Història de les Matemàtiques Els nombres negatius.

Textos Històrics

Carles Rodríguez Font

Aitor Sort Nadal
Arnau Torrent Freixa

EVOLUCIÓ DE LA INTRODUCCIÓ DELS NOMBRES NEGATIUS

Els nombres negatius han sigut un problema recurrent al llarg de la història de les
matemàtiques. Es van anar fent aproximacions successives i diversos autors van aportar el
seu granet de sorra per arribar a entendre aquests nombres. En aquest treball parlarem de
dos grans períodes on es produeixen avenços rellevants per la comprensió dels nombres
negatius: la matemàtica dels àrabs i al llarg del Renaixement. També proposem per cada un
d’ells, diverses propostes d’activitats per l’aula

Com s’observa en la figura anterior, fins gairebé 600 anys després de nomenar-los els àrabs,
els nombres negatius no van ser tractats en les matemàtiques. A continuació es presenten en
detall ls intervals de temps d’ambdues èpoques:

Època Àrab (780-850 d.C.)

Història de les Matemàtiques Els nombres negatius. Textos Històrics

Època Reinaxentista (1400-1750 d.C.)

Històricament, quan apareixen nombres negatius com a resultats d’operacions, simplement

es consideraven errors perquè no hi havia nombres negatius “observables”. Les
matemàtiques eren usades per la resolució d’uns problemes concrets (molts treballaven sobre
mesures i quantitats de coses) i per tant no tenia sentit parlar de quantitats més petites que
zero o “no-res”.

Més tard, amb el concepte de deute, van començar a prendre sentit i per tant es van començar
a desenvolupar algunes regles de càlcul per operar amb nombres negatius.

ELS ÀRABS

Del S.VII al S.X, els àrabs van ser una cultura que es va estendre molt pel territori donant lloc
a l’Impèri Islàmic. Van absorbir ràpidament la cultura i coneixements (també matemàtics) dels
llocs on arribaven i van contribuir amb interessants aportacions. Un dels matemàtics més
notables va ser Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí (d’ara en endavant al-Khwarazmí) i la
seva obra més destacable és segurament “Hissab al-jabr wa-l-muqàbala” (813), un tractat on
explica com resoldre uns determinats tipus de problemes de la vida quotidiana utilitzant regles
algebraiques.

Al-Kwarazmí, va fer esforços per evitar o reduir al màxim el treball amb nombres negatius. Un
exemple d’això ens ajuda a entendre el sentit de la seva obra:

6𝑥 2 − 4𝑥 + 1 = 5𝑥 2 + 3

De l’equació anterior primer aplicaria la restauració (al-jabr) que ens serveix per eliminar els
termes negatius afegint 4𝑥 als dos costats.

6𝑥 2 + 1 = 5𝑥 2 + 4𝑥 + 3
Història de les Matemàtiques Els nombres negatius. Textos Històrics

Posteriorment aplicaria la reducció (al-muqabala) restant 5𝑥 2 als dos costats i restaria 1 a

cada costat per unir els termes independents.

𝑥 2 = 4𝑥 + 2

Aquesta forma canònica és una de les 6 que va acabar definint, i en va proposar les regles
de càlcul (passos a seguir) per resoldre cada tipus de problema.

Activitat a l’aula: Coneixent els 3 tipus de termes d’una equació de segon grau (quadrats o
𝑥 2 , arrels o 𝑥 i nombre o terme independent), quins són els 6 tipus de problemes que va
determinar al-Khwarazmí sabent que en cap hi apareixien termes negatius?

Solució:

1. 𝑎𝑥 2 = 𝑏𝑥
2. 𝑎𝑥 2 = 𝑐
3. 𝑏𝑥 = 𝑐
4. 𝑎𝑥 2 + 𝑏𝑥 = 𝑐
5. 𝑎𝑥 2 + 𝑐 = 𝑏𝑥
6. 𝑎𝑥 2 = 𝑏𝑥 + 𝑐

Activitat a l’aula: Pel següent problema extret de la versió original de l’obra d’al-Khwarazmí,
determina de quin dels 6 tipus es tracta i resol-lo.

