Raonamen

t inductiu
JUDICIS DE PROBABILITAT

E . S E R R AT
Raonament inductiu
No deductiu
Processos de raonament que amplien el coneixement amb incertesa

Les conclusions poden veure’s rebutjades a partir d’informació nova:

◦ Abduccions
◦ Induccions generals
◦ Comprovació d’hipòtesis
◦ Raonament probabilístic o estadístic
Abduccions...
O induccions específiques.
A partir d’un fet/fenomen, es busca l’explicació.
◦ Afirmació del conseqüent
Q (p. ex. No podem sortir de l’aula)
Si p aleshores q (si la porta s’espatlla, no es pot sortir de l’aula)
P (conclusió: la porta s’ha espatllat)

S’intenta explicar q mitjançant p.

És una fal·làcia perquè hi podria haver d’altres explicacions per Q que fossin
diferents de P.
Abduccions...
Hi ha problemes amb aquesta forma de raonament.
• Ara bé, és molt freqüent i també útil a la vida quotidiana. Es tracta de
raonaments que poden ser falsos, però que ens ajuden a resoldre
problemes quotidians i que molt sovint són correctes.

També s’utilitza molt en ciència. Els científics han de generar

explicacions –es tracta de fer abduccions.
• Un fet concret p, pot ser consistent amb un munt de premisses
explicatives (teories) inconsistents entre sí.
• Només dues ciències compten tan sols amb la deducció dins de la
seva forma de treballar: la lògica i les matemàtiques.
Induccions generals
Es tracta d’inferències en les quals a partir de l’observació que una sèrie
d’objectes o esdeveniments individuals que tenen la propietat X, es
conclou que tots els objectes o esdeveniments de la mateixa classe
tenen aquesta propietat.

Conclusions generals a partir de premisses que contenen casos

particulars.
Generació -i comprovació- d’hipòtesis
A partir de la inducció es generen hipòtesis plausibles que poden no ser
verdaderes. Aquestes hipòtesis necessiten comprovar-se. En la
comprovació d’hipòtesis és necessari el raonament deductiu.

Experiment
de Redi.
Judicis de probabilitat
O raonament estadístic

Sovint el raonament estadístic és important

en la vida quotidiana –en prendre decisions.
De moment, considerarem el raonament
estadístic independentment del seu paper en
la presa de decisions.
Judicis de probabilitat
La Linda és caixera

La Linda té 31 anys, està soltera, és una noia oberta, sincera i molt brillant. Es va
llicenciar en Filosofia. Quan era estudiant, estava molt compromesa amb la no
discriminació i la justícia social, i també solia participar en manifestacions
antinuclears.

Ordena les següents afirmacions de acord amb el seu grau de probabilitat, usant el 1
per a la més probable i el 8 per a la menys probable:

• La Linda és una professora d'ensenyament bàsic.

• La Linda treballa en una llibreria i assisteix a classes de ioga.
• La Linda està associada al moviment feminista.
• La Linda treballa en un centre de salut com a psiquiatra.
• La Linda és membre del Partit Feminista.
• La Linda és caixera de banc.
• La Linda és agent d’assegurances.
• La Linda és caixera de banc i està associada al moviment feminista.
Judicis de probabilitat
La Linda és caixera

La Linda té 31 anys, és una noia oberta, sincera i molt brillant. Es va llicenciar en

Filosofia. Quan era estudiant, estava molt compromesa amb la no discriminació i la
justícia social, i també solia participar en manifestacions antinuclears.

Ordena les següents afirmacions de acord amb el seu grau de probabilitat, usant el 1 per
a la més probable i el 8 per a la menys probable:

• La Linda és una professora d'ensenyament bàsic.

• La Linda treballa en una llibreria i assisteix a classes de ioga.
• La Linda està associada al moviment feminista. (F) +
• La Linda treballa en un centre de salut com a psiquiatra.
• La Linda és membre del Partit Feminista.
• La Linda és caixera de banc. (C) +++
• La Linda és agent d’assegurances.
• La Linda és caixera de banc i està associada al moviment feminista. (C y F) ++

 80% fal·làcia de la conjunció.

Judicis de probabilitat
Tracta de les estimacions que les persones fem sobre les probabilitats
dels esdeveniments.
Quan realitzem judicis de probabilitats ens adherim als axiomes de la
teoria de la probabilitat?
◦ No seguim les normes estadístiques per fer-ho. Ens equivoquem
sistemàticament.
◦ Raonem sense processar totes les dades, de manera simplificada.
Aquestes estratègies simplificades s’anomenen heurístics, regles “d’estar
per casa o dreceres mentals” que utilitzem de manera espontània.
Tversky i Kahneman conclouen que fem ús d’aquests heurístics en lloc de
les lleis de la probabilitat en el judici dels esdeveniments quotidians.
Heurístics i biaixos
Tversky i Kahneman (1974)
◦ Representativitat
◦ Disponibilitat o accessibilitat
◦ Ancoratge i ajustament

Excés de confiança
Biaix de ‘a posteriori’
Biaixos
Biaix de confirmació
Correlació (il·lusòria)
Etc.

