2 - La Probabilitat

4/3/23, 15:40 2 — LA PROBABILITAT
Índex
Experiments aleatoris
Espai mostral
Esdeveniments
Esdeveniments elementals i compostos
Esdeveniments contraris
Esdeveniments compatibles i incompatibles
Esdeveniments segurs, possibles i impossibles
Càlcul de probabilitats
Propietats de la probabilitat
Llei dels grans nombres
Regla de Laplace
Diagrames d'arbre
Experiments aleatoris
En moltes professions científiques o en activitats lúdiques i esportives realitzem activitats

anomenades 'experiments', des dels que fem en un laboratori fins als sortejos per saber quins
equips que jugaran un torneig o l'ordre de participació en un concurs.
Podem portar a terme dos tipus d'experiments:
Deterministes, en què sabem el resultat abans de fer l'experiment.
Aleatoris, en què no es pot predir el resultat abans de fer l'experiment perquè depèn de l'atzar.
about:blank 1/16
Per exemple, si barregem la mateixa quantitat de pintura blava i groga, sabem que el resultat serà
pintura de color verd; aquest experiment és determinista. Però si participem en un sorteig per
guanyar un viatge, l'experiment és aleatori, perquè no sabem qui, d'entre tots els participants, serà
el guanyador.
Espai mostral
Quan portem a terme un experiment podem conèixer la quantitat de resultats possibles que
obtindrem.
L'espai mostral E d'un experiment aleatori és el conjunt de tots els resultats que en podem
obtenir.
Tirar un dau, per exemple, és un experiment aleatori amb sis resultats possibles. Pot sortir un u, un
dos, un tres, un quatre, un cinc o un sis. De manera que l'espai mostral és:
E = {1, 2, 3, 4, 5, 6}
,
Esdeveniments
En alguns experiments sabem, prèviament, els esdeveniments que poden donar-se.
Un esdeveniment és un subconjunt d'elements de l'espai mostral.
Per exemple, en els sortejos que es fan per celebrar les semifinals d'Eurovisió se selecciona, per
una banda, el dia de la semifinal (primer o segon) i, a més, l'ordre en què cada país participarà
cada dia. En aquest cas, el dia i l'ordre de participació són dos esdeveniments independents. El dia
agrupa dues opcions possibles (semifinal 1 i semifinal 2), i l'ordre, tantes opcions com països
participen.
A: caure en la semifinal 1 o en la semifinal 2

A = {semifinal 1; semifinal 2}
B: ser el primer participant, ser el segon participant, …, ser el N participant

B = {primer participant; segon participant; …; N participant}
about:blank 2/16
Esdeveniments elementals i compostos
Els esdeveniments es poden classificar segons la quantitat d'elements o opcions que

comprenguin. Segons aquest criteri tenim:
Esdeveniments elementals, que estan formats per un únic element de l'espai mostral.
Esdeveniments compostos, que estan formats per dos o més elements de l'espai mostral.
Per exemple, en un sorteig de la Loteria Nacional hi ha diverses categories de premis: entre altres,
hi ha els 10 premis de 1000 euros, 5 premis de 500 000 euros i un gran premi d'1 000 000 d'euros.
En aquest sorteig, el subconjunt dels 10 premis és un esdeveniment compost i el subconjunt dels 5
premis és també un esdeveniment compost; però el premi principal d'1 milió d'euros és un
esdeveniment elemental, perquè és un únic premi.
C: Guanyar un premi d'1 000 000 d'euros

C = {un premi d'1 000 000 d'euros}
D: Guanyar un premi de 500 000 euros

D = {primer premi de 500 000 euros, segon premi de 500 000 euros, ..., cinquè premi de 500 000
euros}
E: Guanyar un premi de 1000 euros

E = {primer premi de 1000 euros, segon premi de 1000 euros, ..., desè premi de 1000 euros}
Esdeveniment contraris
Una altra forma de classificar els esdeveniments és segons la quantitat d'elements que els
constitueixen. D'aquesta manera, tenim els esdeveniments contraris, que només tenen dues
alternatives, l'una oposada a l'altra. És a dir, un esdeveniment A i el seu esdeveniment contrari
estan formats per resultats diferents, i entre els dos componen tots els de l'espai mostral.
A + ⎯⎯
A =E
Un exemple d'aquest tipus d'esdeveniment són les dues opcions en tirar una moneda, perquè
només poden ser cara o creu:
F: que surti la cara d'una moneda

