La indústria:

Espanya era un país essencialment rural però va produir-s’hi un petit procés d’industrialització.

• A ESPANYA → La rev. Industrial va afectar principalment el País Basc i Catalunya.

• A CATALUNYA → Indústria principalment tèxtil, seguia model anglès basat en l’ús de
carbó i màquines de vapor (en certa manera problemàtic x carbó mala qualitat i difícil
de trobar)
• 1860: es troba alternativa més barata → aprofitament de salts d’aigua.
• S’acaben descobrint mines de carbó al BERGUEDÀ i altres zones que comencen a fer
servir, les dues energies.

Model industrial molt concret aprofitant SALTS D’AIGUA → colònies tèxtils, posicionades al
llarg dels rius com el Llobregat/Cardener. Les fàbriques instal·lades on hi ha rius, sist. molt català

• LA COLÒNIA INDUSTRIAL: Model que incloïa un conjunt d’instal·lacions industrials

(magatzems, fabriques, oficines...) on tots els espais es vinculaven a la fàbrica. Incloïa
equipament social: habitatges pels treballadors i edificis x fer vida allà (escoles, església, a
vegades teatres..)
o Eren unes SOCIETATS TANCADES I JERÀRQUIQUES (Amo > treballadors)
Distincions entre famílies amos i treballadors, encarregats.
Hi havia moltes avantatges sobre els treballadors de les ciutats, era un
model patriarcal.

COLÒNIES A CATALUNYA: 70 o 80

Al berguedà:

- Cal rosal - El Guixeró

- La Plana - Cal Prat
- Ametlla de Casserres - Cal Marçal
- Gironella - Cal Vidal
- Cal Bassachs - Cal Riera
- Viladomiu nou i vell - L’ametlla de Merola

• AL PAÍS BASC → Sobretot industria siderúrgica per mines de ferro a Bizcaia. A Catalunya
això no passarà perquè no s’hi troben moltes mines.

Treballadors de les mines: condicions miserables. Mines a cel obert. A les mines basques quan
plovia no es treballava = no es cobra (+200 dies anuals que no es treballa ni cobra = fam)
A les zones mineres s’organitzaven els treballadors i sabien plantar cara, fortes protestes.

1898 CANVIS IMPORTANTS.

1. Substitució del vapor per electricitat del carbó. – Permet instal·lar on es vulgui.
2. Concentració industria pesant al país Basc
3. Diversificació sectors (diferents industries)

*Malgrat els canvis, la industria sempre va topar amb les mateixes dificultats. 2 IMPORTANTS:
1. Dificultat per competir amb l’exterior. Productes espanyols solien ser cars
(depenen de la importació de mercaderies i maquinària) per tant, som pocs productius
 i hem d’importar → encariment del preu I Afavorim el proteccionisme a dif. d’anglesos
que afavoreixen el lliurecanvisme.
• La política proteccionista fa que costi més millorar la indústria, NO HI HA
COMPETÈNCIA.
2. Debilitat del mercat interior espanyol. No tenim un gran nombre de
compradors ni poder adquisitiu. No es pot exportar per tant venem entre nosaltres però
la majoria de població és POBRA → NO es poden comprar productes.

PÈRDUA DE LES COLÒNIES:

• Afecta greument la industria catalana, perquè CUBA i FILIPINES eren mercats
importants i això perjudica.
• Afavoreix la creació de bancs importants per a la repartició de capital de les colònies.
Els diners que invertits allà arriben a Espanya. (Banco hispanoamericano o Español de
Crédito) → Bo per a la economia espanyola.

1ª GUERRA MUNDIAL: → esdeveniment influent en l’economia espanyola

Perquè té un impacte la Gran Guerra en nosaltres?

Espanya és un país neutral, acabarà comerciant i exportant als dos bàndols enfrontats (Triple
Entesa i Triple Aliança) → Això des del punt de vista econòmic serà un moment clau per
l’economia, ORIENTADA EN LA GUERRA.

Altres potències es troben centrades en combatre, per tant, els països neutrals s’encarreguen
d’altres activitats que haurien fet aquestes, com subministrar.

↑ ↑ DEMANDA = ↑ PRODUCCIÓ i ↑ EXPORTACIÓ → desavantatge: ↑ de preus.

Molta activitat a Espanya, el que acabarà amb molt d’atur al finalitzar. Aquest ràpid creixement
tampoc es tant beneficiós a ll/t. Els salaris ↑ però el cost de viure còmodament ↑
Tot i no haver-hi tant atur → nivell de vida treballadors = Baixa i vida DURA

Activitat econòmica accelerada. Els grans beneficis no es van repartir, el nivell de vida que puja
és el dels empresaris – alegria econòmica que només experimenten els rics.

