PATOLOGIA I REHABILITACIÓ APUNTS

CAUSES BÀSIQUES

HUMITAT

FILTRACIONS

Es tracta d'humitats causades per empentes horitzontals on es filtra l'aigua del terreny lateralment
a través de murs, normalment per falta de drenatge o per dèficit d'impermeabilització. És molt
característic en murs que estan enterrats totalment o parcialment, com per exemple, en baixos,
soterranis o pàrquings. Un tret distintiu d'aquest tipus d'humitats és que les taques de floridura o
sals apareixen o augmenten després de períodes de pluges abundants.

La humitat per filtració es produeix per la transferència del sòl exterior al mur o paret, per falta de
drenatge o deficiència d’impermeabilització. Provoca deteriorament de les parets, filtració d’aigües
a soterranis, taques...

CAPIL·LARITAT

Es tracta de la pròpia humitat del subsol que ascendeix pels porus i capil·lars dels materials que
conformen els murs, normalment aquells que estan en contacte amb el terreny, com fonaments i
murs de soterrani, per acabar evaporant-se a l’atmosfera provocant desperfectes en els
revestiments. Els danys acostumen a aparèixer a les zones baixes dels murs en forma de
despreniments de la pintura, taques de floridura i eflorescències .

Es produeix quan l’aigua amb les sals minerals del subsol és absorbida pels capil·lars (porus) del
material de construcció. Normalment causat pel mal aïllament amb el terreny. Provoca
deteriorament de la pintura o guix i presència de floridures.

CONDENSACIÓ

Acumulació de vapor d'aigua en un espai interior on la temperatura és superior a la de l'exterior i

que en contacte amb una superfície freda passa a estat líquid. Els danys es manifestaran a l’interior
amb l'aparició de floridures, sobretot en els paraments més freds.

Es crea quan hi ha un excés d’aigua a l’ambient i passa de gas a líquid al tenir contacte amb una
superfície freda. La condensació es crea en espais no ventilats, zones molt humides, canvis de
temperatura...s’observen taques d’humitat, floridures i baf en els vidres .

PÈRDUES INSTAL·LACIONS

Es tracta d’humitats causades per fugues en instal·lacions de fontaneria, calefacció i climatització

que, normalment, es manifestaran com a taques puntuals.

A causa d’una mala fixació dels elements, deteriorament de la instal·lació pel temps o
accident/averia. Provoca taques d’humitat en punts concrets del recorregut del conducte .

PER L’ÚS DE L’EDIFICI

Es pot donar el cas que s'estigui fent un mal ús de l'edifici i que s'estigui aportant més aigua de la
que realment es tenia previst, com per exemple, abocant aigua en abundància a l'hora de netejar.

Degut a un mal ús de l’edifici en llocs on no estan preparats per rebre grans q uantitats d’aigua
(manca d’impermeabilització).
PATOLOGIA I REHABILITACIÓ APUNTS

PROCÉS CONSTRUCTIU

Es tracta d'una humitat residual deguda a un procés constructiu. Molts materials emparats en la
construcció necessiten aigua per la seva aplicació, com per exemple, enguixar o en morters. Si
aquesta humitat no ha marxat abans d'acabar l'obra, es manifestarà un cop aquesta s'ha finalitzat.

Per mala execució o deixadesa a l’hora de construir l’edifici. Les causes més comunes són:
discontinuïtat cambra d’aire, làmina imperm. En mal estat o discontinua...crea problemes de
filtracions, capil·laritats i condensacions.

MOVIMENTS

ASSENTAMENT

Es tracta d’un moviment de descens que fan les terres i els fonaments, els pilars o les parets d'una
construcció a mesura que van rebent el pes dels elements que suporten. Un assentament diferencial
succeeix quan una part de l’edifici baixa respecte a la resta causant moviments desiguals i generant
esquerdes verticals o diagonals. Un mur de descàrrega, la part que queda recolzada genera un arc
de descàrrega, de manera que les càrregues que arribaven a aquell punt es deriven als laterals on
els recolzaments estan bé. En un element porticat, es redistribueixen els moments i s’estableix un
nou estat de càrregues en funció de l’assentament. Els arcs de descàrrega apareixen a les parets
que tanquen l’edifici.

