els
cossos celestes és l’Univers.
Els astres són cossos celestes que estan a l’Univers, com ara el Sol, la
Terra, la Lluna i les estrelles. Els astres més importants són els estels,
els planetes i els satèl·lits.
2.1.2. Els estels, els planetes i els satèl·lits
Els estels són astres que brillen en el cel amb llum

pròpia. En l’Univers hi ha moltíssims estels encara que
a ull nu només en podem veure unes sis mil.
Els estels brillen perquè tenen molta energia, que es

manifesta en forma de llum i escalfor. L’estel més
proper a la Terra i, per tant, l’encarregada de donar-nos
llum i escalfor és el Sol.
Les galàxies són agrupacions de milions i milions

d’estels. El Sol forma part de la galàxia anomenada
Via Làctia.
Els astres sense llum pròpia que giren al voltant

d’un estel descrivint una òrbita són els planetes.
El conjunt format per un estel i els planetes que hi

giren al voltant s’anomena sistema planetari. Així
doncs la Terra forma part del sistema planetari del Sol (sistema solar).
Encara queden un astres sense llum pròpia que giren al voltant dels
planetes; són els satèl·lits.
6
2.2. EL SISTEMA SOLAR
2.2.1. Els astres del sistema solar
Al voltant del Sol hi giren vuit planetes, Distància

Diàmetre
al Sol
entre els quals hi ha la Terra. (en
(en
milers de
milers de
Els vuit planetes del sistema solar, km)
km)
ordenats del més proper al més Sol 0 1391
allunyat del Sol són: Mercuri 68 4,8
Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Venus 108 12,3
Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Terra 149 12,8
Mart 228 6,9

Fins fa poc hi havia també el planeta
Plutó, però l’any 2006 es va deixar de Júpiter 778 142
considerar com planeta perquè és Saturn 1428 120

massa petit i té una òrbita irregular. Urà 2873 50,7
A més d’aquests planetes i de Plutó el Neptú 4498 54,4
sistema solar conté altres astres:
Asteroides: Planetes petits (entre Mart i Júpiter).
Meteorits: Trossets de matèria sòlida que giren al voltant del Sol
Cometes: Que són molt grans, gasosos, amb un cap transparent i brillant i una
cua de milers de quilòmetres.
7
2.3. La Lluna
Alguns dels planetes del Sistema solar tenen satèl·lits en òrbita. La Terra en té
un, la Lluna. La Lluna fa una volta completa a la Terra cada 27 dies.
Tot i que sembla que la Lluna dóna llum, en realitat no brilla amb llum pròpia
sinó que és il·luminada pels raigs del Sol. A causa del seu moviment al voltant
de la Terra, la part que nosaltres veiem il·luminada de la Lluna va canviant, de
manera que podem distingir quatre fases lunars diferents:
 Lluna nova: La Lluna passa entre la Terra i el Sol i no podem veure la

cara il·luminada de la Lluna. Així doncs, quan hi ha Lluna nova no la
podem veure.
 Lluna creixent: La part il·luminada de la Lluna va creixent a poc a poc.
El tros de Lluna que veiem té forma de lletra “D”
 Lluna plena: La Lluna està encarada al Sol i a la Terra. Veiem la Lluna
completament il·luminada.
 Lluna minvant: La part il·luminada de la Lluna es va fent petita a poc a
poc. Veiem la Lluna en forma de lletra “C”.
8
Activitat 2: Contesta aquestes preguntes a la teva llibreta.
1) Quin planeta es troba més a prop del Sol? Quin n’és el més allunyat?
2) Quin planeta del Sistema Solar és el més gran? Quin és el més petit del
Sistema Solar?
3) Comprova si és cert que les dimensions dels planetes són cada vegada
més grans a mesura que es troben més allunyats del Sol
4) Què és una galàxia? De quina galàxia forma part el planeta Terra?
5) Quins són els cossos celestes o astres que formen el Sistema Solar?
Defineix aquests termes: planeta, satèl·lit i asteroide.
6) Pinta amb diferents colors aquest dibuix del sistema solar i escriu el nom
dels planetes.
9
10
TEMA 3: EL NOSTRE PLANETA.
3.1. LA TERRA
3.1.1. Els moviments de la Terra.
La Terra gira al voltant del Sol però, al mateix temps, també gira sobre ella
mateixa com una baldufa. Per tant, la Terra fa dos moviments:
 Moviment de rotació: és el que fa la Terra

