Laia Solé

CONQUESTA I ROMANITZACIÓ PENINSULA IBÈRICA

1. INTRODUCCIÓ

 Cartaginesos  es volen enfrontar als grecs

 Grecs vs romans  guanyen els romans i es dominen el territori grec (Hispània tmb)
 Cartaginesos vs romans  3 guerres púniques (els dos tenen una visió imperialista)

1- Guanya Roma  ocupació Siciília... però els Cartaginesos aprofiten el despiste i

ocupen gran part de la península

2- Nomenació d’Anibal  organitza un exèrcit per venjar-se

Cartaginesos  ocupen Sagunt (ciutat romana) i creuen l’Ebre per arribar a Roma
(no podien per un pacte fet)
Els romans s’ho prenen com una declaració de guerra
Cartaginesos  derroten als romans a Roma (guanyen una batalla però no la guerra)
Romans  derroten als cartaginesos que quedaven a la península
Victòria dels romans, els envien a Cartago i ho destrueixen

3- Roma veu que Cartago s’està reconstruint i els ataquen  desaparició cartaginesos
Romans  ocupen el nord d’Àfrica

2. CONQUESTA ROMANA D’HISPÀNIA (218ac – 19ac)

Procés d’ocupació de la península i balears (per part dels romans)

Hispània passa a ser una província de l’imperi romà

CAUSES DE LA CONQUESTA

- Rivalitat entre cartaginesos i romans  frenar l’expansió dels Cartaginesos,

sobretot en la segona G.P (Anibal fracasa)

- Hegemonia a la Mediterrània per part dels Romans  control del mediterrani

per les rutes comercials…

- Atendre necessitats de l’imperi  s’expandeixen per seguir creixent amb més

recursos (diners, metalls, menjar, esclaus…) i controlar terres noves
Laia Solé

FASES DE LA CONQUESTA

- Fase 1 (218ac – 170ac)

o Aconsegueixen la zona est (ibers)

o Desembarcament dels romans a Empúries quan Anibal creua l’Ebre
o Alguns romans segueixen a Anibal cap als pirineus per derrotar-lo
o Altres es queden per conquerir pobles ibers (no conflictius)
o Pacte: submissió (domini del territori) a canvi de protecció

- Fase 2 (170ac – 133ac)

o Aconsegueixen tota la península menys la franja cantàbrica

o A les balears (conquerides abans pels cartaginesos) hi viuen pirates i els
Romans els expulsen i es queden el territori
o Celtes i Celtibers ataquen als ibers perque estan més desenvolupats
o Els saquejen  RATZIES O ACEIFAS ‼️
o Els romans ataquen als Celtes i Celtibers per protegir als ibers
o Es resisteixen dos pobles
 Lucitans (Celtes): es sotmeten quan maten al seu lider (Viriato)
 Numància (Celtibers): Els romans ataquen als Arevacos (gent de
Numància), els acusen d’incompliment dels acords amb Roma, els
hi fan un setge (campanyes de conquesta) per debilitar-los pero
els numantins fan uns tunels per fugir de la ciutat. Al cap de 15
mesos es rendeixen.

- Fase 3 (133/33ac – 19ac)

Del 133ac al 33ac s’atura la expansió per la situació a Roma (acabament de la

república i començament de l’imperi amb l’emperador Octavi August) hi ha
guerres civils… Tot això acaba al 27 ac.

o Aconsegueixen tota la península (fase que els hi costa més)

o Al 33ac necessiten recursos (diners) i tornen a començar la expansió
o Gran resistència de la franja de cantàbria (galaics, càntabres i asturs)
o Octavi s’ho pren com algo personal i va ell a atacar (ho aconsegueixen)
o Al 19ac es considera el territori sotmés però no dominat
o A Lleó tenen campaments militars de vigilància per controlar-los.
o Els que es rebelaven, els feien esclaus

CONCLUSIÓ
A finals del segle I ac Roma havia conquerit la P. Ibèrica i les Balears
Laia Solé

Pax romana  accelar el procés de romanització

3. ROMANITZACIÓ 218ac – 476dc

Procés iniciat al mateix moment que la conquesta, pel qual els romans imposen als pobles
preromans (celtes, celtibers i ibers) la seva cultura, economia, política, religió,
administració… per la força o voluntariament. No va ser en el mateix moment ni igual a tot
arreu. Els ibers es romanitzen més rapid i facilment, no com els pobles de la franja
cantàbrica, costa més.

