EL ROMANÇ DE TRISTANY I ISOLDA (JOSEPH BÉDIER) Resum fins al capítol XIII

CAPÍTOL I. La infantesa de Tristany

El rei Rivalèn de Leonís s’embarcà per anar a ajudar el rei Marc de Cornualla a lluitar
contra els seus enemics. En recompensa, es va casar amb Blancaflor, germana del rei Marc.
Va saber que el duc Morgan atacava les seves terres de Leonís i hi va tornar. Allà, deixà
Blancaflor amb el seu mariscal, Rohalt, al castell de Kanoel, i anà a lluitar. El Duc Morgan el
matà a traïció. Al quart dia de la seva mort, Blancaflor va morir després de parir un fill a qui
posà per nom Tristany, perquè havia nascut a la terra amb tristesa.
El Duc Morgan conquerí tot Leonís, i Rohalt va fer veure que Tristany era fill seu,
perquè el Duc no el matés. El va educar com a bon cavaller.
Un dia, uns comerciants noruecs van segrestar Tristany, però hi va haver tan mala mar
que van pensar que era pel que havien fet, i van deixar Tristany dins una barca. La mar es va
calmar i la barca el va dur fins a Cornualla.
Només arribar-hi, Tristany va veure uns munters i els va ensenyar com escorxava ell
els animals caçats. Tots van admirar-ho. Ell digué que era fill d’un mercader, i el van dur
davant del rei Marc, que es va entendrir quan el va veure.
Després de tres anys de servir el rei, Rohalt va anar a Cornualla i va explicar qui era en
realitat Tristany.
Amb cavallers de Cornualla va anar Tristany a reconquerir el regne de Leonís, derrotà
el Duc Morgan, i recuperà les terres, però va decidir tornar amb el rei Marc, el seu oncle. Va
deixar totes les terres a Rohalt i a la seva descendència.

CAPÍTOL II. El Morholt d’Irlanda

El rei d’Irlanda va enviar a Cornualla un gegant anomenat Morholt perquè se
n’emportés tres-cents nois i tres-centes noies com a tribut antic. La dona del rei d’Irlanda era
germana del Morholt, i tenien una filla: Isolda la Blonda. Si algun cavaller de Cornualla lluitava
amb ell s’alliberarien del tribut, però ningú no volia lluitar-hi, només Tristany. Van lluitat a l’illa
de Sant Samsó i va guanyar. Un tros de l’espasa de Tristany va quedar al cap del gegant. Els
cavallers irlandesos es van endur el cos a Irlanda.
Tristany va quedar enverinat per una ascona (dard) del gegant i les seves ferides feien
pudor. Va demanar que el posessin en una barca a la deriva per morir, amb la seva arpa. La
barca va arribar a Irlanda i Isolda i la seva mare el van curar. Al cap de quaranta dies es va
escapar cap a Cornualla perquè tenia por que els cavallers el reconeguessin com l’assassí del
Morholt.

CAPÍTOL III. La cerca de la bella dels cabell d’or

Uns cavallers tenien enveja a Tirant: Ganeló, Gondoine, Denoalèn i Andret, que també
era nebot del rei Marc. Van demanar al rei que es casés, perquè no ho deixés tot a Tristany,
però ell no es volia casar. Un dia unes orenetes van deixar caure a la cambra del rei un cabell
daurat que duien al bec. El rei va dir que es casaria amb la noia de qui fos aquell cabell, i
Tristany es va recordar d’Isolda i va dir que ell aniria a buscar-la. Amb cent cavallers
disfressats de mercaders va anar a Irlanda i s’assabentà que allà la ciutat de Weisefort estava
atemorida per un dragó. Qui el matés es podria casar amb la filla del rei, Isolda. Tristany el va
matar, li va tallar el cap i la llengua i se la va posar dins les calces, però hi havia verí i va
caure inconscient a terra. El senescal Aguynguerran el Roig va trobar el cap i va fer veure que
ell havia mort el dragó, però Isolda no s’ho acabava de creure i va anar al lloc dels fets i allà
va trobar Tristany desmaiat, amb la llengua del dragó. El va dur a palau i el va curar, però en
veure la seva espasa oscada va saber que ell era qui havia mort el seu oncle, el Morholt,
perquè ella tenia el trosset d’espasa que havia tret del seu cap. El va voler matar, però
Tristany es va defensar parlant i la va convèncer. Li va ensenyar el cabell daurat que duia
brodat al seu brial.