1918 – FI DE LA GRAN GUERRA

Grans països ja no es centren en la guerra i retornen als seus llocs de potències mundials
(econòmiques i productives) → Espanya retorna a la seva posició, el problema es troba en que
no s’ha mirat de millorar la indústria i ara no tenim reserves per fer-ho = no hem gestionat bé
les grans sumes de diners obtingudes.
 El moviment obrer

Els orígens del moviment obrer

La Revolució Industrial porta canvis → sorgiment de sindicats que donen força.

Condicions de treball a les fàbriques DOLENTES, molta contaminació acústica i temperatures

extremes, mala ventilació, molta pols i humitat (rius al costat), accidents laborals sense
assegurances, treball infantil en mines, fàbriques; acomiadament lliure (sense raó i sense
indemnització), no hi ha protecció social (jubilació, vacances...), llargues jornades (14+ h) i
salaris miserables.

Davant aquesta situació...

- 1ª resposta → Ludisme.
Amenaça física, l’enemic és la màquina que substitueix els treballadors. Actuacions violentes.
Atac contra les màquines el que genera més problemes, no beneficia a ningú.
PERÍODE CURT – INEFICAÇ (si es crema la fàbrica la gent queda a l’atur)

- 2ª resposta → Organització per buscar objectius i solucions.

1rs intents d’organitzacions de treballadors (1840), es crea el 1r sindicat anomenat: “Associació
Mútua d’obrers de la Indústria” (AMOIC) – Sindicat tèxtil a BCN on hi havia hagut la rev.
Industrial.
Molt aviat es produirà la il·legalització dels sindicats per por d’una revolució.

• 1868 = Obertura del 1r gran Sindicat català legal “Les Tres Classes del Vapor”
(teixidors, filadors, jornalers)
Es tracta d’un sindicat tèxtil sense aspiracions polítiques que només vol reformes
laborals. Serà el principal sindicat català fins el S.XIX

En aquesta època arriben d’Europa 2 GRANS MOVIMENTS REVOLUCIONARIS

1. Anarquisme (rebuig a tota forma de poder) – Veuen una societat justa a la que hi
arribaran a través de la revolució (el poder és dolent per tant s’ha de destruir el poder)
L’ànsia de poder ens fa males persones, som bons x naturalesa.
Les idees anarquistes han estat esteses amb gran força per ANDALUSIA I CATALUNYA

2. Marxisme (socialisme) – Canvi de societats = revolució. Hem de conquerir el poder i hi

ha d’haver un període de transició de canvi a la nova societat (DICTADURA DEL
PROLETARIAT) → Idees esteses amb gran força per MADRID, ASTURIES I PAÍS BASC

Què tenen en comú? El seu punt de partida. Miren la societat i no estan d’acord amb el seu
funcionament per tant busquen el canvi. → El canvi que volen aconseguir és arribar a una
societat justa on no hi hagi injustícia (classes socials, privilegis, males condicions pels proletaris)
El problema que es troba és la societat privada. Volen eliminar-la i arribar al demostrar el
funcionament de la nova societat.

RESULTAT de l’extensió d’aquestes idees per ESPANYA = Creació d’organitzacions per defensar
aquestes idees.

Anarquistes: crearan sindicats, no necessiten partits x enderrocar el govern.

Marxistes: creació de partits i sindicats
1879 → Creació del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) que pretén organitzar-se i millorar
la situació.
Líder: Pablo Iglesias (obrer)
Creació del seu sindicat UGT el 1888 → Unió general de treballadors

Anarquistes → Creació de forts sindicats però en un primer moment els hi costarà acceptar la
idea. Líder: Anselmo Lorenzo.
Dècada de 1980 part de l’anarquisme evolucionarà cap a posicions anarcocomunistes que
defensaran l’acció directa o PROPAGANDA PEL FET (Terrorisme, lluita violenta...)

Perquè es diu “propaganda pel A la dècada de 1980 es van produir atemptats a

fet”?
S’atempta contra els poderosos,
accelerarà l’arribada de la
revolució i servirà per convèncer
a gent de la possibilitat de
revolució.
poderosos → no es mata per generar terror sinó per
derrocar el poder, matar el poder d’aquells intocables
però NO INNOCENTS.
La propaganda pel fet no aconsegueix els seus
objectius – Va espantar a tothom i el moviment passa
a estar MAL VIST

ATEMPTAT AL LICEU 1893 → Es produeix allà perquè és el centre de la burgesia a BCN. És un

dels atemptats més famosos d’Espanya.

Tot el moviment anarquista i la majoria d’ells NO defensaven la propaganda pel fet amb l’excusa
que hi havia anarquistes violents.

➔ L’estat persegueix els anarquistes, i la propaganda pel fet és el seu pretext

➔ Únic lloc amb anarquisme com a força important = CATALUNYA (Berga inclosa)

El moviment obrer (1898-1931)

A partir del canvi de segle les organitzacions polítiques i sindicats són cada vegada més potents
i forts.