“ Quin ha de ser el valor tal que el seu quadrat, augmentat

de deu de les seves pròpies arrels, equival a trenta-nou? ”

Solució: Utilitzant els passos de l’algoritme d’al-Khwarazmí, seria el següent:

𝑥 2 + 10𝑥 = 39

1. Redueix el nombre d’arrels a la meitat: 5

2. Després multiplica’l per ell mateix: 25
3. Afegeixi això al nombre (en aquest cas 39): 64
4. Ara pren-ne l’arrel: 8
5. Resta-li la meitat del nombre de les arrels (en aquest cas 5): 3

Cal observar que aquest mètode només permetia trobar l’arrel positiva, en aquest cas
3. Fent servir les regles de càlcul actuals, trobaríem una segona arrel (o solució) que
seria -13.
Història de les Matemàtiques Els nombres negatius. Textos Històrics

EL RENAIXEMENT

Passada la fosca època Medieval, i amb l’arribada del Renaixement, apareixen nous
matemàtics que aporten llum sobre el tema i estudi dels nombres negatius. Alguns dels més
rellevants van ser Luca Pacioli, Girolamo Cardano i René Descartes.

Luca Pacioli i la regla dels signes

Luca Pacioli (1447 - 1517) va recollir aritmètiques mercantils i matemàtiques orientals en una
gran obra: “Summa de Arithmetica, Geometria, Proportioni & Proportionalità” (1494). En
aquest gran recull enciclopèdic, pel que fa al tema que ens ocupa, cal destacar que hi trobem
explicitada la regla dels signes (que ja feia servir al-Khwarizmí) i una justificació:

(10 − 2)2 = 64

Activitat a l’aula: Sabem que l’equació (10 − 2)2 = 64 és correcte perquè sabem que 10 - 2
és 8, i que el seu quadrat és 64. Ara bé, la igualtat també es pot expressar d’aquesta manera
alternativa:
(10 − 2) · (10 − 2) = 64

I si desenvolupem la multiplicació anterior multiplicant nombre per nombre, sense cap mena
de signe, obtenim els valors següents:

⋄ 10 · 10 ⋄ 10 · 2 ⋄ 2 · 10 ⋄ 2 · 2 = 64
⋄ 100 ⋄ 20 ⋄ 20 ⋄ 4 = 64

Substitueix el símbol⋄per un signe + o un signe - per tal d’aconseguir complir la igualtat.

Solució: Veiem que la única opció possible és +100; -20; -20; +4. D’aquest resultat podem
extreure la generalització de la regla dels signes:

1. Multiplicació de dos nombres positius: positiu.

2. Multiplicació d’un nombre positiu per un de negatiu: negatiu.
3. Multiplicació d’un nombre negatiu per un de positiu: negatiu.
4. Multiplicació de dos nombres negatius: positiu.

Girolamo Cardano i l’acceptació dels nombres negatius

En relació a la regla de signes de Luca Paccioli, Girolamo Cardano (1501 - 1576) en “Artis
Magnae sive de Regulis Algebraicis” (1545) disserta sobre les potències senars i parelles per
presentar els nombres negatius, ampliant la propia regla a partir de les potències.

A partir dels nombres 3 i -3, si qualsevol de tots dos s’eleva al quadrat, el resultat és 9. De
forma similar succeeix si s’eleva 3 i -3 a la quarta potència, ambdues tenen per resultat 81.
En canvi, si 3 i -3 s’eleven al cub els resultats són 27 i -27, respectivament. El valor dels
resultats és el mateix, però el signe és diferent.
Història de les Matemàtiques Els nombres negatius. Textos Històrics

Activitat a l’aula: Una possible activitat a classe que presenti la recurrència que es dona amb
les potències i l’alternança de signes es podria realitzar a partir de nombres enters positius i
negatius (1,-1,2,-2,3,-3,...). Es demana als alumnes que multipliquin un nombre de vegades
parell i senar els mateixos nombres i estudiin que succeeix. Es poden presentar exemples a
calcular com els següents:

“Quin és el resultat de multiplicar el nombre 1 per ell mateix un cop?”

1 · 1 = 12 = 1

“Quin és el resultat de multiplicar el nombre -1 per ell mateix dos cops?”

(−1) · (−1) · (−1) = (−1)3 = (−1)2 · (−1) = 1 · (−1) = −1

“Quin és el resultat de multiplicar el nombre -2 per ell mateix quatre cops?”

