4.

2 PROBABILITAT
En el nostre entorn més proper podem trobar-nos fonamentalment amb dos tipus
d’experiments:
Deterministes: són aquells els resultats dels quals poden predir-se abans de realitzar-los,
per exemple el temps de caiguda d'una pilota llançada des d'una determinada altura.

Aleatòries: són aquelles que el seu resultat no es pot predir ja que aquest depèn de l'atzar,
per exemple el nombre obtingut en llançar un dau, el nombre en què acabarà el sorteig de
Nadal.... Aquests són els que anem a treballar a continuació.

La principal raó per a introduir l'estudi de les situacions aleatòries i les nocions bàsiques
sobre probabilitat en l'ensenyament primari és que les tals situacions són freqüents en la
vida quotidiana.

En les nostres converses, jocs, contes i cançons infantils, premsa i literatura trobem amb
freqüència referencies a l'atzar. Per exemple, els xiquets usen cançons com a "Xiulet —
xiulet"(pito, pito) per a tirar a sorts en l'amagatall o en el rescat, juguen al parxís, l'oca,
organitzen sorteigs, etc.

Si cerquem la paraula aleatori en el "Diccionari de l'ús de l'espanyol" (M. Moliner (1983)

trobem: "Incert. Es diu del que depèn de la sort o l'atzar", sent l'atzar la "suposada causa
dels successos no deguts a una necessitat natural ni a una intervenció intencionada
humana ni divina".

Si cerquem la paraula atzar trobem: "De l'àrab 'zahr', flor, per la qual es pintava en una de
les cares del dau".

Aquesta definició ens remet al joc de daus, un exemple típic del que tothom accepta com a
fenòmens aleatoris, on una característica és el caràcter imprevisible del resultat. Hi ha
moltes altres paraules relacionades amb "atzar" i "aleatori": casual, accidental, eventual,
fortuït, impensat, imprevisible, inesperat, ocasional,...
També hi ha moltes expressions que s'usen en els jocs infantils, amb aquest mateix
significat: per sort, per sort, per xiripa, per xamba, de rebot, de rebot, sense voler, sense
intenció, sense pla, ...

Aquesta varietat d'expressions indica que els fenòmens aleatoris són propers a la nostra
experiència i que fins i tot els xiquets són capaços d'observar el caràcter imprevisible
d'aquests fenòmens.

El conjunt de tots els resultats possibles d'un experiment aleatori es denomina espai
mostral. Sol representar-se mitjançant la lletra E. Per exemple, l'espai mostral obtingut en
llançar un dau seria E={1, 2, 3, 4, 5, 6}.

Així mateix, qualsevol subconjunt de l’espai mostral s’anomena succés aleatori i es

representa amb lletres majúscules: A,B,C...Per exemple, quan llancem un dau, un succés
seria traure un nombre parell i es denota A={2, 4, 6}; altre succés seria traure un múltiple de
tres B= {3, 6}.

Parlem de succés segur com aquell succés que consta de tots els resultats possibles, que
ocorre sempre i ho representem per E. Teòricament podríem també pensar en un succés
que mai pot ocórrer, com obtenir un 7 en llançar un dau ordinari. Ho cridarem succés
impossible i ho representem per Ø.

Dos successos que no poden ocórrer alhora es diuen incompatibles. Per exemple, no
poden ocórrer alhora els successos "obtenir parell" i "obtenir imparell" quan llancem un dau.
Tampoc podrien ocórrer alhora "ser menor que 3" i "ser major que 5".

El succés contrari de l’esdeveniment A és el que és realitza quan no es realitza A. Es

representa per A . Per exemple, el succés contrari d’eixir nombre parell és traure nombre
senar.

PRACTICA
1. Descriu l'espai mostral associat a cadascun dels següents experiments:
a) llançament simultani de dues monedes.
b) suma dels punts obtinguts en llançar simultàniament dos daus.

2. Descriu un succés elemental, un impossible, un succés segur i un altre incompatible

associat a cadascun dels experiments de l'exercici 2.

3. Fem girar una ruleta que té 6 compartiments iguals numerats del 0 al 5 i apuntem el
nombre on s’atura la bola.
a) És aleatori aquest experiment?
b) Determina l’espai mostral.
c) Forma el succés contrari de A={2,4} i B={major que 2}

4. En una caixa hi ha 4 boles roges, 3 verds i 2 blanques. Quantes boles s'han de traure
successivament per a estar segur d'obtindre una bola de cada color?