• En el corrent socialista (PSOE, UGT ) → S’aconsegueix la presència dels parlaments

(diputats) i ajuntaments (Regidors i alcaldes), a la zona minera de Biscaia perquè la gent
s’està organitzant.

- Sota la influència de la Rev. Russa (1919), diversa gent marxa del PSOE al creure que és
un partit massa moderat i s’acaba formant EL PARTIT COMUNISTA D’ESPANYA (PCE) –
1921
- Aquells que no veuen bé el model rus segueixen sent el PSOE i es produeix una
diversificació.

• Entre els anarquistes, no serà fins 1911 que aconsegueixen crear un gran sindicat → CNT
(confederació nacional del treball)

- El 1927 dins la CNT es crea una organització d’un grup de gent anomenada FAI
(Federació Anarquista Ibèrica)
o FAI = pretenen que la puresa de la CNT segueixi i que continuï sent anarquista;
volen mantenir la seva essència i són els que acabaran dirigint la CNT
(anarquistes més purs)
 - La possibilitat que puguin organitzar-se vol dir que els treballadors poden aconseguir
drets i canvis. – espanta al govern espanyol.

Les reivindicacions obreres es van anar organitzant cada vegada més, amb vagues (no es
treballa i no es produeix, per tant, perjudica l’empresa) i manifestacions cada vegada + grans
(com més grans són, + missatge de força tenen).

VAGUES
MANIFESTACIONS 2 instruments molt útils

Resposta habitual = detencions als líders obrers i comunistes, d’aquesta manera NO es poden
convocar vagues i NO poden passar-se informació, acaben clausurant locals com L’Ateneu
Llibertari i utilitzen la força pública com la Guàrdia Civil al veure les manifestacions. Si cal van
arribar a enviar en ocasions L’EXÈRCIT.

El PODER HO FA TOT PER IMPEDIR LES MANIFESTACIONS.

1917

Fins a 1917 → reivindicacions, sobretot DRETS LABORALS per problemes salarials, la prohibició
del treball infantil o la reducció de la jornada laboral.

A partir de 1917 → en les mobilitzacions hi tenen un pes cada vegada més gran els aspectes
ideològics (volen revolució, que caigui la monarquia)
- LES REIVINDICACIONS SÓN CADA VEGADA MÉS POLÍTIQUES.

Què provoca això? Porta a una societat cada vegada més polaritzada (dividida)
1. Comporta el sorgiment de corrent com el feixisme
2. Provoca (Aquest tipus de societat) més tensió i divisió de la gent, ens segrega en dos
grups radicalment diferents → ESQUERRES I DRETES

DEMANDES + RADICALS = RESPOSTES + CONTUNDENTS

La vaga més simbòlica d’aquests anys es va produir l’any de 1919 a BCN en una empresa
elèctrica anomenada LA CANADENCA (no és el seu nom real)
➔ La duració d’aquesta VAGA va ser de 44 dies i no van parar fins aconseguir el què
s’havien proposat.

LA VAGA DE LA CANADENCA

Duració: 44 dies. 1919 (època de gran precarietat, no es poden mantenir no cobrar durant molt
temps)

o Perquè es produeix?

L’empresa ha acomiadat 8 treballadors que estaven organitzant un sindicat dins l’empresa i

aquesta NO hi estava d’acord. Això, actualment aniria contra els drets laborals dels treballadors
de sindicar-se.

– Això podria haver-se acabat aquí si els altres no s’haguessin revoltat. Però no s’acaba aquí.

Altres fabriques es solidaritzen i la vaga s’estén, es complica i hi ha una vaga general de gas i
electricitat (deixa BCN sense llum, paralització del transport públic i es paren el 70% de les
fàbriques per falta d’energia).
Quina és la resposta del govern? Declaració de l’estat de guerra que acaba amb uns 3000
detinguts → GRAN REPRESSIÓ, la gent està enfadada.

Quan tot això es complica, el govern intervé amb policia i REPRESSIÓ.

La censura ROJA : La censura es basa en no deixar publicar (per div. motius) en llibres, articles,
diaris, etc. La censura roja tracta sobre que els treballadors de diaris no poden imprimir articles
que vagin en contra de la vaga. Els que treballen a les impremtes no imprimiran els diaris per
tal de que no arribin als lectors i no els perjudiqui.

- Després de 1 mes i ½ de conflictes, aldarulls i repressió s’arriba finalment a un acord

tot i així, hi ha sector que NO volen aplicar-lo.

L’ACORD

o Alliberar els detinguts Èxit espectacular de la

o Readmissió dels acomiadats per les empreses CNT
o Augment de sou Èxit del moviment
o Jornada de 8h introduïda per 1ª vegada obrer

FI DE LA VAGA I RETORN AL TREBALL = 20 DE MARÇ

Com han aguantat 44 dies? Gràcies a les caixes de resistència que permetia abastir les
necessitats bàsiques dels treballadors i les seves famílies mentre estaven en vaga.

