TEMA 2.

EL MERCAT LABORAL I L’ACTIVITAT ECONÒMICA

Programació didàctica

CONTINGUTS

Definició de mercat.
El mercat laboral i la seva composició.

Iniciativa emprenedora Polítiques d’ocupació.

i projecte d’empresa Nous filons d’ocupació.
Emprenedors d’èxit: presentació d’emprenedors i de les seves idees.
Execució d’una part d’un senzill projecte empresarial.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Identificar els diferents tipus de mercat, entre els quals el laboral, i discriminar-ne
les principals característiques i tipologies.
Identificar les polítiques d’ocupació actuals.
Discriminar els diferents tipus de nous filons d’ocupació

Iniciativa emprenedora Utilitzar diferents tipus de fonts, incloses les TIC, per obtenir informació sobre diversos
i projecte d’empresa dels continguts propis del tema.
Identificar les parts que integren un projecte d’empresa i desenvolupar-ne un per
afrontar els problemes que s’hi puguin plantejar, manifestant una actitud creativa
i autònoma per gestionar la pròpia feina.
Dissenyar el propi projecte d’itinerari formatiu i professional per a la consecució
dels objectius personals.

32
 OBJECTIUS DE L’APRENENTATGE

Reconèixer els valors emprenedors que es poden aplicar en situacions quotidianes i en diverses activitats
professionals.
Identificar els diferents mercats i les activitats econòmiques tant de l’entorn proper com del distant de l’alumne.
Identificar els nous filons d’ocupació (NFO) al nostre entorn i l’impacte de les noves tecnologies (NNTT) en moltes
de les ocupacions.
Valorar el paper de les administracions laborals en el disseny i execució de les polítiques d’ocupació.
Dissenyar una idea empresarial viable, identificant el mercat on s’ubica, el tipus d’activitat i si és o no un NFO

COMPETÈNCIES BÀSIQUES GENERALS

Desenvolupar la pròpia personalitat mitjançant el disseny d’un projecte empresarial,

Autonomia i iniciativa
personal
Aprendre a aprendre
Competència digital
Competència
comunicativa, lingüística
i audiovisual
Competència social
i ciutadana
treballant el caràcter emprenedor creant un espai al servei del propi creixement
personal i professional.
Tenir responsabilitat social i sentit ètic.
Desenvolupar habilitats en gestió i organització, és a dir, planificar de manera
adequada el que es vol fer, tot tenint en compte una sèrie de condicions i prenent
decisions, en un entorn concret, amb flexibilitat per adaptar-les quan sigui necessari.
Desenvolupar habilitats per conduir el propi aprenentatge i ser capaç de continuar
aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els propis
objectius i necessitats.
Adquirir la consciència de les pròpies capacitats, del que pot fer un mateix
o de les coses que pot fer amb l’ajuda dels altres.
Fer recerques de la informació, de les possibles fonts i dels diversos suports,
així com la transformació d’aquesta informació en coneixement.
Evidenciar les possibilitats d’emprendre projectes personals que poden ser aplicables
a la realitat i que mostrin la necessitat de seguir aprenent de manera continuada
al llarg de tota la vida.
Tractar i presentar la informació.
Contribuir a l’assoliment de la competència comunicativa, gràcies a l’ús de la llengua
com a instrument de comunicació oral i escrita i a l’ús d’eines tecnològiques de suport
a la comunicació.
Identificar els diferents models d’organització política, econòmica i territorial, tant
en l’àmbit global com en el més proper, per comprendre com afecta a la vida
dels ciutadans.

33
Aquest tema és divideix en qua-
tre apartats temàtics, després s’hi
exposa un cas real d’emprenedo-

2.
ria, a continuació un altre Projec-

El mErcat
te d’empresa i per tancar l’acti-
vitat A peu de carrer.

A peu de carrer laboral i l’activitat

Econòmica
Resulta important que l’alumne
tingui alguns models de referèn-
cia que li resultin propers i fàcils
d’entendre. Amb aquesta activi-
tat aconseguirem que els busqui
en el seu entorn i aconsegueixi
informació pràctica i concreta
que afavoreixi un bon coneixe-
guió
ment del que significa iniciar una
aventura empresarial. cas pràctic 1. Definició de mercat

Tant la Maria Botiguera com el Jan Informàtic estan deci- 2. El mercat laboral i la seva
dits a muntar la seva empresa, però abans de llançar-se a composició
la piscina, volen conèixer una mica més el mercat en general
3. Polítiques d’ocupació
Notes i, més en concret, el mercat laboral en el qual s’han d’inte-
grar. Per això han buscat informació sobre aquest tema...
4. Filons d’ocupació
Un cas real d’emprenedoria:
Amancio Ortega
Projecte d’empresa
A peu de carrer

a peu de carrer
Et proposem que tornis al carrer del teu barri, poble... per seguir la investigació
i que observis quins tipus d’empreses vas identificar en el tema anterior i si res-
ponen als nous filons d’ocupació. Tornem al carrer a prendre notes?

24

BT00241201_U2_Emprenedoria_3rESO.indd 24 17/11/15 10:40

Aquest tema se centra en la definició de mercat de treball, mercat laboral, activitats econò­
miques i nous filons d’ocupació. Tots aquests conceptes són essencials per tenir una base
sòlida per apropar-nos a la resta de conceptes i per poder iniciar el projecte personal.
Com que en cada tema el Cas pràctic continua el desenvolupament dels exemples dels
temes anteriors, ara se centra en la determinació de quin és el mercat en el qual s’han
d’integrar.
Abans de començar, animarem els alumnes a fer una petita investigació per mitjà de
l’activitat A peu de carrer de manera que buscaran referents en el seu entorn més pro-
per, en aquesta ocasió el repte és identificar quins tipus d’empreses té l’alumne al seu
voltant i si corresponen a nous filons d’ocupació. És important finalitzar la recollida de
dades abans d’acabar el tema.

34
 Exemple de definició antiga de
mercat. Es pot utilitzar l’exem-
ple per compartir amb la resta
tema 2 d’alumnes de l’aula, per comen-
tar si coneixen altres mercats,
com són, quin tipus d’oferta i
1. Definició de mercat demanda s’hi realitza, etc.

❚El mercat, segons la seva definició més antiga, és el lloc físic i

El mercat de la Independència de Terras-
sa és un dels més antics d’Europa. Hi ha
constància que hi havia parades de mer-
cat ja cap al 1207, però fins al 1904 no es
va posar la primera pedra per construir
l’edifici que actualment l’acull.
concret on es troben els venedors i els compradors. A la majoria
dels barris de les grans ciutats i en moltes poblacions, hi trobem Exemple que aclareix el concep-
espais dedicats a aquesta funció, alguns dels quals tenen una llar- te explicat en el paràgraf ante-
guíssima tradició històrica de segles. (Per exemple, el mercat de rior. Es recomana treballar-lo a
Terrassa o el mercat del Bellcaire, a Barcelona –avui mercat dels classe i demanar als alumnes que
Encants–, ambdós del segle xiv.) en posin d’altres de similars per
comprovar que han assimilat els
Però la definició de mercat que a nosaltres ens interessa és més conceptes.
genèrica:
❚El mercat és el lloc de coincidència entre l’oferta i la demanda.
Notes
Aquest lloc de coincidència, en funció del tipus d’oferta que es
faci, pot ser geogràficament molt limitat –el pagès que ven la seva
collita entre els veïns del poble– o molt extens –una indústria tec-
nològica que ven els seus productes a tot el món. La coincidència
de la demanda (els compradors) i de l’oferta (els venedors) condi-
cionarà el preu dels productes o dels serveis: més barat si hi ha
molta oferta i poca demanda i més car si és a l’inrevés.