Tversky, A., & Kahneman, D. (1974). Judgment under uncertainty: Heuristics and biases. Science, 185(4157), 1124-1131.
Els heurístics
Kanheman i Tversky
◦ Els heurístics van ser identificats pels psicòlegs Amos Tversky i Daniel
Kahneman. Kahneman, premi Nobel en Economia
◦ Heurístics: dreceres mentals utilitzades en el raonament que poden portar a
errors seriosos.
◦ Estratègies de solució no algorítmiques, ni analítiques ni exhaustives.

◦ Per a Tversky i Kahneman les persones no utilitzen els principis formals de les
lleis de la probabilitat. En el seu lloc, en realitzar prediccions o estimacions,
empren un raonament intuïtiu guiat per heurístics.
Heurístics, representativitat
Ex.: La Linda és caixera.
Assignem probabilitats basant-nos en:
◦ El grau de correspondència o similitud (semblança) entre un exemplar i una
categoria (prototipus). Segons si sembla que reflecteix les característiques
més rellevants.
◦ Considerem que com més s’assembli un fet o objecte als exemples típics
d’algun concepte o categoria, més probable és que pertanyi a aquest
concepte o categoria.

◦ Explica la formació d’estereotips.

Heurístics, disponibilitat
De què considereu més probable morir: d’accident d’avió o d’accident de
cotxe?
Heurístics, disponibilitat
De què considereu més probable morir: d’accident d’avió o d’accident
de cotxe?
Assignem probabilitats en funció de la facilitat amb la qual
exemples del mateix tipus ens venen a la ment.
◦ Esdeveniments freqüents -o més impactants o més recents- tenen major
possibilitat de generar associacions.
Heurístics, ancoratge i ajust
Jutgem probabilitats prenent com a punt de referència un
valor crític (punt d’ancoratge).
Quan s’ha establert el punt de referència, es tendeix a
calibrar el judici de probabilitat.
◦ Si el valor del punt d’ancoratge és baix, es tendeix a infravalorar la
probabilitat d’ocurrència del mateix.
◦ Si el valor és alt, es tendeix a sobrevalorar la probabilitat d’ocurrència del fet.
Els heurístics -conclusions
Evidència: desviació del model normatiu.
No són aleatoris.
Són útils, però no són convenients en determinades tasques.
 S’han d’evitar quan un resultat correcte és important.
Poden evitar-se o minimitzar-se a partir de l’educació: entrenament,
feedback, intentar trobar altres perspectives...

https://www.youtube.com/watch?v=KyKc4Gzzbrg
Pensar ràpid, pensar lent.
Els heurístics -Biaixos
•Sistema 1: és ràpid, automàtic, freqüent, emocional, estereotipat i
subconscient; la seva funció és generar intuïcions que sovint ens
serveixen adequadament, però no sempre.
•Sistema 2: és lent, requereix esforç, poc freqüent, lògic, calculador i
conscient; la seva funció és prendre les decisions finals després
d'observar i controlar les intuïcions del S1.
•Segons Kahneman el S1 sembla dominar un S2 que tendeix a ser
mandrós.
• Biaixos cognitius com confondre causalitat amb casualitat; arribar a
conclusions precipitades; exagerar l'efecte de les primeres impressions;
confiar en excés en les dades conegudes sense tenir en compte altres
dades també disponibles, etc.
 Il·lusió de control
Biaix de confirmació
Biaix de ‘a posteriori’
Efecte halo

Biaixos Excés de confiança

Correlació il·lusòria

oTenim un excés de confiança en els judicis propis, en les pròpies

actuacions.
oQuan realitzem judicis retrospectius, considerem que ho hauríem
encertat.
oTendim a buscar i sobrevalorar la informació sobre allò que creiem i
ignorem les proves o arguments en contra.
oPercebem una relació entre variables (persones, esdeveniments o
comportaments) fins i tot quan aquesta relació no existeix.
oCreiem que poden controlar (o influir) els resultats en què clarament
no hi tenim cap control o influència.
oGeneralitzem erròniament a partir d'una sola característica o qualitat
d'un objecte o d'una persona. Fem un judici previ a partir del qual
generalitzem.