➔ L’ACORD NO S’ACCEPTA PER L’AUTORITAT MILITAR → Com que es rebutja i no es

compleix, es fa un retorn de la vaga. Per tant, cau el govern espanyol a conseqüència
d’això
o L’acord és prou potent per a que no sigui l’acord que caigui sinó el govern

14 d’Abril de 1919: el govern aprova la jornada de 8h per a tot l’estat espanyol.

D’aquesta manera comença una etapa de grans conflictes (introducció del pistolerisme) i els
empresaris han de recórrer al LOCAUT (LOCK-OUT) → les empreses es tanquen per no donar
beneficis ni salaris (no poden anar a treballar), en uns quants dies = SITUACIÓ CRÍTICA

- Recorren també a grups PARAMILITARS (semblen militars/exèrcit però no ho és,

mateixa estructura i armats però són unitats NO militars SÍ armats) un exemple serien
els sindicats lliures = PISTOLERS
o Això és legal? No, però qui maneja són la gent poderosa per tant no se’ls
perseguirà. Situació agressiva = resposta agressiva

Situació crítica (1920-22): període crític quan és governador civil (representant del govern a la
província de BCN), el general Martínez Anido. Ens trobem en un moment de molta violència on
hi ha grups de pistolers protegits pel governador.

- Llei de fugues –> s’aplica sovint, no és una llei sinó que és il·legal. Consisteix en detenir
i executar extrajudicialment (execució il·legal no sentenciada per un jutge) Hi ha
bastantes a l’època i es menteix per fer-ho creïble.
- Etapa del pistolerisme = Fi de l’etapa el 1923 amb un cop d’estat de PRIMO DE RIVERA.
 CONDICIÓ DE LES DONES EN L’ÈPOCA
Dones són les que sofreixen les fortes desigualtats socials de llavors. Els homes i dones no
gaudeixen dels mateixos drets.

• En l’educació...

La majoria de la població és analfabeta, però les nenes estan menys escolaritzades i durant
menys temps que els nois – greu situació

L’ensenyament és diferenciat entre els 2 gèneres – el de les nenes és de menys qualitat.

- Nois: llegir, escriure, comptar -- > poden accedir a estudis superiors

- Noies: llegir, escriure, comptar -- > només tenen l’ensenyament bàsic (cosir, cuinar...)

Durant la primària s’ensenyen coneixements bàsics però passada aquesta època els nens poden
estudiar més, mentre que les nenes no tenen la opció (ni mitjà ni superior)

Les dones no arriben als estudis superiors però la immensa majoria de població tampoc, ja que
eren d’un alt cost. Abans dels anys 30 no es va arribar mai al 10% de dones universitàries. I
aquest percentatge tant petit eren filles de famílies benestants amb idees europees modernes.

Propòsit de les Dones durant l’època era:

1. Trobar un bon marit durant anys finals de l’adolescència (NO +23 = MAL VIST).
2. Després d’acabar estudis si es vol treballar està MOLT MAL VIST i MOLT DÍFICIL
a. Quines dones treballen? Aquelles de classe baixa, ja que les riques no haurien
pel seu estatus.

• En el treball...

Dones casades Dones solteres

No treballen i si ho fan, està molt mal vist per Poden treballar però aquests són treballs de
a la família. Es qüestiona la figura de l’home poc càrrec (Ex. Teleoperadora,
incapaç de proveir per la seva família. administrativa, secretària...)

- La desigualtat salarial: Es pagava menys a les dones pel mateix treball que feien els
homes; només era pel seu gènere. Gran desigualtat salarial entre homes-dones
treballadores. ex: teixidor home = salari + alt que teixidora dona.
o Quin és l’argument? Les dones produeixen menys, per tant, se’ls hi paga menys.
No té cap LÒGICA, només es fa com a excusa. Es produeix igual, menys
problemàtiques i cobren ½ de un sou normal.

A més a més, les dones treballaven una doble jornada, perquè al arribar a casa encara havien
d’encarregar-se de la feina de casa i de cuidar els fills.

TEMA PRINCIPALMENT • Desigualtat davant la llei...

CULTURAL I DE MENTALITAT
Falta de drets de les dones i es veu obligada a fer cas al
marit, es dependent d’ell tot i no desitjar-ho.

Dependència econòmica = llibertat relativa i limitada.

Delictes com l’adulteri → són penalitzats i considerats delictes davant la llei. El càstig és més
per a les dones però n’implica dos persones. La gravetat és diferent depenent del gènere. Delicte
fins als anys 70.

Les dones no tenen dret al vot → NO TENEN PODER POLÍTIC.

