Estructures Algebraiques Problemes d'anells Tardor 2019

Per defecte, només considerarem anells commutatius i unitaris.

Exercici 1 ( ). Sigui∗ A un anell. Proveu les propietats següents.

(a) Si a ∈ A és una unitat (o sigui, un element invertible), aleshores a no és un divisor de zero.

(b) Si un ideal I de A conté una unitat, aleshores I = A.

(c) Si a∈Aiu∈A és una unitat, aleshores (ua) = (a).

(d) Si A és un domini d'integritat i a, b ∈ A, aleshores (a) = (b) si, i només si, b = au per a
alguna unitat u de A.

Exercici 2. Caracteritzeu, en funció del nombre enter m > 1, quins són els elements invertibles
i quins els divisors de zero de l'anell Z/mZ. Deduïu que Z/mZ és un domini d'integritat si, i
només si, Z/mZ és un cos; si, i només si, m és un nombre primer.

Exercici 3. Demostreu que l'ideal (2, X) de Z[X] no és principal.

∗
Exercici 4 ( ). Siguin A un anell, a, b, d ∈ A. Recordem que es diu que d és un màxim comú
divisor de aib si se satisfan les dues propietats

(1) d | a, d | b; i

(2) si c∈A satisfà que c | a i c | b, aleshores c | d.

(a) Proveu que si d és un màxim comú divisor de a i b, aleshores tenim la inclusió d'ideals
(a, b) ⊆ (d). Doneu un exemple en Z[X] on no hi hagi igualtat.

(b) Proveu que si A és un domini, aleshores dos màxims comuns divisors de a i b difereixen
multiplicativament en una unitat.

(c) Proveu que si A és un domini d'ideals principals, llavors d és un màxim comú divisor de a
i b si, i només si, (a, b) = (d). Deduïu que en un domini d'ideals principals, sempre existeix
el màxim comú divisor de dos elements.

Exercici 5. Siguin A un anell i f , g ∈ A[X].

(a) Demostreu que, si g és mònic, aleshores existeixen polinomis q , r ∈ A[X] tals que f = gq+r,
amb r=0 o bé gr(r) < gr(g). Demostreu que q i r són únics per a aquestes condicions.

(b) Doneu un exemple de no-unicitat i un de no-existència del parell (q, r) en el cas en què g
no sigui mònic.

Exercici 6. Sigui K un cos. Denim en K ×K les operacions:

(a, b) + (c, d) := (a + c, b + d)
(a, b) · (c, d) := (ac − bd, ad + bc)

a) Proveu que K×K amb les operacions anteriors és un anell commutatiu i unitari. El
denotarem C(K).

b) Proveu que C(K) és cos si, i només si, K satisfà que per tot a, b ∈ K tal que a2 + b2 = 0
aleshores a = b = 0.

c) Proveu que C(R) és cos i que C(Z/5Z) no és cos.

1
Estructures Algebraiques Problemes d'anells Tardor 2019

Exercici 7. Proveu que tot domini d'integritat nit és un cos.

Exercici 8 ( ). Sigui ∗ Aun anell. Demostreu que si A té un nombre nit n≥1 de divisors de
és nit i card(A) ≤ (n + 1) .
2
zero, aleshores A

Exercici 9. Siguin I , J1 , J2 ideals d'un anell A. Proveu que

(a) I + (J1 ∩ J2 ) ⊆ (I + J1 ) ∩ (I + J2 ). Si I ⊆ J1 o bé I ⊆ J2 llavors tenim igualtat.

(b) I ∩ (J1 + J2 ) ⊇ (I ∩ J1 ) + (I ∩ J2 ). Si I ⊇ J1 o bé I ⊇ J2 llavors hi ha igualtat.

(c) I(J1 + J2 ) = (IJ1 ) + (IJ2 ).

(d) (J1 + J2 )(J1 ∩ J2 ) ⊆ J1 J2 .

Exercici 10. Siguin A un anell, I ⊆ A un ideal. Es deneix el radical de I , rad(I), com el

conjunt d'elements x ∈ A tals que existeix n ∈ N tal que xn ∈ I . Proveu que si I , J són ideals
de A, llavors

(a) rad(I) és un ideal de A.

(b) Direm que I és un ideal radical si rad(I) = I . Proveu que rad(I) és un ideal radical.