MESUREM LA PROBABILITAT
Per a mesurar la major o menor possibilitat que ocórrega un succés en un experiment, li
assignem un nombre entre 0 i 1 anomenat la seua probabilitat.
Així, la probabilitat d’un succés indica les possibilitats que té de verificar-se quan es realitza
un experiment aleatori.
La probabilitat varia entre 0 i 1. El succés segur sempre ocorre i el succés impossible no
pot ocórrer. Assignem una probabilitat 0 a un succés que mai pot ocórrer ( P(  )=0), per
exemple, que isca un 7 en llançar el dau. Assignem probabilitat 1 a un succés que ocorre
sempre que es realitza l'experiment, succés segur P(E)=1; per exemple, en llançar una
moneda és segur que eixirà o "cara o creu". Entre aquests dos casos es troben la resta
dels successos associats a cada experiment. A pesar que no sabem quin d'ells ocorrerà en
una prova particular, alguns d'ells ens mereixen més confiança que uns altres, en funció
dels nostres coneixements sobre les condicions de realització de l'experiment. Mitjançant la
probabilitat quantifiquem el nostre grau de creença sobre l'ocurrència de cadascun dels
successos associats a un experiment. A qualsevol altre succés diferent del "impossible" i
del "segur" se li assigna un nombre entre 0 i 1. Aquest valor ho assignem d'acord amb la
nostra informació i la creença que tinguem en l'ocurrència del succés. Per açò, diferents
persones podrien assignar una probabilitat diferent al mateix succés. Per exemple, si ens
pregunten per la probabilitat que una certa persona arribe a complir 25 anys, direm que és
molt alta. Però, si el seu metge sap que aquesta persona pateix una malaltia incurable
donarà un valor baix per a aquesta mateixa probabilitat.

PRACTICA
1. Quina de les següents afirmacions et sembla vertadera quan llancem un dau? Per què?
a) la probabilitat d'obtenir un 3 és major que la d'obtenir un 6.
b) la probabilitat d'obtenir un 6 és major que la d'obtenir un 3.
c) la probabilitat d'obtenir un 6 és igual que la d'obtenir un 3.

2. En una bossa hi ha 7 boles roges, 15 de negres, 4 de grogues i 12 de verdes, totes de la

mateixa mida. Una persona en trau una bola a l’atzar. Calcula les probabilitats següents:
a) Que la bola siga roja.
b) Que la bola siga verda.
c) Que la bola no siga negra.

Regla de Laplace
Si realitzem un experiment aleatori en el qual hi ha n successos elementals, tots igualment
probables, equiprobables, llavors si A és un succés, la probabilitat que ocórrega el
succés A és:

Exemples:
4 1
- Probabilitat de traure un as de la baralla de 40 cartes. ( P(as)   )
40 10
- Probabilitat de traure un nombre parell en una ruleta amb la mateixa superfície per a
3 1
cada nombre. ( P(nre. parell )   )
6 2

Tanmateix, hi ha successos que no segueixen la regla de Laplace, ja que els resultats no

són igualment probables. En aquests casos la probabilitat és el valor precís al que la
freqüència relativa tendeix quan es repeteix l'experiència un nombre gran de vegades.
Recordeu que la freqüència relativa=freqüència absoluta / nombre total de tirades.
Aquesta probabilitat obtinguda per mitjà de l’experimentació s’anomena probabilitat
experimental.

Exemples:
- Experiments amb xinxetes. Per parelles, els alumnes llancen una caixa de xinxetes
sobre una taula, explicant quantes d'elles cauen de punta o de cap. Amb els resultats de
tota la classe pot estimar-se, aproximadament, la probabilitat d'aquests dos successos i el
professor pot aprofitar per a fer observar als xics que existeixen exemples d'experiments en
els quals l'aplicació de la regla de Laplace no és pertinent.

- Una ruleta amb diferent superfície per a cada nombre (0 i 1).

PRACTICA
1. Quan llancem un dau, obtenim l'espai mostra E={ 1, 2, 3, 4, 5, 6}. Suposem que aquest
dau està perfectament construït. No tenim, per tant, motius per a donar avantatge a cap
dels resultats. Quin seria la probabilitat de cadascun dels resultats elementals, P(1), P(6)?
Raona la resposta.