quan gira sobre ella mateixa. La Terra gira
al voltant d’un eix imaginari que anomenem
eix de rotació, que passa pel centre del
planeta i que determina dos punts: el pol
nord i el pol sud. Aquest moviment fa que
tinguem la impressió que el Sol apareix i desapareix del cel, és a dir del
pas del dia a la nit i a l’inrevés. Un dia és el temps que triga la Terra en
donar una volta sobre ella mateixa
 Moviment de translació: És el moviment que fa la Terra al voltant del

Sol. La seva òrbita no és una circumferència, sinó una el·lipse. El temps
que triga la Terra en fer una volta sencera al voltant del Sol és un any.
Solsticis i equinoccis
L’eix de rotació de la Terra està inclinat i això fa que, al llarg de l’any hi hagi
diferents estacions (primavera, estiu, tardor i hivern) amb els seu solsticis i
equinoccis.
11
3.2. Capes de la Terra. Zones exteriors de la Terra
Al nostre planeta hi podem distingir quatre zones:
 L’atmosfera: és la capa gasosa que envolta la Terra. Està formada per

una barreja de gasos (aire) els més importants del quals són el nitrogen,
l’oxigen i l’argó. L’atmosfera està formada per quatre capes: troposfera,
estratosfera, ionosfera i exosfera.
 La litosfera: és la capa sòlida més externa de la Terra en la que es
forma el relleu.
 La hidrosfera: formada per l’aigua que hi ha a la Terra.
 La biosfera: és la zona terrestre on és possible la vida.
3.3. Capes interiors de la Terra

En la composició interior de la Terra hi trobem les següents capes:
 L’escorça: És la capa més externa i més prima (pot tenir entre 8 i 40

kilòmetres) i representa el 1% del total del planeta. Està formada pels
oceans i els continents.
 El mantell: És la capa més gruixuda i

representa el 84% del volum total de la
Terra. Se suposa que la part superior està
formada per materials parcialment fosos (en
estat líquid) que anomenem magma.
 El nucli: És la zona més interna de la Terra i

representa el 15% del volum total de la Terra. Al nucli es poden assolir
temperatures entre 4.000 i 5.000 ºC. El dividim en dues parts: El nucli extern
i el nucli intern.
12
 L’escorça terrestre té una amplada molt desigual. A alguns llocs, on té
molt gruix, hi emergeix i forma els continents; a d’altres llocs on és molt
més prima, s’hi enfonsa sota els oceans.
L’escorça no és llisa. Sobre els continents i al fons del mar hi forma

muntanyes, valls, depressions i planes, que configuren el relleu terrestre.
L’Everest amb 8.848 m d’altitud, és el pic més alt de la Terra, mentre
que la fossa de les Marianes, a l’oceà Pacífic, amb 11.022 m, és el lloc
més profund de l’escorça terrestre.
El relleu de la Terra sembla estable però canvia a causa de l’acció
d’agents interns i externs.
L’escorça, com que descansa sobre els materials parcialment fosos que
formen el mantell de la Terra, té un equilibri inestable, de manera que de
vegades es fractura i això fa que s’aixequin grans porcions de l’escorça i
se n’enfonsin d’altres.
D’altre banda, els relleus es transformen lentament per l’acció de l’aigua,