F = {cara}
about:blank 3/16
⎯⎯
F : que surti la creu d'una moneda
⎯⎯
F = {creu}
Esdeveniments compatibles i incompatibles
Una altra manera de classificar els esdeveniments és segons la pobabilitat que la seva ocurrència
exclogui o no altres esdeveniments. En aquest sentit, tenim:
Esdeveniments compatibles: per exemple, A i B, que es poden complir simultàniament perquè
tenen algun resultat comú.
A∩B≠ø
Esdeveniments incompatibles: per exemple, A i B, que no poden donar-se simultàniament
perquè no tenen cap resultat en comú.
A∩B=ø
about:blank 4/16
Exemple
Tres amigues volen anar al cinema, però cadascuna vol veure una pel·lícula diferent:
la Cristina vol veure una pel·lícula espanyola.
la Sofia vol veure una pel·lícula parlada en castellà (encara que sigui doblada).
la Mireia vol veure una pel·lícula en anglès.
Al cinema on van hi ha una pel·lícula espanyola (en castellà) i quatre pel·lícules

estatunidenques, de les quals una és doblada al castellà i les altres són en versió original.
Com que no aconsegueixen posar-se d'acord en quina pel·lícula veure, ho decidiran a sorts,
de manera que escriuen el títol de totes les pel·lícules en paperets per triar-ne un a l'atzar.
Si el paper que han seleccionat té el títol de la pel·lícula espanyola, les tres amigues podran
veure la pel·lícula que volen?
En aquesta activitat es pregunta si aquests tres esdeveniments són compatibles:
G: mirar una pel·lícula espanyola parlada en castellà

G = {pel·lícula espanyola parlada en castellà}
H: mirar una pel·lícula parlada en castellà
H = {pel·lícula parlada en castellà}
I: mirar una pel·lícula parlada en anglès
I = {pel·lícula en anglès 1, pel·lícula en anglès 2, pel·lícula en anglès 3}
Com que el paper que han seleccionat té el títol de la pel·lícula espanyola, es verifiquen els
esdeveniments G i H. Això passa perquè el resultat és a la seva intersecció, és a dir, tenen
una característica comuna: totes dues són parlades en castellà.
G ∩ H = {pel·lícula espanyola (parlada en castellà)}
D'aquesta manera, l'esdeveniment de mirar la pel·lícula que volia la Cristina o la que volia la
Sofia són compatibles.
En canvi, no hi ha cap pel·lícula que permeti que els esdeveniments I i G o I i H es donin

simultàniament. Això passa perquè la seva intersecció en el conjunt és buida (són
pel·lícules d'un país diferent d'Espanya i en anglès).
Esdeveniments segurs, possibles i impossibles
about:blank 5/16
Aquests esdeveniments depenen de la pobabilitat que tenen o no de passar. Així, tenim:
Esdeveniments segurs: sempre poden passar perquè abasten totes les opcions de l'espai
mostral.
A=E
Esdeveniments possibles: de vegades passen i de vegades no.
Esdeveniments impossibles: no passen mai.
A=ø
En el cas de tirar un dau podem exemplificar aquests tres tipus d'esdeveniments:
Un esdeveniment segur és que surti un nombre entre 1 i 6:
J: que surti un nombre entre 1 i 6

J = {1, 2, 3, 4, 5, 6}
Un esdeveniment possible és que surti un nombre parell entre 1 i 6:
K: que surti un nombre parell entre 1 i 6

K = {2, 4, 6}
Un esdeveniment impossible és que surti un nombre igual o més gran que 7:
L: que surti un nombre igual o més gran que 7

