AUDITORIA 2013-2014

Prctica Individual 02.12.13

1. Lempresa t a 31/12/2013 2.500 dlars valorats a 1,35. La
cotitzaci oficial aquell dia era de 1,30. El comptable diu que
no sha de fer res. Qu pot opinar lauditoria?
Segons la norma de valoraci n11, la valoraci posterior de
partides monetries, en aquest cas divises en efectiu, shan de
valorar al tipus de canvi al tancament de lexercici amb
limpacte sobre resultat. Per tant, sha produt una minoraci de
la cotitzaci respecte al valor inicial que suposa una minoraci
al PiG. Ajust:
125

(668)

(571)

125

2. Lempresa mantenia a 31.12.13 una IF de 1.000 accions a

Funespaa adquirides a 1,58/acci (valor nominal 6) a final
dany el valor de cotitzaci era de 1,22. El comptable diu que
no sha de fer res. Qu pot opinar lauditoria? (inversi
especulativa)
Els canvis de valoraci
Assentament proposat:
360 (6630)

impacten

al

(540)

compte

de

PiG.

360

3. La provisi de morosos (clients de dubts cobrament), que

lempresa ha dotat i comptabilitzat en el 2013, sha calculat
fent una estimaci global dinsolvncies per a tots els clients.
Lauditoria hi estar dacord?
Si els saldos dels clients estan molt atomitzats i tenen saldos
baixos, est be fer una estimaci global. Per si els saldos sn
alts i es reparteixen en pocs clients, shauria de recomanar fer
dotacions de forma individualitzada.
4. Lempresa (marca de roba) inclou a 28.02.13 en lestoc
productes de 3 temporades anteriors per un import de
200.500. El valor net realitzable s de 100.000, la Direcci
1

diu que no sha de fer res, perqu es guarden per les segents
temporades. Lauditoria proposar ajust?
Valor net realitzable < Preu dadquisici o el seu cost de
producci. Sha de realitzar la correcci oportuna amb impacte
sobre PiG. Si hagus passat una temporada encara es podria
acceptar, per han passat 3. Per tant, lajust:
100.50
0

(693)

(390)

100.50
0

5. Lempresa ha rebut el 1/12/2014 un rebut de ENHER per import

de 9.000 corresponent al consum denergia de desembre de
2013 i gener de 2014. Lempresa ha comptabilitzat el rebut
lany 2014. Lauditoria proposar un ajust?
Pel principi de meritaci lempresa ha de registrar un cost de
4.500 corresponent al consum de desembre de 2013.
4.500

(628)

(4109)

4.500

6. Lempresa disposa dun avi (tipus jet) per realitzar la seva

activitat als seus clients, comptabilitzat per 954.000 i
amortitzat en 318.000. Una taxaci feta per lassegurana li
diu que si volgus vendre aquest vehicle en el mercat de
segona m, noms rebria 400.000. Lempresa realitza amb
tota la normalitat la seva activitat i presenta beneficis cada
exercici. Lauditoria proposar un ajust amb aquesta
informaci?
Valor net comptable: 954.000 -318.000= 636.000
Valor raonable: 400.000
Per segons norma sha de determinar el valor en s daquest
element, i donat que lempresa presenta beneficis cada any,
podem concloure que el valor en s s superior als 636.000.
No cal proposar ajust.
7. Lempresa va vendre un local valorat en 50.000 i amortitzat en
15.000, per 40.000 degut a la re valoritzaci del local per
haver-se transformat el carrer en eix comercial. El comptable

va considerar en aquesta operaci que shavia generat un Fons

de Comer de 5.000. Lauditoria proposar ajust?
No sha generat un Fons de Comer, sin un benefici procedent
de limmobilitzat material. Per tant:
5.000

(204)

(771)