Es produeix quan el terreny rep una nova càrrega o es compacta, provocant que l’edificació baixi
conjuntament amb el terreny. Provoca fissures en forma d’arc de descàrrega i fins i tot el trencament
de l’edifici.

EXPANSIVITAT

Es tracta d’un assentament diferencial causat per la prescència d’aigua en abundància en un terreny
argilenc expansiu que genera que aquest s’infli causant un moviment desigual aixecant una part de
l’edifici. Aquesta presència d'aigua excessiva pot ser causada pel nivell freàtic, pel trencament d'un
pas d'instal·lacions o per precipitacions abundants en determinades èpoques de l'any.

En aquest tipus de sòl també es pot produir l’efecte contrari, que seria l'assentament diferencial
per un procés d'assecament d'aquest terreny i la seva posterior retracció.

El terreny augmenta de volum a causa de les argiles expansives que es bufen, amb la presència
d’aigua, o per la oxidació de les armadures. Provoca fissures i trencament en forma d’arc de
descàrrega.

DEFORMACIÓ/DILATACIÓ

Es genera un arc de descàrrega per falta de recolzament que apareix a la part central, entre els
recolzaments. Deformació de l’element horitzontal que es recolza als elements verticals.

Canvi de forma dels elements estructures a causa de càrregues elevades. Provoquen esquerdes i
trencament d’envans.

VARIACIONS DE TEMPERATURA I HUMITAT (HIGROTÈRMIQUES)

Les variacions de temperatura en els materials de diferents coeficients de dilatació, pateixen

variacions de volum causant esquerdes. Les variacions d’humitat influeixen en la fusta modifi cant la
seva forma i resistència.
PATOLOGIA I REHABILITACIÓ APUNTS

DILATACIÓ

Edifici on la temperatura de la part superior es mes alta que la de la part inferior i, per tant, l’edifici
tendeix a obrir-se lateralment. Es tracciona a la part de dalt i es generen esquerdes. Si hi ha
obertures, les esquerdes es van a les cantonades de les obertures per acumulació de tensions en
aquests punts.

RETRACCIÓ

L’edifici perd humitat i per tant el que intenta es fer-se mes petit. Comprimeix els elements i
apareixen esquerdes.

VIBRACIONS

(Conseqüència d’assentament) es produeixen per molt moviment en poc temps, normalment

provocats per sisme o pas d’infraestructures subterrànies. Causen esquerdes, trencaments i col·lapse
total.

PROCESSOS FÍSICS, QUÍMICS I BI OLÒGICS

FÍSICS

Desgast superficial que pot arribar a provocar una disgregació o pèrdua d'integritat.

CICLES GEL-DESGEL

Es basa en la congelació i posterior descongelació de l'aigua absorbida pel formigó dins dels seus
porus oberts. Quan el grau de saturació dels porus és elevat, l'espai lliure es redueix i l’aigua no
tindrà espai per expandir-se, generant unes tensions importants al formigó provocant la disgregació
superficial.

Es produeix quan l’aigua s’introdueix dins d’un element porós i per la temperatura exterior es
congela, augmenta de volum causant el trencament de la peça.

EROSIÓ

Es tracta de la pèrdua seqüencial o desgast de material superficial d'un element, produïda per
agents físics que exerceixen sobre el seu acabat exterior o interior, com per exemple, per abrasi ó
pel pas continu de vehicles o persones sobre una superfície; o per cavitació que es produeix pel pas
de l'aigua a gran velocitat com succeeix en obres hidràuliques.

Desgast per les partícules que arrossega el vent o l’aigua.

- El vent provoca un desgast constant de tota la peça.

- La calç crea una taca blanca i desgast puntual.

FOC

Degradació d’un element, d’una part o de l’edifici a causa d'un incendi.