(−2) · (−2) · (−2) · (−2) · (−2) = (−2)5 = (−2)2 · (−2)3 = 4 · (−2)3 = 4 · (−2)2 · (−2)
= 4 · 4 · (−2) =
= 16 · (−2) = −32

A partir de fer pas a pas cadascuna de les combinacions amb nombres parells i senars, tant
positius com negatius, es poden arribar a conclusions de perquè els valors obtinguts són
positius o negatius, i alhora relacionar-ho amb la regla de signes de Pacioli. Cadascuna de
les potències, feta pas a pas, es pot obtenir com el producte de dos termes. A partir de
l’obtenció dels resultats, es poden analitzar les recurrències d’elevar nombres positius a
potències parells, elevar nombres positius a potències senars, elevar nombres negatius a
potències parells i elevar nombres negatius a potències negatives.

També hem trobat interessant apropar els alumnes a la resolució d’una equació de segon
grau amb el mètode que Cardano presenta a ‘Invention Nouvelle en l’algèbre’. El text que ens
proposa l’autor és el següent:

“Quan els 𝑥 2 (2) són iguals a x (1) i número (0). Per exemple sigui 5𝑥 2 igual a 18𝑥 + 72.

La meitat del número de les x és +9.

El seu quadrat +81.
Al qual afegirem el producte de 5 vegades +72 que és +360.
La suma +441.
La seva arrel és +21.

La qual, afegida, i restada del primer en aquest ordre donarà 30 i -12.

Cadascú d’aquests dividit per 5 donarà 6 i també -12/5 valors de x. “

Activitat a l’aula: En aquest cas, es facilitaria el text als alumnes, s’explicaria que Cardano
va ser el primer que va donar com a vàlides solucions negatives i es procediria a que els
alumnes identifiquessin les diferents operacions que està fent Cardano a l’equació.
Es poden identificar els següents termes en les successives operacions que està fent
Cardano:
Història de les Matemàtiques Els nombres negatius. Textos Històrics

𝑏
La meitat del número de les x...
2
𝑏 2
El seu quadrat... ( )
2
...afegirem el producte de 5 vegades +72... +𝑎𝑐
𝑏 2
... la seva suma... ( ) +𝑎𝑐
2
2
La seva arrel ... √(𝑏) + 𝑎𝑐
2

𝑏 𝑏 2
Afegida i restada al primer... ± √( ) + 𝑎𝑐
2 2
𝑏 √ 𝑏 2
2
± (2) +𝑎𝑐
Cadascú d’aquests dividit per 5 ...
𝑎
Es donarà un temps de classe per descobrir les operacions, marcat per l’evolució de la
dinàmica. Quan s’hagi esgotat la imaginació dels alumnes es farà reflexionar sobre què esta
fent Cardano amb aquest conjunt d’operacions. S’explicarà que està trobant les solucions de
l’equació i es procedirà a veure quines modificacions podem fer per obtenir la fórmula genèrica
de l’equació de segon grau. Es tracta de treballar l’associació de conceptes per similitud i
deducció. Es realitzarà les operacions per diferents equacions i els alumnes comprovaran
amb la calculadora si fent els passos que proposa Cardano s’obtenen les solucions.Es guiarà
l’alumne perquè treballi seguint el model d’equació inicial de Cardano, 𝑎𝑥 2 = 𝑏𝑥 + 𝑐.

René Descartes: Geometria i tractament de les arrels

René Descartes (1596 - 1650) ens dóna un exemple per entendre les arrels negatives d’una
equació. D’una banda anomena falses les arrels negatives, ‘més petites que no res’. De l’altra
ens presenta com a vertaderes les arrels negatives. Aquesta metodologia per esbrinar la
tipologia d’arrel ens ha semblat curiosa, entretinguda i alhora amena per portar-la a l’aula. És
una manera d’apropar a l’alumne al nombre negatiu diferent.

S’ha d’introduir a l’alumne la reflexió que va fer Descartes: va deduir que existia una arrel
negativa, falsa, quan l’expressió de l’equació tenia dos signes positius o dos signes negatius
seguits. També va deduir que hi havia una solució positiva, verdadera, quan hi havia un canvi
de signe en l’expressió de l’equació. Per veure-ho s’exemplificaria amb equacions. Per
contextualitzar els nens, es treballaria primer de tot amb l’equació que Descartes presenta a
l’Annex 5.

Activitat a l’aula: Donada la següent equació, sabries indicar si les arrels són negatives i/o
positives? Quantes en té de cada tipus?

