1. QUÈ ÉS L'ECONOMIA?

L'ECONOMIA és la ciència que estudia la millor manera d'administrar uns recursos que són
escassos per satisfer la major quantitat possible de les necessitats de la societat.

Aspectes clau de l'economia:

2. NECESSITATS ILIMITADES.

1. ELS RECURSOS SÓN ESCASSOS. -Les necessitats es reprodueixen.

-El temps sempre és escàs.

- Diners limitats.
Mai no podrem satisfer totes les
necessitats.

- Temps limitat.
3. HI HA NECESSITAT DE TRIAR.

-Com que els recursos són escassos ...

Com els nostres diners i temps
-... i les necessitats il·limitades
és limitat, no podem satisfer
totes les necessitats que tenim.
... i aquests 3 aspectes clau fan que aparegui l'economia

recursos
escassos
L'economia ens ajuda
a administrar els
necessitat recursos per satisfer la
de triar major quantitat de
necessitats.

necessitats
il·limitades

Per això a l'economia se l'anomena la ciència de l’ ESCASSETAT I

L’ELECCIÓ. Si no hi ha escassetat de recursos ni necessitat de triar
l'economia no existiria, ja que no hi hauria res a administrar.
 2. RECURSOS, BÉNS I NECESSITATS
Els recursos
No hem de confondre els recursos d'una persona (diners i temps) amb els recursos de la societat
ELS RECURSOS són aquells
que permeten produir béns
i serveis. Són els recursos
naturals, treballadors i
capital físic (màquines i
eines).
Els béns i serveis
ELS BÉNS I SERVEIS són tot el Satisfan necessitats a través de productes:
BÉNS
allò que satisfà una necessitat. roba, mòbil, menjar ...

Satisfan necessitats a través de persones:

SERVEIS
Les necessitats una xerrada d'economia, un partit de futbol

LA NECESSITAT és la sensació de
carència unida a el desig d'eliminar-la.
 recursos
Recursos
Treballadors Capital físic
naturals

PRODUEIXEN

béns serveis
Aliments Vehicles Roba Reparacions Xerrada d’
Economia

SATISFA
N
necessitats
alimentar-se transport vestir-se reparar educació
objectes
Classificació dels béns i serveis:
 Exercici de classe 1 La indagació de la necessitat.
Indica si en els següents casos fem referència a béns o serveis, i assenyala quina
necessitat satisfan.

Una classe Unes sabatilles

Una Coca-Cola
d’Economia d’esport

Un partit de futbol Instagram Una mascareta

 Exercici de classe 1 La indagació de la necessitat. SOLUCIÓ.

Indica si en els següents casos fem referència a béns o serveis, i assenyala quina
necessitat satisfan.

Una classe Unes sabatilles d’

Una Coca - Cola
d’Economia esport

Servei Bé Bé
educació alimentació vestimenta, oci

Un partit de futbol Instagram una mascareta

Servei Servei Bé
entreteniment, oci Entreteniment, relacions seguretat, salut
socials
 3. LES CARACTERÍSTIQUES DE LES NECESSITATS
1. SÓN ILIMITADES . 2. ES SATISFAN D'MANERES DIFERENTS
Mai no podrem satisfer totes ... La mateixa necessitat pot ser satisfeta amb
- ... perquè es reprodueixen diferents béns
- ... i perquè el temps sempre és escàs.

3. ES SENTEN DE MANERA DIFERENT 4. NO SÓN FIXES

Algunes necessitats se senten més fort per: Evolucionen amb la societat

-El lloc on vivim

-El nostre entorn
-La publicitat
-L'edat
 4. CLASSIFICACIÓ DE LES NECESSITATS
Necessitats primàries i secundàries
LES NECESSITATS PRIMÀRIES són aquelles que són necessàries satisfer per poder
sobreviure: alimentació, vestimenta i habitatge. També podem afegir aquelles
imprescindibles per viure en la societat actual (tenir un frigorífic).

LES NECESSITATS SECUNDÀRIES són aquelles que permeten augmentar el benestar al cobrir-les.
 Exercici de classe 2 La envergadura de la necessitat.

