TEMA 5: RAONAMENT HUMÀ

1. Tipus de raonament

Raonar: relacionar idees entre sí de mode que es derive alguna conseqüència

- Feldman (2002): procés mitjançant el qual s’usa informació per extraure una conclusió i
prendre decisions

Inferències: passar d’una info a altra ; concloure a partir d’un raonament

RAONAMENT FORMAL vs INFORMAL

‘Procés cognitiu pel qual elaborem o avaluem conclusions a partir d’informació prèvia
(premisses). Permet prendre decisions i resoldre problemes en situacions quotidianes
(INFORMAL) com en situacions experimentals de laboratori (FORMAL)’

RAONAMENT DEDUCTIU vs INDUCTIU

R. deductiu = regles generals → conclusions particulars

R. Inductiu = casos particulars → dades generals

2. Raonament inductiu i deductiu

‘Mètode inductiu és un mitjà per poder arribar al mètode deductiu: meta de tota ciència’ (Moya
i Georgieva, 2014)

RAONAMENT INDUCTIU

- Procés de generalització → obtenim 1 regla a partir d’un nº de situacions que fan

veritables la regla
o No compliment de la regla → situació falsa
- Inducció = raonament a partir d’un o diversos judicis particulars, obtenció d’una
conclusió d’aplicació general
o Per analogia
o Relació causa-efecte

RAONAMENT DEDUCTIU

Obtenir una conclusió d’un conjunt d’afirmacions inicials o premisses generals

Raonament condicional → les inferències donen lloc a conclusions que es segueixen

necessàriament de les premisses

Página 1 de 8
 3. Raonament formal e informal

RAONAMENT INFORMAL

Sorgiment en oposició al pensament formal → no expliquen el raonament humà en situacions

quotidianes

- Validesa ecològica = grau en què els resultats poden generalitzar-se al món real

Fa referència a:

- Estratègies que utilitzem per resoldre problemes quotidians i prendre decisions

- Com generem i avaluem arguments a l’hora d’establir i fonamentar les nostres opinions
- Com influeixen les nostres motivacions i emocions en les explicacions i solucions que
donem als problemes quotidians.

4. Raonament probabilístic: predicció i probabilitat

Resolem problemes i prenem decisions influïts per les nostres motivacions i emocions

- Necessitat d’estudiar el raonament incloent variables afectives i motivacionals →

expliquen l’actuació en contextos reals
- Incertesa és una constant de la condició humana
- Prenem decisions i planegem cursos d’acció basant-nos en les prediccions
o L’èxit depèn del realisme de les prediccions
- Calculem les probabilitats per solucionar i prendre decisions → usem nocions
estadístiques

Página 2 de 8
 - NO estadístiques perfectes
- En l’assignació de la probabilitat influeix el caràcter, edat, gènere, estat d’ànim,
propensió a l’optimisme o pessimisme...
- Calculem correctament les probabilitats de successos senzills (probabilitat objectiva vs
subjectiva)
o En els pronòstics del mon social (raonament informal), l’espai mostral no està
ben definit → ens guiem per heurístics (probabilitat subjectiva)

ELS HEURÍSTICS (Kahneman i Tversky, 1974)

Def. Procediments ràpids i fàcils per a solucionar problemes o prendre decisions → ‘atajos’
mentales

- S’activen de forma automàtica

- Requereixen de poca despesa de recursos atencionals
- Apropiats davant la incertesa i la limitació temporal de les demandes del medi →
adaptatius
- Poden dur a cometre errors

Els + coneguts:

Representativitat o similitud Judicis probabilístics Es realitzen en virtut de la

Disponibilitat Judicis probabilístics o de
freqüències
Simulació Expectatives, atribucions
causals, impressions i
experiències afectives
Ajust i ancoratge Estimacions de la posició en
un dimensió
semblança o similitud amb la
categoria
L’estimació de la probabilitat
o freqüència d’un fet es basa
en exemples o associacions
en la memòria
La rapidesa amb la qual
construïm esceneris
hipotètics
Procés d’estimació de la
posició d’un valor en una
dimensió, atenent a un valor
inicial al que s’ajusta