𝑥 4 − 4𝑥 3 − 19𝑥 2 + 106𝑥 − 120 = 0

D’aquesta equació els alumnes hauran d’observar els canvis de signe i quants signes positius
i negatius estan en grups de dos i així poder deduir les arrels. En el cas de l’equació superior
té tres arrels verdaderes ja que hi ha tres canvis de signe i una falsa ja que hi ha un grup de
dos signes negatius.
Història de les Matemàtiques Els nombres negatius. Textos Històrics

Un cop introduït el tema amb una de les equacions que el mateix Descartes va utilitzar,
plantejaria altres equacions amb diferents arrels. Faríem un exercici per grups on haguéssim
d’esbrinar la tipologia d’arrels. Equacions com les següents:

(𝑥 + 2)(𝑥 − 3)(𝑥 − 4) = 𝑥3 − 5𝑥2 − 2𝑥 + 24

(𝑥 + 2)(𝑥 − 6)(𝑥 − 3)(𝑥 − 4) = 𝑥4 − 11𝑥3 + 28𝑥2 + 36𝑥 − 144

John Wallis i la Recta Numèrica

John Wallis (1616-1703), matemàtic anglès, a partir de l’evolució i el sentit que començaran
a cobrar els nombres negatius, va introduir una forma per la representació tant de nombres
positius com negatius: la recta numèrica. A la seva obra “Treatise of Algebra” (1685) introdueix
el concepte dels nombres negatius com quantitats a les que se li pot atribuir sentit numèric:

“No obstant no és certa la suposició que les quantitats negatives no tenen cap ús o són
absurdes, si s’entenen correctament. En termes algebraics el més important és el valor de la
quantitat. En canvi quan esdevé per una aplicació física denota una quantitat real amb signe
negatiu, cal interpretar-la com a sentit contrari.”

A partir d’aquesta interpretació dels nombres negatius i seguint l’exemple proposat per John
Wallis a “Treatise of Algebra” capítol LXVI, es pot plantejar a l’aula el següent exercici:

“Suposem que una persona avança per un carrer en un sentit, cap a endavant. La persona
avança des de casa seva (Punt A) cap a una botiga (Punt B) que dista 8 metres. Desde la
botiga (Punt B) retrocedeix 3 metres per anar al caixer (Punt C).”

La representació de la situació seria:

Es podria preguntar als alumnes “A quina distància es troba de casa seva?” per tal que raonin
quin ha sigut el seu recorregut, com s’ha anat movent i en quin sentit (endavant i endarrere).
D’aquesta forma s’obtindria la operació +8 − 3 = +5, atès que ha recorregut 8 metres cap a
endavant del punt A al punt B, i desde el punt B ha retrocedit 3 metres per arribar al punt C,
per tant respecte A ha avançat un total de 5 metres al finalitzar el seu recorregut.

Per començar a entendre el significat que poden adquirir els nombres negatius i relacionar-
ho amb la recta numèrica, es pot plantejar la segona situació:

“Suposem ara que la mateixa persona surt de casa seva (Punt A) i es desplaça cap al mateix
caixer (Punt C). Després, desde el caixer (Punt C) es dirigeix a un parc (Punt D) i per arribar-
hi ha de retrocedir 8 metres.”
Història de les Matemàtiques Els nombres negatius. Textos Històrics

Aquesta vegada la representació seria:

Al plantejar aquest cop la pregunta “A quina distància està al parc de casa seva?”, si es fa
servir el mateix mètode esdevé l’operació +5 − 8 = −3. En aquest punt els alumnes es
podrien plantejar o se’ls hi podria preguntar “Té sentit una distància negativa?”, “Que ens està
dient aquest resultat?” entre d’altres preguntes que els fes reflexionar. El alunes també
podrien plantejar-se preguntes i comentaris de l’estil “Però el parc està a 3 metres de la casa,
no a -3 metres”, el que ens permet plantejar la mateixa situació i començar a introduir els
sistemes de referències de forma molt breu. La introducció dels nombres negatius com a
nombres amb significat aporta també conceptes com el punt de referència (d’aquí adquireixen
significat), sentit i direcció, i representats tots els punts d’ambdues situacions es pot
representar una part de la recta numèrica:

REFERÈNCIES

● http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200809/memories/1864/annex1.pdf
● Carl B. Boyer & Uta C. Merzbach - “A history of mathematics”, tercera edició (2010).
● https://www.timetoast.com/timelines/2138166 (Linia del temps d’elaboració pròpia a
partir de la informació obtinguda).
● “Els nombres negatius. Textos històrics” - Apunts M. Rosa Massa-Esteve del Màster
en Formació de Professorat de Secundària (Especialitat Matemàtiques).