Tema 5.

Contrast d’hipòtesi no paramètric

El contrast no paramètric es realitza quan no es verifiquen el supòsits. Les dades poden ser de qualsevol
tipus i tenen un càlcul fàcil, però a canvi tenen menor potència que les paramètriques.

(MIRAR PRÀCTIQUES 7 I 8 PER A VORE COM TRAURE LES PROVES)

2. Comprovació
2.1. Normalitat

La prova de normalitat es mira amb la taula «Kolmogorov-Smirnov», quan la mostra és gran i

«Shapiro-Wilk» quan és menor de 50 subjectes. Ambdues proves permeten contrastar

2.2. Homoscedasticitat
S’avalua amb la prova de Levene que s’obté amb l’SPSS.

2.3. Esfericitat
S’avalua amb la prova d’esfericitat de Mauchly que s’obté amb l’SPSS.
• Si p (Sig.) > α → Mantenim H0 → Mirem la línia de «Esfericitat assumida»
• Si p (Sig.) < α → Rebutjem H0 → Mirem la línia de «Greenhouse-Geiser»

3. Proves de contrast no paramètriques

Al tema 6 està la prova de Chi-quadrat → prova no paramètrica per a dades categòriques.

Output SPSS: Analizar > Pruebas no parametricas > Elegir correspondiente. Quan ix la taula dels
resultats i cliquem dins ix una taula, per a vore la significació hem de mirar on fica «Sig. Asintòtica
(prueba de dos caras)».
3.1. Dos grups independents. Prova de Mann-Whitney
La prova de Mann-Whitney és alternativa a la prova t de dos grups independents quan no es
compleixen els supòsits o treballem amb variables ordinals. Les hipòtesis són:

H0 → X Rangs1 és igual o semblant a X Rangs2 H1 → Són molt diferents

3.2. Dos grups relacionats. Prova de Wilcoxon

La prova de Wilcoxon és alternativa a la prova t de dos grups relacionats quan no es compleixen els
supòsits o treballem amb variables ordinals. Les hipòtesis són:
H0 → MdnDe les diferències = 0 H1 → Són molt diferents
Si H0 és vertadera trobarem els mateixos valors positius com negatius en les puntuacions diferencials.
L’estadístic de contrast és el sumatori dels rangs de les diferències positives:

S+ = Ri+ ≈ S− = Ri -

Per a mostres menudes empren l’estadístic S+, però per a mostres grans empren Z, ja que s’aproxima a
la normal. S’ha de contrastar amb la taula de punts crítics per a la prova de Wilcoxon: busquem el valor
d’S per a un nivell de significació de α i una grandària mostral n.

3.3. Més de dos grups independents. Prova de Kruskall-Wallis

És una extensió de la prova Mann-Whitney i alternativa a l’ANOVA Unifactorial entresubjectes quan
no es compleixen els supòsits i treballem amb mostres petites o quan treballem amb variables ordinals.

H0 → X1 = X2 = X3 H1 → No tenen valors mitjans iguals

Si rebutgem H0 hem de fer comparacions a posteriori.

3.4. Més de dos grups relacionats. Prova de Friedman

És una extensió de la prova Wilcoxon i alternativa a l’ANOVA Unifactorial amb mesures repetides
quan no es compleixen els supòsits i treballem amb mostres petites o treballem amb variables ordinals.

H0 → X1 = X2 = X3 H1 → No tenen valors mitjans iguals

Si rebutgem H0 hem de fer comparacions a posteriori.

l’SPSS permet transformar les variables en rangs