,
Càlcul de probabilitats
Quan fem un experiment, com ara girar una ruleta en un joc, no sabem quin resultat aconseguirem.
Tot i això, podem mesurar la probabilitat de cadascun dels resultats.
La probabilitat P(A) indica el grau de certesa que l'esdeveniment A passi en dur a terme un
experiment aleatori.
about:blank 6/16
Propietats de la probabilitat
La probabilitat d'un esdeveniment compleix les propietats següents propietats:
Propietats
La probabilitat d'un esdeveniment A està compresa entre 0 i 1. 0 ≤ P(A) ≤ 1
La probabilitat d'un esdeveniment segur A és 1. P(A) = 1
La probabilitat d'un esdeveniment impossible A és 0. P(A) = 0
La suma de les probabilitats de tots els esdeveniments elementals A,

P(A) + P(B) + … = 1
B, etc. d'un experiment aleatori és igual a 1.
La probabilitat d'un esdeveniment A més la del seu esdeveniment

P(A) + P( A⎯⎯⎯) = 1
contrari és 1.
Llei dels grans nombres
Aquesta és una lle relacionada amb la quantitat de cops que es du a terme un experiment i la
probabilitat d'obtenir un resultat en concret.
La llei dels grans nombres estableix que, en augmentar el nombre de repeticions d'un
experiment aleatori en les mateixes condicions, la freqüència relativa de cada resultat
s'aproxima a un valor fix, que és la probabilitat.
P(A) = h
Podem comprovar-ho calculant les probabilitats que la pilota caigui en un dels vuit resultats
d'aquesta ruleta:
about:blank 7/16
E = {Vocal, Perd torn, Fallida, 10, 25, 50, 75, 100}
Per fer-ho, podem portar a terme l'experiment aleatori molts cops. Però com que 'molts cops' és un
nombre molt poc exacte, anirem augmentant el nombre de cops que fem girar la ruleta i
observarem què passa.
Fem girar la ruleta 100 cops:
about:blank 8/16
Casella Freqüència absoluta fi Freqüència relativa hi

6
Vocal 6 100
= 0,06
11
Perd torn 11 100
= 0,11
8
Fallida 8 = 0,08
100
24
10 24 = 0,24
100
28
25 28 = 0,28
100
11
50 11 = 0,11
100
10
75 10 = 0,10
100
2
100 2 = 0,02
100
Total 100 1
El resultat que ha sortit més és 25. Té sentit, perquè hi ha més quantitat de caselles amb
aquest resultat que amb cap altre.
Fem girar la ruleta 5000 cops.
about:blank 9/16

252
Vocal 252 = 0,05
5000
503
Perd torn 503 = 0,10
5000
497
Fallida 497 = 0,10
5000
998
10 998 = 0,20
5000
1240
25 1240 = 0,25
5000
752
50 752 = 0,15
5000
505
75 505 = 0,10
5000
253
100 253 = 0,05
5000
Total 5000 1
Els resultats han variat lleugerament.
Fem girar la ruleta 5100 cops.
about:blank 10/16
257
Vocal 257 = 0,05
5100
513
Perd torn 513 = 0,10
5100
507
Fallida 507 = 0,10
5100
1018
10 1018 = 0,20
5100
1265
25 1265 = 0,25
5100
767
50 767 = 0,15
5100
515
75 515 = 0,10
5100
258
100 258 = 0,05
5100
Total 5100 1
Els resultats s'han estabilitzat.
Regla de Laplace
En el cas d'objectes com ara daus o ruletes, que estan formats o dividits en segments iguals,
podem dir que, en els experiments aleatoris que fem amb ells, els esdeveniments elementals
corresponents a caure a cada cara o casella són equiprobables.
La regla de Laplace afirma que en qualsevol experiment aleatori amb esdeveniments

elementals equiprobables la probabilitat d'un esdeveniment A es calcula dividint el nombre
de casos favorables a l'esdeveniment entre el nombre de casos possibles:
Nombre de casos favorables
P(A) =
Nombre de casos possibles
about:blank 11/16
Si agafem com a referència la mateixa ruleta podem calcular la probabilitat teòrica que surti cada
casella.
Casella Probabilitat
1
Vocal 20
= 0,05 → 5 %
2
Perd torn = 0,10 → 10 %
20
2
Fallida = 0,10 → 10 %
20
4
10 20
= 0,20 → 20 %
5
25 = 0,25 → 25 %
20
3
50 = 0,15 → 15 %
20
2
75 = 0,10 → 10 %
20
1
100 = 0,05 → 5 %
20
La probabilitat de l'esdeveniment A es pot expressar en forma de fracció, nombre decimal o