5.000

50.000-15.000= 35.000
40.000-35.000= 5.000
8. El dia 1/1/2013 lempresa va comprar una Nau industrial per
import de 300.000 (valor del terreny 100.000), les despeses
dinscripci al Registre foren de 20.000. Lempresa va
comptabilitzar la Nau com Construccions per import de
320.000. Com la volia amortitzar en 30 anys (coeficient
acceptat per Hisenda en aquest cas), va fer a 31/12/2013 una
amortitzaci de 10.656. Calcular ajust dauditoria, si sescau.
Noms hem de re classificar el terreny i aplicar lamortitzaci a
la construcci, noms:
100.00
0

(210)

(220)

100.00
0

3.323

(281)

(681)

3.323

220.000/30= 7.333,33
7.333,33-10.656= 3.323
9. Lempresa decideix canviar el sistema de valoraci de
productes acabats en el magatzem del sistema FIFO al PMP. El
valor obtingut era de 15.900, mentre que en el sistema
anterior hagus estat de 19.600. s correcte? Comentar-ho
Sha dinformar a la memria de la seva naturalesa i descripci
del canvi, i limport:
3.700

(610)

(300)

3.700

(15.900-19.600= 3.700)

10.
Un client que tenia un deute amb lempresa de 18.000,
va lliurar en pagament parcial una mquina valorada en 8.000.
Com afecta aix al principi de no compensaci? Comentar-ho
El crdit amb el client no es liquida en , sin en bns, s
totalment correcte. I el principi de no compensaci en aquest
cas no s aplicable, no estem compensant partides dactiu i
passiu, estem realitzant un crdit mitjanant la recepci duna
mquina.
Lassentament haur estat:
8.000

(213)

(430)

8.000

11.
El salo de client MCF s de -22.000, ja que havia deixat
una paga i senyal sobre una compra futura. s correcte?
Comentar-ho i proposar ajust, si sescau.
Correspon a un acompte (anticipo) del client, per tant, sha de
comptabilitzar en el compte dacomptes de clients (438) i no en
el (430)
22.000

(430)

(438)

22.000

12.
Lempresa va comprar amb data 20/12/2013, mobiliari per
import de 6.000, amortitzable en 5 anys. El comptable no va
fer cap assentament damortitzaci. s correcte? Comentar-ho.
s correcte, perqu es comena a amortitzar al dia segent de
la posada en funcionament.
13.
Lempresa utilitza un criteri de caixa pel cmput de les
seves despeses de personal. A 31/12/2013 el compte de
personal est a zero, ja que la paga extra de nadal, per import
de 9.000 va abonar-se el 10/12/2014. El cost anual del
personal s de 126.000. (14 pagues iguals). s correcte no
comptabilitzar la paga? Comentar-ho.

Sha dutilitzar el principi de meritaci

9.000

(640)

(465)

9.000

14.
El saldo de provedors a 31/12/2013 (2.222.800), inclou
un provedor de maquinria per 2.020. Quina reclassificaci
sha de deixar en els PT? Decidiu si cal o no proposar la
reclassificaci a lempresa i el seu efecte en linforme
dauditoria, si no fan ajust?
No cal fer ajust, pel principi dimportncia relativa.
15.
Lempresa s propietria dun edifici valorat en 300.000
(valor net anual 200.000), que no sutilitza per lactivitat
principal de lempresa, afectat per un Pla dexpropiaci per
construir una autopista. La indemnitzaci pactada, per no
signada encara, s de 250.000. Que ha de fer lempresa?
No cal fer ajust, ja que el Valor Net Comptable > Valor Net
Actual. Tampoc farem cap provisi perqu obt beneficies i no
prdues.
16.
Lempresa s propietria dun edifici valorat en 300.000
(valor net actual 200.000) que sutilitza per lactivitat principal
de lempresa, la direcci ha acordat alienar aquest edifici per
obtenir liquiditat. El preu de venda establert s de 150.000. El
comptable no sap que fer i ens demana el nostre consell. Que
ha de fer lempresa?
100.00
0 (AAIM)
150.00
0
50.000

(572)
(671)

(21X)