Indica si els béns permeten satisfer necessitats primàries o secundàries:

RECORDATORI:
Bàsiques per viure

NECESSITATS
PRIMÀRIES
S'inclouen altres que la societat
considera imprescindibles

SECUNDÀRIES Permeten augmentar el benestar

Iphone Aliments Viatge al

Carib

Roba de
Instagram Internet
marca
 Exercici de classe 2 La envergadura de la necessitat. SOLUCIÓ.

Viatge al
Iphone aliments
Carib

SECUNDÀRIES PRIMÀRIES SECUNDÀRIES

roba de
Instagram Internet
marca

SECUNDÀRIES PRIMÀRIES SECUNDÀRIES

Les necessitats segons Maslow
Per Maslow hi ha 5 nivells de necessitats. Segons ell, fins que no cobrim una
necessitat d'un nivell inferior, no sentiré les necessitats del següent nivell.
 Exercici de classe 3 Piràmide de Maslow.

Indica en quin nivell de la piràmide de Maslow estan les següents necessitats de Pocholo:

- Cada vegada que Pocholo treu bones notes, va corrent a explicar-ho als seus pares.

- Pocholo diu que necessita menjar 5 vegades al dia i

sempre perquè té gana.

-Pocholo necessita treure notes molt altes perquè el seu somni és ser metge.

- Per Pocholo és molt important quedar amb els seus amics tots els caps
de setmana

- Pocholo està molt preocupat amb el COVID-19 i sent que necessita

rentar-se les mans almenys 8 vegades a el dia.
 Exercici de classe 3 Piràmide de Maslow. SOLUCIÓ.

Indica en quin nivell de la piràmide de Maslow estan les següents necessitats de Pocholo

- Cada vegada que Pocholo treu bones notes, va corrent a

RECONEIXEMENT
explicar-ho als seus pares.

- Pocholo diu que necessita menjar 5 vegades al dia perquè diu

FISIOLÒGIQUES
que sempre té gana.

- Pocholo necessita treure notes molt altes perquè el seu somni és

AUTOREALITZACIÓ
ser metge.

- Per Pocholo és molt important quedar amb els seus amics

SOCIALS
tots els caps de setmana.

- Pocholo està molt preocupat amb el COVID-19 i sent que

SEGURETAT
necessita rentar-se les mans a l'almenys 8 vegades al dia.
 5. L'ESCASSETAT ECONÒMICA
L'ESCASSETAT ECONÒMICA no és la manca absoluta d'un bé, sinó que no és possible
aconseguir tots els béns que desitgem amb els recursos que tenim, i, per tant, no podrem
satisfer totes les necessitats.

. . . i les meves
com els meus ESCASSETAT FÍSICA
necessitats
recursos són No s'ha de confondre amb
il·limitades ...
escassos ... escassetat econòmica. la
escassetat física és la manca
. . . tinc de béns per a satisfer les
ESCASSETAT
necessitats primàries.
ECONÒMICA

L'ESCASSETAT ECONÒMICA TÉ 2
CARACTERÍSTIQUES

1. És universal (tots la tenim).

2. És relativa (se sent de manera diferent).
 Exercici de classe 4 La relativitat de la satisfacció.

Apareix un geni i et concedeix un desig amb el qual pots demanar

qualsevol cosa.

Després de molt pensar decideixes que

perquè demanar una sola cosa quan

pots tenir tot. Et dirigeixes a el geni i

li demanes el teu desig.
"Geni, desitjo 1.000 milions d'euros"

¿Seguiries tenint escassetat econòmica?

 Exercici de classe 5 La relativitat de la satisfacció. SOLUCIÓ.

L'escassetat econòmica és un fenomen

universal, i per tant, totes les persones
el pateixen. Per exemple, tots tenim la
necessitat de transport
quan anem a recórrer llargues distàncies.
No obstant això, no tots sentim aquesta
necessitat de la mateixa manera.

A alguns els val amb una bicicleta,

altres prefereixen un cotxe bàsic, però altres senten la necessitat de gastar molts
diners en cotxes cars, bé perquè els agraden o bé per presumir. Per això
l'escassetat és un concepte relatiu.
Encara que fóssim completament rics, tindríem un temps
limitat. No podem estar en dos llocs al mateix temps ni
satisfer alhora totes les necessitats que voldríem. Per tant,
seguirem tenint un recurs escàs (el temps) i la necessitat de
triar.
 6. COM PRENEN DECISIONS DELS INDIVIDUS?
El cost d'oportunitat: el que alguna cosa vol alguna cosa li costa.

