Tema 3: L'ECONOMIA

A L'EDAT
MITJANA
Recordem:

➔ Amb les invasions dels pobles germànics del nord

d'Europa es produeix caiguda de l'Imperi Romà
d'Occident.
➔ Amb el temps, la vida a les ciutats es paralitza i bona
part de la població es refugia en el camp per
sobreviure.
➔ No hi ha lloc d'Europa que escapi a la violència dels
nobles i els seus exèrcits.
➔ La major part de pagesos lliures cercaren qui els

protegís a ells i les seves terres de ser atacats pels

nobles i es reconeixien vassalls d'un senyor.
➔ Va arribar un moment, entorn el segle X que ja no hi
va haver cap troç de terra que no fos propietat d'un
senyor.
➔ Aquestes terres, es varen anomenar FEUS.
1- CARACTERÍSTIQUES DE L'ECONOMIA DEL
FEUDALISME
● La possessió de terra era la principal font de
riquesa.

● El feu era de caràcter agrícola (les ciutats han

perdut importància davant la caiguda del comerç)

● L'economia del feu era autàrquica (es produia tot

allò que se necessitava), però amb el temps anaren
creixent els pobles i les ciutats, on s'hi
desenvolupava un mercat local.
 2. EL FEU
● Format per les Terres que el rei o un noble havia
otorgat a un altre senyor feudal.

● Podia ser transmès per herència, però no podia ser

comprat ni venut.

● El senyor feudal tenia autoritat plena en el seu Feu i

gaudia d'immunitat davant el rei.
 ESTRUCTURA D'UN FEU

CASTELL

BOSCOS
COMUNALS

RESERVA
SENYORIAL

POBLE /
PARRÒQUIA

MASOS
2.1. PARTS DEL FEU:
- LA RESERVA SENYORIAL o DOMINI:
➔ Les millors terres. El senyor s'ho reservava per

a ell. A més hi havia el Castell i els prats i

boscos propis.

- ELS MASOS:
➔ Parcel·les de terra que el senyor lliurava als

serfs o a pagesos lliures, a canvi d'un

pagament de rendes.
- ELS BOSCOS COMUNALS:
➔ Boscos que podien ser utilitzats per tots els

habitants d'un feu.

- EL POBLE O PARRÒQUIA:
➔ Lloc on els pagesos instal·laven les cases.

Normalment estaven agrupades, encara que a

vegades les cases estaven disperses dins el feu.
 ESTRUCTURA D'UN FEU

CASTELL

BOSCOS
COMUNALS

RESERVA
SENYORIAL

POBLE /
PARRÒQUIA

MASOS
2.2. PODERS DEL SENYOR DINS EL FEU:
➔ ECONÒMIC

 Cobrar per la utilització del forn, el molí,

la ferreria, ponts, etc.

 Dret de peatge al pas de mercaderies.

 Dret de caça, pesca, utilització boscos.

 Cobrar rendes.

➔ JUDICIAL
 Dictar ordres.

 Impartir justícia.
2.3. LES RENDES SENYORIALS:
➔ ELS PAGAMENTS DELS PAGESOS EREN:

 Una part de la collita.

 Lliurament un cop a l'any de la primícia:

porcs, indiots, gallines, fruites,

hortalisses...
 Prestacions personals de feina a les terres

del senyor uns dies a l'any.

 Drets de monopoli (utilització de molins,

ponts, ferreries...).
 Pagament de multes o imposts.
 2.4. LES TASQUES AL CAMPS

• L'agricultura a l'edat mitjana era de subsistència,

destinada bàsicament a l'autoconsum (vivien del que
produïen) i al pagament de rendes.

• Les eines agrícoles eren rudimentàries, moltes

vegades fabricades pels mateixos pagesos.
• El rendiment de la terra era baix, ja que les tècniques de conreu no
eren gaire avançades:

• La rotació biennal consistia a dividir el camp en dues parts. Una per

sembrar i l’altra per reposar la terra ( guaret).

• Conreaven principalment:
 cereals (per fer el pa)
 llegums (mongetes, ciurons...)
 vinya o olivera
 en els hortets sembraven verdures i arbres fruiters.
3. LA CIUTAT MEDIEVAL
3.1. CANVIS ECONÒMICS
➔ A partir del s.XII es produeix una millora de

l'agricultura.
 Augment de la producció

 Augment de la superfície conreada

 Rotació triennal de conreus

 ● Introducció de noves tècniques i eines:
arada normanda, nous cultius, regadiu,
molins...

Arada
normanda

Molí d'aigua

Molí de vent
● Creixement de la població
 3.2. CREIXEMENT DE LES CIUTATS
Degut a:

➔ Noves tècniques agrícoles = es necessiten

menys camperols = emigració a les ciutats.

➔ Es reactiva el comerç = molts mercaders

s'instal·len a les ciutats. Les ciutats eren lloc de
mercat.

➔ Les ciutats no estaven baix control dels senyors

feudals = millors condicions. Tots els seus
habitants són lliures.
COM SÓN LES CIUTATS MEDIEVALS?
El centre de la ciutat era la plaça major, al voltant de la qual s’hi situaven els edificis més
importants (ajuntament, catedral, palaus).
A les places s’hi celebrava el mercat, on els pagesos venien aliments i matèries
primeres, i els artesans venien productes manufacturats.
-Els carrers no estaven empedrats i no
tenien clavegueram

-S’hi acumulava la brutícia de les

deixalles, aigües brutes, excrements,
etc.

-Les epidèmies eren freqüents.

-S'incendiaven amb freqüència.

Plànol de Palma cap el 1900
Palma, perímetre de les avingudes
Palma actual