Professional Documents
Culture Documents
Histria de lart IES RAMON LLULL (PALMA) Alumna: Lydia Prez Ruiz (2n A Batxillerat) Professora: Ma Assumpci Granero Cueves
NDEX
0.- FITXA TCNICA. 1.- CONTEXT HISTRIC. 2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR. 3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA . 4.- ARQUITECTES. 5.- MODELS I INFLUNCIES. 6.- RESUM.
LA DIVINA SAVIESA
FITXA TCNICA
Ttol
Autor Comitent Cronologia Estil Sistema constructiu Tipologia Material Dimensions Localitzaci dorigen i actual
Funci:
El marc geogrfic i la influncia en el temps dambds imperis superen de molt els seus orgens.
Istanbul s el nom actual de Constantinoble, ciutat anomenada primerament Bizanci i que lany 324 lemperador Constant, a causa de la situaci de crisi que patia lImperi Rom, la convert en la capital de la part oriental, canviant-li el nom pel de Constatinopolis.
La preponderncia de la part oriental es va fer palesa quan lemperador restabl la unitat imperial (325-327) desprs de la Tetrarquia, donat que en Constantinopolis shi desenvolupaven les activitats ms notries.
Els Tetrarques.
Diocleci (274-305) ja havia dividit lImperi, anteriorment, en dues parts per defensar-lo millor en front dels atacs brbars; posteriorment, lemperador Teodosi reprengu de nou aquesta divisi quan lany 395, en morir, repart lImperi entre els seus dos fills, a Arcadi li assign la part dOrient, i a Honori lOccidental.
ART BIZANT
Teodosi (395): Flavi Honori (395-423) Occident (fins 476 dC, brbars) Flavi Arcadi (primognit, 395-408) Orient (10 segles):
Situaci privilegiada: Orient i Occident. Poltica Cesaropapista, teocrtica. Luxe i ostentaci cort. Al servei esglsia. Influir en Espanya, Itlia i Rssia.
Lany 476 tingu lloc la caiguda de lImperi Rom dOccident, en realitat succe que el cap germnic Odoacre, que ja regnava a Roma, envi una missiva a lemperador dOrient per fer-li saber que a partir de llavors es dirigs a ell directament i no a ladolescent emperador Rmul August, a qui havia deposat, i qui fou lltim emperador de lImperi Rom dOccident i de la Roma clssica.
Limperi Bizant va aconseguir un ponderable desenvolupament a travs de tres corrents culturals: lhellenisme, lOrient i el cristianisme (art paleocristi).
LART BIZANT
PILARS
I tot impregnat per la RELIGI CRISTIANA (variant ortodoxa) i la INFLUNCIA ORIENTAL (Sria, Egipte, etc.) fortament arrelada en el mn hellenstic.
A poc a poc, les caracterstiques llatines que distingiren la vida imperial foren reemplaades per la cultura i la llengua gregues.
Constantinoble va experimentar una formidable prosperitat econmica, aix, mentre Roma es desplomava, Constantinoble creixia, la poblaci augmentava i es construen edificis luxosos, decorats amb refinats productes: pedres precioses, porcellanes, perfums, seda , etc.
- Abraa Orient Mitj, Itlia i nord dfrica. - Justini cerca recuperar lImperi. - Rvena, capital poltica dItlia.
Originriament, lImperi Bizant comprenia els territoris orientals dels antics dominis de Roma: Grcia, Macednia, sia Menor, Armnia, Sria, Palestina, Egipte, la costa nord de Lbia i les illes del mar Egeu i del Mediterrani oriental, i sobre aquest espai geogrfic es desenvolupar lart bizant, a ms de en la ciutat italiana de Ravenna i, a partir del segle X, en Rssia (bsicament el principat de Kiev) i en altres pasos eslaus.
Cap de Constant.
Constantinoble es sent la continuadora de la tradici romana, malgrat no shi parlava llat sin grec, fins el seu final, lany 1453, en qu fou conquerida pels otomans, de religi musulmana. Foren els humanistes els que reprengueren el nom de Bizanci per designar, de nou, la ciutat de Constantinoble.
77 m
71 m
Esonrtex Atri
Nrtex
N_____
4 Pilars
31 m
Petxines
Damunt dels pilars salcen quatre arcs torals de mig punt que, mitjanant un sistema de petxines, defineix el cercle sobre el que saixeca la gran i extraordinria cpula rebaixada, que queda en suspensi, i que representa el punt central de leix longitudinal principal.