300.00
0

1. Lempresa t a 31/12/2005 1.500 dlars valorats a 0,90. La

cotitzaci oficial aquell dia era de 0,80. El comptable diu que
no sha de fer res. Qu pot opinar lauditoria?
Segons la norma de valoraci n11, la valoraci posterior de
partides monetries, en aquest cas divises en efectiu, shan de
valorar al tipus de canvi al tancament de lexercici amb
limpacte sobre resultat. Per tant, sha produt una minoraci de
la cotitzaci respecte al valor inicial que suposa una minoraci
al PiG. Ajust:
150

(668)

(571)

150

2. Lempresa mantenia a 31.12.05 1.000 lliures valorades a 1,25.

La cotitzaci oficial aquell dia era de 1,30. El comptable diu
que no sha de fer res. Qu pot opinar lauditoria? (inversi
especulativa)
Valoraci inicial: 1.000 lliures
Valoraci posterior: 1.000 lliures

Diferncies positiva de 50

50 (572X)

(768)

50

3. La provisi de morosos (clients de dubts cobrament), que

lempresa ha dotat i comptabilitzat en el 2005, sha calculat
fent una estimaci global dinsolvncies per a tots els clients.
Lauditoria hi estar dacord?
Si, perqu els has de tenir tot en compte.
4. Lempresa havia comprat una mquina per import de 30.000,
pagada al comptat. Les despeses dinstallaci de la mquina
foren de 650. Lempresa la va comptabilitzar per 30.650. s
correcte? Lauditoria proposar ajust?
Si que s correcte. Cap proposta dajust.
6

5. Lempresa ha rebut el 20/1/2006 un rebut de ENHER per import

de 800 corresponent al consum denergia de desembre de
2005 i gener de 2006. Lempresa ha comptabilitzat el rebut
lany 2006. Lauditoria proposar un ajust?
Si, tenim en compte el principi de meritaci, comptabilitzem
400 al desembre i 400 al gener.
Al 2005
400

(628)

(4109)

400

6. Lempresa disposa dun vehicle per distribuir larticle als seus

clients, comptabilitzat per 24.000 i amortitzat en 18.000. Una
taxaci feta per lassegurana li diu que si volgus vendre
aquest vehicle en el mercat de segona m, noms rebria
2.000. Lauditoria proposar un ajust amb aquesta informaci?
Valor net comptable: 6.000
Valor de mercat: 2.000
Hi ha un deteriorament de -4.000
4.000

(691)

(2918)

4.000

Si fos al revs, no farem res.

7. Lempresa va vendre un local valorat en 10.000 i amortitzat en
5.000, per 12.000 degut a la re valoritzaci del local per
haver-se transformat el carrer en peatonal. El comptable va
considerar en aquesta operaci que shavia generat un Fons de
Comer de 7.000. Lauditoria proposar ajust?
No sha generat un Fons de Comer, sin un benefici procedent
de limmobilitzat material.
VNC= 5.000
5.000 (2811)
12.000

(572)

(211)

10.000

(771)

7.000

Correcci memria:
7.000

(204)

(771)

7.000

8. El dia 1/1/2005 lempresa va comprar una Nau industrial per

import de 40.000 (valor del terreny 10.000), les despeses
dinscripci al Registre foren de 2.000. Lempresa va
comptabilitzar la Nau com Construccions per import de
42.000. Com la volia amortitzar en 20 anys (coeficient
acceptat per Hisenda en aquest cas), va fer a 31/12/2005 una
amortitzaci de 2.100. Calcular ajust dauditoria, si sescau.
Valor construcci: 30.000+2.000= 32.000
Valor terreny: 10.000
Traiem terreny:
10.000

(20X)

(211)

10.000

(220)

500

(681)

525

Traiem la part de terreny:

500

(210)

Per la despesa de lamortitzaci:

525

(281)

31.500/20= 1.575 (2.100-1.575=525)

9. Lempresa decideix canviar el sistema de valoraci de

productes acabats en el magatzem del sistema FIFO al PMP. El
valor obtingut era de 12.400, mentre que en el sistema
anterior hagus estat de 13.600. s correcte? Comentar-ho
No sha de fer cap ajust. s correcte sempre que estigui
motivat. Lauditor pot posar aquest canvi a la memria de si
est dacord o no.
Per si acceptem el canvi, no sha de fer cap ajust.