Isolda va pensar que Tristany es casaria amb ella i va demanar al seu pare que passés
el que passés faria el bes al cavaller. El pare ho va complir i Tristany se la va endur per al rei
de Cornualla.
CAPÍTOL IV. El filtre
La mare d’Isolda va donar a Branbiana, la seva criada, un beuratge màgic perquè
Isolda i el rei Marc el beguessin i s’estimessin per sempre. Li demana que l’amagui de tothom.
Però durant la travessa es van aturar en una illa a descansar i Tristany i Isolda es van quedar
a la nau i tenien set. Una cridad petita va veure el flascó i ell en van beure. Es van enamorar
de cop. Brangiana es va adonar del que havia passat i els ho va explicar. Al vespre, els dos
enamorats estan junts.

CAPÍTOL V. Brangiana lliurada als serfs

Al cap de divuit dies d’haver arribat a Cornualla, Isolda i el rei Marc es van casar, però
la nit de noces Brangiana es va posar al llit amb el rei perquè no s’adonés que Isolda no era
verge. La reina Isolda té por que Brangiana, que ho sap tot, la delati. Mana a dos serfs que la
duguin al bosc a collir herbes i que allà la matin i li duguin la seva llengua, però als dos homes
els fa llàstima, la lliguen a un arbre i porten a la reina la llengua d’un gos. Ella els tracta
d’assassins i plora per Brangiana, però ells confessen la veritat i la van a buscar al bosc. Isolda
i Brangiana s’abracen i ploren.

CAPÍTOL VI. El gran pi

Brangiana sempre vigila que ningú no sorprengui els amants, però el quatre deslleials
de seguida ho saben i ho diuen al rei. No els pot descobrir però fa fora Tristany del palau. Però
ell es queda a la ciutat amb el seu escuder Gorvenal i el seu amic Dinàs, cavaller. Es trobarà
amb Isolda en un jardí darrere el castell de Tintagel, on hi ha un pi alt i una font. Per un canal
de marbre l’aigua entra a les cambres de les dames del castell. Tristany tira branquillons a
l’aigua i quan Isolda els veu que arriben sap que Tristany és al pi i hi va.
QAndret sospita que Tristany no és fora i gràcies a la màgia del nan Frocí sap que aquella nit
es trobaran els amants sota el pi i ho diu al rei. El rei puja a les branques del pi per enxampar-
los, però Tristany veu reflectida la imatge del rei a l’aigua. Quan Isolda arriba, Tristany no va a
esperar-la i ella sospita alguna cosa. Veu l’ombra del rei a l’aigua però dissimula. El rei no sap
que l’han descobert. Fan veure que Tristany ha cridat a Isolda per demanar-li que calmi al rei i
li faci veure que els deslleials l’enganyen. El rei s’ho creu i s’apiada d’ells.
El nan llegeix als estels que el rei el vol matar i fuig cap a Gal·les.

CAPÍTOL VII. El nan Frocí

El rei perdona els deslleials i també el nan. Però els barons tornen a sorprendre
Tristany i Isolda, ho tornen a dir al rei i l’amenacen que se n’aniran a les seves terres. Per
exampar-los, el nan diu que el rei mani al vespre a Tristany que a primera hora del matí vagi
a Carduel a dur un missatge. S’imaginen que ell ho voldrà dir a Isolda, i per això escampen
farina pel terra de la cambra on dormen. Surten tots de la cambra a la nit i hi deixen només
Tristany i Isolda. El llit de Tristany és a una llança de distància del d’ella, però ell ha descobert
el nan com escampava la farina i per no trepitjar-la fa un salt, però se li obre una ferida que
tenia a la cama i cau sang al llit d’Isolda. Quan sent que tots tornen fa un salt fins al seu llit i
cau sang damunt la farina. El rei arriba amb els quatre barons i veu la sang. Els quatre barons
es burlen d’ells i els lliguen amb cordes mentre Tristany demana al rei que perdoni la reina i
desafia en camp clos qui l’acusi, però li denenguen això.