L’oferta i la demanda són elements d’un

mercat lliure.
(Per exemple, en Joan té una botiga d’informàtica al teu barri
o poble i actualment té 20 ordinadors portàtils en estoc. Si hi ha
20 persones que volen comprar els ordinadors d’en Joan al preu

25

BT00241201_U2_Emprenedoria_3rESO.indd 25 17/11/15 10:40

En el text, s’hi presenten dues definicions de mercat, una d’antiga més vinculada al lloc
físic on es troben compradors i venedors i una altra de molt més genèrica, que defineix
mercat com el lloc on coincideixen l’oferta i la demanda i la repercussió que té sobre
el preu.
Partim del més concret al més general. Es recomana utilitzar l’aprenentatge significatiu
des del coneixement previ que l’alumne té sobre els mercats.

35
Finalització de l’exemple.
Sabies que...?
Contingut complementari de l’a­
partat referent al concepte de
mercat.
Idea que convé recordar.
Primera activitat aplicada del
tema. És un petit treball de camp,
una aplicació pràctica persona-
litzada amb una reflexió indivi-
dual dels conceptes treballats en
el text i en l’exemple.
Notes
BT00241201_U2_Emprenedoria_3rESO.indd 26
36
El mErcat laboral
i l’activitat Econòmica
que els ven (recorda que en té 20), hi haurà un equilibri entre
l’oferta i la demanda.
Però si només hi ha 10 persones interessades a comprar un
ordinador portàtil a en Joan pel preu que els ven perquè consi-
deren que el preu és massa alt, aleshores hi haurà molta oferta i
poca demanda. En Joan segurament no vendrà tots els ordinadors
i potser n’haurà d’abaixar el preu si els vol vendre tots.
En canvi, si el preu és baix, segurament hi haurà més de 20 per-
sones que voldran comprar els portàtils i, per tant, quedaran pe-
ticions de compra sense atendre, cosa que pot provocar una
pressió a l’alça del preu –poca oferta i molta demanda.)
sabies que…?
Algunes teories actuals diuen que el
mercat és el conjunt de compradors
d’un bé o servei, de manera que, quan
L’equilibri entre l’oferta i la demanda determina el preu o el valor de
una empresa o organització diu que
«ha d’ampliar el mercat», vol dir que ha
la mercaderia o del servei. de trobar nous grups de compradors.
activitat 1.
Parla amb algun dependent o dependenta d’una botiga d’elec-
trodomèstics del teu barri, poble... i pregunta-li quin nombre
de microones (o de qualsevol altre electrodomèstic que no es-
tigui en promoció) han venut en l’últim mes i a quin preu.
Després, pregunta-li pel nombre que en van vendre l’última ve-
gada que va estar d’oferta i a quin preu el venien. A partir de
les respostes, fes una redacció breu amb les teves conclusions.
Fes les preguntes sobre tres electrodomèstics diferents.
26
17/11/15 10:40
 Per saber-ne més
Informació complementària so-
tema 2 bre els sindicats i les organitza-
cions empresarials i d’empreses.

per saber-ne més
Els sindicats són organitzacions que
tenen com a finalitat defensar col·lec-
tivament els interessos i els drets dels
treballadors i intentar compensar la
desigualtat de forces entre el treba-
llador i l’empresa que li dóna feina.
Les organitzacions empresarials i d’em-
preses (anomenades també patronals)
són associacions d’empreses que te-
nen com a finalitat promocionar els
nous emprenedors i la iniciativa priva-
da, donar suport a les empreses del
territori i representar els interessos
d’aquestes empreses (petites, mitja-
nes i grans) davant les administracions
públiques, les organitzacions políti-
ques, sindicals, socials, etc.
2. El mercat laboral
i la seva composició Definició de mercat laboral.
❚Un tipus de mercat especial és el mercat laboral, que posa en
contacte l’oferta i la demanda de feina, és a dir, les empreses que
necessiten contractar treballadors per dur a terme les seves activi- Activitat d’investigació sobre els
tats i les persones que busquen feina –estiguin o no treballant– i sindicats que té com a objectiu
que tinguin entre 16 i 67 anys, a canvi d’una compensació (salari
aplicar el contingut treballat ana-
o sou) que generalment és pecuniària.
litzant situacions reals.
El mercat laboral és diferent de la resta de mercats perquè la mer- L’activitat es pot realitzar de ma-
caderia objecte és el treball humà. L’acord entre l’oferent i el de-
nera individual igrupal i fer una
mandant de feina no és una compravenda, sinó que es reflecteix posada en comú al grup classe.
en el contracte de treball, tal com estableix la legislació vigent al
nostre país per mitjà de lleis (dret laboral) i convenis col·lectius. És recomana que les notícies si-
(Tot això ho veuràs amb més profunditat en el tema 8, Polítiques guin de diferents diaris per poder
de personal.) aprofitar l’experiència i veure les
Cal tenir en compte, a més, que cada estat legisla sobre contrac- diferents maneres de tractament
tació laboral, de manera que es poden trobar diferències entre un d’una mateixa notícia.
estat i un altre fins i tot en el marc europeu.
El mercat laboral està en constant evolució i moviment. Per
estar actiu, cal investigar i conèixer els canvis dels últims anys en
l’àmbit tecnològic, econòmic i social que han afavorit la desapa-
rició d’algunes professions i el naixement d’unes altres. Per això, Notes
la formació ha de ser contínua, al llarg de la vida.
Per poder entendre la situació del mercat laboral, convé, primer,
analitzar-ne la composició.

activitat 2.
Busca notícies d’actualitat (dels sis últims mesos com a màxim)
que reflecteixin la posició que adopten els sindicats en els
conflictes laborals que afecten empreses grans. Resumeix-ne
com a mínim dues; cal que en el resum facis constar la situa-
ció concreta dels treballadors i l’empresa i el sindicat que hi
han participat.

27

BT00241201_U2_Emprenedoria_3rESO.indd 27 17/11/15 10:40

És molt important que l’alumne identifiqui el mercat laboral com un mercat especial
que funciona de manera diferent ja que la mercaderia és el treball humà.
El mercat laboral no és estàtic, està en contínua evolució i moviment. De manera com-
plementària es poden utilitzar alguns d’aquests recursos:
–– https://www.oficinadetreball.gencat.cat/socweb/export/sites/default/socweb_ca/
ciutadans/orientacioTrobarFeina/mercatLaboral.html
–– Vídeo: El mercat laboral
–– Vídeo: El mercado de trabajo
–– Document: El mercat de treball