el vent i la vegetació i per l’acció humana.
DESCOBREIX:
Naveguem sobre continents a la deriva.
Sembla gairebé segur, que almenys una vegada, les masses continentals
actuals van estar unides formant un sol continent, que anomenem “Pangea”.
Fa uns 200 milions d’anys, aquell continent es va fragmentar en diferents
plaques tectòniques que, molt lentament, van ser arrossegades pels moviments
del mantell terrestre.
Quan dues plaques que xoquen presenten densitats diferents, la placa més
pesant s’enfonsa per sota de les més lleugera. Així, per exemple, la placa
índica, en quedar sota la placa asiàtica, va aixecar la serralada de l’Himàlaia.
Quan dues plaques se separen, es produeix un procés invers. Aleshores
l’escorça terrestre es trenca i origina les fosses, com ara la del Rift Valley, al
sud-est d’Àfrica.
13
Tots aquests moviments tectònics van associats a sismes i erupcions
volcàniques.
1) Què és el moviment de rotació?

2) Què és el moviment de translació?
3) Les roques que hi ha sota els mars i els oceans, també formen part de
l’escorça terrestre? Explica la teva resposta.
4) Quins són els agents que modelen el relleu terrestre?
5) Digues els noms de les capes que formen el conjunt de la Terra.
6) Quina és la capa més gruixuda? Com s’anomena la capa menys
gruixuda?
7) Les plaques tectòniques es desplacen amb el temps? Explica la teva
resposta.
8) Quin nom rep el supercontinent que va existir fa 200 milions d’anys?
14
3.4. ELS GRANS ESPAIS DE LA TERRA
3.4.1 Els oceans i els mars.
La major part de l’aigua del planeta és salada, (97,21% de l’aigua de la Terra), i

es troba als oceans i als mars.
 Un oceà és una gran massa d’aigua que separa continents. Els grans
oceans de la terra són: el Pacífic, l’Atlàntic i l’Índic. Tots tres
conflueixen al sud de la Terra i hi formen l’oceà Glacial Antàrtic.
Al nord, el Pacífic i l’Atlàntic s’uneixen i formen l’oceà Glacial Àrtic.
 Els mars són la prolongació dels oceans a les zones més properes als
continents, com ara el mar Cantàbric o el mar del Carib, formen part de
l’oceà Atlàntic.
Són les grans masses d’aigua que cobreixen la major part de la superfície de la
Terra. Les masses d’aigua més petites que queden limitades per terres
s’anomenen mars. Els oceans i els mars representes el 71% de la superfície
terrestre, és a dir, gairebé tres quartes parts de la Terra estan cobertes d’aigua.
L’aigua dolça del planeta representa el 2,79 del total de l’aigua de la Terra, i es
reparteix entre els llacs i els rius, les capes freàtiques i la humitat del sòl, els
icebergs i les glaceres, i l’atmosfera.
15
 Els llacs són masses d’aigua permanent dipositada en depressions del
terreny. S’alimenten de l’aigua de pluja i de la que hi aporten el rius.
 Els rius són corrents continus d’aigua. L’aigua dels rius procedeix de
fonts, de la pluja o de la fosa de les neus.
 La quantitat d’aigua que porta un riu és el cabal.
1) Com es distribueixen l’aigua dolça i l’aigua salada a la natura?

2) Què és un riu? Defineix-lo a la teva manera.
3) Quin és el significat dels concepte “cabal” i “capes freàtiques”?
4) Quins són els oceans més grans?
5) Què són els mars? Explica-ho amb les teves paraules.
3.4.2. Els continents
Les grans masses de terra emergida situades entre les aigües oceàniques són
els continents. Les masses de terra emergida més petita s’anomenen illes i un
conjunt d’illes properes les unes a les altres s’anomena arxipèlag.
La Terra està dividida en sis continents de dimensions i característiques

fisiogeogràfiques diferents.
 Àfrica
Àfrica està separada d’Europa pel mar Mediterrani i d’Àsia per mar Roig.
El relleu és força pla, però amb alguns massissos muntanyosos. Són
característiques d’Àfrica les grans cubetes o depressions formades per
l’erosió i la sedimentació i ocupades actualment per conques de rius o
grans llacs. El litoral és rectilini i regular, amb costes poc retallades.
 Amèrica
Amèrica s’estén, al llarg de 15.000 km, pels dos hemisferis de la Terra.
Separa els dos grans oceans del planeta, l’Atlàntic i el Pacífic.
16
Habitualment dividim Amèrica en dos subcontinents: Amèrica del Nord i