percentatge.
about:blank 12/16
Diagrames d'arbre
Hi ha experiments que hem de fer per etapes, en què cada etapa té diverses alternatives. Són els
experiments compostos. Per trobar la probabilitat de cada resultat podem fer servir un diagrama
d'arbre.
Un diagrama d'arbre és una eina per calcular les probabilitats dels resultats d'un experiment
aleatori compost.
Un experiment compost podria ser: participem en un joc amb dues ruletes en què, primer, hem de
triar a l'atzar amb quina ruleta participarem, i després fer-la girar.
Ruleta 1 Ruleta 2
Paer calcular les probabilitats que surti cada resultat en un experiment compost com aquest hem
de crear un diagrama d'arbre. Seguim, doncs, aquestes instruccions:
A la primera columna, col·loquem les ruletes.
A la segona columna, col·loquem les caselles.
A la branca de cada opció, escrivim la probabilitat que passi.
about:blank 13/16
L'espai mostral d'aquest experiment té vuit resultats. Calculem les probabilitats de cada un
multiplicant les fraccions de les branques que els formen.
Resultat Probabilitat
1 2 1
Ruleta 1 i casella 500 2
·
8
=
8
1 3 3
·
8
=
16
1 2 1
·
8
=
8
1 1 1
Ruleta 1 i casella 10 000 2
·
8
=
16
1 2 1
·
6
=
6
1 1 1
·
6
=
12
1 1 1
·
6
=
12
1 2 1
Ruleta 2 i casella 10 000 2
·
8
=
8
about:blank 14/16
En cas que vulguem saber la probabilitat de més d'un resultat (per exemple, caure a la casella 500
de qualsevol ruleta), sumarem les probabilitats dels resultats per separat:
⎛⎜ 1 1 ⎞⎟
⎜ + ⎟
⎝ 8 6 ⎠
,
Resum
Recorda algunes definicions clau d'aquest recurs teòric.
En els experiments deterministes sabem el resultat abans de fer l'experiment.
En els experiments aleatoris no es pot predir el resultat antes de fer l'experiment, perquè depèn
de l'atzar.
L'espai mostral E d'un experiment aleatori és el conjunt de tots els resultats que podem obtenir.
Un esdeveniment és un subconjunt d'elements de l'espai mostral.
Els esdeveniments elementals estan formats per un únic element de l'espai mostral.
Els esdeveniments compostos estan formats per dos o més elements de l'espai mostral.
⎯⎯⎯
Un esdeveniment A i el seu esdeveniment contrari A estan formats per resultats diferents i
entre els dos tenen tots els de l'espai mostral. A + ⎯⎯

A = E.
Dos esdeveniments compatibles A i B es poden donar simultàniament. Tenen algun resultat
comú. A ∩ B ≠ ø.
Dos esdeveniments incompatibles A i B no es poden donar simultàniament. No tenen cap
resultat comú. A ∩ B = ø
Un esdeveniment segur A passa sempre. A = E.
Un esdeveniment possible passa algunes vegades i altres vegades, no.
Un esdeveniment impossible A no passa mai. A = ø.
La probabilitat P(A) indica el grau de certesa que l'esdeveniment A passi en fer l'experiment
aleatori.
about:blank 15/16
La llei dels grans nombres estableix que, en augmentar el nombre de repeticions d'un
experiment aleatori en les mateixes condicions, la freqüència relativa de cada resultat
s'aproxima a un valor fix, que és la probabilitat.
P(A) = h
La regla de Laplace afirma que en qualsevol experiment aleatori amb esdeveniments
elementals equiprobables la probabilitat d'un esdeveniment A es calcula dividint el nombre de
casos favorables a l'esdeveniment entre el nombre de casos possibles.
Nombre de casos favorables