• 1933 = Aconsegueixen el dret a vot de les dones a Espanya. Es produeix amb l’inici de la 2ª
República on van haver-hi arguments a favor, i en contra.
o 2 ARGUMENTS:
1. S’ha de donar el vot per aconseguir la igualtat
2. S’ha de donar el vot però encara no, ja que hi ha una manca d’accés a la cultura i
l’educació per tant, seria un argument vàlid; si no fos perquè la majoria d’homes també
són analfabets i ells si que tenen dret a votar.

Malgrat aquest panorama, cada vegada trobarem més dones destacades en diferents camps.
- Emilia Pardo Pazán escriptora, no podrà formar part de la RAE al ser dona.
- Caterina Albert escriptora catalana (Victor Català) que adopta un pseudònim per ser
presa en serio professionalment.
- Teresa Mañé Teòrica anarquista
- Teresa Claramunt Dirigent del sindicat anarquista
- Dones burgeses que defensen la situació de les dones, reben una cultura i es preocupen
per a que les altres també puguin en un futur. (Dolors Monserdà, Francesca
Bonnemaison)

*Amb el franquisme hi ha un retrocés dels drets de les dones, així com la seva posició social i
cultural
 El catalanisme polític
(1833-1931)

Element central del nacionalisme → La llengua catalana, base de la nostra cultura i societat.
Ens cohesiona com a tal.

- El catalanisme cultural ve 1r, i després sorgeix el catalanisme cultural I POLÍTIC.

- Un dels nacionalismes + coneguts del S. XX és els dels irlandesos en que el seu element
central és la religió i no pas la llengua (catòlics i protestants)

Qui és català? És català aquella persona que viu i treballa Catalunya independentment de les
seves arrels. ÉS CATALÀ QUI VOL SER-HO.

NACIÓ no és el = que ESTAT INDEPENDENT – Bona part dels catalanistes del S.XX no eren
independents, al XXI es tornen independentistes no només autonomistes.

LA RENAIXENÇA:

Moviment cultural sorgit a la dècada de 1930 a Catalunya.

- Voluntat: Recuperació del català com a llengua culta, literària i científica. No només com
a llengua col·loquial sinó que es vol retornar l’escriptura en català.
- Parla vulgar: totalment viva, la majoria de gent només parla el català (molta no sap
castellà), per tant, no es tracta de recuperar aquest tipus.

Data d’inici: 1833. Amb la publicació d’un poema “Oda a la pàtria” de Bonaventura Carles
Aribau.

- En realitat, al 1815 també podria haver nascut perquè es publicà un llibre anomenat
Gramàtica i Apologia de la llengua catalana – Josep Pau Ballat → s’hi mostra el desig
del català com a llengua culta.
- Abans del S.XIX → (XVIII) podem trobar interès en l’aplicació del català com a llengua
curricular.

Joaquim Rubio i Ors (Pseudònim: Lo Gaiter del Llobregat) va ser una figura representativa
d’aquest moviment.

o 1841: Publicació d’un recull de poemes en català

o 1851: Demanda de la reincorporació dels “Jocs Florals”

Les Institucions com la UB (Universitat de Barcelona) que impulsen estudis de història

(medieval, que abans no es creia important) comencen a mirar enrere i troben l’origen de les
nacions i llengües actuals (IMPORTANT) → Es descobreix que Catalunya era una gran potència
monàrquica LA CORONA D’ARAGÓ.

- Es torben FIGURES DE GRANS AUTORS CATALANS com seria Ramon Llull – Dona
esperança.

*Paral·lelament a la Renaixença es desenvolupà un altre moviment + popular que reivindicava

l’ús del català “que ara es parla” i la figura representativa és Federic Soler (Serafí Pitarra) qui
defensa aquest moviment
 El català que ara es parla

La llengua és viva hi ha hagut canvis i influències i la llengua ha evolucionat i ha obtingut

diferents paraules d’altres llengües. No veuen clar el sentit de la recuperació d’un català arcaic
així que volen polir i usar la llengua actual no la de fa centenars d’anys.

En l’actualitat segueix aquest debat: (però es vol salvar la ll.catalana)

Per exemple: Barco __ mov. “català que ara es parla”

Vaixell __ + puristes (renaixença)

ORIGENS DEL CATALANISME POLÍTIC:

El catalanisme polític va tenir arrels en diverses ideologies. Agafa idees de diferents tendències.

• Idea de progrés lligada a la idea de republicans federals (model dels EE.UU)

• Idea de tradició lligada amb el carlisme, tradició en el sentit més ampli

La originalitat d’aquest moviment es troba en la combinació d’aquests 2 principis.

• Progrés social → modernitat, motor del país.

• Tradició → llengua i símbols.

Tots dos tenen el mateix nivell d’importància.

Ser un lloc avançat no és compatible amb la nostra història heretada dels avantpassats.
El món modern no es veu com una amenaça sinó com una POSSIBILITAT.