EL COST D'OPORTUNITAT és allò a què es renuncia a el prendre una decisió.

CAS 1 (A)
Em donen una beca i he de triar entre estudiar Economia o Dret.
CAS 1 (A): Decisió amb cost de temps, però no de diners.
Triar la meva carrera quan tinc una beca.

A: Trio Economia B: Trio Dret

COST COST D'OPORTUNITAT

D'OPORTUNITAT:
- No puc estudiar Economia
- No puc estudiar Dret

De vegades he de prendre una decisió que no té cost de diners, però sí de

temps. En aquests casos, triar una decisió suposa renunciar a l'altra.
 El cost d'oportunitat: el que alguna cosa vol alguna cosa li costa.

CAS 1 (B)
Em donen un xec de 20 € d' El Corte Inglés i he de triar entre comprar-me una samarreta o uns pantalons.

CAS 1 (B): Decisió amb el mateix cost de diners.

Triar què comprar amb un xec.

A: Trio pantalons B: Trio samarreta

COST COST
D'OPORTUNITAT: D'OPORTUNITAT:
- No puc comprar-me No puc comprar-me
una samarreta uns pantalons

De vegades tinc diners per comprar un producte i tinc dues opcions que valen els
mateixos diners. Seguim aplicant el cas 1: triar un producte suposa renunciar a
l'altre
El cost d'oportunitat: el que alguna cosa vol alguna cosa li costa.

CAS 2
Em donen una beca per estudiar dret. Estudiar Economia costa 30.000 euros.

CAS 2: Decisió amb cost de diners i temps.

Triar la meva carrera quan tinc una beca només per a una carrera.

A: Trio Economia B: Trio Dret

COST
D'OPORTUNITAT:
COST D'OPORTUNITAT
- No puc estudiar Dret
(Temps) - No puc estudiar Economia

- Em gasto 30.000 euros

(Diners)

En ocasions, he de triar una decisió que té cost de diners i de temps. En aquests

casos el meu cost d'oportunitat suposa renunciar a tot el que em podria comprar
amb aquests diners i també a tot el que podria fer en aquest temps.
El cost d'oportunitat: el que alguna cosa vol alguna cosa li costa.

CAS 3
He de triar entre estudiar economia (costa 30.000 euros) o començar a treballar.

CAS 3: Decisió amb cost de deixar de guanyar diners.

Triar entre estudiar una carrera o treballar.

A: Trio Economia B: Trio treballar

COST COST D'OPORTUNITAT

D'OPORTUNITAT:
No puc estudiar Economia,
- Em gasto 30.000 euros tindré en el futur un treball
(Monetari) pitjor i guanyaré menys diners
- No tinc ingressos durant 4 (Invisible)
anys (Invisible)

En ocasions, he de triar una decisió que té cost de diners i de temps, i aquest

temps em suposa deixar de guanyar diners. En aquests casos, el meu cost
d'oportunitat suposa renunciar a tot el que em podia comprar amb aquests
diners (cost monetari) i també a tot el que podria guanyar en aquest temps
(cost invisible)
 Activitat 1 El paradigma del McChurry.

El teu amic Frances et proposa un pla d'anar al cinema i

després a prendre un gelat McChurry al centre comercial per
uns 10 €. El problema és que has de fer un important treball
d'economia, la data límit és aquell mateix dia. Francesc et jura
per Snoopy que si no vas amb ell s'enfada amb tu.

Quin és el cost d'oportunitat d'anar-te'n amb el Francesc?

Activitat Resolta 1 El paradigma del McChurry. SOLUCIÓ.

COST D'OPORTUNITAT
Allò al que renuncio al prendre
una decisió

COSTOS MONETARIS COSTOS INVISIBLES

Diners gastats al pendre una Activitats que deixo de fer o
decisió que m’impedeix diners que deixo de guanyar
comprar altres coses en aquell temps

10 euros: no em podré No puc fer el

comprar altres coses treball:
em suspenen
Els costos irrecuperables. Un cop fet, ja està fet.
ELS COSTOS irrecuperables són costos del passat que no influeixen en la decisió futura.
Tenir-los en compte són un error.

En una decisió només s'han de considerar els costos i beneficis presents

i futurs, mai els passats, que són irrecuperables.