En cas de no acceptar el canvi, i fer un ajust, haurem de fer:

8

Sha dinformar a la memria de la seva naturalesa i descripci

del canvi, i limport:
1.200

(610)

(300)

1.200

(12.400-13.600= 1.200)
10.
Un client que tenia un deute amb lempresa de 2.000, va
lliurar en pagament parcial una mquina valorada en 800.
Com afecta aix al principi de no compensaci? Comentar-ho
Quan el client et planteja aix, lhas de valorar per si et val la
pena o no. (Has de valorar lactiu).
No afecta, perqu estem compensant un compte dactiu amb
un actiu.
Principi de no compensaci: un actiu compensa un passiu. (aix
no es pot fer, no pots compensar un compte de clients amb un
compte de proveidors)
11.
El salo de client MCF s de -2.500, ja que havia deixat
una paga i senyal sobre una compra futura. s correcte?
Comentar-ho i proposar ajust, si sescau.
No, el saldo de pagaments avanats es comptabilitzen en el
(438) com un passiu. (els anticipis porten IVA)
Lempresa hauria dhaver fet aix:

2.500

(572)

(438)

2.066,1
1

(477)

433,89

12.
Lempresa va comprar amb data 20/12/2005, mobiliari per
import de 6.000, amortitzable en 5 anys. El comptable no va
fer cap assentament damortitzaci. s correcte? Comentar-ho.
Hem de saber quin s el criteri que utilitza la empresa. (o be
amortitza el dia segent de la posada en funcionament o b si
amortitza per dies)
s correcte, perqu es comena a amortitzar al dia segent de
la posada en funcionament. (shauria de calcular els 11 dies que
queden de desembre, per pel principi de importncia relativa
no cal fer res)
13.
Lempresa utilitza un criteri de caixa pel cmput de les
seves despeses de personal. A 31/12/2005 el compte de
personal est a zero, ja que la paga extra de nadal, per import
de 3.000 va abonar-se el 10/01/2006. El cost anual del
personal s de 42.000. (14 pagues iguals). s correcte no
comptabilitzar la paga? Comentar-ho.
El criteri de caixa no est al PiG. Hauria de ser el de meritaci.
No. Sutilitza el principi de devengo (meritaci). Al 31/12/2005
hauria dexistir (4651) remuneracions pendent de pagament per
3.000. Utilitza el criteri de caixa.
Ajust 1: (42.000/14=3.000)
3.000

(640)

(465)

3.000

Ajust 2: Ja tenim meritada la paga extra destiu. Faries la

previsi daquesta paga a 31/12/05
1.500

(640)

(465)

1.500

14.
El saldo de provedors a 31/12/2004 (22.800), inclou un
provedor de maquinria per 2.020. Sha de proposar una
reclassificaci de comptes?
Si. Provedors immobilitzat.

10

2.020

(400)

(523)

2.020

s una reclassificaci. En cas de fer un ajust, estaria afectant a

PiG. Si fem una reclassificaci s un actiu contra un actiu, o
passiu contra passiu.
15.
Lempresa s propietria dun edifici valorat en 300.000
(valor net anual 200.000), que no sutilitza per lactivitat
principal de lempresa, afectat per un Pla dexpropiaci per
construir una autopista. La indemnitzaci pactada, per no
signada encara, s de 180.000. Que ha de fer lempresa?
Deteriorament 300.000-200.000= 100.000
Provisi 200.000-180.000=20.000 (segons
prudncia)
20.000

(691)

(2911)

principi

de

20.000

Faig servir el principi de prudncia. Hi ha una prdua de de

20.000. Amb aquest principi faig un deteriorament.
Si est signat, haurem de donar de baixa limmobilitzat.
16.
Lempresa s propietria dun edifici valorat en 300.000
(valor net actual 200.000) que no sutilitza per lactivitat
principal de lempresa, afectat per un Pla dexpropiaci per
construir una autopista. La indemnitzaci pactada, per no
signada encara, s de 280.000. Que ha de fer lempresa?
No podem donar 80.000 de benefici perqu encara no sha
realitzat ( quan sigui la venda, si que puc dotar el benefici). No
cal esperar tampoc al cobrament, noms quan ho vengui.