2. En l'espai mostral obtingut en llançar un dau podem formar subconjunts seus o

successos, per exemple, A = "obtenir parell" = {2, 4, 6}. Escriu els elements dels següents
subconjunts d'E:
B = "nombre imparell"
C = "nombre primer"
D = "nombre compost"
F = "múltiple de 4"
Assigna probabilitats a cadascun dels successos B, C, D, F. Raona les respostes.

3. Un experiment consisteix a llançar un dau amb forma de dodecaedre, amb els nombres
de l'1 al 12 en les seues cares. Trobar la probabilitat de cadascun dels següents
successos:
a) Obtindre un nombre parell.
b) Obtindre un nombre primer.
c) Obtindre un divisor de 12.
d) Obtindre un nombre major que 5.

4. Es pren un nombre comprès entre 0 i 999. Quina és la probabilitat que el nombre siga
múltiple de 5? I divisible per 10?

5. En traure una carta a l’atzar d’una baralla espanyola, que és formada per 40 cartes, 10
de cadascun dels quatre colls (oros, copes, bastos i espases). Troba la probabilitat dels
esdeveniments:
a) Eixir un oro. b) Eixir un rei.
c) Eixir l’as de copes. d) Eixir una figura.

6. Trauen una bola d’una bossa en què hi ha cinc boles numerades de l’1 al 5 i anotem el
resultat corresponent.
a) Escriu un succés segur i un succés impossible associats a aquest experiment aleatori.
b) Calcula la probabilitat de cadascun dels esdeveniments anteriors.

AXIOMES DE PROBABILITAT
1. La probabilitat és positiva i menor o igual que 1. 0 ≤ p(A) ≤ 1
2. La probabilitat del succés segur és 1. p(E) = 1
3. Si A i B són incompatibles, és a dir A∩B = Ø llavors: p(AUB) = p(A) + p(B)

EXPERIMENTS COMPOSTOS
Amb freqüència, els problemes de probabilitat involucren dues o més experiments. Així,
anomenem experiment compost a aquell experiment aleatori que consisteix en dos o més
experiments simples, que es realitzen successivament. Alguns exemples d'aquestes
situacions són:
• Llançar a l'aire dues monedes, tres monedes,...
• Endevinar el sexe d'una parella de bessons no idèntics, abans de fer l'ecografia.
• El nombre de bombetes defectuoses en una caixa de 10 bombetes.
 • El nombre d'estudiants en una classe que ha estudiat la lliçó .

En aquestes situacions, algunes regles senzilles com el diagrama d’arbre pot ser útil per a
calcular la probabilitat. Estudiarem alguns exemples per a practicar aquest mètode de
càlcul.

PRACTICA
1. Descriu amb l'ajuda d'un diagrama d’arbre tots els successos que pots obtindre en els
següents experiments compostos:
a) Sexe de dos nounats.
b) Nombres en llançar dos daus alhora.

2. En llançar simultàniament dues monedes, és més fàcil obtenir una o dues cares?

3. Un reproductor de MP4 es fabrica en 4 colors: blanc, negre, blau i roig; i amb tres tipus
de capacitat: 1, 2 i 4 gigabytes. Quants models diferents se’n fabriquen? Fes el recompte
mitjançant un diagrama d’arbre.

EXPERIMENTS DEPENDENTS I INDEPENDENTS

En l'exemple del llançament de dues monedes, el resultat de la segona moneda no depèn
del que va eixir en la primera. Així observem que:
• Els resultats del segon experiment serien els mateixos, si no s'haguera dut a terme el
primer.
• Els resultats del segon experiment tenen la mateixa probabilitat, sense dependre del
resultat del primer. La probabilitat d'obtenir cara en el segon llançament és 1/2 i açò no
depèn del resultat en el primer llançament.

Són experiments independents, experiment amb reemplaçament.

Exemple1: S'extreu una lletra de la següent urna a l'atzar, anotem el resultat i la fiquem en
l'urna de nou. Extraiem una segona lletra.
 a) Construeix el diagrama d’arbre corresponent.

b) Quina és la probabilitat d'obtenir dues lletres iguals?