Exemple. Dos amics "El Pep" i "el Pau" es disposen a anar a un concert en una
calorosa nit d'estiu. No estan especialment il·lusionats, però Pep té ja la seva
entrada comprada per 15 euros i al Pau li han regalat una.
En l'últim moment, reben una trucada del seu amic
"Coyote" que el convida a casa amb piscina i barbacoa a la
celebració d'una festa d'aniversari de la que es
recordarien durant dècades.
Tots dos tenen clar que la festa serà més divertida que el
concert. El Prim, com li han regalat l'entrada, decideix
anar a la festa. El Pep, com ha pagat per ella, diu que no
vol perdre 15 euros. Han fet bé?
 Els costos irrecuperables. Un cop fet, ja està fet.
Per als dos la resposta és la mateixa. Anem a centrar-nos en el cas del Pep, que pot
que et plantegi més dubtes.

OPCIÓ A: ANAR A EL CONCERT

• BENEFICI: diversió, encara que poca.

• COST: el cost d'anar a el concert per al Pep és zero, ja que l'entrada no
l'ha de comprar ara, sinó que la va comprar en el passat. Tant si va a el
concert com si no va, els seus 15 euros no tornaran.

OPCIÓ B: ANAR A LA FESTA

• BENEFICI: molta diversió, més que en el concert.

• COST: zero, ens conviden.

QUÈ DEVIA DE FER el Pep?

Els costos d'anar al concert i a la festa són 0 en tots dos casos i els beneficis de l'aniversari són molt
més grans. El Pep hauria d'haver anat a la festa perquè no anava a perdre 15 euros com ell deia
(Aquests diners ja estaven gastats i eren irrecuperables) . El que si es va perdre va ser un aniversari
antològic, però aquesta ... és una altra història.
 Activitat Resolta 2 La indeterminació del Carles.
En un moment d'impuls teu amic Carles compra una bicicleta nova que val 500
€. A la setmana es penedeix i creu que la farà servir poc, i després d'una
setmana la posa a la venda. Com és de segona mà només li ofereixen 300
euros. No la ven perquè diu que això seria perdre 200 euros. Llavors recorda
que ets prou bó en economia i et pregunta a tu.

Què li recomanes?
 Activitat Resolta 2 La indeterminació del Carles. SOLUCIÓ.

El cost de 500 euros és irrecuperable. El que ha de pensar el Carles és si prefereix

300 euros o tenir aquesta bicicleta i fer-la servir poc. Si el Carles considera que l'ús
que li va a donar val més de 300 euros hauria de quedar-se-la

Si per contra pensa que la farà servir molt poc i que això val menys de 300
euros hauria de vendre-la. En qualsevol cas, que costés 500 euros és
totalment indiferent per la decisió de vendre-la o no. Ha de comparar el
ús futur amb el que li ofereixen.
L'anàlisi marginal. ADDICIONAL = MARGINAL

L'anàlisi marginal estudia els beneficis i els costos addicionals de repetir una acció. Si els
beneficis addicionals són superiors als costos addicionals, llavors val la pena
repetir la decisió.

BENEFICI MARGINAL COST REPETIR

MARGINAL
(Última decisió) L'ACCIÓ
(Última decisió)

BENEFICI MARGINAL COST NO REPETIR

MARGINAL
(Última decisió) L’ACCIÓ
(Última decisió)

Si el benefici de repetir una acció un cop més és superior al cost de

fer-ho, portaré a terme aquesta repetició (estudiar una hora més,
comprar-me una samarreta més ...). Per contra, si el benefici de
repetir aquesta acció és menor al cost, no portaré a terme aquesta
repetició.
L'anàlisi marginal
Exemple. Maria ha d'estudiar aquesta tarda per l'examen d'Economia de demà i dubta
quantes hores estudiar. Quan porta 3 hores considera que amb el que sap pot treure un 8.
Si estudia una hora més, considera que la seva nota passarà a 8,5. No obstant això, dubta si
dedicar aquesta hora a Matemàtiques o Llengua amb el que podria pujar la nota en una
altra assignatura. Cal analitzar el benefici i cost d'estudiar una hora més d'Economia.