37
Definició de població activa i no
activa.
Notes
Sabies que...?
Contingut complementari de
l’apartat referent al concepte
de subsidi.
Activitat pràctica individual que
és un petit treball de camp ba-
sat en la realització de 10 en-
questes per extreure informació
dels conceptes treballats i tre-
ballar la comprensió i l’aplicació
dels continguts. Es pot comple-
mentar l’activitat amb una po-
sada en comú en el grup classe
compartint les conclusions i ana-
litzant si són coincidents o no.
Aquesta activitat disposa de
rúbrica.
Més informació sobre els subsi-
dis i la situació que es pot tenir
en finalitzar-los.
Els conceptes que es treballen en aquest apartat són molt rellevants. És important que
l’alumne els comprengui i els interioritzi per poder entendre i aplicar noves informa-
cions que trobarà posteriorment.
Definició del concepte d’atur.
És recomana comprovar que l’alumne diferencia i comprèn els diferents conceptes abans
d’avançar als següents apartats.
38
El mErcat laboral
i l’activitat Econòmica
2.1. Població activa i no activa
❚La població activa és el percentatge del total de la població d’una sabies que…?
comunitat que treballa o que busca feina. També inclou, per tant,
les persones aturades que busquen feina. No tots els aturats tenen dret al subsi­
di d‘atur. Depèn del temps que hagin
cotitzat, que ha de ser un mínim d’un
La població activa es divideix en:
any (quan s’està contractat, l’empresa
paga –cotitza– part del sou del treba­
– Població ocupada: que és la que realment treballa (tant per llador a la Seguretat Social i aquests
compte propi com per compte aliè). diners serveixen per pagar tant les pres­
tacions d’atur com les pensions dels
– Població aturada: aquelles persones que estan a l’atur però jubilats), i també de la quantia del que
que busquen feina activament. hagin cotitzat (és proporcional al sou
que cobraven). El subsidi d’atur dura,
com a màxim, dos anys.
❚La població no activa és el percentatge del total de la població
d’una comunitat que no busca feina (menors de 16 anys, estu-
diants, jubilats, persones que es dediquen exclusivament a fer
feines de la llar, persones amb alguna minusvalidesa que no els
permet treballar i, també, persones que no volen o no necessiten
treballar).
Quan s’acaba el subsidi d’atur i la perso-
activitat 3. na aturada no té dret a cap altre ajut pú-
Parla amb 10 persones del teu entorn –d’edat i formació varia- blic, queda molt desprotegida i, si no té
un bon coixí familiar, pot acabar al carrer.
des– i elabora una taula amb els resultats, que inclogui, com
Per això, després dels programes d’aus-
a mínim, la informació següent: nom, edat, formació i ocupa- teritat que va promoure Europa i que no
ció. Indica-hi també a quin tipus de població pertanyen (acti- han servit de gaire, cada vegada hi ha
més veus que reclamen una política d’in-
va ocupada, activa aturada o no activa).
versió pública tant per crear llocs de tre-
ball com per fer més polítiques socials
que puguin ajudar els més desfavorits.
L’atur
Hem vist que el mercat laboral, com tot
mercat, es regula per l’oferta i la demanda.
Quan en una comunitat hi ha més persones
que busquen feina que la que s’ofereix, te-
nim un excedent de treballadors, i és el que
es coneix com a atur. En molts estats, no pas
en tots, hi ha ajuts públics destinats a les per-
sones aturades, el subsidi d’atur, que com-
pensa una mica la manca de salari.
28
BT00241201_U2_Emprenedoria_3rESO.indd 28 17/11/15 10:40

Cada vegada és més difícil trobar un
esmolet, un tapisser o un terrissaire; són
ocupacions antigues que, a poc a poc, van
desapareixent perquè els avenços tecno-
lògics han deixat obsolets els materials
amb què treballaven aquestes persones
o han sortit electrodomèstics o materials
que han fet innecessàries aquestes fei-
nes. Però també els fotògrafs de tota la
vida o les impremtes s’han vist obligats
a reinventar-se perquè les noves tecnolo-
gies han ocupat l’espai de treball d’aquests
professionals. Per això és tan important la
formació contínua, perquè permet adap-
tar-se a les noves situacions laborals que
es presenten.
BT00241201_U2_Emprenedoria_3rESO.indd 29
Material complementari sobre el concepte d’atur:
http://www.xtec.cat/~nsarsane/new-page-2/economia/mapes-mentals-deconomia/
atur.html
Finalització de la presentació del
concepte d’atur i dels seus tipus.
tema 2
Es considera un atur molt baix aquell
que afecta un 4 % o 5 % de la població
activa. Menys atur, el que s’anomena ple·
na ocupació, és un estat ideal al qual és
molt difícil arribar per l’existència de l’atur
estructural.
Una taxa d’atur superior al 10 % de la
població activa és excessiu i sol donar
lloc a tensions socials. Actualment, la taxa Informació complementària so-
d’atur a Catalunya ronda el 20 % perquè bre ocupacions en tendència a
la crisi econòmica que es va iniciar el desaparèixer i ocupacions que
2008 i que tot just es comença a superar han evolucionat a causa de l’im-
ha destruït molts llocs de treball i ha reduït
pacte de les NNTT.
dràsticament l’oferta del mercat laboral.
Una característica del mercat laboral és que és molt dinàmic i
canviant, per això els tipus de feines que s’ofereixen van can-
viant ràpidament en el temps. Això ocasiona un tipus particular
d’atur, anomenat atur estructural. És el cas de treballadors que
es queden a l’atur perquè disminueix la demanda del tipus de
feina que saben fer i, tot i que hi ha ofertes per cobrir altres fei-
nes, com que aquests treballadors aturats no tenen preparació
per fer-la no poden optar-hi. Una possibilitat és que aquestes per-
sones aturades es reciclin per formar-se i puguin fer aquelles altres
feines que s’ofereixen.
Inici del concepte de sectors d’ac­
2.2. Distribució de la població activa tivitat econòmica.
per sectors d’activitat
Per conèixer el mercat laboral, convé saber en quins sectors d’ac-
tivitat econòmica treballa o busca feina la població activa. L’acti- Notes
vitat econòmica se sol classificar en tres o quatre sectors:
– Sector primari. Inclou totes les feines relacionades amb l’agri-
cultura, la ramadaria, la pesca i l’explotació dels boscos. Durant
anys era el sector amb més pes, però, a mesura que la societat s’ha
modernitzat, el percentatge de població que es dedica a aquest
sector no ha parat de baixar. Actualment, a Catalunya representa
un percentatge aproximat de l’1,45 %.
29
17/11/15 10:40
39
Per saber-ne més
Informació complementària que El mErcat laboral
introdueix el concepte de En­ i l’activitat Econòmica
questa de Població Activa (EPA)

– Sector secundari. Inclou totes les feines relacionades amb la

indústria, la mineria i l’energia. Havia estat el motor econòmic
durant les darreres dècades, però les diverses crisis industrials i els
per saber-ne més
Explicació sobre els diferents canvis tecnològics van fer tancar moltes indústries i, actualment, a
tipus de sectors d’activitat Catalunya el sector secundari representa un percentatge aproxi- L’Enquesta de Població Activa (EPA) és
mat del 18,65 %. la principal font d’informació estadís-
econòmica. tica del mercat de treball. És una en-
– Sector de la construcció. En realitat forma part del sector se-
questa que elabora l’INE per a tot el
cundari, però a causa del seu pes se’l considera a part. Inclou, territori espanyol per tal de conèixer la
evidentment, totes les feines relacionades amb la construcció en distribució de la població activa segons
tots els seus àmbits (fabricació i venda de materials de construcció, el sector d’activitat. Cada trimestre,
l’Idescat (Institut Català d’Estadísti-
paletes, lampistes, electricistes, arquitectes, aparelladors, etc.). La ca) fa un buidatge d’aquestes dades
Notes recent crisi econòmica ha reduït molt l’activitat en aquest sector, per saber la situació específica a Cata-
lunya. Els resultats, tant de Catalunya
però, malgrat això, a Catalunya encara ara té un percentatge apro-
com d’Espanya, es poden consultar en el
ximat del 6,30 %. web www.idescat.cat/treball/epa.
– Sector terciari. Inclou totes les feines relacionades amb els
serveis, és a dir, hostaleria, comerç, salut, ensenyament, telecomu-
nicacions, transport i emmagatzematge, premsa, serveis financers,
tasques administratives i altres activitats professionals, científiques
o tècniques. És el sector de més activitat en l’economia catalana i
espanyola i actualment a Catalunya representa un percentatge apro-
ximat del 73,60 %.

