L’imperialisme Belga

Index:
 Introducció i Definició
 Context històric
 Antecedents
 Les Colònies i els Antics Dominis
 Recursos i Explotació
 Disputes Colonials i Territorials
 Independència de les Colònies
 Genocidi de Ruanda
 Webgrafia

Introducció i Definició 
Entre 1870 i 1914, la Segona Revolució Industrial va provocar un increment econòmic i
demogràfic; canvis deguts a les noves millores tècniques, el taylorisme, i tecnològiques,
l'electricitat, l'automòbil i el petroli com a combustible; en bastants estats europeus, també als
EUA i al Japó, aquestes millores van generar una gran necessitat de recursos per tot el món
provocant que algunes de les nacions volguessin expandir el seu territori per aconseguir
recursos i poder.

Aquestes expansions van ser regulades per la Conferència de Berlin (1884-1885) convocada
per Otto von Bismarck, el canceller d'Alemanya, amb l’objectiu de resoldre disputes creades per
l'expansió colonial i acabar amb la Cursa d’Àfrica. Aquest òrgan va dictaminar resolucions com
el lliure trànsit dels rius Niger i Congo, el lliure comerç en la conca de riu Congo o la prohibició
internacional del comerç d’esclaus.  

Context històric
Bèlgica, una monarquia constitucional, va obtenir la seva independència en 1830 després d'una
revolució contra el govern neerlandès del Regne Unit dels Països Baixos.  Quan la
independència de Bèlgica va ser reconeguda universalment en 1839, la majoria de les
potències europees ja tenien colònies i protectorats fora d'Europa i havien començat a formar
esferes d'influència.

Antecedents
Durant les dècades de 1840 i 1850, el rei Leopold I va donar suport a diverses propostes per
adquirir territoris a l'estranger.
Una d’elles va ser el 1843 amb la companyia Ladd & Co. per colonitzar Hawaii, però Ladd & Co
va entrar en crisis financeres i va fer fallida. També van estendre la seva influència a l'Àfrica
Occidental, però això també es va fer fallida després de l'incident de Rio Núñez de 1849 i la
creixent rivalitat anglo-francesa a la regió.
Quan el segon rei de Bèlgica, Leopold II, va ser coronat, les colònies no eren ja tant d'interès,
les veien com un risc econòmic i polític. Com a resultat, Leopoldo II va perseguir les seves
ambicions colonials sense el suport del govern belga.

Les Colònies i els Antics Dominis 

L’Imperi només va tenir dos territoris controlats, el Congo i Ruanda-Urundi. El responsable de la
seva exploració més intensiva va ser Henry Morton Stanley, alentit per Leopold II, rei de
Bèlgica.
Els dominis africans van ser els únics que Bèlgica ha tingut en la seva història.

“El Doctor Livingstone, suposo”

Livingstone, explorador i missioner, en una expedició iniciada a Zanzíbar per endinsar-se al
continent, va descobrir els llacs de Bangwuelu i Moero i el riu Lualaba, que va assumir que eren
part del riu Nil. Es va acabar perdent i, varis anys després, El New York Herald va organitzar
una expedició de busca, dirigida per Henry Stanley, qui va trobar al doctor, greument malalt, el
1871, a les costes del llac Tanganyika. Van explorar els territoris propers junts, fins que es van
separar passat un any. 

Recursos i Explotació

Els recursos que desitjaven eren el Cautxú i l’Ivori. Els territoris estaven dividits en concessions
privades, els dirigents de les quals van utilitzar la força i la brutalitat per fer que fossin rendibles.
Els natius eren assassinats o mutilats si no assolien les quotes de recol·lecció.

Disputes Colonials i Territorials

Els territoris congolesos van ser molt disputats entre Bèlgica, Anglaterra i França. Els conflictes
no van ser especialment violents, només es va executar a Msiri, un home natiu que tenia el
control de gran part del territori, la resta junt amb ruanda que no va haveri conflictes armats van
ser veredictes de la Conferència de Berlín, que va donar el terreny a Bèlgica.

Independència de les Colònies

Les Nacions Unides va declarar que els territoris colonials s’havien de tornar als natius, però les
revoltes i la independència de les colònies franceses van accelerar el procés. El Congo es va
independitzar el 30 de juny de 1960.

Genocidi de Ruanda 

tribus Hutu i Tutsi

Hutu eren un dels grups  ètnics que ocupaven els països de Burundi, República Democràtica
del Congo i Rwanda. .. Els hutus eren agricultors i van dominar la zona amb una sèrie de petits
regnes fins al segle XV d.