(c) rad(IJ) = rad(I ∩ J) = rad(I) ∩ rad(J).

(d) rad(I + J) = rad(rad(I) + rad(J)).

Exercici 11. Sigui A = R[X] i considerem I = (X 2 + 1), J = (X 2 + 3), ideals de A.

(a) Determineu un sistema de representants de A/I . Proveu que A/I és un cos isomorf al cos
dels nombres complexos.

(b) Demostreu que A/I ∼

= A/J i expliciteu un isomorsme.

Exercici 12. Siguin B un anell, J un ideal de BiA un subanell de B. Considerem:

A + J = {a + x | a ∈ A, x ∈ J} ⊆ B

(i) Proveu que A+J es un subanell de B.

(ii) Proveu que J és un ideal de A + J.

(iii) Proveu que els anells (A + J)/J i A/(J ∩ A) són isomorfs.

(iv) Proveu que (A + J)∗ ⊆ B ∗ . Doneu un exemple en què (A + J)∗ ̸= B ∗ .

Exercici 13. Siguin A, B anells. En el producte cartesià A×B denim les operacions

(a, b) + (c, d) = (a + c, b + d), (a, b) · (c, d) = (a · c, b · d).

(a) Proveu que (A × B, +, ·) és un anell. Aquest anell s'anomena producte directe dels anells
A i B.

(b) Determineu quan A×B és un domini d'integritat.

(c) Proveu que si I ⊆ A, J ⊆ B són ideals, llavors I ×J és un ideal de A×B i que

(A × B)/(I × J) ∼
= A/I × B/J.

2
Estructures Algebraiques Problemes d'anells Tardor 2019

(d) Proveu que tot ideal de A×B és de la forma I × J.

(e) Proveu que els únics ideals primers de A × B són els de la forma I × B , amb I ⊆ A primer,
o bé els de la forma A × J, amb J ⊆ B primer.

(f ) Demostreu el resultat que s'obté de (e) en substituir primer per maximal.

Exercici 14. Sigui A un anell. Denim en A×A les operacions:

(a1 , a2 ) + (b1 , b2 ) := (a1 + b1 , a2 + b2 )

(a1 , a2 ) · (b1 , b2 ) := (a1 b1 , a1 b2 + a2 b1 )

a) Proveu que A×A amb les operacions anteriors és un anell commutatiu i unitari. El deno-
tarem B.

b) Proveu que (a1 , a2 ) ∈ B és invertible si, i només si, a1 ∈ A∗ i, per a (a1 , a2 ) invertible,
determineu (a1 , a2 )−1 .

c) Esbrineu si B és domini d'integritat.

d) Proveu que B és isomorf a l'anell quocient A[X]/(X 2 ).

Exercici 15. Considerem l'anell Z[X], dels polinomis de coecients en Z i en la indeterminada

X. Sigui n un nombre enter ≥ 2.

(a) Demostreu que In := {f ∈ Z[X] : f (0) ≡ 0 (mod n)} és un ideal de Z[X].

∑
(b) Posem An := {f (X) = i ai X i ∈ Z[X] : a1 ≡ 0 (mod n)}. És An un ideal de Z[X]? N'és
un subanell?

(c) Comproveu la igualtat d'ideals In = (n, X).

(d) Demostreu que l'anell quocient Z[X]/In és isomorf a Z/nZ.

∗
Exercici 16 ( ). Siguin J1 , J2 ideals d'un anell A, π1 : A → A/J1 , π2 : A → A/J2 els correspo-
nents morsmes de pas al quocient. Considerem l'anell producte directe (A/J1 ) × (A/J2 ) i el
morsme

φ : A → (A/J1 ) × (A/J2 )
a 7→ (π1 (a), π2 (a))
Proveu

a) φ és exhaustiu ⇔ J1 + J2 = A.

b) φ és injectiu ⇔ J1 ∩ J2 = (0).

∗
Exercici 17 ( ). Siguin f : A −→ B un morsme d'anells, I un ideal de AiJ un ideal de B.

(a) Demostreu que J c := f −1 (J) és un ideal de A. L'anomenarem la contracció de J en A.

(b) Proveu amb un exemple que, en general, f (I) no és un ideal de B . Denim l'extensió de I
e
en B , que denotarem per I , com l'ideal de B generat per f (I).