Deteriora ràpidament els materials a causa de l’exposició a altes temperatures. Provoca

deformacions, pèrdua de secció i, fins i tot, col·lapse.
PATOLOGIA I REHABILITACIÓ APUNTS

QUÍMICS

ATACS ÀCIDS (CARBONATACIÓ)

L’hidròxid de calci reacciona amb el co2 i forma carbonat càlcic insoluble. Això provoca la pèrdua
de PH en el formigó provocant l’oxidació de les armadures.

ATACS PER SULFATS (GUIX)

Emplena porus i trenca l’àrid.

ATACS PER CLORURS

Es produeix en ambients marins on els ions de clor penetren al formigó i alteren les armadures.

CORROSIÓ

Acer exposat a l’ambient exterior, l’oxidació provoca l’augment de volum de les barres que acaba
trencant la capa de formigó de recobriment.

RADIACIÓ SOLAR

Si és constant pot provocar la decoloració del material.

BIOLÒGICS

FONGS/LÍQUENS

Provoquen problemes estètics i d’humitats.

INSECTES

Normalment ataquen a la fusta.

- Termites: camins de sorra fins arribar al material.

- Corcs: forats en el material i viuen a l’interior.

VEGETACIÓ

La introducció d’arrels pot malmetre l’estructura.

ANIMALS

La defecació i els orins poden deteriorar el material.

FASES EN QUE S’ORIGINEN ELS DEFECTES

PROJECTE

 Normatiu
 Formulació hipòtesis
 Barreja inadequada estudis empírics amb científics
 Manca de coneixement dels materials i sistemes constructius
 Manca resolució punts crítics
 Condicionants inacceptables
PATOLOGIA I REHABILITACIÓ APUNTS

EXECUCIÓ

 Deficiència en el control d’obra

 Manca de sentit comú
 No reacció davant projecte incomplert
 Assiduïtat vistes vs qualificació constructiva

ÚS I MANTENIMENT

 Canvi d’ús
 Agressió mediambiental
 Manca o inadequat manteniment

SIMPTOMATOLOGIA

HUMITATS

LOCALITZACIÓ

 Empenta hidrostàtica: taques en tot el perímetre del sòcol.

 Capil·laritat ascendent: només en parets i murs de materials porosos, mai en formigons.
 Condensació: taques disperses en sostres, parets i prop de la finestra. Sobretot en banys,
subterranis, habitacions no ventilades.
 Accidental: taca d’humitat en un punt concret del recorregut.
 Infiltració: en unions de diferents material i per la coberta.
 Humitats d’obra: taques a les parets, es produeixen per pintar abans que s’assequi totalment
la paret.
 Pont tèrmic.
 Gradient tèrmic.
 Entumiment o inflament submergit.

RELACIÓ

IDENTIFICACIÓ

FISSURACIÓ

CARACTERITZACIÓ

 Activitat
- Vives: continua creixent
- Morta: no s’obre més
 Antiguitat
- Noves: punta recta i interior brillant i net
- Velles: punta arrodonida i interior brut
 Gruix i fundaria
PATOLOGIA I REHABILITACIÓ APUNTS

 Recorregut
- Vertical
- Horitzontal
- Inclinada
- Arc
 Continuïtat
 Desplaçament

D’ORIGEN HIGROTÈRMIC

 Assentament plàstic (exsudació): sobretot en murs i pilars, l’aigua baixa i el formigó es queda
a sobre l’estrep.
 Retracció plàstica: l’evaporació superficial molt ràpida provoca fissures sense cap ordre.
 Contracció tèrmica inicial: la tºº interior és més elevada que l’exterior, provoca fissures de
l’exterior
 Cap al nucli.
 Afogarat: es seca molt ràpid, es diferència perquè surten 3 esquerdes en 1 punt.
 Retracció hidràulica: relació aigua-ciment elevada i ambient sec