11

PREGUNTAS TEORICAS
1. Relacionar y describir los procedimientos de auditoria
que se aplicaran en el rea de existencias de una
empresa del sector de la alimentacin con productos
perecederos (con fecha de caducidad)
a) Control intern: revisar procediments comptables i criteris
de valoraci.
b) Inventari fsic: abans de linventari saber data i hora
daquest.
i.
Descripci dels materials.
ii.
Que estiguin els materials el dia de linventari
(ordenats, recomptes, que coincideixin, caducitat o
obsolescncia,
memorndum
amb
possibles
salvetats)
c) Verificaci dexistncies: que siguin de propietat (no
robades). Comparaci amb el diari major. Comprovar si la
empresa ha fet ajustaments. Que els llistats no shagin
aplicat.
d) Valoraci dexistncies: agafar llistat de matries primes
(la partida ms important). Si sha valorat com diu
lentitat (FIFO), ltimes factures i comparar amb preu
unitari, costos i memorndum.
e) Cost doperacions: revisar albarans, factures, per veure si
shan comptabilitzat b. Aix abans i desprs de
linventari.
f) General: resum estadstic, recomptes i valoraci.
Relacional el treball amb altres rees.
2. Objetivos en el rea de Inversiones inmobiliarias.
-

Que els objectius immobilitzats adquirits o fabricats sn

propietat de la empresa, que existeixen i estan en bones
condicions ds.
Que
shan
comptabilitzat
correctament
les
baixes
dimmobilitzat, quant al seu cost, AAIM i resultats.
Que shan aplicat, en el seu cas, correctament les
regularitzacions fiscals.
Que no existeixen elements dimmobilitzats carregats com a
despesa.
Que la poltica damortitzaci seguida per la empresa es
basa amb criteris de vida til, aplicada uniformement i
comptabilitzant limport de la dotaci correcta.
12

Que la memria incorpora la informaci mnima exigida per

la normativa comptable sobre limmobilitzat material de la
empresa.
Existncia dun bon sistema de control intern.

3. Evaluacin del control interno del rea de inmovilizado

intangible, en una empresa del sector editorial.
a)
b)
c)
d)
e)
f)

Descripci
Amortitzacions calculades correctament
Valoraci amb factures a tercers.
Comprovar ingressos futurs.
Prdues valor de diferncies permanents o temporals.
Vida til raonable

4. Describir el concepto de error y el concepto de

irregularidad, indicando sus diferencias y ejemplos de
hechos que puedan aumentar el riesgo de errores e
irregularidades.
Error: actes o omissions no intencionats, comesos per un o ms
individus, siguin dels administradors, de la direcci, dels
empleats de lentitat auditada o terceres persones alienes a
aquesta. Poden alterar la informaci de comptes com:
a) Error de registre
b) Interpretaci incorrecta de la informaci.
c) Aplicaci incorrecta de la informaci
Irregularitat: Intencionalitat de lAdministraci, personal o
tercers, que dona com a resultat una representaci equivocada
dels estats financers, podent implicar:
a) Manipulaci, falsificaci o alteraci de registres o
documents.
b) Malversaci dactius
c) Supressi o omissi dels efectes de certes transaccions en
els registres o documents.
d) Registre doperacions fictcies.
e) Mala aplicaci de poltiques comptables.
Lauditor no s responsable de la prevenci derrors i
irregularitats, ell noms ha davaluar el risc de que els comptes
estiguin fets.

