Comencem amb l’exercici que va dir l’altre dia sobre si Déu existeix a partir de la Llei de

Gauss.La resposta a lu de Gauss no és Déu sinó DARWIN i la sel·lecció natural. La Llei de

Gauss no demostra l’existència de Déu, el que passa que la teoria de la creació és
compatible amb Gauss…………………… no serveix això però sí serveix la Llei d’Okham.

_______________________________________________________
Contrastant el model: Són resultat d’un procés intencional les dades arqueològiques
observades?
PREDIR LA INTENCIONALITAT HUMANA EN EL PASSAT, ho acaba de dir (?)

Nosaltres sabem pel Teorema Central del Límit que si analitzo una mostra aleatòriament
estreta de la població les característiques de la primera permetran estimar les de la segona.
Les males notícies es que la mostra arqueològica no està relacionada directament amb la
població. La organització empíricament registrada del conjunt d’observables arqueològics no
té res a veure amb allò que va existir.
Escombraries → allò que pels individus ja no tenia ús/utilitat.
En arqueologia cada mostra gafada dependrà del que nosaltres escollim.

Si y sólo si los cambios sucesivos en el conjunto de datos fueron poco intensos, no

sincrónicos (cada uno a su tiempo), e independientes entre sí, los distintos estados
sucesivos del registro arqueológico habrían dado lugar a distintos subconjuntos,
relativamente semejantes entre sí, en especial cuanto más próximos en el tiempo (y menor
la distorsión accidental). La suma de distorsiones sería entonces un proceso aleatorio. Esto
ha sido argumentado por M.B. Schiffer, para quien los procesos post-deposicionales ya
sean “culturales” o “no-culturales” son regulares, y por tanto, aunque distorsionantes,
debiera existir una relación sistémica, aunque no directa, entre las evidencias arqueológicas
y los sistemas culturales.

NOMÉS SI LA MOSTRA ÉS ALEATÒRIA ENS PARLARÀ DE LA POBLACIÓ PASSADA

(???).
I com ho sé jo que la meva mostra no està alterada?
Primera condició: que la mostra sigui prou nombrosa (3 artefactes valen VERGA); quins
materials he escollit, si la població és prou restringida en el tema arqueològic… (p.e. 350
anys NO SÓN poblacions homogènies) millor 80 anys de variació dins el bronze antic que
no 80 anys en el traspàs de bronze antic a bronze final.
Si i només si puc demostrar que la meva mostra VARIA segons la Llei de Gauss partiré del
supòsit que procedeix d’una mostra que també segueix la llei de Gauss. Si pel contrari no
puc identificar intencionalitat en la mostra no puc confirmar que existís la mateixa
intencionalitat en el passat (?).

OBRIM EL PAST → totes aquestes ceràmiques varien¿?¿ quina era la intencionalitat de la

gent amb aquestes ceràmiques? en treballar el diàmetre de la boca? hi havia
intencionalitat? Alguna intenció hauria de tenir, hauré d’estudiar els valors i veure si hi ha o
no hi ha aquesta intencionalitat.

PRIMERA MANERA : LA SÈRIE ÉS SIMÈTRICA? Recordem que tenim un coeficient

d’asimetria, perquè s’apropin a Gauss hauran de ser prou simètriques dins aquest
coeficient. Si veiem que la simetria és prou alta → interval de -07, -05
El valor de l’ASIMETRIA ha de ser 0, no hauria d’haver-la, tant se val que sigui negatiu o
positiu, aleshores és simètric.
la asimetria serà alta si hi ha molts valors molt petits.
una asimetria positiva i molt alta ¿?¿?¿?¿?¿?

L’assimetria (skewness) per si sola NO ÉS RES. No és condició de res.