ASSENTAMENT PLÀSTIC RETRACCIÓ PLÀSTICA CONTRACCIÓ TÈRMICA INICIAL AFOGARAT

DEGUDES A L’ACCIÓ DE LES CÀRREGUES

 Flexió: s’inicia a la fibra inferior i progressa seguint la perpendicularitat a la secció,

posteriorment es torna horitzontal tendint cap a la fibra neutre. Si hi ha molta armadura hi
haurà més fissures però més primes, en canvi, si hi ha poc, només en sortirà una de molt
gran. Evolucionen lentament i desapareixen al descarregar.
 Tallant: comencen a l’ànima i s’inclinen a 45º, tenen un gruix uniforme i normalment són
primes, tot i així, són molt perilloses perquè progressen ràpidament i quan arriba a l’altre
punt de l’element el talla en dos provocant el col·lapse. Normalment en surt una d’única, cal
apuntalar i abandonar l’edifici.
 Torsió: igual que la de tallant però va girant a totes les cares. Poden ser primàries o
secundàries; les primeres no tenen importància en l’estructura, les segones si.
PATOLOGIA I REHABILITACIÓ APUNTS

 Punxonament: es produeix en els encontres entre pilars i forjats, les fissures creen cercles
concèntrics al voltant del pilar. Aquestes fissures són molt perilloses i poden provocar el
col·lapse dels forjats.
 Compressió: normalment es produeix en pilars i són perilloses perquè avancen ràpidament i
poden provocar el col·lapse dels pilars. Si els pilars són de formigó, les esquerdes surten a la
part superior i són verticals. En els de pedra al centra i en els ceràmics, les peces es poden
arribar a trencar perquè el morter no deixa deformar-les.
 Disposició de l’armadura: reducció del cantell útil si es desplaça l’armadura o fissures per
anca d’ancoratge de les armadures.

FLEXIÓ TALLANT TORSIÓ

PUNXONAMENT COMPRESSIÓ

ESQUEMES FISSURATIUS
PATOLOGIA I REHABILITACIÓ APUNTS

ALTRES

 Despreniments
 Desagregacions
 Disgregacions
 Canvis de color
 Aixecaments
 Funcionament incorrecte

PATOLOGIES PER ZONES

FONAMENT

DISTRIBUCIÓ DE CÀRREGUES EN FONAMENTACIONS

 Assentament
- Assentament instantani: es produeix junt en el moment en que es posa la càrrega.
- Consolidació primària: es produeix durant els primers mesos desprès de la construcció,
el terreny es ou fins que es consolida.
- Compressió secundària: es produeix posteriorment quan hi ha una modificació en
l’estrat, en el cas que sigui provocat per argiles, l’assentament no s’atura mai.
 Bulb d’assentament: una llosa té un assentament molt major al d’una sabata.

VARIACIONS EN L’ESTRAT ON ES RECOLZA

Si la fonamentació es troba recolzada s’obre dos estrats diferents, aquesta pot girar.

NOVA EDIFICACIÓ MITGERA

 Construccions veïnes: quan es construeix un edifici al costat que pesa més que l’existent,
aporta més càrrega al terreny provocant la descompressió del nostre terreny. Això provoca,
que l’edifici existent s’inclini i s’esquerdi.
PATOLOGIA I REHABILITACIÓ APUNTS

 Excavacions properes: quan es fa l’excavació al costat d’un edifici existent, la sabata pot girar.

EFECTES DE L’AIGUA

 Problemes d’escorrenties: provoca moviment de la terra i per tant, dels fonaments.

 Nivell freàtic: si es fan murs pantalla, es fan drenatges amb bombes fins que acaba l’obra,
aquest neteja i seca el terreny provocant un canvi de característiques que acaba causant el
moviment dels fonaments veïns.

CONSTRUCCIÓ EN PENDENT

Les sabates no es poden col·locar de manera inclinada. A més, tota la fonamentació ha d’estar
assentada sobre el mateix estrat.

FONAMENTACIÓ EN JUNTA DE DILATACIÓ

 Compartint fonament: quan primer es construeix un edifici i desprès l’altra meitat,

l’assentament de la sàbat compartida serà la meitat que les altres, de manera que sortirà una
esquerda de dalt a baix obrint-se a la part més alta.
 Dues sabates: un edifici pot baixar més que l’altre.
Si els edificis es comuniquen per l’interior han de compartir sabata, en canvi, si són
independents, és millor optar per dues sabates.
PATOLOGIA I REHABILITACIÓ APUNTS

OMISSIÓ BIGA CENTRADORA

DIFERENTS TENSIONS

TERRENY EXPANSIU

S’han d’evitar les variacions d’humitat i l’arribada d’aigua a la zona d’argiles, per evitar l’expansió
del terreny.