(c) Demostreu que I ⊆ (I e )c i que J ⊇ (J c )e .

(d) Demostreu que I e = I ece i que J c = J cec .

3
Estructures Algebraiques Problemes d'anells Tardor 2019

(e) Deduïu que existeix una bijecció entre el conjunt d'ideals contrets de A i el conjunt d'ideals
extesos de B.

Exercici 18. (a) Siguin J un ideal de A i π : A → A/J el morsme de pas al quocient. Proveu
e
que I = (I + J)/J , per a I ideal de A.

(b) Considerem el morsme d'inclusió i : A → A[X]. Proveu que I e = I[X] i que

A[X] ∼ A
= [X].
I[X] I

∗
Exercici 19 ( ). (a) Sigui f : A −→ B
un morsme d'anells. Demostreu que si J és un ideal
−1
de B , llavors tenim un morsme injectiu d'anells A/f (J) −→ B/J .

(b) Siguin A un anell i I un ideal de A. Proveu que existeix una correspondència bijectiva
entre el conjunt dels ideals de A/I i el conjunt dels ideals de A que contenen I. Proveu
també que la bijecció es pot establir de manera que ideals primers es corresponguin amb
ideals primers i ideals maximals amb ideals maximals.

Exercici 20. (a) Demostreu que la contracció d'un ideal primer és un ideal primer.

(b) Considerem la injecció de Z en Z[i]. Proveu que l'extensió de l'ideal (2) no és un ideal
primer.

(c) Siguin A un anell i p un ideal primer. Proveu que l'extensió de p en A[X] és un ideal
primer.

∗
Exercici 21 ( ). Siguin r, s nombres enters ≥ 1 i sigui d = mcd(r, s).
( )
(a) Proveu que Homgrups Z/rZ, Z/sZ ∼ = Z/dZ.
( )
(b) Què és Homanells Z/rZ, Z/sZ ?

Exercici 22. Sigui A un anell en el qual per a cada element y ∈ A se satisfà una igualtat
yn = y per a algun nombre enter n ≥ 2 (que depèn de y ). Proveu que tot ideal primer és
maximal.

Exercici 23 ( ). Sigui∗ A un anell commutatiu nit en el qual no suposem en principi que hi

hagi element unitat. Demostreu que si en A hi ha un element no divisor de zero, llavors A
conté un element unitat. Sabríeu donar-ne un contraexemple en el cas A no nit?

Exercici 24 ( ). Sigui∗ A un anell. Utilitzeu l'axioma de Zorn per a demostrar que el conjunt
d'ideals primers de A admet elements minimals.

Exercici 25 ( ). Sigui∗ A un anell. Es diu que un element x∈A és nilpotent si xn = 0 per a

algun nombre enter positiu n. Proveu que

(a) Si x és nilpotent, aleshores 1+x és invertible.

(b) Si x és nilpotent i u és invertible, aleshores u+x és invertible.

(c) El conjunt d'elements nilpotents de A és un ideal radical, que notem η(A) i s'anomena
nilradical de A.

(d) η(A) està contingut dins de tots els ideals primers de A.

4
Estructures Algebraiques Problemes d'anells Tardor 2019

(e) η(A) és la intersecció de tots els ideals primers de A. (Indicació: Sigui y ∈

/ η(A) i denim
Σ com el conjunt d'ideals K ⊆ A tals que y ∈ n
/ K per a tot n > 0. Vegeu que Σ té un
element maximal i que aquest és un ideal primer.)

(f ) Sigui J un ideal de A. Proveu que el radical de J és la intersecció de tots els ideals primers
de A que contenen J.

Exercici 26. Sigui A[X] l'anell de polinomis en una indeterminada sobre l'anell A. Prenem
f = a0 + a1 X + a2 X 2 + · · · + an X n ∈ A[X] un polinomi de grau n, amb a0 , ..., an ∈ A.
Demostreu que

(a) f és una unitat en A[X] si, i només si, a0 és una unitat en A i a1 , . . . , an són nilpotents.
(Indicació: Si b0 + b1 X + · · · + bm X
m
és l'invers de f , proveu per inducció respecte de r
r+1
que an bm−r = 0 i d'aquí deduïu que an és nilpotent.)

(b) f és nilpotent si, i només si, a0 , a1 , . . . , an són nilpotents.

