Marc Carola Art del Renaixement i el Barroc 2020/2021

1. L’arquitectura del Renaixement és imitació o invenció respecte

l’arquitectura clàssica? Raona la teva resposta a través de
l’exemple de l’arquitectura d’Alberti.
Les similituds entre l’arquitectura del Renaixement i l’arquitectura clàssica són més que
evidents, tant pel que fa a elements arquitectònics com pel que fa a usos de de material. Les
influències es deixen veure amb tanta claredat que hom, a primer cop d’ull, es pot arribar a
pensar que l’artista renaixentista es limita a copiar les mateixes estructures de l’art clàssic.
Aquesta percepció, però, és falsa. L’art del renaixement, i més concretament l’arquitectura,
disten suficient dels seus homònims clàssics com per ser considerats una còpia d’aquests. I és
que l'arquitecte renaixentista no es limita a copiar l’estètica de l’edat antiga sinó que busca en
l’arquitectura clàssica les solucions necessàries per cobrir els problemes i les necessitats de la
seva època.

I per exemplificar aquesta afirmació em basaré en l’obra de Leon Battista Alberti i utilitzaré
com a exemple, sobretot, la catedral de Rimini, coneguda com a Tempio Malatestiano,
renovada i reconstruïda per l’arquitecte genovés durant la dècada de 1450. La figura d’Alberti
és importantissima per entendre aquesta evolució arquitectònica: ell, que a més a més
d’arquitecte va ser un gran teòric, demostra en els seus tractats tenir una visió de
l’arquitectura diferent a la que fins aleshores s’havia considerat hegemònica. Com avisa
Blunt (1940) “(Alberti) preconitza una arquitectura que no sigui patrimoni exclusiu dels
mecenes o que només serveixi als propòsits de l’església”1. L’arquitectura civil d’alberti
abandona la construcció unitaria dels edificis i aboga per un pla conjunt de ciutat al que cada
detall quedarà subordinat. I en aquesta nova percepció de l’arquitectura apareixen nous
problemes derivats de la visió purament humanista de l’artista. I aquests problemes troben la
seva solució, en el cas d’Alberti, en l’estructura clàssica de l’arquitectura. Tot i així Alberti és
molt clar en els seus tractats, tal i com rellegeix Blunt (1940): “Considera que els antics són
els millors models però mai anima a l’arquitecte modern a imitar-los cegament. Al contrari,
l’aconsella que intenti introduir sempre quelcom que sigui de pròpia invenció”2.

I ell predica amb l’exemple. A la catedral de San Francesc a Rimini, Alberti presenta una
sèrie d’elements que si bé agafen la seva inspiració de diferents estructures de l’arquitectura
clàssica, la seva materialització i la composició final de l’obra esdevenen, en si mateixa,
quelcom únic, original, d’invenció pròpia.
1 Blunt, A. La teoría de las artes en Italia (de 1450 a 1600), Madrid, Cátedra, 1999 [1940] pàg. 20
2 Ídem pàg. 24
Marc Carola Art del Renaixement i el Barroc 2020/2021

Una de les primeres coses de les que ens podem adonar, gairebé a primer cop d’ull, és que la
façana no recorda a la d’un temple clàssic sinó que aconsegueix la inspiració de l’estructura
d’un arc de triomf. Com indica Wittkower (1949) “quan s’enfrontaven al problema de les
façanes els artistes del Quattrocento tenien una dificil posició ja que no existia cap estructura
clàssica que s’adaptés bé a aquesta funció”3. Wittkower (1949) indica, en una nota a peu de
pàgina, que la façana beu de dos monuments clàssics: el propòsit de l’estructura es basa en
l’arc de Constantí de Roma i certs detalls (basament, mitges columnes, discs, motllures), en
canvi, estan inspirats en l’arc d’August de Rimini. L’arc central serveix com a marc a la porta
d’entrada i els dos arcs laterals cobreixen els sarcòfegs de Seguismundo Pandolfo Malatesta
(qui va encarregar l’obra) i de la seva muller. Aquesta solució va permetre convertir el temple
gairebé en un panteó de la familia Malatesta i va erigir l’edifici per sobre la ciutat que
l’envoltava.

Un altre detall que cal destacar és com, en aquesta obra, s’intueix per primera vegada un
procés que marcarà l’evolució arquitectònica d’Alberti: l’aparició de la pilastra com a solució
a les inherents contradiccions entre l’estètica clàssica de la columna i l’estètica mural gòtica.
Per Wittkower “la pilastra és la transformació lògica de la columna per la decoració d’un
mur”. El recobriment lateral del temple, amb arcs de mig punt recolzats sobre pilars que
deixen entreveure el mur gòtic de l’edifici antic, anticipa una solució que Alberti es farà seva
i convertirà en un recurrent de la seva arquitectura. Paoletti i Radke (1997), parlant de
l’interior de l’edifici, dissenyat per Agostino da Duccio, destaquen quelcom interessant i que
serveix molt bé per definir quina és la relació entre l’arquitectura clàssica i el Renaixement:
“Agustino, com molts dels seus contemporanis, va preferir aplicar el vocabulari clàssic a
l’estructura gòtica”4.

En conclusió, l’arquitectura del Renaixement no és en cap cas una còpia de l’arquitectura

clàssica sino que utilitza els elements d’aquesta per integrar-los en una tradició artística i
arquitectònica ja existent, inventant nous usos pels elements (la pilastra és la conversió d’una
columna, que té un ús estructural, a un element decoratiu) i redefinint les estructures de
l'antiguitat clàssica.

3 Wittkower, R. Los fundamentos de la arquitectura en la edad del humanismo, Alianza, Madrid,

1973 [1949] pàg. 58-59
4 Paoletti, J i Radke, G. El arte en la Italia del Renacimiento, Akal, Madrid, 2002 [1997] pàg. 287