13

5. Concepto de importancia relativa.

Est a la resoluci 14.6.99 de lICAC.
s la magnitud o naturalesa dun error (incloent una omissi) en
la informaci financera que, b individualment o en el seu
conjunt, i a la llum de les circumstncies que lenvolten, fa
probable que el judici duna persona raonable, que confia en la
informaci, shagueren vist influenciats o la seva decisi
afectada a conseqncia de lerror o omissi.
Com a principi comptable: Podr admetres la no aplicaci
estricta dalguns dels principis comptables, sempre i quan la
importncia relativa en termes quantitatius de la variaci que
tal fet produeixi sigui escassament significativa, i en
conseqncia, no alteri els comptes anuals com expressi de la
imatge fidel del patrimoni, de la situaci financera i dels
resultats de la empresa.

14

PREGUNTAS TIPO TEST

1. Cuando se habla de auditoria de las Cuentas Anuales,
hacemos referencia a:
a) Una auditora completa de los Estados Financieros,
considerndola normativa y regulacin legal que afecte
a la empresa.
b) El anlisis de los diferentes tipos de procesos de
control interno de la empresa.
c) Una auditora slo del balance de situacin y de ciertos
resultados.
d) Una auditora se realiza en funcin de las directrices
que marcan los administradores.
2. Respecto a las Normas Tcnicas de Auditoria (NTA), sealar la
respuesta correcta:
a) Las NTA se clasifican entre Normas de carcter
particular, Normas de la empresa y Normas sobre
informes.
b) Las NTA se clasifican entre Normas de carcter
general, Normas de la empresa y Normas sobre
informes.
c) Las NT se clasifican entre Normas de carcter general,
Normas sobre ejecucin del trabajo y Normas sobre
informes.
d) Ninguna de las anteriores.
3. La independencia en auditora significa:
a) Actitud mental que permita a los profesionales
garantizar que la informacin contable es fiable.
b) Seguir las directrices de los administradores de la
sociedad.
c) Realizar la contabilidad de la empresa, para asegurar
que sea fiable.
d) Trabajar slo con ese cliente de auditora, para
asegurar unos buenos honorarios.
4. Cul de estas afirmaciones sobre el anlisis del control
interno que realiza el auditor de las cuentas anuales es
correcto?
15

a) El auditor, en su calidad de experto, realiza un estudio

destinado a evaluar y mejorar los sistemas de control
interno de la empresa, lo que implica que es el
responsable de la mejora de este sistema.
b) El auditor se apoya en el estudio del control interno
para determinar el alcance, naturaleza y el momento
de realizacin de las pruebas de auditora.
c) La implantacin de un sistema de control interno es
responsabilidad del auditor de la empresa.
d) Todas son correctas.
5. La evidencia de auditora se obtiene a travs de:
a) Pruebas de cumplimento y pruebas sustantivas.
b) Pruebas de cumplimiento, slo.
c) Pruebas sustantivas, slo.
d) Ninguna de las anteriores.
6. Las Normas Tcnicas de Auditora establecen una serie de
tcnicas para la obtencin de evidencia. Indique cuales son:
a) Inspeccin y observacin.
b) Preguntas y conformaciones.
c) Clculos y tcnicas de examen analtico.
d) Todas las respuestas anteriores son correctas.
7. Generalmente, Cul de las siguientes evidencias es la
adecuada para el auditor de cuentas?
a) Las que proviene del interior de la empresa, y no
firmada.
b) La que proviene del interior de la empresa, y
firmada.
c) La que proviene del exterior de la empresa, y no
firmada.
d) La que proviene del exterior de la empresa , y
firmada.

ms
est
est
est
est

8. De los siguientes enunciados, respecto a los papeles del

trabajo de auditora.
a) Los PT sirven de soporte a las conclusiones del trabajo
de auditora.
b) Los PT facilitan la realizacin de revisiones posteriores.
c) Los PT permiten respaldar la opinin del auditor.
d) Los PT son propiedad de la empresa cliente de
auditora, no son propiedad del auditor.
9. La importancia relativa se ha de tener en cuenta:
a) En la fase de planificacin.
b) En la fase de ejecucin del trabajo.
16

c) En la fase de emisin de informe.