Atès que la població activa inclou la gent que treballa però

també els que busquen feina activament, es dóna el cas que hi ha
un percentatge de persones que no es poden classificar en cap
dels sectors d’activitat descrits, bé perquè encara no han trobat la
primera feina i, per tant, no es poden classificar dins de cap grup,
bé perquè fa més d’un any que no treballen.
La variació interanual de qualsevol magnitud és un indicador
dinàmic de gran ajut per veure l’evolució, en aquest cas, de la
distribució de la població activa. En la taula 1 de la pàgina 31 es
poden veure les variacions dels ocupats per sector d’activitat en-
tre els anys 2012 i 2014. Les dades de 2012 i 2013, en plena
crisi econòmica, són totes negatives, és a dir, es va destruir ocu-
pació. Durant el 2014, en canvi, la situació va millorar i es va
crear ocupació en la indústria i els serveis. En l’agricultura i la
construcció, la tendència seguia sent de destrucció de llocs de
treball, tot i que en valors molt baixos. El sector que ha baixat
menys és el de serveis, que actualment és el motor de la nostra
economia, en bona part gràcies al turisme.

30

BT00241201_U2_Emprenedoria_3rESO.indd 30 17/11/15 10:40

Ja hem dit que el mercat laboral era dinàmic i canviant, per tant, totes les dades que ens
ajuden a coneixe’l i interpretar-lo han de ser fiables i estar actualitzades.
L’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) és l’organisme especialitzat en estadística de
la Generalitat de Catalunya. La seva missió és la gestió del Sistema estadístic de Catalunya
mitjançant la planificació, la coordinació, la normalització de l’activitat estadística i la pres­
tació d’assistència tècnica estadística. [...]
L’IDESCAT produeix estadístiques oficials de caràcter econòmic, demogràfic i social com ara
l’estimació del producte interior brut de l’economia catalana, les estadístiques d’estructura
de la població, el cens lingüístic de Catalunya, i fa el seguiment d’altres activitats estadísti­
ques que es porten a terme a Catalunya. [...] (Font: www.idescat.cat)
Sobre treball podem trobar dades actualitzades a la seva pàgina: http://www.idescat.
cat/tema/treba
40
 Sabies que...?
Informació complementària so-
tema 2 bre dades actuals a casa nostra.
Aquesta informació es pot apro-
fitar per fer una reflexió amb el
Taula 1. Població ocupada (en milers de persones). Per sectors d’activitat i sexe (Catalunya, 2014). Font: www.idescat.cat/economia/ conjunt de la classe.

Valor Variació (%)

2012 2013 2014 2012 2013 2014
Total 3.031,6 2.969,6 3.030,9 –5,5 –2,0 2,1 Activitat d’interpretació de dades
Agricultura 55,5 52,4 45,1 –6,2 –5,5 –14,0 reals sobre la població ocupada
Indústria 563,8 547,2 558,4 –4,5 –2,9 2,0 a casa nostra. L’activitat es pot
Construcció 197,5 184,0 181,2 –19,9 –6,8 –1,5 realitzar de manera individual o
Serveis 2.214,9 2.185,9 2.246,2 –4,2 –1,3 2,8 en petit grup i interpretar de ma-
Homes 1.614,8 1.570,1 1.594,3 –6,5 –2,8 1,5
nera conjunta els resultats.
Agricultura 41,4 43,5 39,1 –4,9 5,0 –10,0
Indústria 410,2 398,2 394,9 –3,3 –2,9 –0,8
Construcció 179,1 168,5 166,1 –20,2 –5,9 –1,4
Serveis 984,2 960,0 994,2 –4,9 –2,5 3,6
Notes
Dones 1.416,8 1.399,4 1.436,6 –4,3 –1,2 2,7
Agricultura 14,1 9,0 6,0 –9,8 –36,3 –33,4
Indústria 153,6 149,0 163,4 –7,7 –3,0 9,7
Construcció 18,4 15,5 15,2 –16,2 –15,6 –2,1
Serveis 1.230,8 1.225,9 1.252,0 –3,6 –0,4 2,1

activitat 4.
Observa la taula 1 i contesta:
• Quin és el sector que té més població ocupada de dones?
• Quin és el sector que té menys població ocupada de dones?
• Quina és la tendència del total de la població ocupada en
l’evolució interanual?
• Quina és la tendència en l’evolució interanual pel que fa a
sabies que…? l’ocupació de les dones?

A Catalunya, durant el segon trimestre

de 2014, hi havia 3.030.900 persones
ocupades (1.594.300 homes i 1.436.600
dones) i 756.500 aturats (406.300 ho­
mes i 350.200 dones), cosa que donava
un total de població activa de 3.787.400
persones, de les quals 2.000.600 eren
homes i 1.786.800 eren dones.
La composició del mercat laboral per sexe i edat també és una
dada important per prendre decisions governamentals. La taula 2
de la pàgina següent respon a una població laboral típica d’un
país desenvolupat, on el nombre d’homes i de dones que treba-
llen és similar i on el gruix dels treballadors són les persones de
mitjana edat.

31

BT00241201_U2_Emprenedoria_3rESO.indd 31 17/11/15 10:40

La recollida de dades estadístiques ens permet analitzar les situacions per poder refle-
xionar d’una manera objectiva i fiable sobre la realitat i també per poder, basant-se en
aquestes, prendre decisions futures d’una manera real i argumentada. És important que
els alumnes tinguin aquesta mirada sobre la importància de les dades i el seu tractament
i es poden utilitzar les dues activitats proposades sobre dades reals per reflexionar sobre
aquest aspecte.

41
Activitat d’interpretació de dades
sobre taxes d’activitat, ocupa-
ció i atur per sexe i grups d’edat.
El mErcat laboral
i l’activitat Econòmica
L’activitat es pot realitzar de ma-
nera individual o en petit grup i
interpretar de manera conjunta Taula 2. Taxes d’activitat, ocupació i atur (en milers de persones). Per sexe i grups d’edat. Catalunya, IV trimestre 2014.
Font: www.idescat.cat/economia/
els resultats.
Variació interanual
Taxa (%) Valor Absoluta % trimestre % acumulat