Al principi hi ha 3 grans nuclis del catalanisme polític: On neix

1. Entorn la revista “La Renaixensa”: Gent de la Renaixença són més radicals i puritans,
intransigents i elitistes.
2. Grup d’arrel catòlica, setmanari de Vic “La Veu del Montserrat” → Era força
conservador, al tenir arrels catòliques. Moviment eclesiàstic i conservador que comença
a elaborar un discurs de Catalunya com a PAÍS.
3. Republicans federals → Valentí Almirall. Són els més progressistes.

Tots ells tenen ARRELS DEL CATALANISME (NO expressament independentista)

FORMACIÓ DEL 1R CATALANISME POLÍTIC:

El 1r en impulsar el catalanisme polític és VALENTÍ ALMIRALL

Model federal semblant al de Estats Units. Permet mantenir la unitat però diferenciant cada
estat entre ells. Actualment tenim un estat d’autonomia (només es vol 1 ESTAT – Espanya)

Valentí Almirall és una figura progressista, personatge realment potent i actiu tant social com
políticament, que fundà el 1r diari escrit íntegrament en català l’any 1879. → DIARI CATALÀ

- És un dels organitzadors dels primers congressos catalanistes (1880-1883)

- Fundador del 1r partit catalanista (no es presenta a eleccions) → 1882, Centre Català.
*El primer partit polític de veritat no està format encara i serà LA LLIGA REGIONALISTA.

Obra + important de Valentí Almirall = Lo catalanisme (1886). Hi ha TRES llibres de base del
catalanisme, i farà DUES obres més.
 - Va inspirar el llibre “Memorial de Greuges” (1885) el que podríem dir “Llistat de
queixes”. → s’hi denuncia l’opressió sobre Catalunya i defensa l’economia, dret i
llengua catalana (Part avançada d’Espanya). Es veu la necessitat d’una política que ho
defensi. ASPIRACIONS CATALANES D’AUTONOMIA

1887:
El sector + conservador del centre català es va separar del centre català → partit d’almirall.

Es va crear una altra organització LA LLIGA DE CATALUNYA qui redactaran un document

important pel catalanisme (1888) anomenat “Missatge a la Reina Regent” on es demana
formalment l’autonomia de Catalunya exposant raons i avantatges que suposaria.

La resposta de MADRID: NO (habitual)

*El 1901 la lliga de Catalunya es converteix en el gran partit polític català de la lliga regionalista.

1891-92:
1891 es produeix la creació de LA UNIÓ CATALANISTA on s’agrupaven moltes entitats i gent
diversa.

1892 S’aprova un important document → “Les Bases de Manresa” el qual era una mena
d’estatut d’autonomia. El qual corresponia a un hipotètic govern català i un espanyol.
Proposava que tot allò que tingues a veure amb el govern català, ho manegués el govern català.

- Publicació del 2n llibre important pel catalanisme “La tradició catalana” – Josep Torres
i Bages. És una visió més conservadors i enllaça amb una certa idea dels carlins.

1906:
Publicació de la 3ª obra important pel catalanisme “La nacionalitat catalana” – Enric Prat de La
Riba → Llibre + elaborat i complex, es distingeix entre nació i estat.

- Nació = comunitat natural de persones amb uns lligams

- Estat = comunitat política i artificial creada pels humans

El catalanisme (després de 100 anys) s’adona de la necessitat d’independència.

La reacció del govern espanyol davant les demandes i propostes catalanes és NEGATIVA. A
vegades també de REPRESSIÓ i ho fan perquè ens veuen com una amenaça.

- Amenaça? Espanya comença a veure’ns d’aquesta manera (el catalanisme) i qualifica el

moviment com a separatista perquè saben que no és cert. Ho fan perquè saben que
sona d’una manera dolenta i greu.
o Resposta catalana: Negar-ho i justificar.

PARTITS POLÍTICS A CATALUNYA (1901-1931):

En aquest període dels anys 30 els partits dinàstics conservadors i liberals, pràcticament han
desaparegut a Catalunya (queden molts pocs diputats) → Són substituïts per 3 grans blocs
polítics,

1. Catalanisme conservador → Lliga Regionalista

2. Catalanisme d’esquerres
3. Anti-catalanisme → No és catalanisme però forma part del panorama polític català
 Bloc 1: Catalanisme Conservador

Va ser la força majoritària/hegemònica d’aquests 30 anys, des de la creació de la lliga

regionalista al 1901.

La lliga regionalista → gran partit d’aquesta etapa.

- Dirigida per: Enric Prat de la Riba (fins la seva mort el 1917) – després FRANCESC CAMBÓ
qui va ser una gran influència a Madrid al parlament espanyol (arribarà a ser ministre)

El sistema d’autonomies influeix a Espanya. La influencia no es tradueix com a prestigi

• La lliga era un partit de dretes a causa de la seva ideologia conservadora. Partit de dretes
modern i democràtic semblant als europeus.
• Solidaritat catalana és la unió de diversos partits polítics, que al final LA LLIGA s’hi uneix i
acaba separant-se en el moment de la setmana tràgica.