(c) f és divisor de zero en A[X] si, i només si, existeix a ∈ A − {0} tal que af = 0. (Indicació:
es pot començar per prendre un polinomi g de grau mínim per al qual se satisfaci que
f g = 0).

Z[X] l'anell de polinomis amb coecients enters.

Exercici 27. Sigui Per a a ∈ Z denim l'ideal
Ia = (X − aX) ⊂ Z[X].
2

(a) Descriviu explícitament un sistema de representants de A = Z[X]/Ia .

(b) Proveu que existeixen morsmes d'anells ϕ0 i ϕ1 tals que

ϕ0 : A → Z ϕ1 : A → Z
, .
α 7→ α(0) α 7→ α(a)

(c) Determineu els valors de a per als quals el morsme ϕ : A → Z × Z, α 7→ (ϕ0 (α), ϕ1 (α)) és
injectiu i els valors de a per als quals ϕ és exhaustiu.

Exercici 28. Sigui A un anell commutatiu.

(a) Demostreu que A \ A∗ (el conjunt complementari de les unitats) és un ideal si, i només si,
A té un únic ideal maximal.

(b) Demostreu que A té un únic ideal primer si, i només si, tot element de A és invertible o
nilpotent.

Exercici 29. Sigui p un nombre natural primer.

(i) Proveu que

{m }
A := | m, n ∈ Z, n > 0, mcd(m, n) = 1 i p no divideix n
n
Q.
és un subanell de
{m }
(ii) Proveu que M := ∈ A|p divideix m és ideal maximal de A i és l'únic ideal maximal
n
de A.

(iii) Proveu A/M ≃ Z/pZ.

5
Estructures Algebraiques Problemes d'anells Tardor 2019

Exercici 30. Sigui

{n }
A= |n senar, k enter ≥ 0 ⊂ Q.
2k
(a) Proveu que A és un subanell de Q.

(b) Proveu que I = { 2nk ∈ A | 3 divideix n} és ideal de A.

(c) Proveu l'isomorsme Z/3Z ≃ A/I.

∗
Exercici 31 ( ). Siguin A un domini d'ideals principals, B un domini d'integritat, i f : A → B
un morsme exhaustiu d'anells. Demostreu que o bé B és un cos, o bé f és un isomorsme.
Exercici 32. Sigui A un domini d'integritat amb la propietat que donada una cadena descen-
dent d'ideals I1 ⊇ I2 ⊇ . . . ⊇ In ⊇ . . ., existeix un nombre enter m tal que In = Im per a tot
n ≥ m. Demostreu que A és un cos.
Exercici 33. Determineu quins dels anells següents són dominis d'integritat i doneu-ne els
cossos de fraccions corresponents:
(a) Z[X]/(X); (b) Z[X]/(X ); (c) Z[X]/(p, X), p∈Z
2
(Z/nZ)[X]; (d) amb primer.

Exercici 34. Per a un nombre enter lliure de quadrats, d, considerem

√ √
Z[ d] := {a + b d : a, b ∈ Z} ⊆ C
√
i l'aplicació N : Z[ d] −→ Z denida per

√ √ √
N (a + b d) = (a + b d)(a − b d) = a2 − db2 .
√
(a) Demostreu que Z[ d] és un anell.

(b) Demostreu que l'aplicació N és una norma, és a dir, compleix

√
(i) N (αβ) = N (α)N (β), per a tot α, β ∈ Z[ d] (és multiplicativa),
√
(ii) per a α ∈ Z[ d], N (α) = 0 si, i només si, α = 0.
√
(c) Demostreu que α ∈ Z[ d] és una unitat si, i només si, N (α) = ±1.

Exercici 35. Per a un nombre enter lliure de quadrats, d, considerem

√ √
Q( d) := {a + b d : a, b ∈ Q} ⊆ C.
√
(a) Proveu que Q( d) és un subcòs de C.
√ √
(b) Proveu que Q( d) és isomorf al cos de fraccions de l'anell Z[ d].
√ √ √
Exercici 36. Considereu l'anell Z[ −5] = {a+b −5 : a, b ∈ Z} i la seva norma N (a+b −5) =
a2 + 5b2 .
a) Proveu que l'aplicació
√ √
φ : Z[ −5] → Z/2Z, a + b −5 7→ a + b

és un epimorsme d'anells.
√ √
b) Proveu que ker φ és l'ideal de Z[ −5] generat per 2 i 1+ −5.