Religió: Catolicisme
Idioma: Kinyarwanda, Kirundi, Francès

Tutsi es refereix a una classe social o poble de la regió dels Grans Llacs d'Àfrica.
Històricament, sovint se'ls cridava watutsi, watusi, wahuma, wahima o wahinda. Els tutsis
formaven un subgrup dels pobles de Banyarwanda i Barundi, que resideixe principalment a
Rwanda i Burundi, però amb poblacions significatives que també es troben a Uganda i
Tanzania.

Religió:Catolicisme i la  minoria del Islam

Idioma: Kinyarwanda, Kirundi, Francès

La separació territorial arbitrària, l’assignació estratègica del poder estatal i l’escalada

intencionada dels conflictes entre les tribus Hutu i Tutsi van provocar una guerra civil que va
durar del 7 d'abril de 1994 fins el juliol del mateix any, que va resultar en l’assassinat  dels
Tutsis i Hutus. Van morir entre 500.000 i 1.000.000.
ÍNDEX: 
Presentació dels integrants del grup
1. Definició d'imperialisme i context històric mundial
a. Presentació del tema 
2. Personatges importants
3. Contextualització el país.
4. Breu presentació històrica
5. Antics dominis colonials anteriors s. XIX
a. Nous dominis (ubicació, característiques,recursos, població...)
b. Procés de colonització (tipus de territori “colònies”,
protectorats,mandats...” )
6. Disputes colonials i territorials…
7. Independència de les antigues colònies

1. DEFINICIÓ D’IMPERIALISME I CONTEXT HISTÒRIC MUNDIAL   (INTRODUCCIÓ) 

L’imperialisme fa referència a l'actitud, doctrina o acció que condueix al domini d'un estat sobre
un altre o altres mitjançant l'ús de la força militar, econòmica o política.
A finals del segle XIX, en el context de revolució industrial, s’origina un gran creixement
econòmic: producció, comerç i consum. També demogràfic on a Europa es duplica la població i
tenen lloc moltes migracions des d'Europa cap a altres continents. 
En la major part dels estats europeus, Estats Units i el Japó, a causa del desenvolupament
del capitalisme en la segona revolució industrial, es desenvolupen noves fonts d’energia
com l’electricitat i el petroli. Aquestes fan que la producció augmenti en les empreses. També
van fer possible la creació de noves indústries i nous productes, com la indústria química,
metal·lúrgica… I també canvien les formes de transport i comunicació, transformant la vida
quotidiana dels ciutadans. Fins-hi tot s'introdueix un nou mètode d’organització del treball: la
producció en cadena anomenat Taylorisme. Aquest permet que la producció sigui més eficaç i
s’eliminin els temps morts. Això implica un creixement econòmic extraordinari.

Això va originar una cursa sense pausa per conquerir territoris, on els països demostraven tant
les limitacions del seu desenvolupament econòmic, com les ambicions de poder i les rivalitats
internacionals per aconseguir el màxim de territori al món. Va sorgir doncs, entre 1870 i 1914,
l’era de l’imperialisme. Aquest període és caracteritzat per l’explotació de territoris controlats
políticament i econòmicament.

L’imperialisme va significar un gran repartiment d’Àfrica i part d’Àsia i Oceania entre totes les
grans potències europees: Gran Bretanya i França per damunt de tot, també el Japó i els Estats
Units.

Aquesta expansió colonial va provocar transformacions a gran escala en les societats

indígenes i a la vegada tensions i conflictes entre les potències imperialistes. Tots aquests
factors van desencadenar la Primera Guerra Mundial. 

a. PRESENTACIÓ DEL TEMA

Japó, o també anomenat l’Imperi del Sol Naixent ha estat un dels estats més poderosos d'Àsia.
A més a més, malgrat les fallides a través de la història, ha sigut capaç de mantenir el seu
poder, sent actualment la tercera potència econòmica mundial. Tot i això Japó no ha estat
sempre un país amb prosperitat que coneixem actualment.
 2.  PERSONATGES PRINCIPALS. ELS HE TRET!!

3. IMPERIALISME JAPONÈS

Per començar a explicar aquest període Imperialista Japonès hem de saber que el Japó era un
país pobre, tancat a escala mundial i endarrerit en comparació als països occidentals fins a
finals del segle XIX. Existia una monarquia, però era un país governat per Shogunat
Tokugawa. 