Impulsa una gran campanya per tal d’aconseguir l’autonomia; es volia mobilitzar la població
però FRACASA al tenir un govern amb constants negatives sobre la proposta d’autonomia.

Mancomunitat catalana = IMPACTE ENORME, mena d’autonomia.

La lliga va sofrir escissions que eren una mena de divisió de partits; se’n van anar integrants que
en general eren poc importants. Alguns s’anaven per diferencies amb la vista de CAMBÓ.

- 1922: es produeix una escissió molt important que portarà a la creació de Acció
Catalana → marxa gent que són figures amb projecció pública important.

ACCIÓ CATALANA és un partit ben valorat però no obtenen necessàriament molts vots.

BLOC 2: Catalanisme d’esquerres

El catalanisme és molt complex i amb esquerres es complica encara més. Les dretes tenen uns
interessos que esquerres no tenen.

La lliga és la força dominant però hi ha altres partits.

La tendència política és de DRETES Interessos compartits

ESQUERRES Discussions x idees

Figura destacada de l’època = Domènec Martí i Julià. És un intel·lectual que defensava la idea
d’alliberament nacional i social (llibertat del país) com a conceptes INSEPERABLES (són lluites
que no van separades)

- No hi ha un autèntic alliberament sinó es produeix tant social com nacionalment.

o La lliga no posava el seu interès en l’alliberament social, ja que la seva idea és
de grups de classes¸ propietat privada, etc → pensament conservador
- Tot i haver-hi diversos partits catalanistes d’esquerra fins a la 2ª república no seran
dominants i es troben en un 2n pla (secundaris)
o Partit republicà català (PRC) – Francesc Layret i Lluís Companys
o Estat Català (1922) – Francesc Macià (diputat) amb un únic discurs indepe clar
o Unió socialista de Catalunya (1923) – és una escissió del PSOE amb líder
Manuel Serrat i Moret. La majoria de socialistes se’n van del PSOE i el formen
 BLOC 3: Anti-catalanista

Està representat per: Partit Republicà Radical (Líder: Alejandro Lerroux) – té un discurs
obertament anticatalanista.

LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
Es tracta d’un assaig de Generalitat.

- La Mancomunitat es troba en una etapa molt pràctica on són capaços de formar una
idea de país i organitzar-se de manera funcionar per intentar aconseguir-la

Què és la Mancomunitat? Es tracta de la federació de les diputacions provincials catalanes, que

s’ajunten per tal de treballar com un grup.

- Diputats provincials:
Cada província té una diputació provincial, formada per diputats de cada municipi dins
aquesta.
A principis de S. XX s’inventen que aquests representants puguin exercir decisions
conjuntament (diputacions poden fer coses juntes) com seria construir carreteres.
- La Idea de crear una mancomunitat existia des de finals de S. XIX

El projecte definitiu comença el 1911 per iniciativa de Enric Prat de la Riba (Lliga com a motor
de canvi).

- 1912 –> José Canalejas presenta aquest projecte a Les Corts i s’aprova però es retalla
molt la proposta ) S’aprova el setembre de 1913. → no aconsegueixen gran cosa però
venint de no tenir res és un gran pas.

Abril de 1914: Es produeix la CREACIÓ DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

A partir de l’aprovació de la proposta de mancomunitat totes les diputacions d’Espanya poden

crear-ne si es vol, però només es faran en serio a Catalunya.

- El president de la mancomunitat fins 1917 serà Enric Prat de la Riba

o Posteriorment Josep Puig i Cadafalch
- Govern de la mancomunitat format per 8 consellers; 2 x província. Es volen incorporar
persones competents que no cal que siguin de LA LLIGA.
- Les competències eren molt escasses perquè l’estat no va cedir serveis ni recursos
(diners només els de les diputacions provincials).
o Només podran fer les coses que podrien fer per separat, poc pressupost

Nivell educatiu : La mancomunitat es centra en l’educació, ja que amb els diners que tenen
poden fer més impacte en aquest sector que en altres de + cars econòmicament.

- S’impulsa la norma ortogràfica amb l’impuls al Institut d’Estudis Catalans (IEC)

- Creació de La Biblioteca de Catalunya a BCN. És un element simbòlic i cultural. Hi ha +
xarxes de biblioteques populars (gran nombre de biblios obren arreu de Catalunya i
obren les portes a la cultura en zones + pobres i rurals)

Accés de la gent a la cultura → creació de Biblioteques, IEC, etc.

