INS PROVENÇANA

CFGS ADMINISTRACIÓ I FINANCES

M03: PROCÉS INTEGRAL DE L’ACTIVITAT COMERCIAL
UF3: GESTIÓ ADMINISTRATIVA DE LES OPERACIONS DE COMPRAVENDA I DE TRESORERIA

Tramitació de cobraments i pagaments

Cal distingir entre terminis i mitjans de cobrament i pagament:

 Els terminis fan referència al moment en què s'efectua el pagament a partir de la
data de lliurament de la mercaderia.
 Els mitjans de cobrament i pagament són els documents i les formalitats que
s'utilitzen per fer efectiu el pagament.

Els terminis poden ser: (momento en el que pagaremos)

 Pagament avançat o bestreta.
 Pagament al comptat.
 Pagament ajornat: pot ser a curt termini (30 o 60 dies) o bé a llarg termini.

Els mitjans de pagament poden ser: (metodo de pago)

 En efectiu o en metàl·lic.
 Transferència.
 Ingrés en compte.
 Targeta electrònica.
 Domiciliació bancària.
 Xec.
 Pagaré.
 Lletra de canvi.
 Gir postal.
 Contra reemborsament.

Àrea SEPA
La zona única de pagaments en euros (SEPA pel seu acrònim en anglès) és l'àrea
en el qual ciutadans, empreses i altres agents econòmics poden efectuar i rebre
pagaments en euros a Europa, dins i fora de les fronteres nacionals, en les mateixes
condicions i amb els mateixos drets i obligacions, independentment del lloc en què
es trobin.
Les entitats de dipòsit assignen a tots els comptes bancaris una sèrie de codis per
identificar-les.
Des del febrer de 2014, Espanya ja aplica el sistema de pagaments SEPA ( Single
Euro Payments Area). SEPA és la zona en la qual els ciutadans i les empreses
poden efectuar pagaments i cobraments en euros dins i fora de les fronteres
estatals, en igualtat de condicions i amb els mateixos drets i obligacions,
independentment de l’estat membre des del qual es tramitin, d’acord amb la
Directiva Comunitària de Serveis de Pagaments. La zona única inclou 34 estats: els
28 estats membres de la Unió Europea, als quals s'afegeixen Islàndia, Liechtenstein,
Noruega, Suïssa, Mònaco i San Marino.
Aquest sistema de pagaments està basat en el codi denominat IBAN (International
Bank Account Number). És un codi alfanumèric, on el número de caràcters varia

1
segons el país. A Espanya el codi IBAN està format per 24 caràcters amb la següent
estructura:
(AA/BB/CCCC/DDDD/EE/FFFFFFFFFF)
 Els dos primers identifiquen el país. En el cas d’Espanya és ES.
 Els dos següents són els dígits de control
 Els quatre següents dígits corresponen al codi d’entitat.
 Els quatre següents dígits corresponen al codi de l’oficina (la sucursal) on s’ha
obert el compte.
 Els dos següents dígits són els anomenats dígits de control.
 Els deu últims dígits són el número de compte.

Segons el mitjà de cobrament o pagament utilitzat, es crearan uns documents que

poden ser, per ells mateixos, documents de cobrament i pagament, o bé es
generaran uns justificants per acreditar que l'operació s'ha dut a terme.

En les operacions de compravenda, els documents més habituals són:

 El rebut tradicional. És el document que emet la persona que cobra un import i que
lliura a qui el paga, com a justificant d'aquesta quantitat que ha rebut. A través
d'aquest document s'acredita que el comprador ha pagat part o la totalitat de la seva
compra.
 L'ordre de transferència bancària. És el document que ordena una transferència
bancària.
 El rebut bancari. És el document de cobrament que s'utilitza en la domiciliació
bancària.
 Xec bancari.
 Pagaré de compte bancari

Cadascun dels mitjans de pagament porta associat un procediment (una forma de

fer) pautat i regulat, que fa que aquestes diferents modalitats de pagament siguin
una pràctica habitual en les relacions comercials entre empreses.

Les persones que han de signar els documents de pagament o cobrament seran:

 El creditor (qui ha de pagar): en el xec, el pagaré i l'ordre de transferència.

