Imperi d'EE.

UU

Com va sorgir?

Va sorgir per sa combinació de 2 facetes: en primer lloc varen sorgir unes causes
econòmiques i en segon lloc sa política exterior.

Ses causes econòmiques varen sorgir pes seu increïble augment econòmic,
especialment després d'acabada sa guerra civil, i es proteccionisme europeu arran
de sa primera enorme crisi des capitalisme en 1873.

Sa política exterior nord-americana va rebre sa predominació des darwinisme social,

o sigui, de s'aplicació de sa teoria de s'evolució i de sa supervivència de Darwin a
s'entorn polític.

Ademés, varen començar a situar es seu punt de mira en es Pacífic, per col·locar a
ses seves illes basis navals per defensar ses seves rutes comercials amb Àsia.

James Monroe

Teoria atribuïda sa James Monroe, quint mandatari d'USA d'Amèrica des Nord
(1823) que plasmava sa política exterior des seu territori respecte a es conjunt de
nacions americà. S'oració “Amèrica pes americans” ve a resumir aquesta política,
realisada de forma sistemàtica des de sa dècada des 40 des segle XIX.
Des de s'iniciativa original, s'ideologia Monroe va esser útil a es USA per fer sa qual
cosa clarament tractava d'extreure en altres potèncie fent també que justificàs sa
compra de Texas a Mèxic en es 1845.

Expansionisme territorial.

Va comprar Alaska a Rússia ja que aquesta no volia que acabàs en mans

britàniques.

Va tenir dues guerres, sa primera va esser amb Mèxic ja que es mexicans varen
voler estendre sa seva frontera amb EE.UU

Sa segona va esser sa guerra Hispà-Nord-americana sa qual va esser a causa que

suposadament Espanya va provocar s'explosió des barco Maine. Aquesta guerra an
es final va fer que Cuba s'independisàs i Espanya va cedir a EE.UU Filipines, Puerto
Rico i Guajàn.
Finalment estan ses annexions, de ses quals només va haver-hi dues. Sa primera
va esser s'annexió de Texas, que com se va anunciar anteriorment, això va passar
per sa guerra que va tenir es país amb Mèxic en voler augmentar sa proporció de sa
frontera.

Sa segona va esser amb Hawài i sa seva conseqüència va esser Estats Units va

derrocar es regne de Hawài i varen acabar formant una Comissió de Seguretat i es
president William McKinley firma un tractat d’anexió en es 1897.

Sa tercera i darrera anexió va esser sa de sa Zona des Canal de Panamà. En es

1903 ses tropes estadounidenques varen desembarcar en sa provincia colombiana
de Panamà i varen fomenta un moviment separatista. Panamà no va poder fer gaire
cosa i li va cedir a EE.UU un canal que s’havia de construir. Però en es 1999 aquest
canal va ser tornat a Panamà ja que molts nord-americans varen morir a causa de
sa malària de s’època.

Aliances d’Estats Units

Es principal aliat i més fidel, va esser Amèrica Llatina sa qual estava governada per
dictadures militars. Sa segona va esser el sud-est asiàtic, concretament: Japó,
Tailàndia, Corea del Sud, Filipines, Taiwan i una partesqui d'Indonèsia.
Sa tercera i penúltima va esser es mig orient, es qual va anar es principal aliat
d'EE.UU, i es països eren Aràbia Saudita, Jordània, Oman i Unió dels Emirats
Àrabs.
Finalment estava s'Europa Occidental i concretament països mediterranis, es quals
eren Portugal, Grècia, Turquia i Espanya. Encara que aquesta darrera fins a passat
bastant temps a causa que es país tènia com a dictador a Francisco Franco. Però
en es 1950 va permetre a Estats Units s'instal·lació de bases aèries en es seu
territori.