Notes Activitat
Per sexe:
62,61 3.804,6 –33,7 –0,9 –1,5

Homes 68,24 2.015,5 –19,8 –1,0 –2,8

Dones 57,28 1.789,0 –13,9 –0,8 –0,5
Per grups d’edat:
De 16 a 24 anys 44,24 275,2 –18,3 –6,2 –7,1
De 25 a 54 anys 90,39 2.978,6 –46,0 –1,5 –1,7
De 55 anys i més 25,51 550,8 30,5 5,9 2,8
Ocupació 50,16 3.048,1 49,3 1,6 2,1
Per sexe:
1,5
Homes 54,48 1.609,2 27,5 1,7
2,7
Dones 46,07 1.438,8 21,8 1,5
Per grups d’edat:
De 16 a 24 anys 23,92 148,8 –1,1 –0,7 –1,4
De 25 a 54 anys 74,36 2.450,4 37,7 1,6 2,1
De 55 anys i més 20,79 448,8 12,7 2,9 3,3
Atur 19,88 756,5 –83,0 –9,9 –13,4
Per sexe:
–47,3
Homes 20,16 406,3 –10,4 –15,2
–35,7
Dones 19,58 350,2 –9,3 –11,3
Per grups d’edat:
De 16 a 24 anys 45,93 126,4 –17,2 –12,0 –12,8
De 25 a 54 anys 17,73 528,2 –83,6 –13,7 –15,5
De 55 anys i més 18,51 101,9 17,8 21,2 0,5

activitat 5.
Observa la taula i contesta:
• Segons les dades de la taula, a quina franja d’edat és més
probable estar ocupat?
• Del total de persones actives, quin percentatge està ocupat
i quin està a l’atur?
• Quin percentatge d’homes està ocupat i quin percentatge
està a l’atur?
• Quin grup d’edat és el que té més atur?

32

BT00241201_U2_Emprenedoria_3rESO.indd 32 17/11/15 10:40

42
 Per saber-ne més
Informació complementària so-
tema 2 bre les prejubilacions.

3. Polítiques d’ocupació
Davant una situació d’atur excessiu, els estats disposen d’eines per
intervenir en l’economia i promoure l’ocupació. És el que s’ano-
menen polítiques d’ocupació. Es tracta de programes o mesures
amb les quals s’incentiva la creació o el manteniment de llocs de
treball i la protecció dels desocupats. Hi ha dos tipus de polítiques
d’ocupació:
Definició de polítiques d’ocupa­
ció i les principals mesures que
– Polítiques actives d’ocupació (PAO), que busquen crear llocs
de treball o invertir en formació. Es concreten en les mesures
actualment s’estan aplicant.
següents:

. Creació directa d’ocupació pública (funcionaris o interins de

per saber-ne més
Actualment, les prejubilacions es qües-
tionen perquè, amb l’augment de l’es-
perança de vida, cada vegada hi ha més
gent que cobra la jubilació i, en canvi,
són menys els treballadors que cotit-
zen, de manera que el saldo de la Segu-
retat Social (d’on surten els diners per
pagar les pensions i els subsidis d’atur)
s’ha anat reduint molt en els últims
anys.
l’Administració pública) o en empreses de caràcter públic. Notes
Aquesta via s’ha reduït moltíssim en els últims anys.
. Creació d’incentius a les empreses (subvencions, reducció
d’impostos...) per crear nous llocs de treball.
. Formació tant dels aturats com dels ocupats, per adequar els
coneixements dels treballadors a les demandes de treball
que hi pugui haver.
. Afavoriment de la mobilitat geogràfica dels treballadors per
mitjà d’incentius; d’aquesta manera, un treballador pot optar
a una demanda de feina d’un altre lloc i, per tant, s’amplien
les seves possibilitats d’ocupar-se.
. Redistribució de la feina (foment de la jubilació anticipada i
promoció de la reducció de la jornada laboral perquè els jo-
ves puguin accedir als llocs de treball que s’han desocupat).

33

BT00241201_U2_Emprenedoria_3rESO.indd 33 17/11/15 10:41

Les polítiques d’ocupació són eines que utilitzen els es-
tats per intervenir en l’economia i promoure l’ocupació.
Són dinàmiques i tenen com a finalitat activar la creació
de llocs de treball, invertir en formació i protegir els deso-
cupats.
Les mesures han de ser àgils i resolutives i cal que impac-
tin el més aviat possible sobre les diferents situacions que
sorgeixen vinculades al mercat de treball.
Notícia interessant. Es pot utilitzar com una activitat
pràctica d’aplicació dels continguts relacionats.
http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/notes-
premsa/281439/servei-docupacio-catalunya-aprova-pro-
grames-politiques-actives-denguany-pressupost-previst-
37-milions-deuros.html
Material complementari:
Glossari de Polítiques Actives d’Ocupació (PAO)

43
Explicació sobre les polítiques
passives d’ocupació. És impor-
tant diferenciar clarament els dos
tipus de polítiques ja que les
mesures que s’apliquen són di-
ferents.
Explicació sobre les polítiques
d‘ocupació a Catalunya i les prin-
cipals funcions del Servei d’Ocu-
pació de Catalunya (SOC).
Informació complementària so-
bre les prioritats del SOC.
El mErcat laboral
i l’activitat Econòmica
– Polítiques passives d’ocupació, que són les que tenen a veure
amb la protecció dels desocupats (ajuts econòmics). Les polítiques
passives comprenen els projectes i les mesures que tenen com a
objectiu la protecció de les persones aturades mitjançant aporta-
cions econòmiques amb les quals se’ls pot garantir un nivell mí-
nim d’ingressos. També solen incloure les mesures de foment de la
jubilació anticipada.
En un context en què la taxa d’atur és elevada i el percentatge
de població activa que treballa ha disminuït respecte d’anys ante-
riors, aquest tipus de polítiques són difícils de mantenir a llarg
termini perquè consumeixen uns recursos econòmics cada vega-
da de més volum i no contribueixen a reduir el problema de l’atur
Una de les prioritats del SOC és formar
ni a augmentar l’ocupació; només ajuden a suportar les seves con- tant treballadors en actiu com aturats
seqüències. Per això, la tendència general és potenciar les PAO. perquè aquestes persones estiguin prou
preparades per a la demanda actual del
mercat laboral i puguin optar a un lloc de
treball o a canviar la seva ocupació actual.

Notes 3.1. Polítiques d’ocupació a catalunya.

El Soc

El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que depèn

de la Generalitat de Catalunya, és l’organisme res-
ponsable de posar en marxa les polítiques d’ocupa-
ció aprovades pel Parlament català. Algunes de les
seves funcions són aquestes:

– Oferir informació i orientació laboral als treba-

lladors –ocupats o aturats– i a les empreses.
– Gestionar els programes de formació professio-
nal (per adaptar la formació de treballadors aturats a
la demanda del mercat).
– Intervenir en el mercat laboral per buscar col·
locació per als qui no en troben.
– Fomentar l’ocupació dels col·lectius amb més risc
d’exclusió social.
– Promocionar l’autoocupació i la creació de mi·
croempreses, en coordinació amb altres organismes.

A l’estat espanyol, aquestes funcions les assumeix el

SEPE (Servei Públic d’Ocupació Estatal), l’antic INEM
(Institut Nacional d’Ocupació).

34

BT00241201_U2_Emprenedoria_3rESO.indd 34 17/11/15 10:41

Les polítiques d’ocupació les determinen els diferents organismes amb responsabilitat
en matèria de treball en els àmbits europeu, estatal i autonòmic. A Catalunya és el Servei
Català d’Ocupació (SOC) qui posa en marxa les accions aprovades pel Parlament.
En aquest enllaç es pot consultar informació més detallada sobre el Pla de desenvolupa-
ment de polítiques d’ocupació de Catalunya 2014-2016.