 El deutor (qui ha de cobrar): en el rebut bancari i la lletra de canvi.

En la lletra de canvi també apareix l'acceptació com una formalització addicional

que pot suposar que el creditor no la signa però quan arriba el venciment la paga; o
bé, el creditor signa la lletra de canvi.

L'aval és una declaració canviària que es consigna en una lletra de canvi, xec o
pagaré i que té per objecte assegurar-ne el pagament, ja que s'obliga una persona,
l'avalista, a satisfer-ne l'import en el cas que no ho faci la persona per qui es va
obligar, l'avalat.

L'endós és un procediment especial de transmissió de lletres de canvi, xecs i

pagarés, i tots els drets del seu cobrament que fa el tenidor, endossant, a favor
d'una altra persona, endossatari, amb subjecció a certs requisits formals.

2
En cas d'impagament d'una lletra, un xec o un pagaré, la Llei canviària i del xec
preveu el protest abans d'acudir a la via executiva (execució canviària).

El protest és un acte notarial que serveix per acreditar que s'ha produït la falta
d'acceptació de la lletra o del pagament d'algun dels documents, i és requisit legal
necessari per a l'exercici de l'acció canviària executiva.

El finançament de documents a termini és una forma que té l’empresa d’obtenir

diners a través d’aquells documents que justifiquen que en un futur es transformaran
en diners.

Per finançar-se amb documents de cobrament a termini, cal la intermediació de les

entitats financeres, que cobraran uns interessos a canvi d'avançar a l'empresa
l'import d'aquests documents.

Els documents de cobrament que permeten operar a l’empresa en aquest sentit són
els efectes comercials (pagarés, lletres de canvi i rebuts).

Les principals modalitats per rebre els diners anticipadament a canvi dels documents
són les següents:

 El descompte d’efectes comercials. És el procediment a través del qual una entitat

financera avança el nominal dels efectes comercials que s’endossen a aquesta
entitat. L’entitat s’encarregarà de gestionar-ne el cobrament quan arribi el venciment.
 El facturatge. És un servei que ofereixen les entitats financeres i altres empreses
especialitzades que consisteix a gestionar el cobrament de documents mercantils
(factures). Es tracta que una empresa faci d’intermediària entre venedor i
comprador, amb moltes possibilitats, una de les quals és obtenir un finançament amb
l'avançament de l'import de les factures cedides.

Els sistemes de pagament han evolucionat al llarg del temps i també s'han adaptat
a l'era digital actual.

El comerç electrònic és una modalitat de compravenda a distància que consisteix a

adquirir productes o serveis a través d'Internet, des d'on es fa la comanda i, en
alguns casos, fins i tot l'ordre de pagament.

Es poden fer les transferències de diners entre comprador i venedor en una

compravenda electrònica pels mitjans següents:

 Mitjans de pagament tradicional: contra reemborsament, gir postal, ingrés en compte

 Mitjans de pagament electrònic: targeta electrònica, moneder electrònic, banca
electrònica o PayPal.

Els mitjans de pagament electrònics han de garantir la seguretat i l'anonimat dels

usuaris.

S'anomena banca electrònica l'ús de les eines que les entitats bancàries posen al
servei dels clients per fer les operacions bancàries a través d'Internet. També pot
rebre el nom de banca en línia (online) o banca virtual.

Alguns dels serveis habituals en la banca electrònica són consultes, operacions

3
bancàries, contractacions, simuladors i calculadores, programació de transferències,
servei d'alertes i productes específics per a determinats col·lectius, entre d'altres.

Els quaderns bancaris o normes AEB (Associació Espanyola de la Banca) són uns
protocols comuns que fixen les característiques dels fitxers informàtics emesos o
rebuts per una entitat financera, perquè es puguin intercanviar i operar amb totes les
entitats bancàries del país. Les normes més utilitzades són:

 Norma 19: “Adeudo Directo” en fitxer electrònic (SDD – Sepa direct debit). Es
sol utilitzar per portar al cobrament rebuts de factures vençudes
anteriorment.

