Tema 3

L’esplendor de la ciutat medieval

Fa uns mil anys, Europa continuava sent un INS Vilatzara
Ciències Socials 2ESO
territori eminentment rural amb una Editor: Ricard Díaz Gil
economia de subsistència.

Al final del segle XI es van aturar les grans

invasions i van desaparèixer els perills
(invasions inseguretat dels camins...).

La introducció d’avenços en les tècniques

agrícoles van afavorir l’augment de la
producció agrària i de la població.

Aquest fet va impulsar la reactivació del

comerç i el creixement de les ciutats.

1
1 Què va produir el ressorgiment urbà?

L’augment de la producció agrícola

La millora del clima d’Europa, que va experimentar un període més càlid entre
els segles XI i XIV i una sèrie d’innovacions tècniques en l’agricultura van
millorar la producció agrícola.

Els canvis essencials van ser els següents

❶ La millora de les eines agrícoles

L’arada de pala i l’ús de la collera,

van permetre fers solcs més
profunds i augmentar la fertilitat de
la terra.
2
 LA ROTACIÓ TRIENNAL
❷ Mètodes de conreu nous

La introducció de la rotació
triennal, que només deixava un
terç de la terra en guaret, i l’ús de
fems com a adob.

La rotació triennal deixava cada any en guaret només

un terç de la terra conreable, anteriorment, amb la rotació
biennal en deixava descansar la meitat. L’ús de fems
d’animals va millorar la fertilitat de la terra.

❸ Utilització de molins de vent i d’aigua

Coneguts des de l’Antiguitat, van facilitar

la tasca de moldre el gra.

3
D’aquesta manera, va augmentar la productivitat (més producció per superfície
cultivada), per la qual cosa va créixer la producció d’aliments.
Com que produïen més del que necessitaven per al seu consum, generaven un
excedent o sobrant de matèries primeres que podien vendre.

EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

La millora de l’alimentació va fer créixer la resistència a les malalties i en va

reduir la mortalitat. La població Europea va augmentar i va passar de 45 milions
d’habitants al segle XII a uns 75 milions al segle XIV.
Moltes persones van exigir conrear camps abandonats i la superfície conreada va
augmentar notablement.

El creixement de la població agrícola va

fomentar l’emigració de pagesos cap a les
ciutats. La vida urbana, no estava sotmesa al
control dels senyors feudals, oferia una
llibertat personal i millors condicions de vida.

4
L’AUGMENT DELS EXCEDENTS AGRARIS

L’augment de la productivitat i de les terres

de conreu va generar excedents o sobrants
agraris destinats al mercat.

Aquests intercanvis de productes van

estimular el comerç i la producció
artesana.

Moltes persones van establir les seves

residències.

El ressorgiment de les ciutats es va produir arran de la revitalització de les ciutats

antigues o del sorgiment de nous barris o burgs en els encreuaments de camins a
peu dels castells o abadies.
5
2 Com es va produir l’expansió comercial?

El desenvolupament dels transports i del comerç

Amb l’augment de productes agraris i la capacitat de compra de la població

rural, certes innovacions en el transport i en el sistema de pagament van
impulsar els canvis.

● Innovacions en el transport ● Innovacions comercials

La collera va augmentar la La circulació de monedes va

tracció de cavalls i va millorar
el transport terrestre de
carros. També s’hi van afegir
millores en el transport
marítim.
augmentar i es van crear les lletres
de canvi, que van facilitar els
pagaments sense necessitat de
portar diners en efectiu.
6
Unes rutes més segures i llunyanes

Per tant, es va impulsar el comerç local com de mitja

distància, i va fer créixer les fires. A més dels mercats
setmanals, també es celebraven fires anuals.

Però cal destacar el comerç de llarga distància, normalment

per mar, que arribava a l’Orient Llunyà i a l`Africa.
Els nuclis principals d’aquest comerç van ser el nord d’Itàlia
al Mediterrani i els Països Baixos a l’Atlàntic i Bàltic.

Gràcies a la seguretat de les rutes entre els segles XI i

XIII hi va haver una gran expansió comercial:

● Les rutes terrestres

El transport es feia amb animals o carros si els camins
eren practicables i amb embarcacions si els rius tenien
cabal suficient.

● Les rutes marítimes

La ruta mediterrània unia Europa amb l’imperi
Bizantí i el Pròxim Orient.

7
Com va sorgir la banca?

El comerç va impulsar la creació

d’instruments financers nous.
La perilloritat dels viatges
desancosellava portar monedes i
per això van sorgir les lletres de
canvi, documents que facilitaven
els pagaments.
També van sorgir particulars o
societats que oferien crèdits
Els principals ports mediterranis eren
comercials (préstecs a canvi
Venècia, Gènova, Marsella i Barcelona.
d’interès) per finançar expedicions.
Molts ports no tenien moll, aleshores els
vaixells ancoraven lluny i la mercaderia es
portava a terra amb barques petites de rems.
A partir del segle XIII els vaixells mercants de
rems van donar pas als vaixells de vela amb
més capacitat.
8
3 Com eren les ciutats medievals?