44

Tendències del mercaT laboral
Un estudi del Servei d’Ocupació
de Catalunya indica que el mercat
laboral i les relacions laborals mos-
tren, en comparació d’anys ante-
riors, les tendències següents:
– Increment de la presència de la
dona en gairebé tots els sectors
professionals.
– Reducció de llocs de treball a pe-
sar de l’increment de la producció.
– Aparició de noves professions.
– Creixement del sector dels serveis.
– Augment de la competència entre
les empreses.
– Descentralització productiva cap
a les petites empreses que fan fei-
nes per a les grans.
Les xarxes socials són una de les fonts de
noves ocupacions, com ara la de res-
ponsable de comunitat d’internet
(en anglès, online community manager),
que és el professional encarregat de
construir i gestionar la marca d’una em-
presa a internet per mitjà de la creació de
contingut interessant i atractiu, de la
gestió del blog corporatiu o d’una altra
comunitat virtuals, etc.
BT00241201_U2_Emprenedoria_3rESO.indd 35
Tot el que estem treballant vinculat al mercat i al treball, així com les seves tendències,
no és estàtic. El dinamisme de l’economia i de la societat fa que hi hagi constants canvis
i, per tant, que hàgim d’estar alerta i pendents de les novetats i les tendències que van
sorgint en cada moment i així poder adaptar-nos a l’hora de fer una recerca, millora de
feina o engegar uns projectes d’autoocupació.
Activitat que té com a objectiu
que l’alumne conegui l’espai web
del SOC i investigui sobre les
tema 2 polítiques actives vinculades a la
formació contínua. Es pot apro-
fitar el treball individual per fer
activitat 6. una posada en comú de la recer-
Entra en el web del Servei d’Ocupació de Catalunya i investi- ca realitzada i analitzar quins són
ga quines accions de formació contínua (per a persones que els principals tipus de cursos que
treballen, preferentment) o ocupacional (per a persones atura- s’ofereixen, de quins sectors, a
des, preferentment) ofereix i descriu un mínim de dos cursos. qui van adreçats, etc.
La descripció ha d’incloure les dades següents, com a mínim:
nom, contingut, hores, municipi i data d’inici.
Secció especial per explicar algun
aspecte complementari relacio-
nat amb el contingut del tema.
En aquest cas les tendències del
mercat laboral.
– Augment de la mecanització i ús – Coexistència de períodes d’ocu-
generalitzat de robots i altres auto- pació amb altres períodes d’atur Exemple sobre una ocupació vin-
matismes industrials. durant la vida laboral.
culada a les noves tendències del
– Implicació de les persones treba- – Augment d’oportunitats laborals
lladores en el funcionament de en feines relacionades amb la in- mercat laboral. Es pot proposar
l’empresa, cosa que fa que cada formació: gràfics, dades, estudis... que entre tots els alumnes re-
vegada es valori més la capacitat
d’iniciativa del treballador.
– Presència de diferents modalitats flexionin sobre més ocupacions
de contractació temporal. emergents en aquests moments.
– Necessitat d’aprendre i adap-
– Flexibilitat de la jornada adapta-
tar-se contínuament als canvis tecno-
da a les necessitats de l’empresa.
lògics en moltes professions i oficis.
– Reducció de la jornada laboral.
Notes
35
17/11/15 10:41
45
Exemples de noves iniciatives
empresarials vinculades a nous
filons d’ocupació. Es pot apro-
fitar l’exemple per demanar a
l’alumnat que pensi en altres ini-
ciatives del seu entorn vincula-
des a algun dels àmbits d’acti-
vitats.
Definició de nous filons d’ocupa­
ció (NFO) i el seu origen.
Notes
BT00241201_U2_Emprenedoria_3rESO.indd 36
Material complementari:
http://www.educaweb.cat/continguts/laborals/noves-professions/els-nous-jaciments-
ocupacio/
46
El mErcat laboral
i l’activitat Econòmica
4. nous filons d’ocupació
El 1993, la Comissió Europea –òrgan executiu de la Unió Euro-
pea–, presidida per Jacques Delors, va encarregar un estudi per
buscar noves formes d’ocupació ja que l’atur es plantejava com
un dels problemes principals de l’economia europea i era urgent
la creació de nous llocs de treball. Aquest informe, titulat Llibre
blanc sobre el creixement, competitivitat i ocupació. Reptes i pistes
per entrar al segle xxi, es coneix popularment com el Llibre Blanc
de Delors.
❚En aquest estudi, sociòlegs i altres experts de la Comissió Europea
van definir els nous filons d’ocupació (NFO) o nous jaciments
d’ocupació (NJO) com aquelles activitats laborals molt diverses
que satisfan necessitats socials que abans no existien, que es con-
figuren en mercats amb dificultats per desenvolupar-se, que actuen
en l’àmbit local i que tenen la capacitat de generar molts llocs de
treball.
La preocupació pel medi ambient ha fet
que es desenvolupin moltes empreses re-
Aquestes noves necessitats sorgien de la transformació de la lacionades amb les energies renovables,
societat, marcada pels aspectes següents: els vehicles elèctrics, la fabricació de bici-
cletes amb material reciclable o la gestió
de serveis de bicicletes municipals.
– Canvis sociodemogràfics: diversificació de les formes familiars
i de convivència, envelliment de la població, fluxos migratoris...
– Noves condicions i expectatives de qualitat de vida: incorpo-
ració massiva de la dona al mercat laboral, ús de les xarxes socials
i d’internet, desig de seguretat i benestar...
– Canvis en el treball: ús de les noves tecnologies de la infor-
mació i la comunicació en el treball, més qualitat i formació con-
tinuada, nous serveis i formes empresarials...
– Canvis en la relació amb l’entorn i el temps: preocupació pel
medi ambient, desenvolupament sostingut, mobilitat creixent...
A partir de la detecció d’aquestes necessitats, el Llibre Blanc de
Delors va proposar una llista de 19 àmbits d’activitats classificades
en quatre grups. A Catalunya, en el Llibre blanc dels nous filons
d’ocupació a Catalunya, de 1999, se’n va fer una adaptació. Així,
els 19 àmbits es van concretar en els següents:
36
17/11/15 10:41

L’atenció domiciliària a persones amb al-
guna minusvalidesa ocupa moltes més
persones actualment que fa unes quan-
tes dècades, sobretot des que les dones
van accedir massivament al mercat la-
boral.
BT00241201_U2_Emprenedoria_3rESO.indd 37
Exemples de noves iniciatives
empresarials vinculades a nous
filons d’ocupació. Es pot apro-
tema 2 fitar l’exemple per demanar a
l’alumnat que pensi en altres ini-
ciatives del seu entorn vinculat a
4.1. Serveis d’ajuda a la vida quotidiana algun dels àmbits d’activitats.
– Serveis d’ajuda a domicili (ajuts burocràtics, acompanyament
de la gent gran o amb alguna minusvalidesa, feines domèstiques,
producció i repartiment de menjar a domicili, repartiment de mer-
caderies a domicili...).
– Atenció a la infància (atenció domiciliària, centres d’atenció
infantil, serveis de guarda fora de l’horari escolar, guarderies d’em- Presentació de les diferents acti-
presa, activitats extraescolars, colònies, suport a l’aprenentatge...). vitats considerades nous filons
– Noves tecnologies de la informació i la comunicació (equips i d’ocupació classificades en qua-
serveis informàtics i de telecomunicació, serveis d’accés a internet,
tre grups. Presentació dels dos
televisió per cable o satèl·lit, producció multimèdia, teleserveis,
darrers grups.
teletreball, comerç electrònic, educació i formació a distància...).
– Ajuts als joves amb dificultats (ajut extraescolar a infants i
joves amb fracàs escolar, ajut a la inserció laboral, ajut als disca-
pacitats, atenció als menors en situació de risc...).
– Mediació de conflictes (en l’àmbit familiar, escolar, laboral Notes
municipal, justícia...).
– Prevenció de riscos laborals (formació i serveis de prevenció,
serveis d’inspecció, d’informació i recerca...).
4.2. Serveis relacionats amb la qualitat de vida
– Millora d’allotjaments (rehabilitació, manteniment i vigilàn-
cia d’immobles).
– Seguretat (vigilància en llocs públics i transports col·lectius,
instal·lacions de seguretat en domicilis, empreses i llocs públics,
televigilància).
– Transports col·lectius locals (millora del confort del transport
públic, millora de l’accés per a persones discapacitades, acompa-
nyament de persones amb dificultats, microtransport especialitzat,
millora de la seguretat i de la informació...).
– Revalorització dels espais urbans (remodelatge, rehabilitació
i manteniment dels espais públics...).
– Comerç de proximitat (adaptació als canvis en la composició
de la població, introducció del comerç de proximitat...).
– Gestió de l’energia (estalvi energètic en edificis i habitatges,
assessorament per a l’estalvi energètic de les famílies, ús de noves
fonts d’energia...).
37
17/11/15 10:41
47