6
Estructures Algebraiques Problemes d'anells Tardor 2019

√
c) Proveu que ker φ és ideal maximal de Z[ −5] i que no és ideal principal.
√
Exercici 37. Sigui ξ = − 12 + 2
3
i ∈ C, denim Z[ξ] = {a0 + a1 ξ, a0 , a1 ∈ Z}.
a) Proveu que Z[ξ] és un subanell de C.

b) Proveu que Z[ξ] és isomorf a Z[X]/(X 2 + X + 1).

c) Sigui ω ∈ Z[ξ]. Proveu que el conjugat complex ω de ω pertany a Z[ξ] i que N (ω) = ωω
és una norma en l'anell Z[ξ].

d) Calculeu totes les unitats de Z[ξ].

Exercici 38. Sigui n∈Z i considerem el conjunt
{( ) }
a b
A= ∈ M(2 × 2, Z) | a, b ∈ Z .
nb a

(a) Demostreu que A amb la suma i el producte de matrius és un anell commutatiu i unitari.
( )
0 1
(b) Demostreu que existeix un únic morsme d'anells ϕ : Z[X] → A tal que ϕ(X) = .
n 0
Demostreu que ϕ és exhaustiu i que el nucli de ϕ és l'ideal generat per X 2 − n.
√
(c) Demostreu que, si n és lliure de quadrats, A∼
= Z[ n].
(d) Demostreu que, si n és un quadrat, A no és un domini d'integritat.

Exercici 39. Considerem l'anell Z[i] := {a + b i : a, b ∈ Z} ⊆ C i la seva norma N (a + b i) =

a + b , a, b ∈ Z.
2 2

(a) Demostreu que per a tota parella d'elements x, y ∈ Z[i], y ̸= 0, existeixen q , r ∈ Z[i] tals
que x = qy + r, amb r=0 o bé N (r) < N (y).

(b) Deduïu que Z[i] és un domini d'ideals principals.

[√ ] √
Exercici 40. Considerem l'anell Z −2 := {a[√ + b ]−2 : a, b ∈ Z} ⊆ C i la seva norma
√
N (a + b −2) = a2 + 2b2 , a, b ∈ Z. Proveu que Z −2 és un domini d'ideals principals.
Exercici 41. Sigui Z[i] = {a+bi | a, b ∈ Z}. Considerem la norma N (a+bi) = (a+bi)(a−bi) =
2 2
a +b .
(a) Proveu que, donat un enter natural m, el conjunt {x ∈ Z[i] | N (x) < m} és un conjunt
nit.

(b) Donat un ideal no trivial I de Z[i], proveu, usant que Z[i] és un domini euclidià respecte
de la norma N, que l'anell quocient Z[i]/I és nit.

(c) Sigui α = 17, β = 10 + 11i i r = −4 − i. Proveu que les igualtats

α = (1 − i)β + r
β = −(3 + 2i)r

són divisions enteres respecte de N i doneu el màxim comú divisor de α i β.

[√ ]
Exercici 42. Considerem l'anell Z −3 ⊆ C.
(a) Trobeu les unitats d'aquest anell.

7
Estructures Algebraiques Problemes d'anells Tardor 2019

√ √ √ [√ ]
(b) Proveu que 2, 1 + 2 −3, 2 + −3 i 1 + −3 són elements irreductibles. És Z −3 un
domini de factorització única?
√ [√ ] √
(c) Demostreu que l'ideal (2 + −3) és primer. Proveu l'isomorsme Z −3 /(2 + −3) ≃
Z/7Z.
√ √
∗
Exercici 43 ( ). Considerem l'anell
√ Z[√ d] := {a + b d : a, b ∈ Z}, on d és un nombre√enter
lliure de quadrats. Sigui x + y d ∈ Z[ d] tal que mcd(x, y) = 1 i sigui n = N (x + y d) la
seva norma.

√ √
(a) Proveu que existeix un monomorsme d'anells
√ φ de Z/(n) en Z[ d]/(x + y d) denit per
a + (n) 7→ a + (x + y d).

(b) Proveu que φ és isomorsme.

[√ ]
Exercici 44. L'anell Z 2 és un domini de factorització única.