BENEFICIOMARGINAL 0,5 més en

(Estudiar 1h més economia) Economia

COST MARGINAL No dedicar una

hora a altres
(Estudiar 1h més economia) assignatures

Si la Maria considera que el 0,5 més de nota val més que el que pot millorar al dedicar-li
una hora a altres assignatures, ha d'estudiar Economia. Si considera que aquest 0,5
d'Economia val menys, no hauria de dedicar aquesta hora i, per tant, s'ha de posar a
estudiar Matemàtiques o Llengua.
 Activitat Resolta 3 El dilema del dispositiu mòbil.

A l'Albert se li ha trencat el mòbil i ha de comprar-se un de nou. Maneja dues opcions:

Mòbil BQ Aquarius: costa 150 euros i l’Albert creu que té tot

el bàsic per al seu dia a dia

Mòbil Samsung: costa 400 euros. La càmera és millor i també el

sistema operatiu.

L’ Albert té estalviats els 400 euros, li ve de gust comprar-se el Samsung,

però no vol quedar-se sense estalvis. Què ha de fer?
 Activitat Resolta 3 El dilema del dispositiu mòbil. SOLUCIÓ.

L’Albert ha d'analitzar el benefici i cost marginal. És a dir, el cost de repetir

l'acció un cop més. En aquest cas repetir l'acció no és comprar 2 mòbils, sinó
que és comprar-se un mòbil més car (el Samsung en lloc del BQ)

Benefici marginal de comprar-se el Samsung

• Gaudir d'una càmera i sistema operatiu millor.

Cost marginal de comprar-se el Samsung

• 250 euros i quedar-se sense estalvis.

Com veus el benefici marginal és allò que millora el Samsung al BQ. El cost marginal del
Samsung no són 400 euros (que és el cost total), serà els 250 que hi ha de diferència. Dit
d'una altra manera, passar del BQ al Samsung té un cost de 250 €

Si per l’Albert tenir aquesta càmera i sistema operatiu millor val 250 euros o més,
hauria de comprar el Samsung. Si, per contra, val menys de 250 euros, haurà de
comprar el BQ
Els incentius: una gota de mel caça més mosques que un barril de vinagre.

UN INCENTIU és tot allò que modifiqui els beneficis o els costos d'una decisió,
pel que pot modificar la decisió presa.

Els incentius poden ser:

- Positius. Recompenses per

- Negatius. Càstigs per fer
fer alguna cosa.
alguna cosa

Exemple. En Carles, no té cap problema d'aptitud, simplement adora la seva vida com
a estudiant i no té ganes de començar a treballar. Tenint en compte que totes les
despeses de la universitat les paguen els seus pares la seva anàlisi és la següent:
"Si començo a treballar, el meu benefici marginal és el salari d'uns 800 euros que
començaria cobrant. D'altra banda, el meu cost marginal és que NO podré seguir amb
la meva vida d'oci i tranquil·litat que m'estic pegant ". L'anàlisi és ben senzill.

En Carles prefereix la seva vida d'oci abans que 800 euros.

 Benefici marginal de treballar.

• 800 euros al mes

Cost marginal de treballar.

• No poder seguir amb la vida universitària.

Però imagina que el pare del Carles, li proposa el següent: fer-li

director de la seva empresa amb un sou de 3000 euros al mes el
dia després d'acabar la carrera. El pare del Carles acaba
d'aplicar un incentiu que modifica els beneficis del Carles. Ara
el benefici marginal de treballar són 3.000 euros.
Què és el lògic que passi? Que el Carles es posi les piles i acabi la
carrera. Si això passa, diguem que el Carles considera que la seva
vida d'estudiant val més de 800 euros al mes, però no més que els
3000 euros que li ofereix el seu pare. L'incentiu en aquest cas haurà
funcionat, ja que el pare del Carles haurà modificat la decisió del
seu fill.
 Activitat Resolta 4 La incentivació del progenitor.

L’Albert preferia comprar-se el Samsung abans que el BQ, però el primer costava 250
euros més. Com que no volia quedar-se sense estalvis, finalment va triar el BQ.

El seu pare, veient això, li diu que, si treu bones notes, li donarà la meitat de diners que
costa el mòbil Samsung. Canviaria això decisió?
 Activitat Resolta 4 La incentivació del progenitor. SOLUCIÓ.

El Samsung costava 400 euros i el BQ 150. L’Albert va decidir que no li compensava gastar 250 € més en el
Samsung. No obstant això, com ara el seu pare posa la meitat del Samsung, aquest solament li costaria
200 euros. Aquest incentiu canvia el cost marginal de comprar el Samsung que ara és només de 50 euros
(cost de passar del BQ al Samsung).