- Creació de l’escola d’estiu per a mestres. La idea que busquen és que per tenir una bona
educació necessiten mestres capacitats i amb bon nivell. Hi ha preocupació x l’àmbit.
 - Creació de l’escola industrial. Pretenia formar a tècnics de grau mitja per tenir
treballadors i especialistes ben preparats en el seu camp de treball/ofici.
o + escola de treball (formar obrers)
o + escola de Bibliotecàries → busca formar exclusivament a dones. Es volia una
“discriminació positiva”. Crear uns estudis superiors on les dones no hagin de
competir amb homes per tal de tenir més oportunitats en el món laboral i
professional. Els ajuda a accedir a estudis i a una feina perquè les biblioteques
noves necessitaran bibliotecàries.
Creuen que pel progres del país s’ha d’impulsar la dona en el treball i en
l’educació; no la creen de forma permanent l’escola, sinó que només es x ajudar.
o + escola de infermeres → mateixa idea que l’anterior.
o + moltes més que pretén pujar el nivell acadèmic de Catalunya.

*Això, en el moment, no existia a la resta d’Espanya, cada vegada ens diferenciem + i tenim un
nivell més alt (EUROPEU).

- Projectar la creació d’infraestructures amb l’objectiu de convertir Catalunya en un país

modern per a reforçar el seu poder. No es va dur a terme per falta de temps i recursos.
• Sistema viari complet
• Obres hidràuliques (pantans) i canals de regadiu
• Trens
• Millores del port
• Propostes d’aviació

LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA SUPRIMEIX LA MANCOMUNITAT EN LA PRÀCTICA

GENER DE 1924:

Nomenen president de la mancomunitat a Alfons Sala Argemí, qui té la idea d’acabar amb la
institució de mica en mica. Es vol acabar amb ell perquè la seva imatge és la del govern català i
això no agrada a PRIMO DE RIVERA.

- No prohibeix la Mancomunitat però la va tancant amb el temps.

La Mancomunitat té una duració de 10 anys on s’ha creat una sensació de que és necessari i
pràctic un govern autonòmic a Catalunya, es veu eficaç. → això porta al dictador a veure-ho com
una amenaça.

1931:

S’aprova per fi l’autonomia catalana però això només dura fins el franquisme ja que aquest
(Franco) ho acabarà abolint.
 Altres nacionalismes i regionalismes

a. El nacionalisme basc

Origen: Senzill. Comença amb la pèrdua dels furs que eren les lleis i normes de l’antiguitat; arran
de la derrota dels carlins qui abans tenien molta força (S.XIX) 1876

A CONSEQÜÈNCIA es produeix la industrialització de Biscaia que causa el nacionalisme basc,

perquè canvia la societat agrària per una de industrialitzada, a més de portar immigrants
interiors d’Espanya.

Gran impulsor d’aquest moviment = Sabino Arana, posa a les bases del nacionalisme basc amb
una ideologia rural, tradicional i cristiana. Una societat de tota la vida aparentment patriarcal
però interiorment matriarcal. Lema: “Déu i furs”

- NO és una visió moderna sinó que busca recuperar el passat

Defensa: -- Puresa de la raça: concepte que es refereix a la necessitat de que els bascos no es
barregin amb els immigrants per tal de mantenir la raça basca pura, de seguir existint. Invasió
de maketas

1894: Creació de la societat d’Euskalerria d’on sortirà el PARTIT NACIONALISTA BASC (PNV) o
EAJ pels bascos.

- Després de la mort de Sabino Arana (1902) el PNV es va moderar força i alguns aspectes
del seu discurs van canviar més o menys, com l’eliminació del concepte de puresa de la
raça, o la societat tant tradicional i rural. La industrialització no es veu com a dolenta
sempre i quan es controli en la societat.
A partir d’aquí anirà en creixement el nacionalisme i sorgirà un nou partit d’esquerres
(Bildu per exemple)

b. Nacionalisme gallec – no hi ha una majoria ni és predominant en la comunitat

Galicia tenia una societat molt endarrerida tecnològicament i molts llocs continuaven amb un
model medieval pràcticament sense industrialització (només zones de Vigo).

L’aparició del GALLEGUISME va ser tardana i minoritària.

- Busquen la importància de la llengua gallega que en el moment és utilitzada només per

gent pobre, ja que la benestant utilitza sempre casi bé, el castellà.
- Figura representativa: Alfonso Rodríguez Castelao, qui es un republicà nacionalista.

El moviment principal cultural és “O REXURDIMIENTO” el qual té intel·lectuals i escriptors

implicats.
Figura + representativa: Rosalía de Castro.
Es busca l’ús de la llengua de forma culta però sense passar a l’àmbit polític

El nacionalisme és d’esquerres i mai de dretes, la qual a Galícia és predominant i espanyola.

Normalment els governadors són del PP.
Partit important: BLOC NACIONALISTA GALLEC (Actualment)

Galícia es veu com una societat que s’ha rendit i que emigra a altres països, com Amèrica

c. ALTRES GRUPS REGIONALISTES que volien respecte per diferències territorials

(Andalusia o les Illes balears en són exemples)