*Un Shogunat és una dictadura militar a la Nipona, el Yogur, que era el líder de les
forces armades, el qual pertanyia a un clan específic. En aquest cas el Tokugawa, era el líder
militar que exercia el poder sobre altres clans els quals el sumarien, ja que ell els hi atorgava
càrrecs i poders provisionals o secundaris.* 

En aquest sistema destaca la figura dels samurais (guerrers d’elit militar amb cert poder polític).
Aleshores es deia que el Tokugawa tenia el poder de la força física, i en canvi l’emperador
Komeiji se li atorga un poder espiritual. 

El Japó havia mantingut relacions comercials amb occident des del segle XVI, però des del
1639 aquestes van trencar-se iniciant un llarg període d’aïllament. Així, cap a 1850, el país dels
Tokugawa era encara un Imperi de caràcter feudal tancat en les seves antigues tradicions.
L’emperador era considerat com un Déu, però a la pràctica no exercia cap poder real, ja que
aquest residia en mans d’un poderós shogun (general en cap) de qui depenia la noblesa feudal
propietària de terres, que tenia sota el seu domini a una pagesia molt empobrida i a un arcaic
exèrcit de guerrers (samurais). El paper dels comerciants i artesans era molt reduït perquè
l’Estat, com a mesura de protecció, prohibia el comerç amb l’exterior i controlava les
transaccions interiors.

El desvetllament japonès va produir-se arran de la presència nord-americana i europea al país

(1854). Els Estats Units exigirien al shogun la signatura d’acords comercials extremadament
favorables als seus interessos i l’obertura dels seus ports al comerç internacional. L’arribada
d’estrangers posaria el Japó en contacte amb el món occidental, però també comportaria un
sentiment d’humiliació entre la població. El desprestigi del poder va anar augmentant, afavorint
que el jove emperador Mutsuhito posés fi al shogunat i prengués ell mateix les regnes del
poder.

Les primeres reformes van ser: l’obertura al comerç internacional, una ràpida industrialització i
modernització de les forces armades, cosa que va provocar que els samurais perdessin més
influència i posició social fins a desaparèixer després de ser derrotats a la guerra de Satsuma.
És l’anomenada Revolució Meiji (1868), que va proposar-se com a objectiu portar a terme una
renovació de les arcaiques estructures econòmiques i socials del país per tal de poder plantar
cara al desafiament estranger. Així, s’abolien les quatre classes hereditàries tradicionals
d’època Tokugawa. En l’àmbit polític es proposaria una certa democratització, encara que
limitada, i cap al 1889 s’adoptaria una constitució de caràcter autòcrata, inspirada en
l’alemanya, però que continuava reservant tots els poders a l’emperador.

El 1890 s’inicia una constitució: La constitució Meji on s’instauraria un primer ministre i un

parlament escollit democràticament, a més a més van augmentar les llibertats del poble com:
La llibertat d'expressió, propietat privada de moviment i de religió. 

A partir d’aquell moment, el Japó va obrir-se a les noves tècniques occidentals, constituint el
primer exemple de creixement industrial decretat i dirigit directament des de l’Estat.
L’emperador convidaria una munió de tècnics i professors estrangers al país –alemanys per a
l’exèrcit i anglesos i francesos per a la indústria–, mentre que molts joves japonesos van anar a
estudiar a l’Europa occidental. A més, l’Estat va empènyer els vells guerrers samurais a
convertir-se en homes de negocis i va construir amb fons públics les primeres empreses
industrials.

Els resultats econòmics serien espectaculars, gràcies a un desenvolupament industrial afavorit

per l’existència d’una mà d’obra abundant a baix preu i força especialitzada (entre 1846 i 1908,
la població japonesa pràcticament va duplicar-se), a l’existència de grans concentracions
industrials (els zaibatsu) i al constant suport de l’Estat. D’aquesta manera, en pocs anys, Japó
va esdevenir una autèntica potència industrial: va desenvolupar-se el sector tèxtil i el
metal·lúrgic, el 1877 ja s’havia articulat una xarxa completa de ferrocarrils, va electrificar
l’arxipèlag i va construir una flota naval. Finalment, les seves aspiracions hegemòniques sobre
els pobles asiàtics veïns conduirien el país cap a la cursa imperialista a finals del segle XIX.