Amèrica del Sud. Aquests dos subcontinents estan units per l’istme
d’Amèrica Central.
 Àsia
El continent asiàtic és una gran massa de terra situada a la part oriental
d’Euràsia.
A Àsia h podem distingir extenses planes al nord, serralades molt altres
al centre-sud, grans penínsules a l’oceà Índic i arxipèlags a l’oceà
Pacífic.
 Europa
Europa està situada a la part occidental d’Euràsia. La divisió entre
Europa i Àsia resulta difícil de precisar perquè, de fet, Europa és una
gran península d’Àsia.
Les serralades dels Urals i del Caucas i els mars Caspi i Negre
marquen els límits entre tots dos continents. El mar Mediterrani és el
límit entre Europa i Àfrica.
 Oceania
Oceania està formada per més de 10.000 illes, que estan repartides per
l’oceà Pacífic. Habitualment, en aquest continent s’hi distingeixen quatre
grans conjunts: Australàsia, Melanèsia, Micronèsia i Polinèsia.
 Antàrtida
Situada al Pol Sud, l’Antàrtida és envoltada pels oceans Pacífic, Atlàntic i
Índic. Aquest continent està pràcticament cobert de glaç, (90% del glaç
total que hi ha a la Terra), per sota del qual hi ha sòl.
17
 Hi ha cinc masses continentals: Euràsia (formada pels continents

d’Europa i Àsia), Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtica.
Al mateix temps, el continent d’Amèrica,

segons quina regió del món realitza l’estudi,
el poden dividir en dos o tres parts
respectivament. Aquestes parts són;
Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, i la
tercera part és; Amèrica Central.
1) Quin continent té més extensió? Quina superfície hi ha de

diferencia amb Europa?
2) Quina superfície aproximada té el continent Americà?
3) Calcula quantes vegades és més gran la superfície d’ Àsia que la
d’Europa.
4) Quines són les característiques principals del relleu d’Àfrica?
5) Quins són els límits d’Europa?
6) Quina creus que és la característica principal d’Oceania?
7) Quines són les formacions principals del relleu al continent asiàtic?
18
8) Situa el nom del continents i dels oceans i pinta el mapa mundi de la
plana següent, separant els continents en diferents colors.
19
20
TEMA 4: Divisió de la Terra.
Representació de la Terra. Les línees imaginaries. La latitud i la longitud
4.1 Per situar-nos en l’espai terrestre:
Per tal de calcular la distància entre els diversos llocs de la Terra, per determinar
la situació d'una persona, d'una ciutat, d'una muntanya, etc., es creà un sistema
de localització exacte, fàcil de reconèixer i acceptat per tots: les coordenades
geogràfiques.
Les coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries -els paral·lels i els
meridians- que podem veure els globus terraqüis i els mapes formant una mena
de trama o quadrícula.
 Els paral·lels
Els paral·lels són línies imaginàries paral·leles

a l'equador que envolten la Terra. L'equador és
el paral·lel 0° i el que té la circumferència més
gran, perquè envolta la Terra per la part més
ampla. L'equador divideix la Terra en dues
parts: l'hemisferi nord i l'hemisferi sud.
Altres paral·lels importants, més petits que
l'equador, són el tròpic de Càncer i el tròpic de
Capricorn, el cercle polar àrtic i el cercle polar
antàrtic.
Paral·lels. L'equador és el paral·lel zero,
atès que separa els paral·lels situats al
nord dels situats al sud d'aquesta línia.
 Els meridians
Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud, de pol a

