L’agricultura tradicional era la tríada clàssica. Espanya era exportadora de cereal, i
tot i tenint poca productivitat, gràcies al clima beneficiós, tenien entre 3 o 4 collites que ho venien a preu molt car. El S.XX s’inicia amb una crisi agrícola europea, però amb la millora del transport, facilita l’arribada de productes d’Amèrica EUA, Argentina, Rússia i Austràlia, comencen a enviar productes amb trens i vaixells de vapor, cereal a un preu molt més competitiu. Això provoca una crisi en el sector cerealístic castellà on la Lliga Agrària demana el proteccionisme, però això provoca que els espanyols s’acomodin, es adir, no busquin millorar. S‘afegeix a aquest problema la crisi de la viticultura a Catalunya: Al 1910 arriba a França la fil·loxera, un paràsit que destrueix milers d’hectàrees fent que es quedessin sense conreu. Davant d’aquest problema, Catalunya veu una oportunitat, però ràpidament el paràsit hi arriba. Es genera el conflicte de rabassaires que suposa l’enfonsament econòmic i un problema contractual. La crisi agrícola es supera amb la política proteccionista, l’augment de superfície conreada, l’especialització de conreu, la intensificació fertilitzants i regadiu i la introducció de nous conreus. Els cereals es consoliden com a base (50% de la producció). > Gracies a l’estructura de la propietat basada en el 3r tipus de camp, les mitjanes propietats, amb el tipus d’arrendament a llarg termini amb condicions molt favorables amb el pagès, CAT comença avanç amb la revolució industrial. A partir de la 2ª meitat S.XIX, ja contava amb millores tècniques com l’arada de ferro, ús del guano, adobs químics i l’augment regadiu. També contaven amb una agricultura orientada a la comercialització com cítrics, arròs, patata, fruits secs, i més. Al 1910 l’impacte de la fil·loxera provocà una crisi econòmica i un conflicte social fent que la Rabassa morta s’extingeixi i el contracte de parceria vinya americana fos immune. L’agricultura catalana evoluciona de manera semblant a l’espanyola però amb més productivitat i més pes de la població activa del sector primari al secundari, per la mecanització. A part, hi ha una dualitat: a l'interior hi havia cereal i ramaderia (borí i porquí) i a les zones costaneres hi havia regadiu, especialització i exportació. Apareixen les primeres cooperatives d’oli i vi La política econòmica de la Revolució Industrial es basa en la teoria econòmica del Liberalisme econòmic d’Adam Smith, sustentat en el sistema del lliure canvi, la llei natural de l’oferta i la demanda. Aquesta llei defensa que l’Estat no ha d’intervenir a l'economia, es a dir, es demana la supressió de les duanes, però aquest sistema està fet a la mida de Gran Bretanya. Com als altres països no els hi afavorien i no volien enfrontar-se amb Gran Bretanya, van aplicar el proteccionisme gravant els productes que provenien de fora amb aranzels per protegir el producte nacional davant de l’estranger. Espanya viu en un constant proteccionisme on l’Estat, davant els aranzels, els veuen com una forma d’aconseguir diners. Degut això, amb el proteccionisme, els espanyols viuen tranquils amb un benefici a curt i mitjà termini, però a llarg termini no és beneficiós, té molts efectes negatius ja que no augmenten la competència i cada vegada s’allunyen d’Europa, no avança.