Un urbanisme irregular

Les ciutats medievals se solien ubicar a prop de les vies de comunicació i d’un
territori que pogués cobrir les necessitats més importants dels habitants: rius,
terres de conreu i pastura, boscos per obtenir-ne fusta i pedra.

El nucli urbà estava envoltat de

muralles per facilitar-ne la defensa,
per al cobrament d’impostos i per al
control dels productes comercials.
El pla era molt irregular i s’organitzava
al voltant d’una plaça central, on hi
havia la catedral, l’ajuntament i la
llotja. Els nobles es feien construir
palaus luxosos als centres urbans.

9
Els barris agrupaven la
població segons la religió
que tenien (call, moreria...)
a l’activitat artesanal que
desenvolupaven i els
carrers eren sinuosos i
estrets. L’absència de
clavegueram i d’aigua
corrent, una higiene
precària i la presència de
puces i rates afavorien la
difusió de malalties.

Fora de les muralles

creixien barris nous,
anomenats ravals, que
acollien la població més
humil.

10
Les ciutats, centres de l’artesania i el comerç

Les ciutats eren petites illes de llibertat en el món feudal. Els monarques
concedien cartes de privilegis que alliberaven als habitants de quedar sotmesos
a un senyor feudal i els garantien drets i llibertats

En les ciutats es produïen la

majoria de productes i
intercanvis comercials.
Els artesans s’organitzaven en
gremis d’oficis, que establien
normes per regular la qualitat,
quantitat i preus dels seus
Arribar a mestre era difícil. L’ofici s’aprenia des productes. Els gremis
de petit com a aprenent, i després es passava a
s’agrupaven en carrers, que
oficial. No més els oficials que tenien diners per
instal·lar-se i passar un examen podien establir-se rebien el nom de la seva
com a mestres, amb el permís del gremi. activitat.

11
 Els grups socials i el govern de les ciutats

A les ciutats va sorgir un nou grup social, la burgesia, la seva riquesa depenia
dels diners que cobraven per la venda dels seus productes o pels guanys dels
seus negocis.

ALTA BURGESIA PETITA BURGESIA

Grans comerciants i banquers Artesans i petits comerciants

Les famílies més riques de comerciants i banquers i la noblesa urbana, van formar un grup privilegiat: el
patriciat urbà. Aquest controlava el govern de la ciutat.

Al segle XII van aparèixer ordes religiosos mendicants (dominics i franciscans) que vivien en convents a
les ciutats. Es dedicaven a predicar i ensenyar i vivien de la caritat i ajudaven als pobres i als malalts.

12
Nous corrents culturals

Les universitats apareixen al segle XII.

Les més prestigioses van ser Paris I
Bolonya. Una petita part de la població
podia accedir a l´ensenyament la gran
majoria era analfabeta.

Les universitats s´organitzaven en quatre

escoles: Arts, dret, medicina i teologia. L
´estudi era oral i basat en la
memorització, lectura i comentari de
text.
Cada facultat tenia un rector que era la
màxima autoritat de la universitat.

13
4 Qui manava durant l’Edat Mitjana?

La consolidació del poder reial

Durant la Plena Edat Mitjana i fins al segle XII, el rei era el senyor feudal més
poderós del regne. Les seves terres anomenades reialenc, però a la resta del
regne, l’autoritat era exercida pels senyors feudals.

REFORÇAMENT DEL PODER REIAL

A partir del segle XIII les

monarquies, amb el suport de la
burgesia, van començar a
reforçar el seu poder. Van intentar
imposar-se a la noblesa.

AUGMENT DEL PODER DE LA BURGESIA

14
Els monarques necessitaven el suport de la burgesia per imposar la seva
autoritat sobre la noblesa, garantir la unitat territorial i construir monarquies
nacionals.

Els burgesos necessitaven la protecció davant dels senyors feudals per

comerciar per tot el regne. Aquest grup social aspirava a controlar el govern de
la ciutat i influir en les decisions del rei.

Els reis per guanyar-se A canvi, els impostos

el suport de la que pagaven els
burgesia van firmar burgesos van permetre
lleis que atorgaven ELS REIS als monarques
privilegis comercials i S’IMPOSEN contractar soldats
reconeixien als seus ALS mercenaris i tenir
habitants la condició SENYORS funcionaris per
de persones lliures. FEUDALS administrar el regne.

15
 El naixement de les corts o parlaments

Els monarques governaven amb l’ajuda del Consell

Reial, format per alguns notables de la noblesa i el clero.
A partir del segle XII, els reis van convidar als burgesos
en representació de les ciutats.

Aquestes reunions del rei amb els tres estaments rebien

el nom de: corts o parlaments.

ELS REGNES D’EUROPA OCCIDENTAL CAP AL 1350

LES MONARQUIES VAN CONSTRUIR

MONARQUIES NACIONALS, AQUESTA
SITUACIÓ, EN EL MOMENT DE CRISI
DELS SEGLES XIV-XV, VA PROVOCAR
GUERRES ENTRE ELS MONARQUES
EUROPEUS.

16