Benefici marginal de comprar-se el Samsung

• Gaudir d'una càmera i sistema operatiu millor.

Cost marginal de comprar-se el Samsung

• 50 euros.

Ara, l’Albert podrà gaudir de millor mòbil posant només 50 euros més. Si considera que un
millor sistema operatiu i millor càmera val més que aquests 50 euros, acabarà comprant-ho.

Si l’Albert decideix anar finalment a pel mòbil Samsung, el seu pare haurà aconseguit el seu objectiu:
el seu incentiu haurà fet al seu fill canviar de decisió al baixar els seus costos marginals. Ara l’Albert
haurà de treure bones notes que és el que desitja el seu pare.
 7. ELS AGENTS ECONÒMICS
ELS AGENTS ECONÒMICS s'encarreguen de decidir quins béns produir, com
produir-los i per a qui fer-ho.


Els tres agents econòmics són:


3. Sector
1. Famílies 2. Empreses
públic
Les famílies.
A LES FAMÍLIES se'ls denomina també unitats bàsiques de consum, perquè la
seva funció principal és la de consumir, és a dir, triar els béns i serveis per


satisfer la millor manera possible les seves necessitats, que són il·limitades.



Com prenen les decisions les famílies?
SEGONS EL PRINCIPI DE RACIONALITAT, les famílies triaran aquells béns 


que li permetin satisfer més necessitats segons els seus ingressos i preferències.


Per obtenir aquests ingressos les famílies han de prestar algun dels 4 factors de
producció. Segons el factor que prestin, la renda rebuda té diferent nom.

Les famílies poden prestar el seu treball a
TREBALL SALARI
les empreses i rebre a canvi un


TERRES Si una família té unes terres també

(recursos se les pot prestar a una empresa i LLOGUERS
naturals) rebre a canvi uns


CAPITAL Si una família presta els seus

INTERESSOS
estalvis rebrà a canvi uns

Si una família monta una empresa o
INICIATIVA inverteix en una, els beneficis que

EMPRESARIAL DIVIDENDS
obtindrà s'anomenen

 AGENT
FUNCIÓ BÀSICA OBJECTIUS
ECONÒMIC
Satisfer el major nombre de

FAMÍLIES
 Consumeixen béns i

serveis.
 necessitats segons els seus
Presten els factors ingressos i les seves
preferències. (Principi de
productius a les empreses.

racionalitat de les famílies).

Aconseguir el major benefici
EMPRESES
 Produeixen béns i serveis.

possible venent més productes

Paguen a les famílies
a canvi dels factors
 o fent-ho a major preu.


productius.
 (Principi racionalitat de les


empreses).

S. PÚBLIC

Augmentar el benestar dels
Regulen tota l'activitat
 ciutadans buscant més

econòmica.

eficiència, equitat i estabilitat.

 8. EL FLUX CIRCULAR DE LA RENDA
EL FLUX CIRCULAR DE LA RENDA és un model en què es mostren les relacions entre els

diferents agents econòmics: famílies, empreses i sector públic.


La relació entre famílies i empreses.

Les famílies ofereixen els seus factors productius a les empreses en el mercat de
factors a canvi d'una renda. Amb aquests factors les empreses produeixen béns i

serveis que ofereixen a les famílies en el mercat de béns.

 MERCAT DE
FACTORS

compra

pagament
Impostos
 Impostos

FAMÍLIES SECTOR EMPRESES
Beques i ajuts
 PÚBLIC
subvencions


pagament

SS

BB i
MERCAT DE
BÉNS

A cada operació entre famílies i El flux real és la compra de béns i

empreses es produeix un flux real i
 serveis i la de factors productius.

un altre monetari.
 El flux monetari és el pagament de diners
per la compra de béns o factors productius.

 Activitat resolta 2 La fluctuació monetària

1.La Maria compra un mòbil per 150 euros a la

botiga "Informàtica".



2.La Lucía és contractada per l'empresa "Copymaster" i
cobra 1000 euros.



3.El Carles rep una beca de 1500 euros de l'Estat.



4.La cafeteria Dueñas paga 500 euros d’ impostos.

Activitat resolta 2 La fluctuació monetària SOLUCIÓ.