ÀMBIT ADMINISTRATIU TERRITORIAL (divisió)

Abans: diferents pobles cadascun a la seva bola

Arribada romans: Divisions (zones grans unificades)

1. Dues províncies (Durant la república)  Hispània citerior

 Hispània Ulterior

Pretor  controla les provincies amb el seu grup de funcionaris

a canvi de diners i terres

2. tres províncies (19ac – IIIdc)  Tarraconensis (Tarraco)


ALT IMPERI: Màxima
expansió i prosperitat

Lusitania (Mèrida actual)

 Bètica (Còrdoba actual)

3. sis províncies (III dc – 476 dc)  Tarraconensis

 Gallaecia
BAIX IMPERI: crisi,  Lusitania
divisions més petites  Baetica
 Cartaginensis
 Baleàrica
Laia Solé

Major control perque comença la crisi, s’encarrega el pretor (interes fiscal i militar)

ÀMBIT DEMOGRÀFIC

Abans: poblats petits, baixa esperança de vida

Arribada romans: augmenta la població (moviments migratoris), prosperitat…

Estructura poblats

1. Capdills (guerrers)
2. Artesans
3. Agricultors

Estructura roma: anirà canviant però sempre esclavista

1. SV ac (encara no havien arribat a hispània)

a. Patricis: grup reduit, aristocràcia, gent amb titols… (classe alta)

b. Plebeus: grup nombros, agricultors, artesans, comerciants… no tenen

drets polítics, només drets civils (dret a la vida, dret a la llibertat…)
Formen el concili de la plebe per negociar amb els patricis per uns drets.

c. Esclaus: base econòmica (treballen gratis, roma guanya diners, formen

un exèrcit, s’expandeixen més i tenen més esclaus) Va augmentant el
num d’escalus fins al baix imperi. Fills d’esclaus, presoners de guerra,
plebeus castigats…

2. A partir del SIV ac

a. Lliures
 Ciutadans romans
 ordre senatorial (com els patricis)
 plebe: artesans, agricultors… majoria població

 Ciutadans no romans:
 Plebe: Caracalla al 212 fa a tota la plebe no romana,
romana
Laia Solé

 Peregris: estrangers que viuen a espanya

 Lliberts: carta de manumissió (carta en que els amos
donen la llibertat als escalus)

b. Esclaus

3. Durant alt imperi

a. Honestiore: com els patricis (ariatocràcia) CIUTADANS ROMANS

b. Humiliores: majoria de població, artesans, comerciants…

4. Durant baix imperi

a. Honestiore

b. Humiliores: colons, agricultors, artesans… / lliberts / encomenadors

(cedien la terra i treballaven per algú a canvi de protecció)

c. Altres grups
 Esclaus
 Jueus: pacte amb roma (FOEDERAS) acceptats pero amb
condicions
 Estrangers: Bàrcars que també fan els pactes (FOEDERAS)

ÀMBIT ECONÒMIC

Abans: més pobres, pocs recursos…

Arribada romans: desenvolupament sector secundari (artesania) i terciari (comerç)

 Agricultura  base enconomia (cereals)

 Guaret (barrbecho): deixar reposar la terra perquè recuperi la fertilitat

 Arada romana: oxigenar la terra, llaurar camps…
 Millora tècniques de regadiu

AUGMENTA LA PRODUCTIVITAT I, PER TANT, ELS EXCEDENTS

Laia Solé

 Trilogia mediterrània  cereals (blat, civada…) / oliveres / vinya

 Producció productes industrials  lli i espart (fer roba)
 Hortalises i arbres fruiters  pomes, peres…

Què es fa amb les terres un cop arriben els romans?

- Si oposen resistència (cantabres)  les terres passaven a formar part de l’Estat

(Ager publicus) i anaven cap als pretors

- Si NO oposen resistència (laietans)  cedien les terres als habitants però havien
de pagar impostos.