Presentació de les diferents acti-
vitats considerades nous filons
d’ocupació classificades en qua-
tre grups. Presentació dels dos
primers grups.
El mErcat laboral
i l’activitat Econòmica
4.3. Serveis d’oci
– Turisme (rural, cultural, d’aventures, especialitzat, per a la
tercera edat, organització d’esdeveniments...).
– Sector cultural (activitats artístiques de creació: arts plàsti-
ques, escèniques, música, cinema...; ensenyaments artístics, in-
dústries culturals: audiovisual, editorial, fonogràfica, espectacles,
mitjans de comunicació...; revaloració del patrimoni cultural, ges-
tió d’equipaments i centres culturals, associacionisme cultural,
potenciació de la cultura popular...).
– Esports (gestió de clubs esportius, educació esportiva, esport
professional, inserció mitjançant l’esport...).

4.4. Serveis mediambientals Algunes ocupacions no són noves, però

Exemples d’ocupacions noves
o transformades vinculades als – Gestió de residus (recollida selectiva i tractament de residus,
NFO. recuperació i comercialització de materials selectius...).
– Gestió de l’aigua (protecció de les fonts, neteja i manteniment
dels cursos fluvials, sanejament de les conques, gestió d’infraes-
tructures, educació en l’ús d’aigua, oci aquàtic...).
Notes – Protecció i manteniment de zones rurals (control de la degra-
dació, parcs naturals, programes de reforestació, prevenció i extin-
ció d’incendis forestals, infraestructures, educació mediambiental...).
– Control de la pol·lució (tecnologies menys contaminants i
d’estalvi d’energia, sensibilització pel control de la pol·lució
d’empreses i ciutadans, tecnologia d’estalvi energètic...).
sí que ho és l’enfocament. Per exemple,
molts actors i actrius de teatre han co-
mençat actuant en pisos particulars i, a
partir d’aquí, han accedit a les sales de
teatre, i el mateix han fet ballarins, can-
tants... I alguns escriptors s’han donat a
conèixer penjant les seves obres a la xar-
xa o autoeditant-les.
La gestió dels residus que produïm s’ha
convertit en un filó d’ocupació perquè és
urgent donar sortida a totes aquestes dei-
xalles. El reciclatge i el reaprofitament dels
materials permeten, d’una banda, reapro-
fitar els materials que, sovint, escassegen
i, de l’altra, estalviar l’energia necessària
per transformar aquests materials per fa-
bricar productes nous. Tot això reverteix
en un planeta més sostenible. (Per
exemple, si reciclem bé el plàstic, no
s’han de tornar a fer els processos per
obtenir-lo a partir del petroli; per tant,
estalviem tant petroli com l’energia ne-
nessària per a aquesta transformació.
I, a més, col·laborem perquè hi hagi
menys residus.)

38

BT00241201_U2_Emprenedoria_3rESO.indd 38 17/11/15 10:41

48
 Activitat d’aplicació dels aspec-
tes treballats sobre els NFO a ca-
sos concrets d’activitats econò-
tema 2 miques. Es pot aprofitar l’exercici
per fer-ne la revisió mitjançant la
coavaluació.
activitat 7.
Indica si els casos empresarials que et proposem en aquesta taula són un nou filó d’ocupació o no:

Empresa És un NFO No és un NFO

El forn de pa del teu carrer o poble Notes
Una llar d’infants privada
Una empresa d’esports d’aventura
Una botiga que repara ordinadors
Una agència de publicitat
Un espai de coworking
Una gestoria immobiliària
Una casa de turisme rural
Una empresa que reparteix menjar casolà a domicili
El lampista del teu poble o barri
Una empresa especialitzada en la gestió de clubs esportius
Un taller de reparació de cotxes
Una botiga virtual d’articles tecnològics
Una acadèmia d’idiomes

Sabies que...?

sabies que…?
Les noves tecnologies de la informació
i la comunicació (TIC) es poden consi­
derar com un NJO perquè compleixen
les quatre característiques conceptu­
als per ser etiquetades així. No obs­
tant això, l’eclosió de les TIC té tanta
rellevància que el nou sistema pro­
ductiu que se’n deriva s’ha anomenat
nova economia i la societat que la des­
envolupa, societat de la informació i
del coneixement.
Hi ha activitats econòmiques que satisfan noves necessitats, però no Informació complementària so-
es consideren un NFO perquè es desenvolupen en mercats sense bre les noves tecnologies de la
dificultats o perquè no generen ocupació. La idea de filó o jaciment informació i comunicació i la seva
implica que és una activitat latent i que s’ha de fer aflorar a la super- relació amb els NFO.
fície amb esforç o dificultat. Alguns dels obstacles que caracteritzen
els NFO són, generalment, aquests: qui pot necessitar aquests serveis
té problemes de solvència; l’oferta és molt fragmentada i de baixa
qualitat i, sovint, aquesta activitat es fa en l’economia submergida;
hi ha dèficit en la formació i en la qualificació dels professionals i Idea que convé recordar sobre
també en les regulacions jurídiques i falta una intervenció pública els NFO.
adequada.
L’ocupació en els NFO està molt segmentada, tant pel que fa al
nivell educatiu com al sexe (un 60 % de dones per un 40 % d’ho-
mes). La majoria dels treballadors ocupats en el treball domèstic, Informació sobre la relació dels
l’educació infantil i els serveis socials són dones, mentre que en els
NFO amb els àmbits educatius i
àmbits de la seguretat, per exemple, els homes representen el 90 %. el sexe.

39

BT00241201_U2_Emprenedoria_3rESO.indd 39 17/11/15 10:41

49
Breus biografies i experiència de
diversos emprenedors d’èxit.
El mErcAt lAbOrAl
i l’ActivitAt EcOnòmicA

Notes
uN CAS rEAL d’EMPrENEdOrIA
amancio ortega
Vegem ara el cas de l’emprenedor espanyol de més èxit, que no va tenir cap element al seu favor per con-
vertir-se en el número u en el sector de la moda i que era totalment fora dels circuits habituals.