ESTRUCTURA (FORMIGÓ)

MUR DE CONTENCIÓ

 Enfonsament
 Desplaçament
 Vuelco
 Estabilitat global

PILARS

 Utilització formigó no adequat:

- Unions pilars i sabates: bon formigó, no de
neteja.
- Unions pilars i forjats: la unió s’hauria de fer amb
el formigó bo del pilar, però com el sistema
constructiu no ens ho permet, cal comprimir el
formigó en aquestes unions
 Manca de recobriment: provoca despreniment del formigó i oxidació de les armadures.
 Falta d’ancoratge
 Doblegat d’armadura abans d’hora (formació del coll d’ampolla)

BIGA

Error de col·locació: si es calcula una biga de cantell i la col·loquem al revés, les armadures
treballaran al revés (negatius-positius) i causarà deformacions a l’estructura.

FORJATS

Picat cap de formigó de les biguetes en forjats: es trenca el formigó que ha de resistir al tallant.

ENVOLUPANT

SOTA NIVELL DE TERRES

 Problemes nivell freàtic

 Escorrenties
 Juntes dilatació i/o treball: s’han de segellar perquè no entri l’aigua
 Defectes instal·lacions
PATOLOGIA I REHABILITACIÓ APUNTS

FAÇANA

 Humitats
- Manca o deteriorament de la capa impermeabilitzadora
- Obertures i perímetre: taques d’humitat puntuals en punts concrets propers a les
obertures.
- Elements horitzontals: cal impermeabilitzar la zona de l’empit.
- Remats i coronaments
- Sòcol: taques sobre el sòcol en tot el perímetre, apareixen de la construcció del
paviment, ja que quan es pinta encara hi ha humitat de la construcció
 Moviments estructurals
- Assentament i deformació: assentament diferencial entre sabata i solera, quan la pares
es recolza sobre la solera i l’estructura sobre el fonament, la paret es trenca a
compressió o vinclament (si és molt esvelta sortirà una esquerda horitzontal, si no,
diverses en vertical)
- Elements inserits en façana
- Soleres
 Moviments d’origen higrotèrmic
- Fissures per manca de junta de dilatació: a la part inferior són més rectes i a la part
superior tendeixen als 45º.
- Despreniment de peces del revestiment: desconnexió de les peces del revestiment
respecte la paret, el material d’adherència s’acaba desenganxant per les condicions
tèrmiques o d’humitat.

COBERTA

 Humitats
- Manca o deteriorament capa impermeabilització
- Obertures i perímetre
- Manca o error en pendents
- Eflorescències
 Moviments d’origen tèrmic
- Fissures per manca de junta de dilatació
- Empentes en perímetres: les parets de coronament no pesen i s’han de connectar, al
dilatar- se s’empenyen unes a les altres creant esquerdes verticals. L’empenta de la
coberta cap al muret de coronació també pot provocar esquerdes, les quals seran
horitzontals i sortiran a façana
- Manca ventilació: si la sotacoberta no està ben ventilada, s’escalfa i dilata.
- Elements encastats: les empentes en una barana encastada al muret poden esparracar
el mur, les deformacions d’aquesta barana per origen tèrmic, causarien el mateix.
PATOLOGIA I REHABILITACIÓ APUNTS

REHABILITACIÓ

NIVELLS D’INTERVENCIÓ

PROTECCIÓ PAL·LIATIVA

RESTITUCIÓ

Retornar-li les característiques inicials a l’element.

REFORÇ

Millorar les prestacions dels elements. Ex: reforçar una façana amb aïllament tèrmic = millora
confort.

SUBSTITUCIÓ

Canviar l’element per un de nou o deixar l’element malmès i posar un altre que faci la seva funció.

DESCONSTRUCCIÓ

A mesura que es destrueix, es recupera, recicla i reutilitza.

ENDERROC

Destruir i tornar a construir de nou.