CAPÍTOL VIII. El salt de la capella

Tothom sap la notícia i demanen perdó al rei per a Tristany i Isolda, o almenys que el hi
faci un judici, però el rei vol que els cremin.Mentre duien Tristany cap a la foguera, Dinàs de
Lidan va demanar als vigilants que li deslliguessin les mans, que no es podria escapar. Quan
esva veure deslligat va demanar que el deixessin resar en una capella damunt d’una cinglera.
Un cop a dins, va saltar pel vitrall de l’absis i miraculosament el vent el va posar sobre una
pedra a baix de la cinglera, on el va anar a trobar Gorvenal i li duia la seva espasa i armadura.
Un home ho va veure tot i ho va anar a dir a Isolda.
Dinàs de Lidan informa al rei que Tristany s’ha escapat i demana pietat per a la reina,
però el rei decideix donar-la a cent leprosos, així patirà més que no pas morint. Van pel camí
del bosc i Tristany i Gorvenal els prenen la reina i s’endinsen al bosc de Morois.
CAPÍTOL IX. La forest del Morois
S’aprimen, els vestits es tornen parracs… Un dia arriben a l’ermitatge del pare Ogrí i els
diu que el rei donarà cent marcs d’or que l’agafi, i li demana que es lliuri. Tristany diu que la
reina ja no és del rei, perquè l’ha donada als leprosos.
El gos de Tristany, Husdent, era al palau i només plorava. El deisen anar per veure si
els porta fins al seu amo, però se’ls escapa. Arriba fins a Tristany. Li esenya a caçar sense
lladrucs. Un dia Ganeló va a caçar al bosc del Morois i Gorvenal el veu i el mata. Li talla el cap.
Des d’aleshores ningú no va entrar més al bosc.Tristany va fer l’arc “Que-no-fall”.
Un dia d’estiu, mentre Tristany i Isolda feien migdiada amb l’espasa entre ells dos, un
bosquirol els va veure i ho va anar a dir al rei. El rei hi va anar, però va pensar que no devien
ser amants si dormien amb l’espasa entremig, i en lloc de matar-los els va deixar senyals que
ell havia estat allà: uns guants d’ermini, va canviar l’anell que ell havia donat a Isolda pel que
ella li havia regalat i va canviar l’espasa de Tirant per la seva pròpia. En despertar-se s’adonen
que el rei havia estat allà, i pensen que no els havia matat perquè devia anar sol i que devia
tenir por.

CAPÍTOL X. L’ermità Ogrí

Tristany reflexiona i pensa que el rei no ha pas tingut por, sinó que no els ha matat per
tendresa i per pietat.Demana a Déu que li doni força per tornar la reina al rei Marc. Al mateix
temps Isolda pensa que el rei és un home compassiu. Tristany parla amb Isolda de la
possibilitat de tornar tots dos a la cort. Demanen a l’ermità Ogrí que els ajudi a arribar a un
acord amb el rei. Tristany mateix porta el missatge al rei d’amagat.

CAPÍTOL XI. El gual aventurós

Com que cap cavaller volia lluitar amb Tristany, aconsellaren al rei que deixés tornar a
la reina però no a Tristany, que havia de deixar la reina en el Gual Aventurós. Tristany va
donar el seu gos a la reina i ella li va donar un anell de jaspi verd. Si algú li feia arribar aquell
anell, ella sabria que Tristany la necessitava. Al cap de tres dies, al gual, Isolda li demana que
no se’n vagi de seguida, que miri com la tracta el rei. Tristany dóna Isolda al rei i torna a
demanar-li que li faci justícia, però ningú no vol lluitar amb ell. Se n’ha d’anar, i diu que anirà
a servir el rei de Frísia. Tristany no se’n va de seguida, es queda a casa del bosquetà Orri.

CAPÍTOL XII. El jutjament del ferro vermell

Els deslleials retreuen al rei perquè no havia pres Tristany, però el rei el fa fora. També
li demanaven que la reina fes el jurament. Ella diu que el vol fer, però davant del rei Artur i de
cent cavallers. Mentrestant envia Perinís a demanar a Tristany que hi vagi d’amagat. Quan el
criat torna, veu el bosquetà espia i el mata (ell mateix havia dit que els havia trobat).
Han de fer el jurament a la Blanca Landa, i Tristany hi va vestit de pelegrí. Per baixar
del cavall la reina demana ajuda perquè hi ha fang, i un cavaller mana al pelegrí que la baixi.
Ella li diu que es deixi caure damunt la sorra i cauen tots dos abraçats. El jurament que fa
Isolda abans de posar els braços dins el ferro roent és que només ha estat en braços del rei
Marc i del pelegrí que l’ha baixada del cavall. Com que és tot cert, no es crema.

CAPÍTOL XIII. La veu del rossinyol

Quan Tristany i Gorvenal se’n van cap a Gal·les passen pel jardí del pi, i decideix
acostar-se a la finestra on dormien Isolda i el rei. Imita el rossinyol i Isolda comprèn que és
Tristany. Malgrat els vigilants, va sortir i van estar abraçats tota la nit. En lloc d’anar-se’n, ara
cada matí Tristany anava a la cambra de les dones. Un serf ho va veure i ho va dir als tres
deslleials. Una nit, quan anava cap al palau, Tristany va veure Gondoine, però se li va escapar.
Després va veure Denoalèn i el va matar. Li va tallar les trenes.
Gondoine se li havia avançat i espiava des d’una finestra alta. A la cambra d’Isolda, ella
veu l’ombra de Gondoine i diu a Tristany que tibi l’arc. Ell també veu l’ombra, es gira i la fletxa
rebenta l’ull i travessa el cervell de Gondoine. Ha arribat el moment de fugir, perquè Andret
sap que Tristany encara no se n’ha anat.