- Si la terra no era de ningú  cedien les terres als colons però havien de pagar
impostos

- Les millors terres les cedien als pretors i funcionàris i les treballaven els seus
esclaus

TIPUS DE TERRES

 Minifundis  al nord per les muntanyes… destinats al autoconsum

 Mitjana propietat  al centre, destinat al comerç interior (els excedents)
 Latifundis  al sud, comerç exterior (exportació a Roma)

 Pesca  al ser una península – molt mar – molta pesca

Els fenicis inventen una salsa per conservar el peix

 Manufactura provoca el creixement de les ciutats

 Ceràmica, tèxtil, dresanes (vaixells), productes de luxe (joies), armes…

 Es creen associacions d’oficis  collegia (precedents als gremis de l’edat
mitjana)

 Comerç  provoca el creixement de les ciutats

Laia Solé

 Interior:

o Local: pobles, mercats… intercanviaven productes o els compraven

amb la moneda de Roma: DENARI

o Llarga distància: intercanvi de productes perquè a una zona no en fan.

Es entre espanya, cantàbria i Andalusia per exemple

 Exterior: es el que produïa riquesa

o Exportació a Roma: trilogia mediterrania, minerals, productes de luxe,

esclaus…

 Transport

 Per aigua: més ràpida i barata

o Fluvial: no molt important degut al clima (cabal irregular)

o Marítim: mediterrània. Ports importants a Tarraco, Cartagonova i
Gadir

 Per terra: terra – graba – pedres grans (encara es conserven)

o Via Augusta
o Via de la plata
o Vies transversals

 Milloren les infraestructures antigues

 Les construeixen els escalus i l’exèrcit

 Motiu carreteres  desplaçament exèrcit i facilitar el comerç

 Mineria  comença amb les civilitzacions de la protohistòria

 Tècnica d’abans  a cel obert (minerals aprop de la superfície

Laia Solé

 Nova tècnica introduida pels romans  galeries (minerals profunds)

o Explotades pels romans

o Eren de l’Estat

Per controlar-ho millor cedeixen l’administració de les mines però el 75% dels guanys
va per l’estat

CIUTATS

Aconsegueixen que es concentri la població en un nucli i aixi es creen les ciutats

 És el centre de

o l’activitat econòmica (artesania i comerç)

o L’activitat fiscal (recaudació d’impostos)
o L’acticitat administrativa (òrgans de govern)
o Control (militars)

 Ciutats privilegiades:

o Colònies

 Ciutats noves fundades pels romans

 Els ciutadants son imigrants d’Itàlia
 Funciona igual que Roma
 Privilegis: no impostos, autonomia…

o Municipis

 Ciutats que ja existeixen però han fet un pacte amb Roma (Gadir)
 Copien el model de Roma
 Algunes ciutats han de pagar impostos

 Ciutats indígenes

o Federades  NO oposició però SI fan pactes amb Roma

 Igualtat de condicions que les ciutats romanes per naturalesa

 Independència política (sindicats...)
 No havien de pagar impostos
Laia Solé

 Obligades a oferir ajuda militar i aliments a Roma

o Lliures  NO oposició però NO pactes, només negocien amb roma

 Han de pagar tributs excepte algunes ciutats

 Autonomia, dret propi i lliures d’ocupació militar

o Estipendiàries o tributàries  SI oposició

 Roma passava a ser la propietària dels bens i persones

 Han de pagar impostos, no autonomia, no drets...
 Tenien uns militars permanents que els controlaven (franja
cantàbrica)

*Dediticies  pitjor condicions, la majoria esclavitzats

 Estructura urbanística Roma

o Pla ortogonal, quadricular o damer

o Ciutat envoltada de muralles amb 4 portes (on comencen i acaben els 2
eixos)
o A fora les muralles  necròpolis, teatre, amfiteatres
o Carrers secundaris  cases, termes, temples, aqüeductes, columnes...
o 2 grans eixos  N-S cardus // E-O decumanus
o On es tallen els 2 eixos  FORO: centre de la vida civil, política...
 Basílica: on s’imparteix justícia
 Cúria: centre d’administració municipal
 Temples, termes, mercats...

o Els campaments militars mantenien el mateix pla urbanístic

CULTURA

1. Llengua

 No prohibeixen l’ús de les llengües pròpies dels pobles autòctons

directament
Laia Solé

 Obliguen a utilitzar el llatí per documents oficials

 El llatí es va barrejant amb les llengües pròpies progressivament
 Dona pas a les llengües romàniques: català, castellà...