MERCAT DE BÉNS

MERCAT DE FACTORS
 9. PENSA COM UN ECONOMISTA
El mètode científic en economia
FASE 1:
OBSERVACIÓ
Ens preguntem la raó per la qual
Vaig a el cinema i veig que quan les entrades són
pot existir una determinada
més barates, va molta més gent.
relació entre dues variables.

FASE 2: FORMULACIÓ D'HIPÒTESIS I

PREDICCIONS
S’intenta explicar el fenomen hipòtesi: Hi ha una relació inversa entre preu i
observat i es fan prediccions. quantitat comprada pels consumidors.
Si passa X, passarà Y. Predicció: Si baixa el preu pujarà la demanda.

FASE 3: VERIFICACIÓ
Les prediccions es confronten amb La hipòtesi es compleix TEORIA VÀLIDA
dades. Es verifica si efectivament es
La hipòtesi no es compleix TORNA FASE 1
compleix la hipòtesi.
Els supòsits i els models econòmics.
ELS SUPÒSITS ens permeten entendre la realitat d'una manera molt més fàcil i a partir
d'ells construir models econòmics. Necessitem "suposar que passen certes coses" per
poder predir què passarà.

UN MODEL ECONÒMIC és una representació simplificada de la realitat que a través de

supòsits permetrà entendre com funciona l'economia i fer prediccions.
 10. LES BRANQUES DE L'ECONOMIA

ECONOMIA POSITIVA
Analitza de manera objectiva els fenòmens econòmics tal com han succeït
o poden succeir sense fer valoracions al respecte (no jutja si alguna cosa
és bona o dolenta). Estudia el que és, ha estat, o podria ser.
La dividim en microeconomia i macroeconomia.

ECONOMIA NORMATIVA
Estudia el que hauria de ser, valora les situacions i recomana
actuacions per intentar millorar la realitat. Es basa per tant en
opinions personals del que és millor o pitjor, és a dir, en judicis de
valor. El seu principal exponent és la política econòmica.

AFIRMACIONS POSITIVES I NORMATIVES

Les afirmacions positives descriuen els fets. Es poden confirmar amb dades, és
a dir, podem anar i veure si en la realitat el que diu és cert o fals.

Les afirmacions normatives són una recomanació de com haurien de ser les
coses. No poden demostrar amb dades ja que depenen d'opinions personals
 BRANQUES DE L'ECONOMIA

ECONOMIA NORMATIVA
Estudia el que hauria de
ECONOMIA POSITIVA ser, valorant les situacions i
Descriu les dades i fets econòmics tal com són. recomanant actuacions per
intentar millorar la
realitat.

MICROECONOMIA MACROECONOMIA
Estudia les decisions Estudia el funcionament L'economia normativa
individuals de les de l'economia en inclou la política
famílies, les empreses conjunt. Estudia, per econòmica, que és el
i el sector públic i la conjunt de mesures que
tant, la suma de totes les
manera que es
decisions de famílies, pren el sector públic
relacionen en els per intentar millorar la
mercats. empreses i del Sector
realitat d'un país. Es
Públic.
basen en judicis de valor
de com haurien de ser les
coses.
 Activitat Resolta 5 La dualitat econòmica.
Indica si les següents afirmacions són positives (microeconòmiques / macroeconòmiques) o normatives.

S’haurien de pujar els impostos i, amb els

A l’estiu els preus dels hotels augmenten. diners, invertir més en investigació.

Si una empresa ven a un preu més baix

que els seus costos, tindrà perdues.
Cal pujar els ajuts de l'atur a 3 anys

Si la producció del país puja molt, Els preus han pujat un 3% amb
l’atur baixarà. respecte a l'any anterior.
 Activitat Resolta 5 La dualitat econòmica. SOLUCIÓ.

A l'estiu els preus dels hotels S’haurien de pujar els impostos i, amb els
augmenten. diners, invertir més en investigació.

Positiva, microeconòmica. Normativa

Si una empresa ven a un preu més baix que

els seus costos, tindrà perdues.
Cal pujar els ajuts de l'atur a 3 anys.

Positiva, microeconòmica. Normativa

Si la producció del país puja molt, Els preus han pujat un 3% respecte
l’ atur baixarà. a l'any anterior.

Positiva, macroeconòmica. Positiva, macroeconòmica.