pol.
El meridià principal o de referència és el meridià 0°o meridià de
Greenwich; a partir d'aquest s'ordenen els altres, cap a l'est i cap a
l'oest.
21
Els meridians, a més d'utilitzar-se per
situar un lloc del planeta amb precisió,
també serveixen per establir les divisions
dels fusos horaris i determinar així les
referències horàries a qualsevol punt del
planeta.
Meridians. El meridià de Greenwich o

meridià 0° separa els meridians situats a
l'est dels situats a l'oest d'aquesta línia.
4.2 Localització exacta d’un punt de la Terra.
Per situar exactament un punt de la Terra és necessari saber el paral·lel i

el meridià que passen per aquest punt; és a dir, cal conèixer-ne les
coordenades geogràfiques:
• La latitud és la distància que hi ha entre un punt determinat de la

superfície terrestre i el paral·lel 0° o equador. La latitud pot ser nord
(N) o sud (S), i cal indicar aquesta referència als punts cardinals en
expressar-la. Així doncs, parlem, per exemple, del (N) o sud (S), i cal
indicar aquesta referència als punts cardinals en expressar-la. Així
doncs, parlem, per exemple, del paral·lel 20° N per distingir-lo del
paral·lel 20° S.
• La longitud és la distància que hi ha entre un punt determinat de la
superfície terrestre i el meridià 0° o de Greenwich. La longitud pot ser
est (E) o oest (O). Per tant, hem d'expressar-la dient, per exemple,
meridià 60° E per distingir-lo del meridià 60° O.
22
BUSCAR LA LOCALITZACIÓ EXACTA DE

TERRITORIS
El conjunt de paral·lels i meridians de la

Terra forma una quadrícula. Qualsevol
país o territori pot ser situat exactament
indicant el paral·lel i el meridià que
passen per aquest punt i que ens
n'indiquen la latitud i la longitud.
1) Per què es parla de línies imaginàries de la Terra? Saps dir per

què?
2) Són iguals tots els paral·lels de la Terra? Saps dir per què?
3) Són iguals tots els meridians de la Terra? Per què? Quin és el

meridià zero?
4) Què és la latitud?
5) Què la longitud?
4.3. La representació de la Terra
 Els mapes i les projeccions
Tal com deus recordar, la Terra té la forma d'una esfera gairebé

perfecta. Per tant, la millor manera de representar-la és mitjançant el
globus terraqüi, que ve a ser com una maqueta del món.
Però, per estudiar amb detall alguna part de la Terra hauríem de
disposar d'un globus tan gros que no seria possible construir-lo i
manipular-lo.
Per això els cartògrafs (persones especialitzades en la realització
23
de mapes) van idear una
manera de reproduir la
imatge esfèrica del nostre
planeta sobre una superfície
plana: els mapes.
Els mapes, doncs, són
representacions planes de
tota la superfície de la Terra
o d'una part.
Com que projectar de
manera exacta una
superfície esfèrica damunt
d'una superfície plana és
impossible, s'han ideat diversos tipus de projeccions cartogràfiques
que intenten resoldre aquesta dificultat:
La més utilitzada és:
• Projecció cilíndrica. Els mapes es dibuixen projectant els punts de
l'esfera damunt d'un cilindre.
Activitat 7: Pinta els continents de diferents colors i els oceans de color

blau. Localitza les coordenades dels punts del mapa mundi.
24
25
Coordenades Nord - Sud Coordenades Est- Oest.

1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
26
27
TEMA 5: CATALUNYA I LES SEVES COMARQUES.
5.1. Catalunya i les seves províncies.
Catalunya està dividida en quatre províncies,

Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
La capital de Catalunya és Barcelona.
De les quatre províncies que té Catalunya,

tres tenen costa a la Mar Mediterrània.
Aquestes províncies són; Barcelona, Girona i
Tarragona.
5.2. Catalunya i les seves comarques.
5.2.1. La nostra comarca
Prop dels pobles i les ciutats hi ha d’altres pobles i ciutats.
Els pobles i ciutats propers entre sí, tenen el mateix clima i el seu paisatge és
molt semblant, així com els cultius i
la ramaderia.
En aquest cas, diem que aquests

pobles i ciutats pertanyen a la
mateixa comarca.
5.2.2. Les comarques de Catalunya
A Catalunya hi ha una gran varietat de climes, la vegetació és molt diferent i els

seus pobles també ho són. Per tant, Catalunya té moltes comarques.
A Catalunya hi ha comarques en que podem contemplar la neu durant tot l’any