Página 3 de 8
Kahneman (2011) distingeix 2 sistemes:

- Sistema 1 (intuïtiu-pensar ràpidament):

o Automàtic, sense esforç, associatiu, ràpid, pràctic i basat en l’habilitat del
subjecte, àgil, intuïtiu, emocional
o Opció predeterminada per a processar info
- Sistema 2 (reflexiu-pensar lentament):
o Controlat, amb esforç, deductiu, lògic, lent, serial, autoconscient, reglat
o Esforç deliberat que requereix fa que canviem al sistema 1

REPRESENTAVITAT

Judicis en la mesura en què algunes situacions s’assemblen a altres situacions o categories →

en virtut de la semblança o similitud entre l’exemplar i la categoria

- Concepte proper a la tipicitat de les categories

Errors associats:

- Fal·làcia de la conjunció: probabilitat conjunta de dos o més successos és sempre

menor o igual que la probabilitat de cadascun d’ells per separat
o Les persones es guien per tòpics i prototips activitats més que per la
probabilitat objectiva
- Insensibilitat a la grandària de la mostra: se suposa equivocadament que la mostra
xicoteta és tan representativa del total com una mostra major → contra amb la llei dels
gran nombres
o Tendència a concedir representativitat general a molts pocs exemples
observats respecte al conjunt a pesar que la representativitat sigui baixa

Llei dels gran nombres: si es defineix la probabilitat d’un succés com la seva freqüència
relativa en un nº suficientment gran d’assajos, es considera que la probabilitat assignada
serà més propera a la probabilitat real del succés com més gran sigui

- Fal·làcia del jugador: subjectes esperen que la freqüència real d’un succés es manifeste
en molt pocs assajos → dificultat per veure que cada jugada es independent
o Relacionat amb la insensibilitat a la grandària de la mostra

Página 4 de 8
 - Biaix d’optimisme no realista (ONR): les persones estimen la probabilitat de sofrir un
succés negatiu futur solen consideren que les possibles víctimes són els altres i no un
mateix
o Tendència a considerar poc probable que els ocorrerà a ells
o Estil de pensament pessimista: es creu tenir menys probabilitat d’ocurrència
davant successos positius i més davant fets negatius

ACCESSIBILITAT O DISPONIBILITAT

S’avalua la probabilitat d’un esdeveniment en funció de la facilitat amb què venen a la ment
casos d’aquest tipus de classe o esdeveniment: la info que primer està disponible en la nostra
memòria

- Se suposa equivocadament que el més disponible és el + freqüent → el que recordem

primer és allò recent, estrany o particular
- Correlació il·lusòria: tendència a percebre entre 2 variables com + frota del que és en
realitat, es sobreestima la freqüència amb la qual concorren

BIAXOS DEGUTS A LA FACILITAT DE RECUPERACIÓ

Familiaritat: substitueix la freqüència o intensitat donant l’aspecte de més probable

Prominència (condició de destacable, notable, salient): els successos impactant o els

esdeveniments recents són més accessibles i s’interpreten con més probable

Pseudo-probabilitat depenent del mecanismes de cerca: es percep més probable allò que
és més fàcil de recuperar

AJUST I ANCORATGE

Estratègia que consisteix a emetre un judici basat en algun valor inicial que posteriorment es va
ajustant fins a produir la resposta final

- Resposta final → esbaixada cap al valor inicial

SIMULACIÓ

Facilitat o accessibilitat per construir per construir un escenari hipotètic

- La probabilitat d’un resultat es jutja major quan el subjecte por construir un o diversos
escenaris que condueixen a aquest resultat
- Error → els escenaris poden ser models simplificats d’una realitat complexa