Per a calcular-la és necessaria la Regla de la multiplicació:

La probabilitat d'un camí, o, la qual cosa és el mateix, del succés associat a aquest camí,
és igual al producte de les probabilitats de totes les branques que formen aquest camí.
3 3 2 2
P(dues lletres iguals) = P(aa) + P(nn) = (  )  (  )
5 5 5 5

Exemple 2: Duen a terme un experiment que consisteix en l’extracció d’una bola d’una
urna, en què hi ha 5 boles numerades de l’1 al 5 i el llançament d’una moneda. Troba la
probabilitat de traure la bola número 3 i obtenir creu en la moneda.

1 11 1
P(3, X )  (Regla de Laplace) o P(3, X )  P(3)·P( X )  ·  (Regla multiplicació)
10 5 2 10

En altres casos, la segona extracció depèn de la primera. Aquest són els experiments
dependents, lligats, experiments sense reemplaçament. Per exemple:
• La probabilitat d'aprovar un examen millora amb el nombre d'exàmens.
• La probabilitat que una persona tinga un infart és major si ha tingut un altre prèviament.
• La probabilitat que un xiquet tinga els ulls blaus és diferent, segons el color dels ulls dels
seus pares.
 També en aquests casos podem usar el diagrama en arbre, però tenint en compte que ara
les probabilitats del segon experiment depenen del resultat del primer. Així, en l’exercici
anterior aquest seria el diagrama corresponent.

PRACTICA
1. Es llança una moneda tres vegades seguides.
a) Quina és la probabilitat d'obtindre dues cares?
b) Quina és la probabilitat d'obtindre una cara i una creu?

2. Es llancen dos daus de sis cares. Es demana:

a) Calcula l’espai mostral i la probabilitat de cadascun dels elements de E. Fes un diagrama
d’arbre.
b) Quina és la probabilitat de que la suma dels punts siga 8? I que siga 11?
c) Quina és la probabilitat que la suma de punts siguen menor o igual que 10?
d) Calcula la probabilitat de que la suma de punts siga múltiple de 3.
d) Calcula la probabilitat d’obtenir la mateixa cara en els dos daus.
e) Calcula la probabilitat del esdeveniment A={al menys una de les cares és parell}.

3.Tirem 4 vegades una moneda marcada amb 0 i amb 1. Quants resultats

possibles hi ha?

4. Posem en una urna 5 boles numerades d'1 a 5. Triem 3 boles sense reemplaçar les boles,
quants resultats possibles hi ha?

5. D'una borsa amb 3 boles blanques i 3 boles blaves traiem dues boles. Descriu tots els
resultats si:
a) Retornem la primera bola a la caixa després de veure el color.
b) No la retornem.
6. En una caixa hi ha 30 bombons, dels quals 10 són d’ametla, 12 d’avellana i la resta de
xocolate pur. Si es tria un bombó a l’atzar, troba:
a) P(que siga de xocolate pur)
b) P(que no siga d’avellana)
c) P(que siga d’ametla o de xocolate pur)

7. En una caixa amb 10 bombetes hi ha 3 foses. Prenem dues bombetes de la caixa.

• Depèn la probabilitat que la segona bombeta siga defectuosa de si la primera estava fosa?
• Amb ajuda del diagrama en arbre calcula la probabilitat que les dues bombetes siguen
defectuoses(foses), que cap estiga fosa, que almenys una estiga fosa. Quin és el resultat
més probable?

8. Carmen i Daniel han inventat un joc de daus amb les següents regles: - Llancen dos
daus successivament i calculen la diferència de punts entre el major i el menor. - Si resulta
una diferència de 0, 1 o 2 llavors Carmen guanya 1 fitxa. - Si resulta 3, 4, o 5 és Daniel qui
guanya una fitxa. - Comencen amb un total de 20 fitxes i el joc acaba quan no queden més.
Et sembla que aquest joc és equitatiu? Si hagueres de jugar, quin jugador preferiries ser?
Quantes fitxes hauria de guanyar cada jugador perquè el joc siga equitatiu sense canviar la
resta de les regles?

BIBLIOGRAFIA
Musser, G.L. ; Burger, W. f. (1988) Mathematics for elementary teachers, A contemporany
Approach. Collier MacMillan Publishers. London.
Godino, J.D. (2014) Matemáticas para Maestros. Gami S.L. Granada
Juan Gutiérrez Soto. Matemàtiques per a mestres
Proyectos de Estadística en Primaria. Instituto Canario de Estadística.
http://www.gobiernodecanarias.org/istac (último acceso 25/04/2017)
https://www.vitutor.com/pro/2/probabilidad.html