El sarcfag dels esposos

Documentaci general
Ttol: Sarcfag dels esposos Autor: desconegut Cronologia: 520 a C. Tipologia: grup exempt Tcnica" modelat Formes: exempta Materials: terracota policromada Mides: 2,20 x 1,41 m Estil: etrusc Localitzaci: useo !axionale di #illa $iulia %&oma'. Original: !ecrpolis de Cer(eteri

Context 4istric

La ci(ilit)aci etrusca es trobava al territori de l*actual +oscana i es desenvolup! entre el segles , a.C i el -- a.C. -" #a dominar gran part de la pennsula it!lica i $oma %ins el &'( a C" La tradici diu )ue procedien d./sia enor" *urant el +" #,,, a C -a comercia(en am0 els grecs del Sud de la pennsula i la resta de pobles del centre" 1a se(a cultura 0arre23 l*art grec i l*oriental. El seu art (a estar marcat per les se(es creences religioses sempre pendents d.agradar als seus d/us" *onaren molta import!ncia a la (ida d.ultratom0a" #olien perpetuar la mem0ria del di%unt amb m!scares de cera o amb urnes on guardaven les cendres"

Etr5ria %ou el punt de partida de la cultura romana i -untament amb 1rcia civilitzaci )ue m/s la va in%luir" En a)uesta poca &oma encara tenia un rei etrusc" 2er un altre costat la relaci entre Etr5ria i $r6cia era tamb/ %or3a estreta i els costums i activitats %or3a compartits en a)uest sentit cal recordar l4assistncia d4atletes etruscs a les olimpades" Els trets escultrics de les escultures tamb/ denoten a)uesta relaci" El sarc0%ag correspon a)uest moment inicial" M/s endavant -a en poca republicana a partir del &'' a" C" tot i /sser substitu5t el rei etrusc de $oma la relaci &oma7Etr5ria continu3 en paral6lel fins al S. - a C en )u %ou absorbida de%initivament per $oma"

(Extret Web Museu de Vil.la Giuliahttp://www.roma2000.it/zvilagiu.html)

7om/s els arist0crates poden permetre.s sepulcres esculpits" 8n e9emple n./s el Sarcfag dels esposos.

Coberta de sepulcre de terracota policromada"

+arc0%ag de Lart:ia +eianti terracota amb restes de policromia C:iusi"

La terracota argila modelada i cuita permet treballar amb m/s rapidesa i espontane5tat i plasmar m/s %!cilment la naturalitat dels models"

Mostra una parella reclinada en un ;lin/ <llit= en un ban)uet en l4altra vida" #a ser trobada en unes e9cavacions del segle >> en la necr0poli de Cerveteri <l4antiga Caere= prop de $oma" ?s molt similar al +arc0%ag de Cerveteri i tal vegada ambdues obres van ser realitzades pel matei9 artista" Les dues retraten l4a%ecte entre un :ome i una dona imatge mai vista en la cultura grega amb anterioritat" +ema: el sarc0%ag /s presidit per la representaci del matrimoni enterrat a la tomba en una actitud distesa i serena" ?s tema %unerari"

Museu 7acional Etrusc de #ila 1iulia <$oma=

8n3lisi formal" Descripci

Composici
A %igures reclinades en actitud pl!cida

La dona al davant amb gorra %rgia i llargues trenes

L.:ome darrere %ort i protector

Tapa en %orma de @lin/ <llit=

Tors nu i cabell enrera

L.:ome va descal3 la dona amb sabates en pun9a

L.esposa du una tCnica llarga <)uit=

1estos de les mans denoten relaci a%ectuosa Bra3 dret de l.:ome sobre espatlla de la dona Ma es)uerra estesa en actitud a%able esperant"""

$estes de la viva policromia original 2erspectiva %rontal

&ostres amb clares mostres de geometria i :ieratisme" ,n%luncia grega en: 9lls ametllats somriure arcaic estereotipat i 0ar0eta punxeguda" Tamb/ el ca0ell llarg i trenat" 7o es creuen les mirades" 1*arrel etrusca es troba en: l.e9pressi dels trets %acials la boca el nas i els p0muls sn plenament etruscos" L.art grec era molt m/s impersonal" Treball molt acurat en la part superior del cos i tamb/ els peus i les sabates molt detallades" Les cames per0 estan molt simpli%icades"

Modelatge amb materials tous donant %ormes m/s arrodonides i suaus Observem el llit amb el matal!s i coi9ins"