71 m
2 Semicpules
Iconstasi
77 m
71 m
Esonrtex Atri
Nrtex: 9 portes
PLANTES I ESTRUCTURA
Teodosi
Capitells bizantins, cbics amb decoraci vegetal, acaben en forma plana.
Fust llis
Columnes bizantines
Capitell Teodosi
Est composta per quaranta nervis i els seus corresponents panys corbs. A la base de la cpula 40 finestres creen lefecte duna gran anella de llum, i est recolzada en un enginys sistema darcs i quatre petxines (triangles esfrics dinnovaci), les quals al seu torn posen sobre quatre pilars, que en estar a l'exterior de l'edifici sembla com si la cpula se sostingus en l'aire.
31 m
55 m
COBERTA MOLT DINMICA: A) Gran cpula central (31 m. dimetre). B) Empentes recollides per dues cpules de quart desfera en leix longitudinal. C) Descarrega en nnxols situats en la diagonal de les semicpules. D) Descarrega en murs exteriors.
C
Aleshores la cpula central fou reconstruda per Isidor de Milet, el jove, qui redu les dimensions, per augment laltura.
Ara presenta 40 nervadures, entre les quals sintercalen 40 finestres, i va vncer les tensions laterals amb dos grans contraforts a cada costat. Per tant, la cpula de lesglsia actual s la segona.
Isidor de Milet, el jove, va vncer les tensions laterals amb dos grans contraforts a cada costat.
Laspecte ms innovador de Santa Sofia consisteix en lorganitzaci del suport de la cpula. Les petxines permeten passar de la figura del quadrat a la de lesfera, les quals esdevenen fonamentals a lhora dassumir les forces de descrrega que transmet la cpula superior, ja que recullen el seu pes i el traslladen als pilars i a les mitges cpules de lest i loest.
Arquitectura arquitravada i voltada. Principal aportaci: Cpula sobre petxines.
Els VOLUMS a l'interior presenta un aspecte totalment contraposat al seu exterior: ampli, buidat i lleuger (DIFAN).
A l'est i a l'oest (per la part de l'absis i l'atri) lenorme embranzida de la cpula es distribueix sobre les mitges cpules de dimetres iguals (33 m), que sn dues grans exedres o quarts d'esfera sustentades per pilars octogonals que, al seu torn, se sustenten en altres exedres ms petites.
EL RESULTAT S UN JOC MOLT DINMIC: De la cpula central, que trasllada les empentes i les pressions contra restants a les voltes secundries i terciries, i crea un dileg tectnic de tendncia centrfuga (BRUNO ZEVI).
En faanes de l'eix nord-sud la fora s absorbida per 4 immensos contraforts per parelles, aix, el pes que transmeten les petxines est contrarestat per dos grans arcs, que neixen i descansen en aquests 4 poderosos contraforts, en les arcades sobrin, com a nnxols, finestres de mig punt.
Cupuletes
Naus
Pilars
Contraforts
Hagia Sofia
Grossos pilars
JOCS DE LNIES CORBES que, observades des de linterior, ressalten la immensa cpula central grcies, especialment, a la llum que entra per les 40 finestres obertes en la base del tambor de la semi esfera, que genera lefecte duna anella de llum sobre la qual sura la cpula.
Perspectiva axonomtrica de Santa Sofia (532 537). Istanbul.
Fa lefecte duna anella de llum sobre la qual sura la cpula, que actua com un gran BALDAQU, i simbolitza tant la volta celestial (en leix vertical de la cpula), com el cam de salvaci del fidel cristi (en leix longitudinal de la nau).
Exteriorment, s una construcci slida i ben definida per les seves lnies matrius, on el detall no s tan important com en el seu interior.
En la faana oest, es troba l'atri i l'entrada principal, el qual consta de dues galeries, i posseeix dues plantes. s de destacar que totes les obertures de l'exterior estan rematades per arcs de mig punt.
La construcci s'eleva suaument fins a entrar en contacte amb una volta de can interior que ajuda en la descrrega del pes de la semi cpula oest.
Les cpules eren cobertes amb teules de bronze daurat, posteriorment arrabassades pels turcs.