Página 5 de 8
 - Associat amb el pensament contrafàctic

5. Causalitat i biaixos de l’anàlisi causal

- Existència d’una tendència general a atribuir causes als fenòmens del món físic i social
o És universal i adaptativa, basada en el ppi de covariació
- En situacions on es manca d’info, el pensament màgic pot sorgir com forma de donar
sentit a allò que està passant i ajuda a que el mon de la persona tingui més significat,
sigui predictible i controlable (Farkas, 2003)
o Pensament màgic: atribució de causes o relacions de naturalesa irracional a
certs events, quan no existeix relació o causalitat alguna (Eckblad i Chapman,
1983)
▪ Present en el pensament de la gent de tot el mòn i èpoques
- Els esquemes d’atribució causal realistes i sofisticats, responen a contingències
objectives els proporciona la ciència

MODEL DE KELLEY (1972)

Atribució: explicació que elaborem sobre les causes de la conducta dels demés i d’un mateix
ens ajuda a donar sentit i predir el món social (des de la cognició social)

- Kelley → les persones fan inferències causals per explicar perquè altres persones es
comporten d’una manera determinada

Es poden fer:

- Atribucions internes: la causa del comportament resideix en la persona

- Atribucions externes: la causa resideix en la situació o les circumstàncies en les que
s’observa el comportament.

Objectiu de la Tª = explicar COM realitzem atribucions en les relacions interpersonals

Página 6 de 8
Per atribuir causes a una conducta → 3 fonts d’info:

- Consens: en quina mesura el comportament exhibit per la persona és compartit per

altres persones en la mateixa situació
- Consistència: grau en què una persona mostra el mateix comportament davant la
mateixa situació en altres ocasions
- Distintivitat: grau en què el comportament de la persona es específicament de la
situació

La detecció de la covariació és un dels elements pels que podria considerar-se que les
persones operen com científiques intuïtives

Propensió a realitzar errors sistemàtics, biaixos atribucionals:

- Il·lusió de control:
o Atribució de les causes està guida per la necessitat de percebre el món com
predictible i controlable
o Tendència a exagerar la relació causal entre la conducta i els successos (fins i
tot en les situacions en les que no hi ha contingències objectives)
o Impressió subjectiva de controlar esdeveniments
o Infravaloren factors situacionals
o Relacionat amb el ‘joc patològic’
- Principi de similitud (representativitat): mateix ppi que l’heurístic de representativitat
→ basat en semblances ; creiem que:
o Els grans esdeveniments han d’obeir a grans causes
o Successos complexos a causes complexes

Página 7 de 8
 o Successos amb forta càrrega emocional son provocats per causes
emocionalment intenses
- Error fonamental d’atribució:
o Tendència a exagerar el valor causal dels trets de l’actor de la conducta (A.
INTERNA)
o Atribuir la conducta a disposicions internes (personalitat, intel·ligència...)
o Lligat al concepte de responsabilitat
o S’infravaloren els factors situacionals
- L’atribució a un mateix i atribució a uns altres (actor-observador)
o Tendència a realitzar un biaix d’atribució basat en disposicions internes (A.
INTERNA) quan interpretem la conducta dels altres (error fonamental
d’atribució) mentre la conducta pròpia solem atribuir-la a factors externs (A.
EXRERNA).
o Explicacions:
▪ L’actor disposa d’una info mes amplia i precisa sobre la pròpia
conducta
▪ l'actor dirigeix l’atenció al medi i poca als estats interns
- Causalitat mínima:
o Tendència a utilitzar el ‘ppi de parsimònia’ intuïtiu quan es busquen
explicacions causals als fenòmens
o Sobreestimació dels valors de les atribucions unicausals → conformant-nos
amb una sola causa plausible, minimitzant altres causes concurrents
o Situacions en les qual un resultat depèn de múltiples factors d’una cadena
causal → tendeix a donar un major pes al primes succés

Página 8 de 8