4. PROCÉS DE COLONITZACIÓ 
Des del segle XVI hi havia colònies europees a l'Àsia, però igual que a l'Àfrica, eren punts a les
costes, des d'on comerciaven. Fou al segle xix quan es va començar a ocupar grans extensions
per part dels europeus. Però a diferència del que va passar a l'Àfrica, a l'Àsia no sols hi havia
potències europees lluitant pel control de les colònies: s'hi van afegir altres països com Rússia,
els EUA i el Japó. Els enfrontaments entre les grans potències van ser constants: França,
Anglaterra i Holanda es disputaven el Sud-est asiàtic; Rússia i Anglaterra l'Àsia central (Pèrsia,
Tibet); els EUA i Espanya es disputaven les Filipines; i el Japó i Rússia la

Xina. 

 D’aquesta manera, en paral·lel al seu creixement econòmic, el Japó va iniciar el seu

expansionisme territorial davant la necessitat de proveir-se de primeres matèries i combustible,
vitals pel desenvolupament industrial en un país mancat de recursos naturals, i a la recerca de
mercats pels seus productes.

El 1876, el Japó inicia la seva expansió territorial intervenint a la península de Corea, buscant
els mateixos avantatges comercials que els països europeus. De 1876 a 1885 incorporaria tota
una sèrie d’illes veïnes: Kurils, Bonin, Ryukyu, etc. La intromissió japonesa a Corea provocaria
la guerra amb la Xina (1894-95) que sortiria derrotada, havent de cedir als japonesos, pel
Tractat de Shimonoseki (1895), Formosa i Port Arthur; Corea aconseguiria la independència i
restaria sota domini nipó.

L’expansionisme japonès toparia també amb els interessos russos a la zona i després d’un
conflicte diplomàtic va haver de cedir-los Port Arthur i compartir el protectorat sobre Corea.
Amb tot, el 1905, el Japó va satisfer la seva necessitat de revenja davant Rússia derrotant el
seu exèrcit i la flota tsarista (per la superioritat de la seva flota i la lentitud i allunyament dels
centres d’aprovisionament russos) a la guerra russo-japonesa pel domini de Corea i Manxúria.
Pel Tractat de Portsmouth (1905), el Japó ocuparia la meitat de l’illa de Sakhalin i estendria un
protectorat sobre Corea i Manxúria. El 1910, Corea quedaria annexionada al Japó de forma
definitiva. D’aquesta manera, el Japó esdevenia definitivament una potència imperialista,
igualada amb els occidentals, a la zona asiàtica i a Pacífic.

5. DISPUTES COLONIALS I TERRITORIALS

La primera disputa que hi va haver durant l’imperialisme Japonès va ser a la Primera Guerra
Sino-Japonesa (agost 1894 – abril 1895) contra la Xina, causada principalment per la influència
que hi havia sobre la Inestable Corea la qual era l’últim vassall de la dinastia Qing. Això
desencadena la unificació de Corea i el Japó, a més a més també s’hi va afegir l’actual Taiwàn.
Corea era una zona sota la influència Japonesa en canvi Taiwan o en aquell moment, l'Illa de
Formosa formava part del mateix imperi Japonès.

La conquesta cap a la Xina continuaria cap a la rebel·lió dels Boxers (1899-1901) on un grup de
Nacionalistes Xinesos es van unir davant la presència estrangera. Aquesta, però va ser
ràpidament reprimida gràcies a l’aliança de les vuit nacions (Gran Bretanya, Japó, Rússia,
França, Alemanya, els Estats Units, l'Imperi Austrohongarès i Itàlia) Aprofitant aquesta unió
Japó va donar-se a conèixer per rebre suport d’altres països, així i tot Anglaterra va ser l’únic
que li va donar suport formant així l’aliança Anglo-Japonesa (1902). Gràcies a aquest fet Japó
va aprofitar per donar l'estocada a l'imperi Xinès.

Posteriorment hi havia hagut tensions entre Rússia i el Japó, però aquest va cedir Port Arthur a
Rússia. Però el Japó més forta que mai feta l’aliança amb el Regne Unit va decidir recuperar el
territori desencadenant així la guerra Russo-Japonesa (1904-1905). Japó va guanyar la guerra i
va recuperar Port Arthur juntament amb Manchuria i la meitat de l'Illa de Sajalín, entregada a

canvi de les illes Kurin. 

Amb la Xina i Rússia vençudes, Japó va tenir via lliure per annexionar Corea, regió on encara
estava sota la influència Japonesa, però no formava part de l’imperi, a través del tractat de
nexe (1910).