d) Todas las anteriores son correctas.
10. Los procedimientos analticos tienen la finalidad en el
contexto de una auditora:
a) Ayudar al auditor en la planificacin del trabajo,
determinando la naturaleza, oportunidad y alcance de
otros procedimientos de auditora.
b) Ayudar al auditor en la ejecucin del trabajo (utilizados
como procedimientos sustantivos), para reducir el
riesgo de que no se detecten errores significativos en
la informacin de las cuentas anuales.
c) Convertirse en una tcnica de revisin global de la
informacin financiera en la etapa de supervisin de
trabajo de auditora.
d) Todas las respuestas son correctas.

17

RESPOSTES (05/12/14)
1) Cuando se habla de auditora de las Cuentas Anuales, hacemos
referencia a:
a) Una auditora completa de los Estados Financieros, considerando la
normativa y regulacin legal que afecte a la empresa.
b) El anlisis de los diferentes tipos de procesos de control interno de la
empresa.
c) Una auditoria slo del balance de situacin y cuenta de resultados.
d) Una auditora se realiza en funcin de las directrices que marcan los
administradores.
2) Las Normas Internacionales de auditora (NIA) son:
a) Recomendaciones que los auditores deben de tener en cuenta para
realizar su trabajo.
b) De obligado cumplimiento por parte de los auditores y de su equipo.
c) En caso de aplicarse los honorarios de auditora aumentaran un 20%
el precio de la auditora.
d) Ninguna de las anteriores.
3) La independencia en auditora significa:
a) Actitud mental que permita a los profesionales garantizar que la
informacin contable es fiable (escepticismo profesional).
b) Seguir la directrices de los administradores de la sociedad.
c) Realizar la contabilidad de la empresa, para asegurar que sea fiable.
d) Trabajar slo con ese cliente de auditora, para asegurar unos buenos
honorarios.
4) Cul de estas afirmaciones sobre el anlisis de C.I. que realiza
el Auditor es correcto?
a) El auditor, en su calidad de experto, realiza un estudio destinado a
evaluar y mejorar los sistemas de control interno de la empresa, lo
que implica que es el responsable de la mejora de este sistema.
b) El auditor se apoya en el estudio del control interno para determinar
el alcance, la naturaleza y el momento de realizacin de las pruebas
de auditora.
c) La implantacin de un sistema de control interno es responsabilidad
del auditor de la empresa.
d) Todas son correctas.
5) La evidencia de auditora se obtiene a travs de:
a) Pruebas de cumplimiento y pruebas sustantivas.
18

b) Pruebas de cumplimiento, slo.

c) Pruebas sustantivas, slo.
d) Ninguna de las anteriores.
6) En auditora hay una serie de tcnicas para la obtencin de
evidencia. Indique cules:
a) Inspeccin y observacin.
b) Preguntas y confirmaciones.
c) Clculos y tcnicas de examen analtico.
d) Todas las respuestas anteriores son correctas.

7) Generalmente, cul de las siguientes evidencias es la ms

adecuada para el auditor?
a) La que proviene del interior de la empresa, y no est firmada.
b) La que proviene del interior de la empresa, y est firmada.
c) La que proviene del exterior de la empresa, y no est firmada.
d) La que proviene del exterior de la empresa, y est firmada.
8) De los siguientes enunciados, respecto a los papeles de trabajo
cul es falso?
a) Los PT sirven de soporte a las conclusiones del trabajo de auditora.
b) Los PT facilitan la realizacin de revisiones posteriores.
c) Los PT permiten respaldar la opinin del auditor.
d) Los PT son propiedad de la empresa cliente de auditora, no son
propiedad del auditor.
9) La
a)
b)
c)
d)

importancia relativa se ha de tener en cuenta:

En la fase de Planificacin.
En la fase de Ejecucin del Trabajo.
En la Fase de Emisin del Informe.
Todas las respuestas anteriores son correctas.

19