NO HAS PILLAT RES DE SIMETRIA/ASIMETRIA PERQUÈ QUAN ES ​PARLA NO ES
PUTU DIFERÈNCIA SI PARLES D’UNA COSA O D’UNA ALTRA, EM CAGO EN TOTA LA
PUTA MERDA JA, HÒSTIA, GILIPOLLES, QUE JA CAL SER GILIPOLLES PER NO TENIR
AIXÒ EN COMPTE, QUE NO SE TE ENTIENDE, QUE NO SABEMOS LO QUE DICES
QUE NO SABEMOS QUÉ MIERDAS ESCRIBIR EN ESTOS PUTOS APUNTES QUE
LUEGO
NO
VAN
A
SERVIR
PARA
APROBAR
ME CAGO
EN DIOS
EN DARWIN
Y EN LOS MUERTOS DEL BIG BANG
SEGONA COSA: NECESSITEM QUE HI HAGI MOLTA CURTOSI: valor de curtosi igual a 0
→ mesocúrtiques
Si el valor de la curtosis es negativo, concluiremos que las colas del histograma son muy
densas, ya que una mayoría de los valores se agrupan en los extremos lo que proporciona
una apariencia plana a la distribución. Se dice que la distribución es ​platicúrtica.​ Un valor
petit i negatiu de este indicador, por ejemplo -0,14 indica que la distribución observada de
valores es plana o ​platicúrtica.​
No entenc RES.
Si l’assimetria és baixa la curtosis serà prou alta¿?

ÚLTIM CRITERI PER A CONCLOURE LA LLEI JKHAKJF: Que la variació sigui PETITA.
Aka desviacions típiques baixes → utilitzar coeficient de variació.
Si al desviació típica és similar a la mitjana = moltíssima variació = no funciona la hipòtesi
de la normalitat.
Si la desviació típica és molt més baixa que la mitjana =
Coeficient de variació: un 3% de variació és l’error de percepció humana, existirà sempre
que ens basem en fonts només humanes, sense tecnologia. El 3% és la variació que no
perceps, del 3% al 12% és la que no li dónes importància malgrat la observem.

Asimetria de 0,86 → positiva i relativament important

TORNEM AL PAST. → plot -- normal probability plot

després → plot → histogram → fit normal → PAM GAUSS A TOPE AHÍ.

PROVES D’HIPÒTESI ESTADÍSTIQUES → Si ho odien els estadistes jo NI T’EXPLICO.

Proves d’hipòtesis → en estadística puc negar amb seguretat, però no dir sí.

Hipòtesi nul·la → demostra que la hipòtesi ha estat sense variar, les mostres no han estat
variades.

SHAPIRO-WILK (eren 2 vale¿) ens la suda com van calcular, el que ens interessa és que
funciona: si la mostra és aleatòria vol dir que aquest valor (X) no pot superar a aquest valor
(Y).
ANEM AL PAST. → univariate → normality tests → ens dóna 3 tipus d’anàlisi, i els pregunta
si es compleix la hipòtesi nul·la. Et diu la probabilitat de que les teves dades s’apropin a la
hipòtesi nul·la. Ens interessa el que ens diu la p(normal) sota de la Shapiro-Wilk (resultats
molt fiables per mostra que estigui per sota de 2000), com interpretem aquest número
(p(normal))? Probabilitat d’1 = 100% de possibilitat, probabilitat de 0 = 0% possibilitat, 0,25 =
no és gaire possible però no ho puc evitar.
En aquest cas oscila entre 0 i 1 per 4 decimals:

Si la probabilitat és prou petita, per exemple el 5% (0.05%?) indica molt poc, més d’un 5%
(0.05%?) indica que hi ha una probabilitat que he de tenir present. En la pràctica veurem:
aquí tenim 0,2331 → es veu que és més d’un 5%, per tant no puc negar que les dades no
provinguin d’una població normal. He de dir que la mostra no està prou alterada com per
rebutjar-la, puc arribar a la conclusió que volien crear una sèrie d’objectes amb una mitjana
aritmètica de 162 i un coef. de variació d’un 29%. Això és tot el que puc afirmar sobre la
manera de produir aquests objectes.

DEURES PROPER DIA:

Treballar totes les dades quantitatives que havíem fet pel treball anterior i veure si hi ha
intencionalitat. P.e. en ganivets = tots mesuren 13 cm, intencionalitat? // tots són
completament diferents → no intencionalitat.

ESTUDIAR COEFICIENT DE VARIACIÓ.

(I si les meves dades no compleixen el model? això és el que estudiarem el proper dia.)