La DECORACI policroma ajuda, en Santa Sofia, com en tota l'arquitectura bizantina, a desmaterialitzar l'estructura arquitectnica, donant-li un sentit d'irrealitat i una mgica aparena que sempre ha dominat a la religiositat oriental. Aix ressalta el meravells fenomen espacial i lumnic.
Aquesta decoraci no recalca les lnies matrius i expressives de l'arquitectura com a Occident, sin que les dilueix en una enlluernadora vibraci de superfcie que cobreix per igual tot l'mbit.
En Santa Sofia, com en els altres interiors bizantins, el que es tracta de provocar en l'espectador s la impressi de la presncia de la Divinitat, provocant sorpresa, i duent-lo per igual cap a l'encanteri i al temor davant la majestat divina.
En els interiors bizantins, els centenars de llums que pengen formant una espcie de sostre centellant, provoquen infinits reflexos en la superfcie acolorida dels grans mosaics, fent-los brillar, com si realment es miressin els ulls de Crist, dels apstols o dels profetes.
Posteriorment, al 415 sinicia la segona, que va ser destruda el 532 per una insurrecci contra Justini (Revolta de Nicka) durant els primers i turmentosos anys del regnat de Justini. Per tant, el conjunt de Santa Sofia s la tercera construcci realitzada en el mateix espai, fou edificada amb molta rapidesa, entre el 532 i el 537, ms de mil homes invertiran en la seva construcci noms 5 anys, 11 mesos i alguns dies.
Palau
Santa Sofia
SIGNIFICAT: El seu objectiu fou superar el temple de Jerusalem, per aix el dia en qu es consagr, 26 de desembre de lany 537 Justini sembla que va exclamar: Salom, the venut.
La Verge flanquejada per els emperadors Justini (que li ofrena lesglsia a la Verge) i Constant (que li presenta la ciutat de Constantinoble).
LA DIVINA SAVIESA
SIGNIFICAT: Consolidat el seu poder, lemperador inici una poltica expansionista amb lobjectiu de restaurar lantic imperi rom i alhora una poltica de reconstrucci de la capital.
En aquest context, el temple de la Divina Saviesa es planteja com lemblema del poder imperial i com lofrena ms sumptuosa al Du que lha fet possible.
SIGNIFICAT:
Per va continuar essent un lloc doraci i, al llarg de la histria, ha passat de ser un espai sagrat per al mn cristi a ser-ho per al mn islmic.
Posteriorment, la reforma dAtaturk la convert en museu.
Avui dia, sota la concepci de museu, s considerada un punt de culte per aquestes dues religions.
La Verge flanquejada per els emperadors Justini (que li ofrena lesglsia a la Verge) i Constant (que li presenta la ciutat de Constantinoble).
La Verge flanquejada per els emperadors Justini (que li ofrena lesglsia a la Verge) i Constant (que li presenta la ciutat de Constantinoble).
MOSAICS DE SANTA SOFIA. LA THEOTOKOS: de front, entronitzada, amb el Nen en els seus genolls (Romnic).
Santa Sofia custodiava les relquies ms extraordinries del cristianisme primitiu, des del pou de la Samaritana, o les restes de la Vera Creu, fins a la llosa on havia estat dipositat el cos de Jess Crist.
ASPECTES ICONOGRFICS. Hom creu que lexterior de lesglsia estava policromat duna manera similar a lactual, s a dir, pintada dun color salm fora cridaner. En realitat es pretenia impressionar els fidels i aix augmentava el sentit de poder de lemperador Justini.
4.- ARQUITECTES.
ANTEMI DE TRALLES: Neix, segons es creu, al voltant de l'any 474 en Tralles (en l'actual Turquia). Procedia d'una famlia culta: el seu pare, Estfano, era metge, juntament amb dos dels seus germans; un altre era advocat i sel descriu com un "home de lletres". Va ser professor de geometria i arquitecte, autor al costat d'Isidor de Milet de l'Esglsia de Santa Sofia a Constantinoble (Istanbul). La construcci es va realitzar del 532 al 537, encara que a causa d'un esfondrament de la cpula en el 562 va caldre retocar-la. L'encrrec va venir de m de l'emperador bizant Justini I. El ms destacat de l'obra s la seva cpula, que descansa en un gran quadrat sobre quatre petxines i acaba en quaranta finestres que donen l'aparena de sostenir la cpula en un mar de llum.
