JOC BRUT

Manuel de Pedrolo
Abans de incedir en el comentari, farem una breu introducci a
lautor. Manuel de Pedrolo va nixer a lArany el 1918 i va morir a
Barcelona el 1990. Si hem de marcar un argument que sintatitze el
trama de la histria, aquest pot ser: el joc brut duna jove a un jove
enamorat. En quant al tema, possiblement una que ens puga
transmetre el que pot transmetre lobra s: el desig.
Lobra de Joc brut est dividida en quatre captols que representen
la concincia de lautor i el desenvolupament del drama: lacci s
desenvolupa de manera lineal.
-

El projecte: El primer captol on Xavier coneix a Juna i aquesta

planifica la mort del seu marit mitjanant la manipulaci de
Xavier perqu el mate, i aix, fugir amb el seu vertader amor.
Els fets: En aquest captol es duu a terme lesperat assassinat
desprs de intentar de convncer en diverses moments a
Xavier manipulant-lo. Xavier finalment ho aconsegueix.
La recerca: Xavier es sent defraudat perqu no hi apareix la
Juna. Finalment es dna per venut desperar i es disposa a
cercar-la i aclarir la seua confusi.
Les explicacions: Final la troba, per es capturat per la policia i
aquesta li explica el per qu de tot: ha sigut enganyat per
Caterina Freixa, una dona casada, i no per una fadrina
anomenada Juna.

Els personatges principals sn una parella de joves: Xavier i Juna

(Caterina Freixa) La descripci dels personatges est ben elaborada,
ens fa conixer a la perfecci al personatges i sobretot la personalitat
de Xavier que va canviant i assumint un paper ms marginal al llarg
de la histria. La versemblana en aquesta obra destaca molt: les
angoixes del Xavier i el sentiments ben expressats ens fa partcips
daquets.
Era jo, doncs. Era la Juna. Era aquell projecte tan meticulosament
preparat. Eren els meus dubtes i vacillacions, la meua revolta ntima
que noms cedia cada cop que tornava a evocar els seus braos
falaguers, el seu rostre aprofundit per uns ulls on cremava la febre de
totes les promeses, el seu cos que les faria possible i hi donaria
acompliment. Era el rosec duna incomoditat tan palpable com una
plaga que em faria viure precriament mentre durs lespera: No! No

acudiria al telfon, renunciaria a aquell futur delirant al seu costat,

cercaria una altra noia que em fes oblidar uns contactes que
mencenien la sang...
Fins al final de lobra no sabem la vertadera personalitat de Juna
quan s descobreix ser una dona casada que ha manipular al Xavier
per matar al seu marit i aix marxar amb la vertadera parella.
En Joc Brut trobem una veu diegtica: el narrador s un
personatge intern que exposa els fets en primera persona, fets
explicats des del seu punt de vista. La novella s explicada a partir
de Xavier. Per ara ja no cridava. Dintre meu una veu , una veu
estpida, no parava de dir: S, s, s... i ella sen va adonar. Els fets
estan contats en passat i el narrador opta per una narraci lineal,
encara que sap ja que passar en el futur doncs ja ho ha viscut: mai
hauria pensar que...
Joc Brut presenta unes tcniques narratives en les que
predomina la narraci amb un dilegs freqents i pocs descripcions
breus, objectius i eficients. La llengua del narrador s totalment
literari. Els dilegs en canvi presenta una forma colloquial (molta
expressivitat, frases breus i molts signes de puntuaci), sobretot entre
Juna i Xavier.
-No Xavier!... Jo volia...
-Qu, volies?
-No vaig poder venir, ell... em va amenaar.
-La veritat! Ho vau combinar entre tots dos, vau... Com us deveu
riure, oi? Un infeli...
Lacci succeeix en els transports urbans, parcs, places, etc. de
Barcelona, un espai urb que permet que el lector es senta dins de la
trama. El canvi freqents descenari ens permet saber que Juna no vol
ser reconeguda i aix podem arribar a una idea de les seues males
intencions. Tamb aquests espais afavoreixen lopci de saber lestat
dnim mutant del Xavier.
Lobra mha semblat molt interessant. Mha agradat sobretot el
mtode que a usat lautor per expressar-se i introduir al lector en
lobra. El lector pot anar experimentant els canvis de mentalitat que
pateix el protagonista a mesura que el desenvolupament de lobra
tira endavant.

Sergi Menero Saborit