Amancio Ortega, fundador de Zara. A aquest em-
prenedor nascut el 1936 a Lleó, el va marcar un fet
que va tenir lloc quan tenia 12 anys. Vivia a la Coru-
nya, on havien traslladat el seu pare, que era ferrovia-
ri, i a la botiga de queviures on solien comprar van dir a
la seva mare que ja no els podien fiar més. Aleshores,
Amancio es va prometre que la seva família no passa-
ria gana mai més. Va deixar els estudis i es va col·locar
de mosso en una botiga de camises.
Als 17 anys va començar a treballar en una altra bo-
tiga de venda de teles i en la qual també treballaven
els seus germans grans. Ortega va proposar als amos
que la seva cunyada, que era modista, confeccionés la
roba, i així podrien vendre peces fetes en comptes de
vendre només les teles. La iniciativa va ser un èxit i això
va fer que Amancio decidís treballar per compte propi.
Així, quan tenia 27 anys, el 1963, amb la seva dona,
el seu germà i la cunyada modista, va fundar l’empresa
GOA, dedicada a confeccionar bates de buata. Al cap
de 10 anys i molta feina, ja tenien 500 treballadors i
venien a molts països europeus.
El 1974 va obrir la primera botiga Zara, de manera
que va completar tot el circuit de venda: des del dis-
seny i la confecció de la roba fins a la distribució i la
venda al detall. És el que se’n diu integració vertical.
El que sorprèn és que Ortega hagi obtingut l’èxit en un
sector molt madur i de poc creixement, el de la con-
fecció tèxtil, en un moment en què les indústries eu-
ropees anaven tancant perquè no podien competir
amb les dels països emergents.
Aleshores, la moda estava dominada per París i Milà i
era exclusiva d’unes quantes marques que tenien una
línia d’alta costura (vestits fets a mida per a una
clientela de gran poder adquisitiu) i una altra de prêt-
à-porter (que produïa roba en sèrie, tirades curtes,
també per a una clientela força rica), mentre que la
resta del món anava a remolc, seguint la moda amb un
any de retard.
Ortega va saber veure una oportunitat i oferir una
cosa diferent i innovadora: roba de moda a uns preus
molt assequibles. L’èxit va ser absolut i Zara ha anat
obrint més i més botigues a totes les ciutats impor-
tants del món.
El 1979, va ajuntar totes les seves empreses sota
un sol segell, Inditex. Algunes de les marques que
formen part d’Inditex són Massimo Dutti, Bershka,
Zara Home, Oysho, Pull & Bear, Stradivarius, Lefties,
Kiddy’s Class, Uterqüe... Totes tenen la mateixa filo-
sofia i la mateixa manera de funcionar, però cobreixen
les demandes de mercats diferents.
Actualment, Amancio Ortega és l’home més ric de
l’estat espanyol i el quart del món segons la revista
Forbes i la seva empresa és el primer grup mundial del
sector tèxtil.

40

BT00241201_U2_Emprenedoria_3rESO.indd 40 17/11/15 10:41

La finalitat d’aquesta secció és que l’alumne trobi exemples d’empreses de tota mida i
sectors ubicades a Catalunya i a d’altres països.
Finalitzem el treball de la unitat amb la presentació d’un cas d’èxit molt conegut, el
d’Amancio Ortega, fundador de Zara i propietari d’un dels grups d’empreses tèxtils
més important del moment, Inditex. En aquest moment és l’home més ric de l’Estat
espanyol.

50
 A cada tema l’alumne haurà de
realitzar dues activitats finals:
una part del seu projecte d’em-
tema 2 presa aplicant el que ha treballat
a la seva pròpia idea i un infor-
me amb la interpretació i con-

PROJECTE D’EMPRESA clusió extreta de les dades reco-

Recordes que en el tema anterior et proposàvem
que pensessis una idea que pogués convertir-se en
un possible negoci o en una iniciativa emprenedo-
ra? Tornem-hi!
A partir del que has vist en aquest tema, intenta
concretar quin tipus d’empresa vols crear, de béns
llides en l’activitat inicial A peu
de carrer.
o de serveis, i en quin mercat operarà. Digues
també si la teva idea respon a un nou filó d’ocu-
pació.
Fes un informe que inclogui tots aquests aspectes.
A peu de carrer
Concreció i treball sobre l’obser-
vació del tipus d’empreses i la
seva posterior classificació en un
petit informe final.

Notes

a peu de carrer
Després de treballar tot el tema, arriba el moment de les conclusions.
Has recollit més dades sobre les empreses del teu poble, barri...?
Ara, et proposem que classifiquis en una taula les empreses segons que siguin de ser-
veis, de productes, financeres, d’idees i segons que responguin o no a nous filons d’ocu-
pació. Després, elabora un breu informe sobre les similituds i les diferències entre aques-
tes empreses.

41

BT00241201_U2_Emprenedoria_3rESO.indd 41 17/11/15 10:41

Ha arribat el moment de començar a concretar el projecte d’empresa. Ara és el moment

d’identificar una idea de negoci o iniciativa emprenedora i concretar quin tipus d’em-
presa serà i en quin mercat operarà i si és un dels NFO.
L’alumnat també haurà de confeccionar un informe amb tota aquesta informació i es
recomana una presentació pública de totes les idees per tal que estimuli els comentaris
o les valoracions de la resta de companys, perquè l’alumne tingui més d’un feedback.
Aquesta presentació es pot fer presencial o virtual i ha de crear un fòrum o espai col·la­
bo­ra­tiu. La visió dels companys ajudarà a l’alumne a «polir» aquesta primera iniciativa.

51
 COMPETÈNCIES BÀSIQUES: RÚBRICA
TEMA 2. Activitat 3
Nivell 1
Seguiment de No has realitzat més
les instruccions de 5 enquestes i/o no
de l’activitat. has completat en algunes
més de 2-3 indicadors
rellevants (formació,
ocupació i a quin tipus
de població pertany) en
alguna de les enquestes.
Aplicació dels En més del 50% de les
conceptes treballats. enquestes realitzades la
classificació a quin tipus
de població pertany la
persona (activa ocupada,
activa aturada o no activa)
no és correcta.
Autonomia. No has demanat ajuda
per fer l’activitat tot i que
no sabies resoldre’n alguna
part i no has pogut
resoldre-la tota.
Gestió del temps. Has trigat més temps
del proposat en acabar
l’activitat.
52
Nivell 2
Has realitzat entre 6
i 9 enquestes i/o no has
completat en algunes
algun dels indicadors
rellevants (formació,
ocupació i a quin tipus
de població pertany).
Entre el 20% i 30% de
les enquestes realitzades
la classificació a quin tipus
de població (activa
ocupada, activa aturada
o no activa) pertany la
persona no és correcta.
Has demanat ajuda
per tal de resoldre alguna
part de l’activitat.
Has controlat el temps
dedicat a l’activitat, però
has acabat molt just.
Nivell 3
Has realitzat les 10
enquestes completant tots
els indicadors (nom, edat,
formació, ocupació i a
quin tipus de població
pertany).
A totes les enquestes
realitzades la classificació
a quin tipus de població
(activa ocupada, activa
aturada o no activa)
pertany la persona és
correcta.
En tot moment has sabut
el que havies de fer
a l’activitat, però has
consultat la informació
disponible per tal
d’assegurar-te’n
l’exactitud.
Has controlat molt bé
el temps que hi has
dedicat i has acabat
l’exercici amb temps per
repassar-lo.
Notes…

53