2. Dret

 Els pobles seguien tenint les seves lleis

 Van implantar el dret romà que encara perdura avui en dia
 Eren normes jurídiques que regulaven les relacions polítiques i el
comportament individual de les persones

3. Religió

 Roma va respectar les creences dels indígenes si no posaven en perill la

política
 Tant pobles indígenes com romans  politeistes
 Els cristians son perseguits i esclavitzats perquè es neguen a adorar un deu:
l’emperador
 Constantí (313dc)  es converteix al cristianisme i decreta la llibertat de
culte
 Teodosi (380dc)  en l’edicte de tesalònia estableix que la religió a l’estat
romà és el cristianisme. S’acaba el politeisme

4. Educació

 Tasca que correspon a la família

 Diners  contractar un pedagògic
 Més diners  enviar el fill a Roma a estudiar
 Hispània  Filòsofs (Séneca), geògrafs, poetes...
 2 emperadors importants  trajano i adriano

ART

 Arquitectura  feta per enginyers

 Escultura  estàtues de deus...
 Pintura
 Mosaics

 Funcions
o Pràctica  aqüeductes, ponts, muralles...
Laia Solé

o Ideològica  ensenyar el poder de l’imperi, la grandesa (columnes, arcs...)

o Oci  teatre, circ, amfiteatre...

 Arquitectura a Hispània
o Aqüeducte de Segovia // aqüeducte de Tarragona // Anfiteatre de Tarragona
o Pont d’Alcántara
o Far d’Hèrcules (la coruña)
o Teatre de Mèrida // Temple de diana (Mèrida) // circ romà
o Temple de vic
o Arc de Medinaceli (Sòria)  victòria contra Numància
o Arc de berà  passa la via augusta
CRISI DE L’IMPERI ROMÀ

Teodosi divideix en 2 l’imperi al 395dc: orient (Arcadi) i occident (honori)

 Orient  fa front als bàrbars i s’esdevé poble bizantí (Constantinoble), cau al 1453
 Occident  no sap fer front a la crisi, cau al 476dc

CAUSES
Els pobles bàrbars del nord estan fent pressió per entrar a la península

 Econòmica

o crisi del sistema esclavista (reducció num. d’esclaus)  no hi ha esclaus, no

obtenen riquesa, menys diners – menys recursos, no poden formar exèrcit,
no es poden expandir i no poden aconseguir més esclaus  contracten mà
d’obra però l’estat ha de pagar-los

o Caracalla al 212 fa romana a la població, llavors es redueixen els ingressos

fiscals del l’Estat

o Inflació monetària  reducció valor de la moneda (menys metalls valuosos)

 Polítiques interiors (malestar general)

o Augment impostos  bagaudes (els pobres s’uneixen per robar), inestabilitat

i pressió fiscal (roma no els pot protegir) razies dels bàrbars
Laia Solé

o RURALITZACIÓ  els rics se’n van de la ciutat i es creen els seus poblats amb
artesans, escrivents

o No legislació establerta sobre la successió al càrrec imperial

 inestabilitat, lluites pel poder...
 els candidats compren exèrcit i no feien la seva feina (defensar
l’imperi)

 Polítiques exteriors

o Guerres antisecessionistes  s’independitzen zones com Egipte

o Guerres de frontera  germànics...

o Atacs dels bàrbars

ATACS BÀRBARS (visigots, ostrogots, saxons, anglosaxons...) ENTREN AL 409dc

1. Sueus  demanen permís per entrar (no a la força). S’instal·len a Gallaècia i son
derrotats pels visigots al 585 i annexionats al regne visigot d’Hispània

2. Vàndals i Alans  Entren a la força però son derrotats pels visigots i expulsats
d’Hispània, després van cap al nord d’Àfrica

Els romans desesperats demanen ajuda a un altre poble bàrbar: Els Visigots.

 Pacte (416): s’instal·len a Gàl·lia a canvi d’acabar amb els bàrbars de la península
 Regne visigot de Toulouse  es crea arrel de l’acord amb Roma
 Els visigots derroten als Vàndals i Alans i controlen les bagaudes

Els ostrogots derroten a Roma quan maten a l’emperador (nen de 10

anys) i cau l’imperi Romà d’Occident (476)

 Els visigots queden lliures i en els anys següents consoliden el seu

poder a Hispània
 Els hispanoromans no oposen resistència pk els visigots els salven
dels vàndals i alans

Al 507dc els Francs derroten als visigots (batalla de Vouville) i són expulsats
de la Gàl·lia.
Laia Solé

 Visigots  regne a Hispània amb capital Toledo (576)

 Conserven la septimania (part francesa)