 Norma 34: ordres en fitxer per a l’emissió de transferències i xecs. Es sol

utilitzar per realitzar el pagament de nòmines.

 Norma 58 al venciment: Enviament de documents de cobrament per a què

l’entitat financera faci la gestió del cobrament.

 Norma 58 al descompte: Remesa d’avançament de crèdit.

Les aplicacions informàtiques de facturació (per exemple: FACTURAPLUS) i

gestió d'empresa també incorporen les eines necessàries per crear i gestionar el
procés de cobrament i pagament, i els seus documents.

XEC (es lo mismo que dar dinero físico)

Un dels mitjans de pagament clàssic associat a un compte corrent són els xecs.
Anem a estudiar amb detall aquest mitjà
Què és?
És un document en què una persona ( lliurador, “librador”), ordena a una entitat
bancària ( lliurat, “librado”), en la que té diners, que pagui a una altre persona
( beneficiari o tenidor “tenedor”).
Característiques:
. És un document que s’ha de pagar quan es presenta ( fins i tot si la data d’emissió
es posterior).
. Si els fons no són suficients per pagar la totalitat del xec, l’entitat ha de pagar
parcialment aquest xec.
. Existeix la figura de la REVOCACIÓ: Passats 15 dies des de l’emissió de xecs a
Espanya, 20 dies la resta d’Europa, i 60 dies al món, el lliurador pot comunicar al
banc que revoca el xec, i l’entitat no ha de pagar aquest xec.
Requisits: (si no aparecen todos el cheque NO es valido)
El xec ha de complir uns requisits, els essencials són:
. Ha de figurar la paraula “Xec”.
. L’ordre de pagar la suma que s’indiqui.
. El nom de l’entitat bancària que ha de pagar (lliurat).
. La signatura del lliurador.
Un requisit no essencial és la data d’emissió.

Requisits no imprescindibles són:

. El lloc de pagament i el lloc d’emissió
. El beneficiari ( Si no hi és, és un xec al portador).
4
CLASSES DE XECS:
La classificació clàssica es entre:

. Al Portador: Qui tingui el xec per cobrar (el tenedor).

.Nominatiu: El beneficiari és la persona que figura en el xec. El xec es pot
endossar.

Però a mes hi ha una sèrie de xecs especials, amb condicions especials. Anem a
fer una ullada als més importants:
Xec Creuat:
Creuar un xec vol dir, dibuixar dos barres paral·leles en la cara anterior del xec.
Aquests xecs només es poden cobrar en una entitat bancària, per què aquesta ho
cobri. Si el tenidor també es client de la mateixa entitat bancària podrà cobrar en
efectiu.
Xec per Abonar en compte
Molt semblant a l’anterior. Inclou l’expressió “abonar en compte”, i només es pot
ingressar en un compte bancari, no es pot pagar en efectiu.
Xec Conformat:
En aquest xec, l’entitat bancària ASSEGURA que el lliurador té fons i per tant es
cobrarà aquest xec. L’entitat bancària escriu la paraula “Conforme” “Certifica” o
semblant i la signatura del responsable de l’entitat.
L’entitat en aquests xecs, reté la quantitat a pagar, i a més cobra una comissió per
l’operació.
Xecs de Viatgers:
Són xecs en euros o moneda estrangera emesos per entitats bancàries, o entitats no
bancaris de reconeguda presència internacional com Visa, Mastercad o American
Express.
PAGARÉ (la deferencia con el cheque es que aparece la fecha)
Abans de la llei 19/1985 (Llei Cambiaria i del Xec) no existien, perquè eren xecs
postdatats. Des de l’aprovació de la llei s’han regulat i reben el nom de Pagares.
El Pagaré a diferència del Xec no es pot fer efectiu fins a la data que figura en ell.
Segons la llei, tot pagaré té com a requisits:

. La denominació de Pagaré en el text del document.

. La promesa de pagar una quantitat determinada.
. El Venciment.
. El lloc on s’ha de realitzar el pago.
. El nom de la persona a pagar. Per tant NO s’admeten Pagaré al portador
. Data i lloc on es signa el document.
. La signatura del lliurador.

5
6