(la Cerdanya), n’ha d’altres en que gairebé no plou (Terra Alta) i d’altres en què
hi ha un munt d’aigua en rius i rierols (el Pallars Sobirà).
El clima, les altes muntanyes, el litoral, les terres baixes, han fet que el paisatge
català, els seus pobles, les seves comarques siguin molt diferents entre elles.
28
Escriu el nom del teu poble o ciutat: ______________________________
A quina província pertany? _____________________________________
A quina comarca pertany? ______________________________________
Quines comarques l’envolten?___________________________________
29
5.2.3. Tipus de comarques
Viatjant per les comarques catalanes pots gaudir de magnífics i diversos

paisatges i pobles.
Comarques d’alta muntanya:
El Ripollès, la Cerdanya, El Berguedà, la Vall

d’Arán,... són comarques amb prats verds,
amb neu a les muntanyes, amb molt de fred
a l’hivern i amb rierols. La majoria dels seus
habitants es dediquen a l’agricultura, a la
ramaderia i al turisme, especialment els
mesos d’hivern per les estacions d’esquí.
Comarques de secà:
La Segarra, el Priorat, les Garrigues,...

són terres de color ocre, que
permeten el cultiu de cereals, oliveres
i raïm. Són terres en què plou molt
poc i a l’estiu hi fa molta calor.
Es tracta de zones poc poblades, els

habitants de les quals es dediquen
sobretot a l’agricultura i la ramaderia. Molts dels seus habitants han hagut
d’emigrar.
Comarques industrials
El Baix Llobregat, el Vallès,... són comarques

molt properes a Barcelona i molt habitades. La
majoria dels seus habitants es dediques a la
indústria i al comerç; pràcticament no hi ha
agricultura ni ramaderia. En aquestes
comarques trobem ciutats grans com:
Sabadell, Terrassa, Granollers o Cornellà.
30
Comarques de costa
El Maresme, l’Empordà o el Garraf són

comarques d’una gran bellesa amb un
clima molt agradable i que estan
banyades pel mar Mediterrani.
A causa del clima i la platja, moltes

persones venen d’altres terres i països
a passar-hi les vacances. Per tant,
molts dels seus habitants viuen del turisme. També hi ha petites indústries i les
terres són molt bones per al cultiu.
4. La capital de comarca.
Tu vius en un poble o ciutat que pertany a una comarca que està formada per
un conjunt de pobles o ciutats.
El municipi que té més serveis públics, que està més ben comunicat i que té
millors carreteres és la capital de comarca.
Activitat 9: Contesta aquestes preguntes al teu dossier mirant el mapa de

comarques de la plana 29.
1) Escriu al costat de cada comarca el nom de la seva capital. Fitxat en el

mapa del principi del Tema.
Comarca Capital
l'Alt Camp
l'Alt Empordà
l'Alt Penedès
l'Alt Urgell
l'Alta Ribagorça
l'Anoia
el Bages
el Baix Camp
el Baix Ebre
el Baix Empordà
el Baix Llobregat
el Baix Penedès
el Barcelonès
el Berguedà
31
la Cerdanya
la Conca de Barberà
el Garraf
les Garrigues
la Garrotxa
el Gironès
el Maresme
el Montsià
la Noguera
Osona
el Pallars Jussà
el Pallars Sobirà
el Pla de l'Estany
el Pla d'Urgell
el Priorat
la Ribera d'Ebre
el Ripollès
la Segarra
el Segrià
la Selva
el Solsonès
el Tarragonès
la Terra Alta
l'Urgell
la Vall d'Aran
el Vallès Occidental
el Vallès Oriental
32
2) Replena el mapa amb el nom de cada comarca de Catalunya i pinta
cada comarca de color diferent per poder distingir-les. (Pots repetir
colors en comarques que no es toquin entre elles).
33

Dossier GEO1 16-17

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dossier GEO1 16-17

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESCOLA BARCANOVA

Nom i cognoms: __________________________ Curs 2016-17

TEMA 1: ¿Què és la Geografia?