El seu talent sembla que abastava tamb l'enginyeria, ja que es diu que li va ser encarregat reparar les defenses contra les inundacions en Dara, una fortificaci bizantina a Sria.
4.- ARQUITECTES.
ISIDOR DE MILET: Arquitecte bizant. Probablement va nixer a la ciutat de Milet, situada a la regi de Jnia, la que va ser seu d'una escola filosfica i literria que adopt el nom de Milet coincidint amb larquitecte, i que va donar noms tan brillants com Anaxmedes o Tales. Va treballar al servei de Justini, qui va encarregar a Antemi de Tralles la construcci de la "nova esglsia de la Santa Saviesa" (Hagia Sophia), comenada en 532. Malgrat ser la seva nica obra, Santa Sofia s un dels edificis ms importants del mn, amb una cpula de trenta metres de dimetre. Antemi va escollir com a collaborador directe a Isidor per concebre el projecte, donar forma definitiva a l'edifici i comenar la seva construcci.
Santa Sofia constitueix el cim absolut de lart clssic en el que han arribat al seu punt culminant dues tradicions artstiques distintes: per un costat, les tradicions arquitectniques i decoratives de lart clssic hellenstic i rom i, per un altre, lestil dels edificis voltats de lart paleocristi i de lsia Menor. s la sntesi entre Orient i Occident. El sistema de la distribuci despais i parets, i la utilitzaci, per primer cop a escala monumental, del sistema de petxines, fa que Santa Sofia estableixi les bases de larquitectura medieval.
8,92mts
ANTECEDENTS. La decoraci del revestiment era un llegat de Roma (ma, estuc i mosaic). I la cpula de Santa Sofia s de tal grandiositat que noms t el seu antecedent al Pante dAgripa, tamb rom. La Martyria, edifici funerari dedicat a herois o sants, s lantecedent paleocristi, pel que fa a la planta central i, sobretot, ho s lesglsia dels sants Sergi i Bacus a Constantinoble, dels mateixos arquitectes.
ANTECEDENTS: Planta centralitzada de Sant Sergi i Bacus. Constantinoble (1a meitat segle VI).
INFLUNCIES. El model creat de la planta central voltada i la soluci tcnica de la cpula amb petxines fou la gran aportaci tcnica de lArt Bizant a la Histria de LArt.
Molt imitada posteriorment, perdur a larquitectura religiosa dOrient ms dun millenni.
La seva arquitectura s ms d'interiors que dexteriors, mostren desinters per lexterior que resulta ms sobri i pesant.
INFLUNCIES. La personalitat de ledifici es detecta sobretot a linterior, en els espais oberts i la seva riquesa decorativa, com deia un escriptor contemporani, no sembla descansar damunt de cap obra slida, ms aviat sembla suspesa del cel, la qual cosa crear escola en tot lart bizant.
INFLUNCIES. Va influir directament a lesglsia dels Apstols de Constantinoble (antecedent de Sant Joan dEfes i la baslica de Sant Marc a Vencia); en Sant Salvador de Cora (Constantinoble); i en les mesquites de larquitecte turc Sinan: Suleimaniy (Istanbul) i Selimiy (Edurne).
6.- RESUM.
Llum com element integrador: Obertures dels murs, tribunes, nnxols, anell dobertures de la cpula central, i obertures en el mur darcs torals: donen sensaci dingravidesa, com si lenorme massa no pess. Contrasta pobresa decorativa exterior amb luxe interior (encara que molt transformat pels musulmans).
Cpula sobre Petxines. Murs cortines. Naus laterals dividides en dos pisos. Segon cos tribuna per a la cort. Columnes bizantines amb cimaci.
Espai difan.
7.- BIBLIOGRAFIA
Web Gallery of Art, www.wga.hu http://www.arqhys.com/ Projecte Wikipedia. www.wikipedia.org Wikimedia Commons
7.- BIBLIOGRAFIA
www.slideshare.com Rey Lama, Ana. www.slideshare.net/arelar">Ana Rey
LA DIVINA SAVIESA
Histria de lart IES RAMON LLULL (PALMA) Alumna: Lydia Prez Ruiz (2n A Batxillerat) Professora: Ma Assumpci Granero Cueves