Les cames )ue gaireb/ desaparei9en +emblen vius parlant de coses domsti)ues alegres" L.expressi(itat s.observa en els gestos de les mans"

La %le9i de la cintura /s molt poc natural geomtrica <angle recte=

1*estil etrusc
Els rostres somrients els ulls ametllats i el ca0ell llarg trenat igual )ue la %orma dels peus del llit revelen influ6ncies gregues" El marcat contrast entre els busts d4alt relleu i les cames ai9a%ades /s tpicament etrusc" 1.inter6s de l.artista etrusc es va centrar en la meitat superior de les %igures i especialment en els rostres vibrants i 0ra:os gesticulants" Tamb/ era tpic representar els trets indi(iduals de les persones retratades cosa )ue marcar! el posterior retrat rom!"

Apol6lo de #eis

$elleu d.una escena de ban)uet

Tapa d.urna %uner!ria i cap %emen" Ambdues pertanDen a l.Cltima etapa de l.art etrusc"

-nterpretaci %+em3tica" iconografia i significaci'

El %et d4esculpir els morts ens denota la signi%icaci )ue tenia pels etruscs la idea de mort" L4etrusc considerava la mort com un pas a una millor (ida per tant la mort se celebrava amb una gran festa amb participaci dels matei9os di%unts )ue se situaven al centre de la sala en el sarc0%ag" La %esta els acompanDaria per sempre en les pintures al fresc )ue se situaven a les parets de la cambra" All! :i :avia comensals mCsics """

2intures al %resc de tombes etrus)ues

1a parella presenta un aspecte :armonis una actitud alegre i serena semblen departir amb els convidats al seu ban)uet %unerari" L.escultura dels dos di%unts es col6locava al mig de la cam0ra on presidien el ban)uet celebrat en :onor seu" Es mostren somrients pl!cids conversant entre ells amb gest de complicitat" Era una manera d.assolir la mort amb naturalitat amb con%ian3a i com una continuaci de la vida" En el sarc0%ag )ue ens ocupa i en molts altres l*esposa ocupa el primer terme per)u les dones no estaven marginades de la vida socials etrusca al contrari )ue a 1rcia i $oma" La dona participava en la vida pCblica i assistia a %estes ban)uets balls i -ocs gimn!stics"

Els etruscos creien en la vida del m/s enll! en )ue el di%unt :i continuava viu" 1es tom0es reprodu;en les cases dels mots les cambres tenien pintures al %resc )ue representaven danses ban)uets acr0bates""" Tamb/ :i :avia ob-ectes de la vida )uotidiana per a Cs dels di%unts en l.altra vida"

Aspecte de l4interior de la Tomba dels $elleus Cerveteri

,nterior d.una tomba *e la necr0polis de Banditaccia <Cerveteri=

Els sepulcres solien ser molt grans" En un matei9 tCmul s.:i e9cavaven diversos corredors i cambres" La import!ncia de la vida i la mort compartida amb la %amlia era molt important pels etruscos"

7ecr0polis de Cerveteri

<unci
<uner3ria i religiosa" Era un sarc0%ag )ue tenia la %unci de guardar les cendres de la persona morta )ue es dipositaven a la part posterior acabat el ritual de la incineraci" Era doncs una urna funer3ria" El +arc0%ag dels esposos /s una escultura %uner!ria )ue volia retre :omenatge a la vida de les dues persones )ue :i :a representades"

odels i influ6ncies
+n precedents els enterraments col6lectius de la Mar Egea per un costat i les pintures egpcies per l4altre" La in%luncia m/s directa la trobem en l.escultura grega arcaica <;oCroi i ;orai= amb el tors nu de l.:ome els ulls ametllats els pentinats geomtrics""" ?s de destacar l4inters dels etruscs per presentar els rostres amb els seus trets individuals tot i l.Cs dels estereotips arcaics" A)uesta voluntat realista originar! el gnere del retrat tan ests a la $oma cl!ssica"

http://www.usc.edu/dept/LAS/religion/arcproj/head/ escription.html http://www.usc.edu/dept/LAS/religion/arcproj/head/li!esizeview.jpg http://www.roma2000.it/vilgiu.jpg http://www.!ci.uni"o.it/#"accolin/montovolo$retreat$%.html http://cv.uoc.edu/#0'()))(0%(u0*/percepcions/perc%)a.html http://www.m&steriousetruscans.com/