P(A) =
Nombre de casos posibles
Un diagrama d'arbre és una eina per calcular les probabilitats dels resultats d'un experiment
aleatori compost.
about:blank 16/16

2 - La Probabilitat

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2 - La Probabilitat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

4/3/23, 15:40 2 — LA PROBABILITAT

Esdeveniments elementals i compostos

Esdeveniments compatibles i incompatibles

Esdeveniments segurs, possibles i impossibles

Llei dels grans nombres

En moltes professions científiques o en activitats lúdiques i esportives realitzem activitats

Podem portar a terme dos tipus d'experiments:

Deterministes, en què sabem el resultat abans de fer l'experiment.

En alguns experiments sabem, prèviament, els esdeveniments que poden donar-se.

Un esdeveniment és un subconjunt d'elements de l'espai mostral.

A: caure en la semifinal 1 o en la semifinal 2

B: ser el primer participant, ser el segon participant, …, ser el N participant

Esdeveniments elementals i compostos

Els esdeveniments es poden classificar segons la quantitat d'elements o opcions que

C: Guanyar un premi d'1 000 000 d'euros

D: Guanyar un premi de 500 000 euros

E: Guanyar un premi de 1000 euros

F: que surti la cara d'una moneda

Esdeveniments compatibles i incompatibles

Esdeveniments compatibles: per exemple, A i B, que es poden complir simultàniament perquè

tenen algun resultat comú.

Esdeveniments incompatibles: per exemple, A i B, que no poden donar-se simultàniament

perquè no tenen cap resultat en comú.

la Cristina vol veure una pel·lícula espanyola.

la Mireia vol veure una pel·lícula en anglès.

Al cinema on van hi ha una pel·lícula espanyola (en castellà) i quatre pel·lícules

En aquesta activitat es pregunta si aquests tres esdeveniments són compatibles:

G: mirar una pel·lícula espanyola parlada en castellà

En canvi, no hi ha cap pel·lícula que permeti que els esdeveniments I i G o I i H es donin

Esdeveniments segurs, possibles i impossibles

Aquests esdeveniments depenen de la pobabilitat que tenen o no de passar. Així, tenim:

Esdeveniments possibles: de vegades passen i de vegades no.

Esdeveniments impossibles: no passen mai.

En el cas de tirar un dau podem exemplificar aquests tres tipus d'esdeveniments:

Un esdeveniment segur és que surti un nombre entre 1 i 6:

J: que surti un nombre entre 1 i 6

Un esdeveniment possible és que surti un nombre parell entre 1 i 6:

K: que surti un nombre parell entre 1 i 6

Un esdeveniment impossible és que surti un nombre igual o més gran que 7:

L: que surti un nombre igual o més gran que 7

La probabilitat d'un esdeveniment compleix les propietats següents propietats:

La probabilitat d'un esdeveniment A està compresa entre 0 i 1. 0 ≤ P(A) ≤ 1

La probabilitat d'un esdeveniment segur A és 1. P(A) = 1

La probabilitat d'un esdeveniment impossible A és 0. P(A) = 0

La suma de les probabilitats de tots els esdeveniments elementals A,

La probabilitat d'un esdeveniment A més la del seu esdeveniment

Llei dels grans nombres

E = {Vocal, Perd torn, Fallida, 10, 25, 50, 75, 100}

Fem girar la ruleta 100 cops:

Casella Freqüència absoluta fi Freqüència relativa hi

aquest resultat que amb cap altre.

Fem girar la ruleta 5000 cops.

Casella Freqüència absoluta fi Freqüència relativa hi

Els resultats han variat lleugerament.

Fem girar la ruleta 5100 cops.

Casella Freqüència absoluta fi Freqüència relativa hi

Els resultats s'han estabilitzat.

La regla de Laplace afirma que en qualsevol experiment aleatori amb esdeveniments

La probabilitat de l'esdeveniment A es pot expressar en forma de fracció, nombre decimal o

A la primera columna, col·loquem les ruletes.

A la segona columna, col·loquem les caselles.

A la branca de cada opció, escrivim la probabilitat que passi.

Recorda algunes definicions clau d'aquest recurs teòric.