El 1912 mor Meji i és succeït per l’Emperador Taisho.

(1914-1918) Després de la Primera Guerra Mundial, on el Japó va formar part de la Triple
Aliança juntament amb el Regne Unit, va aconseguir el reconeixement dels altres països i va
obtenir les actuals illes Mariana, Marshall, Estats Federats de Micronèsia Palaos convertint-se

en el Mandat del Pacífic Sud.

Posteriorment, durant el període d’entreguerres, la Primera i la Segona Guerra es van generar

nombrosos intents per guanyar influència Japonesa a la Xina. El 1915 es van publicar les 21
exigències: Conjunta imposició a la República de la Xina de les quals només se’n compliran 13
a causa de les pressions internacionals del Regne Unit i els EUA. A més a més, Japó va
plantejar la proposta d’igualtat Racial a la conferència de pau a París el 1919 el Regne Unit s’hi
va negar (ja que no volia que els mandataris de les seves colònies d’Àfrica i Índia arribessin a
un estatus d’igualtat) provocant així una indignació del Japó i posteriorment la dissolució de
l’Aliança Anglo-Japonesa (1923)

El 1926, va ascendir al poder l’Emperador Hirohito (Showa) el qual va haver d’afrontar una dura
crisi econòmica a conseqüència del Crack del 29’ (també anomenat la caiguda de la Borsa de
Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929).
Però igualment va poder anar remuntant durant la següent dècada. Hirohito també va
incrementar el poder militar sobre el Govern. Posteriorment la invasió a Manchuria es va
expandir i es va anomenar Govern Nacionalista de Nanjing en mans de Wang Jingwei.

Durant tot això, però, la Segona Guerra Mundial ja va esclatar a Europa. Japó va signar el
Pacte Tripartit (1940) amb Alemanya i Itàlia com a aliats. Amb tot això Japó envaeix la Indoxina
Francesa. (Pintat en groc)
 

Donats aquests fets, els Estats Units va tallar el subministrament de petroli al Japó a part de
recolzar el bàndol Xinès a la disputa entre aquest i el Japó. Japó va contra atacar els EEUU
mitjançant un atac anomenat Pearl Harbor el 7 de desembre de 1941, a la part que inicia la
invasió de les Colònies Britàniques Neoirlandeses i les filipines Estatunidenques creant així
nous estats titelles. (Pintats en groc).

-------------------------

Totes aquestes colonitzacions van ajudar a frenar els EUA de colonitzar la Xina i malgrat que el
Japó va començar guanyant batalles a mitjans del 1942 comença el retrocés on els Estado
Unidencs avançarien per les illes no controlades pels Japonesos aconseguint així nombroses

victòries. 

Així és com finalment quedaria l’imperi Japonès sencer abans de perdre poder i totes les seves
colònies.

6. INDEPENDÈNCIA D’ANTIGUES COLÒNIES 

El 1945 els aliats Europeus del Japó (Alemanya i Itàlia) van ser derrotats igual que els EUA va
envair les colònies Japoneses a les guerres d'Iwo Jima (19 Fem-26 Mar 1945) i Batalla
d'Okinawa (1 Abril-29 Jun 1945). Tot i això la rendició final del Japó no es va dur a terme fins a
les bombes d'Hiroshima i Nagasaki el 6 i el 9 d’agost de 1945. Japó passaria a ser ocupat pels
Estats Units, Gran Bretanya i l'URSS fins al 1952, amb el Tractat de San Francisco on s’hi
argumentava que totes les seves colònies serien entregades i ja no formarien part de l’imperi
Japonès, reprimint així aquesta potència. L'article 3 del tractat formalment posa a les illes
Ryukyu, sota la tutela nord-americana. Les Illes Amami van ser traspassades finalment al Japó
i Corea obtindria la seva indepedència.

EIX CRONOLÒGIC:

1. PRIMERA GUERRA SINOJAPONESA: 1 d’ag. de 1894 – 17 d’abr. de 1895

2. REBEL.LIÓ DELS BÓXERS: 2 de nov. de 1899 – 7 de set. de 1901
3. Guerra RUSO-JAPONESA: 8 de febr. de 1904 – 5 de set. de 1905
4. INVASIÓ DE MANXÚRIA: 19 de set. de 1931 – 27 de febr. de 1932
5. SEGONA GUERRA SINOJAPONESA: 1 de set. de 1939 – 2 de set. de 1945