Representació de Claudius Ptolomeus, geógraf del segle II.

Activitat 1: Explica a la teva llibreta què és per a tu la Geografia.

TEMA 2: L’univers i els moviments de la terra.

- Què és per a tu l’Univers?

2.1.1. L’Univers i els astres

2.1.2. Els estels, els planetes i els satèl·lits

Els estels són astres que brillen en el cel amb llum

Els estels brillen perquè tenen molta energia, que es

Les galàxies són agrupacions de milions i milions

Els astres sense llum pròpia que giren al voltant

El conjunt format per un estel i els planetes que hi

2.2. EL SISTEMA SOLAR

2.2.1. Els astres del sistema solar

Al voltant del Sol hi giren vuit planetes, Distància

Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Venus 108 12,3

Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Terra 149 12,8

Mart 228 6,9

considerar com planeta perquè és Saturn 1428 120

A més d’aquests planetes i de Plutó el Neptú 4498 54,4

sistema solar conté altres astres:

Asteroides: Planetes petits (entre Mart i Júpiter).

Meteorits: Trossets de matèria sòlida que giren al voltant del Sol

 Lluna nova: La Lluna passa entre la Terra i el Sol i no podem veure la

TEMA 3: EL NOSTRE PLANETA.

 Moviment de rotació: és el que fa la Terra

 Moviment de translació: És el moviment que fa la Terra al voltant del

3.2. Capes de la Terra. Zones exteriors de la Terra

Al nostre planeta hi podem distingir quatre zones:

 L’atmosfera: és la capa gasosa que envolta la Terra. Està formada per

3.3. Capes interiors de la Terra

 L’escorça: És la capa més externa i més prima (pot tenir entre 8 i 40

 El mantell: És la capa més gruixuda i

 El nucli: És la zona més interna de la Terra i

L’escorça no és llisa. Sobre els continents i al fons del mar hi forma

D’altre banda, els relleus es transformen lentament per l’acció de l’aigua,

Activitat 3: Contesta aquestes preguntes a la teva llibreta.

1) Què és el moviment de rotació?

3.4. ELS GRANS ESPAIS DE LA TERRA

3.4.1 Els oceans i els mars.

La major part de l’aigua del planeta és salada, (97,21% de l’aigua de la Terra), i

Activitat 4: Contesta aquestes preguntes a la teva llibreta.

1) Com es distribueixen l’aigua dolça i l’aigua salada a la natura?

3.4.2. Els continents

La Terra està dividida en sis continents de dimensions i característiques

Habitualment dividim Amèrica en dos subcontinents: Amèrica del Nord i

 Hi ha cinc masses continentals: Euràsia (formada pels continents

Al mateix temps, el continent d’Amèrica,

Activitat 5: Contesta aquestes preguntes a la teva llibreta.

1) Quin continent té més extensió? Quina superfície hi ha de

TEMA 4: Divisió de la Terra.

Representació de la Terra. Les línees imaginaries. La latitud i la longitud

4.1 Per situar-nos en l’espai terrestre:

Els paral·lels són línies imaginàries paral·leles

Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud, de pol a

Meridians. El meridià de Greenwich o

4.2 Localització exacta d’un punt de la Terra.

Per situar exactament un punt de la Terra és necessari saber el paral·lel i

• La latitud és la distància que hi ha entre un punt determinat de la

BUSCAR LA LOCALITZACIÓ EXACTA DE

El conjunt de paral·lels i meridians de la

Activitat 6: Contesta aquestes preguntes a la teva llibreta.