√ √ √ √
(a) Comproveu que 23 =[√
(3 +] 4 2)(−3 + 4 2) = (11 + 7 2)(11 − 7 2). Contradiu aquesta
igualtat el fet que Z 2 sigui domini de factorització única?
[√ ]
(b) Proveu que Z 2 té innites unitats.
√
Exercici 45. Considereu el domini d'integritat Z[ −6].
√ ∗
(a) Demostreu que Z[ −6] = {+1, −1} i que, en aquest anell, no hi ha elements de norma 5.
√
(b) És 1 + 2 −6 un element irreductible?
√
(c) És 1 + 2 −6 un element primer?
√
(d) És Z[ −6] un domini de factorització única?
√ √
Exercici 46. Considerem l'anell Z[ 5] i la seva norma N (a + b 5) = a − 5b .
2 2

√
(a) Conté Z[ 5] elements invertibles diferents de 1 i de −1?
√ √
(b) Comproveu que 2 i 1 + 5 són elements irreductibles de Z[ 5].
(Indicació: Podeu tenir en compte que 2 i −2 no són quadrats mòdul 5).
√ √
(c) Demostreu que l'aplicació φ : Z[ 5] → Z/4Z, denida per φ(a + b 5) := a − b és un
√
morsme exhaustiu d'anells i que el nucli de φ és l'ideal principal (1 + 5).
√
(d) És Z[ 5] un domini de factorització única?

Exercici 47. Considerem el subanell A de C denit per

√
1+ −3
A = {a + b | a, b ∈ Z}.
2
(i) Proveu que l'aplicació N : A −→ Z denida per
√
1 + −3 b 3
N (a + b ) = a2 + ab + b2 = (a + )2 + b2
2 2 4
és multiplicativa.
√
1+ −3
(ii) Proveu que
2
és unitat de A.

8
Estructures Algebraiques Problemes d'anells Tardor 2019

(iii) Proveu que donats α, β ∈ A, β ̸= 0, existeixen q, r ∈ A tals que α = βq + r i N (r) < N (β)
o r = 0. Deduïu-ne que A és domini d'ideals principals.
√ √
(iv) Proveu que 2, 1 + −3, 1 − −3 són elements irreductibles de A.

(v) Comproveu que:

√ √
4 = 2 · 2 = (1 + −3)(1 − −3).
Justiqueu que aquesta igualtat no contradiu el fet que A sigui un domini de factorització
única.

Exercici 48. Sigui A = {a0 + a1 x + . . . + an xn , n ∈ N, a0 ∈ Q, a1 , . . . , an ∈ R}.

a) Proveu que A és un subanell de R[x].

b) Calculeu les unitats de A.

c) Proveu que x∈A és irreductible, però no és primer.

d) Proveu que A no és un DFU.

√
Exercici 49. Considereu l'anell Z[ 3] i l'aplicació

√
N: Z[ √3] −→ Z
a + b 3 7−→ a2 − 3b2 .
√
(a) Demostreu que
√ x ∈ Z[ 3] és una unitat si, i només si, N (x) = ±1. Existeixen unitats en
Z[ 3] diferents de ±1?
√ √
(b) Sigui x ∈ Z[ 3] tal que N (x) és un enter primer. Demostreu que x és irreductible a Z[ 3].
√
(c) Sigui p ∈ Z un primer. Tenint en compte que
√ Z[ 3] és domini de factorització única,
demostreu que p és irreductible a Z[ 3] si, i només si, la classe de 3 a Z/pZ no és un
quadrat.
√
(d) Factoritzeu 11 com a producte d'elements irreductibles de Z[ 3].

∗
Exercici 50 ( ). Siguin d un nombre enter lliure de quadrats i

√ √
A = Z[ d] = {a + b d : a, b ∈ Z} ⊆ C.
√ √
(a) A partir de la igualtat (d + d)(d − d) = d(d − 1), proveu que 2 no és un element primer
de l'anell A. Deduïu que, si A és un domini de factorització única, 2 no és irreductible a A.

(b) Demostreu que, si d és negatiu, A és un domini de factorització única si, i només si, d = −1
o d = −2.
[√ ] [√ ]
(c) Proveu que 5 és irreductible a Z −2 i que l'anell quocient Z −2 /(5) té un subcòs
isomorf a Z/5Z.

Exercici 51. Sigui R un domini d'integritat que no és un cos. Sigui N una norma a R i
suposem que R és euclidià respecte de N. Sigui a∈R
un element de norma minimal entre
∗
els no invertibles. Demostreu que la restricció al subconjunt R ∪ {0} del morsme de pas al
quocient π : R −→ R/aR és exhaustiva.
[√ ]
Exercici 52. Considerem l'anell Z 15 .

9
Estructures Algebraiques Problemes d'anells Tardor 2019

√ √
(a) Esbrineu si els elements 1+ 15, 2 + 15 són primers. Són irreductibles?

Indicació : Demostreu que l'equació z 2 = ±2 no té solucions en Z/5Z.

[√ ]
(b) És Z 15 un domini de factorització única?

{a }
Exercici 53. Sigui p un nombre natural primer i Z(p) := : a, b ∈ Z, mcd(a, b) = 1, b > 0, p - b ⊂
b
Q.

a) Proveu que Z(p) és un subanell de Q i calculeu-ne el cos de fraccions.

b) Calculeu els elements invertibles i els elements irreductibles de Z(p) .

c) Proveu que tot ideal no nul de Z(p) és de la forma Z(p) pn per algún n ≥ 0. És Z(p) un domini
d'ideals principals? És un domini de factorització única? Raoneu les vostres respostes.

d) Demostreu que Z(p) és un domini euclidià respecte de l'aplicació δ de Z(p) \ {0} en N denida
per δ( ) = max{n ∈ N : p | a}.
a n
b
Indicació: Proveu primer que si z ∈ Z(p) i δ(z) = n, aleshores z = pn u amb u un element
invertible de Z(p) .

Exercici 54. Sigui Z[i] l'anell dels enters de Gauss. Recordem que Z[i] és un domini euclidià
amb la norma

N (a + bi) = a2 + b2 ; a, b ∈ Z.

(i) Demostreu que z = a + bi ∈ Z[i] és irreductible si i només si z = a − bi és irreductible a

Z[i].

(ii) Sigui p un enter positiu primer. Demostreu que p és reductible a Z[i] si i només si p és
suma de dos quadrats.

(iii) Sigui p un enter positiu primer. Proveu que p és irreductible a Z[i] si y només si p≡3
(mod 4). [Recordeu que si p ≡ 1 (mod 4), −1 és un quadrat mòdul p.]

(iv) Demostreu que tot element positiu p primer de la forma p = 4m + 1, amb m enter, es pot
escriure de manera única com a suma de dos quadrats.

Exercici 55. Considerem l'aplicació N (z) = z z̄ per tot z ∈ C i els subanells de C

√ √
Z[ −7] = {a + b −7 : a, b ∈ Z},
√
1+ −7
Z[α] = {a + bα : a, b ∈ Z} on α := .
2
a) Proveu per a tot a, b ∈ Z que

√
N (a + b −7) = a2 + 7b2
( )2
b 7
N (a + bα) = a + + b2 = a2 + ab + 2b2
2 4

i que N (a + bα) ∈ N.
√
b) Proveu que Z[α]∗ = {z ∈ Z[α] : N (z) = 1} i calculeu Z[ −7]∗ i Z[α]∗ .

10
Estructures Algebraiques Problemes d'anells Tardor 2019

√ √
c) Proveu que 2 i 1+ −7 són irreductibles a Z[ −7] però que 2 no ho és a Z[α]. Proveu que
α és irreductible a Z[α].
√ √
d) Proveu que 2 no és primer a Z[ −7]. És Z[ −7] un domini de factorització única?

√
1+ −19
Exercici 56. Sigui A el subanell de C denit per A := {a+bα : a, b ∈ Z}, on α := ∈
2
C.

(a) Veriqueu que α2 − α + 5 = 0 i comproveu que A = {f (α) : f (X) ∈ Z[X]}.

(b) Demostreu que A és estable per la conjugació complexa x 7→ x. Denim la norma en A per
N (x) := x · x, per a x ∈ A. Calculeu el conjunt A∗ dels elements invertibles de A.

(c) Demostreu que hi ha un isomorsme A∼

= Z[X]/(X 2 − X + 5) i que 2A és un ideal maximal
de A.

(d) Justiqueu que si per a a, b ∈ Z, l'element a+bα no és invertible ni zero, llavors N (a+bα) ≥
4. Deduïu de l'exercici 51 que A no és un domini euclidià respecte de N .

11